Ara són les 11 i 12 minuts, esteu escoltant la Rambla,
el Magazine de Matins de Ràdio d'Esvern.
Comencem la segona hora i ho fem com sempre amb l'entrevista del dia.
Avui les convidades a l'entrevista són les veïnes Natàlia Bravo,
que és presidenta de la Junta del Walden,
i també tenim la Marta Nabot, que és vocal de la Junta Actual del Walden,
però que també és ex-presidenta, o va ser fa uns anyets.
I obrim els micros i les saludem. Què tal? Molt bon dia a les dues.
Hola, bon dia.
Doncs bé, a veure Natàlia, fa poquet que has començat aquesta nova etapa com a presidenta,
quan fa més o menys que ho ets?
Doncs ara mateix fa uns quatre o cinc mesos, des del mes de març.
Quan es van dur a terme les votacions?
A mitjans de març.
A mitjans de març?
Sí, sí.
Hi va haver molts veïns, va haver-hi una participació destacada en el moment de votar?
Bueno, van haver-hi força veïns, més dels que últimament es presentaven,
la veritat és que molt contents, però no deixa de ser una comunitat molt gran,
i el rati era petitet.
El que passa és que molta gent també es presenta en aquest tipus de reunions,
assemblees o votacions amb votos delegats per part d'uns altres veïns,
perquè no poden venir per un tema d'horari o perquè no estan a Sant Just en aquests moments
o perquè són els propietaris.
Però bé, la implicació va ser força interessant i satisfactòria, no, Marta?
Les dues sou veïnes d'Algualden i has dit a Natàlia que és una difícil realment amb molts veïns.
Sabíeu dir més o menys quina quantitat de veïns i veïnes hi viuen?
Mira, aproximadament són unes 450 vivendes i més o menys entre 1.000 i 1.200 habitants.
És un poble empatit.
És un poble empatit.
És un poble vertical.
És el que es pretenia quan es va fer aquest edifici.
Clar, realment una persona quan pensa en una comunitat de veïns
pensa en un bloc amb sis o set plantes poder i en les comunitats,
realment potser no hi ha una estructura tan gran de junta, vocal,
president o presidenta i punt.
Que de quants anys es renova la Junta?
Bueno, com passa en totes les comunitats, això acostuma a passar cada any.
El que passa és que a Algualden amb això també és peculiar
i no acostuma a passar cada any.
Es va renovant la mateixa Junta.
La Marta ens pot explicar millor perquè ella com veia...
Sí, jo quan em vam fer presidenta m'ho van explicar molt bé, saps?
Em van dir, mira, el primer any és per saber de què va tot, que hi ha costa.
El segon és perquè comences a fer coses, el tercer per acabar projectes
i el quart, dedicar-te a buscar qui et substituirà.
Ostres, està tot planificat.
Tot planificat.
Tu, Marta, en quina època vas ser-ho de presidenta?
2015-2014, ni me'n recordo ja. Vaig estar-hi cinc anys.
I com recordes l'etapa com a sent presidenta?
Mira, com tot és dur, és dur perquè és una feina que fas a més a més de la que ja tens.
Jo era mestra aquí a Sant Just i això era de més a més.
Però també té coses molt maques, de coneixença amb el veïnat,
d'implicació amb l'edifici, que penso que per això aquesta Junta
em va agradar molt quan es van presentar perquè l'objectiu principal,
que la Natalia l'explicarà, era part d'això.
Fer que la gent se senti part d'una comunitat
i se senti part d'un edifici que és singular i que és diferent, que és especial.
Natalia, explica'ns què et va motivar a tu presentar-te amb la Junta
i com la veu conformar, com vas buscar les persones.
Bueno, mira, hi ha un lloc on es fa molta vida social al Walden, que és a les piscines.
I en allà moltes vegades entre els veïns parlem, comentem de coses que es podrien millorar,
que hagués una llàstima que ara no es faci això que es feia fa ja temps.
Llavors, al Walden últimament, en els últims anys, havia perdut una mica la seva essència.
Jo me'n recordo quan vaig començar a viure aquí al Walden l'any 96,
que justament es celebraven el 25 aniversari de l'edifici
i es va fer una festa que va durar 25 hores i va ser divertidíssim.
I els veïns ens ho van passar bomba i va ser un moment xulíssim en el que ens vam conèixer
gent que no sabies ni que vivia al Walden.
I per mi va ser com superxulo i vaig dir, hòstia, que guai viure en aquest edifici.
Doncs això s'ha anat perdent al llarg dels anys i la gent ja...
La pandèmia tampoc ha ajudat gaire.
Llavors deia que era una llàstima que això de conviure més amb els veïns,
fer coses que es podrien fer com a nivell de convivència,
cosetes que hem començat a fer nosaltres ara, festes al terrat que abans ens feien
i motivar la gent que fes més vida de veïns.
Això va començar per la part més social i després també hi havia una part més econòmica
o materialista, com vulguis dir, que era el tema que moltes vegades
no t'arribava bé la informació del que li estava passant a l'edifici,
per què hi havia coses que no es feien o per què hi havia coses que es feien
i no te n'entaraves que s'estaven fent.
Llavors deia que estaria molt bé donar una mica de sang al tema nova
i regenerar una mica les energies per veure si aconseguíem que aquest edifici
tornés a brillar una mica amb aquella llum que tenia abans.
I això va ser el que ens va anar motivant un grup de gent a presentar-nos
per proposar una nova ajuntada.
El que era maco del grup és que hi havia molta gent jove,
gent que va néixer...
No com nosaltres.
No com nosaltres, bueno, a fora.
Jo no parlo...
Jo molt jove, sí.
Però que hi havia gent més jove i sobretot molt variada.
Hi havia gent que era arquitecta,
gent que per la seva professió també podien ajudar i mostrar.
Que tothom podia aportar alguna cosa.
Perquè tal com ha dit la Marta, això no té retribució.
Has de dedicar-hi temps, has d'estar moltes estones, moltes hores,
preocupar-te molt i llavors has de ser molt vocacional també.
Exactament.
És com si la presidenta...
Clar, amb mil i pico veïns és gairebé com un barri.
És a dir, és només un edifici,
però és com si fos l'associació de, podríem dir, de tot un barri.
Sí, sí, sí.
No, és que pensa que, a més, és el que parlàvem ara fa una estona.
En un bloc de pisos, quasi tots els pisos són de la mateixa mida
i, per tant, tenen una tipologia de famílies o d'habitants.
Això no passa, hi ha mòduls de gent que té 30 metres quadrats
i gent que en té 120 o 180.
Aleshores, hi ha gent que viu sola, famílies senceres,
és superdivers, és superdivers.
Quanta gent forma la junta?
Actualment som 11 persones.
11.
Llavors, aquestes 11 persones cadascú hem triat una mica
allò que podem aportar-hi, no?
Hi ha gent que s'encarrega més
de controlar el tema comptable, de factures i els gastos que portem
i veure com ho podem optimitzar.
Hi ha gent que s'encarrega més de la part sociocultural,
hi ha gent que s'encarrega del tema arquitectònic,
del tema d'obres, perquè és una bici que requereix estar molt...
En constant...
Exacte, cuidadito i amb renovacions i reformes.
Perquè quins són els temes més recurrents del veïnat
d'aquest edifici tan simbòlic de Sant Just?
Podem dir que els temes recurrents són els mateixos
que hi ha a qualsevol altre edifici.
Un és el manteniment de l'edifici en si,
que en aquest cas es multiplica per molt,
perquè sempre hi haurà alguna coseta que s'ha d'anar arreglant,
reformant, millorant i optimitzant.
I després hi ha els temes de convivència entre veïns.
També parlo del que deia la Marta.
Com que és una petita torre de Babelen
en què hi ha tot tipus de cultures i socioculturalment,
també hi ha molta varietat,
sempre hi ha conflictes entre veïns i diferències.
I també hi ha històries maques.
Tenim de tot.
Per escriure en un llibre.
Jo tinc una companya que és escritora, la Feina,
que es diu Marta, com jo, i ja li dic
que t'explico i fem una novel·la aquí.
Hi ha temes que queden sempre més enquistats
o que costen de resoldre o que fa temps que hi estiguin al darrere
o que ja portaves tu Marta intentant lluitar
i que s'assegueixen?
Home, sí.
És que hi ha temes que no s'acabaran mai.
Que sembla que s'ha d'estar al damunt.
Hi havia veïns que deien
això de la rehabilitació, quan acabarem?
Jo deia que no acabarem mai,
però quan acabem, fem l'últim balcó,
haurem de començar pel primer perquè ja serà tan bé
que s'haurà de tornar a reformar.
És un edifici massa gran.
Hi ha quilòmetres i quilòmetres de façana.
I quan no és una cosa és una altra.
I sempre hi haurà coses a millorar.
Que si les fonts no van, que si posem fonts o no posem fonts,
que si fem això.
La gent participa a les reunions de la comunitat?
És a dir, quan hi ha reunions de veïns,
la gent del guàlding hi participa?
És proactiva?
A veure, sempre hi participen els mateixos.
I és un dels objectius que nosaltres també ens hem posat a la taula.
Volem que hi hagi més gent a les reunions.
Que la gent nova també...
Volem que aquestes assemblees
que s'han anat degenerant
perquè eren avorrides, perquè eren llargues,
perquè no es podia fer molta interactuació.
Interacció.
Tot això canviï.
I que a partir d'ara la gent estigui motivada
per poder venir a aquestes assemblees,
que pugui dir la seva, que se l'escolti,
i que no siguin massa llargues
perquè la gent pugui venir i sàpiguer
que en una horeta, horeta i mitja
pot marxar cap a casa amb quatre idees clares
de què és el que està passant en l'edifici.
I per això nosaltres el que hem fet també
actualment hi ha una assemblea
que es convoca un cop a l'any
i és el que es feia fins ara.
I nosaltres ara el que estem és
convocant reunions informatives
monotemàtiques.
Sobre un tema.
Perquè així puguem informar tots els veïns.
Llavors els avisem abans, escoltem,
fem una reunió per parlar, en aquest cas,
com va ser l'última que vam fer,
de l'estat de les nostres piscines
i què és el que passa ara a l'estiu.
Llavors va venir força gent
i és el que volem una miqueta.
Creiem que si fem monotemes,
aquestes reunions,
poden ser més dinàmiques.
Hi ha més a més que pot haver-hi gent
que no estigui interessada en aquest tema i no venir
o en canvi molta gent que sí que estigui
i que pugui tenir opcions.
I a vegades aportar, inclús.
Mira, jo em dedico a això i tu no el coneixes.
Exacte.
Quins canals de comunicació utilitzeu?
Rollo cartells?
Tenim algun grup de WhatsApp?
Com va això?
Tenim cartells, tenim també
la comunicació via correu electrònic,
que hi ha dos correus electrònics
a través dels quals
es comuniquen amb nosaltres
i tenim una pàgina web
que estem treballant en ella
perquè també sigui un canal
de comunicació
i una de les coses que també volem posar en marxa
és un grup de WhatsApp
i també ho estem planificant.
Però clar, són moltes coses a abarcar
i anem a poc a poc.
De moment, el WhatsApp és una bona eina
entre nosaltres, oi?
Perquè tots treballem i amb tanta feina sort del WhatsApp.
Sí, sí, sí.
Quan us vau presentar, hi havia més candidatures,
Natàlia?
No, estava la candidatura actual, que hi havia,
o actual no, l'anterior, l'última
i nosaltres sols
ens vam presentar aquestes dues candidatures.
I també, una pregunta,
quan arriba algun veí
o alguna veïna nova, com us assabenteu?
Generalment, es posen en contacte
amb consergeria.
Consergeria ens ho notifica
a la Junta, en aquest cas
a la Marta i a la Mireia, que són les que són
responsables de portar tot el tema de consergeria
i porteria. Ells
es ho notifiquen a mi
i precisament, mira, ara fa poc
han entrat uns veïns,
em van enviar un correu electrònic, em van dir
com es deien, on vivien, els seus telèfons
i d'aquesta manera
nosaltres també anem actualitzant el llistat
de veïns que tenim.
Vosaltres detecteu si el perfil
de gent que hi viu al Walden és gent que potser
realment sí que té ganes de fer
virallar l'edifici o de
tenir contacte amb els veïns,
o hi ha gent potser que és més
residencial, és a dir que va
simplement a dormir, marxa,
hi ha de tot. És que hi ha de tot,
hi ha de tot. Hi ha gent
que té ganes que sigui la seva vivenda.
Mira, jo, per exemple, com t'he dit abans
que estic des del 96,
jo quan vaig comprar aquest pis
i vaig començar a viure amb el que era
la meva parella en aquell llavors...
Vam arribar al mateix temps, tu i jo, ara que penso.
No, tu una mica abans.
Porteu més o menys.
Són més grans.
Llavors, quan vam arribar, era
totalment residencial. Treballàvem a Barcelona,
sortíem de festa per Barcelona,
quedàvem amb els amics, els caps de setmana
marxàvem, viatjàvem, i estàvem aquí.
Tot va ser que
vam formar un grup de
gualdinites.
Carrel del reportatge del
Carles Bosch.
Sí, sí, sí, vam fer un grupet d'amics
que ja eren més gualdinites, músics,
i que fèiem les nostres troballes, però tot i així
també era una mica residencial.
Però el canvi va ser quan vam
tenir fills.
Quan vam tenir fills, que llavors ja estaven...
T'has de fer vida, ja.
Anaves al parc, te'n vas al col·le, fas els amics de l'escola...
Llavors ja sí que vam passar
a formar part del poble,
de Sant Just, i ja era per nosaltres
un lloc en el qual gairebé
no ens sortíem, fèiem molta vida.
Per mi va ser més fàcil, perquè
jo vaig anar directament al col·le.
Clar.
Digueu-me, va,
per vosaltres,
algun aspecte o el millor, potser,
o els millors de viure al gualdin?
Coses que vosaltres us agraden
del lloc on viviu, de l'edifici?
A mi m'agrada
que és un lloc peculiar.
Sí.
I jo obro casa meva
i és com si visqués a una casa.
No sóc conscient que estic a dins
d'un edifici tan gran.
Des de fora, dona la sensació
que jo he de ser un formiguei i tal.
I en canvi, quan estàs a dins,
la sensació que tens de pau
és molt gran. I per mi és això.
Per mi arribar a casa
és arribar al meu cau,
arribar a casa i tenir la meva pau.
I alhora, saber que puc anar
a la porta del costat a demanar patates
quan no en tinc.
Jo et diria dues coses molt diferents
perquè, com ha dit la Natàlia,
evidentment també la visc.
Una és que, bueno, jo per desgràcia
he passat coses dures
en els meus últims deu anys
i al gualdin
no saps com ni per què
però la gent sempre és allà
i et respon i t'ajuda.
He vist històries molt maques
allà dintre, de gent ajudant
i que no ho diries.
Com és que està ajudant?
Coses molt maques, això per una banda.
I per l'altra,
jo que ja fa anys ja ho vaig fer
i ara ho torno a fer,
quan ve gent a visitar l'edifici
és impressionant
la cara que fan quan entra.
Com es sorprenen
i com veus que
es meravellen. Que potser
estàs ensenyant i pensant
que això està trencat i ara m'ho veuran
i si fixen, estan mirant
la meravella que suposo
hi ve gent de tot el món.
Vull una persona de Taiwan
que està estudiant arquitectura
i sisplau, sisplau,
és un lloc privat però ja t'acompanyo,
jo t'ho explico i t'ho ensenyo
i veus les cares que fan
i et sents orgullosa de viure un vius.
Veren molts grups d'estudiants
o de gent de fora
i cada dia rebem
correus electrònics
demanant vindre a visitar
el Walden o gent que està aquí...
Si haurà de posar un guia express
allà al Walden.
El moment de guia express
és la Marta.
La Marta al seu moment
ho va fer
fa uns anys hi havia un grup de veïnes
que ho fèiem
hi havia algunes que eren angleses
altres franceses
i ens ho anàvem refletint.
Ara com que ja no estic a l'escola
que estic treballant al departament
ara practico l'anglès així.
I us han demanat mai
d'entrar a casa vostra
per veure com és per aquí?
Sí.
Entrar a la casa d'algú
és obrir
un trosset molt íntim
de les vostres vides.
Però quan portes una estona amb algú
i veus com ha estat mirant
l'edifici
el 90% de les visites
són arquitectes o estudials d'arquitectura
també t'ho has de dir, el 90%.
A vegades sí que dius
si a casa no hi ha ningú
els hi obro la porta
ells diuen no estan massa net
però també és maco
perquè des de fora
sembla que siguin pisos foscos
i són pisos que no són foscos
i és una manera de demostrar-los
mireu, i es queden parats
de com són.
I entra llum per les finestres?
I tant.
Home, hi ha de tot una mica.
A veure Natàlia, què li passa al teu pis?
No, no li passa res
perquè també està bé el de tot.
El meu té molta llum, gràcies a Déu
però hi ha pisos que jo reconec
que no en tenen tanta llum
però tot i així, els pisos
tenen la seva propietat pròpia
al Walden no hi ha dos pisos iguals
no és com un edifici normal
que pots guarnir-lo d'una manera o d'una altra
tindre'l decorat d'una manera o d'una altra
però més o menys saps on està la cuina
on està el lavabo, on està el menjador
i les habitacions
aquí és que cada cop que entres a casa
d'algun veí
en la qual no has estat
dius, uala, que diferent
i sembla que estiguis en un edifici tan diferent
i és igual que el teu
els metres quadrats són els mateixos
són mòduls de 30 metres quadrats
en tens un, dos, tres, quatre
però clar, depèn de com te'ls distribueixes tu per dintre
la sensació és
completament diferent
vinga va, anem acabant ja
com voleu decorar l'edifici per la Festa Major
que això ens ha arribat
que voleu allò fer
un punt i a part com si diguéssim
què voleu fer, va
la veritat és que creiem, les dues
creiem que és la primera vegada que al Walden
s'involucra la Festa Major
en aquest aspecte
no ens podem manifestar ni com a blaus
ni com a grocs, tot i que aquí
algunes són més grogues i unes altres
més blaves
ja comencem a la junta
així
però de totes maneres en l'edifici
hi ha de tot tipus de gent
que és groga o és blava
llavors estem convidant
a tothom perquè guaneixi les seves
balconades del color
que el representa
i nosaltres el que farem és posar bandaroles
blaves i grogues en l'edifici
i guarnir-ho dels dos colors
representació de tots els veïns
d'aquí en un futur
se'ns han ocorregut mogollons de coses
que podem fer per veure si l'any que ve
podem entrar més en la Festa Major
i saber qui guanya
a dins del Walden si els blaus o els grocs
jo ja l'he decorat, no sé com ha quedat
perquè estic tan amunt que no ho veig
com ha quedat
tot és començar
perquè la gent s'animi
la propera reunió
que teniu prevista
té data, temàtica?
de moment no, tenim diverses reunions
previstes a nivell informatiu
perquè hi ha diverses coses importants
que s'ha de comunicar
i en funció d'aquestes reunions
es convocarà l'Assemblea
perquè hi haurà coses que es tindran
que sometre a votació
i això ja ha de ser una reunió asembleària
perquè amb l'Ajuntament
manteniu algun tipus de relació
de vincle?
bueno, estem intentant
i ja hem fet diverses reunions
i la veritat és que ens agradaria molt col·laborar
i jo crec que l'Ajuntament també té moltes ganes
de col·laborar amb nosaltres
perquè considerem que és un edifici importantíssim
per Sant Just
i el nostre veïnat també és molt important
per Sant Just
Marta, Natàlia, si us sembla
moltes gràcies per haver vingut
a aquesta estoneta de Ràdio Desvern
que acabeu de passar molt bon dilluns
bones vacances també
i a veure que al Gualdent
està aquí una mica a la festa
moltes gràcies a vosaltres
doncs que vagi molt bé
igualment i bon estiu
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i