Música
Esteu escoltant Ràdio d'Esberna, el magasin de matins, són les 11 i 14 minuts.
Avui dediquem l'entrevista del dia a la política municipal, i és que ens visita Laia Flotats,
portaveu del grup municipal Endavant Sant Just, regidora de l'oposició.
Som al mes de juny 2025, per tant, fa dos anys va començar aquesta nova legislatura,
ens en queden dos, per tant, estem a meitats, podríem dir-ho així,
i parlarem ara amb la Laia una mica de... farem una valoració de com han estat aquests dos primers anys
i, Laia, volem conèixer les aportacions que heu fet des del partit Endavant Sant Just
en la política local aquests dos primers anys.
Aquelles coses que, doncs, bueno, creieu que han destacat més o en les quals hi hagi posat més èmfasi.
D'acord, molt bé, doncs...
Doncs vinga, a veure, comencem. Parlem una mica, no?, del paper Endavant Sant Just.
Primer de tot, bon dia a tothom. Bon dia a tothom.
Un fantàstic dia de primavera, avui fa calor.
I bé, sí, a veure, nosaltres volem destacar diverses aportacions que hem fet
durant aquesta primera meitat del mandat.
La primera és, doncs, bé, que per fi ja s'han fet la instal·lació de les tres estacions d'ambici,
l'ampliació aquesta que ja venia de l'anterior mandat,
però que, com ja veurem més endavant, tot és molt lent,
és molt lent i és un dels deures pendents, potser, d'aquest equip de govern.
Però bé, durant aquests primers dos anys de mandat hem aconseguit, doncs,
que ja es posi, s'implantin les tres estacions d'ambici més,
la de l'Institut Bon Aigua, la del que havia de ser el mercat que ha acabat sent a Can Ginestà,
i la de Vell Soleig, la plana pedrosa.
Després, també, una altra de les coses que volem destacar és, doncs,
que amb el nou contracte de manteniment de neteja de la via pública
s'ha incorporat l'equip de neteja antigrafitis,
que abarca no només els equipaments públics o les parets que són de titularitat pública,
sinó també tots aquells immobles privats que pateixin grafitis a les façanes que donen al carrer.
Això també va ser una iniciativa nostra, també ve de l'anterior mandat, però anem lents,
però, bueno, almenys ho han incorporat en aquest contracte.
Una altra de les coses que també volem destacar és que, via moció,
es va aprovar en el ple municipal fer una APP que englobés tots els serveis
que es presten des de l'Ajuntament, inclòs a la policia i altres,
la seu electrònica i altres qüestions, així, més que res per facilitar
la comunicació de la ciutadania amb l'administració pública,
aquesta moció es va aprovar amb el consens de gairebé tots els partits polítics,
finalment...
No ha acabat de posar-se en marxa, no, encara?
No, però hi havia una part que era important, que era que, entre altres coses,
hi hagués el servei de poder obrir els contenidors,
i això sí que finalment s'ha fet una APP,
que ja també s'ha posat en marxa aquests últims mesos,
i, bé, considerem que això també és una cosa meritori.
Sí, sobre aquest tema, em sembla...
Pot ser que endavant Sant Jura, en el butlletí, en fessi una...
Sí, sí, és que hem fet insistència diverses vegades, perquè...
Bé, dèieu que hi havia com moltes aplicacions o diferents llocs
en els quals s'havien de fer diferents tràmits, i clar...
Una mica caòtic.
I precisament les noves tecnologies o les APPs, internet, el mòbil, no?
Les aplicacions que tens en el mòbil han de...
Estan pensades, o la idea finalista és que serveixin per facilitar la comunicació
i no que sigui més complicada.
I clar, quan has d'anar a diferents APPs, no?
Jo vull comunicar amb l'Ajuntament, vull fer gestions amb l'Ajuntament,
la que sigui, que té a veure amb el meu municipi.
Ostres, però per cada tipus de gestió necessito un APP diferent,
un enllaç diferent, un portal diferent, clar, això és complicar-ho.
I aleshores...
Bé, nosaltres vam demanar que es fes aquesta APP global,
que englobés també la part d'apertura dels contenidors,
d'escombraries, tant del rebuig com l'orgànic.
I bé, no s'ha fet l'APP global, però sí que s'ha fet una APP...
Almenys una part.
Una part, que no va gaire bé, però bé, a algú serveix.
Després també voldríem destacar que també, per fi també,
es va acabar de fer la rehabilitació de les escales del carrer Església.
És veritat.
O, per exemple, una cosa que també ha estat molt en debat aquests dos primers anys,
que és tot el tema de la Riera, que és zona inundable,
i el pavelló de la Bonaigua i l'Institut els tenim en zones inundables.
Tot això va venir arran de la discussió i el debat sobre on ubica el nou pavelló,
que finalment es posa més lluïc.
Nosaltres no hi estàvem a favor d'aquesta ubicació,
però bé, en qualsevol cas, arran d'aquest debat,
es va parlar molt de la Riera i el nou planejament urbanístic que hi ha allà.
I una de les coses que vam posar sobre la taula,
i vam fer molt èmfasi des d'endavant Sant Just,
és que és una zona inundable,
i que al final, doncs bé, cada dia hi ha molts alumnes,
tant de l'Institut com nois i noies, nens i nenes,
a la Bonaigua, doncs practiquen esport o anant a classe
en uns edificis que estan en zona inundable.
I bé, malauradament, i no ens feien massa cas,
malauradament arran de la Dana de València,
ens va cridar molt l'atenció que uns dies després,
doncs, tota la Riera estava desbrossada,
cosa que mai havia estat,
totalment desbrossada, totalment netejada.
Va ser un punt d'inflexió, no?,
el tema de la Dana per tornar a revisar plans d'emergències,
per tornar-ho a posar una mica tot el dia.
Sí, però desbrossar la Riera,
perquè si hi ha una riuada,
doncs l'aigua pugui circular més fàcilment,
no és una qüestió que hagis de fer
quan hi ha una riuada no sé on, no?
Això ho has de fer periòdicament,
i de fet, segons l'època de l'any,
ho has de fer una i dos vegades seguides,
perquè les plantes creixen molt ràpid a la primavera, per exemple, no?
Doncs, és una cosa de manteniment,
que s'ha de fer per defecte.
I, bueno, doncs, volem pensar, doncs,
que també la nostra insistència
de posar sobre la taula que estem en zona inundable,
doncs això ho va afavorir.
Després, també, la neteja de clavegarams,
per evitar la proliferació de paneroles i rates,
especialment ara a l'estiu,
que també va venir d'una emoció nostra.
i...
Bé, Déu-n'hi-do.
Sí.
Laia...
I algunes coses que estan pendents encara,
però, bueno, no ho allarguem.
Digue'm.
Laia, com valoreu des endavant,
Sant Jus, no?,
la feina que està fent l'equip de govern
aquests dos anys?
Creu que està donant resposta
a les necessitats de la gent?
Està complint amb allò que va dir,
que va prometre, no?
O, si més no, com és la relació,
també, que hi ha endavant,
amb la resta de grups polítics
que hi ha a l'Ajuntament.
Va, bueno, començaré pel final.
El que és la relació en si
amb la resta de partits polítics,
aquí a l'Ajuntament,
aquí a Sant Jus,
és un municipi molt pacífic
i tenim una relació tots molt cordial.
O sigui, tots i totes,
regidors, regidores,
grups municipals,
la relació és...
Hi ha bona entesa, en principi, no?
Sí, comunicació bona,
sempre hi ha sigut,
sempre hi ha sigut,
entre tots els partits polítics.
Això forma...
Bueno, és un exemple, no?
És una...
No em surt a...
Bueno, la societat santjustenca,
en general,
és molt cívica aquí a Sant Jus.
Tots els veïns i veïnes
són molt cívics,
molt cordials,
molt educats,
i això es trasllada,
té representació també
en el ple municipal.
Per tant,
és mèrit de tots i totes,
els que vivim aquí.
I en quant a l'acció de govern
d'aquests dos anys,
home,
nosaltres considerem
que és molt poc notòria.
o sigui,
és una gestió de,
bueno,
qui dia passa any empeny,
anar fent una mica de...
De falta...
Bueno,
en algunes entrevistes
comentaves
la falta de planificació,
no?
De previsió.
És una falta d'interès,
o sigui,
és com que no hi ha interès,
és com...
Bueno,
ja va...
Vés tot sobrevingut
i a mesura que va venint
tot sobrevingut
anem actuant.
Però aquests dos primers anys
de mandat,
a part de l'aprovació
de construir el nou pavelló
poliesportiu
que es farà a Mas Lluí,
poca cosa més s'ha fet,
no s'ha fet res més.
Tenim un pressupost
molt minso
que s'hauria de plantejar
a l'equip de govern
què està passant,
perquè ha crescut la població,
hem crescut en nombre
d'habitatges,
s'assuposa
i s'ingressa més d'IBI,
però en canvi,
doncs no...
La població ha crescut,
hi ha més demanda de serveis,
però en canvi
el pressupost no creix,
no sé si s'ho haurien de plantejar,
a veure què estan fent malament
o què hi ha mal fet.
Vull recordar
que porten 40 anys
manant els mateixos,
per tant,
no s'hi valen excuses
de no,
és que quan hi havia
no sé qui,
no, no,
sempre heu sigut vosaltres,
per tant,
potser hi ha problemes
de molt antic
que ara estan aflorant.
I el que ens estem trobant,
doncs,
és això,
una improvisació contínua,
no?,
perquè ara
hi ha molts projectes
que es van aprovar
l'anterior mandat
que a dia d'avui
encara no estan executats
i encara estem esperant
i que es van canviant.
Potser,
d'exemple,
les obres del Teatre Taneu
o del...
Però és que la sala gran
que es va pressupostar
amb dos milions i poc,
sí,
passarà a costar
cinc milions i mig d'euros.
Més del doble,
vaja.
Molt més del doble.
Clar,
això
és una molt mala previsió
i conseqüència d'això
és que portem cinc anys
sense una sala gran,
sense una sala municipal
de teatre.
Tenim la sala cinquantenari
de l'Ateneu
però una sala
de gran capacitat
no la tenim.
Portem cinc anys aturada.
Ho justifiquen
amb l'encariment
dels materials,
que de per mig
va haver-hi també
l'última de les guerres
i que els hi va...
Bueno,
que hi ha hagut...
Bueno,
o potser és que van fer
un pressupost
de pressa i corrents
perquè volien
quedar bé
i van fer-ho tot
de pressa i corrents
sense mirar-ho bé
i després van anar dient
que sí a moltes coses
sobre la marxa
i després que és una rehabilitació,
les rehabilitacions.
Sí.
S'ha d'anar amb compte
perquè sempre surten
coses noves
durant les obres.
Això ja també
s'ha de preveure
i s'ha de saber.
O, per exemple,
que no és una rehabilitació,
és un edifici de nou,
de zero,
com és el Centre Cívic
de Vell Soleig.
Que encara està...
Bueno,
s'ha de construir, no?
Correcte.
Aquest també
s'ha hagut de revisar
el pressupost,
s'ha hagut de tornar a fer,
es van haver d'aturar
les obres...
Aleshores,
això també ho tenim penjat.
O, per exemple,
doncs,
bueno,
ja de més antic,
que si la llar d'infants
havia d'anar a Maslluí
i finalment va acabar
a l'escola Montserrat.
L'institut a escola,
bueno,
és un drama absolut.
O sigui,
és...
Bueno,
jo crec que és...
Sí,
perquè el missatge que...
La gran pifiada
d'aquest equip de govern.
El missatge de l'Ajuntament
és justament
una mica el contrari,
no?
De que ara amb els mòduls
s'estan adequant
molt bé,
s'està...
Bueno,
almenys el missatge
que es veu
és que estan bé,
o sigui,
que els mòduls
estan ben adequats,
que tenen aire condicionat,
que tenen el pati...
Sí,
els mòduls estan bé.
No hi ha cap crítica
a el que és l'edifici en si,
fet amb mòduls,
estan bé els mòduls.
Sí, clar.
A més són nous,
són nous,
vull dir,
els hem estrenat nosaltres.
El que és...
és escandalós
és aquesta improvisació
una vegada més
i aquesta falta
de planificació.
D'entrada,
aquesta escola
hauria d'haver estat construïda
ja fa molts,
molts anys.
O sigui,
quan es va preveure
el creixement urbanístic
cap a Maslluir,
ja s'hauria d'haver previst
aquest equipament
i ja s'hauria d'haver
lluitat perquè aquest equipament
fos una realitat
al mateix moment
en què tots els veïns i veïnes
anaven a viure en aquests pisos
i d'això estem parlant
de fa més de 20 anys,
no estem parlant
de fa dos anys.
Després,
quan parles amb la Generalitat
i finalment aconsegueixes
que et planifiquin edificar,
construir un edifici nou,
aleshores et comencen a vacilar.
Què significa
que et comencen a vacilar?
Que sí,
que no,
que la farem ara,
que no,
amb 10 anys,
amb 5 anys,
ui,
ara de cop tens una llista d'espera,
què?
Com?
I mentrestant,
ara els mòduls,
fem mòduls,
no fem mòduls,
els fem amb eslluir
què és on ha d'anar a l'escola,
no,
els fem al costat del cementiri,
amb la qual cosa
l'estàs obligant
a tots els veïns i veïnes
del barri de Maslluí
que porten els seus fills
en aquesta escola
a desplaçar-se amb cotxe.
Alguns ho deuen fer
caminant,
no dic pas que no,
i alguns,
molts,
molts deuen fer servir l'autobús
perquè l'X30 passa per a l'arribar,
però molts que deuen anar a treballar
a continuació
de deixar els seus fills i filles
a l'escola,
han d'anar amb cotxe.
En canvi,
si ho tinguessin al mateix barri,
no haurien de fer
aquest trajecte amb cotxe.
O sigui,
és molest
perquè d'aquí uns anys
pujar-ho a dalt,
perquè encara ja no sap
la Generalitat
si ho farà o no ho farà.
Clar,
dir que això no és culpa
de l'Ajuntament,
que és culpa de la Generalitat
i treure's la responsabilitat
de sobre,
això és de nota desídia
i això no és acceptable
de cap manera.
Vull dir,
un regidor d'educació,
un alcalde,
ha d'estar lluitant
des del minut zero
pels equipaments
que han de donar
millor vida,
o sigui,
millor qualitat de vida
als veïns i veïnes
del seu municipi.
i el primer
que han de defensar
són els interessos
dels veïns i veïnes
del seu municipi.
I anar
a remolc
i no prendre la iniciativa
i després dir
que això és culpa
dels altres,
és desídia
i això no està bé.
Aleshores,
pensem que això,
per exemple,
és un suspens total.
Per tant,
aquests dos primers anys
de mandat
són molt justos
i hi ha temes pendents
com, per exemple,
la modificació
de planejament
de la bona aigua
i les escales
que això està pendent.
Això està pendent,
no se sap res.
de moment.
Laia,
en el butlletí de juny,
ara tractem alguns temes
de l'actualitat,
més del dia a dia,
en el butlletí d'aquest mes
parleu de Seguretat Ciutadana,
també,
que és encara,
doncs,
a Sant Jus,
una assignatura
com pendent,
perquè en els últims mesos
hi ha hagut un número creixent
de denúncies
de robatoris,
etcètera.
a què atribuïu
aquesta manca
d'adaptació
per part del govern
municipal,
que, bueno,
que el missatge
de l'Ajuntament
també és un altre
en aquest cas,
no?
Quines mesures concretes
creieu que s'haurien
d'haver pres
per revertir
la situació?
Bé,
nosaltres creiem
que hi hauria d'haver
més patrullatge
ciutadà
durant el dia,
perquè
una de les coses
que denunciem
en l'article
és que
s'estan produint
robatoris
durant el dia
amb la gent
dintre de casa.
Ja amb gent
dintre de casa.
Sí, sí.
Nosaltres ens ho han explicat
un perill de persones
que estan dintre de casa,
la gent fa teletreball.
La gent fa teletreball,
està treballant a casa
i entrant a robar
una casa.
Clar,
això és molt greu.
Nosaltres creiem
que això
amb patrullatge
veïna,
o sigui,
amb patrullatge
més presència
de policia
al carrer
durant el dia,
això s'evita,
es pot evitar.
Bàsicament també
perquè, escolta,
si un veí
s'està veient
afectat per això,
pot sortir
inclús pel balcó
i cridar,
no?
També creiem
que hi haurien
d'haver
més càmeres
de vigilància,
més càmeres
de vigilància,
especialment
després també
hi hauria d'haver
més presència
policial
a la sortida
de l'institut,
que allà també
es produeixen
problemes
que atraquen
nens,
nois i noies,
no només
a la sortida
de l'institut,
sinó al voltant,
als parcs
del voltant.
Vale.
Denuncieu, no,
aquesta desconnexió
entre la realitat
que hi ha
delinquencial,
potser,
i les prioritats
que té la policia local,
que potser estan
per altres temes?
Clar,
estan molt pendents
del trànsit
durant el dia,
clar,
i, bueno,
sí,
d'acord,
però,
excepte,
que això també
és una de les assignatures
pendents de mobilitat,
el tram
de l'avinguda
Ricardo Bofill
entra
a l'entrada
de l'autopista
o la sortida
de l'autopista,
aquella rotonda
on ha d'anar
l'escultura
de Benvinguda
a Sant Jus,
que fa quatre anys
que l'estem esperant,
i la rotonda
per on passa el tram,
que és la rotonda
de la carretera Reial,
allà
es munten
uns caos
de circulació
a les tardes
importantíssims
i és un tema
que també està pendent
de solucionar,
però la policia,
per allà
no hi ha cap conflicte
més enllà
del trànsit,
del trànsit,
no hi ha problemes,
però, clar,
la policia
si està més pendent
del trànsit
que d'estar
al carrer
vigilant,
que no hi hagi
lladres pel carrer,
com s'ha vist,
a més a més,
també corren
per xarxes socials,
i la gent s'alarma,
i fotos de persones,
i, clar.
Ja que hem tractat
mobilitat,
a les últimes entrevistes
amb l'alcalde,
la gent,
la ciutadania,
li preguntava
sobretot
per temes de mobilitat,
concretament
de l'X30.
Sí.
Endavant Sant Jus
teniu detectats
alguns reptes
que pugui tenir Sant Jus
en aquesta qüestió
en mobilitat,
no només
amb Esllui,
també en altres zones.
Sí,
nosaltres seguim,
a veure,
l'X30 té un problema
de puntualitat
que falla,
falla,
i, clar,
si un transport públic
no és puntual,
no és infal·lible,
o sigui,
és fal·lible,
és a dir,
que no te'n pots refiar,
i, per tant,
aleshores ja no pots
comptar-hi
com a un mitjà
de transport
que et pugui
aportar
a costar
a la feina
o a la universitat,
que són llocs
on has d'anar
a complir horaris
i ser puntual,
o al metge,
per exemple.
Per tant,
doncs,
això s'ha de revisar
i és important.
Després,
a nivell de mobilitat,
nosaltres seguim defensant
que es construeixi
el pont de Maslluí
com a via de sortida
del barri,
no només de la part
de Sant Jus,
sinó també de la part
de Sant Feliu.
i per què?
Doncs perquè
si es pot fer aquest pont,
si es fa el pont,
serà més fàcil
que l'avinguda Salvador Espriu
també es pugui obrir
cap a la carretera,
sense que estigui
hiper-mega congestionada,
perquè ja
tots els veïns i veïnes
de Maslluí
no sortirien per allà,
sortirien pel seu pont.
Però també és important,
això,
perquè, si no,
els cotxes
acaben donant moltes voltes
pel centre del poble.
La Ramla també està col·lapsada,
poder accedir
des de determinades zones
a l'institut
i al pavelló de la Bona Aigua
segueix sent una mica complicat.
Bé,
hi ha diverses coses.
Veieu molt lluny
l'ampliació del CAP,
com abordeu també
aquests retards
de les construccions
d'alguns equipaments
importants també,
com és el del CAP,
ja hem parlat abans
del de l'Ateneu
o del centre cívic
de Bell Soleig,
però el del CAP
també és un tema
que s'arrossega
ja fa uns anys.
Sí,
sembla que
això d'anar
tan a poc a poc
no és només un mal
del nostre Ajuntament,
sinó també
de la Generalitat
i d'altres administracions,
però en aquest cas
el CAP
ha sigut més un tema
de la Generalitat.
I tinc la sensació
que
els gestors públics
no acaben de ser conscients
de la importància
que té
i l'impacte
que té
aquestes demores
en la percepció
de la utilitat
de la democràcia
que té la gent
i especialment
les generacions joves.
Una de les causes
per les quals,
o si volem,
buscar
i averiguar
per què la gent
té poca confiança
en la democràcia
o en el sistema democràtic
en el nostre estat,
en la nostra administració pública,
en la nostra Generalitat,
en el nostre Ajuntament,
que són institucions democràtiques,
que representen
homes i dones
lliures,
que això no passa
a tot el món,
important,
no passa a tot el món,
és
la poca confiança
que aquestes persones,
especialment
les generacions joves,
tenen
en aquestes institucions,
que això és greu,
que hi hagi
aquesta poca confiança,
perquè
que puguin ser
persones lliures
no és
alguna cosa
normal
o natural,
la majoria
de llocs del món
no passa,
una de les causes
és la lentitud
en la que es gestionen
els temes
que són
de tothom.
Però
la lentitud
aquesta és
bueno,
és
inacceptable
i està
provocant
que moltes
persones
tinguin
desconfiança
en el sistema
i acabin
votant
opcions
antisistema.
Jo ho deixo aquí,
no entraré a qualificar
de quins colors.
És important
que el gestor
o la gestora
pública
i la gestora
pública,
o sigui,
les persones
que aspirem
o que gestionem
o aspirem
a gestionar
l'administració
pública,
els polítics,
els homes
i les dones
que ens dediquem
a la política,
prenguem consciència
que cal que les decisions
quan es prenen
es puguin executar
en un temps
relativament ràpid.
Primer que hem de
prendre decisions,
no fugir d'estudi
i donar la cara,
i en segon lloc
que s'executin ràpid
i per tant
s'haurà de fer
la transformació
que calgui
de l'administració
pública
perquè aquestes decisions
es puguin executar ràpid
perquè si no
estem perdent
molta gent pel camí.
El CAP,
escolta'm,
que la titularitat,
o sigui,
s'ha anat endarrerint
i endarrerint
perquè la cessió
del terreny,
perquè es pugui fer
l'ampliació del CAP,
el terreny s'ha de cedir
a la Generalitat,
que és qui construeix
el CAP.
d'entrada
això ja és
d'acord.
Per un ciutadà
o ciutadana
que el terreny del CAP
ja és públic,
que sigui
de l'Ajuntament
o que sigui
de la Generalitat,
al final
és un equipament públic,
és de tots,
és un equipament públic
de tots,
o sigui,
qui tingui el títol
de propietari
d'aquell tros de terreny
és indiferent.
Parles de moltes
traves burocràtiques,
no?
És indiferent.
Es fa la cessió
a la Generalitat
i resulta que
la Generalitat
té 30.000 organismes
i resulta que la fem
a un organisme,
segons que ens van dir,
que no toca
i l'hem de desfer
i fer-la a un altre organisme
i cada pas d'aquest
són sis mesos.
Tot això
és incomprensible.
Mentrestant,
la gent fa cua
per anar al CAP,
té problemes
d'especialistes
al CAP.
Esclar,
això no té cap sentit.
Els impostos
ens els fan pagar
ràpid,
com vagis tard,
et cobren un recàrrec.
però l'execució
de les promeses
electorals
o l'execució
dels projectes,
ja no dic
les promeses electorals,
l'execució
dels projectes
que s'aproven
en un ple,
ostres,
han de tenir
un termini també,
no?
Si no també
que l'administració
comenci a
indemnitzar
els ciutadans
i ciutadanes
per ser lenta
en l'execució
d'allò
que ells han decidit
directe
o indirectament
a través dels seus
representants públics.
Les coses
s'han de repensar
bastant,
ens hem de posar
una mica les piles
i nosaltres
no estem a govern,
estem a l'oposició
i per tant
ens toca
reclamar
que l'equip de govern
es posi les piles
i faci el que hagi de fer
i especialment
aquest equip de govern
que tenim aquí
que bàsicament
està liderat
pel Partit Socialista
que té
vuit regidors
de nou
que són el govern,
el Noves,
els Comuns,
el Partit Socialista
està governant
a la Generalitat,
està governant
a l'Estat espanyol,
doncs,
que facin
les reformes
legislatives
perquè per a algú
estan al capdavant
liderant aquestes cambres
que és d'on
depenen aquestes reformes
que facin
les reformes
que calgui
i que l'administració
pública
sigui més àgil
i no ens trobem
doncs això
amb un cap lent
i molt
bé,
tots els projectes
que hi ha aquí
en aquesta llista
que tinc aquí
tots són lents,
tots venen
de l'anterior mandat,
s'executa poc.
Laia,
amb aquesta reclamació
hem de tancar
l'entrevista
d'avui,
d'acord?
Gràcies.
Ens tornarem a trobar la propera,
que acabis de passar bona setmana
i també un bon dimarts.
Molt bé,
doncs,
moltíssimes gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.