Avui a l'entrevista del dia parlem amb Ramon Figueroa, portaveu de Junts Sant Just, per analitzar alguns dels temes d'actualitat que afecten el municipi. Ho fem amb una setmana marcada per la detecció d'un cas de pesta porcina africana en un senglar Sant Just d'Esvern.
Una notícia que va sortir divendres passat, fet que ha obligat ampliar la zona del risc al Baix Llobregat i també aplicar restriccions d'accés al medi natural en diversos municipis. També aprofitarem aquesta conversa per parlar d'alguns dels principals temes polítics i municipals que han passat pel ple i que marquen l'actualitat del poble. Ramon, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, Dani, què tal? Hola a tothom.
Benvingut al programa. Comencem amb aquest primer bloc, que hem volgut tractar el tema de la pesta porcina abans d'entrar als acords del ple, perquè la setmana passada es confirmava la detecció d'un senglar amb pesta porcina africana Sant Just, fet que obliga a ampliar la zona del risc.
Tu ets el primer representant polític amb el qual podem parlar d'aquest tema. Quina valoració esteu fent des de Junts i com creieu que el govern municipal està actuant respecte a aquesta notícia? Doncs bé, és una cosa que és preocupant. Per contra, també som conscients que acabaria passant. De fet, precisament en el ple anterior, ara farà 10 dies, es va fer una pregunta al respecte perquè hem anat veient com vam començar en aquesta segona onada
semblava que ja sabia com acabat, però aquesta segona onada que va començar pel Papiol, va passar Molins, va passar Sant Feliu, al final el parc de Collserola connecta amb tot i que el límit creués, doncs això no entén de límits, no? I per tant, geogràfics, per tant, doncs era evident que arribaria, semblava molt evident. I precisament en el ple, ara fa uns 10 dies, doncs es va fer la pregunta i ens van ja confirmar que havien trobat
un port senglar mort, aquí ja al terme municipal de Sant Jús, i que estaven fent proves al respecte per veure si era per causa de la pesta porcina o era una altra cosa. Per tant, ja estàvem en prealerta esperant els resultats i malauradament els resultats han donat positius i així ens ho vas confirmar com bé has dit ara dijous o divendres.
ja es va confirmar que sí, que era un cas de presta porcina. Per tant, l'Ajuntament i aquest govern ha fet el que ens toca fer en aquests moments, que és, segons les directrius i el que ens ordenen des de dalt, des d'amunt, tallar l'accés a Collserola, així que
com a Junts també a tota la ciutadania que respectem, a qui fiquen valor els agents de la protecció civil que tenim, que estan fent una gran tasca informant a la gent, sisplau, que no s'accedeix a Collserola. Així que ens sumem a aquesta petició i que només allà on ens deixen, que és per fer aquelles activitats en llocs tancats, com el tenis i la hípica o llocs que concretament, que ja és una zona habilitada, tancada,
que és on es pot anar a fer aquella activitat concreta allà dintre i per l'única opció per les quals hem d'entrar a Collserola. Ens estimem tots molt a Collserola, és el nostre parc i per tant ara s'ha de ser respectuós i sobretot fer cas a les autoritats en aquest cas i respectar aquest cordó i no accedir durant un temps fins que segur en breu es podrà tornar a fer ús del nostre parc.
Com deia el portaveu de Junts Sant Just, aquesta situació ha comportat restriccions d'accés al medi natural en diversos municipis, inclòs en aquest cas Sant Just, i en aquest cas la ciutadania també està al corrent gràcies a la feina que està fent Protecció Civil a Sant Just i també de tots els comunicats que s'han enviat, que s'han difós per part de l'Ajuntament. Marxem a parlar dels acords del ple.
El ple va aprovar l'adhesió de Sant Josep a la taula de sense llarisme del Baix Llobregat. Com valora Junts aquesta adhesió i quin impacte pot tenir en el municipi? Bé, nosaltres evidentment hi vam votar a favor. Això va, de fet, a veure, el sense llarisme al final inclou situacions sense sostre, habitatge insegur...
inadequat i grans dificultats d'accés a allotjaments estables. Des del Consell Comarcal concretament es demana actuar sobre un problema que tenim actualment ja no només a Sant Just sinó a tota Catalunya i al final el Consell Comarcal a vegades també serveix per això, per poder tenir aquesta visió supramunicipal que es poden fer accions que poden ser més contundents. I llavors la coordinació supramunicipal en aquest cas és important. Nosaltres
Com a dades, sí que és veritat que a Sant Just hi consten 24 persones en situació de sensellarisme i una dormint al carrer, la resta en altres situacions com llar ocupades i tal, més o menys representa un 0,15 o un 0,12%, una cosa així, que ja és el tema del mateix que en Catalunya en general, o sigui, tenim un percentatge molt similar. Per tant, des de les entitats, des de la cosa pública, el que podem fer és intentar ajudar aquesta gent i, sobretot,
que, bueno, posar-li solució i, per tant, sumar-nos a taules que puguin treballar perquè això ho puguem erradicar, realment no tinguem gent dormint al carrer, doncs és important, interessant, nosaltres hi vam votar a favor, evidentment, igual que farem en el Consell Comarcal.
El programa tindrem dimecres a última hora José Antonio Monteagudo, que en aquest cas és el representant, és la persona de referència, el conseller d'Acció Social, i parlem amb ell sobre aquest tema. I bé, doncs podrem ampliar una mica també d'informació als nostres oients sobre aquesta taula del sense llarisme.
Marxem a parlar també ara de l'aprovació inicial, en aquest cas, de la modificació del Pla General Metropolitans. Ho explicava també la portaveu del PSC, Isabel Darder, fa una setmana. Aquesta aprovació inicial, el que vol és regular usos i densitat a les plantes baixes, especialment al nucli antic.
i ens agradaria saber quina és la vostra posició sobre aquesta modificació, tenint en compte que justificava una mica el Partit Socialista a l'hora d'alguna manera tenir més espais, més recursos perquè els joves es puguin emancipar o aquelles persones que puguin fer-ho a Sant Just puguin fer-ho i alguns d'aquests recursos també passaven per aquest pla general metropolità.
Bé, nosaltres tenim molt clar, i crec que a ningú se li escapa l'habitatge segurament, si no és el tema més important, és un dels temes més importants i que més preocupa a la ciutadania. I, evidentment, totes aquelles propostes que puguin anar, no solucionaran el problema d'habitatge a Sant Just ni a Catalunya, però tot que pugui anar a ampliar l'habitatge públic, el parc d'habitatge públic, i en poder donar més solucions i alternatives a que la gent tingui un accés
més digna o a l'habitatge, creant més espais per poder viure-hi, doncs nosaltres ens hi trobaran i ens hi trobaran a favor. La veritat és que és bastant complexa aquesta aprovació inicial. Nosaltres la vam estar treballant, vam estar parlant amb els ràpids, amb els experts, valorant a veure quin efecte podria tenir...
Sí que en el ple alguns altres grups municipals voler ser, crec, que massa alarmistes en quant a que això pot incrementar moltíssim la densitat. Nosaltres, i amb els experts ho comentàvem, no és veritat, creiem que sí, que podríem arribar, potser amb sort, doncs no sé, un centenar més d'habitatges, dels quals un percentatge d'aquest centenar pot ser habitatge públic. Doncs benvingut serà tot el que sigui incrementar l'habitatge públic.
Jo així com per explicar una mica perquè la gent ho entengui, que ja sé que més o menys es va fer, en aquesta primera aprovació inicial nosaltres sí que hi fericarem al·legacions per intentar millorar com fem sempre. Després potser ens l'estumben perquè això a vegades passa, però intentem sempre millorar el text perquè sigui...
perquè tinguem un pla o en aquest cas una modificació millor que la que tenim actual. Però pengen tres potes d'aquest pla i al final és, per una banda, com bé has comentat, sobretot a la part de centre i sobretot en els eixos comercials, és regular els locals comercials. Els locals comercials ens trobem...
que a dia d'avui, si tens la ventilació correcta, obert davant, darrere, els mínim 35 metres quadrats, si no m'equivoco, pots demanar un canvi d'usos i passar de comercial a habitatge. Això ho pots fer ara sense cap tipus de problema, sempre i quan compleixi el local tots els requisits, no?
Què ens passava? Ens passaven dues coses. Una, que és que sí que és veritat que aquells locals que canviaven, si hi havia una densitat, que és que és un bloc, ens imaginem un bloc per fer-ho fàcil, de 10 habitatges de 1.000 metres quadrats, doncs nosaltres a Sant Just tenim la proporció de 100, de 1.100. Llavors això vol dir que 1.000 entre 100 surten 10, són 10 habitatges. Per tant, si tenim dos locals a baix, no podem fer un 11 habitatge o un 12 habitatge perquè en aquell espai ja estan ocupant 10 habitatges.
llavors el que fem per una banda és baixar a 80 de tal manera que en aquest cas si és un bloc de 10 no hi ha, és un exemple fàcil per números però si tenim 10 pisos en un espai de 1.000 metres quadrats i tenim dos locals ara passant a 80 podrem fer dos més i podrem fer dos habitatges més aquests habitatges sempre i quan amb les dimensions correctes però aquí, clar, per no perdre la part comercial que al final això a nosaltres ens preocupa molt
El que hem dibuixat són els eixos comercials, dir, escolteu, i això ara no està, per tant, aquí li posem una regulació més que creiem que és important, que és allà on hi hagi un local en una zona d'eix comercial, que es delimiten, ells delimiten Bona Vista, Creu, Raval, zona de Salvador Espriu, carretera, alguns punts que ells consideren d'eixos comercials,
Doncs allà s'ha de mantenir un percentatge, crec que és un 30% del local que el que dona al carrer ha de seguir sent local comercial, no pot passar a vivenda. I allà on passa això, si la resta de local que s'obre dona més de 30-50 quadrats ja es pot passar a vivenda, doncs aquell local sí, passarà a ser a vivenda, però serà d'HPO.
d'HPO, que el propietari en podrà fer ús propi, sempre i quan, doncs, o bé, si el vol per arrendar, posar-ho a arrendar en HPO, o si el vol vendre, el vol traspassar, doncs l'haurà de traspassar amb un preu d'HPO. O si se'l vol quedar per ús propi, com passa, perquè coneixem de casos que passen, doncs mira, fantàstic, si mai alguna hora l'ha de arrendar o l'ha de vendre, serà en HPO. Per tant,
Si això passa, estem regulant la pèrdua de comerços d'alguna manera, sobretot protegint la part dels eixos comercials, això ho trobem molt interessant, però a més a més donem pas a que la part d'aquest habitatge incrementi, encara que sigui poc, però incrementi d'alguna manera el part d'habitatge públic. Per tant, aquesta pota és interessant, necessari això de baixar 80 perquè això ho puguin realitzar,
Nosaltres tirarem al·legacions respecte a poder ampliar una mica aquesta zona d'eix comercial, creiem que es queda una mica curta les limitacions, perquè els llocs on no passa no estan obligats a mantenir el local comercial. Llavors hem de tenir, assegurar molt clar quines zones volem. I hi ha una tercera pota, i amb això acabo, que és sobre les zones de vivendes d'urbanitzacions, com pot ser la plana Bellsolets, la Miranda, que aquí el que em permeten és les cases unifamiliars poder-les dividir
amb dos o fins i tot amb tres. I això també és interessant i crec que està bé perquè ja ens donen casos de postfamílies que, per exemple, han arribat al pis, els pares ja no hi són i tenen una casa de 500 metres quadrats que és molt gran, doncs, ostres, ara estan vivint els dos germans que són dues famílies independents. Això no està regulat i així ho podem regular. Es pot dividir, si per tant tenen dos punts de suministre de llum, dos punts de suministre d'aigua, tindran dos ibis independents i podran, diguéssim, empadronar-se amb dues vivendes diferents.
i en el cas que es volgués fer una tercera, aquesta tercera serà d'HPO, que aquí és una mica perquè no obligués a fer especulació, i sempre mantindran la categoria de vivenda unifamiliar. Són tres potes, és una mica dens, però crec que és important explicar-ho perquè no facin demagògia,
que no és el meu paper, que jo no estic al govern, però crec que al final és interessant, i si es fan coses interessants, doncs se'ls ha d'explicar a la ciutadania, se'ls ha de dir, escolta, el que volem és incrementar l'habitatge públic d'una forma controlada, a l'habitatge públic ens interessa, i al final són eines per regular i no perdre el comerç, que és una cosa que nosaltres mirarem molt amb lupa, ja ho estem mirant, i farem alegacions al respecte per poder ampliar aquesta part de zona comercial.
Ramon Figueroa, portaveu de Junts Sant Just, ens ho explica, ens ho ha explicat de forma detallada i molt ben explicat. També ens ho feia Isabel Dardé la setmana passada. Teniu les dues versions que realment són francament similars perquè realment...
parteixen d'aquesta base i parteixen d'aquest acord que s'està treballant, aquesta aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità, i passem a que el ple també va aprovar les bases de subvencions per a esportistes i escoles de dansa.
i ens agradaria saber si creieu que aquest suport és suficient per reforçar el teixit esportiu i cultural del nostre poble. En aquest cas recordem que les escoles de dansa tenen bastant de pes al nostre municipi, però els esportistes podríem dir que gairebé més, perquè tenim molts esportistes d'elit o esportistes professionals que també treballen i que aquestes ajudes els serveixen per llaurar aquestes carreres que esperem que siguin prolífiques.
Sempre, des de Junts hem defensat l'esport, la dansa, l'activitat física, no només parlem d'esport, la gent ja ho té bastant interioritzat i jo crec que les entitats de Sant Just que s'hi dediquen ho fan així, també eduquen, també formen part del teixit del poble i creiem que és molt important.
En aquest cas és una cosa bastant tècnic també, i al final és alleujar i fer més fàcil aquestes ajudes. Això es va aprovar en un ple anterior, el que passa és que per demanar aquestes beques, diguéssim, per demanar això, els centres de dansa ho havíem fet via l'aplicatiu, cosa que complicava bastant i ho acabàvem fent per instància. Realment en aquest punt el que fem és modificar...
això i passar d'aquesta part de l'aplicatiu que complicaven poder demanar-ho via instància genèrica que els facilita. Per tant, tot el que sigui facilitar la feina per poder alleugerir aquest problema que tenim dintre de la part pública, que sembla que haguem de fer papers i papers i papers i cada cop es complica més. Per tant, alleugerar
a lleugerir en aquest cas, sobretot a les escoles de dansa, aquest procés per poder accedir a aquestes subvencions, a aquestes ajudes, doncs mira, benvinguts, benvinguts serà. Un parell de qüestions més relacionades amb el ple i ja passem a una qüestió d'actualitat municipal. Per una banda, les mocions. El ple també va aprovar la moció de suport al nou model de finançament autonòmic.
i es va aprovar la moció que planteja incorporar criteris lingüístics en la contractació pública. No sé si vol fer-nos cinc cèntims d'aquestes aprovacions i com s'ha posicionat el seu partit. A veure, aquesta moció, en aquest cas, jo entenc que el PSC, el Partit Socialista, governen aquí a Sant Just, però també a la Generalitat i també a Espanya.
Llavors s'ha aprovat aquest finançament, nosaltres hi vam votar en contra perquè és molt insuficient, parlem d'aquests 4.000 milions suposadament extres, el que passa és que quan fem el problema que tenim a Catalunya, així ho vam explicar ara, no m'extendré, però ja ho vam explicar en el ple,
és aquest dèficit fiscal que tenim, que evidentment amb 4.000 milions menys no es soluciona, perquè si fem i analitzem les dades de fa 10 anys enrere, veiem el dèficit fiscal en el qual segueix igual o inclús més, però amb aquests 4.000 milions que ens posen de més, si ens comparem amb fa 10 anys amb el cost de la vida que teníem en aquell moment, ja hem estat parlant d'habitatge, però podem parlar de la...
de la cestella de la compra, o podem parlar dels suministres, o podem parlar de tot el que hem ha pujat, doncs estem parlant que amb 10 anys hem pujat més el cost de la vida, més d'un 30%. Per tant, a augmentar aquests 4.000 milions d'euros ens quedem molt més curts. L'anàlisi ràpid que podem fer és que estem amb aquests diners vivint molt pitjor
que la qualitat de vida que teníem fa 10 anys enrere. Que evidentment ells volen treure en pit perquè han aconseguit aquests 4.000 B. Aquí no crec que la gràcia al final és un debat estructural de país i si tampoc coneixem, i això és el que ho refèiem, no coneixem les balances fiscals actualitzades. Per tant, estem parlant d'uns números...
que no han publicat, no sabem exactament què hi ha, per tant, és molt difícil poder-ho valorar. Nosaltres, en qualsevol cas, ja vam fer un argumentari bastant extens, i no em vull extendre més, però, bueno, hi vam votar en contra perquè és insuficient, ja, evidentment, i si ens centrem en Junts per Catalunya com a tal, doncs és evident que nosaltres defensem la sobirania fiscal igual que defensem la independència del nostre país.
Molt bé, doncs tanquem amb l'altra moció que comentàvem, que era el de criteris lingüístics en contractació pública i en subvencions municipals. Com valora el vostre grup aquesta proposta? Aquesta proposta va sorgir primer de la CUP, ens va comentar i ens hi vam posar a treballar juntament amb Esquerra i de fet és una moció que vam presentar conjuntament amb Esquerra Republicana, la CUP Sant Just i nosaltres junts, evidentment perquè molt a favor perquè sortís i es va intentar treballar, vam estar fent transaccions perquè al final el que volíem és que s'acordés.
Nosaltres des de Junts ho hem demostrat des del primer dia que el català és una obsessió per nosaltres i la llengua l'hem de protegir i qui millor que protegir-la que nosaltres perquè no ens vindran de fora a protegir-la. Per tant, totes aquelles accions que impliqui protegir la llengua, doncs ens hi sumarem. I així ho vam fer. De fet, en els primers pressupostos 2023...
Nosaltres ens vam abstenir en aquells pressupostos amb un dels punts molt clar era sobre accions sobre el català, en el qual contemplava ja una part d'aquestes accions. A més a més, després del 2024 vam presentar també una moció sobre el reglament de l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament, que va una mica amb aquesta línia.
però aquí la CUP amplia una mica més enllà i se'n va atacar, diguéssim, a anar sobre les contractacions públiques, exigir el català en aquestes contractacions. Aquí van haver-hi unes quantes transaccions amb el Partit Socialista, que era una mica més sí però no, però vam trobar un acord que al final és això, exigir el català allà on puguem. Per tant, evidentment, a favor vam votar, la vam presentar nosaltres també, i tot el que sigui protegir el català, evidentment ens hi trobaran sempre.
Doncs tanquem aquest espai d'entrevista amb l'actualitat municipal amb una notícia que surt del ple però que ens interessava també poder parlar aquí al programa. S'anunciarà l'ampliació del recorregut bus nit N12 fins al barri de Maslluí.
una reivindicació històrica pels components d'aquest barri de Sant Just perquè sabem que a la nit es feia feixuc el fet de tornar a casa si venies de Barcelona en transport públic i en aquest cas sembla ser que en uns dies serà vigent
aquesta actualització, que per tant el busnit, l'ENA12, arribarà al barri de Maslluí. Vosaltres també vau fer un vídeo explicant a les xarxes socials, als sanjustencs i sanjustenques, què vol dir aquesta ampliació, què vol dir aquesta modificació, i per tant ens agradaria que ens expliquessin una mica la vostra postura.
Bé, doncs, contents, contents perquè, igual que altres, però nosaltres, doncs, em portem molt de temps reivindicant que el nitbus arribés a Maslluir, ens dona la percepció i tenim la sensació que a vegades hi ha barris de, bueno, que no vull dir de primera i de segona, però barris que tenen a Sant Just, doncs, molts més beneficis que altres barris no en tenen, no?,
I el que era evident és que Maslluí, i puc dir-ho com a veí ara ja no, però he estat cinc anys vivint a Maslluí, doncs evidentment no podia ser que no tinguéssim que el nit bus no arribés. Nosaltres en el vídeo expliquem una mica aquesta pressió, aquest des del primer moment en campanya electoral, ja el 2023, doncs recordo en campanya repartint fulletons a la parada del bus dient ell quan entrem a l'Ajuntament exagerem que el nit bus arribi a Sant Just.
Així ho vam fer, ho vam explicar en vídeos. Després, a l'any següent vam poder muntar, jo crec que l'any 2024, que va ser un èxit, una taula de diàleg respecte a una taula de mobilitat, que li vam dir, que la vam estar explicant aquí a la ràdio.
amb tots els partits i un dels punts que nosaltres vam ficar sobre la taula, aquells 13 punts, era el nit bus a Maslluí. I de la forma que sigui, però havia d'arribar el nit bus. Segurament encara ens falta una mica més, però havia d'arribar d'alguna manera. Evidentment, el govern també haurà fet la seva feina, complint...
amb l'aprovació de la moció, perquè és una moció que vam aprovar per unanimitat per tot el consistori, amb un dels punts que era, hi havia més, amb l'X30 també s'està treballant, encara hi ha coses a fer, però en quant al nit bus, doncs mira, això s'ha pogut tirar endavant, ho hem fet ampliant per la part de Sant Feliu, ens pujarà per el parc, just quan arriba, just abans de Sant Just, girarà per anar a buscar fins a Comte Vilardaga, llavors allà pujarà.
guanyem aquesta part perquè els veïns del barri tinguin accés i puguin anar a Barcelona d'una forma directa a les nits, perquè al final és un barri també amb molta gent jove, que ens deia ús, nosaltres ho reclamàvem, hem fet la pressió que havíem de fer, vam presentar les mocions, es van aprovar, les mocions, quan s'aproven, són per complir-les, i per tant, que hagin complert amb això, contents i agraïts que ara puguem tenir, si més no, aquest servei, segurament no és suficient, però és una miqueta més, per tant, contents en aquest aspecte.
Perfecte, doncs amb aquesta ampliació del bus nit, tancaríem el nostre bloc de preguntes, ens consta que vols afegir una cosa més Ramon, i amb això ja tancaríem dos minutets. Ràpid, senzillament aprofitar l'espai que tinc aquí, ja ho hem fet al bolletí, de fet l'article al bolletí ja parlem, són aquestes converses 2731, tinc la primera oportunitat de parlar d'elles.
Només que sapigueu que serà una sèrie de podcast, si tot va bé posaran 7 capítols que anirem fent durant aquest any, ja els aniré explicant el proper dia, però sí que aquest mes de març farem el primer programa, el primer podcast que publicarem, que convidem que l'escolteu, que és molt interessant. No vull dir el convidat, però és una persona rellevant, d'igualada, puc avançar, més de 350.000 seguidors, vull dir que...
una persona potent que ens obrirà una mica la llum i ens explicarà també una miqueta la raó d'aquest podcast. Per tant, convidem aquests podcasts que li direm Converses 2731. Doncs ja ens explicaré en un proper cas, perquè ja haureu escoltat el primer capítol i esperem també que el segon el pròxim cop que vingui. Però animar la gent que pugui escoltar, que ens està quedant molt xulo i crec que som molt interessants. Ramon Figuero, la portaveu de Junts Sant Just, gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Bona setmana. A vosaltres igualment. Gràcies.