Ràdio Tosbet, 98.1
Ràdio Tosbet, 98.1
Vinga, són les 11 i 14 minuts, comencem la segona hora de la Rambla
i ho fem amb l'entrevista del dia, que avui la dediquem a la música.
El convidat d'avui aquí a l'emissora és el guitarrista barceloní Javier Luque,
especialitzat en música clàssica espanyola i flamenc,
i és membre del duo Jade, el grup que tancarà aquest diumenge 11 de maig
el cicle Estones de Clàssica de la temporada 2024-2025 de l'Ateneu de Sant Jús.
Javier, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, Núria. Què tal?
Bé, molt bé. Primera pregunta, com vau entrar en contacte amb la Mar Vizoso,
que és la coordinadora d'aquest cicle, i el Jade Duo,
per fer aquest últim concert d'Estones de Clàssica?
Amb la Mar mantenim una relació de fa molts anys, d'amistat,
de col·laboracions a nivell professional, i clar, va ser molt fàcil.
De fet, jo com a guitarrista, és la segona vegada que participo en aquest cicle,
amb la qual cosa, diguem que no sóc un nouvingut.
I amb la Mar, amb aquesta estreta relació que portem a nivell professional
i també personal, doncs ha estat molt fàcil de parlar-ne,
de fer una proposta, potser d'encaixar-la dintre d'aquest cicle,
que també està molt vinculat a la música clàssica,
a promoure els joves músics,
a crear oportunitats a la gent que comença,
i a aquests joves que, bueno, que es deixen pràcticament la joventut,
però d'un instrument, no.
Molt bé. Javier, explica'ns una mica més de tu, no?
De com va començar, com vas començar tu la teva formació musical
o què et va portar, si més no, cap a la guitarra clàssica i al flamenc?
De vegades pot haver-hi una mica de, no sé, de mita entorn al món dels artistes.
En el meu cas, jo crec que va ser un conjunt de casualitats
i de circumstàncies que et porten d'un lloc a l'altre.
Jo vaig néixer en els síndroms d'una família molt humil,
en la qual el meu pare és aficionat a la música,
i de jove, ja ben grandet,
li entusiasmava molt la guitarra,
i va aprendre a tocar de manera autodidacta la guitarra flamenca.
A partir d'allà, quan neixen els fills,
et trobes, en el teu context familiar,
la música com si fos un element més, no?, de joc,
d'intercanvi, per descomptat d'aprenentatge,
d'ensensibilització, etcètera.
Amb la qual cosa, doncs, jo vaig fer la guitarra a casa
i vaig dir, ostres, què és això, no?,
i em vaig posar a tocar amb ell.
Et vas sentir curiós, no?
Va ser el meu primer professor, sí.
A l'Ateneu?
I a partir d'aquí, bueno, doncs, és una estrada molt llarga,
però ja ho pots imaginar, conservatoris, professors, formacions...
Formació professional, no?, entenc.
Sí, sí, sí, clar, per descomptat.
I no només a la música, perquè aquest món incert
també et porta a obrir altres vies.
Jo vaig estar a la facultat d'estudiar informàtica,
tot i que no vaig acabar l'enginyeria superior.
Però, vaja, també és un capítol a part i molt interessant.
Clar, bueno, s'ha d'intentar a vegades
dedicar-se a la música plenament, no?, poder-hi viure.
A vegades és una mica difícil i sovint en aquests casos,
igual com també pot passar en el món de l'esport,
molta gent que s'hi vol dedicar professionalment
sempre té també uns segons estudis
o una altra mena de suport per si, no?, mai passa malauradament.
Bé.
Ara, mirant enrere, i mirem, veig una petita reflexió.
Mirant enrere, crec que tot això va ser fruit també
de la curiositat pels diferents, diguem,
diferents àrees del coneixement
i la curiositat que tinc per elles, oi?
Vull dir que...
Clar.
Javier, a l'Ateneu, aquest diumenge,
t'escoltarem com a guitarrista,
com hem dit el Jade Duo,
que és un duet format també per un violí,
per guitarra i violí.
Sí, la Mònica Grossata, sí, exactament.
Violinista cubana, excel·lent.
Com defineixes l'estil del vostre duo
i quan us vau conèixer amb la Mònica
i quan vau començar a tocar plegats?
Nosaltres vam començar,
vam coincidir amb una producció
que a hores d'ara a Barcelona,
doncs crec que ja l'han vist més d'un milió de persones.
És una producció musical que ara dirigeix
el Chicuelo, Juan Gómez,
i aquesta producció abans es deia Opre i Flamenco
i era un espectacle eclèctic
com la nostra formació, com Jade Duo,
en la qual hi havia àrees,
per resumir molt, eh?
Àrees d'òpera, ball flamenc,
música flamenca
i una mica de música espanyola.
Ja hi havia la guitarra,
violí, viola, violoncel,
un tenor, una mezzo,
cantaor, cantaora flamenca
i percussió.
I allà ens vam conèixer.
A partir d'allà, doncs,
bueno, hem anat coincidint,
hem anat creant, doncs, petits projectes
i aquest és un d'ells.
Molt bé.
És un projecte que plega, doncs,
música popular,
sí,
com veurem el diumenge
i també recull la tradició
perquè comencem el concert amb Vivaldi,
amb una sonata
originalment per flauta i continu.
I això ens...
Digues.
No, no, t'anava a preguntar precisament
una mica per al repertori,
si era...
Molt bé.
O sigui, una mica com...
Quin seria, no?,
com el repertori del concert?
Has dit que començàveu
per aquesta peça més clàssica.
Exacte.
Aquesta peça el que pretén,
a banda de presentar acústicament
la formació,
perquè cal matitzar
que el violí
serà amplificat
perquè és un violí elèctric.
Per tant, ja tenim un element exòtic
que s'incorpora en aquest repertori,
diguem, molt clàssic,
molt ben definit,
històricament i estilísticament.
Doncs, aquesta primera...
Primer contacte amb el públic,
no només per ser, doncs,
la presentació del dos,
sinó també una manera
de convidar el públic
a...
diguem com a parar, no?
És a dir, estem en un món
contemporani,
frenètic,
pre de...
està totalment ple
de rellotges,
d'alarmes,
de cites,
no?
I pretenem que es pugui
deixar de banda
d'una manera intuïtiva
i sense intenció
aquesta alerta
per les notificacions,
per el que he de fer després
o el que vaig fer ahir,
i connectar amb el moment present.
És una música
molt fàcil,
molt accessible,
agradable,
i que comença
amb un moviment,
diguem,
maestoso,
amb certa cadença
que convida
a que,
fins i tot,
respirem d'una altra manera
més calmada.
A partir d'aquí,
fem un salt en el temps,
perquè som al segle XVII,
després marxem
al pur clàssicisme
de la guitarra,
que és cap allà al segle XIX,
i
mencionem
a un autor
que,
curiosament,
va coincidir amb Beethoven.
Estem parlant de Mauro Giuliani,
un guitarrista,
potser el millor guitarrista
de la seva època,
un compositor prolífic,
i a més a més
de gran guitarrista,
era xilista,
i va ser en la premia
de la sèptima sinfonia
de Beethoven,
que van coincidir
Beethoven i Giuliani
perquè li estava tocant
el cello
en aquesta interpretació.
Doncs,
tocarem
una peça
de les moltes
que té
per aquesta formació
de violí
i guitarra,
i això ja té
un caràcter
com més
simplificant
molt,
eh?
Sí.
Que cap música
superi,
en sèrio.
Més cap a l'àmbit
musartià,
val?
Val.
Aquella música
lleugera,
alegre,
fresca,
que convida,
doncs,
a alegrar
una miqueta
l'esperit.
Molt bé.
I escolta'm,
Javi,
com convireu
aquest estil
entre el violí
que és elèctric
i la guitarra
espanyola?
Vosaltres heu fet...
Doncs mira,
és un equilibri
molt delicat
en el qual
entra en joc
el tema
de l'amplificació,
perquè tant
l'alviolí
necessàriament
haurà
d'anar amplificat
i la guitarra
espanyola
o la guitarra
flamenca
de clàssica
també estarà
amplificada.
Però el que pretenem
és que hi hagi
presència
i que l'amplificació
ens ajudi
a treure
el millor
de la naturalitat
que porta
cada instrument.
Per tant,
això,
tu ho puc explicar
en paraules,
però el millor
és que hi vingueu
o que hi vingui
el públic
a sentir el concert
diumenge.
Val.
És un equilibri
delicat,
però a la vegada
molt ben mesurat.
Vull dir que
no fem servir
l'amplificació
per amplificar,
sinó per generar
presència.
Val.
I tu amb quin estil
musical ets més còmode
o potser més
identificat?
Es podria parlar
de Mosa,
de Radiohead,
de, no sé,
de Red Holy Chief Papers,
de Paco de Dufia,
d'Albon Berg,
de Schoenberg,
de Stravinsky,
no sé què dir-te,
de veritat.
I marxant una mica
del duo JADE,
formes part també
de diversos grups
i d'altres projectes
musicals.
Més o menys
ens en pots fer
cinc cèntims
també per fer-nos
una mica,
de la idea
del teu bagatge
o de la teva trajectòria?
Bé,
és una mica
llarg d'explicar.
Si vols,
ens inscrivim
a l'època actual.
Ara mateix
tinc aquest projecte
amb la Mònica,
tinc un altre projecte
amb un guitarrista
clàssic,
tinc un altre projecte
amb un guitarrista,
diguem,
flamenc,
però que també
està vinculat
al món,
no del jazz,
però sí
de la música,
diguem,
moderna,
per no encasillar-ho
amb el jazz
pròpiament,
i després tinc
un altre projecte
amb una cantant
i això,
vull dir,
neix i mor
depenent una mica
de les necessitats
del mercat.
És a dir,
jo no només
soc guitarrista
o músic,
sinó també soc docent
i desenvolupo
una intensa tasca
com a docent
al llarg de l'any.
Són moltes hores
les que dedico
a la docència.
Val.
I clar,
a banda d'això,
també tinc
el meu propi projecte,
és a dir,
jo passo estones
amb la guitarra
doncs creant
coses,
coses que a mi m'agraden
o que a mi m'ajuden
a conèixer una mica més
en profunditat
l'instrument
i a trobar també
el meu llenguatge
com a músic.
Llavors,
hi ha molt poc temps
i són les necessitats
del que et demanen
quan et criden
per tocar,
doncs que
doncs
reserves el temps
per assajar
amb la cantant
o amb el duo
de guitarra clàssica
o alguna formació
flamenca
que tinc eclèctica
amb baix,
guitarra
i percussió,
és a dir,
bueno,
van sortint coses
però diguem
que el centre
ara mateix
és Javier Duo
i la tasca
que desenvolupo
com a guitarrista
jo sol.
Javi,
com voleu,
no que visqui
el públic
aquest concert
perquè,
clar,
serà l'últim concert
de la temporada,
per dir-ho així,
no?
Què espereu,
no?,
d'aquesta cita musical
o què voleu transmetre
també en el públic?
Mira,
és una cosa
molt senzilla.
T'ho resumiré
amb una paraula,
connexió.
Si aconseguim
que hi hagi connexió
entre el públic
i la música
que farem,
és el millor regal
que podem treure
nosaltres
com a músics.
És la millor recompensa
perquè nosaltres,
en definitiva,
el que treballem
és en la direcció
de generar,
doncs,
connexió
amb aquell
que senti la música.
Això està pensat
també
tornant cap al repertori
per no
incloure
música
que sigui
com més culta
o més elitista.
Si mirem
el programa
i tornem una mica
a la descripció
del que abans
em preguntaves,
sí,
després de Juliani
del període clàssic,
donem un salt
en el temps
i en l'espai
i tocarem
unes cançons
populars
que estaven,
bueno,
sonarmonitzades
per Celso Machado,
un compositor
brasiler
que va,
doncs,
va fer un salt
perquè va experimentar
amb els ritmes baixos
de la samba,
de la bossa nova,
del xoro
i va incorporar
molts elements.
Va ser un revolucionari.
I un altre revolucionari
és Estorpi Atsola
en el qual
llegirem
tres pàgines,
tres tangos,
el darrer del qual
és potser una de les obres
més conegudes
per al gran públic
donat que
el Piazzola
va crear
El Nuevo Tango.
Va ser molt criticat
en el seu temps
perquè aplegava
música clàssica,
jazz
i música popular.
I a partir
d'aquests tres elements
ell generava
la seva pròpia música.
Gran bandoneonista
per altra part,
gran instrumentista.
I això va fer
que en el principi
fos rebutjat
pel,
diguem,
per l'establishment
per tot allò que hi havia
és faulet
al món de la música
diguem,
més culta,
però al temps
cadascú el col·loca
al seu lloc
i l'estora
el va col·locar
dintre les grans.
I en concret
amb el Liber Tango
és la darrera peça
i diguem,
l'arranjament
més atrevit
que presentem
aquell dia
a l'Ateneu.
És l'obra
que veritablement
està escrit
evidentment
per a l'estora
per a l'estora
i a l'estora
però el nostre
arrenjament
no està escrit,
no està publicat
i és fruit
de la col·laboració
de les idees,
de les inquietuds
i de les nostres capacitats.
Molt bé.
Javier,
amb la Mar Vizoso,
que és la coordinadora
també dels Cicles Tones
de Clàssica,
a vegades hem estat parlant
també
d'obrir la música
clàssica
a nous públics,
no?
Tu creus
que la música
clàssica
precisament
està trobant
a aquests públics
gràcies a aquestes fusions,
no?
O a formats més actuals
com la que ens presentareu
el diumenge?
El foment
de programes
accessibles
al gran públic
que hi hagi oportunitats
per fer música
en directe,
és a dir,
que hi hagi
jo els com a l'Ateneu
que obre espais
que hi hagi música
en directe,
oi?
No sabem
què passarà d'aquí 30 anys
si la música
en directe
continua sent
una cosa,
o fins i tot
una entrevista
com estem mantenint
tu i jo
ara mateix,
serà una cosa normal,
eh?
diguem,
l'aspecte tecnològic
està
s'ocupant
mica en mica
i de manera
gairebé
imperceptible
les nostres vides,
la nostra atenció
i en definitiva
la nostra trajectòria
com a éssers humans.
Llavors,
és molt important
que hi hagi,
jo entenc,
eh?
Dos
dos intencions
o dos línies
de treball.
Una,
crear espais
i oportunitats
perquè els músics
puguin aportar,
doncs,
tot allò
que estan fent
i fer propostes noves.
Sí.
I per una altra banda,
l'educació.
Perquè sense educació
no hi ha res.
No podem apreciar
allò que no coneixem,
no?
Per tant,
la música clàssica
necessita també
d'una educació
en certa mesura.
Llavors,
això, clar,
depèn de les famílies,
depèn del sistema educatiu,
depèn dels nostres polítics,
depèn de tots.
I sobretot,
bé, també,
fer-ho, no?
És a dir,
poder oferir música
en viu
i de qualitat
també en espais
de proximitat
com són, per exemple,
l'Ateneu de Sant Just,
que, bueno,
que porta anys
apostant
per aquests tipus
també de format, no?
Hi ha uns preus
que són
molt populars.
Fosses equibles,
la veritat.
Exactament.
Crear aquests espais
propers
amb preus
equibles
és molt important
perquè això
és el que,
diguem,
a la gent de peu
els pot,
doncs,
engrescar
de passar
la tarda d'un diumenge
en lloc de,
no sé,
d'anar al centre comercial
de torn
o d'anar al cinema,
que és una molt bona opció.
Doncs,
sentir música en directe.
I tant.
Molt bé, doncs,
Javi, moltíssimes gràcies
per agafar-nos el telèfon
i atendre'ns la trucada
i fer aquesta entrevista
aquí a Ràdio d'Esvern.
Que vagi molt bé,
t'esperem el diumenge
aquí a Sant Just
amb l'últim concert
dels Cicles Tones
de Clàssica
d'aquí de l'Ateneu de Sant Just.
Gràcies
i que vagi molt bé.
Igualment,
moltes gràcies
perquè crec que
d'espai també de difusió
i de fer conèixer la música
i tot allò que fem els músics
al gran públic.
Fins aviat.
Que vagi bé.
Adéu.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.