T'has fet el main?
Bé.
Surt als diaris i ho pots escoltar al carrer.
Tothom pregunta qui és la Ramoneta.
Sols et diré que té més anys que tu i que jo plegats.
Però té el coratge d'una nena.
Explica històries que potser mai no han passat,
però d'altres li fan mal encara.
I si l'escoltes bé potser veuràs
que algunes notes són tan llunyanes.
La Ramoneta no té mai son
i seu a prop de la finestra.
I sent la gent que va passant
i pren apunts a una llibreta.
Diuen que un dia la van veure amb en Jaxbrel.
Trenen pastís seguts a una terrassa.
També hi ha qui diu que l'ha vist baixant del braç tot passejant.
Amb amic Jager per la Rambla.
Amb amic Jager per la Rambla.
Si vols buscar-la, potser mai la trobaràs.
I la de la grip i la Covid per reforçar la immunitat dels majors de 60 anys,
persones amb alguna malaltia crònica, dones embarassades i professionals de la salut.
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio Desvern.
Vinga, que són un quart de dotze, esteu sintonitzant al 98.1 FM
i comencem la segona hora de la Rambla al magazine matinal de Ràdio Desvern.
Ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia,
que també la podeu seguir pel canal de Youtube de l'emissora.
Avui fem l'entrevista al veí i músic professional Sant Justenc,
Josep Maria Borràs, que ve acompanyat també del músic i del baixista Joan Janem.
Els dos formen part de Ramoneta, un grup català de pop-rock format en total per quatre músics,
amb una llarga experiència que el 2023 van publicar el seu primer disc titulat precisament Ramoneta,
un dels temes dels quals estàvem escoltant fa tot just uns instants.
Bon dia Joan i Josep Maria, què tal, com va?
Bon dia, com estàs?
Vinga, els quatre músics que formeu Ramoneta,
Josep Maria el piano i el teclat en Joan Janer,
a càrrec també de les veus i el baix,
també tenim el Pep Mendoza amb la guitarra elèctrica i l'Àlex Gaspa,
que està a la bateria i a la percussió, tots sou músics.
I perdona, hi ha la Bruna Serra amb la veus i coros.
Exacte, la Bruna Serra tampoc ens la podem deixar.
Expliqueu-nos una mica per què us ajunteu, per què creeu Ramoneta,
si tots en principi teniu una carrera realment d'èxit.
Amb quina voluntat?
Bé, nosaltres ens coneixem des de fa molts anys.
Sí?
Jo vaig estar dedicant-me a la música en plan mercenari,
que dic jo, acompanyant tot tipus d'artistes, d'estil musicals,
i per coses de la vida vaig deixar-ho per fer altres coses també artístiques,
i ja fa un temps vaig tornar a posar-me a composar,
cosa que no havia aconseguit fer mai,
i per casualitat ens vam trobar amb el Josep Maria,
que sempre ens havíem seguit veient, però ara feia temps que no ens vèiem.
Li vaig comentar que estava fent uns temes i ens vam engrescar
i vam intentar tirar-lo endavant.
Vam pescar antics companys com el Pep Mendoza, l'Àlex,
diguéssim que l'hem incorporat ara, no ens coneixíem abans,
i la Bruna tampoc, i vam aconseguir fer el disc i publicar-lo.
Va ser just ara fa un any, justament.
A la primavera del 23, no?
Sí, es va publicar a finals de maig, si no recordo malament.
Molt bé. Per què Ramoneta? Què significa aquest nom?
Quina connotació té?
No té cap...
Sí que hi ha potser algun motiu, però que no ve el cas.
És un nom com un altre.
Quan se vol nom...
Podem repeteix-ho si algú m'escoltat altres cops,
però sempre dic el mateix, lògicament.
Re, si un nom...
Si un grup funciona i té èxit, el nom és perfecte,
és el millor nom que pot tindre.
Si el grup no triomfa, ningú sap ni quin nom té,
amb el qual no té cap importància, sincerament.
Abans hi donaves moltes voltes a...
Ostres, i com hi posem, i què defineix això o allò?
No és el cas.
Esclar, és que el nom del grup, en aquest cas,
també té el nom que porta al vostre primer àlbum, no?
Això deu ser una cosa bastant comuna, quan a vegades...
Jo crec poder més permantre.
Permantre per buscar un nom, no?
Sí, perquè a vegades hi ha discos, sobretot abans,
ara no es fa.
Abans fèiem molts discos que tot el disc tenia un sentit,
una continuïtat, i llavors posaves un nom que titulava l'obra,
per dir-ho d'alguna manera.
No és aquest, el cas?
No, i per posar el títol d'una cançó tampoc...
Donar-li més importància a una cançó que una altra tampoc té...
Clar, Ramoneta és un àlbum que ja es pot escoltar
tant a Spotify, també a YouTube, a Apple Music,
hi ha temes com 30 Tonnes, La Maria i en Manel,
L'Hogaritmes Napariens, tot en català.
Veient les vostres carreres artístiques,
també grups amb què heu tocat,
gires, artistes internacionals que heu fet,
havíeu fet algun treball abans en català?
Us venia de gust, amb la llengua?
Aviam, diríem que treball original, però no.
Jo he treballat amb el Pi de la Serra,
he treballat amb l'Ori d'Altrambia,
he treballat amb el Ramon, amb l'Orquesta Maravella...
Són els 100 músics professionals d'aquí,
doncs evidentment gran part de la nostra carrera
passa per treballar amb músics i músiques del país.
Molt bé.
Si parlem una mica de les lletres
i dels diferents temes que hi ha a l'àlbum,
en què us heu inspirat?
Potser li pregunto més al Joan qui més...
Jo afegiria una cosa del que ha dit el Joan de la Ramoneta,
que el tema, la cançó Ramoneta,
sí que parla una miqueta de què és Ramoneta,
de què van les cançons de Ramoneta.
Expliquen històries que, com diu la cançó,
potser no han passat mai o potser encara et fan mal.
És a dir, jo sí que crec que és una constant
del disc, de les lletres i de les cançons del Joan,
perquè de fet l'autor és ell i ho hauria d'explicar ell,
però sí que és veritat que la cançó Ramoneta una mica defineix,
defineix una mica la línia dramàtica del grup.
Us hi sentiu reflectits,
en algunes de les històries que expliquen les lletres?
Bé, sí, sí.
Totalment, no?
No és cap...
Vaig a dir res original.
Tothom quan composa, vulguis o no,
parla de coses que li han passat o que coneix, que és el meu cas.
Hi ha algunes cançons que són biogràfiques, no diré quines,
i n'hi ha que són...
O sigui, realment tot són fets reals,
o que ha passat algú proper o m'ha passat a mi,
o alguna com...
La Maria del Manel està inspirada
en una notícia que va sortir fa molts anys, no?
Sí, vale.
I totes, ja et dic, totes tenen una...
Està basada en hechos reales, no?
Les pel·lícules.
Molt bé.
I com ha estat la gestació del disc?
És a dir, com l'heu gestat?
Heu anat assajant?
Us heu anat trobant?
Com ha estat el procés de creació de l'àlbum?
Bé, doncs això, com t'ha comentat abans el Joan,
una de les vegades que ens vam trobar
va dir que estava fent temes i vam dir,
doncs, val, posem-ho en marxa.
Aleshores, normalment, ell ens trobem,
ell porta la can...
amb una guitarra, canta la cançó, porta la cançó,
i aleshores entre els dos comencem a donar-li forma, no?
És a dir, si la forma amb què l'ha pensada ja ens va bé,
o potser hauria de ser més llarga,
o potser hauria de ser més curta,
o potser ja faci una introducció,
o un interludi musical,
llavors treballem qüestions de forma i d'harmonia,
i després, quan ja està més o menys aquest escalet muntat,
aleshores ho treballem amb el grup.
I tot i que pot haver-hi una idea prèvia del Joan,
de quin tipus d'acompanyament, sobretot de bateria,
guitarra, piano, ha d'haver-hi,
doncs després amb el grup acabem de definir això,
i a vegades hi ha coses que originalment són d'una manera,
i el treballar amb el grup canvia bastant,
però és sometre-ho al treball del grup,
que també és una mica l'arranjament que després funcionarà en directe,
perquè a vegades vas a l'estudi,
allà perds fent coses i arranjaments,
i vinga, i aquí posem això, aquí posem allà,
però després l'important és que després en directe
tinguis una versió que camini,
que enganxi i que funcioni a la gent.
Quin estil musical predomina l'àlbum?
Us hi sentiu còmodes?
És un estil amb el qual reconeixeu,
que heu treballat al llarg dels vostres anys d'experiència?
Innoveu?
No, innova jo crec que avui en dia amb música.
Innova és molt complicat.
Per vosaltres, vull dir que sigui un gènere
que potser no hagiu acostumat a tocar al llarg dels anys.
Home...
O és més o menys el que heu anat fent semblant?
Ja com he dit abans, jo ho havia fet de tot.
Havia fet inclús rumba, flamenc, rock, jazz,
poder així pop-rock, que és com ho podríem definir.
El que fem, podent, és el que menys havia fet.
Coses més rock sí, però és com ho deia ell.
Jo composo d'una manera amb la guitarra acústica
i volguis o no, tot sona igual,
una guitarra acústica i una veu.
Llavors, quan li donem forma,
li hem anat buscant aquest so i aquest estil.
Vull dir, tampoc.
Tu, Joan, vas ser el baixista de la primera formació de Jarabe de Palo,
amb qui vas gravar el primer disc del grup La Flaca,
que va rebre diversos premis i se'n van fer,
t'he encanotat, 2,5 milions de còpies.
Quin bagatge professional et va donar aquesta etapa
en la teva carrera?
Jo, com ja t'he comentat abans, m'havia dedicat a la música
i ho havia migdeixat.
Arrel de Jarabe vaig tornar a enganxar-me...
Parlem de fa molts anys, eh?
Sí, sí.
I que he fet com dos perons.
Em va suposar tornar a enganxar-me professionalment a la música
i amb un projecte que estava molt bé.
Per diferents circustàncies que no venen al cas,
vaig estar a la primera etapa.
I vam estar a Pica en Pedra,
encara que després va triomfar amb el primer disc i va ser un èxit,
al principi era una mica el que estem fent ara.
Intentar buscar bolos, anar tocant i algú que cregui en tu i t'ajudi.
Havies fet de lletirista per això en alguna hora?
No, no, jo havia fet quan estudiava,
que de fet és quan ens vam conèixer amb el Josep Maria i amb el Pep,
vam conèixer estudiant fa molts anys.
Sempre havia volgut composar i...
Feia una música, una lletra, no m'acaba de quadrar.
Quan feia una cosa que m'agradava,
a l'endemà o al cap de dos dies,
m'ho escoltava i ho borrava o ho destruïa,
perquè deia que això no funcionava enlloc.
I curiosament, ara fa no massa temps vaig començar i no em va passar.
Vaig fer un parell de cançons i les anava repetint i tocant
i deia que no era tan malament.
Podem saber quines cançons eren?
Les primeres.
La primera de totes que vaig fer va ser l'Oeritmes naparians.
La segona va ser Walt Disney i aquí em vaig perdent.
Però van ser les primeres.
La última sí que et puc dir que és qui és la Ramoneta.
Un cop teníem ja més o menys les cançons per fer un disc,
va sortir aquesta, que és el que deia abans el Josep Maria.
És una cançó que explica una mica la idea que té el grup,
d'explicar històries.
Com una presentació.
Això està a la primera i és una miqueta l'introducció del grup.
Josep Maria, per la teva part, com has dit abans que t'has adelantat,
has estat un músic de Raimon, d'aquí Copi de la Serra,
d'Auríol Tramvia, de la Clú,
has treballat amb orquestres, també com la Salseta del Poble Sec,
has estat amb l'Orquestra Internacional Maravella,
com a director, pianista, com a acordeonista,
i també has treballat al teatre amb Mario Gas, Núria Espert
o de Goll de Gom, entre altres.
Tenies ganes de crear un projecte musical com Ramoneta,
de sa gent propi, per dir-ho així,
i què significa per tu la creació també d'aquest projecte musical?
Sí, bé, no és el que és crear i composar, sempre ho he fet,
però per una cosa o l'altra sempre ho he fet per encàrrec.
El teatre musical és una cosa que em tira molt, m'agrada molt,
jo tinc una escola de teatre musical a Gràcia, a Barcelona,
que és l'escola Iucali,
amb això també em permet estar molt implicat amb el món de la música,
perquè cada any fem finals de curs on toquem musicals,
i on jo contracto els meus companys, el Joan, el Pep,
venen a fer els finals de curs de l'escola,
tocant musicals en directe,
i aleshores sempre la composició l'havia fet una mica per encàrrec.
Val.
Aleshores, en aquest cas, fer una cosa que et ve de gust
i que no tens uns paràmetres,
no et diuen, mira, és que això ha de durar tant o ha de ser així,
o volem una música amb inspiració de pirates,
o jo què sé, com vaig fer el Desembarcament Pirata de Castelldefels,
vaig composar la música i les cançons que sortien al Desembarcament.
Aleshores, aquí és senzillament posar música a unes cançons
que expliquen unes coses, aleshores, vulguis o no,
intentes reflectir el que diu la cançó amb el tipus de música,
amb el tipus d'arranjament que porta, no?
Sí.
Al públic, si s'escolta el Logaritmes Napariens,
veuràs que és una miqueta de música de anys 60s, 70s,
que lliga molt bé amb el personatge que hi ha,
o que nosaltres ens hem imaginat que podies ser el protagonista
dels Logaritmes Napariens.
Aleshores, en aquest sentit, i també pel que deia abans el Joan,
amb estil de música no ens hem proposat quin estil fem.
Val.
El que hem proposat ens ha sort el que hem mamat.
Nosaltres som de l'era...
De l'era, eh?
Exacte, ja parlo del passat molt passat.
Som de l'era de Beatles, de Rollings,
dels grans grups sinfònics, Yes, Genesis, Crim Crimson.
Això és el que hem mamat i el que hem begut,
i aleshores, quan fem música, vulguis o no...
Us surt la ben aquesta.
Ens surt la ben aquesta, tot i que tots, tant el Joan com el Pep,
com jo, com l'Àlex, ens hem dedicat bastant també al jazz,
això vulguis o no,
una mica harmònicament influeix molt
amb quin tipus d'harmònies utilitzes i tal.
També tenim la Bruna Serra, com l'heu mencionat abans,
que fa una mica els cors dels temes,
i també en Jordi Mena, que realitza mescles, les parts finals...
Sí, el Jordi...
Bé, amb el Jordi ens coneixem des de l'escola,
i hem aconseguit molts projectes,
vam aconseguir Jara de Palo també.
Sí, tinc aquí apuntat que també és membre de SAU,
d'Enrique Bumburi, de Los Santos Inocentes...
Exacte.
O sigui, una llarga llista també.
Doncs res, li vaig demanar ajuda per fer les mescles,
perquè és un tema que jo no havia fet mai,
havia anat a gravar discos de música d'estudi,
que te vis algú i vas, toques i ja tot no oblides.
Clar.
Llavors, clar, el procés del disc aquest va ser bastant artesanal,
va ser molt la bateria que sí que vam fer-la en un estudi,
la resta ho vam fer una mica en el nostre estudi,
per dir-ho d'alguna manera.
Llavors, les mescles finals sí que les vam voler fer correctament,
i llavors vaig comentar-ho amb el Jordi,
i va posar un parell de guitarres acústiques,
és molt bon guitarrista el Jordi,
i em va ajudar amb les mescles,
i bueno, aquesta és la col·laboració.
Quin estat, després d'aquest primer any de publicació del disc,
quin ha estat el feedback amb el públic,
o què us ha transmès la gent?
Li agrada o...?
La gent agrada,
sobretot, el que més em diuen que els agrada les lletres,
i bueno, en fet, vam fer un parell de presentacions del disc,
va haver-hi dues sales modestes,
però vam fer a la sala útil i a l'Iogaval,
a vindre gent i la resposta és bona,
i el que passa que, bueno,
estem picant pedra, que es diu,
estem en contacte amb diferents managers,
intentant arrencar.
Teniu, home, només porteu un any,
això és feina, doncs això, de com molt bé dius,
Joan, d'anar picant pedra, noi, d'anar trucant a la porta,
jo no sé si teniu previst algun concertillo, algun bolo,
properament, el que tingueu al calendari o a l'agenda.
Dates no podem donar, no,
estem pendents que probablement ja comencem a fer coses
una mica més sèries aquest estiu, però no podem tancar cap data,
perquè no les sabem exactament, eh.
Quin futur li veieu a Ramoneta o us agradaria,
com ho enfoqueu, projecteu?
O no us ho plantegeu, potser, no?
El que vingui benvingut sigui.
Bé, Adiam, quan fas una cosa que l'has fet a tu,
que t'agrada i et passes la vida pujant als escenaris
i tocant amb altres o en projectes d'altres,
doncs clar, quan és un projecte teu,
doncs, evidentment, multipliques per tres aquestes ganes
que tenim sempre tots, una mica de pujar a l'escenari,
de tocar, en aquest cas, els nostres temes,
posar-li el nostre segell personal, inclús també començar,
hem començat a pensar en quin tipus d'espectacle
hi ha dins del directe i, bueno, això sí que engresca molt,
però l'important és que hi hagi bolos.
Clar.
Sí, sí, jo el concedeixo molt, Maria, eh,
i això, si ara estiguessin parlant trenta anys enrere,
clar, segurament et diríem triomfar i ser els millors
i guanyar molts diners i ser molt famosos,
però hem de ser...
Hem de somiar, però hem de somiar...
Després de l'any de l'experiència, ja, no?
Hem de oferir la música a actuar i si hi ha gent millor, lògicament.
Clar.
Almenys un perquè aplaudeixi algú.
Jo en aquest moment, poder fer bolos i tocar,
el de la fama i tot això, no...
Això ja, si ha de venir, ja ve, no es pot planificar,
ha de venir sol.
Molt bé, doncs jo no sé si voleu afegir alguna altra cosa,
si recorda l'audiència que us poden trobar,
doncs com hem dit, a Spotify, també teniu pàgina web,
també hi ha Apple Music,
a YouTube també teniu penjades les cançons...
Sí, està, que no ho sabia, a 23 plataformes diferents,
que jo no sabia ni que existissin tantes.
23?
Sí, quan fas el, diguéssim, el paquet per pujar la música,
ho pugen a 23.
Caram, doncs jo en conec 3 o 4 de plataformes.
Doncs n'hi ha en 23.
Caram, molt bé, molt bé.
I a més a més també teniu grup d'Instagram,
per si la gent també vol consultar imatges o això,
que està molt ben treballat el vostre Instagram.
Ramoneta Group.
Exacte, arroba Ramoneta Group.
Ramoneta sol ja estava agafat.
Sí, bueno, és un home així bastant també típic
que potser que estigui ocupat, sí.
Molt bé, doncs Joan i Josep Maria,
ha estat un plaer tenir-vos aquí a Ràdio d'Esvern una estoneta.
Gràcies per convidar-nos.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
I a veure si us veiem actuar algun dia per Sant Just.
Aviam, això esperem, ho intentarem.
Vinga, que vagi molt bé.
I ara ens quedem, després de la promoció,
ens quedem escoltant un altre tema vostre,
igual que hem fet al principi.
El tema es diu L'altra cara de la Lluna, d'acord?
Vinga, que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Descobreixes que hi ha coses que no saps.
Tota la vida esperant aquest moment
i ara que arriba tu no hi ets.
És en els anys i res no va canviant,
els records van repetint-se i l'espera és asfixiant.
Mirant el cel, darrere on hi ha hagut un blanc,
veus la cara de la lluna que no havies vist abans.
Tota la vida esperant aquest moment
i ara que arriba tu no hi ets.
Tota la vida esperant aquest moment
la cara de la lluna.
La cara de la lluna, la lluna et persegueix.
La cara de la lluna, la lluna et persegueix.
La cara de la vida esperant aquest moment
la cara de la vida esperant aquest moment.
La cara de la vida i ara que arriba tu no hi ets.
Ara que arriba tu no hi ets, la vida ja veus tu més.
La cara de la vida esperant aquest moment
la cara de la lluna, la lluna et persegueix.
La cara de la lluna, la lluna et persegueix.
La cara de la lluna, la lluna et persegueix.
La cara de la lluna.