L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio Desvern.
Vinga, passen 13 minuts de les 11 del matí. Seguim a la Rambla al magazine matinal de
Ràdio Desvern, començant-nos aquesta segona hora del programa. Moment de fer l'entrevista
del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. La convidada d'avui
és Gina Pol, portaveu del Grup Municipal del PSC aquí a Sant Just desvern per tractar
alguns dels temes de l'actualitat del poble. Molt bon dia Gina.
Molt bon dia Núria. Doncs bé, comencem amb els temes de l'actualitat
i parlarem exactament de l'habitatge. Joan Basaganyes, l'alcalde, va anunciar ja que
en aquest 2024 s'engegaven diferents promocions de lloguer assequible aquí a Sant Just
i, de fet, en el ple del mes de gener, celebrat fa uns dies, es va aprovar
per unanimitat la concessió del que és el subsòl a Promunça per construir-hi 8
habitatges de lloguer. És una prioritat pel PSC, en Gina, d'aquí de Sant Just,
l'accés a l'habitatge? És una prioritat pel PSC de Sant Just i
del PSC de Catalunya, jo crec que de tots els grups polítics actualment,
perquè hi ha una emergència habitacional molt important.
Hi ha molta gent que no pot accedir ni a un mercat de lloguer assequible
i el de venda també està molt elevat a nivell de preus.
Sí que és cert que som un municipi que està catalogat com a municipi tensionat
i això vol dir que quan es pugui hi hauria topall de preus en els lloguers,
per exemple, però això encara no està en aplicació i, per tant,
hem d'aconseguir és incrementar el parc públic de lloguer
per poder tenir més espais on la gent pugui anar a viure
i formar la seva família o establir la seva llar.
I, com deies tu bé, aquest any 2024 serà l'any de l'inici de les construccions.
Començarem a construir un bloc de pisos a jovenívols,
que és la cantonada entre Vinguda Indústria i Miquel Rabarté
i allà aniran 8 pisos que volem destinar a lloguer per gent jove
i és una de les poques parcel·les que l'Ajuntament té d'àmbit públic
a la zona potser més cèntrica del municipi.
I d'altra banda, a fruit del conveni de la vall,
sabeu que hi ha molt habitatge que va aterrar a la zona de la carretera
davant del que la gent coneix com els miralls
i allà va també tota una promoció d'habitatge de lloguer
tant pública com privada i la part pública
gairebé són 200 pisos que tots seran de lloguer
i aquesta construcció també hauria de començar aquest any.
Per tant, estem en una època com de transició.
Ara mateix és veritat que tots els pisos
tan socials com de promocions ja estan tots adjudicats
i durant un parell d'anys estarem a l'espera
que tota aquesta nova construcció avanci
i puguin ser viables cap al 2027 o 2026 si anéssim ràpid.
Per tant, és cert que com que ara hi ha sequera
també hi ha crisi de preus, tots els temes constructius,
l'elentiment de l'evolució...
i posar una data.
És perillós sempre en aquest cas.
En temes de construcció...
Saps quan comences però no saps quan acabes
però la voluntat és aquesta que, si en just puguem encara
liderar perquè som líders en construcció d'habitatge públic
i en oferta de pisos assequibles, tenim ja un 15% del parc
i en aquests dos àmbits
podrem seguir creixent i és un repte que té
tota Catalunya perquè no hi ha prou oferta, això també ho diu
en les immobiliàries, falta molta oferta a l'aire metropolitana.
Molta gent s'han hagut d'anar a segones i terceres corones
i això fa que hi hagi més mobilitat, més dificultats
per arribar a la feina, depèn on la tinguis ubicada,
tot i que el teletreball ha ajudat, però encara hi ha molta gent
que físicament paga molt per aquesta feina.
Seguim parlant en temes del ple de gener
i en concret sobre el nou contracte
de neteja viària i el servei de recollida i transport
de residus, es va aprovar aquest nou contracte
malgrat el vot contrari
de gran part dels grups de l'oposició.
La ciutadania notarà millores amb aquest nou contracte?
Sí, és un contracte molt important perquè
ens presta un servei que és molt visual,
és des de la persona que està passant l'escombra a un parc
el que va amb aquest cotxet que veus d'aigües feriàtiques
per mantenir la natura que tenim a la via pública
i són els grans canvions que recollen la brossa
en els contenidors, per tant, és un servei molt important.
Hem millorat la freqüència de pas,
hem millorat serveis que ara els teníem fora d'aquest ple,
és a dir, ara quan s'havia de netejar determinats grafitis
els teníem en una contractació paral·lela, aquí es fiquen a dins.
Hi ha obra privada que col·loca sacs de ron
a la via pública i després no els retira,
això ens implica una agència per part de l'Ajuntament,
aquesta retirada i lluita per treure aquests sacs de ron
al mig de la via pública també entra en el plec
i també la idea era reforçar aquells serveis després de festes
quan passa alguna festivitat, com poden ser
la més sonada, que embruta més, potser Sant Joan
que sempre tinguis un equip molt disponible
perquè tant aviat com acabi la festa,
tota aquella brutícia, el ciutadà que baixa al carrer
de la festa nocturna es trobi que la ciutat ja està arreglada.
Alguns grups ho comentaven amb el tema de la passada
dels camions en hores punta o segons en quins carrers,
això s'ha mirat de que, per exemple,
no pugui afectar la mobilitat o el trànsit?
És que hi ha coses que són difícilment compatibles,
sí que tots els vehicles del plec de neteja
tenen un localitzador i, per tant, pots saber
quina és la ruta més òptima per fer, per recollir
totes les fraccions de la brossa,
però és complicat que en alguna hora de congestió de trànsit
no passi aquell vehicle.
S'intenta evitar, però el que demanava, per exemple,
el Ramon Figueroa, que era que durant unes hores
s'abstinguessin de fer el servei de manera completa,
fa inviable que tu puguis tenir la ciutat neta
durant les hores que per toca. Per tant, el que sí
que es mirarà és, quan estigui l'empresa que guanyi
la recollida, però passen dues vegades
per carrer, moltes vegades, per tant,
els horaris són els que són. I la gent quan surt de casa
vol veure la ciutat neta, per tant, ells han començat
abans que la gent es llevi, moltes vegades.
Però bé, amb això conviuen tots els pobles.
Un dels altres temes que no va estar ple, però que sí
que fa referència al tema dels residus i que, a més a més,
apareix en el bulletí del mes de febrer,
perquè ja afectarà a tothom de Sant Just, no només
a uns quants barris, sinó a un bon gruix
de la població, i que s'anirà implementant
mica en mica aquest sistema dels contenidors
amb xip, en aquest cas de l'orgànica i dels residus,
que serà un canvi important perquè
implicarà canvis en la manera
o en els costums que té la gent
de llançar les escombraries. La gent ha de ser conscient
que formem part de la Unió Europea, i ara, per exemple,
eren eleccions aquest estiu a la Unió Europea,
i aquestes directives de reducció de residus,
de com el gestionem, de com fem la recollida selectiva,
tota aquesta normativa ens ve a través de la Unió Europea,
per tant, les normatives que arriben s'han d'aplicar
i Sant Just, en aquest sentit, ha buscat les millors eines
per aplicar les directives que són de compliment
en el nostre país. Per tant, el que fem amb aquest servei
vinculat a la llar és poder millorar les xifres
que ens demana la Unió Europea que tinguem
per poder fer aquesta feina ben feta.
Implica que la ciutadania agafi un nou hàbit.
Hi ha coses que les tenim molt per la mà i que ja són molt de costum.
Aquesta hora de cap ens sent una activitat habitual
que tu, quan baixes la brossa, portaràs el QR
o el codi en el teu mòbil, o portaràs la targeta
com qui va al capbrou i porta la targeta pels punts.
I, aleshores, podràs tirar la brossa.
El que s'ha vist que millora és que la gent
medita millor abans que tira dins
i, per tant, ho fa amb major consciència.
I el resultat és que aquella brossa que recull és més pura
i, per tant, hi ha menys sanció per part de les administracions
a l'Ajuntament perquè la feina no s'ha fet ben feta.
A part, reutilitzar tots aquests materials
és molt útil en una societat com estem ara,
perquè hem de reduir aquest volum de residus que fem,
l'hem de reintroduir una altra vegada al sistema
i buscar la millor manera de fer-ho.
La gent haurà de passar pel procés de recollir la targeta?
Es farà molta pedagogia, es passarà per les cases,
es parlarà amb les persones d'aquell domicili,
la gent que no trobem pot anar també a unes carpes
que s'habilitaran, hi haurà un telèfon d'informació.
Per tant, és fer-ho tot molt fàcil perquè ens acostumem a poc a poc.
La zona de Can Sagrera ja ho té, Canigüen serà dels primers
i els resultats són bons.
Esperem que ara les grans tongades que falten,
les nord i sud, s'acabin d'introduir.
Fa dues setmanes, el tema concret de la secció local
del PSC de Sant Just,
vau celebrar l'assemblea ordinària de l'agrupació.
L'executiva segueix sent la mateixa,
no sé si hi ha hagut canvis
per saber si la secció local té alguns objectius
o propòsits per aquest 2024
o pels propers anys de legislatura.
A dia d'avui, el PSC de Catalunya està en un procés congrasual,
és a dir, d'aquí una setmana es farem un congrés
que escolli el nostre líder, que en principi l'únic candidat
que tenim a l'elecció és en Salvador Illa,
i això també implicarà renovar després d'aquesta renovació
de l'executiva nacional totes les executives locals
A Sant Just tenim una executiva ara compactada,
d'unes sis o set persones, i després hi ha uns grups ampliats
que ens permeten treballar d'uns àmbits concrets.
I el que mantindrem en principi és l'executiva que hi ha actualment,
la idea és renovar-la perquè pugui seguir treballant
en aquest mandat de cara a les properes municipals
i el repte que vam fer en l'últim assemblea va ser compartir
amb la nostra gent tot el repte que tenim de transformació
a la zona de la Bòvila, la zona de la Riera, la zona de la Bonaigua,
i per tant el que vam fer va ser un intercanvi d'impressions
de tots els reptes que es concentren en aquest àmbit
de transformació urbanística.
Cap al pis és important perquè hem de renaturalitzar la Riera,
endreçar tot aquell espai, intentar baixar al màxim que puguem
el sostre de construcció, però tot i així preservant
que es quedi el major nombre d'habitatge públic d'ACPO.
Per tant és un binomi de moltes coses que cal poder caçar,
sabem que hi ha col·lectius que veuen diferent
tot aquest projecte, però la voluntat és aquesta,
fer que aquesta Riera que ara està malmesa pugui tornar a sortir
i reflorar amb aigua, és a dir, que surti del col·lector
i pugui assenejar la terra.
Volem que l'habitatge que s'hagi de construir
preservem el màxim habitatge públic i que aquella zona
s'endreixi a nivell de mobilitat, de seguretat
i que sigui un espai integrat al poble com la resta
que ara és un descampat molt lleig,
si podem dir-ho d'alguna manera, i s'ha de preservar.
Estem parlant de la bòvila, concretament només?
No, jo et parlava de tota la zona que envolta
el complex de la bonaigua.
La idea és que després del pont de Campadrosa
no es construeixi res allà, que tota aquella parcel·la
que estava preservada per construir desaparegui,
acabi de ser un espai verd, i tot allò que s'havia de construir
allà ho traslladem a la banda més urbana,
i ara està discutint aquestes peces com es poden col·locar
de manera més integradora, amb menor impacte
i ajudant a preservar un entorn que és de natura,
de proximitat de parc, i que necessita també tenir cura.
Aquells edificis no eren propietat privada?
Sí, és sol privat, però el podem traslladar
a altres àmbits fins a la mateixa zona d'actuació.
Per tant, és dir-li a aquell propietari majoritari
que té les edificacions previstes de la bòvila
que les pugui traslladar uns metres més cap a la zona de la bona aigua,
i així, a aquella zona, deixar-la sense impacte urbanístic
i traslladar-ho a una zona on ja existís el barri de la Plana,
on ja hi ha un pavelló, on ja tenim infraestructures creades.
Perquè les respostes que es donen,
o les converses que hagi pogut tenir
amb el col·lectiu de Salvem la Vall,
que la seva posició és que no hi hagi construcció allà,
com són?
Hi ha una distància entre una posició i l'altra?
Sí, són maneres de veure-ho.
Va haver el debat de la Vall d'Avers, on es van abordar aquests temes.
Hi ha una part d'aquest col·lectiu que demana
que es desprogrami tot el que estava previst
i s'indemnitzi com correspongui.
Això a l'Ajuntament li fa molta por,
perquè posem en risc l'Ajuntament
amb unes indemnitzacions molt altes,
i pensem que una fórmula mixta,
on aprofitis la benentesa que allò ho has de transformar
per transformar-lo de la millor manera possible,
ens pot anar millor com a poble que no començar una guerra
d'indemnitzacions, de judicis i de reclamacions,
que no sabem si pot portar l'Ajuntament a fer fallida
perquè no tindria diners per fer-ne front.
Per tant, s'ha de seguir parlant,
hem de tenir més diàleg amb els col·lectius
que diguis que sabem que l'avall l'hem de preservar,
sabem que l'arrere l'hem de cuidar, l'hem de tornar a fer aflorar,
la biodiversitat que podria tenir treballem-la,
però a la vegada, depèn quins drets constructius,
hem de poder garantir que encara s'hi preservin,
tot i que sigui intentant rebaixar-los al màxim possible
fent que aquell entorn sigui viable econòmicament
per a la gent que hi té uns drets.
Eliminar els drets és complicat,
i cal reclamar el seu valor pertinent,
però crec que és un tema de parlar-ne més,
d'intentar buscar posicions comunes,
però no és fàcil perquè a vegades ens tanquem amb la nostra visió
i cal més diàleg i la idea és fer-lo.
També un altre tema i ara marxem a Salut.
Fa uns dies va haver el Consell de Salut
del Consell Comarcal del Baix Llobregat
per fixar les línies de treball del 2024.
També hi va anar el Florencio Valle,
regidor de Sant Just de Salut.
A nivell de comarca i específicament de Sant Just,
quines són aquestes línies?
On mira la salut del territori?
A nivell territorial o a nivell de comarca,
una de les coses que va generar més debat i més interès
és tota la situació de salut mental.
El que es vol treballar, que Sant Just ja ha fet els deures,
és que hi hagi taules de salut mental,
que això vol dir que tots els agents
que interactuen amb una persona que té una afectació de salut mental
estan més ben coordinades, coneixen tots els serveis
i per tant li podem donar una atenció integral més bona
i més treballada per les diferents parts,
des del que pot ser la part de la psiquiatria pública,
l'acompanyament amb una activitat d'oci,
l'acompanyament si és educatiu perquè és una persona menor d'edat,
és a dir, els dies que aquests espais de diàleg
molt sectorials de la salut mental
existeixin a nivell de pobles i que també la comarca
pugui tenir una taula comarcal d'aquests temes
perquè puguin marcar estratègies a nivell del conjunt de la població
que viu al Baix Llobregat.
Aquest és un repte molt bonic perquè la situació actual de molta gent
és d'aquesta debilitat de la salut mental
i que es parlin les parts, el que permet és que
quan parles veus que depèn on hi ha un programa que tu no sabies
i que aquella persona que tu coneixies l'hauria ajudat molt
o que quan parlen en primera persona
els propis usuaris entre ells parlen
i dius que a mi m'han fet això i a mi allò,
a mi aquest sistema és el que millor m'ha funcionat,
doncs anem a treballar aquell sistema.
Aquest és un dels temes que més es va parlar i que hi ha molts municipis
que estan interessats. Ara hi ha poques taules a la comarca, n'hi ha cinc,
per poder mancomunar-ho i fer-ho de manera col·lectiva
i treballarem per això. Tenim el Pareigües de la Federació Catalana
de Salut Mental, que farem una jornada el mes de març
per poder fer sinergies
i que la persona usuària es trobi molt més acompanyada,
que a vegades la crítica és aquesta, potser t'ha atès molt bé
la part mèdica però la part social t'ha quedat coixa o al revés
i va molt en funció d'en quin moment del territori trobes
o en quin moment el servei està actuant.
I pel que fa al Cap de Sant Just, l'ampliació trigarà encara
alguns anyets, se sap alguna cosa d'aquest tema?
Sí, l'alcalde va fer reunió amb la responsable de la gerent
de la zona metropolitana
i també hi havia el Regió de Salut
i els van explicar una mica el calendari d'execució
de l'ampliació de l'instal·lació de l'embolatori.
No serà un procés ràpid perquè la Generalitat encara
ha d'acabar el projecte, encara ha d'elicitar-ho,
i està parlant encara de quatre o cinc anys.
En aquest mandat difícilment veurem l'ampliació de l'embolatori feta.
Però sí que és cert que hi ha el compromís i la Generalitat
ja està treballant en poder desenvolupar el projecte
i poder ampliar espais tant per consultes com sales per activitats.
Perquè ara l'embolatori s'ha quedat petit, utilitza sales de l'Ajuntament
per fer l'acompanyament grupal emocional,
per fer la fisioteràpia també utilitza sales de l'Ajuntament
i els caldria un espai on poder dinamitzar
aquests nous terapeutes que tenen que fan molt acompanyament,
sigui a l'obesitat o a la mobilitat o a malalties cròniques,
i li aniria bé tenir una ampliació tant de consultes de professionals
com d'espais de treball comunitari.
Molt bé. Ara a TV3 estan fent un programa
que es diu Històries de la primària,
que està molt bé perquè es veuen les realitats
amb les que es veuen els diferents metges,
els diferents espais que tenen.
Són metges i metgeses de família atendent la ciutadania
i realment també la gent es pot fer una idea
de com va el sistema, com estan de col·lapsats
o com treballen amb diferents públics.
Hi ha diversitat de casos que et poden passar en un mateix matí.
Moltes metgeses que conec.
Clar és que quan ets metge de família,
cada 15 minuts que t'entra un pacient és un cas diferent.
Per tant, has de tenir un bagatge,
de coneixement molt ampli i també per això
és una de les professions que més costa,
perquè és la que has de tocar més ventall de patologies,
no saps tant especialitzat com el que és només de cardio,
el que és només de trauma i és una especialitat
que és molt maca perquè a la ciutadania
li dona molta tranquil·litat perquè és com
el primer contacte amb què m'està passant,
el que et pot orientar i després ja et dirigeix
i amb aquella acollida inicial global
és molt important preservar-les.
Un altre tema referent al PSC és que la setmana passada
la presidenta de la Diputació de Barcelona,
la socialista Lluïsa Moret, alcaldesa també de Sant Boi,
va visitar Sant Just. Quin és el vincle entre
la Diputació i els municipis?
La DIVA és una administració que ajuda com als municipis?
Hi ha dues administracions que ens ajuden molt
que són la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana.
La Diputació de Barcelona té un ventall de catàleg de serveis
que justament en aquests mesos de gener i febrer
és quan als ajuntaments demanem moltes iniciatives
dins del catàleg de la Diputació.
El que va fer l'alcalde va ser parlar amb la presidenta
per conèixer les noves línies del catàleg que recollia
i també va aprofitar per demanar alguna línia de finançament concreta
i en aquest cas per poder seguir fent
les obres de remodelació de la Teneu que va dir
que ajudaria financerament a una part del cos de les obres.
I després, com que també som un ajuntament que ara hem passat
a 20.400 habitants, la Diputació estableix
les línies de suport en base al nombre d'habitants
i ara entrem en una categoria nova per primera vegada
en l'àmbit de la Diputació i llavors podem tenir accés
a altres tipus de serveis i hem de mirar a veure
com els podem demanar o com ens hi podem acollir.
És una trobada per treballar tots aquests temes
perquè ens hem passat una miqueta més grans
i podem tenir dret a altres tipus de serveis.
Mira, Gina, ja que has tret el tema de les obres de la Teneu,
també és un tema d'actualitat, sobretot per l'impacte
que pot causar el retard en les obres.
Ha fallat planificació?
Es podria haver previst com gestionar això?
No, en aquest cas l'increment de les obres
ha anat perquè és un edifici antic, que quan s'ha començat
a treballar s'ha vist que hi havia coses que no estaven previstes
i que s'havien de fer. S'ha fet més...
S'ha fet un pis nou, que es pensava fer un pis nou més...
No sé com dir-ho.
Més soterrat?
Sí, hi ha un pis que neix nou, però s'havia de fer només una part
i s'ha fet gairebé tot sencer, per tant això vol dir
també la Junta de la Teneu.
Aquest projecte va estar a cavall entre dues juntes de la Teneu,
per tant quan l'última junta se'n va anar
hi ha peticions que no es van fer, però quan va entrar
la nova junta va haver noves peticions que es van fer
i per tant aquestes noves peticions amb el projecte i en marxa
van suposar també un increment de costos,
com pot ser un alt il tècnic, com pot ser ascensors
no tant per ciutadania, sinó més pensats també
com a muntacàrregues, per tant un seguit d'actuacions
que feien incrementar el preu i després també hi ha hagut
l'alça de preu de materials i altres elements que han fet que l'obra
hagi pujat més del que s'havia elicitat, per tant s'ha hagut de fer
una aturada, s'haurà de modificar aquest contracte,
tornar a elicitar i tornar a tirar endavant l'execució de l'obra.
Però com que des de bon principi políticament es va decidir
que volíem rehabilitar un edifici antic, doncs rehabilitar
sempre implica uns riscos afegits i per tant
hi ha hagut aquesta decisió d'aturar i tornar a remprendre
buscant un nou finançament. Tindrem un millor teatre,
amb això segur, perquè no ens hem negat a cap millora
de les que se'ns han presentat a nivell tècnic, però clar,
requereix més finançament i això és el que estem cercant.
Molt bé. També el tema d'actualitat,
la Saquera, estem en fase d'emergència,
ara ja sí que sí, Sant Just, com s'afronta aquesta situació?
L'alcalde ja ens va dir que sí que
se sabia que hi havia llars de Sant Just que passaven d'aquest topall,
dels 200 litres per habitant i dia,
però que encara no hi havia una forma de sancionar
o de detectar quins eren aquests habitatges.
Sí, malgrat els esforços que està fent molta gent,
indústries, tot tipus d'empreses,
hem arribat a la fase d'emergència segur, perquè les reserves d'aigua
estan molt molt baixes, al 16%, i per tant,
ara implica adoptar mesures més dràstiques,
amb l'emergència 1 hi ha temes que ja es feien i es continuaran fent,
com no regar parts i places si no és amb aigua feriàtica,
ara entren en vigor noves mesures com el reg de camps de futbol
i aquest tema més de l'àmbit esportiu,
però el problema que tenim és que nosaltres anem molt tutelats
per l'àrea metropolitana, per tant,
tota la informació està gestionada a través de l'àrea.
Ens hem de coordinar amb l'àrea metropolitana per poder saber
si hi ha consumidors que estan gastant més d'aquests 200 litres
per mesos ara per la nova situació que s'ha decretat
i hem de pretar l'àrea perquè aquesta informació la puguem tenir,
tot i que seran ells els que la gestionaran,
els que podran tramitar les sancions i els que faran la supervisió
d'aquests llars que puguin estar en números vermells
perquè no estan complint amb els principis que s'han establert.
L'èdit és que hem de fer molta més pedagogia,
qualsevol persona a casa seva de pensar si posa més o menys rentadores
o els renta vaixelles o si quan obre l'aigua de l'adult
aprofita aquella galleda de la primera aigua per les plantes
o pel que convingui i ens cal més consciència
perquè aquesta sequera és molt extrema,
no preveu en pluges en el curt termini.
Per tant, ja veiem en altres pobles d'aquí de Catalunya
que ja tenen restriccions horàries, que no és el cas
de l'àrea metropolitana, però sé que tindrem menys pressió a l'aigua
i és una de les afectacions que potser notarem.
Però la idea és que ens hem de consciència
que el món a nivell climatològic està canviant moltíssim,
tenim un hivern que sembla una primavera,
no tenim pluges continuades, els ventans estan molt buits
i hem de poder treballar amb més instal·lacions o equipaments
com desaladores perquè tinguem altres fonts
de subministrament d'aigua i això implica temps
i esforços econòmics que s'estan fent,
però que ara mateix arriben tard.
Conscienciar-nos que hem d'aprendre a viure
d'una altra manera.
Sí, però hem fet les cases molt pensades per un gran consum energiàtic
a vegades i per molt consum d'aigua perquè tenim coses que consumeixen.
Ara parlen que si tenim cisterna
se consumeixen més aigua que caldria.
Tota aquesta conscienciació d'adaptar les cases
a noves situacions climatològiques o d'emergència climàtica
ens tocaran al conjunt, per això ara també hi ha aquestes ajudes
de l'àrea metropolitana a través de la Unió Europea
i ara fem cases molt pensades per un altre
condicionant de clima, de materials i tot.
I acabem ja amb l'últim tema, Gina,
que és la presentació del Pla d'acció municipal
que es va fer el 18 de gener.
Com va anar aquesta presentació al públic?
La gent com va adoptar-lo?
No sé si vols destacar alguns criteris
a l'hora d'establir aquests eixos principals
d'aquest document.
No, el que vull destacar és que després de pandèmia
per fi hem pogut recuperar aquestes trobades amb la ciutadania
per parlar del Pla d'acció i poder donar compte de la feina que s'hi fa.
Sí que és cert que la participació va ser molt baixa,
és a dir, a vegades demanem participació
des d'altres us municipals, però la ciutadania per si mateixa
a vegades hi ha poca implicació, és a dir, ja m'ho explicaran
o jo ho consultaré o jo ho miraré.
Ahir vam fer consultes i vam preguntar
per diferents línies de treball des de l'àmbit de la mobilitat,
temes de salut, és a dir, hi ha interès pels temes,
jo crec que la ciutadania de Sant Just es preocupa,
però té diferents canals per accedir a aquest coneixement
i a vegades no només hi van a l'acte, sinó que tenen altres maneres
de consultar-ho, sigui la ràdio, el bulletí o remenant per la web.
Però jo crec que s'han de rendir compte,
s'han de poder ser transparents les accions que fem
i que no volem enganyar ningú amb l'acció de govern.
No sé, per exemple, si ja en el programa electoral
portàvem que faríem un pavelló amb eslluir,
en el pla de govern hi és i l'executarem tal qual.
I nosaltres no hem enganyat ningú.
Una altra cosa és que després surti en col·lectius,
que no hi estan d'acord i puguem modular la petició que formulen
i entendre coses que es poden avançar.
Però en principi sempre hem anat de cara amb totes les grans actuacions
que tenim al municipi.
Doncs Gina, si no hi ha cap altre tema que vulguis destacar
o mencionar en l'entrevista...
Jo encantada, i les teves ordres.
Molt bé, doncs llavors ens tornarem a trobar el proper mes
amb l'actualitat que ens depari el mes de març.
Perfecte, moltes gràcies i molt bon dia.
Fins llavors, que vagi bé. Adéu-siau.
Gràcies.