Un quart de dotze del matí, el proper dilluns dia 4 d'agost celebrem la tradicional nit estelada.
Una caminada popular, plena de simbolisme, de compromís i de germanor, per què no dir-ho,
amb sortir de Can Ginestà i amb arribar de la penya d'amor.
Un acte nocturn que combina natura, història i també un punt de reivindicació.
Per conèixer tots els detalls, avui parlem amb la Montse Molinero i la Dolors Cardona.
Elles formen part d'Òmnium Cultural i són membres de l'organització.
Què tal, com estem? Molt bon dia i benvingudes a les dues a la ràdio.
Molt bon dia.
Bon dia.
Com va tot?
Perfecte, a punt de caminar.
Tot a punt?
Tot a punt.
Quants anys fa que feu la nit estelada?
13 anys.
13 anys. I com va néixer? Com se us va ocórrer aquesta activitat?
Que un grup de gent que eren els que formaven l'ANC, Òmnium, els moviments que hi havia l'any 2012,
doncs vam dir que havíem de posar una bandera reivindicativa, o sigui, una bandera nacional,
al nostre poble. Vam parlar-ho amb l'Ajuntament, que en aquell moment era el Josep Perpinyà,
l'alcalde, va dir que fessin propostes. Vam fer propostes, evidentment la primera proposta
no se'ns va acceptar, perquè era posar una estelada a la penya del Moro. I ens va dir
que això encara no tocava. Que si posàvem una senyera no hi havia cap problema. I vam dir
doncs, bueno, com a mínim posem una senyera, perquè no teníem ni això en el cim emblemàtic
del nostre municipi. Per tant, vam dir, va, posem una senyera. I llavors vam pujar el 23 de juny del 2012
de l'Alapenya. Vam posar un pal d'aquests de ferro i aquestes coses, però que ja era usat
i que no tenia gaires garanties. Després ja sortirà el moment que el canviem. I vam posar la senyera.
Va pujar molta gent aquell dia, perquè, clar, era una cosa nova, no? No posar una bandera.
I diguem que també el context sociopolític del moment era plena efervescència i, per tant,
la gent estava com bastant més animada. Exacte. I llavors, doncs, van pujar, van pujar els gegants
fins a dalt de l'Alapenya del Moro. Poca broma. Poca broma. Van pujar amb una persona que avui
feia referència com a carisma i emblemàtica en aquest municipi, que ens va deixar ja fa anys,
que era en Jaume Gelabert, el marit de la Palmira. Sí, el marit de la Palmira. Que anava amb la cadira de rodes.
I ha estat regidor i geganter, evidentment, i que anava amb cadira de rodes. Exacte.
I el van pujar fins a dalt de l'Alapenya del Moro amb la cadira. Això, mira, se'm posa la pell de gallina
i tot quan ho recordo, no? Perquè per ell va ser una cosa molt important en aquell moment.
I va ser un acte realment molt simpàtic. I així és com comença la pujada, el tema de la bandera.
Respectàvem sempre, en tot moment, l'acord que hi havia de que fos només la senyera.
Però tot i així va ser vandalitzada un parell de vegades, oi?
Sí, això és el que anava. El mateix 2012,
nosaltres la posem el 23 de juny,
i el 5 d'agost hem de tornar a pujar
a arreglar-la, d'acord? Perquè van haver-hi
tota una sèrie d'actes vandàlics, anar a la bandera, anar al pal,
fins que vam fer malbé el pal,
i es va haver de canviar tota l'estructura.
L'Ajuntament amb això va jugar-hi,
perquè com portàvem dos mesos
i nosaltres respectàvem les normatives
que havíem acordat i tal, doncs l'Ajuntament va dir
juguem-hi, vam jugar-hi tots, eh?
Les entitats que col·laboran, quan dic jugar-hi, vull dir
que van participar econòmicament
o en muntatge i coses d'aquestes.
I el 5 d'agost
vam pujar a arreglar el pal
i a penjar la bandera.
Que era la segona ja.
Era la segona bandera, d'acord?
Aquí va ser molt xulo perquè
si el mes de
juny la gent va
respondre, el mes d'agost va ser
espectacular.
Suposo que la gent també estava empipada
pel que havia passat.
Exacte, la gent estava molt enfadada.
Jo recordo la Dolors Cardona
que cada matí, com des de casa seva,
veia la
la senyera,
ens passava un missatge i deia
senyera sencera,
no hi ha senyera, només hi ha pal,
coses d'aquestes.
Jo penso que durant un temps,
molts, tots i totes, o la majoria de gent,
quan pujàvem, miràvem amunt.
encara hi és.
Sempre, sempre.
Durant molt de temps, sí, sí.
Sí, sí.
Llavors aquest acte va ser molt xulo
perquè van pujar músics,
van pujar
tota la batucada
que portava el drac
en aquell moment
al darrere,
que era molta gent,
van pujar.
El Cisco Cardona,
conjuntament amb aquella gent
que toca sempre
per festa major,
que toca quan hi ha un acte,
que veia gent d'esplugues
o toquen vellos.
Es van lendarar.
No, no, no.
Música popular.
Ah, no parles de la tocada.
No, no, no.
Música popular.
D'acord.
Van pujar amb els instruments,
amb les guitarras,
ens ha acabat pujar
una bateria també.
Van pujar els instruments a dalt
i van fer música a dalt.
I llavors,
al moment d'obrir la bandera,
vam tirar un problema.
Què va passar?
Un problema
que es va enganxar
la tela de la bandera,
o sigui,
el paper que protegia la bandera,
no s'obria.
Que tot el Cristo muntat allà
i no anava bé.
clar,
però això estava ja
el pal aixecat,
amb això embolicat
al voltant del pal
per poder.
I com ho fem?
Perquè, esclar,
llavors ja s'havia acumulat
molta gent,
tornar a baixar el pal,
era complicat
per la gent que hi havia,
pel tema de seguretat i tal,
però va haver-hi una persona
i es pot-hi públicament
perquè tothom la va veure,
que era la companya
del regidor Just for Salva,
que era castellera
i per tant tenia molta pràctica
pujar a Castells.
Llavors,
entre el Just,
un altre que no recordo qui era,
no recordo...
Vam fer un pilar de tres.
Vam fer un pilar de tres
i la Mar va poder obrir la tela.
Encara va ser més èpic.
Clar.
O sigui,
jo recordo que jo estava
al costat de l'alcalde,
del Josep Perpinyà,
i el Josep deia,
quan passi alguna cosa,
és que moro aquí mateix.
Sí, sí, sí.
O sigui,
tancava els ulls
per no veure
el que estava passant,
el Josep.
Vull dir que va ser
uns moments...
Ja pas escrit.
Això és l'any 2012, no?
2012, sí, sí.
Ja pas escrit.
Però van haver-hi uns moments
de molta, molta tensió.
Clar,
els que organitzàvem
deia no passarà res
perquè a la març
si s'ha ofert
és que pot fer-ho.
Sí, clar.
Però,
clar,
mireu,
tingueu en compte
que el pal de la bandera
està molt al marge,
no està al mig del camí
o a la part de dintre del...
Que la caiguda...
La caiguda era vertical, eh?
No és una broma.
No era broma.
Però, bueno,
va ser un èxit, evidentment,
i, bueno,
la bandera encara segueix,
o sigui que no hi ha problema.
Sí, i tant, i tant.
Després d'això,
la gent ja ha deixat
de vandalitzar-la
i la tenim allà
que continua funcionant.
Sí, sí, per sort.
Esperem que no tornen.
Però diguessin
que això és el punt de partida,
però després s'ha anat fent
aquesta nit estelada
que ha variat una mica el format.
Exacte.
Perdoneu.
No, no preocupis.
No preocupis.
Com que fem servir el mòbil
per xuleta,
doncs...
Ni més, ni més, ni menys.
De mentre anava,
aprofitar de dir-li...
Digues, tu.
Jo penso que la crida
que ens va fer aquell grup
que va ser capaç
d'organitzar aquesta dinàmica,
doncs ens vam sentir
tots molt ben representats.
Vull dir, realment era dir,
escolta, hi haurà això,
o ha passat això.
Automàticament,
jo no estava dintre d'Òmnium
en aquell moment,
automàticament ens movíem
perquè la gent que estava al davant
ens mereixia tota la confiança.
I això crec que és bo
tenir gent al davant
d'aquests projectes
que et demostren
que són persones
que pots confiar.
Bé, són els veïns
de tota la vida.
No, no, i les persones
que ho porten
són molt dignes,
són molt...
saben el que t'estan dient
i saben on podem arribar
i això ho agraieixes.
Bé, dèiem també
que el format va anar canviant
i que ara tenim
la nit estelada.
Això comença
el 4 d'agost del 2013.
És a dir, l'any següent.
L'any següent, sí, sí.
Això hem anat fent,
excepte l'època Covid,
i dos anys per pluja
s'ha fet sempre.
Llavors, el 2013
comencem amb la nit estelada
i la nostra idea
era aprofitar la nit,
veure els estels
i l'estelada.
Llavors, vam arribar
a un acord amb l'Ajuntament,
els vam explicar
el que volíem fer
i el Josep va dir
d'acord,
si només és durant l'acte
que poseu l'estelada
i després tornar a posar
la senyera,
jo no em compré a res.
I és com s'ha fet
fins al dia d'avui,
bé, fins aquest any
i que esperem,
evidentment,
que els que organitzem
ens agradaria més
tindre l'estelada permanent,
però hi ha un compromís
de persones
i mentre que estiguem
la gent que va començar-ho
al davant,
aquest compromís
el mantindrem.
A pesar de tot,
dic que ens agradaria
poder-lo canviar,
però hi ha un compromís.
Llavors, el 2013
comencem
amb l'observació
astronòmica,
perquè volien que fos
una nit
d'estels,
jugar amb el nom
de l'estelada
amb els estels i tal.
Aquella nit,
per gent
que no estava acostumada
a mirar
amb l'òptica
d'astronomia
i tal,
va ser al·lucinant
perquè van poder veure
Saturn.
Però a Ullnu
o amb algun telescopi?
Amb un telescopi.
Van pujar
el fill
del Gabriel Rigat.
Sí, l'Oriol Rigat.
Exacte.
És que no recordava el nom,
avui quan ho preparava
no recordava el nom
i d'això.
Perquè ell
va fundar
l'agrupació astronòmica
d'Esvern
i l'Oriol
és un crac
en aquest tema.
Exactament.
El Pere Ceitón
també li donava
un cop de mà
perquè també
li agraden
aquestes coses.
A més,
l'Oriol és un tipus
amb molta paciència,
molt divulgatiu,
vull dir que
està molt bé.
I llavors
vam poder veure Saturn,
vull dir que
vam aprofitar la nit
molt bé.
Però llavors
què ens passava?
que com era festa major,
això era un problema
perquè quedàvem,
al final,
quedàvem quatre gats.
Ja.
i llavors,
clar.
Si no estaven a les barraques.
Val la pena
perquè també
els que ens quedàvem
ens estàvem perdent
la festa major de baix
al poble.
Vull dir que
tot això
vam anar-ho
intentant
esglaonar
de manera que
la gent pogués participar
a les dues coses
sense
aixafar-nos.
I llavors,
bé,
això va anar evolucionant
el 2014,
2015,
sempre el mes d'agost.
El 2016,
17,
18 i 19
no tinc la data,
us ho dic així de clar
perquè no he trobat la foto
i,
bé,
però aquí va haver-hi un any
que no es va poder fer
per pluja,
d'acord?
Per tant,
si plou,
evidentment,
mana la pluja.
2020 ja ho hem dit,
es va,
el Covid
no va permetre-ho.
No compta,
aquells anys no compten.
No van fer.
i però,
malgrat això,
llavors vam dir,
a partir d'aquí,
com no ho fèiem,
vam dir,
aviam,
pensem si volem seguir-ho fent
per festa major.
Aprofitem,
aprofitem per fer una reflexió,
no?,
amb aquesta pausa.
Exacte.
Si fem festa major
o fem festes de tardor.
Per què què ens passava?
La festa major,
si avançàvem l'horari,
fèiem la calor.
Clar,
més d'agost,
a les 5 de la tarda
no pots pujar la panya del moro.
Bueno,
i si vols mirar algun estel
tampoc ho tens fàcil.
Si vols mirar estels,
tampoc.
Però és que allò de mirar estels
es va fer els dos o tres primers anys,
però després,
com la gent volia baixar
els actes que hi havia a baix,
doncs vam decidir...
I com ho vau solventar?
Com ho vam solventar?
Ajustant més els horaris,
intentant sortir una mica abans.
Sortiu a quarts de set, ara.
Sí, ara sortim a quarts de set,
sortint una mica abans
i acabant una mica abans
i que la gent pogués baixar.
Perquè, a més a més,
també ens vam trobar aquí
que hi havia tot un grup
que veníem dels pastorets,
que després,
quan baixàvem de la panya del moro,
anàvem a fer
les escenes teatralitzades
en el poble
per festa major.
Clar,
bàsicament érem la mateixa gent
perquè és la gent
que ens movíem
en aquell moment
amb tot el tema...
Però clar,
no donàvem l'abast.
No donàvem l'abast
i vam dir
que no hem de prendre mal,
hem de seguir fent...
No,
i ens ho hem de passar bé
perquè si no,
no té cap sentit.
És a dir,
si hem d'anar amb el cuet al cul...
No val la pena.
Correcte.
Llavors,
vam canviar una mica
el sistema.
Llavors,
això ja ho comencem
a fer a les festes de tardor,
el 2022,
però el 2022,
o el mes d'agost,
hem de fer una pujada urgent
a la penya
perquè el vent
i el mal temps
que va fer
i d'això
ens va deteriorar
la bandera.
Llavors,
vam pujar
un grup reduït
o si no,
vam fer una crida
pública d'això.
Com la del 2012,
però...
Exacte,
però vam anar dient
a la gent
que qui volgués,
doncs això,
malgrat d'això,
cada any
canviàvem la bandera,
però ho fèiem
en petit comitè
perquè,
és clar,
anar a canviar la bandera,
que són dos minuts,
un cop has baixat el pal
i tornar-la a pujar,
consideràvem
que no valia la pena
fer tota la mobilització
de gent.
Sempre ho ha sapigut
la gent
quan anem a canviar
la bandera,
però tant,
si algú s'hi volia afegir,
s'hi podia afegir
tranquil·lament.
Però això,
el mes d'agost,
sí que vam fer
aquella crida,
una mica de crida,
perquè com era
per festa major,
que era el que la gent
estava acostumada,
van dir,
ei,
només anem a canviar la bandera.
Però si voleu venir,
veniu.
Va pujar gent,
evidentment poca gent,
perquè per anar a fer això
la gent no es va animar,
però bueno,
vam fer-ho.
I llavors,
el 14 d'octubre,
una mica abans
de les festes de tardor,
vam començar a fer,
vam traslladar
la nit estelada.
però tampoc ens agradava gaire,
perquè l'any passat
vam haver-ho donat la part pluja.
Què fèiem?
Ho fèiem per festes de tardor
i ens arriscàvem més
amb el mal temps,
ho manteníem a l'estiu
i teníem una color que ens remoríem.
Quins debats!
Vull dir que són debats
que no van més enllà,
però bueno,
també fan caliu,
aquests debats.
De cada debat
em feia un sopar.
Exacte,
gairebé,
gairebé.
I llavors,
bueno,
vam decidir
tornar a aprovar aquest any,
fer-ho a l'estiu,
que és el que farem
el proper dilluns.
Hem arribat fins aquí
després de tot aquest procés,
vull dir que no és una tria gratuïta
que pugui semblar,
perquè hi ha tota una reflexió
i una experiència
al voltant del tema.
I a més a més,
nosaltres el que estem molt contents
és que al voltant d'aquest tema,
d'aquests diàlegs
entre nosaltres,
entre la gent
que més o menys organitzàvem,
perquè no podem dir
que fóssim organitzadors,
perquè tothom era organitzador,
perquè passava una idea
i si ara cantem,
que això no ha sortit
i la Dolors és una mestra
i quan hi havia
la benvoguda Maria Quintana
era la directora de música.
I vam fer un llibret
amb cançons
que la gent coneixia,
cançons de muntanya,
cançons dels grups...
I cantàveu allà.
I cantàvem allà.
Hi havia anys que pujava el...
Aquest any no senti la Maria,
no cantareu.
Sí, i tant.
Precisament perquè no hi ha la Maria,
cantarem...
Voleu recordar-la.
No ho farem
de la manera que ella volia,
evidentment,
perquè ens falta ella,
però la Dolors Cardona
està a disposició de...
Dolors, com ho fareu això?
Doncs mira,
hi ha un cançoner molt interessant,
intentarem fer-ho bé,
em recolzarem gent
del cor d'homes,
que també hi puja l'Albert
i aquesta colla
que ens saben molt,
i entre tots
ho tirarem endavant.
Però l'amunt
se'n valora molt, eh?
Bueno,
senyal que tu has guanyat.
Va,
anem a parlar
de temes més pràctics.
Can Ginestà,
quarts de set,
dilluns 4, no?
Exacte.
Com funcionarà tot plegat?
Com ho ha de fer la gent?
Mira, aquí hi haurà
la gent de les CES,
que és qui fa la pujada,
diguem-ne,
qui organitza...
Perquè no us perdeu.
...més tècnica,
la pujada.
Perquè no us perdeu.
A dos quarts de set,
llavors,
es va fins al carrer Pont,
a la cadena,
d'acord?
Tothom,
la cadena de Can Ginestà
és coneguda per tothom
que hi pugem
la muntanya aquella,
i allà
ens arrepleguem la gent,
d'acord?
La gent que ha pujat
caminant,
com hi ha gent
que puja en cotxe
fins a la cadena
per no haver de caminar
tanta estona i tal,
doncs també
ens trobem allà,
ens trobem allà,
i a un quart de vuit
comencem la caminada
fins al coll.
Llavors,
hi ha gent
que es queda parada
en el coll
que no puja
fins a dalt
a la penya.
No fa la pujada final
per les escales,
si li podem dir escales allò?
Exacte,
si li podem dir escales,
no fa aquella pujada,
i llavors
es queden a baix
preparant el berenar
que després
servirà per tothom.
És a dir,
preneu a baix?
Sí,
brenem el coll.
I a dalt,
què hi feu?
A dalt puja
la gent que vol,
puja evidentment
el Xavier Madó
com a gran tècnic
de canvis de bandera,
traiem la bandera
que hi ha,
posem l'estelada,
tornem a aixecar el pal,
llavors ells baixen,
fem el berenar,
fem la cantada
de cançons,
expliquem acudits,
expliquem
el que la gent vol,
i sempre hi ha algú
que agafa la iniciativa
de fer una cosa
o una altra,
o sigui,
és molt participatiu
amb el que la gent
vol fer.
I llavors,
quan ja s'acaba,
que ja comença
a enfosquir
una mica el dia,
la gent ja comença
a marxar
i llavors
un equip,
ens quedem
per recollir
i tornar a fer
el canvi de bandera,
tal com estava pactat.
Bé?
Llavors,
el que volem
aquest any,
bueno,
aquest any
sempre ho hem volgut
de coincidir
amb l'acte
que pugui haver
d'aquí a baix
el poble de Festa Major
i aquest any
que hi ha el CUP
tocant,
doncs el que volem fer
és empalmar
amb la Festa Electrònica.
Exacte.
Que ja tenim aquí
a Can Ginestat.
Exacte.
Escolta una cosa,
és un acte,
com dèiem,
de natura,
és un acte d'història,
però també és un acte
de reivindicació.
Evidentment.
És a dir,
l'estelada
simbolitza,
vaja,
és la senyera
independentista.
Això neix
en un moment
en què el procés
independentista
està en plena efervescència,
vosaltres formeu part
d'Òmnium,
que conjuntament
amb l'Assemblea
veu ser una part
molt activa
i que d'alguna manera
va arrossegar els polítics
o com a mínim
els va pressionar
perquè allò anés endavant.
La situació ha canviat molt.
Com ho valoreu?
Com esteu ara mateix?
Aviam,
jo crec...
Perquè hi ha cert
de senzis
en el món independentista,
en el món de base.
Jo crec
que estem,
igual que està
tot el món independentista
en el nostre país.
Desenzis
és una bona paraula,
no?,
per definir-ho.
Sí,
en part sí,
però no volem
estar desenzisats.
O sigui,
creiem
que hem de continuar
la nostra lluita,
creiem
que hem de seguir
treballant
per aquest país
i per aquest poble
i hi ha gent
que estem disposats
a noturar-nos.
Sí.
A noturar-nos
des del respecte,
des de la concòrdia,
des d'intentar
arribar a punts
de connexió
perquè
tots els actes
que fem
el de la penya
o tots els actes
que puguem fer,
el que puguem fer,
si en fem,
que ja està,
comença a estar en marxa,
si fem algú
per l'1 d'octubre,
tot això
no és per dividir,
és per sumar
i així volem
que la gent ho entengui,
que no volem dividir,
volem sumar precisament
i per això treballem,
per això
seguim la nostra lluita.
Jo crec que va ser
poder viure el procés
ens va ensenyar
a estar
en un poble
obert,
en un poble
amb ganes
de fer valdre
el nostre país,
la nostra nació
i això continuarà sent.
Vull dir,
no va ser possible
arribar a aconseguir-ho tot,
no passa res,
perquè tot això
es porta a dintre tu.
Ja no pots canviar
com a persona,
el que has viscut
no es pot canviar
i se segueix.
Sent un lloc integrador,
Catalunya ha de ser
integradora
i ha de ser una societat
on es respiri la llibertat
i el respecte per tothom.
doncs la nit d'estalada
no és un exemple més
d'integració,
de fet integrador
perquè,
com dèieu,
hi és tothom
convidat
el proper dilluns 4 d'agost
a aquesta
activitat tradicional,
una caminada popular
plena de simbolisme,
de compromís,
amb sortida
a Can Ginestà,
arribada a la penya del Moro,
dèiem que és un acte nocturn,
però vaja,
a l'hora que és
un nocturn justet.
Nocturn,
nocturn,
aquesta era la idea bàsica,
però, bueno,
les coses s'han d'anar
transformant,
eh, també.
I tant,
i tant que sí,
a més a més,
ben explicat,
s'entén perfectament.
És a dir,
ara potser li hauríeu de canviar el nom
i li hauríeu de dir
Vespre Estelat.
Sí,
però potser un dia
serà el matí estelat,
més a saber,
si ho hem de seguir portant nosaltres
quan siguem hi ha més velletes
de lo que som,
doncs no millor aquell dia,
aquell any,
li hem de dir
matí estelat.
Escolta,
us agraeixo moltíssim
que heu vingut a la ràdio
a explicar-nos-ho,
que vagi molt bé,
bona festa major
i que passeu una nit estelada
ben bonica.
Moltes gràcies també a vosaltres.
Adéu-siau.