Són un quart de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern,
això és el magazín de Matins, la Rambla.
La convidada d'avui a l'emissora és l'escriptora
i també promotora literària Sant Justenca, Paula Vidal,
autora de la novel·la juvenil Inversemblant,
de la que acaba de sortir una tercera edició.
La tenim a l'emissora perquè ens compartirà una nova alegria
lligada a aquest llibre, que ja té un any de trajectòria
des que es va publicar, i és que ha estat nominat
al Premi Menja Llibres de Vilanova i la Geltrú.
Paula, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia. Doncs molt bé, molt contenta.
Felicitats i enhorabona per la nominació.
Al Menja Llibres hem llegit que és un premi
de foment a la lectura que s'adreça a joves estudiants
de l'ESO a Vilanova.
Com va ser la nominació?
Tu sabies que Inversemblant havia arribat als centres de Vilanova?
Doncs va ser fa uns mesos que m'ho van dir
i molt contenta.
És un premi molt maco, perquè és un premi que són els joves lectors
els que voten. I són uns 300 alumnes, eh?
O sigui, que Déu-n'hi-do.
És voluntari, no?
Entre els alumnes, en aquest cas de primer i segon d'ESO,
de tots els instituts i escoles de Vilanova.
Tu, si vols com a alumne,
t'apuntes a participar en aquest premi i llavors et compromets a llegir tots els llibres
nominats, no? I a participar en les trobades amb els autors i després votes el teu preferit.
I em sembla meravellós realment per fomentar la lectura i crear aquests bons hàbits, no?
O sigui, que és un premi realment que els mateixos joves són qui decideixen, no?
Qui es mereix, bueno, el guanyar.
I que a més a més és voluntari.
Que a vegades aquestes coses, no?
Que, bueno, quan participen a concursos o...
A vegades és una cosa una mica més del centre que els empenya a fer-ho, no?
Per dir-ho així.
Però, clar, que sigui voluntari...
Clar, jo crec que està molt bé, perquè així realment, si vols participar,
et compromets realment a això, a llegir-te el llibre, no?
No s'arrossega gent que no vulgui.
Però realment hi ha molts participants, eh?
O sigui, vam fer...
Va ser dimecres passat la trobada que vaig fer amb els alumnes
i vam fer dues sessions, perquè si no, no hi cabíem tots a l'auditori.
Ja et dic unes 300 persones.
Uau, Déu-n'hi-do.
Molt bé, sí.
Però qui va seleccionar en Barçamblant, no?
Doncs hi ha un comitè com una mena de jurat, format per bibliotecaris,
per llibraters del poble, per professors, per tècnics de cultura...
O sigui, és una mica...
Es crea com aquesta comissió, no sé quin nom té, eh?
Però que llegeixen, doncs...
Diferents propostes, no?
Sí, quan llegim propostes i voten.
O sigui, hi ha d'haver una certa unanimitat, no?
A l'hora de triar.
I em sembla...
Em sembla meravellós.
A més, vaig veure com...
Clar, vaig tenir l'oportunitat de xerrar, doncs, això,
amb bibliotecaris, amb diferents agents com de promotors de la cultura de Vilanova
i em va semblar que faran unes propostes molt, molt xules.
És un premi que ja té, jo diria que és la vuitena edició
i, o sigui, ja és una trajectòria important i que els funciona molt bé
i que trobo que més llocs haurien d'imitar
perquè, la veritat, és una iniciativa molt maca.
El premi, menjar llibres, té dues categories, no?
I a cada categoria hi ha com tres obres finalistes.
Inversemblant està nominada la categoria de primer i segon d'ESO,
amb dues obres més, que són Alexia King,
que és un llibre d'Ivan Ledesma,
i el llibre Els savis de l'Acadèmia dels Desconfiats d'Àfrica, Rahel.
Tu coneixies personalment aquests autors?
Coneixies les obres? Et sonaven?
No, les obres, bé, potser veure-les a una llibreria, a algun lloc,
veure que també són novetats, no?
Però realment no, nosaltres, les trobades,
o sigui, jo no vaig coincidir amb els altres autors l'altre dia,
sinó que era una trobada on només estava jo,
després un altre dia hi havia un altre autor,
o sigui, dediquen com un dia amb cada autor.
Per tant, no hem coincidit entre nosaltres, no he tingut aquest plaer.
Has dit que van ser fins a unes 300 persones, no?,
de nois i noies que van venir en aquesta trobada.
Per tant, significa, Paula, que almenys 300 nois i noies
s'han hagut de llegir el llibre, no?
Sí, se'n pensa que sí, és xulo.
A més, em van fer moltíssimes preguntes.
Clar, tu no saps com anirà, no?, al final.
I primer vam xerrar una mica amb la persona que em presentava i tot,
i després ja ho vam obrir a torn de preguntes,
i realment tot de mans aixecades de gent que em volia preguntar coses.
I és molt maco quan veus que, no, que realment s'han llegit el llibre,
que et pregunten coses molt interessants, que han anat més enllà,
que han reflexionat, no?
I després també hi ha un moment a l'acabar la trobada,
que obrim com una assignatura de llibres,
i també és un moment molt maco perquè, o sigui,
a part que jo els assigno el llibre, no?,
ells a vegades em diuen coses, no?,
de manera ja com més personal, no?
I és molt maco tenir aquesta oportunitat de...
O sigui, realment jo els hi vaig dir a ells, perquè, clar,
i Mercenant és el meu primer llibre, no?, jo quan l'estava escrivint no sabia si mai tindria algun lector, no?
I de cop trobar-te davant de 300 persones que se n'han llegit el teu llibre, que et fan preguntes, no?
Dic, és que, clar, és molt fort,
que quan jo l'escrivia pensava que no sabia si mai la arribaria a llegir ningú,
i ara estic aquí davant d'un auditori, no?,
a dalt d'un escenari, no?,
parlant amb 300 joves que se n'han llegit, no?, és molt fort.
Com va anar aquesta xerrada que vas fer la setmana passada?
Què els hi vas explicar amb ells?
Què vas compartir amb els alumnes que van venir?
Doncs una mica...
Bueno, primer sempre em presento una mica, no?,
i després ells tenen moltes preguntes sobre el procés de creació literària,
o sigui, realment és una cosa que els interessa molt, la tècnica, tot això,
com s'ha d'escriure un llibre, no?
També com els hi comparteixo molt com quin ha sigut el meu camí,
o sigui, què m'ha fet portar-me a la escriptura, no?,
o sigui, si he tingut dubtes, no?,
totes aquestes coses els interessen molt, no?,
perquè ells al final estan pensant també què volen fer en el futur i tot això, no?
I, de fet, sempre en cada xerrada em surt alguna alumna
que després em diu que li agradaria ser escriptor,
i això és molt maco, no?, i que els doni algun consell, això és maquíssim.
Molt.
Sí, després també parlem molt sobre temes concrets que els han agradat,
o, per exemple, el tema del colacao, els encanta, sempre...
Clar, és que jo he vist alguna fotografia de com va anar aquesta xerrada amb ells,
i no sé si la persona que t'acompanyava,
no sé si era l'editora, potser, del llibre o així, en aquesta xerrada,
potser que portés un pot de colacao.
Això era la... Sí, la que em va presentar portava un pot de colacao i...
Ah, vale.
Sí.
Que és una cosa, si l'audiència ens està escoltant,
us heu d'haver llegit el llibre per entendre què significa el pot de colacao amb el llibre inversament.
Sí, però és una cosa que agrada molt, i realment vam obrir la xerrada així amb el pot de colacao.
Sí, és una cosa que agrada moltíssim, sempre em preguntem pel pot de colacao.
I pots dir, tu, què respons? Llegeix-te el llibre?
Sí, bueno, clar, ells en principi ja l'han llegit, no?
No, no, clar, ells ja ho saben.
Llavors, com em va venir la idea, com no sé què, com no sé quantos, no, els fa molta gràcia.
Després, al final, sempre és una cosa que també fem...
O sigui, hi ha moltes preguntes sempre sobre el final, no?
Sobre si podria haver-hi hagut algun altre final, sobre...
És una cosa en la que, bueno, que et toca una mica la fibra, no?
Tampoc vull desvallar...
A veure, jo vaig acabar gairebé plorant, eh, Paula?
T'haig de dir-me el llibre? O sigui, al final vaig pensar, mare meva, però que maco.
Sí, llavors sí, és una cosa, al final sempre el comentem moltíssim, no?
Sempre em pregunten si hi haurà una segona part, si hi haurà una pel·li...
I jo, tant de bo, tant de bo!
Mira, a Netflix s'estan barallant aquí, no?
Sí, i això, no, és molt maco.
Sempre hi ha preguntes, perquè ara ja porto unes quantes xerrades,
aquesta de la setmana passada va ser molt especial perquè era pel Premi Menja Llibres,
però també estic anant a instituts, no?
I llavors sempre hi ha preguntes que veig que es repeteixen,
però després sempre hi ha algú que em sorprèn amb alguna pregunta que mai, no?
Mai havia pensat, no?
Llavors és molt maco perquè t'estimula molt, no?
Veure què és el que els ha interessat, veure quina mena de preguntes et fan, no?
O sigui...
Què els hi genera inversemblant això, als adolescents, no?
Bueno, els que s'ho llegeixen, que deuen tenir, doncs, potser entrar, no sé,
11 i 14 anys, més o menys, no?
Sí, doncs, a veure...
Mira, una cosa que em comenten sempre el professorat
és que és un llibre que funciona molt bé a tota la classe,
o sigui, que agrada a tothom, que és una cosa difícil de trobar,
un llibre que agradi a tothom, no?
Perquè sempre hi ha un actor de classe que es queda despenjat,
doncs aquest és un llibre que per unanimitat t'agrada, no?
Després, clar, sempre hi ha...
Bueno, toca la fibra, no?
Però també...
Llavors això es nota, però també té aquest punt d'humor que també agrada, no?
I pel que m'han dit també, empatitzen molt amb el protagonista,
que al final és una persona com de la seva edat, no?
O sigui, sí, empatitzen molt amb el protagonista.
També els agraden molt les historietes d'amor
que hi ha per allà darrere, sempre em pregunten, no?
I després, bueno, i genera molt...
M'he trobat, per exemple, una noia...
Vaig fer unes xerrades a Mallorca, no?
Sí?
A Mallorca?
A Mallorca, vaig...
També se l'han llegit a Mallorca?
Sí, també.
Uau.
Sí, i em van convidar a dos instituts de Mallorca, al febrer,
i allà va ser molt maco perquè, a més, em van regalar d'un institut un pot de colacao
que el van omplir de missatgets on cada alumne em posava què li havia semblat la novel·la.
Ah, guau.
I jo el dia següent, quan vaig tornar a casa, ja aquí a Sant Just,
estava llegint els missatgets...
Clar, és que, mare meva...
Superemocionant, maquíssim, maquíssim.
Va ser un regal d'aquests caos.
Em va tocar molt la fibra.
Doncs hi havia una noia, per exemple, que em va dir que estava fent el projecte d'atrapassar òmni
d'aquest que fa en Daniel amb la seva àvia, que l'havia començat a fer amb la seva àvia
i que també volíem fer un viatge i tot.
O sigui, clar, troba gent que et diu, doncs mira, ara valoraré més el temps que passa amb els meus avis.
O ara, no?
O sigui, realment...
Ostres, molt bé.
I molta gent s'ho adonar al seu territori personal.
Clar, al final, jo, per exemple, quan anava a l'ESO, primer i segon d'ESO,
se'n van morir dos dels meus avis.
O sigui, crec que és un tema que en aquesta edat et toca molt, no?
Perquè és quan comences a, potser, a trobar aquells teus avis, no?
Ja no estan tan bé o potser, no?
O se't mor un avi o...
No, sí, sí, sí.
Sí, llavors crec que és un moment, bueno, que està bé per ells tenir una lectura així
amb un protagonista que li està passant una cosa, doncs, similar al que els està passant a ells
o al que els hi pot passar en el futur, no?
Llavors, crec que per això connecten tan bé.
I, Paula, com va el sistema de votació, no?
És a dir, ells trien en funció de l'experiència que han tingut amb cada autor de...
perquè entenc que igual que vas fer tu, que vas anar la setmana passada a parlar amb ells una estona, no?
Els altres autors nominats també ho faran o ho han anat fent.
Clar.
Al final, jo suposo que és un mix entre el que t'ha semblat el llibre i després el que ha sigut la trobada amb l'autor, no?
Que també influirà, o sigui, no?
Com t'ha caigut segurament el tipus de preguntes, no?
A veure, no ho sé, suposo que és un mix de tot.
Potser si estàs entre dubtes, entre dos llibres, la trobada amb l'autor pot acabar de desempatar.
No ho sé, això cadascú, doncs, no?
Però sí, al final, després de totes les trobades, doncs, votaran i llavors ja em diran si he guanyat o no, que ja et dic, o sigui, tant de bo guanyi, no?
Però realment jo em sento guanyadora ja perquè per mi ha sigut increïble poder parlar amb ells, que m'hagin nominat en aquest premi, o sigui, ja et dic que com jo, era un llibre que vaig escriure sense saber si el publicaria ni tan sols, o sigui, jo ja sóc guanyadora, saps?
Per tu ja, això és, tot el que vingui, benvingut serà.
Sí, sí, sí.
Falten, Paula, creus més projectes que fomentin potser aquest gust per la lectura, no?, que ajudin també a crear criteri amb els nois i noies, el gust propi també per l'alumnat?
Jo crec que sí, perquè al final, per exemple, jo vaig tenir la sort que a casa meva es llegia moltíssim, o sigui, al final jo sóc lectora i sóc escriptora, perquè a casa meva es llegia molt, no?
No sé si, o sigui, pel camí, clar, jo ja he anat buscant projectes que m'agradessin coses no, però si jo no hagués tingut la sort de ni casar llibres, no sé si m'hagués desenvolupat aquest gust per la lectura, no?, a l'escola o a l'institut, llavors jo crec que aquests projectes, aquestes iniciatives van molt bé i ja et dic que s'haurien de replicar.
Jo no, o sigui, a mi mai em va venir un autor a parlar quan jo era estudiant i crec que és una cosa que m'hauria encantat, no?
A mi m'ha dit algun alumnador, ostres, ara ets la meva referent, no?, perquè sé que es pot arribar, no?, o sigui, tenir una persona de carn i ossos que ha aconseguit el que tu vols, no?, no sé, està molt bé tant això, poder parlar amb els autors com iniciatives d'això, lectores i tal, que sé que són coses que realment pot costar que funcionin, però mira, això de Vilanova està funcionant molt bé.
Bé, de fet està comprovat que l'alumne lector després té més èxit a nivell, bueno, més que èxit, o sigui, té més bons resultats, no?, a nivell escolar, té millors competències també lectores, bueno, és una mica anar creant com aquesta base, no?, per l'aprenentatge.
Sí, i de fet les competències lectores cada vegada van pitjors, van pitjors, sí, que la comprensió lectora ara, doncs, no?, i llavors, realment, jo crec que aquestes iniciatives van molt, molt, molt bé.
Quan sabrem, Paula?
Bueno, si està, sí, ja sabem, eh?, que tot el que ha vingut, el benvingut serà, però bueno, en el cas que et donin a tu el premi, quan ho podrem saber?
Bé, crec que al maig, crec que és a finals de maig, perquè ara encara, o sigui, cada mes hi ha una trobada amb un autor, jo he sigut la segona, llavors, crec que ara a l'abril hi haurà un tercer autor,
i llavors al maig, on hi haurà les votacions, tot això, i també estan fent, o sigui, estan fent book trailers, o sigui, estan, de manera, crec que no sé si és optatiu també entre els participants, no?,
triant el llibre que més li ha agradat, o el que més els vingui de books, i fan un tràiler, com de...
Ostres!
Sí, sí, en grupets del llibre.
Oh, que fort!
O sigui, que també serà xulo poder veure algun tràiler d'Inversemblant.
Molt guai.
Sí, sí.
Sortint de l'àmbit d'Inversemblant, que ja hem dit que està a la tercera edició, no?
Sí, sí, sí.
O sigui, que s'han hagut de vendre uns quants, almenys.
Uns quants, sí.
I del Premi Menjar Llibres, també, com van les sessions quinzenals al taller explorant la narrativa?
a l'Ateneu de Sant Just.
Doncs, molt bé.
Es va omplir el grup, crec que som onze.
Ara, bueno, per setmana s'han de lliure el paró de canvi de trimestre.
No sé si tornarem a obrir places o no.
Veurem.
I molt bé.
La veritat és que és un espai d'una hora i mitja cada quinze dies.
Fem molt debat, també.
O sigui, trobo que això està molt bé, no?
Quan algú diu un tema i s'estira del fil, no?
Al final és un moment que pots xerrar amb altres persones,
amb els que comparteixes interessos, no?
No, no, clar.
Està molt bé.
I després, doncs, llegim textos d'alguns autors,
sobretot també molts exercicis pràctics, lògicament, no?
Perquè l'objectiu no és acabar escrivint un text o un...
No, dia a dia anem fent.
Ara, per exemple, el text que m'han de presentar per dimecres
és sobre els hi ha posat de premissa l'esteroide aquest que potser impacta a la Terra, no?
El 2032, no?
Doncs que amb aquesta idea al cap facin un text, no?
Llavors, realment, o sigui, hi ha molta llibertat.
Pots fer-lo des de qualsevol perspectiva, pots posar-te en el 2032,
pots fer-lo des d'ara i pensant en el futur.
Llavors, jo els hi dono una premissa,
un punt des d'on ells poden tirar i explicar el que volguin, no?
Són temes interessants, això de l'esteroide.
A veure quins text surten, o sigui, pot sortir, bueno, de tot.
Pots sortir moltes coses.
I és molt interessant veure com cadascú afronta el text
des d'una perspectiva diferent,
perquè surten uns o dos arrelats
que no tindran res d'ara l'un amb l'altre, no?
O sigui, és molt xulo.
Aprofito, ja que estem parlant de...
d'aquest taller,
per dir que hi ha un concurs de microrelats
de l'Ateneu,
que també és força interessant
i us animo a participar.
Sí, a més a més,
tu vas ser una també, Paula,
de les que fa uns mesos
va fer el curs de microrelats, no?
Sí, sí.
Crec que també va ser a l'Ateneu, no?
Sí, a l'Ateneu, sí, sí.
Va sortir la idea d'aquí, de fet.
Ah, mira, ostres!
Un concurs, sí.
Uau!
Doncs microrelats, em sembla que...
No sé si les bases eren fer un text...
No sé si eren de 200 paraules o alguna cosa.
Màxims són 200 paraules,
o sigui, han de ser textos curtets.
No hi ha mínim,
perquè, finalment,
en un microrelat, no?
Doncs és un text curt.
I llavors ha d'incloure
les paraules festa major,
perquè ara s'emmarcarà
en la festa major de l'Ateneu.
Sí.
I hi haurà tres premis
i, bueno,
us animo a participar, no?
Em sembla que es poden entregar
els treballs,
les obres,
em sembla que fins al 24 d'abril,
o alguna cosa així.
Sí, sí, sí.
I després això,
a la festa major de l'Ateneu,
que és l'últim fin de maig,
que acaba el 23, 24 o així de maig,
llavors es donaran els premis.
Sí.
Home, doncs,
caldrà veure si algun dels teus alumnes,
dels que vas tenir allà
fa uns mesos
en el taller de microrelats,
acaba guanyant alguna cosa,
perquè això voldrà dir
que has fet bé la feina, eh, Paula?
A veure, a veure.
També, més qüestions,
segueixes col·laborant, Paula,
amb altres llibreries
com la Central
o la llibreria Libre
i que ens vas dir ja
a l'última entrevista
que anaves fent coses, no?,
amb aquestes llibreries, també?
Sí, mira,
a la Libri,
aquest mes,
sempre l'últim divendres a mes,
fem club de lectura.
I aquest mes toca comentar
Peter Pan
el dia 28 de març
a les 7 de la tarda,
que és un divendres,
i Peter Pan
és un dels meus llibres preferits,
llavors em fa molta il·lusió
aquest club de lectura.
Al final,
a mi m'agrada molt
aquesta novel·la infantil,
infantil, entre cometes,
de finals del 19,
principis del 20,
una mica,
això,
Alicia,
el País de les Meravelles,
Peter Pan,
m'agrada moltíssim,
perquè crec que són novel·les
que tenen moltes capes
de profunditat,
que les pots gaudir
de nen
i també les pots gaudir
moltíssim d'adult,
i Peter Pan
és un llibre així,
és un llibre per mi meravellós,
amb un narrador molt original,
perquè sembla una tercera persona,
en molts moments
sembla un narrador omniscient,
però de cop et posa el seu jo
i t'explica el que ell creu
i de cop et trenca una mica
el mirall aquest
i et fa recordar
que tot és una ficció,
però després torna,
és un narrador molt original
i m'agrada moltíssim
i és un llibre molt màgic.
Molt bé.
Sí.
T'han cridat per fer més clubs de lectura,
tallers d'escriptura,
tens pendent de fer alguna altra activitat
properament?
Mira,
el taller d'escriptura de la Central
que em preguntaves
l'acabaré a l'abril,
que ha sigut un taller molt maco
de creació de personatges
i aquí ha estat molt bé
perquè alguns dels alumnes
tenen projectes de novel·la
i llavors els he pogut fer un acompanyament
com més centrat en la novel·la
que estàvem pensant
o que estàvem començant a escriure
i això ha sigut molt maco.
Com una mena de coach?
Sí, una mena de...
Sí, és això.
Coach literària.
Hola.
I després, mira,
la setmana vinent,
el dia 26 de març,
presentaré el llibre del Jordi Nopka,
que el Jordi Nopka
imparteix aquí a la biblioteca
en diversos clubs de lectura
i té un nou llibre
i el presentaré al...
Bueno, estaré allà acompanyant-lo
el dia 26, que és dimecres,
a les 7 del vespre.
O sigui, que us convido tots també
a la biblioteca.
Oh, quina emoció, tu!
Sí, sí, perquè a més serà la primera vegada
que em poso jo a l'altra banda, no?
Clar.
I ho escullo d'un autor, no?
O sigui, és que s'intercanvien els rols
i em fa il·lusió també.
Bueno, és una altra perspectiva, no?
És una altra perspectiva, sí.
A més, clar, la feina de l'escriptor
o de l'escriptora
és molt solitària, no?
Llavors, quan fas aquestes trobades,
quan fas aquestes presentacions, no?
I de cop tenen voltes de gent, altres no?
És molt xulo perquè canvies totalment el...
Això m'està passant també
amb les xerrades d'Inversa en l'any.
O sigui, de cop dius,
ai, hi ha algú a l'altra banda, no?
Hi ha altres persones
i podem parlar de literatura, no?
Sí.
I està molt bé.
Doncs, Paula, sabem que el juny
trauràs el teu segon llibre.
Ens ho vas anunciar ja fa uns mesos.
Ens pots davantar alguna cosa?
De moment encara et reserves informació?
Mira, de moment em reservo informació,
però jo crec que aviat en podrem parlar
i podré venir aquí a Radio Sberna
a parlar del proper llibre que em fa.
Molta, molta il·lusió, de veritat.
Tinc moltes ganes que surti.
Molt bé.
Doncs res, tu esperarem el juny a que surti.
Paula, moltes gràcies.
Molta sort també amb el Premi Menja Llibres.
Ja ets finalista.
Per tu ja ens has dit que és com haver guanyat.
Però mira, escolta,
amb la cirereta del pastís
seria que t'emportessis, no?
També, doncs, bueno, aquest premi
que per mi no he llegit els d'altres llibres,
però Inversemblant se'l mereix de totes totes.
Moltes gràcies.
Paula, gràcies per venir
i que tinguis bona setmana.
Fins aviat. Adéu.
Adéu.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins demà!