Vinga, comencem la segona hora de la Rambla,
el magazín de matins de ràdio d'Esvern,
i saludem l'Alai Alcom, de la Comissió de Carnestoltes,
de l'AFA de l'Escola Montseny de Sant Just.
Aquests dies estem parlant amb les comissions de Carnestoltes,
perquè, bé, hi ha el concurs de disfresses aquest dissabte 1 de març,
a la festa de Carnestoltes.
Una de les categories d'aquest concurs és la comparsa escolar,
que mou a moltíssimes persones, a moltíssimes famílies,
i, per tant, val la pena també xerrar una estona
amb les persones i les famílies que hi estan deixant la pell i l'ànima.
Laia, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
És així, eh? Us hi estigueu deixant aquestes últimes setmanes,
aquests últims dies, una mica la pell i l'ànima.
M'ha agradat, sí, sí. M'ha fet gràcia.
Sí, sí, sí. Estem, bueno, de fet ja fa mesos que ja estem treballant,
però, clar, aquestes últimes setmanes, aquests últims mesos,
jo diria que just passat Nadal,
doncs els cors bateguen molt més forts,
i les mans i tota la intenció,
i és posada amb molta més intensitat, sí, sí.
La temàtica, ja sabem que, bueno,
totes les escoles sou bastant reticents a avançar-nos-la.
Normal, es tracta d'una sorpresa.
Sí.
Però com l'heu escollit vosaltres,
a l'escola Montseny, aquest any?
És a dir, he fet alguna votació
o consensuat amb els infants o...?
Aquest any és veritat que ha sigut una mica diferent,
perquè ha sorgit, oi, és a dir,
anys passats la temàtica venia lligada
amb el projecte interdisciplinar de l'escola
i treballàvem en paral·lel
el que es feia com a projecte a l'escola,
i així ens donàvem la mà a Carmescoltes i a escola,
però aquest any la temàtica va sorgir, de fet,
bastant d'hora, abans inclús et diria de l'estiu,
proposada per unes famílies de l'escola,
que ens van venir a la comissió
i ens van dir, ostres, per què no fem aquest tema,
tal i qual, i nosaltres vam rebre-ho,
ho vam parlar a nivell de comissió,
les vam convidar també a entrar a la comissió
per poder-la treballar, i així ha anat,
i és la temàtica que farem aquest any.
Quantes persones sou a la comissió de Carnestoltes
de l'escola Montseny?
Doncs a la comissió de Carnestoltes
som diverses comissions dins la comissió de Carnestoltes,
i sí, és allò com un trencaclosques,
però que és brutal perquè treballem totes sent molt equip,
però ben bé, no et sé dir,
doncs podem anar des de la comissió més petitona,
per dos seríem vuit persones, potser,
i potser de tretzos seríem més,
bé, no ho sé, anem a cavall potser entre,
és que et diria que vuit i tretze, més o menys.
Bé, Déu-n'hi-do, perquè com s'estructura la comissió,
és a dir, quantes persones o famílies hi estan implicades, no?
O com us dividiu la feina, almenys,
per anar tirant endavant la comparsa?
Clar, és 100% voluntari entre qui vol entrar
i surt i se'n va i vol marxar també,
i aleshores la comissió de Carnestoltes de fa anys que és a l'escola,
el que passa que potser amb els anys i amb el temps
s'ha anat pensant com estructurar millor,
com treballar millor i com organitzar-nos millor,
i des de potser fa un parell d'anys
que vam veure que potser la manera d'organitzar-nos millor
és això que et deia, fent subgrups dins la mateixa comissió
i en paral·lel a aquests subgrups de la comissió gran de Carnestoltes,
cada curs també treballa la seva disfressa.
O sigui, la comissió és veritat que fa la feina
de treballar la temàtica,
de treballar el que es representarà a la plaça Maragall,
la comissió dins la comissió gran de Carnestoltes
i a la comissió de tretzo,
que voluntàriament entren les famílies
que volen a treballar tota la part de tretzo,
però en paral·lel cada classe, cada curs i cada família
organitza i planifica una mica
com pot ser la seva disfressa.
Els hi proposem nosaltres, des de la comissió,
els hi proposem aquest any,
doncs us proposem a tercer,
aquesta disfressa,
si necessiten ajuda els ajudem
en com buscar idees per la disfressa,
però s'organitzen ells.
Clar, quan parleu de tretzo i disfressa,
en realitat són dues coses diferents, no?
Diferents.
A vegades sí i a vegades no.
Vale, vale, vale.
I aquest any les famílies han estat animades,
han estat, bueno,
han proposat diferents...
bueno, diferents coses també,
o les heu vist animades a cada curs?
Hi ha hagut algun curs una mica més complicat,
que no sabia per on tirar?
Crec que Escola Montseny és una festa
que la valora, que li dóna importància
i que ens l'estimem
i crec que pràcticament ens mantenim
i que hi ha il·lusió, que hi ha emoció
i que ja és com una tradició molt especial,
que és veritat que, com dèiem abans,
ens hi deixem la pell i l'ànima,
sobretot ara, aquests últims mesos i setmanes,
però que gairebé, per qui la viu bé,
perquè no tothom la viu igual i és superlícit,
doncs per qui la viu bé
és emoció i és emocionant
i, per tant, crec que es manté
amb un alt nivell de participació
i de compartir i de passar-ho bé.
Sobretot també els nens i nenes de sisè,
que és l'últim any que estan a l'escola.
Sí.
És una festa que també la viuen molt
i de forma especial.
També, també, també, també.
Però tothom, els nens i nenes de sisè,
que la viuen també molt especial,
perquè lògicament és una despedida més
de totes les coses que passen
durant el curs, durant l'any de sisè,
però jo crec que tots els cursos
també es continua sent especial
al Carnestoltes.
I l'any passat es recorda d'una manera,
fa dos anys d'una altra manera
i vas com fent maleta de records
de tot el Carnestoltes
i cada any sumes un record més,
com si diguéssim.
Després, tema coreografies.
Tot això, com ho assageu?
Com ho penseu?
Ho deixeu també a cada curs
que faci la seva
i després en feu una a nivell general?
Dins del que t'explicava
de les comissions de Carnestoltes,
també hi ha una subcomidió
que és coreografia
i que s'encarrega de pensar
i que s'encarrega de pensar les coreografies,
de preparar els balls,
de ser present en els assajos
i de liderar una mica tot aquest tema del ball.
Intentem fer-ho així, d'aquesta manera.
Molt bé.
Aquest any, a diferència dels altres dos anys passats,
la festa es reuneix sempre
tota, no com si diguéssim en horari de tarda.
Amb l'ànima sí corresponent, xocolatada,
el Ricard Nestoltes, la rua, el concurs...
Com ho veieu, això?
Que sigui tota en una franja i no en dues?
Nosaltres, crec que jo et parlo
i sóc una mica portaveu de tota l'escola
i espero que sigui just el que comento per tothom.
Per nosaltres ha estat una bona notícia.
De fet, el tema de separar la festa
al matí o a tarda,
per nosaltres, a nivell general,
va ser com un trencament
i ho vam viure com un trencament
perquè primer que el dia es feia molt llarg,
potser vivies les comparses escolars pel matí
però després ja no arribaves per cansament
o perquè es feia massa llarg a la tarda.
Hi havia com aquest trencament
que feia que et poguessis desvincular fàcilment
de la resta de la festa del carnestoltes del poble.
Per tant, recuperar la tarda
sé que per moltes famílies fa molta il·lusió,
hi ha ganes de tornar a viure
i a compartir el que era el carnestoltes en un passat,
que de nit també es fa com una sensació més festiva
i per tant crec i parlo
i espero poder parlar a nivell general de les famílies
que és un bon aprovament.
Entenent, perdona, entenent, entenent, entenent molt
que sempre quan a nosaltres,
que agraeixo molt també les persones
que estan treballant a l'Ajuntament
amb tota aquesta festa,
que ens pregunten moltíssim la nostra opinió
de totes les comissions de carnestoltes de les escoles,
entenent sempre que hem posat sobre la taula
les famílies dels més petits-petites,
de manera que es pogués organitzar aquesta tarda
en què els més petits de les escoles
visquin plenament la festa també de les comparses escolars
i no tot es faci molt tard per ells i elles.
Saps què et vull dir?
Sí, sí.
Que puguin marxar d'hora cap a les cases
perquè fa fred, perquè estan cansats
o pel que sigui,
havent viscut bé la part de les comparses escolars.
Crec que l'horari,
no sé si començava bastant aviadet per la tarda,
és a dir, bastant a una hora de tarda,
però bastant primera hora de la tarda,
és a dir...
Clar, per això.
Cap a les 4, dos quarts de 5...
Dos quarts de 5 començarà tot,
entenent que segur que no es pot anar superpuntuals
perquè moure tanta gent és complicat,
però intentant, sobretot això,
que les famílies dels més petits,
que era per això que es va fer també la prova del matí,
doncs també, si volen retirar
i no se'ls fa massa tard,
ho puguin fer en una hora raonable.
I aquest any també hi ha un canvi significatiu,
que és a l'hora dels premis.
L'any passat a l'Escola Montseny
us vau endur el primer premi.
Aquest any, però, ja no hi ha...
ja no hi ha primer, segon, tercer...
Són premis diferents, no?
Premis que tenen noms divertits,
que valoren diferents aspectes,
com si diguéssim,
de cada comparsa,
i n'hi ha tants com escoles
i participen també.
Exacte.
I els abracem molt fort
i són molt benvinguts i molt rebuts
perquè també és un concepte diferent
que fa anys ja havíem comentat
que crec que les escoles,
i ara parlo en nom de les escoles,
ja no només de les famílies,
sinó una mica en general,
crec que ens feia molta il·lusió
que pogués ser així,
que hi hagués més varietat,
que no fos tant un únic premi,
dos, saps?
Un, dos, tres,
i s'acabés aquí,
sinó que es poguessin valorar més coses
i que al final totes les escoles
treballem moltíssim
i posem tota la voluntat
i al final està bé
que sobretot de cara als infants
es puguin valorar coses diferents.
i crec que està ben rebut.
Ja per anar tancant...
A veure com funciona.
Ja per anar tancant...
No, no.
Quines coses us falten ara mateix?
Un assaig general?
Acabar de muntar les disfresses?
Les til·les?
Bé, ara mateix...
És que què ens falta ara mateix?
Falta tot?
No, no.
Ens falta uns dies més.
No, no, no.
Però ara mateix, res.
Al final, realment,
ara mateix el que ens falta
és disfrutar-ho molt,
passar-ho molt bé,
acabar, si que és veritat,
algunes coses petitones
que potser ens falten fer,
acabar potser
coses més a nivell d'organització,
més de càrrecs, més així,
però sobretot
crec que el més important
d'aquesta setmana
és convèncer-nos tots i totes
i estar tots molt tranquils
i molt segurs
d'anar-ho a disfrutar,
d'anar-ho a gaudir
i d'entregar-nos això
al ballar,
a la música,
al riure,
no?
i el que pugui significar
la representació
de la nostra comparsa
a la plaça Maragall
alhora que també
disfrutant de totes les altres,
està clar,
que és superbonic.
Laia,
la setmana passada
l'Escola Montserrat
no va obrir boca,
no ens va donar
cap mena de pista.
Ahir,
l'Escola Canigó
ens en va deixar...
No,
sí,
una sí.
Ens en va deixar anar
alguna així molt sutil,
molt general.
Vosaltres,
què?
Alguna també sutil,
general?
Val.
Bé,
l'únic que et diria,
Núria,
l'únic és
que és molt bonic
veure com
l'Escola Montseny
aquest any
presenta
alguna cosa diferent.
Aleshores,
però alguna cosa diferent
que potser només ho sabem veure
sota la nostra mirada
perquè sabem,
bueno,
tenim molt present
tot el que hem anat fent
tots els anys,
però bueno,
ja només sota la nostra mirada
per nosaltres
ja és un orgull,
ja està sent un repte
i si es pot percebre
més enllà,
doncs,
meravellós
i si no,
doncs,
per nosaltres
aquest any
creiem que sí,
que aportem
alguna cosa diferent.
Molt bé.
I amb això ja...
M'encanta perquè
la pista només
la sabreu
la gent del Montseny,
però
ja ens en fem càrrec.
Sí, sí,
bueno,
que al final
sempre ho diem.
És una cosa especial,
és una cosa especial.
Bé, no,
sí, especial,
o sigui,
per nosaltres,
doncs,
l'aventura,
no?,
perquè al final
és com una aventura,
l'aventura és dir,
va,
fem alguna cosa
una mica diferent
però que
potser
només ho percebem nosaltres
i no passa res,
ja amb això ja n'hi ha prou.
Però bueno,
que sí,
que està sent
i ha suposat una mica
un repte
i crec que podem estar
molt,
molt,
molt,
molt orgullosos
fins aquí
i ja està.
Molt bé.
i ha disfrutat-ho molt
que és el més important.
Exacte,
a gaudir-ho,
a gaudir-ho,
perquè és per això
la festa,
per passar-ho bé.
100%,
podrà sortir millor,
pitjor,
podran sortir imprevistos,
però la festa
és per això,
per gaudir-la,
no?,
si no,
per tot el sentit.
Sí, sí,
des de la nostra
mateixa escola
i sobretot
del que fa vibrar
del veure
tanta participació
de les escoles
de Sant Just
i que tothom
té tanta emoció,
tantes ganes,
tanta alegria
i és molt guai
i és molt emocionant
per tots això,
no?
Ostres,
què fan?
Quina passada!
L'any passat
vau fer el tema
d'Egipte,
no?,
de, bueno,
recordo,
Déu-n'hi-do,
eh?,
la moguda,
és a dir,
vull dir,
sí, sí, sí,
sí,
va ser amb l'atretz
o vestuari
realment
bastant impressionant,
sí, sí.
Sí, sí,
va ser molt bonic,
va ser una història
molt bonica
i, ja et dic,
aquest any,
almenys sota la nostra mirada,
creiem que
hem volgut intentar
fer alguna cosa diferent
i ja està,
i que esperem
que agradi tothom
i que sigui
una estona
de passar-ho molt bé.
Fantàstic, Laia,
moltíssimes gràcies,
que acabis de passar
un bon dia,
que vagi molt bé
la setmana,
que sabem que els infants
també de les escoles
aquesta setmana
un dia van en pijama,
l'altre van...
des de crinola.
Sí, exacte.
maneres vàries
d'anar a l'escola
i res,
que dissabte
vagi tot molt bé,
ens veurem.
Sí, segur.
I res,
que vagi bé
fins dissabte.
Doncs moltes,
moltes gràcies,
Núria,
també per nosaltres
poder donar veu
a la nostra aventura
de l'escola Montseny
per compartir-la
amb les altres escoles
també
i res,
que dissabte
faci bo
i que sigui
un dia ben bonic.
Pel matí
poder estar
una mica més
ennubulat,
però no plaurà,
no plaurà.
Això, això,
això és l'important
i que tampoc,
si podem demanar
a la carta als reis
que no ens faci
molt de fred
ja serà meravellós,
però és igual,
mentre no plogui
tot estarà bé ja.
Molt bé.
Laia,
que vagi bé,
bon dia.
Gràcies,
adeu.
Adéu.
Escoltes la Rambla,
la vida s'enjustenca
a través de les ones.
Gràcies.