I ara entrevistem l'Enric Luzan, veí d'Esplugues de Llobregat, que fa poc més d'una setmana va començar un viatge d'uns 3 anys. La volta al món a peu. Bona tarda, Enric, gràcies per fer-nos un foradet i atendre'ns. Bona tarda, com estàs? Bé, bé, molt bé, espero que tu també. Ja vaig veure el teu vídeo de YouTube, que la primera bolleufa ja ha aparegut, eh, per això?
Sí, m'agafes ara caminant per aquí, per Occitània, en un dia una mica ennubulats, passant coses pel costat. I sí, sí, van aparèixer tres, de fet, perquè clar, els vídeos van amb una mica de retard i se n'estan reproduint. Però ahir era brutal, eh? Ahir fèiem un mal que no és insuportable. Avui, més o menys, ho tinc més controlat. També avui estic fent menys quilòmetres. Bueno, perquè ens ubiquem una mica. Quants quilòmetres estàs fent cada dia?
Estic intentant fer 30, però ahir, per exemple, vaig fer 39. Cosa absurda, perquè si tenia bollofes no calia que en fes tant, però mira, em va sortir així. Entre 30 i 40. Vas gairebé a marató per dia.
No puc fer maratons per sempre fet que falta llum. Clar, ara els dies són curts i tal, però si no, jo he arribat a fer 50 al dia, en pla. Quina brutalitat. Doncs, Enric, per començar una mica, perquè algun oient encara deu estar flipant amb això de la volta al món a peu, fes-nos res, 5 cèntims, per si algú encara no et coneix.
Doncs mira, em dic Enric Luzán i tinc un canal de YouTube que es diu Enric Adventus des de fa uns 3 anys. I el 2020, és a dir, abans d'obrir el canal, vaig descobrir un noi que havia fet la volta al món a peu, un malaguany que es diu Nachodin, i vaig flipar. Vaig flipar i vaig dir, ostres, i això ho vull fer.
Però clar, després ho vaig descartar perquè era massa sacrifici, deixar-ho tot, massa diners i tal. Però jo vaig seguir amb el meu canal de YouTube, tal, tot normal, i ara fa, l'any passat, la Generalitat va convocar unes beques per quedadors de contingut en català, de contingut de format llarg per YouTube. I vaig dir, ostres, aquesta és la meva oportunitat, m'hi presento. I així podia fer la volta amb una peu, no?, amb aquest suport econòmic. Clar.
Doncs no me la van donar, malauradament, però em vaig quedar tan trist que vaig dir, ostres, aquesta tristor que tinc vol dir alguna cosa. Això vol dir que si no faig la volta amb una peu me'n penediré tota la vida. I vaig dir, l'any que ve ho torno a intentar, m'ho corro més i si me la dono no ho faig. I si no, també. Per sort va haver-hi final feliç i m'han donat la beca i aquest any he pogut començar ja la volta amb una peu amb aquest suport econòmic i institucional. Molt bé, doncs.
Tant de bo, o sigui, tant de bo no. Quina sort que aquesta beca finalment va arribar, perquè és això que vas dir, tu abans ja eres youtuber, per exemple, a mi m'han agradat molt aquests vídeos que fas tu, anant de boletaire, anant a caçar bolets, per tant, això no comença aquí, sinó que ja tens un background.
Sí, sí, bueno, jo faig dues coses que són, bueno, tres. He fet vídeos de tor, que això va ser una bogeria. Sí, també és veritat. He fet vídeos de senderisme, travesses per la Transparenca, la Via Alpina, per Georgia també. I he fet vídeos de bolets, que això va ser el boom brutal, que ja és quan em van començar a trucar de mitjans de comunicació, vaig anar a TV3. Els vídeos de senderisme tenien 2.000, 3.000 visites com a màxim i els vídeos de bolets tenien 20.000. Per un vídeo en català això és brutal. Sí, sí, és brutal. I, bueno, sí, suposo que amb això va donar-te una mica de...
de reputació, no sé com dir-ho, perquè m'acceptin a les beques propulsió, no ho sé. Molt bé, i per fer aquesta nova aventura de la volta al món caminant, ho has deixat tot? Com vas comunicar aquesta decisió a casa i a la feina? Perquè suposo que al final ha estat tres anys fora de casa, és complicat.
Doncs, bueno, ho vaig comunicar, vaig dir la veritat, que m'havien donat, bueno, no, ho vaig dir a casa abans que et donessin la beca. I no ho va sentar bé, no ho va sentar bé perquè, clar, era massa boig. A posteriori, i amb la repercussió que està tenint i tothom que està parlant de mi i tal, els meus pares entenen una mica més que el projecte aquest és una cosa gran i que està bé, però, bueno, clar, a una mare, a qualsevol mare que li diguis patidora, doncs mai li agradarà, no, això? I la feina, ho vaig dir, res, tres setmanes abans de marxar,
Tampoc va sentar bé perquè, clar, els deixava una mica amb el cul a l'aire sense una persona que ens instituïs, però després m'han donat suport i és un dels patrocinadors de La Volta amb una Peu, la meva és antiga empresa. Mira que bé, mira que bé. Doncs guai, guai. I entenc que això de marxar d'estar tan lluny i tant de temps fora de casa és el més complicat, no? Potser va ser una mica el motiu que et feia adoptar.
Em feia adoptar més la part econòmica, d'acord? Ara, això no ho sap molta gent, no és exclusiva, però gairebé. Jo vaig obrir el meu canal de YouTube, per si algun dia feia la volta amb una peu,
tenir una base de subscriptors per fer això que estic fent, un vídeo diari i poder monetitzar-ho. Després no sabia si ho faria, però no ho vaig obrir per això. I em preocupava una mica aquest tema. El tema d'estar vint de casa, ja ho assumia, no?, que tal, però sí, sí, és una de les coses que em preocupen l'estar fora de casa i l'estar caminant cada dia, perquè pot ser que mentalment algun dia digui, mira, estic cansat de caminar, ja no vull caminar més, vull tornar a casa i estar amb la meva família, no ho sé. Ja ho veurem, pregunto-m'ho d'aquí un any.
D'acord, d'acord, doncs dintre d'un any connectem una altra vegada. Anem una mica a l'inici una altra vegada, perquè això va començar el 13 de novembre i ara ja tenim per França, t'he mirat la ubicació, t'he estat tafanejant una mica i has passat Montpellier. Per tant, va bé la ruta, no per ara. Crec que ho vaig anunciar potser el 13 de novembre, no tinc clar, no ho recordo. Vaig començar el 30. Sí.
De novembre porto, això, 17 dies i estic a les aflores de Montpellier. Ara estic, hi ha una zona que es diu la Camarga, que potser és la zona del restaurant, que és un parc natural que hi ha aquí. Estic a prop d'aquí, el que passa és que crec que no podré entrar perquè jo estic molt limitat a l'anar a peu pels ponts. Jo només puc anar per ponts. I clar, hi ha moltíssims canals per aquí, moltíssimes històries i, bueno, si he d'anar a la Camarga,
que és la zona més flamenc d'Europa, per cert, doncs m'hauria de dir una mica i no sé molt bé què faré. Però bé, també m'estan dient que està ploent molt per allà a Catalunya. Aquí ha plogut, però no tant. Per tant, encara ha sort. Sí, sí, aquí ara mateix està ploent, o sigui que, mira, menys mal que no t'ha posat encara, però bé, tindràs temps perquè et vingui alguna tormenta i això com ho gestionaràs?
Bueno, a veure, tinc la meva experiència en travesses i porto el material de pluja, jaqueta, pantalons, porto les bosses estanques per evitar que s'embogin el material, porto a tenda de campanya. Mentre no sigui una pluja jo bèstia d'aquestes centenàries torrencials, llavors m'aniria a un hotel o el que sigui. Mentre plogui normal, estic bé. I per tant, perquè sempre has dit que intentaràs dormir en tenda de campanya, oi?
Clar, vull dir, al final, som molt de temps, molts diners. Si vaig cada dia a l'hotel, m'arruïnaré, especialment en aquests països com França i Itàlia. Llavors, vull anar a dormir del màxim de tret de campanya, però també és veritat que tant en quant n'ha sigut una dutxa. Perquè jo, de normal, no em puc dutxar perquè fa massa fred, com per tirar-se una ampolla d'aigua a sobre, que és el moment de dutxar-se. Llavors, per exemple, aquesta nit passada, aprofitant que plovia i aprofitant que feia tres nits que no dutxava, he anat a un hotel i he rentat tot i tot bé. Val la pena, també, de tant en quant.
No, i tant, home, i per recargar forces crec que deu anar bé. Sí. I quant temps has tardat en planejar aquesta ruta? Que entenc que deu ser una feinada d'investigació tant per mirar per on has d'anar com pels perills, també per les vacunes. Quant temps has tardat en planejar aquesta ruta? Bé, hi ha moltíssimes coses, eh? Mira, vaig començar a planejar quan es van presentar les beques, això és el març de 2024,
I des d'aquestes hores he anat fent, he anat mirant coses, hi ha moltes coses. Mira, la ruta. La ruta està planificada quilòmetre a quilòmetre. És a dir, ara mateix podria jo ser tots els camins que he de fer. Ara bé, no els he de fer necessàriament sempre, perquè...
jo què sé, al final, per exemple, avui no estic anant per la ruta que tenia verificada, estic anant més o menys, però això, jo crec que com més preparat tens una cosa, més marxa tens d'improvisació, llavors és la meva filosofia. De fet, el tema de les vacunes, sí, el tema dels visats, el tema dels paris, clar, per quin país anar, per quin no, per quin país puc entrar, quant dura el visat, perquè clar, tu vas de turista a un lloc i tens un visat, però...
Potser aquest visat no et dona temps de creu al país. Després, no sé si molta gent ho sap, però a vegades el visat on arrival, que és quan arribes a l'aeroport, serveix molt bé, està molt bé si arribes a l'aeroport, però si arribes per terra necessites una visió física, que llavors has d'anar a fer a l'ambaixada del país en concret, per exemple, en aquest cas Índia. Llavors, bueno, tot això s'ha de tenir en compte.
I quina ha estat la visa més complicada o el país que dius, ostres, és que aquí m'ha costat molt tenir el permís. No tinc cap visa encara. Ah, no tens cap. Perquè la Índia, per exemple, que és la que m'interessaria tenir, aquesta, quan te la donen, tens sis mesos per entrar al país. I clar, jo, d'aquí sis mesos encara no estaré a la Índia. Clar, clar, clar.
Per tant, l'hauré de demanar a mig camí, per exemple, a Istanbul o a algun lloc d'aquests. I després, els països més difícils, bueno, Myanmar directament, és que no es pot entrar perquè hi ha una guerra civil, estan totes les punteres tancades, i després em preocupa...
la visa d'un petit tram de la Xina, que no sé si al final faré, però és una zona especial, que necessites un permís especial. Es podria gestionar, però és complicat. Després, no sé si per creuar-los bé qui estan amb la visa normal tindré temps suficient, l'hauré d'allargar, no sé si hi haurà manera d'allargar-lo. Bé, com veig, no està tot planificat, encara hi ha coses una mica sobre l'aire. Molt bé, sí, sí, ja veig que algunes cosetes encara poden anar variant, ja tant anirem seguint i anirem veient les actualitzacions, clar que sí.
Vull conèixer una mica el teu dia a dia. O sigui, ara quin és el teu dia a dia? T'aixeques, comences a caminar o primer agafes forces? Com va això?
El típic dia és m'aixeco a la tenda de campanya, estic una estona fent el ronço, no gaire, però una mica sí, i llavors em faig un cafè amb el fogonet. Després, quan em deixeixo despertar-me, recullo des de dintre la tenda, recullo tot l'interior, el sac, tot, i llavors després recullo la tenda i empaqueto. I això, en mitja hora, 40 minuts ja estic tot, ja ho tinc tot fred. Després començo a caminar...
I a mig matí faig un segon esmorzar. A part del cafè amb galetes que he fet al matí, doncs faig un segon esmorzar. Llavors, a vegades vaig a un bolangerí, que li diuen aquí, no?, a una cafeteria, tal. Després encompo una bagueta i normalment faig un entrepà a l'hora de dinar. A vegades encompo un iogurt, també menjo un iogurt. I segueixo caminant. La tarda sol fotre-li, és la hora del dia que li foto més canya, no sé per què.
I a les 5 i mitja, que és l'hora que es fa fosc, intento buscar un lloc per dormir. D'acord. A vegades ho tinc planificat del dia anterior o a vegades ho improviso una mica. Normalment aquí aquesta zona és bastant tranquil, perquè és una zona com rural de França. Clar, clar. Llavors, en general pots acampar més o menys on vulguis i ningú et molesta. I després, doncs, a la tarda és l'hora de treballar perquè...
El matí ha sigut l'hora del Gaudi, però la tarda quan acampo és l'hora d'editar els vídeos. Jo cada dia pujo un vídeo al YouTube. Llavors estic com hora i mitja per editar, després he de pujar, fer els subtítols, fer la miniatura, fer tot. Això en total estic tres hores i pico i llavors teniu el vídeo cada dia allà. Mira, et volia preguntar una mica més després
sobre aquest tema dels vídeos, però ja que l'has tocat et pregunto. És això, no? Per tant, tota la tarda te la passes treballant, perquè és que fer un vídeo diari, els que estem una mica en el sector, sabem que costa i molt, i és molta feina. Per tant, és això, 3 hores diàries, només d'edició i muntar vídeo, no?
És correcte, sí, sí, sí, sí, és correcte. Sí, és feina, sí, bueno, si estigués a l'oficina també treballaria, no? No, clar. M'ho prenc així, és la manera d'impostos, ai, d'impostos, d'ingressos. A veure, al final jo ho disfruto també, saps? Sí, sí, no, no és la feina. És la part dura que fa pal, però la vegada arriba els comentaris de la gent, que la gent li agradi, tal, tot això és un gran plaer. No, no, i tant, i tant que sí.
Anem a parlar una mica de la teva ruta, que ens has dit que la tens més o menys bastant clara, bastant mil·limetrada. Ens la pots explicar una mica així per sobre, quina és la teva ruta? Doncs mira, ara estaré a França, llavors seguiré per la Costa Blava, després aniré pel nord d'Itàlia per Creuaita el més ràpid possible, no les Dolomites, sinó la planura de la zona de Milà, el Veneto i tal. I després, per anar a Istanbul el més ràpid és anar per Sèrbia, però crec que serà massa fred, per tant el que faré serà
Seguir la costa de l'Adriàtic, Albània, Bòsnia, Croàcia, Montenegro, fins a Grècia. I a Grècia creuaré els Balcans fins a la zona de meteora i després a Istanbul. Això serà Europa. Després d'Istanbul aniré per la costa del Mar Negre fins a Jòrgia.
I aquí, Jòrgia, hauré d'anar fins a la frontera amb Azervallan, però la frontera de Azervallan no es pot passar terrestrament. Llavors hauré de tornar enrere fins a Tbilisi, agafar un vol fins a Bakú, la capital de Azervallan, i després agafar un bus de tornar a la frontera per fer una mena de línia que tingui sentit seguida, saps? Encara que és absurd això de fer el vol, però serà la línia seguida perquè hauré seguit després de la frontera, no?
D'acord. Un cop arribat a Bakú, hauré d'agafar un ferri per creuar el Mar Caspi fins a, com es diu, fins a Kazakhstan. I allà és un desert molt bèstia que, bueno, no sé com ho faré, però, bueno, hi ha gent que ho ha fet, per tant, sé que es pot fer. I entraré a Uzbekistan. A Uzbekistan també és una zona desèrtica, fins a la zona de Samarkanda, la ruta a la seda, i allà creuaré Tajikistan, una zona de muntanyes brutals, Tajikistan.
A partir de Tajikistan entra un petit tram molt, molt petit a la Xina, d'aquesta és una espació que he dit abans, i després a Pakistan, la carretera del Karakorum, la zona del K2, fins a Islamabad, la capital, després fins a Lahore, que és la frontera. Creu la frontera amb Índia, si puc, perquè ja ho veurem.
en el moment està tancada, i després a la Índia, vaig directament als Himalaias perquè fa molta calor a la Índia, i després entro al Nepal, faig tot al Nepal, torno a entrar a la Índia per un dia, després a Bangladesh, fins a Dhaka, la capital, i allà he d'agafar un avió perquè Myanmar està tancat pel tema aquest que et dic, fins a Tailàndia. Tailàndia, vaig fins a Singapur, a baix de tot, creuant Malèsia, passant per Malèsia, i s'acaba... Àsia, Àsia està acabant. Després, allà agafo un...
un avió fins a Austràlia i o Nova Zelanda, encara no tinc molt clar quin dels dos països, o els dos faré, i creo un dels dos països, 3.000 quilòmetres en cart de Nova Zelanda i Austràlia, el doble o el triple. Després de l'Oceania, vaig als Estats Units, en principi, i aniré des del Pacífic fins a l'Atlàntic, això serà d'Amèrica del Nord, tinc l'opció de Canadà, però és més temps, i és més car, trobo.
I potser a l'hivern també... Clar, potser arribes allà més estiu, no ho sé. Depèn de l'època que em pilli, sí. A partir d'aquí, Sud-amèrica. Tinc moltes opcions, però la que m'inclino ara és agafar un avió des de Houston fins a Colòmbia i des del Mar Carip anar caminant pels Andes, passant Perú-Ecuador...
I després ve Xile al desert de Cama, que és la zona més árida del món, creuar els Andes per Santiago de Chile fins a Argentina, i després fins a Buenos Aires, on agafaria un avió fins a Santiago de Compostela per fer el camí de Sant Jaume'ns, dret invers, fins al punt d'indici final, la plaça Catalunya de Barcelona. No, no, ha explicat així, de veritat. Sembla fàcil. No, no, no sembla gens fàcil, jo t'ho diria que no sembla gens fàcil. De veritat que és espectacular, perquè jo m'havia mirat el mapa que tu tens penjat a la teva web, veig que l'has modificat una mica.
Hi ha diverses opcions. No és que hagi modificat, és que tinc diverses opcions. Tinc aquesta que t'acabo d'explicar ara, que és la que més o menys crec que faré. Tinc la de saltar-me la zona de Tajikistan i Uzbekistan i anar directament d'Armènia fins a l'Índia. Sí, és això que ja havia vist jo.
Bueno, és que aquesta zona és complicada per tema fronteres i tal. Llavors, bueno, decidiré quan estigui a Istanbul, crec. Encara queda. Molt bé, molt bé. No, no, clar, perquè és que justament... És que el que tu dius, no? El desert d'Utbaquistan i tota aquesta zona deu ser complicadíssima. A més, és... uf, deu ser un terreny complicat. Sí, jo he vist gent, perquè clar, des que jo he començat a investigar això, he començat a seguir gent que feia aquestes bogeries i... i diverses persones ho han aconseguit fer.
Per tant, doncs, es pot, es pot. No és un desert, no t'imaginis un desert tipus d'unes i tal, sinó, és una carretera que creua un desert, és una carretera. És que, jo saps on ho he vist, això? Te'n recordes? Bueno, no sé si ho estàs estapant, suposo que sí, a l'home aquest que va fer de Barcelona, també, que va anar fins a Tòquio, o què, a camp cotxe.
Vale, aquest va anar per allà, no me'n recordava. Sí, sí, va creuar, però clar, jo feia en cotxe i tu ho fas caminar, és diferent. Clar, clar, clar, clar. I després el collo que ho té és que ho he fet amb bici, però clar, és que amb bici pots fer 200 quilòmetres al dia, llavors els punts d'aigua els tens molt més a prop. Jo en el meu cas potser hauria d'agafar un carretó i posar 8 litres d'aigua o 10 i així anar a tenir aigua per 3 dies fins que arribi al punt de recarrega. Brutal. És una possibilitat. I no et fa por? Una miqueta. Perquè a mi dit així em fa por.
Em fa por, aquesta part no, aquesta part si puc la faré i si no, no, però si la faig... Vull dir, si em passa alguna cosa ja, sempre que sé que puc trucar amb urgències, tinc un comunicador per satèl·lit, sé que és una carretera que passa amb cotxes, per tant, sempre puc fer un camió que m'ajudi, saps? La part que em fa por és tema de seguretat a alguns països de Sud-amèrica que diuen que són una mica insegurs. Em fa por, doncs... Què més? Potser a la zona de l'Índia una mica o no?
La Índia... La Índia també conec gent que l'ha passat i no els he agradat gaire, però també han tingut massa problemes. Però sí, però com anir directament als Himalaias, diuen que els Himalaias són com més tranquis. Clar, però per dormir per aquella zona... Potser és més complicat, no? És el que deies tu.
Allà és qüestió d'o agafar hotels, o mira, ara fa dos mesos un italià va acabar la volta amb una peu, ahir anava en carretó, i el que feia a la Índia era dormir a les gasolineres, perquè es veu que tenien com, suposo, càmeres de vigilància o el que sigui, i feia això, dormir a gasolineres. Un dia li van treure una pedra des d'una moto, però no estava dormint, estava caminant.
En argumens i a tot arreu, això segur. Allà hi ha una mica de sentiment anti-suïdental d'algunes persones. Ostres, no ho sabia, mira. A la Índia. Bé, bé, bé. Esperem que no passi res d'això, eh? Esperem, esperem. I, per tant, tu m'has dit també què dubtes, no? Entrenar-hi a Nova Zelanda o no, però Nova Zelanda és com l'antípode d'Espanya, no? Seria una fita graciosa, no?
Clar, és que per això és la gràcia, no? A més, és un país guapíssim, superverd. És al contrari que Austràlia, que és desert, són quilòmetres també. És semblant al Kazakhstan, eh? Vull dir, són quilòmetres sense aigua, sense res, saps? És un país més urbanitzat, no? Però té un rotllo similar, eh? En canvi, Nova Zelanda és un sender que creua tot el país de les dues illes,
És un sender com qui fot la Transpeinenca, però molt més llarg, són 3.000 quilòmetres. És bastant famós. I el problema de Nova Zelanda és el preu, que és molt, molt car. Llavors, bé, això també dependrà del finançament que tingui en aquelles hores, la gent que m'estigui donant suport, la gent que estigui mirant els meus vídeos, etc. Molt bé, no, no, i tant. Tot té sentit. Al final és molts diners i també s'han de tenir en compte aquestes coses. I l'última pregunta de la ruta. Àfrica, no la toques, eh?
Àfrica, no la toco per dos motius. En primer lloc, doncs fa respecte, encara que hi ha gent que ha fet coses d'Àfrica, però fa respecte. I en segon lloc, clar, la meva lògica és fer una ruta que tingui un sentit visual, no? Que tu vulguis un mapa i diguis, vale, això és la volta al monapeu perquè he anat d'est a oest i he donat la volta. Llavors, clar, Àfrica està just a la mateixa longitud que Europa. Llavors, si creuo Àfrica, és com que estic repetint, no?, les mateixes línies de longitud. Llavors, bueno, visualment crec que no tindria tanta gràcia.
No, no, mira, tota la raó. A més, és el que tu dius. Així també evites, perquè Àfrica ja sabem que és un continent complicat, no només per la seva situació, sinó pel clima, que és duríssim. Bueno, si vas per la costa oest, el clima és bastant benèvol pel que he vist. Potser més a prop de Sud-Àfrica.
Sud-àfrica és un país, entre cometes, en clima mediterrani. Per això, per això. La part tropical és la part més xunga, la part del Congo i tal, perquè, clar, tens enfermedats tropicals, tens, bueno, part de la instabilitat política, i després els besers del nord del Marroc. És impossible. Clar, allà si et pilla a l'estiu estàs pringues, pringues. I tota aquesta ruta que ens has explicat són uns tres anys, has dit. Això com ho has calculat?
Jo els propers càlculs tenia dos anys i pico, però no he volgut dir-ho perquè seria com... amb l'entonar-se, per si acaso jo fico els tres i després si trigo menys, d'acord. Però, clar, també és que ara he començat a França i estic veient que vaig més lent de l'esperat. També perquè he començat una època que no esperava. Jo pensava començar al setembre, però, bueno. Llavors, no ho sé, és que és difícil de dir. Tampoc sé quant de temps de descans necessitaré. Mai he fet una ruta tan llarga, tan bèstia. Jo sé que puc fer els 40 quilòmetres diaris, però puc fer els 40 quilòmetres diaris...
durant tres anys seguits, no ho sé. Clar, i a més, entenc que potser arriba un punt quan portis un any i mig i dius, ostres, mira, necessito una setmana de vacances. Això també pot passar, no? Això ho faré, ja t'ho dic ara. No és una possibilitat, és una certesa. Vale, vale, vale. Molt bé, molt bé. I una, i dos, i tres. Home, i merescudes, i molt merescudes, eh? Sí, sí, sí. I és el que tu deies, eh? Cada dia vídeo a YouTube, això 100%, eh? Gairebé diari. Ara estic fent cada dia perquè...
perquè, joder, perquè és el primer mes, llavors vull que la gent s'enganxi, però a partir d'aquí unes setmanes o així, començaré a fer cinc o sis diaris, és a dir, faré com una jornada laboral, faré un o dos dies de descans a la setmana, perquè, joder, també és cabil, el dels vídeos. No, no, clar, i també ara estàs a França, a Itàlia, que són països que tenen bona connexió, però arribaràs a algun punt que aquesta connexió no hi serà. Ah, això.
Sí, sí, el país que més em fa patir, entre cometes, en això és el Nepal. Perquè jo conec gent que ha fet fer-se de 15 allà, bueno, és que hi ha un noi que està fent la volta al món a peu, ara mateix, que és australià, i l'està fent en el sentit contrari que jo. Ara està per Turquia. Llavors m'hauria de trobar-me'l en algun moment i treuar-me'l i fer-li una entrevista o el que sigui. Ostres, que guai. Llavors aquest tio, quan estava al Nepal, no ha posat ni un vídeo. Ell només per Insta, vale? Però...
però no va pujant ni un vídeo, perquè suposo que no tenia cobertura, llavors és molt possible que em passi això. Llavors no sé si fer un resum d'una setmana i anar-lo pujant, o fer el videodiari i després deixar-lo a la cua i anar-lo banyant. No ho sé, ja veurem, encara queda molt. Clar, queda molt, perquè tu quan creus més o menys que arribaràs al Nepal, per posar un exemple?
És que, clar, depèn de la ruta que faci. Jo tinc un calendari, eh? Tinc un calendari que depèn dels quilòmetres, és com un excel molt currat. Però, clar, mira, si ara em fessis aquesta pregunta, et diria d'aquí...
Un any. D'aquí un any, d'acord. D'acord, sobre el paper. Molt bé. Sí. Molt bé, molt bé. I anem a passar una mica a canviar de tema. Anem a la part econòmica. Ja has dit que tens aquesta beca de la Generalitat. També tens alguns espònsors. Estàs encara en cerca d'espònsors? Això com estan anant?
Sí, però no els estic buscant productivament. Jo no estic enviant mails a ningú. Estic a que em busquin. De moment tinc aquests diners com per no haver de buscar i m'estan arribant algunes propostes. El que veig és que costa concretar i tal. També jo crec que la que porti un temps i tal, potser la gent diu, ostres, aquest tio va en sèrio, saps? Llavors, si hi fica més. També estic a l'aixeta. El que estic fent és...
Qui vulgui, opcional, fa una donació mensual i jo, com a agraïment, li envio una postal d'allà on soc. Ara mateix encara no n'he enviat cap, però d'aquí a poc enviaré la primera remesa. I no puc dir el número, però és una bogeria la gent el que està portant, de número de portadors. Que bé, que bé. O sigui que la gent s'ha volcat, eh? Sí. No, no, és que jo no sé com faré a les postals, sincerament, perquè... No sé com faré, la veritat, perquè tantes postals no se les puc escriure tant. Enric, això és una molt bona notícia, eh?
No, molta, molta. I per tant, d'empreses, comptes ara amb la que va ser la teva empresa, s'ha sumat alguna més, alguna així de sabates o de bambes per fer trail o no? M'ha sorprès que no. Bé, hi ha una que s'ha ofert però encara no hem concretat res. Però aquesta no seria un super econòmic, simplement m'ha mirat les sabates, cosa que ja és prou, perquè ja toca canviar per ser d'aquestes que porto.
I després tinc l'empresa d'assegurances, segur que us escrivà, que bàsicament m'han pagat l'assegurança. Aquesta assegurança val un baston, perquè no és una assegurança de viatge normal, és una assegurança de llarga estada, de 365 dies i per fer trekking. Per tant, aquí és un bon espònsor, una bona cosa que m'estalviu. A més, és una empresa que és una corredoria, per tant, ja t'ho gestionen tot, no has d'anar a reclamar a tu res.
I és una corredoria catalana, doncs sempre està bé que siguin d'aquí per fer la publicitat i tal, està molt bé. I tant, i tant, doncs mira, mira, que bé que les empreses es vagin sumant. Anem a parlar de la teva motxilla perquè ha despertat curiositat, eh? Perquè he vist que pesa només 7 quilos. Ja tens prou amb això per estar 3 anys fora de casa?
A posteriori de gravar el vídeo vaig sumar un parell de coses per por, i ara potser pesa set i tres quarts, per dir alguna cosa, set i mig, amb pes base. I després, si li sumes l'aigua i menjar, pes base és el pes de la motxilla sense aigua i menjar. I amb aigua i menjar serien uns 10-11, depèn de la quantitat que aporti. En tinc prou, en tinc de sobres. De fet, hi ha coses que ja m'ha estat molestant i les voldria tirar. Per exemple, el fogonet.
El fogonet, m'escoltes bé? Sí, sí, perfecte, perfecte. El fogonet em molesta. És que sincerament jo mai he anat amb fogonet i sincerament no cal, perquè hi ha molt de menjar preparat als supermercats, hi ha molta cosa que pots comprar que no has de cuinar i a mi a la nit també he d'entrar al fogonet i després de rentar-lo sobretot, uff! Això sí, pel cafè al matí és genial, això és innegable.
Sí, bueno, i també entenc que després de 40 quilòmetres caminant també ve d'agost un plat calent, no? No, no cal. Un bales fred també n'hi ha bé. Està bé, està bé, no.
No, no trobo tan necessari. Ara, jo l'estic mantenint, no l'estic tornant a casa, perquè el gener, que estaré per Itàlia, allà sí que farà més fred. Llavors, no sé, potser allà és diferent. Però ara, de moment, aquí no vaig malament d'aquesta manera. I després porto un parell de coses per quan faci més fred, que són uns guants d'esquí ben gruixuts, i un buf, que la veritat és que no els estic donant gaire gust, però bé, també els mantinc per quan arribi aquests freds intents. Clar, no sé si encara el fred potent està per arribar, i aquests països dels Balcans també acostumen a ser bastant freds.
No, no ho creguis, eh, perquè la meva intenció és anar per la costa per evitar això, precisament, per evitar el fred. D'acord. Ah, bueno, mira, doncs. A veure, si no t'acaben fent falta, què? Els tiraràs. Oh, és que els guants d'esquí són barados, aquests, per tant, sí, els llençaria. Vale, vale. I quantes mudes hi portes, tu, amb aquesta motxilla? Una. Una? Camino sempre en la mateixa roba i sempre dormo en la mateixa roba. I com fas per rentar-la?
Cada 3-4 dies que em passo per un hotel la rento. I de normal no la rento. No passa res. No subo gaire perquè no fa calor. Mira, no, no, vale, vale. Perfecte, perfecte. No, no, és una... Així no, no portes pes, això està clar. Clar, clar, és que la roba és el principal error dels principiants en travesses. Porten massa roba, porten 7 camins samarretes, vinga, una per cada dia. No, home, no. Si al final, quan comences a caminar, ja t'és igual, si la samareta està brut o està neta.
No, això és veritat, però el nivell d'olor i això es manté bé, per tant, o més o menys bé. Mira, la gent que m'ha vingut a visitar m'han dit, ostres, no fas olor, o no m'han fet cap comentari. Per tant, jo diria que, bueno, això depèn de la persona, hi ha gent que fa molta olor, i no és el meu cas, crec.
Clar, no, no, això és veritat. Això també depèn molt de la persona. Doncs mira, doncs ja està molt bé. Hem parlat una mica ja bastant de tot. Pot haver alguna situació que diguis, ostres, he de cancel·lar. Sé que és el pitjor escenari possible, eh? Però et pots arribar a trobar amb una cosa així?
Si algun familiar sí que és malalt greu, doncs clar, hauria de tornar. Si em trenqués alguna cosa, evidentment, doncs una lesió greu, tipus trencar-me la tibeperona, jo què sé, saps? Que m'atropellessin, bé, això vindria a ser el mateix, però quedés amb un accident així.
I el tema emocional, el tema d'aquest mental, sempre està allà, mai se sap. Però dit això, si hagués de tornar per algun motiu, hi ha una espècie de regles que ha ficat un grup de persones per fer la volta a bona peu, i aquestes regles diuen que pots descansar un màxim del 25% total del temps de ruta, només comptant els descansos de quatre o més dies.
Llavors, si jo volgués tornar a casa, no vull fer-ho, eh, el de tornar a casa, però si volgués de tornar a casa, i pel que sigui, tal, tu podria després reprendre la ruta, estar dintre de les normes. Bueno, mira, aquí tens un glous de vida, eh, també. Per si en cas. Per acabar, ja no et vull entretenir molt més. Els Nadals, ara venen els Nadals, són època d'estar en família, tu no estaràs a casa. Què faràs aquests dies?
Mira, ma mare li agradaria que tornes a casa, però vaig dir públicament que intentaré no tornar a casa i no tornaré. Llavors, a la vega propulsió aquesta de la Generalitat, vaig proposar que per cada país que passés entrevistaria un català que visqués allà. Tipo aquell problema que feien fa anys que es deia Afers Exteriors amb el Miquimoto. Sí, sí, sí.
Llavors, estic intentant contactar catalans que visquin a altres països. D'aquí començo a fer ja una crida per gent que, si algú coneix, algú que visqui a Croàcia, Montenegro, Albània, Grècia, que no tinc ningú. Llavors, m'ha contactat una persona que viu a prop de Marsella. Llavors, tinc una setmana, més o menys, perquè d'aquí a unes setmanes és Nadal, o d'aquí a unes vuit dies, i arribaré a casa d'aquest home, que es diu Josep,
i ell em consellerà una entrevista de per què està a França, què fa allà, quan fa que està, què tal França, i em deixa de passar, bé, m'ha convidat més aviat a passar-la a la casa seva, i molt simpàtic, i li estarà encantat de rebre, em diu i tal, tal, tal, sí, superbé. Que bé, que bé, molt bé, molt bé. I en algun moment de l'aventura aquesta els teus familiars aniran a veure't a tu?
Et diu el meu pare que vol venir al gener a Croàcia. Mira, bueno, ja està bé. I espero que en algun altre moment també vinguin, sí, sí, sí. I tant, i tant. Bueno, això també depèn, clar, com més junts vagi jo, també això m'ho han dit amics, saps? Com més junts vagi, més difícil és de pillar-me, perquè clar, els bolsos han d'agafar amb antelació, llavors clar, si l'agafes amb molta antelació i jo resulta que arriba el moment i dic, ostres, és que no arribo, o ja ho he passat, és una manera de complicat.
Clar, clar, clar. Ara és el moment més fàcil. Quan estiguis per a Europa, potser és el moment més fàcil. Sí. Doncs, Enric, no et pugui molestar molt més. Gràcies per atendre'ns en aquesta trucada. I res, moltíssima, moltíssima sort i anem parlant. Moltíssimes gràcies a totes les entrevistes que han fet els mitjans aquests dies, que són moltes. Aquesta ha sigut la més completa i la més exhaustiva, de veritat. Et felicito. Ah, mira, moltes gràcies, Enric, de veritat. Que vagi molt bé. Vinga. Gràcies per tot. Fins una altra. Adeu.