Vinga, perquè ara gairebé s'han ja dos quarts de 6 de la tarda.
Seguim a la primera hora del magazine La Rambla de ràdio d'Esvern.
Tenim en directe aquí els estudis en Joan Basseganyes,
alcalde de Sant Just, per tractar exclusivament la construcció
de les urbanitzacions d'habitatges a Sant Just,
conegudes per estar a la zona de garrofers, a la bòbila i també a les escales.
El tramat urbà que està justament entre Campmèlic i l'Institut.
Bona tarda, alcalde.
Bona tarda, Núria.
Tenim els veïns i veïnes del barri Bells-Oleig-La Planà una mica preocupats.
Van passar ahir per la misura, estan una mica desconcertats
amb el que els pot venir a sobre.
A veure, a quin punt estan actualment, en quina fase,
les urbanitzacions conegudes com a garrofers, la bòbila i les escales?
Permet, Núria, que primer de tot em pugui posar una mica d'antecedents
i els antecedents ens ajudaran a conèixer una mica la problemàtica
que s'ha posat sobre la taula aquests dies.
Als anys 70, que és quan es va fer el Pla General Metropolità,
el creixement, no només a Sant Just,
sinó de tots els municipis que estan a la conurbació de Barcelona,
es projectava cap a la muntanya.
Era un model d'urbanisme diferent al que s'ha acabat imposant en el segle XXI,
però en aquell moment, tant a nivell d'equipaments importants,
per exemple, hospitals, Can Ruti a Badalona, Sant Joan de Déu, Esplugues,
aquí a Sant Just, a la zona compresa entre el Mas Llull i Veig Soleig,
s'havia de construir el clínic.
Estaven previstes indrets propers a la muntanya
perquè es creia que en aquests llocs l'aire era més net
i aquestes instal·lacions havien d'estar a prop de la naturalesa.
També el sostre residencial que es projectava en aquests moments
es preveia en aquestes franges properes a Coiserola.
A Sant Just teníem una franja d'urbanització molt important,
que és la compresa entre el barri de Veig Soleig i el tenis Sant Gervasi.
Com bé saps, a principis de segle comencen a haver-hi moviments de defensa,
moviments veïnals de defensa i protecció de la vall de Sant Just,
i l'Ajuntament en aquests moments decideix recullir el guant,
liderar aquesta demanda veïnal,
i arriba un conveni amb els propietaris de la vall de Sant Just
per poder traslladar aquella eficabilitat en diferents punts
en aquell moment es va plantejant diferents punts de l'àrea metropolitana,
perquè si ve una part d'aquella eficabilitat es situava a Sant Just,
una part també molt important se situava a Sant Adrià de Besòs,
on hi ha les famoses tres xamanelles.
Com bé saps, va haver-hi una sentència judicial
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el seu moment
que va tombar els discontinus,
és a dir, que es portés a edificabilitat d'un municipi a un altre,
i la Generalitat de Catalunya, en vistes d'aquesta sentència,
la Generalitat de Catalunya és l'òrgan competent,
en última instància, en matèria d'organisme,
va demanar explícitament a la Carta de l'Ajuntament de Sant Just
que aquest sostre es recol·loqués dins del municipi,
dins el terme municipal de Sant Just.
Aquesta segona fase del conveni de la vall és la que s'ha desenvolupat,
a partir de l'anterior mandat municipal,
traslladant una part de l'edificabilitat a Torreblanc,
en un planejament que vam aprovar provisionalment
al ple de desembre, si no vaig equivocat,
i també la zona del front nord de la carretera reial
on abans hi havia hagut Aceròs Vergara.
A dia d'avui encara estem, a nivell urbanístic,
gestionant aquests trasllats d'edificabilitat,
precisament per poder complir amb aquest desig ciutadà
de preservar l'entorn de Coiserola, la vall de Sant Just.
En paral·lel, l'àrea metropolitana
elabora el pla especial de Coiserola
i aquest pla especial, que es va aprovar de forma definitiva
el maig de l'any passat,
el que va fer va ser, a instàncies de l'Ajuntament de Sant Just,
desclassificar i, per tant, protegir també,
preservar la franja d'equipament supramunicipal,
aquella catedit on en algun moment s'havia previst
que hi pogués traslladar-se o ampliar-se el clínic,
la franja compresa entre Veïsoleig i el barri de Mas Llull.
Per tant, també en aquest cas,
l'Ajuntament de Sant Just va fer els deures
i ha aconseguit, maig de l'any passat,
fixa't quant de temps portàvem, des de l'any 2002,
que s'origina el moviment Salvem la Vall,
20 anys després, o 19 anys després, millor dit,
aconseguim tancar aquest segon sector,
desclassificar-lo i, per tant, protegir-lo, preservar-lo naturalment.
És un espai molt gran.
Estem parlant de l'àrea compresa
entre el barri de Veïsoleig i el Mas Llull.
Per sota d'aquests dos grans sectors,
també per sota del barri de la plana de Veïsoleig,
va quedar una tercera taca de creixement urbanístic,
en aquest cas, essencialment, residencial,
que era la bona aigua.
L'any 2002 s'aprova el pla parcial de la bona aigua,
una mica abans que comencés a sorgir
aquest moviment de defensa de la vall de Sant Just,
i aquest sector que té tres unitats,
que és la bona aigua, les escales i la bòvila,
ha seguit una evolució molt diferent
en funció de la propietat, l'interès o la possibilitat
que ha tingut de desenvolupar aquests sectors.
En el cas que ens ocupa actualment,
que és el que ha originat la polèmica,
que és el sector dels garrofers,
en el seu moment els propietaris es van constituir
com a Junta de Compensació,
van aprovar el projecte de reparcel·lació
i van presentar, i l'Ajuntament va aprovar,
el projecte d'urbanització.
Per tant, en matèria de gestió urbanística,
van fer els deures.
No així els propietaris del sector que està més amunt,
més al límit del parc de coerçal, que són a la bòvila.
A la bòvila, aprovat el pla parcial,
no va haver-hi Constitució de Junta de Compensació,
no va haver-hi projecte de reparcel·lació,
no va haver-hi tampoc projecte d'urbanització,
per tant, no va haver-hi gestió urbanística.
En vistes a això, i en vistes que el Plan Especial de Coicerola,
insisteixo, aprovat el maig del 2021,
establia que les franges limítrius
amb el parc natural, els espais funcionals,
els espais de transició entre núcleis urbans
i el parc natural,
podien ser protegits, s'havia d'intentar protegir-los,
i entenem que la bòvila claríssimament ho és,
atès també que no s'havia fet aquesta gestió urbanística
des de l'Ajuntament el mes de setembre,
ben pocs mesos després,
el mes de setembre de l'any passat,
ja va aprovar per ple la suspensió de llicències.
Vull recordar que aquesta suspensió de llicències és pública,
es va aprovar amb el suport de...
crec recordar que de totes les formacions polítiques
em sembla que només amb l'abstenció d'un regidor,
però t'ho estic dient de memòria i per tant pot ser que m'equivoqui,
diria amb el que és segur que va ser amb un suport molt àmplic
que vull agrair, com he fet en altres ocasions,
i per tant aquesta sensibilitat
per preservar aquests espais de transició
entre el nuclear urbà de Sant Just
i l'avall de Sant Just, l'Ajuntament,
ja feia temps que el teníem en cap i prova d'això és que
tan bon punt es va aprovar de forma definitiva el pla especial,
l'Ajuntament va fer aquesta suspensió de llicències.
I ara tenim com a objectiu,
que és una feina que estem fent conjuntament amb l'àrea metropolitana,
trobar emplaçaments, repetint
aquella jugada que es va fer en el seu moment
amb l'avall de Sant Just,
emplaçaments on poder reubicar el sostre de la bòvila.
Els veïns eren conscients que amb el tema de la bòvila
sí que hi havia aquesta mena de moratòria,
és a dir que hi havia un cert temps per buscar altres llocs,
però es preguntaven per què amb Garrufers, per exemple,
no s'havia pogut fer aquest procediment.
Doncs pel que t'he explicat abans, perquè a Garrufers
havien fet tots els deures en matèria de gestió urbanística.
T'he de dir també que quan fas una suspensió de llicències
s'ha de motivar jurídicament, s'ha de justificar per què es fa.
No pots fer una suspensió de llicències
perquè un dia l'alcalde o el ple municipal es desperten
i volen protegir un espai.
S'ha de justificar perquè un espai que és edificable
s'aprova una suspensió de llicències
i aquest espai passa a ser susceptible de deixar de ser edificable.
Perquè en aquest cas, doncs, hi ha uns propietaris que tenen uns drets,
aquests drets queden sospesos i s'ha d'explicar molt bé,
s'ha de justificar molt bé per què aquests drets queden sospesos.
Quan vam fer-ho amb el cas de la bòvila,
l'argument principal que vam utilitzar va ser
que la bòvila es trobava en una zona de transició...
Dins del parc.
No, dins del parc no, en una zona de transició,
espai funcional de Coycerola.
Entra on acaba el nuclear bar i comença el parc natural
perquè la bòvila, amb el seu emplaçament,
queda plenament justificat que aprofitant, insisteixo,
que es va aprovar el pla especial de Coycerola
que permetia protegir aquests espais,
que l'Ajuntament fes aquesta suspensió de llicències
amb la voluntat de preservar aquest espai natural.
Que es refés pel seu espai físic, que no és el mateix que la bòvila,
no està en un espai funcional amb la vall de Sant Just
i qualsevol persona que miri el mapa, el plànol de Sant Just,
ho comprovarà ràpidament.
I també perquè havien fet els deures en matèria de gestió urbanística
i, per tant, els drets que tenen els propietaris de Garrofés
són drets adquirits, són drets ferms.
L'Ajuntament no tenia argumentari ni tampoc mecanismes
per poder suspendre llicències com hem fet a la bòvila.
Un cop tenim aquest plantejament, dins de Garrofés també tenien
algunes preguntes, algunes inquietuds.
Comentaven que van presentar una sèrie d'al·legacions motivades.
Per exemple, que patíem per el tema de la mobilitat,
de la circulació que hi pugui haver, quan deien que gairebé
unes 700 persones noves hi podien arribar a anar.
També per l'elevat número d'habitatges en aquella zona,
la proximitat també...
Quantes persones?
700 persones.
700, d'hauria de ser comptant que a Garrofés es fessin 102 habitatges
i que també es fessin els de la bòvila i les escales.
En aquest sentit, permeteu-me que hi hagi un missatge de tranquil·litat.
La previsió, fins que no tinguem l'entrada de llicències,
permeteu-me que sigui cautelós i no ho doni per fet,
però la previsió per les converses que hem tingut amb la propietat de Garrofés
és que en comptes d'aquests 102 habitatges que es donen per fet,
n'hi hagi 60.
Per tant, estaríem parlant, en tot cas, la mobilitat afectaria 60 habitatges,
que amb el promís que hi ha actualment d'habitants per habitatge,
estaríem parlant del voltant d'unes 150 noves persones que viurien en aquell entorn.
No estem parlant de xifres ni de 700, ni de 500, ni de 300,
sinó que estaríem parlant del voltant de 150 persones.
Nosaltres estem treballant amb la propietat per intentar
que el projecte d'organització incorpori millores en sentit de mobilitat.
Hi ha algunes de les millores que es contemplen en el projecte del parc,
perquè a continuació del sector de Garrofés hi ha d'haver-hi el parc de la Bonaigua,
que és un parc amb una extensió de 20.000 metres quadrats.
Serà un gran parc a Sant Just, que tant en el projecte d'organització del parc
com en un projecte d'organització del sector de Garrofés reformulat
es puguin incorporar algunes millores de mobilitat.
Provem de tenir present que aquest projecte es va aprovar el 2009.
Per tant, és un projecte que està aprovat conforme a la normativa que hi havia en aquell moment.
I el dret diu que la llei no pot tenir caràcter retroactiu.
Una cosa que s'ha aprovat conforme a la normativa vigent en el moment en què va ser aprovada,
si no hi ha un termini de caducitat, i en aquest cas no hi era,
aquest projecte ens agradi més o ens agradi menys, legalment està conforme a llei.
I això tant val pel planejament com pel projecte d'organització.
El planejament que es faria, si ara s'hagués de fer conforme a la llei nova,
aquí haurien d'haver-hi 40% d'habitatges de protecció oficial.
Per tant, molt probablement augmentaria molt la densitat d'aquest sector
perquè hauria d'acollir un 40% de nous habitatges de protecció oficial.
Però no és el cas, perquè aquell planejament es va aprovar
en un moment en què les regles de joc eren unes, es van complir,
i per tant aquest, ens agradi més o ens agradi menys,
és el planejament i el projecte d'organització que estan aprovats.
Hi hauria alguna possibilitat d'estar pactant o de mirar a veure si el model d'habitatge
que hi hagi allà, també deien la distribució dels carrers,
que els quedava molt pròxims a les cases que ja estan, no sé si parlaven de 3 metres, els edificis...
Els edificis estan a 3 metres de la tanca que envolta la finca.
És el mateix model que hi ha a la resta del barri de Veïsoleig.
Al final, el que es va fer en aquell planejament va ser
Les normes urbanístiques replicaven les que hi havia a la resta del barri.
Entre la façana i la tanca de la finca hi ha 3 metres.
Per tant, ara amb el projecte d'edificació estem mirant amb la propietat
que l'impacte visual sigui el menor possible, però evidentment tenim unes normes urbanístiques
que són les vigents, que s'han de respectar, perquè si no els tècnics municipals
no signaran i no autoritzaran les llicències de construcció,
sempre es pot intentar dins el marge de legalitat fer ajustos que poden anar en benefici dels veïns,
però evidentment jo no vull enganyar ningú i segurament la gran majoria de les seves peticions
a nivell d'urbanització es podrien atendre, però m'imagino que algunes no es podran veure satisfetes.
Estem treballant intensament amb la propietat, que de moment ha manifestat una voluntat de poder arribar a una entesa
en poder reduir el màxim possible l'impacte visual pels veïns de la Plana Pedrosa,
especialment del carrer Torrent que jo reconec i és una evidència que són els més afectats amb aquest desenvolupament urbanístic.
Parlem també del tema de la rotonda de Camp Mèdic, de que allà es podria concentrar un gran volum de circulació en hores punta
per anar cap a la zona de la Rambla, de Sant Just, també cap a Vinguda Indústria...
Jo no crec que amb aquest volum de nous habitatges que estem parlant
hi hagi problemes de mobilitat molt superiors dels que poden haver-hi actualment.
A Sant Just, tot i que a vegades tenim la sensació que en algunes hores el trànsit no és tot el fluït que ens agradaria,
amb els estudis de mobilitat que tenim, les congestions no són excessives.
Com et deia abans, amb aquests nous 60 habitatges, ajudar que la mobilitat sigui més fluïda no ho faran, no vull enganyar ningú.
Ara tampoc crec que vagin a originar un col·lapse en la circulació de Sant Just.
Entenc que la zona més crítica no és tant la rotonda de Camp Mèdic com la Rambla de Sant Just,
és que aquest sí que és juntament amb la carretera reial, els dos punts més crítics,
amb les IMEDs més altes que tenim a Sant Just d'Es Bern al matí, a l'hora punta del matí.
I amb les escales què passa? Perquè sí que la Bòvila i Garrofés és de tenc de propietat privada però les escales és municipal.
Les escales és municipal, vam incloure-la amb aquesta suspensió de llicències,
no tant perquè estigués en un àmbit de transició amb qualsevol que no estigués,
sinó perquè entenem que la seva ubicació és francament millorable.
Primera perquè les edificacions quedarien molt penjades i en segon lloc perquè està molt a prop del complex esportiu de la Bona Aigua.
Posats a que buscarem nous emplaçaments per aquest sostre de la Bòvila,
creiem que aquesta edificabilitat que l'Ajuntament té en el sector de les escales,
també fora bo que s'estudiés de traslladar-la a algun altre lloc del municipi on tinguin menys impacte visual
i també sobretot que estiguin menys a prop de la Bona Aigua, que és un complex amb una activitat molt elevada.
Es genera soroll, molèsties, a vegades de mobilitat,
i per tant entenem que no és el millor lloc on hauria d'estar aquesta edificació.
Els veïns també van expressar la realitat que la seva voluntat també és la de pactar, d'arribar a acords.
Es mostraven bastant afins a poder parlar amb l'Ajuntament,
però no sabien el tema de les al·legacions que van presentar, es mostraven inquiets també amb això.
Nosaltres estem intentant ser una mica conservadors, permeten que ho manifesti així,
amb l'administració de la informació perquè també estem pendents que ens arribin les propostes
que nosaltres hem plantejat a la propietat, que ens arribin dibuixades i amb el vistiplau de la propietat.
Jo en aquest sentit, i m'agradaria que les meves paraules s'agafessin amb una certa prudència,
sent conscient que tots els problemes segurament no s'arreglaran, no vull enganyar ningú,
però crec que una bona part de les propostes llançades pels veïns a les reunions que van mantenir
amb el regidor de territori, en Josep Maria Ranyer, que a més a més també és el responsable de mobilitat,
crec que bona part d'aquestes propostes poden quedar recollides en el projecte d'organització,
ja sigui del parc o de l'àmbit de la unitat d'actuació dels garrofers.
A nivell d'eficació, amb el marge molt més acutat encara, també hi estem treballant
perquè les propostes que properament ens entraran per registre de l'Ajuntament
quan puguin presentar la sol·lició de llicències, també estem intentant que tinguin el menor impacte possible.
Quan ho tinguem, serà el moment de seure amb els veïns i en base a aquestes propostes tancades,
intentar acabar de tancar els últims ajustos sabent que el marc en el que ens movem és el que és
i també sabent, i això vull deixar-ho molt clar, que tots aquests esforços seran possibles si hi ha,
i no vull que se malinterpreti el que dic, si hi ha un clima de col·laboració recíproca entre Ajuntament i veïns.
Si aquest desenvolupament adjudicialitza, comencem amb recursos creuats d'uns i altres, sigui propietat, veïns,
el que jo estic convençut que acabarà passant és que el resultat final de tot aquest desenvolupament
serà pitjor tant per uns com per altres.
Jo demano una mica de paciència i una mica de confiança amb les gestions que està fent l'Ajuntament
i una mica també de comprensió en el fet que siguem, com deia abans, conservadors en l'administració de la informació.
Estem parlant d'un tema que és molt complex, que caberà lluny, que amb alguns els agradarà més,
jo personalment reconec que el pla parcial de la bonaigua no és el planejament més afortunat que ha fet aquest Ajuntament,
que n'ha fet de molts i de molt bons al llarg de la seva història, però ens toca gestionar aquesta realitat.
I a la gent no l'hem d'enganyar, a la gent no li podem dir que aquest desenvolupament deixarà de fer-se
i aquest sostre desapareixerà i que l'Ajuntament si vol pot comprar o que pot expropiar
no vull enganyar a la gent. I també vull deixar clara una cosa, mentre jo sigui alcalde no posaré en risc les finances d'aquest Ajuntament.
L'Ajuntament pot fer un esforç econòmic, el que no farà aquest Ajuntament és posar-se a la bancarrota
per voler quedar bé amb tothom i al final anar a jutjats, perdre-ho tot i posar en risc les finances municipals,
que al final és el futur de tots i totes els Sant Justencs.
Per tant, no vull causar alarmisme, no m'agradaria que aquestes...
Sentències.
Aquests temes són seriosos perquè quan es judicialitzen al final cauen en mans d'un jutge
i quan cauen en mans d'un jutge o una jutgessa mai se sap qui acaba sent.
La part del cor, la part més d'emoció, de sentiment...
Pots tenir un desig com a ciutadà, que jo puc entendre, que aquells espais es preservin,
que siguem amb màxim respectuosos possibles amb l'entorn que tenim, tant amb el ja edificat com amb l'entorn natural,
però també després hi ha una realitat i és que aquests desitjos s'han de traduir en normativa organística
i que aquesta normativa organística és impugnable i acostuma a ser impugnable
i molt fàcilment també acaba en mans de jutges.
I les resolucions judicials no es controlen.
I el que vull en aquest sentit també, i vull avançar-ho, és que l'Ajuntament serà ferm a la preservació de la bòbila i de les escales.
Ara, en cap cas, posarem en risc les finances de l'Ajuntament.
I això, aquest missatge sí que vull que quedi molt clar perquè amb mi per anar amb aventures populistes, demagògiques,
però amb mi que no hi comptin.
Intentaré, estem intentant, no només jo sinó tot el govern, que aquest desenvolupament es faci de la millor forma possible.
També que la bòbila i les escales puguin trobar un encaix millor en un altre emplaçament del municipi.
Però sí que demano col·laboració a veïns, a grups polítics, a entitats, ja siguin veïnals, ecologistes,
perquè aquests bons desitjos que tots podem tenir es concretin en propostes efectibles,
amb seguretat jurídica i sobretot, i repeteixo, que no posin en risc les finances municipals.
Doncs amb aquest missatge clar i concís, Joan, deixem aquí l'entrevista.
Si et sembla, suposo que ja hi haurà altres oportunitats també per seguir parlant del tema,
perquè això també ve de lluny però també té part una mica va per llarg.
Jo crec que no serà un tema que es tanqui ni ràpid ni fàcilment.
Ens hauria agradat que s'hagués començat a parlar una mica més endavant.
Al final, a les notícies, a la informació, també afortunadament,
perquè vol dir que la societat de Sant Just està viva i és dinàmica i s'informa,
doncs ha anat amb una velocitat superior a la que voldríem, però en tot cas ja està engegat
i ara el que hem de fer entre tots, jo crec que aquest és un projecte de ciutat de tots,
aquí hauríem d'oblidar-nos segurament de colors polítics,
el que ens toca és anar units a fer propostes realistes per permetre,
primera, que aquesta voluntat de l'Ajuntament de preservar la bòbila i l'entorn es pugui materialitzar
i segona, perquè el desenvolupament dels garrofers sigui el que tingui el més ajustat possible,
la majoria de desitjos dels veïns, tots segurament no podran ser possibles,
però ens podrem donar per satisfets si molts d'aquests poden quedar incorporats definitivament
tant en el projecte d'edificació com en el projecte d'organització.
Molt bé, doncs alcalde, deixem aquí l'entrevista, que vagi bé i bona tarda.
Bona tarda.
Adeu.