El 20 de gener va començar el segon trimestre de les Conferències d'Història
que es fan a Can Ginestar de la mà d'Alberto Pellegrini.
Un conjunt de Conferències que es fan els dijous
i que tracten sobre la història de nazisme i de l'alemanya nazi.
Tenim aquí ara el telèfon, l'Alberto Pellegrini,
per parlar una mica sobre aquest cicle de Conferències.
Doncs saludem-lo perquè ja el tenim en antena.
Hola, Alberto, què tal?
Hola, molt bé, gràcies, bon dia.
Mira, permet-me que et presenti.
Ets llicenciat en Història, doctor en Història Contemporània
per la Universitat de Barcelona.
A més a més, actualment també he llegit que ets professor associat
del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona
i també investigador del Centre d'Estudis Històrics Internacionals.
A més a més, també ets membre del grup de recerca i anàlisi
del món actual i del projecte d'investigació
La Guerra Civil Espanyola i tres dècades de guerres en Europa,
herències i conseqüències.
Mare meva, déu-n'hi-do, els teus camps d'investigació
veig que també es centren en la Segona Guerra Mundial,
els feixismes i la història internacional.
Per tant, les conferències que estàs fent ara que en Ginestà
van com l'anell al dit, per dir-ho així.
Sí, sí, de fet, és el tema que estic treballant des de fa més temps,
és el que més conec al voltant de la Segona Guerra Mundial,
també perquè va ser el primer que vaig començar a apassionar-me
quan era més jove, per dir-ho així,
i sempre m'ha cridat molt l'atenció tot al voltant d'aquest període històric,
És un curs, un cicle, que el formen quatre conferències,
de moment se n'han fet dos al mes de gener.
Com intentes dividir aquesta etapa de l'alemanya nazi i del nazisme
en quatre conferències?
Què ho fas? Per dates cronològiques, per fets?
Ho he intentat fer cronològicament,
hem de precisar que és molt complicat,
evidentment, resumint, només en quatre conferències,
un període històric tan complex, tan complicat,
es podria fer de fet tot un semestre de classes,
efectivament, i en algunes universitats això es fa.
Però nosaltres hem preferit, pel temps que tenim,
dividir-ho en quatre sessions,
la primera centrada en la figura d'Adolf Hitler
i del context en el qual ell comença a moure els primers passos,
la fi de l'alemanya imperial, la primera guerra mundial, etc.
Una segona que pren en consideració
els anys de la republica de Weimar,
és a dir, l'alemanya entre 1919 i 1933,
amb totes les seves problemàtiques,
i en paral·lel, les cens d'aquesta figura,
de Hitler, els primers passos, les cens d'inici del partit,
i el que podríem definir les cens cap al poder fins al gener del 1933,
és quan ell és nombrat conseller d'alemanya,
la tercera la centraré en els anys de pau del tercer raig,
és a dir, de pau, entre cometes, per segurar-te,
entre 1933 i el setembre de 1939,
veient per un costat l'evolució interior del país
i per l'altre costat el que s'anomena normalment
el camí cap a la segona guerra mundial,
totes les mesures diplomàtiques,
les accions diplomàtiques que protagonitzen els nazis,
i l'última sessió, per suposat,
se centraria en l'alemanya nazi durant la segona guerra mundial,
des d'un punt de vista militar,
però també des d'un punt de vista de política interior,
donant-li espai per suposat a tota la fonamental qüestió de l'holocaust.
I, Alberto, tu per què creus que a tot el tema,
aquest període històric concretament del nazisme,
és un capítol de la història que interessa a tanta gent, no?
No sé si al curs hi va molta gent,
però és un fet històric que molta gent,
bueno, se n'han fet pel·lícules, hi ha molta bibliografia...
Sí, mira, jo ho he dit a l'inici de la primera sessió,
i a mi m'agrada sempre citar el que escriu,
el que és el màxim biògraf de Hitler,
que és el britànic, i en Kershaw,
que és l'autor de la monumental biografia en els volums de Hitler,
a la prefacció d'aquella obra, Kershaw escriu,
que en el fons ens crida l'atenció, és important, etcètera,
i cito textualment,
¿por qué ha demostrado de lo que somos capaces?
I això és textual.
És a dir, Hitler, el nazisme, encara avui en dia,
és el malson del món occidental,
per definició són els dolents de les pel·lis,
l'esvàstic ens recorda a tothom alguna cosa tremenda, terrible,
¿per què?
Perquè ha demostrat que la humanitat,
els homes normals i corrents,
perquè, recordo, Adolf Hitler i els seus col·legues,
eren homes normals i corrents, com soc jo,
com són tots els que poden venir als cursos,
com som tots nosaltres,
són homes normals i corrents que han fet allò que han fet.
I és per això que tenim aquesta,
jo diria, per citar una cita de pel·lícula,
per favor, l'atracció cap al...
el lado oscuro de la fuerza, per citar.
Per què és això?
Per què ens ha demostrat que els homes són capaços de dur a terme
un extermini mai vist i mai ni tan sols consegut a la història?
Perquè som capaços de les barbaritats més tremendes
en una societat que ens considerem civilitzats,
pròspers, intel·ligents, educats, etc.
i som capaços de fer el que van fer ells.
I això, jo sempre crec que aquesta frase
ha demostrat el que som capaços de fer.
És per això que ens fa por i ens crida l'atenció.
Hi ha alguna conferència que hi hagi referències a Mussolini o a Franco?
L'apropera, quan explicaré el recorregut diplomàtic alemany
entre el 1933 i el 1939,
també, evidentment, citaré el que va ser el seu principal aliat continental,
és a dir, evidentment, l'Itàlia de Benito Mussolini,
que era, ja també escriu això al Mein Kampf,
el gran aliat nostre de ser l'Itàlia de Mussolini.
Ell tenia una gran admiració pel dictador italià,
considerava fins i tot el seu únic amic
i totes les decepcions durant la guerra
sempre li mantindrà una mena de, no sé, carinyo va,
per dir-ho així, a l'italià, per la qual cosa.
Evidentment, s'haurà de fer mencions al que fa Itàlia,
la relació Itàlia-Alemanya
i per què els alemanys aposten per Itàlia.
I seguidament, també, s'haurà de fer una menció encara que més breu
per Franco i per l'Espanya de Franco.
L'òptica alemanya, això valdria la pena també recordar-lo,
que a Espanya no interessava moltíssim els alemanys.
Sí, d'acord, s'impliquen a la guerra civil, d'acord, ho sabem tots.
Però Hitler era un continentalista que mirava cap a Est.
Els espais vitals alemanys eren l'Est, era l'Urss,
l'enemic per a Antónomàsia era la Unió Soviètica,
que eren comunistes i, a més, jueus, segons la seva visió.
Espanya era perifèria d'Europa, l'interessava, va, fins a un cert punt,
és a dir, la guerra civil pot tenir alguna utilitat
i, va, s'emporta els seus beneficis,
fa les proves tàctiques de Guernica, ho sabem tots,
però, vaja, ni a Hitler li agradava Franco,
ni li agradaven els espanyols, tenia una visió bastant racista dels espanyols,
la trobem també en moltes de les seves converses,
tractava els espanyols com si fossin poc més que àrabs,
per dir-ho així, la seva visió racista,
no els considerava gaire, i també això, aprofito per dir
que és una de les coses que faci, potser la més important,
que faci que Espanya no entri a la Segona Guerra Mundial,
bàsicament perquè a Hitler no li interessava,
és una cosa bastant coneguda.
I tu, Alberto, és el primer cop que fas conferències aquí a Can Gines Tam?
Sí, a Can Gines Tam és la primera vegada, sí.
I creus que potser de cara endavant, en un tercer trimestre,
o de cara a altres anys,
se li pot donar una continuïtat en aquest cicle,
no sé, amb altres capítols de la història,
no sé si tu t'has especialitzat també en altres camps,
a la part de la història més contemporània?
Sí, crec que es podria fer,
a veure, jo ara no puc en aquest moment assegurar disponibilitats,
perquè això és molt complicat de dir-ho ara,
especialment d'aquests temps,
però sí que es podria intentar fer altres coses,
en el sentit que jo no només he tocat temes de història d'Alemanya,
la meva especialització és el segle XX,
tot i que també he fet coses del segle XIX,
ara no gaire,
però coses al voltant de la història del meu país,
si d'Itàlia també,
o coses relatives a política internacional,
guerra freda, Estats Units,
camp de les relacions internacionals,
aspectes de la nomenada postguerra freda,
coses per l'estil,
sí, es pot veure, evidentment,
faltaria més.
Quanta gent ve al curs a les conferències, més o menys?
Soc molt dolent fent-ne el curs aproximatiu,
jo no sé, crec que no,
és que els veig allà asseguts i no sé,
dic, bo, què seran?
25 persones, 30, 20, així,
ara no sé, perquè la veritat és que
em costa molt fer un càlcul
encara que sigui aproximatiu,
25 persones diria que sí.
De moment sabem que es fan els dijous,
que ja s'han fet dues conferències,
que en queden dues pendents,
per tant, res més, Alberto,
només desitjar-te endavant amb les classes,
i amb la història,
i esperem que siguin tenint
aquest èxit,
i res, a veure si per futures ocasions
també es dona l'ocasió
i es poden tractar altres capítols
també de la història contemporània.
D'acord, perfecte, moltes gràcies
per les paraules,
i això quedarem en contacte
i veurem si trobarem disponibilitats
i forats, diguéssim, a l'agenda.
Molt bé, doncs res,
que vagi bé, bona tarda.
Bona tarda, gràcies a vosaltres,
adeu, adeu.
Bona tarda.