que es fessin públiques unes gravacions de vídeo i àudio
de Joan Carles de Borbó a casa de l'artista.
Esports, Marcos García.
El Barça suma la setena victòria a la Lliga
i continua com a líder invicta.
Ahir, Barça, un Getafe 0, amb gol de Lewandowski,
Iñaki Peña de porter en Pablo Torre titular
i descans per a Pedri.
El Girona ocupa provisionalment la dotzena posició de primera,
pendent dels resultats d'avui, això sí.
L'equip gironí va empatar a 0 amb el Rayo Vallecano.
Avui, Espanyol-Vilarreal, a partir de 3 quarts de 7
amb la transmissió de Catalunya Ràdio.
Encara en futbol, el Barça accelera per incorporar el porter Xesny.
S'espera que el polonès de 34 anys passi la revisió mèdica aquesta setmana
abans de firmar com a porter blaugrana fins a final de temporada.
A la Champions d'en Volk, Ixe 28, Barça 32,
tercera victòria blaugrana en 3 jornades de Champions.
El Mundial de Futbol Salada, l'Uzbequistán,
eliminació per sorpresa d'Espanya.
Els vuitens de final contra Venezuela per 1 a 2.
I avui arrenca la final de la prèvia de la Copa Amèrica de Vela.
S'enfronten el Luna Rossa i l'Ineos Britània
per un lloc a la gran final contra el Team New Zealand.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts de les 11.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
Avui, dijous 26 de setembre,
se celebra el Ple Municipal Ordinari de Setembre de Sant Just,
amb diversos punts destacats a l'ordre del dia.
El torn de precs i preguntes de la ciutadania
tindrà lloc a les 6 de la tarda
i tot seguit, a les 7, començarà el Ple Municipal.
Un dels temes més importants serà la renúncia
de la regidora Gina Pol Borràs,
que deixarà el seu càrrec per incorporar-se al Govern de la Generalitat
com a nova secretària d'Igualtat d'Oportunitats.
A més, es preveu l'aprovació del Compte General de l'Exercici 2023,
que inclou tant els comptes de l'Ajuntament
com els de l'empresa municipal Promunsa.
També es votarà l'adhesió a centrals de comptes de compres
de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat
amb l'objectiu de millorar l'eficiència
en la gestió de subministraments i serveis.
Altres punts de l'ordre del dia
inclouen la rectificació de l'inventari de béns immobles,
la pròrroga del programa de teleassistències per l'any 2025
i una declaració institucional de condemna
a la situació de les dones a l'Afganistan.
Finalment, el grup municipal de Junts per Catalunya
presentarà una moció per combatre la multireincidència delictiva.
L'Ateneu de Sant Jus oferirà una nova sessió de Cinexic
el pròxim 5 d'octubre
amb la projecció de la pel·lícula Fritzi,
una aventura històrica,
dirigida per Matías Brun i Ralf Kukula.
Aquesta cinta, ambientada a l'Alemanya de l'Est el 1989,
narra les aventures de Fritzi,
una nena de 12 anys i el seu gos Sputnik,
mentre busquen la seva amiga Sofi,
que no ha tornat de vacances amb la seva família.
La pel·lícula presenta una perspectiva infantil
sobre la caiguda del mur de Berlín,
explorant els canvis socials i polítics de l'època
a través dels ulls de la protagonista.
Recomanada per a famílies i nens a partir de 7 anys,
l'obra està doblada al català i té una durada de 90 minuts.
L'activitat és gratuïta i es durà a terme
a la sala del 50 anari de l'Ateneu a les 6 de la tarda.
Es repartiran crispetes per tots els assistents.
Des de Promoció Econòmica de Sant Just,
anuncien que el centre Can Marginàs de Sant Feliu de Llobregat
acollirà un taller per ajudar els participants
a identificar, desenvolupar i potenciar
les seves competències professionals.
Durant aquesta formació, que tindrà lloc l'1, 2 i 3 d'octubre,
es farà ús de l'eina Talento i Punto,
un conjunt de cartes amb preguntes
que faciliten la creació d'un mapa competencial personalitzat.
L'objectiu del taller és dotar els assistents d'eines
per entendre la importància de les competències
en els processos de selecció laboral
i com es poden desenvolupar per millorar la seva ocupabilitat.
L'activitat és organitzada per l'Ajuntament de Sant Feliu
amb la col·laboració dels ajuntaments de Sant Just i Sant Joan d'Espí.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona german!
Fins demà!
La Maria Fern investigative!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escolta, vam de fons aquest tema. Daniela, sentim la teva veu. Nico, tu has compost la part musical, la producció de la cançó. L'acte de la diada, de fet, aquesta cançó també la vam estar sentint, la vau interpretar. Quan agafarà forma completa i el públic podrà gaudir de tota la totalitat del projecte, de totes les cançons completes ja?
Doncs, el dia 6 d'octubre a l'Ateneu, de Sant Jus d'Esvern, a les 7 de la tarda i res, farem un concert molt íntim.
A l'abril vau presentar el projecte a les escoles, també cantant per primera vegada les cançons davant del públic. Quina rebuda va tenir, no? Llavors, íntims?
Home, jo crec que una rebuda molt, molt guai perquè al final fas un projecte a casa on no tens públic o tens la gent de confiança propera i a la que ho exposes a tothom.
Sempre tens una miqueta de dubte, però realment va estar molt maco, tothom va estar molt content. Ens van dir paraules molt maques i va estar molt, molt bé, la veritat.
Sí, sí. Ho vau fer, bueno, va ser un acte que va tenir lloc el 21 d'abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi i també amb el concurs de poesia i prosa del Servei Local de Català d'aquí de Sant Jus.
Íntims té la vessant musical, però al fons és poètic. Parleu-nos, no, d'aquesta part més poètica.
Realment és un recuidat de poemes que amb el Lluís vam fer una mica de recerca, em va passar un piló de poemes, però moltíssims, i va ser com un, vale, a veure,
anem a llegir, a veure quins tenen relació entre ells, quins d'alguna manera ens arriben més, i a partir d'aquí vam fer com una tria super heavy,
i teníem moltíssims, realment és que ens va dir, heu de triar-ne 12. A partir d'aquí, saps? I jo com, bueno, a veure, maram, sóc super indecisa, a veure què faig.
I sí que li anava passant anar al Nico i amb el Nico anàvem fent com una feina de dir, vale, a veure...
Anem una mica gran, oi?
Clar, i a més, també busco una mica que tinguin relació, perquè al final és un projecte i a mi m'agrada que les coses tinguin un fil conductor,
i si eren super... al final li acabes trobant d'alguna manera, però crec que a mi m'agradava com de dir, vale,
què em produeix, en què sento quan llegeixo aquests poemes, aquestes paraules, no?
Clar, em veu escollir-ne 12 d'un pilot que es va presentar a Lluís Tarrés, que a la vegada li havia donat també la Marta Mossad,
dels poemes aquests guanyadors de diferents edicions del concurs de Poesia i Prosa de Sant Jordi, aquí a Sant Jús.
Tu, Daniela, per exemple, en el teu cas, quins poemes vas escollir o què és el que et feia moure per dins per dir,
vinga, va, aquest, hi havia alguna cosa, o túnic o en el teu cas, no sé si també vas escollir-ne algun.
A mi personalment, o sigui, hi ha una cosa que quan jo llegeixo les coses m'han d'entrar, m'han d'afectar o m'han d'impactar d'alguna manera.
Llavors, sí que és veritat que, clar, el seu poemes, jo pensava, és que això com un música,
és en plan, com li poses música a unes paraules que no són teves, que per mi ha sigut la cosa més complicada de tot,
el fet de posar veu a alguna cosa que ha escrit una altra persona, i era curiós perquè a mi m'agradava mirar quins anys s'havíem creat,
quina edat tenia l'autor o l'autora, i a vegades m'agraden poemes que deia, ua, és que això ho va escriure una persona que tenia 12 anys en aquell moment,
em sembla increïble, i bàsicament crec que vaig començar com a llegir molt, a mi m'agrada molt llegir, per exemple, l'Orca,
i llavors m'agraden molt les coses que surten des d'un lloc d'amor, però des de moltes altres vessants de l'amor, saps?
Que tinguin moltes branques.
I crec que tots engloben alguna cosa que és l'amor, però des de llocs molt diferents i des de, potser, d'un mateix,
però i l'altre ho dedica a una altra persona, o amor a la natura, a la vida, etcètera.
I llavors vaig decidir com que tots tenien aquesta relació, i ho anava passant.
Sí, jo crec que, sobretot, el fil és això de l'amor i la intimitat, que sempre és algú, com deia la Daniela,
d'entre dues persones o dues entes físics o metafísics, d'un amor proper, d'un sentiment mutu entre aquestes dues persones.
Tu, Nico, has produït les cançons, no? És qui les ha musicat, també qui toca el piano, acompanyant la Daniela en els concerts.
Sí.
Com ha estat el procés, no?, també, d'una mica de trobar la inspiració per crear les músiques dels poesos?
Si les vas voler crear amb algun estil en concret o per allò que et deia la lletra?
Sí, vaig pensar una miqueta, ho vam comentar els dos, això del fil conductor tant en la poesia com en la música.
Esclar, avui en dia amb els programes que tens a disposició pots fer música del que vulguis,
molt ampla, amb moltíssims instruments de tot arreu del món.
Però volíem una miqueta un fil conductor i al ser també un projecte d'íntims vaig pensar,
ella amb la veu i jo al piano, i alguna cosa de percussió sempre va bé per dur endavant la cançó,
vaig fer que aquests tres instruments, per així dir-ho, sempre estiguessin.
Hi hagués més o menys acompanyament a allò, això era com el principal.
I llavors, igual que la Daniela, era llegir el poema i aviam cap a on et portava,
quins sentiments, molta música, poca música, més íntima, una miqueta més gran.
Déu-n'hi-do.
En Lluís Terrés, quan us va presentar el projecte, no sé si ell us va definir bastant les línies
com ell se l'imaginava o com ell l'havia creat, us va donar màniga ampla?
Sí, realment jo crec, o sigui, va presentar el projecte de dir
a mi em fa molta lluz dir-ho fer això, va ser així i va dir
jo estic pensats a vosaltres dos, a partir d'aquí, com d'alguna manera en plan espapileu,
si us agrada la idea espapileu perquè ho vull portar a terme.
I va ser guai perquè ens coneixíem però no havíem compartit mai cap espai així a nivell artístic
i personalment penso que ens hem entès molt i que, jo què sé, per exemple, jo vaig flipar molt de dir
tinc una idea i li enviava un àudio en plan m'agradaria que sonés com un mar,
m'agradaria tirar per aquí i tal no sé què i llavors el Nico em passava una base
i pensava, buah, és que...
És que és això, no?
És que és això, saps?
I era com, ara li he de posar veu en aquesta base tan increïble.
Clar.
I crec que ha sigut molt xulo, en plan, jo què sé, aquesta cançó que estem escoltant
que es diu Equació de segon grau, en plan, em va passar la base
i jo recordo d'estar tot un dia sencer
intentant trobar com encaixar la perfecció amb aquesta base
perquè és que realment penso que capta perfectament la idea de la lletra,
de tot el que està dient, en plan, crec que el Nico té una capacitat com d'adaptació
en plan, amb la música i amb el sentit al que diu la lletra,
que és increïble.
O sigui, crec que és una cosa de les que més arriben de dir,
uah, és que tot va en sintonia.
Havíeu fet algun projecte similar a aquest?
Perquè, clar, musicar uns poemes, bueno, s'ha de tenir molt nivell musical,
bueno, molta inspiració també.
Havíeu fet alguna cosa similar en les vostres carreres abans?
Jo havia fet, evidentment, jo vaig fer composició
i allà sí que vam agafar, doncs, poemes o textos,
però sí que, esclar, era en un àmbit acadèmic on encara estàvem aprenent.
I llavors, fora d'allò, diria que no.
Sí que, bueno, treballant, a mi m'agraden molt les bandes sonores
i llavors sí que potser és una miqueta més cap a aquella direcció, no?
Però, no, no, i va estar un repte difícil, però molt xulo i molt enriquidor també.
Sí, sí, jo tampoc.
De fet, em va fer molta por aquest projecte pel fet de dir,
no sé si seré capaç, no sé, saps?
O sigui, em reconfortava molt tenir el Nico com a...
El suport del Nico, no?
I al revés també.
De dir, estem els dos en això, saps?
No estic sola i crec que anem molt units, en plan, crec que és el que fa que aquest projecte també sigui com és.
Que crec que l'hem unit molt nosaltres dos, crec que l'hem construït des de molt a baix
i hem anat a poc a poc escalant i llavors jo, per mi íntims, és Nicolás Rosés i Daniela Fumador.
Vull dir que és una cosa que ha nascut de nosaltres dos i de molta feina i molta implicació darrere i molt amor cap al projecte també.
Clar, i amor, i entenc, i respecte també cap a les lletres, lògicament.
Sí, sí.
No sé si us heu intercanviat algunes paraules amb algun dels autors o autores,
perquè, clar, que et musiquin un poema que vas escriure fa uns quants anys,
que el tornis a escoltar, no?, sentit o recitat, cantat per algú altre.
Això també deu, ostres, no sé, deu causar impressió.
Sí, va estar molt maco perquè, a més, durant Sant Jordi, quan vam fer la primera presentació,
hi havia alguns dels escritors originals allà mateix.
I, com deies, fa alguns anys, però per posar-ho una miqueta en context,
alguns anys són 30 anys del primer amor adolescent d'aquella persona
que ara ja és mare i ja té una vida establerta.
Sí, sí.
I va ser molt maco rebre, doncs, paraules també molt maques,
molt properes de, ostres, has entès perfectament el que volíem dir aquí.
Sí, que bé.
S'ha transmet perfectament la...
La intenció, no?, que potser tenia a l'hora d'escriure-ho.
Hauran evolucionat les cançons que, és a dir, els temes que vam sentir en el concert
que vau fer allà a les escoles a l'abril, el concert que sentirem a l'octubre a l'Ateneu?
Han evolucionat?
Jo crec que sí, perquè, evidentment, amb el primer concert també trobes coses
que t'agraden més a tu també quan ho toques, o menys, o que dius,
ostres, aquí hauria estat molt maco.
Tindrem l'ajuda del Gerard Cruzet i del Roberto amb les veus
i vam decidir que, evidentment, quan fem el concert han de tornar a ser-hi
perquè aporten molta calor, molta humanitat.
Sí, evidentment, és el que jo estic d'acord amb el que ha dit el Nico,
en plan, crec que tot evoluciona, crec que també m'ha après molt
de com, a partir de la rebuda i del que hem rebut a partir del públic,
crec que tot creix, evidentment, jo em sé les lletres ja,
que això és un plus.
Home, és que són 12 cançons, eh?
Sí, sí, i a més les acabam d'acabar, vull dir, crec que vam anar com...
Però sí, crec que serà molt...
O sigui, crec que també enfocarem el concert des d'un lloc diferent,
molt més proper, estarem a dintre de l'Ateneu, que farà escalforeta,
i crec que tot serà molt més cuit i més rodonet, d'alguna manera,
ja seran el Gerard Cruzet i el Roberto D'Amson, també,
que són increïbles i que penso que és un pleno, de veritat.
Sí, sí.
Molt bé.
T'agrada cantar en català, Daniela?
Ho fas normalment o tens l'oportunitat de fer-ho en altres projectes
en els que hagis participat, ja siguin al teatre o en grups de música?
O sigui, a mi el català m'agrada moltíssim, vull dir,
crec que té un color molt bonic i m'agrada molt.
Sí que és veritat que tinc tendència a escoltar més música
tirant a castellana i hi ha molt més anglesa, etcètera, etcètera.
Però sí que és veritat que el català té una riquesa
que altres llengües la tenen, però molt diferent, saps?
I sí, sí que m'agrada.
Jo he estudiat en català, és que he cantat musicals en català,
vull dir que jo sempre seré molt a favor de la llengua,
de la meva llengua, i tot el que pugui fer en català
ho faré en català, i m'agrada moltíssim.
Vull dir que al final, sí, molt bé.
Si posem en context una mica aquest projecte,
per si hi ha audiència que ens està escoltant i diu
«I això d'Íntims? I aquí el Lluís Terrés?»
Bé, el Lluís Terrés va ser la persona una mica que va idear
com si diguéssim tot el projecte, per dir-ho així,
arrel d'unes beques de creació artística
que li va donar l'Ajuntament de Sant Lluís.
Bueno, una convocatòria, de fet, que va fer l'Ajuntament
que fa cada any, i li van donar un parell de projectes
i un dels projectes era aquest, el del projecte Íntim.
Suposo que, a mi no sé si ho sabeu això,
si el Lluís potser al principi tenia una idea
i al final acabat sent algú molt més gran
del que ell esperava o realment està molt content, no?,
també, com vosaltres.
Sí, jo crec que una miqueta també va tindre la idea
i, esclar, d'una idea, portar-ho un projecte,
sempre hi ha moltes hores de treball i gent
i hi ha molta cosa de per mig.
I llavors cada vegada, jo crec, els tres que escoltàvem
alguna cosa que hem fet era com
això va agafant forma i això mola molt.
O sigui, volem més.
Llavors a poc a poc cada vegada era com
buah, això pot quedar molt xulo.
És un to de terrenos.
Sí, sí, sí, sí. En quin procés...
Perquè no sé si voleu gravar un disc o ja l'heu gravat
o en quin procés està això ara mateix.
El disc ja està gravat.
De fet, si veniu a la Taneu,
tindrem CDs i tenim una proma especial.
Exacte.
Ah, sí?
d'entrada més CD.
Ah, mira.
Que em sembla que podreu comprar...
Exacte, ja es poden comprar.
Ah, a Intràpolis?
Sí, a Intràpolis, al concert íntims, projecte íntims.
I allà és entrada més CD, més disc.
I és xulíssim, perquè a més el dissenys l'ha fet la meva germana.
de la meva germana.
Ah, mira, home, parlem de...
La meva germana.
Val, val, val.
Sí, sí.
Supermacu.
I és molt guai.
En plan, així tindreu, encara que sigui un pòster.
Oh, i tant, oh, i tant.
Petit.
Perquè el disc, a part de poder-lo adquirir, no?
Quan, bueno, comprar quan anem al concert a l'octubre,
estarà penjat també en alguna plataforma digital?
Sí, també els traurem a totes les plataformes.
Segurament sigui el mateix dia del concert.
Potser traiem algun abans.
Això encara estem mirant una miqueta.
Quina ruta agafà.
Sí, sí.
I tu, Daniela, com planteges el concert?
És a dir, com...
Tens algun ordre pensat?
Te l'imagines d'alguna forma?
Les cançons tindran un sentit?
L'ordre en què van les quantes o...?
Sí, l'ordre ja el tenim bastant pactat amb el Nico.
Vam estar realment una tarda dient,
vale, això, què està primer, què està després,
quin sentit tenen, en plan,
quina va de parèntesis d'alguna manera com la del mig,
per canviar d'estils...
Que fos una mica de muntanya russa.
Vale.
Tirarem per aquí.
Molt bé.
Ho tenim bastant clar.
Després, la posada en escena...
Jo estic tan teat,
diré a anar al Nico a veure què onda,
perquè a més els meus pares també estan allà.
Bueno, jo crec que podries tirar per aquí,
jo crec que per aquí...
Clar, aquí a tothom li agrada donar idees
i posar la cullarada.
Sí, sí, ma mare ja està allà donant-li el coco del plan.
Crec que...
I el meu pare també.
Vull dir que està tothom molt, molt dintre.
Molt pendent.
I crec que la intenció és que sigui un concert recollit,
molt càlid i molt proper a la gent.
Llavors, crec que enfocar-ho des d'aquí serà xulo.
I convidar gent que estimem també,
gent que ens envolta,
gent que ha col·laborat en el projecte, d'alguna manera.
Molt bé.
I això serà molt bonic.
Doncs, Nico, Daniela,
recordeu-nos el dia i l'hora
per venir-vos a escoltar.
Serà el 6 d'octubre,
a l'Ateneu de Sant Just,
a les 7 de la tarda.
Molt bé.
Sí, entreu a Antràpolis,
compreu entrades,
hi haurà un cartell per tot Sant Just,
enorme,
fet per l'Olivia Fumado,
i molt xulo.
I ja és cridanés,
taronja i blau,
així que...
Sí, sí, impossible no veure-la, eh?
Exacte.
Que passi desapercebut.
Així que veniu.
Doncs ens quedem escoltant
aquesta cançó que sentíem de fons,
segona equació,
que és, de fet,
el títol del poema, eh?
Així ara anem sentint la Daniela
i també la música del Nico
i ens anem fent salibera
del que esdevindrà el dia 6 d'octubre.
Gràcies, Nico, Daniela,
per venir avui.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins al dia 6.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.




Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Dinsons jo no separo la brossa.
Em fa mandrar.
Tu sí?
Esclar.
Marcel,
cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar
és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau
o el cubell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya,
sempre endavant.
Els dimecres a les 10 de la nit,
fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada,
amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar,
o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses,
com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio d'Esvern, amb 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Meneu gauzats.
L'essència de Sant Jus l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern.

I am drowning in this silence, baby, let me in.
Go easy, hug me, baby.
I was still a child
Didn't get the chance to
Feel
The world around me
I had no time to choose
What I chose to do
So go easy on me
There ain't no room
For things to change
When we are both so deeply stuck in our ways
You can't deny
How hard I've tried
I changed who I was
To put you both first
But now I give up
Go easy on me
Go easy on me, baby
I was still a child
Didn't get the chance to
Feel
The world around me
Had no time to choose
What I chose to do
What I chose to do
What I chose to do
What I chose to do
So go easy on me
I had good intentions
And the highest hopes
But I know right now
That probably doesn't even show
Go easy on me, baby
I was still a child
I didn't get the chance to
Feel
The world around me
I had no time to choose
What I chose to do
So go easy on me
On me
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Doncs continuem aquí a la Rambla, 5 minutets i arribarem a 3 quarts de 12
i a aquesta hora parlem d'actualitat política amb l'advocat Joel Reguant
que ja el tenim a l'altra banda del fil telefònic, Joel, bon dia i bona hora, com estem?
Molt bon dia Sant Just, com esteu?
Doncs molt bé, escolta'm, abans de començar a parlar de tots els temes que tens preparats
l'actualitat se'ns menja i és que segons hem pogut saber, segons llegim en els titulars
dels diferents mitjans digitals, la Justícia Europea tomba el recurs de Puigdemont
i deixa l'escó de Comín en l'aire, la decisió complica, la situació per a Toni Comín
i eurodiputat de Junts a qui la presidència del Parlament Europeu no va acreditar
en espera d'aquesta sentència, deies quan parlàvem fora de micròfon
queda molt per llegir però en principi els titulars semblaria que són contraris
als interessos de Puigdemont i Comín.
Semblaria, d'entrada tindríem un titular que bàsicament és que la Justícia Europea
el que ha fet és rebutjar aquest recurs, en aquest cas presentat per l'expresident Carles Puigdemont
i l'exconseller Toni Comín, tots dos que quan eren eurodiputats a Brussel·les
era un recurs que s'havia presentat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea
llegireu les sigles com TJUE, Tribunal de Justícia de la Unió Europea
però bàsicament el que fa aquesta resolució és que no entren al fons
què vull dir quan no entren al fons? Bàsicament el que diu és que el Parlament Europeu
no té potestat per entrar a decidir si la llista que envia, en aquest cas
l'estat espanyol dels eurodiputats, és correcta o no
per tant, que l'eurocambra no podria qüestionar aquesta llista
o aquestes designacions d'eurodiputats que hauria enviat en aquest cas un estat membre
per tant, aquesta reclamació, per situar-nos també, perquè he llegit també
no, és que això ja està afectant l'eurodiputat
pot afectar evidentment però aquesta reclamació, aquest recurs es va posar
es va interposar perquè durant la legislatura del 2019 al 2024
durant uns mesos es va negar a Puigdemont i Comín
la possibilitat de ser eurodiputats
una resolució, és a dir, una decisió inicial que després
van tirar endarrere i van ser eurodiputats
es va acreditar perquè el motiu del qual s'havia
en aquest cas l'estat espanyol havia dit que no podien ser eurodiputats
és que no havíem complert un requisit formal com era jurar la Constitució
i aquí doncs hi havia hagut moltes maneres de jurar una Constitució
i...
Ui, sembla que tenim problemes amb la connexió, Joel, ens escoltes?
Escoltes les eleccions, sí
No, no, ara ja t'hem recuperat
Sí, sí, ha sigut un instant
Bé, el que és estrany, vist des de fora, és que
en les eleccions anteriors
Puigdemont va ser poder, finalment va poder ser diputat
sense cap, eurodiputat sense cap problema, no?
Clar, és això
Ara és estrany que es canviï el criteri
Aquest recurs, és que aquest recurs justament penja d'aquesta legislatura
no de l'actual, penja de l'anterior
en el qual també hi havia Carles Puigdemont
perquè ara no tindria cap legitimitat Puigdemont
per interposar aquest recurs, ja no és
Correcte, simplement que va tan lent
que pot afectar l'actual
Sí, pot afectar l'actual
perquè el que està dient és que l'Eurocambra no té aquesta potestat
per decidir o valorar aquesta llista
però això no vol dir que aquest camí estigui acabat
perquè justament el propi Tribunal de Justícia
dona, o el camí obert que és
presenteu una reclamació a la justícia ordinària espanyola
i quan hagueu esgotat totes les instàncies
després veniu al Tribunal de Justícia de la Unió Europea
i entrarem en el fons
Però llavors de forma cautelar
Comín podrà ser eurodiputat o no?
És difícil
No, no és una cautelar en aquest cas
Llavors aquí el que s'haurà de sol·licitar en aquest cas
és el reconeixement com a eurodiputat de Toni Comín
Ell ja havia interposat una petició de mesures cautelars
reclamant el seu escor
i en aquest cas de moment va deixar
la senyora Metzola
que és la presidenta del Parlament Europeu
havia deixat l'escor bacant
perquè no estava en aquest cas Toni Comín
a la llista que havia enviat l'estat espanyol
Per tant, de moment estem pendent
que això es resolgui
i per això dèiem
pot afectar?
Podria afectar
perquè evidentment
doncs aquesta resolució pot afectar
Ara bé
no entra en el fons
és que és això
o sigui al final
aquí el que el Tribunal està dient
és cap problema
teniu tot un camí per recórrer
amb la justícia ordinària
i després tornar
a la justícia europea
Estem parlant d'anys
no estem parlant d'una qüestió
que d'aquí uns mesos ja la tinguem
Recordem que fa 5 anys
va passar exactament el mateix
no se'ls va reconèixer l'escor
i que al final
l'Eurocambra
via cautelars
els va donar la raó
i els va tornar
aquest escor
i van poder exercir
com a eurodiputats
Per tant, no descartem
que això tornés a passar
No es pot descartar
No, no, no
és que no es pot descartar
A data d'avui
no es pot descartar
Una altra cosa és que
d'aquí uns mesos
doncs potser
per com s'estiguin desenvolupant
els esdeveniments
ja puguem veure
cap a quin cantonem
però avui
no es pot descartar
Bé, era l'actualitat del dia
però més enllà d'això
també les darreres setmanes
estem vivint
una espècie de sainet
entre Oriol Junqueras
i Marta Rovira
per al futur lideratge
d'esquerra
els que van ser
en un temps aliats
s'han convertit