This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
I seguim al magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, és el moment de l'entrevista del dia. I avui volem parlar de Transbaix Power, l'entitat de la nostra comarca, del Baix Llobregat, que també fa acció a Sant Just d'Esvern i que celebra 5 anys de la seva revista, Transbaix Power, la revista. En aquest cas tenim Rosa Maria Maristany, la presidenta de l'entitat i també directora de la revista. Rosa Maria, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Molt bé, la veritat és que molt bé.
Un goig sempre vindrà a aquesta ràdio. Ara feia dies que no parlàvem aquí a l'emisora i la veritat és que fa gràcia i també nostàlgia, no?, el fet que hem compartit molts debats aquí en aquesta mateixa taula, a les tardes, al refugi. Durant tres anys hem estat aquí donant la matraca, però ha estat molt bé, la veritat, tot té una època, té un moment.
Sí, la veritat és que hem pogut parlar de moltes coses i això també ens ha permès descobrir la vida, descobrir la història que hi ha darrere de la revista. Però pels oients que ens estan escoltant avui al 98.ufm o al www.radiodesvern.com, els hi farem cinc cèntims d'on neix la revista Transvaix Power i com es comença a editar. Explica'ns una mica.
El primer número no es va arribar a imprimir, estava penjat a la pàgina web, va ser un format folletí, seguint, diguéssim, una mica la iniciativa que havien pres l'antic col·lectiu, l'històric col·lectiu de transsexuals de Catalunya, que havien fet una revista que es deia BSTC, si mal no recordo,
i que van treure tres o quatre números en plan folletí, eh? I nosaltres, la primera iniciativa que anem a fer va ser en aquest format. La Susana Canet, que és la jefa de maquetació i la que és la... De fet, és l'armamater de la revista Les Coses, com si diguin... La coordinadora. És...
Vamos, ho té tot, eh? Doncs va dir, escolta, per què no fem una revista més a cara i ulls, no?, que tingui un component polític, que tingui un component, perquè a fi al cap tot lo social és polític, o sigui que nosaltres podem parlar de tot el que és l'LGTBI i trans, però també ens interessa molt el que és la política a nivell comarcal o inclús la política a nivell de Catalunya i ara ja estem en un nivell de, inclús, política nacional, no? Mhm.
Molt bé, doncs aquí és on comença aquest bagatge, aquest viatge, que és, diguéssim, aquest fullatí que no es va arribar ni a imprimir, que estava només a la pàgina web de Transbaix Power, que també per a aquella gent que ens estigui escoltant és una entitat que més o menys es crea de forma paral·lela o Transbaix Power ja existia abans de la revista?
Ja existia. O sigui, Transbaix Power l'anem a crear fa uns vuit anys. Vuit o nou, ara no me'n recordo, eh? Sincerament, saps el que... Ja ens fem grans, tu, ja no recordem les dates, no? Però sí, fa uns vuit o nou anys anem a crear primer com una mica d'intencionalitat estar a Sant Feliu de Llobregat.
i després, doncs, anem a focalitzar el tema en l'educació, en l'educació a les escoles i als instituts, donar tallers del respecte per totes les diversitats, no?, i la prevenció del bullying a les escoles, no?,
Inicialment des d'aquest camp, però després hem anat evolucionant més de cara al concepte respecte. És aquest el kit de la qüestió. I gràcies a aquestes iniciatives, a aquestes xerrades que fèiem des de l'entitat, hem pogut començar a construir el que és la revista.
Perquè podríem dir que l'entitat té moltes potes, una d'elles fonamental és aquestes formacions que comentaves a centres educatius, l'altra podria ser també aquestes intervencions que ha anat fent durant tot el temps a emisores i també a mitjans de comunicació, també la revista, lògicament, i a partir d'aquí m'imagino que hi ha un col·lectiu de persones que està al darrere, que és el que va empujant i que va tirant endavant aquesta entitat.
Ho saps perfectament bé que és així, ens costa molt, ningú cobra un sou per tirar endavant aquest projecte, tothom ho fa de manera altruista, ens costa bastant, ja saps el que hi ha darrere de tot això, perquè a tothom li vagi bé i vagi fent la feina, abans la traiem cada dos mesos i ara la traiem de manera trimestral, però clar, amb 60 pàgines, vull dir, abans la fèiem amb 22, 30 pàgines, però ara la fem amb 60,
Comporta molta més feina, comporta molta més capital humà a dintre, i després també s'ha d'anar jugant una mica amb l'estil de cadascú. Hem tirat aquest projecte endavant i la veritat és que ens fa molta il·lusió poder celebrar aquest cinquè aniversari, que inicialment ens donaven dos núvols com a molt.
Dos números. Sí, sí, sí. A l'inici de la revista... A l'inici de la revista, els ens municipals, polítics, etcètera, ens donaven dos números, no? I ara ja portem cinc anys, eh? I cada vegada, vull dir, és més potent la revista. O sigui, cada vegada té... Agafa més consensació, eh? És una revista que en aquests moments, doncs, ja se'ns està descarregant a tot Amèrica.
s'està descarregant al nord d'Àfrica. És curiós, oi, que sí, no? Doncs també al nord d'Àfrica es descarrega i a Europa, evidentment. Com que ara l'aprem amb català, castellà i anglès, ha dit la web impresa, sempre en català, perquè nosaltres la revista ho tenim molt clar, volem, fomentem l'ús i la lectura del català.
És una revista que és gratuïta, que això també és un fet que si poséssim a avaluar tots els factors que ens acabes de comentar, el fet que la gent dedica el seu temps de forma altruista, que la revista és gratuïta, això vol dir que hi ha unes subvencions al darrere, que hi ha uns ajuts per poder tirar endavant. La importància també d'aquestes subvencions i d'aquests ajuts i més enllà de la solvència econòmica que pugui tenir la entitat,
Però realment és important, no?, també, aquests factors per dur la terme? Aviam, Dani, el tema de les subvencions és un tema complex, és un tema de difícil digestió, segons com tu miris. Tenim una petitíssima subvenció del que és l'Ajuntament de Sant Feliu,
Però la financera principal de la revista són els tallers que donem a les escoles i als instituts. És així. Hem accedit també a les subvencions de la Generalitat, però hem renunciat a la subvenció de la Generalitat. Per les complicacions que pugui tenir aquesta.
Perquè el projecte que teníem per tirar endavant aquest projecte, fer-lo molt més gran, i la realitat, que et topes amb la realitat, que una cosa és el que tu puguis arribar a demanar i una altra cosa és el que se't pot arribar a oferir, feien que justificar el total del projecte, per nosaltres això és un delta baix, i el que no farem és buscar...
buscar camins estranys per justificar la subvenció. Nosaltres som molt clars, molt transparents i és diner públic, de fet, i nosaltres amb el diner públic no juguem.
Avui estem parlant amb Rosa Maria Maristany, presidenta de Transbaix Power i directora de Transbaix Power, la revista, i en aquest cas ara marxem a parlar d'aquest cinquè aniversari de la revista Transbaix Power, que, com dèiem, celebrarà una petita gala, de petita en tindrà poc, pel que m'has explicat a fora micròfons,
Però val més ser modest, no?, en aquests casos, perquè després la gent es sorprengui. Però en aquest cas, aquesta gala es durà a terme el dijous 5 de març a la Sala Iberia de Sant Feliu de Llobregat, a dos quarts de sis de la tarda. Qui trobarem en aquesta gala?
Home, doncs déu-li-do. Suposo que hi ha molta gent dels col·lectius que vindran perquè estan convidats, vindrà gent de Madrid, vindrà gent del Parlament de Catalunya, vindrà la consellera Sílvia Paneque, que ha sempre sigut una gran col·laboradora de la nostra revista, vull dir, de fet...
ens ha escrit uns articles potentíssims, sempre, curiosament molt neutres, no enfocats de cara a temes partidistes, sinó que han sigut articles molt neutres, i la veritat és que ens ha agradat molt la seva proximitat, perquè és una persona molt propera, que pots parlar amb ella, i la veritat és que estem molt contents que vingui la consellera, també ve el director general de Polítiques Públiques LGTBI, que és l'Alberto Lacasta Welling,
I també vindran el secretari de Polítiques LGTBI de Madrid, que depèn del Ministeri d'Igualtat de l'Anna Redondo, també vindrà. Vull dir, vindrà l'alcalde de Cornellà, vindran alcaldes de, suposo que el Joan Basaganyes també farà presència, vindrà la secretària d'Igualtat, que és la Gnepol,
Vindrà la Mireia Mata Sussona d'Esquerra Republicana, que és l'antiga secretària de Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, una de les impulsores dels serveis SAIS de Catalunya. Vull dir, són gent que han ajudat a portar aquesta revista a tirar-la endavant. Mhm.
I a partir d'aquí l'acte, quins blocs tindrà, per on passarà, sense fer massa spoiler, com es sol dir, però més o menys què hi podrem trobar en aquest acte?
Home, la veritat és que l'acte, ja saps tu, com que l'alcaldessa en ficció és la Lourdes Borrell, haurà de fer una presentació, evidentment, que és obligat. Vaig demanar a la regidora de l'Ajuntament que també fes una mica de Parlament en aquest sentit, va dir, no, no, no, això vosaltres feu i tal i qual, jo estaré allà, ja està...
I llavors començarem a presentar l'acte, no? L'acte, doncs, té un... A primer hi haurà una presentació de l'entitat, abans de qualsevol Parlament, una presentació amb un vídeo molt potent que hi ha, s'han de fer unes petites correccions, s'han de fer... Hi ha un acabat que li vaig demanar a la Susana que el fiqués, que no és la que has vist, eh?
Ens l'ha ensenyat, ens l'ha ensenyat el vídeo. És la fortuna de la ràdio, que com que no tenim imatge, doncs podem anar fent coses. Exacte, però la qüestió és que hi ha un acabament, i aquest acabament del vídeo, i després també s'estableixen una línia de premis. Fem els premis als millors articles que ens han escrit a tota la revista. Evidentment, hem tingut en compte molts factors per atorgar aquests premis,
Però bàsicament m'agradaria que tots els que ens han escrit, tots haurien de tindre prèmi, perquè nosaltres publiquem articles normalment que són bastant potents, són bastant bons, vull dir, n'hi ha de millors i de pitjors, però en línies generals el nivell és altíssim.
Perquè si ens ve un article fluix, aquest ja no el publiquem. Clar. Doncs ja sabeu, si voleu llegir aquests articles i també gaudir d'aquesta lectura, ho podeu fer a través del web de Transbaix Power, perquè allà està en tota la revista rosa, com deies. Menys l'última. L'última que encara no. L'última que ja la tenim impresa, ja la tenim editada, però és la del cinquè aniversari i fins al dia 5 de març no haurà la llum.
Molt bé, i entenc que potser allà la tindrem, no?, en físic. Sí, cada persona que vingui a l'acte tindrà una revista d'aquestes en físic. Doncs la revista Transveix Power està d'aniversari, amb aquest cinquè aniversari, cinc anys d'acció, cinc anys d'escriptura, i en aquest cas, doncs, celebrarà la Sala Ibèria de Sant Feliu del Llobregat, al carrer Pi Maragall XXI. Digues, Rosa.
Podria afegir també que en acabar l'acte, que serà un acte molt lluit i esperem molt lluit, i amb la participació de totes les persones de l'entitat, o sigui que hi ha persones que tenen pànic escènic, però ho faig expressament perquè també es vagin habituant a estar sota els focus, que això és important,
Però, d'entrada, a l'entrada de l'acte hi haurà un fotocall, ens farem fotografies tots plegats, i després, al final de l'acte, hi haurà un pica-pica contundent. O sigui, ja que la gent ha fet l'esforç de vindre a Sant Feliu, almenys que ha sortit allà brenat. Però bé amb brenat. I al final farem un brindis amb Cava i...
Totes les celebracions, amb una mica de ressupor, són més celebració, oi? Sempre, sempre, sempre. És un crit, és un crit. Sí, i tant, magnífic. Doncs, molt bé, això és la informació que us volíem donar. Aquesta és l'entrevista que avui volíem fer a Rosa Maria Maristany, com dèiem, presidenta de Transvaix Power. Avui hem parlat d'aquesta celebració, d'aquest cinquè aniversari de la revista, que, com també hem esmentat, serà la celebració de Sant Feliu de Llobregat a dos quarts de sis de la tarda, a les cinc i mitja. Rosa Maria, alguna cosa més que vulguis afegir?
La veritat és que has citat els tres anys que hem passat per Catalunya Ràdio. Ens ha servit molt el bagatge i us donem les gràcies per aquest bagatge que ens ha donat i aquest suport a l'entitat. O sigui que Sant Just en aquest aspecte és una vila acollidora de totes les diversitats.
I la veritat és que cada vegada en vèiem més pel carrer. I això a nosaltres ens agrada pensar que hi hem ficat la nostra petita llavor, també, pel foment d'aquest respecte de totes les diversitats a nivell municipal.
A Ràdio d'Esvern procurem que hi hagi varietat de veus i que també tothom s'hi senti identificat i tothom s'hi senti representat. Per tant, també gràcies per aquesta tasca que heu fet al llarg d'aquests anys. Primerament amb Núria García, al capdavant del magazí, i després amb mi al llarg de dos anys al Refugi. Rosa Maria, una abraçada molt gran. Cuida'm molt, que vagi molt bé aquest cinquè aniversari a la Sala Ibèria de Sant Feliu. Molts èxits i esperem que aquests cinc, si sumin cinc més, cinc més i els que calgui.
Bueno, que hi hagi una continuïtat també generacional, eh? Perquè, escolta, jo ja m'estic fent grandeta. Demanes la jubilació, ja. Demanes la jubilació. Jo ja vaig cap al 68, eh? O sigui que té la marinera, eh? Està bé, està bé fer aquestes demandes. Potser les hauràs de fer també allà a la sala, eh? Sí, sí, segurament, segurament, segurament. Rosa Maria Maristany, gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Adéu. Adéu.