Música
Ara són les 11 i 12 minuts,
estem començant ja a la segona hora de la Rambla,
el magazine de matins de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM.
Comencem a fer l'entrevista del dia.
Avui la nostra convidada és la Desiré Slau Catrilé,
que és portaveu del grup municipal d'Esquerra,
d'aquí de Sant Just,
per tractar alguns dels temes de l'actualitat del municipi.
Per cert, que l'entrevista també la podeu seguir
pel canal de YouTube de l'emissora.
Bé, saludem la Desiré. Hola, Desiré, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bé, doncs, comencem amb un dels plats forts
d'aquesta legislatura, que és el nou pavelló de Mas Llull.
Es va aprovant fase inicial la seva construcció,
al ple municipal de Fabré,
i hi ha hagut temps per presentar al·legacions.
Esquerra, de fet, ja vau dir que ho faríeu, no?
Vam presentar, sí.
Em vau presentar.
Doncs pots explicar, Desiré,
en quina direcció van aquestes al·legacions?
Sí, mira, bàsicament van en quatre punts.
El primer punt era un tema, diguéssim, tècnic,
que en un lloc posava que la fase d'execució
seria en 24 mesos,
i en un altre posava 34 mesos,
i entenem que hi ha un termini
que s'haurien d'arreglar.
Vam posar també en les al·legacions un tema
que també en diem el ple,
que és que estem fent un pavelló nou per a unes entitats,
i no n'hi ha en aquest pavelló un espai per a les entitats
per a envegassamatges, reunions, etcètera, etcètera.
Llavors entenem que nosaltres, que ja que fem un pavelló nou,
doncs potser no vindran, deixem dir, de 30 metres quadrats,
per poder posar aquest espai,
i que les entitats que hi vagin allà realment tinguin un espai.
Però un espai de passada, diguéssim,
un espai per a poder-se fer reunions,
per a poder envegar-se amatges, etcètera, etcètera.
Nosaltres ho veiem molt lògic, el fer-ho així,
perquè creiem que ho fem amb la seva globalitat
i que és el millor per a les entitats,
i no que les entitats hagin d'anar per reunir-se a la bona aigua
o bé al Centre Cívic Soledats Sants.
També estaria bé perquè li farien ús.
Però entenem que ja que fem un pavelló,
crec que s'hauria de revisar i fer-ho bé.
Després ho hem de demanar l'ampliació del dipòsit d'aigües pluvials,
perquè sí que està previst, hi ha un dipòsit d'aigües pluvials,
però demanant que s'ampliés i que fos més gran,
no només en vistes, de cara al futur institut d'escola que aniria al costat,
sinó també per poder regar les zones jardinades del voltant del pavelló,
i creiem que és una oportunitat que se'ns presenta,
i ja que teníem aquí i ja que hem de fer aquesta obra,
aquesta ampliació del dipòsit podia ser una bona cosa.
I després també vam demanar que amb el tema de la saquera
ens ha ensenyat una cosa que és que, per si no ho sabíem,
l'aigua és un bé que hem de cuidar moltíssim.
I en aquest projecte no està previst un sistema de reutilització
de les aigües grises.
Aleshores, si potser no està previst abans,
ara que veiem amb el tema de la saquera,
això hauria de ser necessari,
i com a Ajuntament també hauríem de donar un exemple
i preveure un sistema de reutilització de les aigües grises,
com un equipament municipal i donar un exemple,
i establir-ho perquè ens ho creiem o no això del bé,
que l'aigua és un essencial.
Creiem que aquestes quatre al·legacions per a nosaltres són bàsiques.
Sabeu si des de l'Ajuntament...
Encara no tenim resposta.
La resposta a les al·legacions encara no en tenim.
Sé que em consta que data d'ahir es van presentar més al·legacions,
però com encara em sembla que el termini finalitzava avui,
suposo que ja no aniran per aquest pla de demà,
sinó que aniran cap al següent.
Molt bé.
També ara tractem polítiques de gènere i feminisme.
El passat 20 d'abril vas estar a Desiré un acte a Castillafels,
organitzat per la secció d'Esquerra del Baix Llobregat,
sobre igualtat i feminismes.
Un acte en què també va assistir la consellera Tania Verge.
La pregunta és que el potencial a les polítiques feministes és injust.
Jo no sé si en comparació,
ja que hi havia altres municipis del Baix Llobregat,
vas poder comparar el que s'està fent aquí és injust,
en quina situació estan les polítiques sobre el feminisme
en relació a altres municipis.
També cal veure els altres municipis
si Esquerra està al govern o a l'oposició,
que és una dada important.
Perquè allà on Esquerra està en el govern del municipi,
hi ha el programa, per exemple, que jo porto temps reivindicant,
que és el programa aquest del canguratge públic,
que ha implantat el Departament d'Eigualtat i Feminismes de la Generalitat,
amb diners del Departament d'Eigualtat i Feminismes,
ho posa a disposició dels ajuntaments o dels consells comarquals
per poder fer i poder realitzar aquest canguratge públic.
I allà als municipis on Esquerra hi és a govern,
està, aquest canguratge públic.
Està implantat i funciona a nivell municipal.
El que fan aquest programa és alliberar hores a la dona
per tenir el seu temps,
ja sigui per treballar, per la seva cura pròpia,
que és una mica el que es busca.
Aquí no està implantat.
En alguns anys s'han retornat els diners que el Departament destinava
i des de l'Ajuntament de Sant Just s'han retornat els diners.
I després es va comentar que s'estaven utilitzant part d'aquests diners
per, diguem-ne, ajuda a colònies o ajuda a casals d'estiu.
Però no és la voluntat d'aquest programa,
la voluntat és una voluntat contínua en el temps anual, diguéssim,
diària, setmanal, deixem-ho dir,
i poder fer, per exemple, que dissabtes al matí
hi hagués algun tipus d'activitat
on pogués tenir cabut aquest cangoratge públic.
Dissabtes al matí per dir-hi alguna cosa.
Podria ser dos dies a la setmana,
o un dia a la setmana entre setmana per la tarda, diguem-ne.
S'hauria d'estudiar realment la fórmula que ens aniria bé
a la ciutadania de Sant Just per poder-ho tirar endavant,
perquè cada poble té les seves necessitats,
que serien ben útils.
Aleshores, jo crec que sempre el feminisme ha d'estar present arreu
i tothom formem part d'això,
des del llenguatge que utilitzem diàriament tothom
fins al que podem fer com a administració,
digue-li l'estat, digue-li la Generalitat, digue-li el local.
Sempre podem fer més coses més enllà del que...
per poder tirar endavant aquestes polítiques.
Si sabies que Sant Just ha nascut aquest nou espai dona...
Va néixer arreu d'un consell de dones que hi era present, sí.
Com el veieu?
El veiem que és demà a l'hora del ple.
És demà la primera trobada aquesta de l'espai dona.
És a les 6 de la tarda.
Nosaltres comencem la junta de portaveus a les 6 de la tarda,
per tant, regidores no hi podrem anar.
Suposo que no hi haurien més dies en el calendari.
La proposta de moment sembla encaixar.
Sí, va sortir del consell de les dones per crear un espai segur
entre dones que es poguessin expressar,
que les dones poguessin interactuar entre elles,
veure les necessitats que n'hi ha,
Poden sortir propostes molt bones que es poden implantar,
no només a les Jornades Feministes que s'estan organitzant,
sinó una mica en el dia a dia, que és el més important,
perquè el feminisme no és qüestió d'unes dates.
Ni ens hem de recordar el marge del novembre del feminisme.
Ho hem de poder fer totes les setmanes, tots els dies.
Vejam si les dones de Sant Just responen en aquesta convocatòria.
Crec que es podria haver fet una mica més de publicitat.
No sé si totes les dones del poble s'han entrat que demà hi ha
aquesta trobada, en tot cas les convoquem,
si ens estan sentint per poder-hi anar,
i poder dir la seva.
A vegades ens passa que diem que a aquests llocs
és que no sé molt bé el que dir.
A vegades només anant, escoltant,
potser n'hi ha moltes idees que tu tens com a dona,
però entre tu penses que potser no és important.
Hi ha alguna mena de barrera a l'hora d'anar-hi,
una mica de respecte.
O de creure que les idees pròpies poden ser molt bones.
I si les exposes,
potser en un espai de dones,
jo tinc una idea, l'exposo, no la tinc treballada del tot,
però ja l'he llançat i a lo millor tu em dius
i amb aquest tipus de sinergies
és d'aquí on surten les idees bones.
A vegades les dones tenim això,
tenim aquest tabú autoimposat moltes vegades de creure'ns
que potser les nostres idees no encaixen.
No només les animaria a anar,
potser tampoc cal parlar la primera vegada aquí.
Anar, escoltar, veure què hi passa,
i a poc a poc fa confiança en una mateixa
i també en aquest espai que crec que pot ser positiu.
Parlem ara també del creixement demogràfic
que està tenint Sant Just i del model de poble
que estem transitant.
Creu Esquerra que és un creixement sostenible,
planificat, estàs a Sant Just preparat per aquest creixement
si vol mantenir la qualitat dels serveis
i no saturar els equipaments?
Aquí hi ha coses a dir.
Una cosa és la planificació i l'altra com s'ha execut aquesta planificació.
O com s'actualitza una planificació ja existent.
Nosaltres creiem que hi ha una mirada molt curta
en l'execució dels planejaments que n'hi ha.
Pràctic.
Sabem que ja estem en els 20.000
per consolidar d'habitants d'aquí de Sant Just.
Sabem que necessitem una segona biblioteca.
Per exemple.
Ampliem la que hi ha, la posem a...
Vull dir, ens hem d'esperar realment...
Una mica d'anticipar.
Una mirada llarga en la visió
de l'execució de planejament.
Entenem que a vegades, quan es fa un planejament
on hi ha una edificació,
el barri de Mas Llull, que ha crescut moltíssim,
tenim un centre cívic, per exemple, que està, ho tornem a dir,
infrautilitzat. És a dir, és massa centre cívic
per realment les activitats que s'hi fan.
I no és per l'associació de veïns de Mas Llull, que és superpotent.
Però trobem que aquell espai és massa gran
per al que realment s'està utilitzant.
Creiem que els centres cívics són molt importants
perquè són dinamitzadors i cohesionadors del veïnat
i són importants per donar-li vida al poble.
Per exemple, les bases de Sant Pere no tenen centre cívic
i allà, quan acaba l'esbarjo sortint
dels equipaments educatius que hi ha allà,
el poble queda adormit.
Potser li podríem fer un parell de voltes per dinamitzar
i també crear, de ben segur, que al veïnat de les bases de Sant Pere
li agradaria poder tenir un espai allà.
Dic les bases de Sant Pere perquè com has de creuar la carretera
i moltes vegades que diuen l'extrarradi,
la carretera, volguis que no,
és una mica de barrera.
Per què no ho pensem?
Tot plegat.
També entenem que pel que fa a la mobilitat, per exemple,
ens falten uns camis escolars segurs
per anar a peu que estigui ben senyalitzat
i regulat o amb bicicleta, per exemple.
Per posar-t'hi un exemple, des del barri sud
o per anar cap a l'escola Montserrat,
no n'hi ha un lloc segur per poder anar amb bicicleta senyalitzat
i a més.
També entenem que la mobilitat,
un exemple que ara està sortint molt a xarxes,
és contradictòria amb el tema de l'X30 perquè des de l'administració
tant de l'AMB com des de l'Ajuntament
s'està dient que és fantàstic, que s'ha reduït,
o sigui que s'ha augmentat la freqüència de pas,
i d'altra banda estem veient vídeos, tuits
a diari de les 4 quilomètriques que n'hi ha,
d'autobusos que no passen quan han de passar,
fins i tot m'han comentat de veure passar dos autobusos dobles
seguits de l'X30.
Això, òbviament,
és un servei que s'està donant malament ara mateix.
No és competència de l'Ajuntament, però nosaltres tenim un representant
a l'AMB que suposo que haurà d'exigir
a l'AMB que exigeixi a l'empresa concessional
que les coses es facin bé.
Aquesta millora en realitat ha sigut per molt pitjor
perquè sembla que ens estem posant la bandera
que tot va fantàstic quan la realitat no és.
Va venir l'alcalde i li vam fer aquesta qüestió
en una de les preguntes que la ciutadania li va fer per les xarxes.
Ell va dir que hi havia hagut desajustos
en el tema dels horaris.
Són diaris els desajustos, parlem-ne.
És desajustament o realment és una mala organització
o realment és que no s'estan fent les coses
tal com la ciutadania necessita, perquè està clar que al set del matí
les 4 quilomètriques que hi ha allà són portades.
El que no s'està demanant
és que hi ha una necessitat i unes queixes de la ciutadania
que no s'estan complint.
A partir d'aquí s'haurien de demanar responsabilitats
només d'exigir tant a l'AMB com a l'empresa concessionària
que realment es compleixi el servei
i que es faci bé, perquè és que
el perjudicats som nosaltres.
L'X30, per exemple, així com altres línies funcionen bé,
l'X30 és una línia que es fa servir moltíssim
i quan va malament l'has de fer servir.
Si estem fomentant la mobilitat
en transport públic i demés, hem d'ajudar
a que si funciona bé el transport públic
animarà més gent amb transport públic.
Ja que estem tocant el tema de mobilitat
dins dels diferents grups que tenen representació en el ple,
per exemple, un dels grups que està l'equip de govern
diu que el tema de la mobilitat amb la nova fornada
de població que ha d'arribar amb els pisos que hi haurà,
amb les noves promocions,
que la mobilitat no es veurà, en principi, afectada
i la cap de l'oposició diu que hi ha un col·lapse
ja ara mateix avui dia total.
Esquerra, com veu la mobilitat ara mateix de Sant Just?
Nosaltres estem esperant encara l'estudi de mobilitat
que s'havia de fer per Magiuí, que en teoria
s'havia de fer fa temps ja, no sé si està fent o està fet
i nosaltres ho ignorem.
Òbviament, la mobilitat de Magiuí no està perfectament executada.
Hi ha un problema de mobilitat allà.
L'estudi de mobilitat el que fa és mirar els problemes,
fer una diagnosi per poder posar remei, solucions
i veure per on es pot descongestionar
tant de transport públic com de privat.
Crec que aquest estudi de mobilitat ja hauria d'haver estat,
ja ens ho hauríem d'haver ensenyat perquè si realment funciona
i no hi ha cap problema de mobilitat,
si no hi ha cap problema de mobilitat,
si realment funciona i no hi ha cap problema de mobilitat,
i això diu l'estudi, ens ho ensenyem a la oposició
i ja mirarem realment si això que diu
és veritat o no.
Allà n'hi haurà dos equipaments importants,
en breu, diguéssim, un més breu que l'altre,
que serà l'Institut d'Escola i el Pavelló
i allà, quan estigui tot planejat, hi passarà gent.
Amb això estem d'acord.
I tot això s'ha de regular precisament per no fer
un embús allà i que sigui molt caòtic.
Anticipem-nos a tot això. Què passarà d'aquí?
La mirada llarga en el tema de l'execució de planejaments
que comentava abans. Anticipem-nos a tot això
i preveiem abans que realment ens trobem el problema
i diem, ostres, i ara per on sortim?
Fem ara una valoració del desplegament de contenidors
amb targeta. Fa uns dies es va implantar
en principi d'aquí un mes, més o menys,
el 26 de maig es va anunciar que tot el poble
quedarà cobert amb aquest sistema de recollida de residus
perquè s'haurà implantat també a la zona nord
de Sant Just. Com veieu que està funcionant?
No sé si heu rebut des d'esquerra comentaris
de veïnat?
Fins que no estigui del tot implantat, potser
és d'hora per veure si l'evolució com serà.
Sí que em costen alguns incidents
que hi han hagut de cremar de contenidors
i d'entrebancar
el sistema d'obertura, sobretot
de la fracció grisa, més que de l'orgànica,
tot i que de l'orgànica també. Això s'ha arreglat ja
almenys del barri sud. Mirarem a veure ara
quan s'acabin de repartir totes les targetes
que encara no estan repartides i s'implanti ja
aquest sistema de recollida de residus
ho baeix una mica a ordres de dalt
que Europa exigeix tenir cert control
i reduir els residus
i és un sistema que s'ha dit aquí
d'implantar aquest sistema de residus
ja potser de cara més endavant o amb una mirada més llarga
aquest potser és el primer pas i després
amb zones de Sant Just que hi hagi
una intensitat de població, potser es podria estudiar
el porta a porta tal i com s'està fent amb el tema comercial.
Hem parlat ja del transport públic,
sobretot de l'I30, no sé si voleu afegir
també altres temes del transport, per exemple,
la connexió amb Barcelona perquè les noves línies
la 21 i la 77 i que ofereixen no connexió amb altres...
I funcionen bé perquè ens consta que funcionen bé
en puntualitat i no hi ha problemàtiques
almenys que nosaltres tinguem constància amb aquestes línies que menciones.
I, per exemple, pel que fa a la connexió amb Barcelona,
afegiríeu o veieu alguna mancança?
A més dels problemes de l'X30?
Sí.
No, en principi, si realment
l'X30, per exemple, funcionés com s'ha de funcionar
doncs jo crec que de moment estaríem
prou connectats, diguéssim.
La llengua catalana hi va ser Sant Jordi.
Divendres passat es va fer l'entrega dels premis
de Poesia i Pròs en català. Aquests dies també hi ha
els actes de la primavera literària que han inundat l'agenda
d'actes de Sant Just. És suficient l'esforç que es fa
a Sant Just per la llengua? Què es pot fer a nivell municipal
pel català?
Jo crec que a nivell municipal per on podem entrar
una miqueta, que ja s'està fent, però és una mica
perquè a vegades realment és en
l'horari d'esbarjo de la canalla
que veus que realment l'idioma canvia.
I això és
una problemàtica que realment
hauríem de poder incidir-hi.
A vegades costa tenir accés a aquests canvis
una mica perquè també és en funció de l'òssic
que ells tenen a la música que escolten
els jocs els que juguen o el que veuen per les pantalles.
Clar, aquí
és molt important això que dius tant dels videojocs
perquè els videojocs normalment són en castellà
tens la canalla si veus una pel·lícula
o veus dibuixos normalment.
Ara amb la generalitat
la cultura s'ha fet molta inversió perquè les plataformes
hi pogués haver-hi molta més oferta en català
i això ha ajudat moltíssim perquè
així pots posar-li a la teva canalla
escollir la pel·lícula i veure-la en català.
Els cinemes també i això ha ajudat moltíssim
però això ja és a nivell de la generalitat.
Aquesta mesura ha estat molt bona per poder
gaudir del doblatge català
que a més a mi m'encanta el doblatge que es fa català
tant a cinemes com a videojocs
i dibuixos des de la televisió, crec que és superpositiu.
Crec que hem de continuar amb aquests premis
que es feien que realment
hi ha poemes i escrit i tot superbonics
que a vegades penses, ostres, és curiós
que en una edat tan petita ja puguis escriure
tant sorpren.
Poemes i proses també es van entrar.
Hi havia algunes que dius, ostres, déu-n'hi-do.
A vegades veus com un embrió
d'infants que poden arribar
i no sé què fan després
perquè potser perden...
L'interès o el coquet aquest
que et mou potser quan...
Hi havia diversos textos que es van llegir
de primària, deixem-ho així.
Sí que es van presentar i a secundària van haver-hi
una edat que potser costa.
Jo crec que per aquí el poder incidir i el poder...
Realment veig que hi ha potencial,
no és perquè sigui sant just,
però alguns textos que es van llegir
vaig dir, ostres, és superemocionant
i estan superben fets.
I toquem ja per acabar el tema d'habitatges.
Fa una setmana es va publicar l'índex de referència
per una estimació del preu mitjà del lloguer.
Sant just és una zona tensionada d'habitatge
i els preus de lloguer són bastant inassumibles.
Què més es pot fer per l'HPO
i per aconseguir que la gent jove no hagi de marxar del municipi?
Bueno, nosaltres...
Quan va sortir la llei catalana de la Generalitat
amb el que ens van tombar, personalment,
nosaltres ja vam presentar aquí una moció
que és el municipi tensionat.
Quan va sortir la llei espanyola vam fer el mateix
per poder regular i evitar que hi hagi preus molt alts.
Nosaltres creiem que hem de poder
ampliar el part públic d'habitatge
amb una figura que nosaltres entenem
que és molt vàlida, que és el temteig del retracte,
és a dir, recuperar aquells pisos d'HPO
que es van vendre en el seu dia
i que el vol tornar a vendre,
recuperar-lo amb el preu que està taxat ja.
Per què això? Per anar fent una bossa de diners
per poder adquirir aquest habitatge
i anar recuperant aquest part públic de lloguer.
Nosaltres entenem que sense construir més
recuperem habitatges que després es poden,
no per tornar-los a vendre, sinó per posar-los en lloguer
i especialment per a joves, per evitar que se'ns en vagin.
A les emocions ja hi ha un percentatge d'HPO
que s'hi posarà, ok, però, bueno,
jo crec que nosaltres creiem que
per començar a recuperar sense haver
de construir més, perquè els que vinguin benvinguts
són els habitatges d'HPO,
però crec que hauríem de començar
a poder recuperar aquests habitatges,
especialment per això, per poder fer polítiques
i fer d'habitatge per a joves, per poder tornar
les bases bones i que el jovent no se'ns en vagi.
I vinculat amb l'habitatge,
pel que fa a les plataformes típiques al BEM Lavall,
que segueix demanant l'aturada del nou pla de la bona aigua,
Esquerra, amb el tema del pla urbanístic,
com us posicioneu? Hi ha la mateixa idea?
Nosaltres ens vam reunir
amb el govern aquest mes
i ens van donar un document,
em sembla que és la tercera proposta que veiem,
on havíem fet tota una revisió
de les anteriors propostes que van portar també
a participació ciutadana, diria que l'any passat,
ara no recordo exactament quan, potser abans de les eleccions.
Aleshores, hem trobat que en aquest document,
que el document és del desembre del 2023,
que potser, segurament,
hi haurà canvis vers aquest document i, per tant,
no sé quan vagi a ple quin document serà el que haurem de tenir
sobre la taula. Però el que ens van ensenyar nosaltres,
hi havia una millora respecte als anteriors, perquè hi havia tota una zona
que era la part de la bòbila, que és més tocant a Coiserola,
on es bloqueja allà
i no s'edifica, però després
tots els edificis que havien d'anar allà
els posen com edificis bolets,
amb la zona, diguéssim, que no molesta tant,
i nosaltres no ens agrada.
Per una part, entenem que està bé
que en aquella zona més tocant a Coiserola no s'hi pugui edificar,
però després no li trobem gaire sentit anar posant edificis bolets
en altres llocs que no ho acabem de veure.
Veurem a veure realment quan...
Està clar que alguna cosa hem de fer, perquè si no es fa res
el vigent ara és un planejament...
És allà la bòbila, no?
Clar, es construiria allà la bòbila, per tant,
hem de fer algo segur, perquè si no el planejament vigent
que hi ha ara es tiraria endavant i això no ens agrada a ningú.
No he trobat ningú que li agradi més que al propietari, diguéssim.
I, per tant, crec que hem de poder
encabir i trobar una proposta bona.
Ja et dic, la que ens vam presentar, hi ha coses que ens agraden,
veurem a veure quan anirà a ple, potser el maig, no ho sé,
i quin realment serà el document que ens presentaran,
perquè sí que és cert que entre el document que nosaltres
ens van ensenyar i ara hi ha hagut un canvi
en la llei de l'habitatge espanyol, diguem-ne,
hi ha un percentatge més alt de protecció oficial
i, per tant, de ben segur que aquell document
haurà de canviar i haurem de veure què ens diu.
Doncs desiré, si no hi ha cap altra qüestió que vulguis comentar
o tractar, deixem l'entrevista en aquest punt
i res, fins a la propera aquí a la ràdio.
Molt bé, moltes gràcies, bon dia. Adéu.