Ara són les 11 i 17 i esteu escoltant la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui obrim la segona hora d'aquest magazín amb l'espai de l'entrevista del dia amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Bassaganyes. Repassarem els punts més destacats del ple municipal de novembre, les iniciatives aprovades en les darreres setmanes i també els projectes i reptes que afecten el nostre municipi i el dia a dia dels veïns i veïnes. I com sempre, tancarem amb l'espai l'alcalde Respon amb les preguntes dels nostres uients. Alcalde, bon dia. Bon dia.
Benvingut al programa, comencem com sempre pel que ha marcat l'actualitat municipal aquest mes de novembre que hem tancat fa unes setmanes. També introduirem alguns conceptes clau d'aquest mes de desembre com podrien ser les festes nadalenques o el bolletí de desembre-gener.
Comencem parlant del ple del 27 de novembre, que va aprovar punts destacats, com la modificació del fons social, també la modificació puntual del pla general metropolità i una modificació de crèdit i l'aprovació definitiva dels pressupostos 2026. Quina valoració fa d'aquests principals acords adoptats en aquest ple de novembre, alcalde?
Bé, el més destacat és l'aprovació del pressupost, que és la principal eina que tenim els ajuntaments i jo diria que les administracions en general per poder convertir en realitats els projectes que tenim, les idees amb les quals treballem.
Per tant, de tot aquest ple el que destaco més és l'aprovació definitiva del pressupost. No totes les administracions ho fan en temps i en forma i per tant és un indicador d'estabilitat i de feina ben feta. Pel que fa a aquest ple que comentàvem, va aprovar també la modificació parcial del fons social i els pressupostos municipals, com bé deia, amb objectiu de reforçar serveis socials, educació i polítiques de suport a les famílies.
Ens pot recordar algunes línies estratègiques principals d'aquest pressupost 26 i quins han estat els objectius principals del govern municipal? Sí, aquest pressupost té com tres grans línies que jo destacaria. La primera és que ens permetrà acabar amb les grans inversions d'aquest mandat. Vull recordar que n'hi ha dues que són...
d'un import especialment elevat, com és la pista poliesportiva del Mas i Ui i el Teatre Taneu. Amb els diners del pressupost 2026 podrem fer front a la totalitat de les despeses que suposen aquestes inversions.
En segon lloc, ens permetrà reforçar el manteniment d'aquells espais on es fa convivència, que són els equipaments municipals i també l'espai públic. I en tercer lloc, ens permetrà aprofundir en millores d'atenció a la ciutadania, serveis a la persona, que entenem que un municipi com Sant Just ha de tenir com a prioritat número 1.
Aquests són els tres eixos principals d'aquest pressupost 2026 i espero que es puguin desenvolupar amb normalitat i puguem complir amb gairebé el 100% del total pressupostat quan ens tornem a veure d'aquí un any.
Parlem del fons social i de les ajudes. Quines novetats presenta aquesta modificació del fons social i com afecten? El fons social forma part de les relacions laborals que tenim amb els treballadors de l'Ajuntament. Entesos. No són ajudes directes a la ciutadania. D'acord.
Com a ajudes directes a la ciutadania, nosaltres en el pressupost 2026 preveiem destinar-hi dos milions d'euros d'un pressupost de 30 milions i dins d'aquests paquets d'ajudes d'atenció a les persones hi van des del servei d'atenció domiciliària, la teleassistència, els ajuts a les famílies perquè els seus fills puguin fer activitats extraescolars...
programes com la Renda Zero, les targetes Monader, etcètera, que van a col·lectius més vulnerables o també les ajudes que donem d'accés a l'habitatge. Tenim un ventall d'ajuts molt ampli i el que intentem, no sempre ho aconseguim, però el que intentem és que ningú a Sant Just es pugui quedar...
sense un recolzament en un moment puntual de la seva vida o en un moment més crònic que necessiti aquesta ajuda de l'administració. Tanquem aquest bloc del pressupost. També hem fet aquesta diferenciació entre el Fons Social i les ajudes, com comentava bé l'alcalde. Marxem al bloc 3, urbanisme i modificació del Pla General Metropolità, en aquest cas.
Ens podria esclarir una mica també els punts d'aquesta modificació? Sí, és una modificació molt petita, no té gaire importància. Es tracta d'ajustar el planejament urbanístic a la realitat física que ja tenim.
Quan vam anar a licitar la concessió del parador, els serveis judics ens van indicar que el parador es trobava en zona verda i per tant vam creure convenient ajustar el planejament a la realitat que tenim.
Aleshores el que es fa és un intercanvi de zones verdes que hi havia un escreix al barri nord, al carrer Major, davant del barc de la Nata. Es passa aquella zona verda a l'edifici que ocupa el parador.
Perdona, hi ha un intercanvi. Allò deixa de ser zona verda i passa a ser sistemes i al revés. Hi ha un intercanvi, però que en cap cas alterarà la realitat física que ja tenim. Simplement suposarà convertir el que ja existeix actualment en ajustar-ho al planejament que hauria de tenir. Perfecte.
Sabem quan sortirà aquesta licitació del perdó? No, ja ha sortit. De fet, ja s'ha tancat el període de presentació d'ofertes. Es va tancar el dia 11, em sembla. Hi ha tres ofertes i suposo que ja tornant de festes obrirem els sobres, les ofertes, i adjudicarem qui és el...
qui serà el proper operador del parc restaurant del Parador. Molt bé. Marxem a parlar d'altres qüestions d'aquest ple del mes de novembre, que es va celebrar el 27, com comentàvem. En aquest ple també es van aprovar mocions sobre menjadors i extraescolars i millores en els transports públics, a part d'altres qüestions. Quines mesures es preveu, alcalde, per garantir la gratuïtat del menjador escolar i de les activitats extraescolars?
Bé, nosaltres tenim ja línies d'ajuda en aquest sentit. El que passa és que en aquests moments el Parlament de Catalunya, el Partit Socialista, els Comuns i Esquerra Republicana estan negociant els pressupostos de l'any 2026 i un dels temes que s'està abordant és que pugui ser gratuït tot aquest ventall d'ajudes.
Jo entenc que si es decideix que així sigui, s'obtarà per una via semblant a la que s'ha fet amb la gratuïtat de les escoles bressols, de l'ensenyament de 0 a 3, que es anirà fent de forma gradual.
No m'imagino que els pressupostos de la Generalitat puguin encabir de cop i volta tot l'esforç financer que suposa la gratuïtat de totes aquestes activitats, entre altres coses perquè potser a hores d'ara ni tan sols hi ha el coneixement de quin cost real suposaria.
En tot cas, em sembla una bona línia de treball perquè l'educació no acaba en l'horari lectiu, l'educació dura també existeix a fora de les escoles i també les activitats extraescolars és un àmbit que serveix per garantir la igualtat d'oportunitats en la societat. D'aquesta manera em sembla que és necessari anar aprofundint
ja sigui a la gratuïtat o, com a mínim, a permetre que les famílies que menys recursos tinguin puguin també gaudir d'aquestes activitats extraescolars. I pel que fa al transport públic, quins passos es faran per millorar aquesta acció, el fet de la mobilitat al nostre municipi i en quin termini? Sí, la primera millora serà aviat, esperem que d'aquí sis mesos a molt tardar,
que serà l'extensió de l'X30 fins a l'estació de tren de Sant Feliu. I aquesta millora anirà acompanyada de la incorporació d'una flota de sis autobusos articulats que duplicaran la capacitat dels actuals. Això ens permetrà solucionar els problemes que tenim de capacitat a les hores punta en l'X30.
I aquesta és la principal millora que tindrem a curt termini. Hi ha projectes, millores, amb els quals estem treballant amb l'àrea metropolitana i amb TMB, però que segurament tardaran més a arribar. Primera, perquè l'àrea metropolitana en aquests moments es troba en una situació financera poc propícia per fer increments de despesa.
i en segon terme perquè s'ha de donar compliment els contractes i no tenim cap contracte de línies d'autobús que acabi a curt termini, que això ens permetria en un nou contracte poder ampliar serveis. De totes maneres estem intentant, primera,
poder incorporar un nou vehicle quan acabi el contracte actual al Justram, per poder millorar el recorregut del Justram, que és una de les peticions veïnals que tenim més fortes, i poder abordar d'aquesta manera l'arribada d'aquesta línia a la bona aigua, entre altres. I també estem intentant que algun dels busos nits que tenim
pugui arribar fins al barri del Mas Lluí. Aquestes són les dues principals línies de treball que tenim, més enllà que amb les línies ja actualment existents puguin haver-hi millores en la freqüència del pas dels vehicles. Molts cops aquesta s'agilitza molt si es detecta que hi ha una demanda important,
Com ha passat, per exemple, en el cas del Just Metro, que recentment van haver-hi millores en la freqüència. Pel que fa al X30, fa unes setmanes també aquí a Ràdio d'Esvern va comentar que s'estava treballant perquè la puntualitat acabés d'arribar. També van haver algunes implementacions, sobretot en l'horari de migdia. Com ha anat això? Com ha anat evolucionant?
La tarda hem passat de 5 a 6 autobusos i el que consta és que hi ha hagut un increment molt important de la puntualitat. No estem al 100%, però ara mateix a l'X30 ja està en uns nivells de puntualitat equiparables a la resta de línies. Per tant, crec que es va encertar amb aquesta mesura que ha suposat aquest nou autobús en la franja de tarda.
Molt bé, doncs marxem a més qüestions, alcalde. Marxem a parlar de successos. Fa unes setmanes van ser detingudes dues joves de Sant Just en el marc d'un operatiu policial relacionat amb protestes pro-Palestina, acusades de danys i d'un possible delicte d'odi. Ens podria explicar què en sap l'Ajuntament i quin és el seguiment que s'està fent d'aquest cas i si hi ha hagut algun contacte amb els col·lectius i entitats que denuncien una actuació desproporcionada, en aquest cas, per part dels col·lectius, per part de Mossos?
A diferència del que va passar, per exemple, en les festes de tardor, que eren unes activitats organitzades per l'Ajuntament i en aquests casos vam ser directament informats per les dues parts que en aquell cas van tenir el problema,
Doncs en aquest cas ha estat una actuació que ha portat, a més de manera secreta, Mossos d'Esquadra. Jo diria que ni tan sols s'ha pilotat des de la comissaria d'Esplugues, que és la comissaria amb la qual tenim més contacte, sinó des de les unitats d'investigació que estan centralitzades i per tant l'Ajuntament no se'ns ha informat d'aquesta actuació.
A nosaltres també, com a Ajuntament, no sé si ens pertoca opinar sobre totes les actuacions que es produeixen. A mi no em consta, en aquest cas, que hi hagi hagut cap acte de violència per part dels cossos policials respecte a les dues persones detingudes, així com en l'altra ocasió.
sí que hi havia uns vídeos desagradables, en aquest cas no ens consta que hi hagi hagut cap actuació desproporcionada per part del cos policial i per tant no crec que ens pertoqui com a ajuntament anar
opinant sobre tot allò que passa al municipi que té a veure amb altres coses amb actuacions d'altres coses policials no fa massa va haver-hi unes detencions de la Guàrdia Civil al carrer Electricitat en casos de
que tenien a veure amb delictes econòmics i van ser actuacions que va portar la Guàrdia Civil. L'Ajuntament no se'ns va informar, se'ns va informar quan hi havia l'operatiu en marxa.
perquè hi havia talls de carrer i crec que en aquest cas cada cos fa la seva feina. Entenem que aquí amb actuació desproporcionada el que vol dir el col·lectiu és aquestes detencions, no que hi hagi hagut cap acció com si que va succeir a les festes de tardor.
també li volíem preguntar, alcalde, pel cas d'aquests dos joves detinguts després dels concerts de les festes de tardor, del qual ja n'havíem parlat anteriorment, quin és l'estat actual del cas i quin paper està assumint ara mateix a l'Ajuntament de Sant Just? Doncs ja ho vaig explicar una mica en el darrer ple. Nosaltres crec que hem aconseguit
que pugui haver-hi un marc d'entesa per evitar que aquest procés judicial es desenvolupi amb la normalitat amb la qual es produiria qualsevol procés judicial, que vol dir processos que poden arribar a durar quatre anys amb una incertesa que, evidentment, afecta les persones implicades.
Crec que hem interlocutat amb totes les parts implicades, hem observat que hi havia bona voluntat i ara això s'ha de plasmar amb accions concretes, que no avançaré, entre altres coses, perquè avui mateix, aquesta tarda, em reuneixo amb una de les parts i crec que la discreció en aquesta actuació
ha estat la millor eina per poder avançar en la direcció correcta, que és una direcció que passa per assumir que fets com els que es van produir no es poden tornar a repetir, que passa per assumir errors i també per establir millores de cara al futur
i que passa per evitar, com et deia abans, que aquest procés s'allargui en excés, causant patiment a les persones implicades i també a les seves famílies. Per tant, mantindrem aquesta línia de treball discret, de fer feina una mica amb reunions amb les diferents parts que no anem publicitant,
i que no n'hem explicat el nou contingut, però que jo crec que van donant el seu resultat. Doncs canviem de bloc, marxem a parlar del bolletí municipal, que ja està disponible a web www.sanjus.cat i també molts dels nostres uients hauran rebut a casa aquests dies. I bé, senzillament aquest bolletí, que correspon als mesos de desembre i gener, destaca les activitats de Nadal, les novetats d'habitatge i les iniciatives relacionades amb educació, convivència i participació.
Comencem parlant una mica d'aquestes activitats més destacades de les festes i l'objectiu del programa de Nadal. Com valora, alcalde, les accions que s'estan celebrant i que s'han celebrat fins al dia d'avui pel que fa a aquest calendari nadalenc? Bé, jo crec que tant l'encesa de llums com sobretot el mercat de Nadal van anar molt bé, amb molta afluència de gent.
En l'encesa de llums jo crec que tenim un cert marge de millora. El mercat de Nadal, parlant tant amb comerciants com artesans com el públic assistent, hi havia un nivell de satisfacció bastant elevat, per tant crec que anem en la bona direcció.
i ara vénen els platforms, que són l'any de cap d'any, i posteriorment l'arribada de les majestats als Reis Mags a l'Orient. I de cara a l'any vinent sí que ens plantegem que hi ha molts dies en els quals potser estaria bé que hi hagués una certa activitat, perquè ens queda com molt dispersa l'activitat nadalenca, el calendari, més enllà de les activitats que fan
les entitats com Pastorets, que ara començaran les representacions, o altres entitats que fan les seves trobades, cantades de Nadal, etc. Doncs sí que pensem que, sobretot orientat al públic infantil, estaria bé de cara a l'any que ve a recuperar el parc de Nadal,
que ja es va fer fa uns anys i que el vam treure per restriccions pressupostàries que hem tingut aquests dos últims anys, sobretot aquest últim, però que pensem que pot ajudar a donar una certa brillantor a aquestes dates que són tan boniques i que fan...
caliu i que a la gent li agrada viure en comunitat. Molt bé, doncs passem a més qüestions. Estem a dins d'aquest bloc on comentarem algunes preguntes relacionades amb el bolletí municipal i ara marxem a parlar també de la valoració de la compra dels 118 habitatges a Maslluí per lloguer assequible. Recordem que el govern de la Generalitat de Catalunya va fer aquesta acció, va fer aquesta compra...
quins beneficis tindrà per al municipi i també quin és l'objectiu de l'Ajuntament en llarg termini. Havíem sentit també aquests dies que potser acabaria assumint promunt-se aquests habitatges. Sí, aquest és el següent pas. Ara s'ha arribat a un acord per part de la Generalitat i Mo Caixa per poder... doncs...
que aquests habitatges passin a mans del sector públic. Vull destacar la bona negociació que ha dotat terme la Generalitat de Catalunya. Penseu que nosaltres havíem començat a parlar amb Imo Caixa perquè teníem la voluntat de quedar-nos aquests habitatges i ens demanaven
la frigolera de 42 milions d'euros per 118 habitatges. La Generalitat n'ha comprat 1.100, gairebé 1.200, per 90 milions d'euros. Vull dir que, siguem conscients,
del bon acord al qual ha arribat la Generalitat de Catalunya que permetrà que puguem disposar, ja sigui la Generalitat o més endavant espero que l'Ajuntament a través de Promunça, d'un parc públic d'habitatges que quedarà blindat
ja cap habitatge es perdrà la seva qualificació de protecció oficial d'aquí uns anys i a més a més, a fruit que aquesta compra s'ha fet a uns preus molt raonables, podrem també oferir uns preus als llogaters
una mica millors que els actuals i ajudarem a moltes economies domèstiques d'aquests veïns que viuen en aquests habitatges. Per tant, em sembla que ha estat una operació necessària, encertada, molt ben portada, també en aquesta manera de treballar que té el president, que és discreta però efectiva,
i penso que l'altre dia ens vam reunir amb les famílies amb els veïns afectats i la satisfacció era generalitzada perquè molts d'ells no sabien si podrien continuar ara quan es formalitzi
La compra-venda a l'Agència Catalana de l'Habitatge els garanteix a tots ells 7 anys més de lloguer a un preu més baix del que estaven pagant i, a més a més, els garanteix que els habitatges on viuen tots seran ja de manera perpètua de protecció oficial.
Molt bé, doncs passem a parlar, en aquest cas, de la gent gran, del mil·lenari. Quins criteris s'han establert per accedir a aquests habitatges i també pel lloguer social de Promunça, en aquest cas?
Bé, aquí tenim, dins del mil·lenari tenim dos grups d'habitatges, uns que són de promoció municipal i uns altres que són de protecció oficial. Els que són de protecció oficial són habitatges que reben ajudes a la Generalitat, per tant, l'accés a aquests habitatges està subjecte al que marca el decret de l'habitatge.
Tots els requisits que posem són els que emanen del decret d'habitatge. Aquí l'Ajuntament, en aquest sentit, hi té poc marge de maniobra. Per contra, en els habitats que són de promoció municipal...
sí que l'Ajuntament ha considerat necessari poder incloure persones grans que eren propietàries d'habitatges. Per què? Doncs perquè hi ha persones grans que en un moment determinat de la seva vida es troben que o bé viuen en cases grans i viuen soles i les cases se'ls fan molt grans,
o bé es troben que l'habitatge on viuen té moltes barreres arquitectòniques i la seva mobilitat cada cop és més reduïda. Per tant, entenem que en aquests casos té tot el sentit del món que aquestes persones puguin optar als habitatges del mil·lenari, que són habitatges adaptats a les necessitats de la gent gran,
i que en contrapartida aquestes persones posin els seus habitatges a disposició de la borsa d'habitatge de protecció oficial que tenim. D'aquesta manera ampliem també el parc d'habitatges a preu assequible.
I a la tercera pota, que són els habitatges socials, has dit de Promunça, però Promunça és l'eina gestora, en realitat són habitatges que són de l'Ajuntament i Promunça gestiona. Aquí sí que ja no hem posat barreres econòmiques d'accés perquè entenem que van dirigir-se a persones que en un moment determinat de la seva vida poden estar en una situació de molta vulnerabilitat. Per tant,
En aquests casos s'accedeix a través de serveis socials, són persones que un cop accedeixen a l'habitatge paguen en funció de la seva disponibilitat, que en alguns casos inclús pot ser fins i tot zero, però estan subjectes a seguir un pla de treball dissenyat per serveis socials perquè evidentment no volem que aquestes situacions s'enquistin. És una ajuda puntual, transitòria,
que ha de servir també d'estímul perquè la família o la persona beneficiària de l'habitatge pugui anar millorant les seves condicions de vida.
Doncs avui estem a l'entrevista del dia amb l'alcalde Joan Basaganyes. Passem a parlar de la importància del servei de mediació, que també és una de les novetats, com també de l'ordenança d'animals i les aules d'estudi, que són tres qüestions que també són influents en el dia a dia del veïnat.
Per a quina vols que comencem? Per exemple, el servei de mediació. Són molt diferents les tres. Comencem pel servei de mediació. Se'm fa difícil a trobar un nexe. Sí, les hem hagut d'unir perquè si no després ja sap que anem justos de temps. Bé, la veritat és que la policia local està dedicant molts esforços a fer polítiques de seguretat ciutadana
que no li tocarien però que ho està fent perquè en els darrers anys hi ha hagut una caiguda significativa dels efectius dels Mossos d'Esquadra i aquesta caiguda ha anat en detriment d'aquestes tasques de prevenció de seguretat ciutadana que són competència dels Mossos d'Esquadra. Per tant, estem dedicant molts esforços des dels cossos de la policia local
a fer aquest tipus d'accions. Però no podem oblidar que la policia local les seves principals funcions tenen a veure amb qüestions molt més quotidianes o molt més de proximitat. I aquest en seria un exemple. Moltes de les problemàtiques que tenim en el municipi
no tenen tant a veure amb qüestions de seguretat ciutadana, sinó amb conflictes veïnals, conflictes intrafamiliars, conflictes que abans d'anar a la via judicial, que entenem que sempre hauria de ser l'últim recurs, intentem que es puguin resoldre en l'àmbit de la mediació.
I en aquest sentit, des de la policia local es van buscar agents amb perfils que es puguin ajustar a aquest tipus de servei. S'ha estat fent un aprenentatge, unes pràctiques, etcètera.
I ara podem oferir a la ciutadania aquest servei que entenem que és necessari i que a més a més ens consta que està sent molt ben valorat per a aquelles persones que ja n'han fet ús. Perfecte. Passem a parlar de la nova ordenança d'animals. Com afectarà aquella gent que té tinença d'animals a casa seva?
Bé, l'ordenança el que fa, el que té tres parts, diguéssim, tres potes. La primera és adaptar-se a la llei de benestar animal. Tenim una llei de rang superior,
I el que no podem tenir és una ordenança que vagi en contradicció amb el que recull la llei de benestar animal. És una llei molt avançada i alguns dels punts que recullen en aquesta llei s'han d'adaptar a la nostra ordenança municipal. Punt número 1.
El punt número dos és que hi ha un augment significatiu de les sancions per a aquelles persones, per a aquells propietaris d'animals, que no compleixen amb les normatives.
I en aquest cas també ens adaptem al règim sancionador que estableix la llei de benestar animal. No pot ser que hi hagi gossos que no estiguin censats, que no tinguin el xip i que per tant estiguin fora del control del que és l'Ajuntament o qualsevol altra autoritat.
I el tercer canvi significatiu és que de cara a l'any que ve demanarem als propietaris dels gossos que a més a més ens entreguin una mostra d'ADN del seu gos
perquè d'aquesta manera podrem ser molt més efectius en la lluita contra l'incivisme d'alguns propietaris, sobretot en la no recollida d'excrements. Estem tenint, i no és un problema exclusiu de Sant Just, és un problema que estan patint moltes ciutats i molts pobles i gradualment tots estem anant cap a la mateixa solució,
i d'aquesta manera podrem tenir més instruments des de les administracions per sancionar aquells propietaris de gossos que no recullen els excrements. Avanço, que hem de fer primer unes feines prèvies com a Ajuntament,
perquè la voluntat és que els propietaris dels gossos que ens entreguin aquestes mostres d'ADN els primers tres mesos, un cop ho notifiquem, no hagin de pagar res, que els que ho facin després de tres mesos només el 50% i que només hagin de pagar la totalitat de la prova aquesta d'ADN, que està al voltant d'uns 40 euros,
aquells que no ho facin en aquests primers sis mesos d'un cop s'implementi aquesta mesura, que ja informarem més endavant del calendari d'implementació. Però entenem que és una mesura necessària per tenir un espai públic més net i amb millors estàndards de salut, perquè vull recordar
que molts parcs i jardins en fan ús infants i hem d'evitar de totes totes que aquests puguin entrar en contacte amb excrements de gossos o d'altres animals. Perfecte. I ara, de forma molt breu, senzillament, com valorar les aules d'estudi? Estan sent un èxit, és una demanda que tenim de molts joves estudiants del poble.
que n'estan fent molt durs i ja des del dia 13 estan obertes amb horaris molt extensius i creiem que va ser una aposta molt encertada en el seu moment que està donant un resultat molt satisfactori. I abans de passar a l'alcalde Respon, també de forma breu, la pesta porcina africana va arribar a Catalunya fa cosa de...
d'unes setmanes a finals de novembre i en aquest cas es van implementar algunes restriccions al parc de Collserola. Com valora la situació actual de la pesta porcina africana i com s'emmarca Sant Jús dins d'aquest perímetre de risc moderat?
Bé, jo crec que hi ha hagut una reacció valenta del govern de la Generalitat, sent conscient que era una problemàtica potser difícil d'entendre per la ciutadania, perquè no afecta la seva salut, però en canvi afecta l'economia del país i afecta sectors estratègics que donen feina a moltíssima gent. Per tant, jo crec que s'havia de protegir aquest sector.
i van prendre mesures valentes, especialment en el perímetre més afectat, els de 6 quilòmetres al voltant de la zona 0, que s'han detectat fins ara els 16 casos de senglars que han donat positiu, i en l'entorn d'aquests 20 quilòmetres, que està al voltant de la zona 0, han estat restriccions més moderades,
Nosaltres com a Ajuntament hem contribuït que s'implementessin amb reforços d'operatiu policial i de protecció civil, els quals vull agrair novament l'excel·lent tasca que han realitzat per informar a la gent que no era convenient accedir al medi natural durant uns dies per evitar que hi hagués aquesta propagació i que la pesta es pogués anar escampant gradualment per tot el territori del país.
I he de dir, i en dades que ens han passat des del parc de Coixerola, que la resposta ciutadana ha estat excel·lent, perquè com bé saps és impossible posar tanques al camp, mai millor dit, és impossible perimetrar un territori de 20 quilòmetres, no podem impedir els excessos, tancar tots els excessos al parc de Coixerola,
però tant mateix la reducció de l'assistència de persones al parc de Coixerola ha caigut més del 70%, per tant vol dir que hi ha hagut un comportament cívic molt destacable per part de la ciutadania. La gent ha entès el problema, ha empatitzat amb aquells que el pateixen o que el poden patir molt,
I malgrat que hi ha hagut molts controls, hem observat també un grau de coneixement del problema molt elevat i penso que sempre s'ha de ressaltar. Sempre acostumem a destacar coses negatives i convé destacar aquesta perquè penso que ha estat una resposta ciutadana molt bona.
Doncs tanquem l'entrevista amb el torn de preguntes que ens ha fet arribar als veïns i veïnes a través de xarxes socials. Les hem agrupat per temàtiques per també facilitar les respostes. Comencem amb mobilitat, energia i infraestructures. Un veí i veïna ens pregunta si hi ha previst un pla per renovar les llums de vapor de sodi de la via pública i substituir-les per il·luminació LED, com ja s'ha fet en municipis veïns.
Ho estem fent gradualment i la idea és anar incrementant-ho perquè la realitat és que les llums LED tenen més estalvi i segona donen més seguretat als carrers i places del poble perquè és una llum que es veu que dona més il·luminació i és molt millor. Ho estem fent gradualment, sí.
Pel que fa a l'estació de càrrega solar de vehicles de Maslluí, pregunten quin és l'estat actual, ja que sembla que està instal·lada des de fa gairebé un any, però encara no funciona. Correcte. Aquesta fotolinera l'ha instal·lada a l'àrea metropolitana. Necessita que la connexió la faci a Endesa. La veritat és que, com es diu en castellà, l'uno per l'altro la casa sin barrer, i ben haver d'actuar des de l'Ajuntament, intervenir,
perquè es posessin d'acord amb quin era el nombre d'expedients, etc. i sembla ser que ja és imminent que es pugui obrir al públic aquesta fotolinera. Ara marxem cap a la zona de l'autopista, de la rotonda.
es veu que un veí ens comenta que quan es pintarà de manera completa la vorada de separació del carril, de la rotonda de sortida de l'autopista, i per altra banda ens pregunta quan es retirarà la graveta acumulada a l'entrada al municipi. És més o menys la mateixa zona, les imatges estan al Twitter de Ràdio Desverns, perquè aquest veí ens ha afegit també imatges, i senzillament això, comenta aquestes dues incidències.
El carril bici és el de la rotonda. No, carril bici no. El carril de la rotonda de sortida de l'autopista. Que no està prou ben pintat. Exacte. Doncs ja ho anotem i... És una vorada de separació de carril. Doncs aquest any que ve, sense falta, ho pintem a principis d'any. I a la mateixa zona hi ha graveta acumulada a l'entrada del municipi que diu que és bastant perillosa per motocicletes. Doncs avisem el servei de neteja perquè la retirin de manera imminent, sí.
La retirada de graveta serà imminent, la pintura intentarem que sigui durant el mes de gener. Molt bé, com comentàvem, teniu les imatges també al Twitter de Ràdio d'Esvern. Marxem a Parc Jardineria i Espai Públic perquè també diversos oients es queixen de l'estat de la jardineria i del paisatge urbà, especialment al centre del poble.
Hi ha previst un pla de millora de la jardineria, renovació de jardineres i una ordenació més coherent de l'espai verd? Sí, de les jardineres, dels carrers Bona Vista i Raval, tenim previst canviar-la l'any que ve, perquè és veritat que...
El rovell de les jardineres, amb els orins dels gossos, presenta un estat molt millorable i farem un canvi de totes les jardineres. I després, respecte al que és més estrictament jardineria,
Jo vull dir tres coses. La primera és que de cara a l'any que ve s'ampliaran els efectius del servei de jardineria amb l'objectiu de millorar-lo, però també he de dir que l'any passat va ser un any molt complicat a nivell de jardineria perquè veníem de dos anys de sequera.
Vam haver de posar a correcuita en funcionament tots els sistemes de rec que havien estat tancats durant gairebé un any i vam haver de fer les proves de legionalesis per garantir que no hi haurien problemes un cop es posessin en funcionament.
i d'aquesta arribada de pluges va venir seguida amb aquest problema que et comentava de les conseqüències dels dos anys de sequera, va venir després agreujat perquè va venir molta calor, de manera que la naturalesa va rebrotar amb molta intensitat i durant uns dies no donàvem l'abast.
També vull dir una cosa i és que a Sant Just no podem tampoc esperar tenir una jardineria barsellesca. Som un poble que hem optat per tenir molta zona verda. Tenim el triple de metres quadrats de zona verda que la immensa majoria de municipis de l'àrea metropolitana
I tenir tants parts també vol dir que ens hem d'acostumar a tenir parts que són més, entre cometes, una mica més asilvestrats. No podem aspirar a tenir parts barcellescos. Per tant, la propera pregunta, la de Vilaflorida, diuen, en relació amb això, Sant Just té algun horitzó a projectar per avançar cap a una Vilaflorida? Jo crec que el que és important és tenir molta zona verda, no tant tenir...
Jo els parcs els entenc com espais de convivència que han d'estar arreglats. Les zones verdes també han d'aportar arbrat perquè l'arbrat està demostrat que ajuda molt sobretot en aquest context de canvi climàtic, ajuda a baixar les temperatures en els moments àlgids de l'estiu.
I com et deia, el que interessa és que tinguem moltes zones verdes, quantes més millor, que tinguem molts arbres, que tinguem els parcs nets i endreçats, però no veig tant la necessitat que els parcs hagin de ser com jardins particulars. No sé si m'explico. Crec que...
L'aspiració que hem de tenir com a municipi és això, tenir molts parts, moltes zones verdes i que estiguin ben cuidades, evidentment, però no cal que siguin aparadors de flors o de planta. Si no, el manteniment després ens supera. Alcalde, ens queden tres preguntes, les deixarem per la propera entrevista del dia, perquè queden escassos minuts i volíem desitjar-li també bones festes i feliç any 2026, alcalde.
Molt bé, bones festes a tothom. Que vagi bé. Adéu.