Ara mateix són les 11 i 13 minuts.
Estem a la segona hora de la Rambla,
el programa de matins de Ràdio des Bern
i ens toca fer l'entrevista del dia.
Avui tenim aquí el portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya
de Sant Just, en Ramon Figueroa,
per parlar dels temes de l'actualitat de Sant Just.
Per cert, una entrevista que també podeu seguir
pel canal de Youtube de l'Emissora.
El saludem. Bon dia, Ramon. Bon dia, Núria.
Abans de començar amb la política municipal, si et sembla,
parlem una mica de l'atenció que hi ha hagut a nivell de la política estatal
aquest acord amb el PSOE i també amb Junts.
Pedro Sánchez, Carles Puigdemont, com heu viscut des de Junts
d'aquí de Sant Just aquests dies aquest acord,
la llei d'amnistia, com ho veieu tot plegat?
Bé, sí que és veritat que és un tema que ens podríem estar
molt... Sí, podríem estar donant.
Totalment. I també l'actualitat, Mané, crec que ja és normal
la pregunta de l'Evec Mola dient.
De fet, nosaltres, com a Junts per Catalunya,
doncs se'ns va demanar des de les organitzacions del partit
la màxima discreció, i crec que així ha sigut.
I aquí sí que m'agradaria fer una menció especial
a tot l'equip negociador de tota la gent de Junts per Catalunya
per poder tenir la màxima discreció fins ahir,
que va arribar el moment de desenvolupar-se.
Llavors sí que és veritat que aquest magnetisme que hi ha hagut
per no interpedir les negociacions ha sigut arreu del territori,
per tant nosaltres vam poder fer especulacions
a nivell de partit polític a Sant Just, però tampoc teníem
molta més informació que la que ens podia arribar
fins que ahir es va, diguéssim, resoldre tot.
Opcions, o sigui, més que opcions, opinions,
doncs ja de tot tipus.
Jo estic molt satisfet amb el que hem aconseguit.
Per primera vegada crec que ens posem de tu a tu
a parlar amb Espanya i creiem aquest marc conceptual.
Sí que és veritat que al final això és un inici
i el que donarà validesa en aquest pacte
serà en el transcurso dels pròxims mesos
que es vagin complint les coses.
Però jo crec que ficar-nos ara a parlar
de l'amnistia, poder parlar
d'amnistia com a nens, cosa que ara fa 4 mesos
enrere, era impensable.
Ja ho hem interioritzat, però nosaltres fèiem la reflexió
que fa 4 mesos parlàvem d'amnistia i ara parlàvem d'utopia
i ara ho veiem molt viable.
Plena confiança al final en l'equip negociador
i les 3 persones, que és el secretari del partit
el Jordi Turull, el molt honorable president Puigdemont
i la Míriam Nogueres, que són els 3 que ho han encapçalat,
doncs molt content perquè està fita.
Doncs ara sí, ja fent aquest parèntesi
per dir-ho així de la política municipal,
parlem de temes de Sant Just, comencem parlant
de pressupostos i ordenances, els de l'Ajuntament de Sant Just
per al 2024 es van aprovar el ple municipal
passat, el d'octubre.
Junts us hi vau abstenir, mostrant la negativa
en aquesta pujada de l'IVI i amb el tema de la taxa
i els residus. De quina altra manera podria fer
front a l'Ajuntament, a les despeses socials,
inversions previstes? Vosaltres, des de Junts,
com heu treballat el tema dels pressupostos?
A veure, nosaltres, i abans et fico una mica en el context,
sí que vam separar les dues coses ben marcades,
per una banda tenim els pressupostos
i per altra banda, ordenances fiscals.
Que les ordenances fiscals són la recaptació per poder després
fer-ho, és cert, però sí que nosaltres les vam treballar
primer en formes separades per veure també,
de fet es vota en formes separades, per alguna raó.
Llavors, començant per les ordenances fiscals, nosaltres
vam veure aquesta pujada de l'IVI, aquest 5,8%,
repercutit a més a més,
ja no entro en els catàstres que hi hagin i tal,
però sí que és veritat que aquesta pujada de l'IVI, nosaltres creiem
que pot ser necessària, però el que vam replicar
i el que vam comentar és que això hauria de ser progressiu
i si s'ha de pujar, que és discutible,
però si s'ha de pujar, nosaltres vam deixar molt clara
que això ja s'hauria d'haver fet l'any passat
i l'altre en comptes de congelar. Queda una mica,
diguéssim, no sé si populista seria la paraula,
però que fa bé i que poc abans de les eleccions
no dir que congelem impostos per just després,
mateix equip de govern, llavors el pugem un 6%.
Si s'ha de pujar, creiem que hauria sigut progressiu
i aquesta pujada en comptes de fer pràcticament un 6% ara
podria haver sigut una mica abans, una mica ara i l'any que ve
veuríem si faria falta o no acabar de pujar aquest percentatge.
Llavors això ja ens limitava bastant al...
Ja ens feien que haguéssim de votar en contra, perquè nosaltres
a les ordenances fiscals vam votar en contra.
I quan l'altre punt de les ordenances és la taxa de descombraries,
que ja obriríem, també seria un tema a parlar molta estona,
a les ordenances ja ho hem manifestat al ple.
Aquesta taxa, a part que la veiem abusiva,
no té cap tipus d'equiparament,
és a dir, en aquest cas són 120 euros
per tothom, fixes igual, tinguis 5 a la família o en tinguis 8.
Ells comenten que hi haurà una part variable
cara a l'any següent, però la manera de mesurar
és amb les targetes, veurem si arriben a temps.
Queda molt enlaire, per tant és molt ambigu.
La intenció que ells parlen que s'ha de cobrir
la taxa al final està feita per cobrir aquest servei.
L'altra cosa discutible és si fa falta tenir aquest servei
que, inclús, ja parlàvem de poder obrir
els contenidors amb Bluetooth, que em sembla genial,
però potser no fa falta gastar-se tants diners
per tenir aquest tipus de servei i haver d'estar pagant
200 i escaig d'euros que acabarem pagant cada família
per una taxa. En quant a les ordenances fiscals,
i després, a la manera de treballar tots els pressupostos,
recordem que nosaltres, com a oposició,
ens arriba la informació quan ens arriba,
no tant en el com si en el problema, són en el quant,
i tenim molt poc marge de maniobra.
Nosaltres els pressupostos tenien unes 470 pàgines.
Cosa que, per sort, Junts per Catalunya tenim un equip
potent i gran, i ens ho vam poder mirar,
però, a més, per ficar-nos en situació,
si no recordo malament, ens enviaven els pressupostos el dia 11,
teníem les festes, i el dilluns teníem
ja les comissions. Però, tot i així, nosaltres
vam començar-ho a treballar, vam mirar-ho, i vam veure,
i sí que és veritat que no vam veure cap barbaritat
ni cap cosa que dius que per aquí no anirem bé.
Agrair, ja ho vaig fer en el ple, que l'alcalde
ens va oferir l'opció de poder-ne parlar
per si podríem trobar algun tipus d'entesa
però perquè nosaltres els poguéssim recolzar aquests pressupostos.
I ens va oferir treballar, llavors ens hi vam posar,
i vam fer unes comissions de treball, i realment
vam tenir diverses reunions amb el Partit Socialista
per poder trobar un acord. Nosaltres vam agafar
i vam dir que, a partir d'aquesta base, sí que és veritat
que veiem que li falta ambició en aquests pressupostos,
que podríem ser molt més ambiciosos, i podríem apostar
per coses que hem trobat, que, per exemple, en habitatge,
no hi ha prou inversió, en educació, hi ha diversos punts
que sí que caiem que podria haver-hi més, però nosaltres vam traçar
deu punts, i aquests deu punts són els que vam marcar
condicionants una mica com el que es fa ara.
És una mica la línia, si ho extrapolem, a nivell nacional
s'ha fet també similar. Doncs bé, nosaltres és això de dir
que tenim aquests deu punts, que si els incorporem
us podem votar a favor. La negociació ens va anar bé,
però sí que és veritat que en el procés
en el propi pla, l'alcalde va agafar el compromís,
si ell s'hagués compromès amb aquests deu punts,
doncs haguéssim votat a favor. No es va comprometre deu punts,
i a més hi ha dos o tres en els quals, bueno, n'hi ha dos
sobretot bastant importants per a nosaltres que no vam acabar
de trobar l'acord o vam dir que no es podien comprometre.
Donat això, la nostra vot va ser una abstenció,
perquè crèiem que havíem aconseguit suficientment coses
com per no haver votat en contra, no tocava,
però sí que és veritat que els que faltaven eren massa rellevants
com per votar a favor, llavors l'abstenció va ser la raó
per la qual vam fer el nostre vot. Molt bé, o sigui que
pel que fa a les ordenances, Junts va votar en contra,
però per als pressupostos, a falta d'aquests compromisos
amb els punts amb els que vau estar
parlant amb el Partit Socialista, vau votar...
Vam fer una abstenció. Vau votar una abstenció.
Jo no sé si una mica per fer pinzallada parlem
d'algun d'aquests punts de remons.
Exacte, doncs per exemple un dels punts que vam aconseguir
és treballar sobre el parc urbà, això ho teníem en campanya,
era un dels nostres punts forts, és tota la vall de...
tota la zona de la Riera, des de la ITV fins a la Bona Aigua.
Nosaltres creiem... Aquí ara mateix
hi ha un projecte que es parla del recorrador verd,
però sí que és veritat que nosaltres anem molt més enllà
i ja ho vam començar, que veiem necessari que tot aquest espai
sigui un parc urbà, un parc urbà que relligui també
la part de Mas Llull, que és una de les grans creixes
que tenim a Sant Just, que és que el Mas Llull
queda molt apartat, no comuniquem al poble, doncs aquest parc urbà
que un parc urbà al final vol dir ficar camins,
ficar obrir-lo i es fa una mica el simil,
el simil del paradís de Terrassa, però al final
és una mica aquesta idea de poder-ho, que es pugui aprofitar
i volem treballar amb això. Llavors sí que és veritat
que es poden obrir, que es pot treballar i que creiem
que podem trobar un punt entre el corredor verd, com es diu,
i aquest parc urbà que relligui Sant Just.
Això ens ho van acceptar. Després també
vam ficar com a condicionant que la plana pedrosa
s'està fent el nou...
S'ha de fer el centre cívic, doncs vam dir que s'executés
el centre cívic, ja ens van dir que sí, a més sembla que ja començaran
inclús el mes que ve, i sobretot el que apostàvem això
és que es treballés espai del parc de la plana pedrosa.
Tot això també va lligat perquè hi havia una opció
dintre dels plans de la bòvila que retallaven
espai en el parc. Nosaltres hem aconseguit, si més no,
el compromís de l'alcalde que no es tallarà, per tant,
aquella opció ja no es farà. I això és un gran què
i un bon sumo que està molt bé. Després
també vam demanar una unitat ràpida
pels manteniments dels equipaments esportius,
i això ho han incorporat en els pressupostos
i han creat una cosa... Per ficar un exemple,
és allò que se'ns trenca el pany de la porta del camp de futbol,
algú ha d'anar a reparar-ho.
Ens trobàvem que passaven tres mesos i el pany seguia tancat.
Doncs una mica la queixa dels equipaments, això ho hem aconseguit.
No te'ls dic tots, però parlem també de potenciar
amb l'ús del català, de ficar més increment,
parlem també de, per exemple,
d'un projecte de Salvador Espriu, que aquí tenim el compromís
perquè es pugui començar a treballar
en aquesta legislatura, no tot és perquè
s'apliqui durant aquest any. Que s'hagi d'aplicar aquest any, no?
Exacte, alguns en aquesta legislatura, i el de Salvador Espriu
és un projecte que nosaltres ja el vam parlar en campanya,
ja vam fer els vídeos del que creiem que ha de ser
a la zona del pàrquing, on hi ha el pàrquing al final de Salvador Espriu,
aquest pàrquing s'ha de soterrar i convertir-lo en un parc
que s'ha d'obrir per millorar la mobilitat. Aquests estudis
es començaran a treballar, nosaltres això portaran al programa
i s'han compromès que això es farà. Llavors nosaltres,
una mica com hem dit abans quan parlàvem de nacional,
la feina que ens tocarà ara serà doncs
anar fent el seguiment i anar fent que aquests records es compleixin.
Sí que és veritat que per qualsevol raó
no va acabar de ser un vot a favor, va ser pel poliesportiu.
Nosaltres tenim un posicionament bastant clar amb el poliesportiu.
El pavelló que ha d'anar a la zona de Mas Llull.
Llavors i després també
en quan un parell de reformules més,
un parell de punts més que tampoc ens vam trobar d'acord.
I llavors per això vam fer aquesta abstenció.
De fet el tema del pavelló esportiu a Mas Llull
també va ser un altre punt, un altre punt
d'actualitat i calent
en aquest ple de setembre.
En el ple de setembre
es va aprovar el crèdit.
Nosaltres vam fer
i després vaig fer un vídeo precisament explicant
les raons per què vam votar en contra
i és perquè el ple de setembre es va aprovar
aquest crèdit de més de 3 milions d'euros
que demanàvem diners per poder començar aquest pavelló.
I nosaltres en aquest cas vam votar en contra
ja no tant per si el pavelló sí i el pavelló no,
sinó entrant en com i per què es demana el crèdit ara.
És a dir, l'any passat va haver-hi uns romanents,
vam aixoplugar uns crèdits i vam treure'ns
deute públic, deute que teníem amb entitats
financeres amb l'Ajuntament, un deute en el qual
teníem uns interessos amb unes condicions òptimes
perquè estem parlant d'un deute que es va generar fa 3, 4, 5 anys enrere.
Llavors els interessos eren bons
i no són les bones condicions.
Decidim amb el romanent liquidar aquest deute
i llavors tornar ara a demanar els 3 milions d'euros
que ja sabíem que els demanaríem perquè ja ho havíem pressupostat
en el mandat anterior, nosaltres no hi érem, però ja sabem
que l'any anterior, el 2022, ja van dir que els ficarien.
Llavors nosaltres diem, escolta, ara demanar-los
com estan els interessos no són les millors condicions per fer això.
Això és el que va passar el mes de setembre.
Ara, en l'octubre, un cop això va endavant,
ja hi ha moviment veïnal.
Veïnal, amb la plataforma que es mostra en contra.
Nosaltres ens hem reunit amb ells també per saber la seva opinió
i conèixer una mica què és la seva voluntat, però a més a més,
en el ple anterior, el d'octubre,
van venir en el preix i preguntes si que van llegir
el seu manifest i el seu posicionament al respecte.
Llavors nosaltres, com a Junts per Catalunya,
ja el vam marcar en les pautes que li donàvem als 10 punts.
A més, també ho explicarem, però nosaltres
veiem clar que s'ha de fer un pavelló a Sant Just
perquè les entitats no tenen on...
Clar, vull dir, al final...
Està molt limitat, ja no entro només en el que
l'espai fa que no puguin generar més línies
per poder tenir més nens i més nenes,
sinó que, a més a més,
és això, que ens marxen fora a entrenar
perquè a Sant Just ja no hi ha espai.
O que acaben a les 12 de la nit a entrenar, que tampoc és molt lògic.
I sí que és veritat que per coherència hi ha d'haver un pavelló.
Això nosaltres ho veiem molt clar, però el que sí que demanàvem
és, per una banda, si aquest pavelló podia valorar-se
a estar en una altra situació. Recordem que aquest pavelló,
abans de les eleccions del 2019, es promet fer aquest pavelló
al costat de la Bonaigua i es diu, farem el pavelló
passant quatre anys, no es fa, i llavors diuen
farem el pavelló, i nosaltres teníem dubtes si realment
era una promesa a l'aire igual que la de fa quatre anys o no.
Però sembla que no, que aquesta sí que anava de veritat
i nosaltres el que dèiem és que aquest pavelló
nosaltres l'apostàvem per fer-lo davant de la ITV
on està la deixalleria, però sí que és veritat que l'endemà de les eleccions
van ballar al perímetre i van començar la deixalleria,
per tant, ja descartem aquest lloc, però sí que és veritat
per trobar algun espai al polígon. Dit això, i en el cas
que el pavelló s'hagi de fer allà, que ja ho entenem perquè
el pavelló s'ha de fer, el que nosaltres
vam demanar van ser tres coses. Una, un pla de mobilitat
previ, perquè és la gran queixa dels veïns i és la por
que tenim, perquè ja hem tingut experiències, és a veure què passa
si fem això, doncs, com afectarà això la mobilitat
al barri i a Sant Just, perquè al final
estàs ubicant en un lloc que queda en un cul, una part
molt molt extrema. Després vam demanar que
aquest pavelló també tingués ús pels veïns,
és a dir, buscar una sala, buscar un espai, tant
per un fitness o per una sala polivalent, que els veïns
del barri es poguessin també aprofitar d'aquest espai.
Això ens van dir que no. I l'altra cosa
que també vam demanar és que no fes aquest efecte
pantalla i que a l'hora de fer el projecte, perquè
recordem que hi ha unes petites imatges
que circulen per internet, però en veritat són les imatges
del pavelló que havia d'anar projectat
a la bona aigua, que ara l'han posat,
que és el que repliquen, però no serà el disseny final.
Per tant, encara està per fer. Nosaltres el que demanem és que
s'integri el màxim possible en l'espai i que
no faci aquest efecte pantalla, sobretot pels veïns
que ho deixen de l'espai que tenen.
I aquest estrès, aquí sí que és veritat que no vam trobar acord,
però tot i que no el trobéssim, nosaltres seguirem treballant
en aquesta línia de buscar aquestes condicions
que nosaltres creiem oportunes. El pavelló diu...
En la sala polivalent diu que la condició que ens deien
és que hi ha el pàdel i que el pàdel és un equipament municipal,
tot i que ara té un ús privat, la concessió,
i que d'aquí a vint anys això quedarà alliberat.
Però, clar, nosaltres... Ja, però són vint anys.
Poden passar moltes coses amb vint anys. Per tant, una sala
entre 3 milions d'euros de pavelló, incorporar una sala
queda totalment en el disseny, es pot fer una demanda.
I dir, escolta, part del pavelló pot tenir una sala.
Crec que anirem insistint.
Per acabar amb el pavelló, dir també que a l'hora
de fer el posicionament, en quant a la ubicació,
ens van dir en les reunions de treball
que, clar, recordem que ha d'anar
a l'institut d'escola
i que el fet que l'institut d'escola
tingui al costat un pavelló
facilita l'agilitat de la construcció
en l'institut d'escola. És una mica així
com entra a veure, ja ho explicaran
qui ho hagi d'explicar, però crec que és una raó
que entenem per la qual la insistència n'ha de fer
del pavelló amb eslluir, que al final, si s'ha de fer
un institut d'escola, es podrà aprofitar d'un pavelló
i que ara el Departament d'Ensenyament ho agraeixen.
Va per aquí també una de les raons per les quals
el pavelló ha de ser si o si amb eslluir.
I acabem amb un altre tema, Ramon, si et sembla.
La notícia va sortir fa una setmana
que el magatzem de l'empresa Ventós
es traslladarà fora de Sant Just
a un polígon de l'àrea metropolitana.
A l'estiu del 2022, em sembla,
que s'haurien d'intensificar les queixes de veïns, veïnes,
pel que fa al tema de les olors que comet l'empresa Ventós,
sobretot d'aquest magatzem que està ubicat
al carrer Sagrera de Sant Just.
Junts us havíeu reunit, no sé si amb els veïns, veïnes...
Correcte, també una altra de les queixes,
plataformes, moviments, que ha sortit
són veïnals precisament, deia amb el poliesportiu,
però el Ventós era bastant greu,
per a veïns que tenen afaccions bastant fortes,
perquè hi ha inclús de irritacions dels ulls
i de la gola, i que ja és una molèstia
i que no és una simple molèstia,
sinó que és un tema complicat i d'aquest punt subjectiu
i a aquest punt que no a tothom li afecta igual.
El que sí que està clar és que aquest moviment
ens vam reunir amb ells, és la nostra obligació
poder escoltar tot, i ells sí que han aquesta problemàtica
i aquest encreixement, aquestes olors, aquesta significació,
i que ara és bastant insostenible.
La situació era complicada, i sí que és veritat
que a priori el lloguer de l'espai de per Ventós
el tenien durant 7 anys, i una mica aquí és on nosaltres
no podem esperar 7 anys, que els veïns...
7 anys amb els veïns així, que és insostenible.
Però sí que és veritat que jo crec que
ja no només per les pressions, evidentment,
sinó per el creixement que està tenint l'empresa,
jo crec que aquest magatzem ja se'ls està quedant anticuat segur
i petit també. Llavors, sumat
a les pressions veïnals,
doncs Ventós pren la decisió de marxar.
En principi, hem de pensar que moure una indústria
d'aquestes característiques, molt ràpid, l'indústria
no es pot fer d'avui per demà, per tant és evident.
Nosaltres li vam demanar en el ple a l'alcalde
quan passaria això. No ens va sapiguer respondre bé,
però ja amb certesa el que és segur és que un any
ja es caig segur que encara han d'estar, perquè han de trobar
un lloc i han d'habituar. Però està clara que Ventós
ha fet la voluntat que buscaran un nou espai
i que marxaran, i sembla que ja el comencen a tenir bastant clar.
Per tant, aquest problema es resoldrà, no gràcies
a la implicació dels que haurien potser,
però sí que al final sembla que s'ha trobat aquesta via.
Molt bé. Ramon, i ara si ja acabem també perquè
el dilluns vam tenir entrevista amb en Joan Serna Sàlvia,
que en certa manera també...
Les joventuts del partit. Sí, sí.
Hi ha una nova secció local de les Joventuts Nacionalistes
de Catalunya, aquí a Sant Just.
És una organització que té la seva estructura,
però en certa manera també es va signar
un acord amb Junts l'any passat
i això també suposo que us afecta com veieu
de quina manera us recolzeu o teniu basants articulats
en les dues entitats. De fet nosaltres
ja tenim el gran avantatge a Sant Just,
que la Secretària General de les Joventuts Nacionalistes
del país és Sant Justenca.
De fet anava de número 6 a les llistes
amb nosaltres i realment a les llistes
ja teníem molta gent que és de la JNC.
I realment les JNC a Sant Just no havia collat
i ens passava que encara que tinguéssim gent
militant a la JNC, doncs anaven a Sarrià
o anaven a algun poble proper on hi hagués
l'agrupació local com a tal per poder fer l'activitat
de JNC. I ja hi havia militants aquí.
I nosaltres realment som un projecte bastant jove,
és a dir, quan mirem el nostre equip la mitja d'edat
és bastant jove i tenim bastants, jo no, jo ja estic jubilat
perquè amb 30 anys et jubilen, però tenim bastanta gent
que està en aquesta edat. I vam veure
el Joan en aquest cas va voler entomar el repte
de refondar, com diuen, aquesta agrupació local
i nosaltres fos, evidentment, encantats. De fet, per Sant Just
al carrer ja vam fer una doble carpa amb ells
i estem convençuts que hi ha molt de jovent
a Sant Just que es veurà reflectit
en aquest espai, que té un bon lloc
per poder anar, per poder fer política, acció política
i aprendre que al final la JNC és una gran escola
de política i de país.
Doncs Ramon, ara si deixem l'entrevista en aquest punt
ens tornarem a saludar quan torni a tocar
passar per l'àdio. Més si més no, si no recordo malament.
Vinga, doncs que vagi bé, bon cap de setmana.
Moltes gràcies, Maria, igualment. Merci.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.