la llei del silenci.
David Àngela, Catalunya Ràdio, Sant Adrià de Besòs.
Esports, Marcos García.
Un grup de socis del Bar s'han presentat una denúncia
davant la comissió de disciplina del club.
Argumenten que l'actual directiva
ha causat un dany reputacional
a l'entitat pel cas Olmo i Pau Víctor
i demanen la inhabilitació
a perpetuïtat de la Junta Directiva.
Sobre la no inscripció a hores d'ara d'Olmo
i Pau Víctor, l'exvicepresident econòmic
del Barça, Eduard Romeu, n'acaba de parlar
al matí de Catalunya Ràdio. Està convençut, Romeu,
que la Liga no ha facilitat
la tasca del Barça.
No se'ns han respectat, estic convençut.
No he dirigit jo les negociacions
perquè no soc part, òbviament,
però, vaja, coneguent els precedents
tinc clar que hi havia
unes garanties que després no s'han
arribat a executar. A nivell esportiu,
el Barça busca un lloc a la final de la Supercopa
contra l'Atletic Club a partir de les 8
a l'Àrebia Saudita. El partit com
sempre amb la transmissió a la TET de Catalunya
Ràdio des d'una hora abans.
Aquest migdia a la una, sorteig dels vuitants de final
de la Copa del Rei de Futbol
en què Barça i Madrid ja podrien trobar-se
i amb bàsquet finalment a l'Eurocup
el joventut rep avui el Bicic d'Asturc
a dos quarts de vuit.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen sis minuts
a les 11, us informa Mariona Salles Vilanova.
L'artista Obdulia Gallego presentarà l'exposició
titulada Femení Òcul al celler de Can Ginestà a Sant Just.
La inauguració serà el dijous 9 de gener a les 7 de la tarda.
L'exposició, oberta fins al 14 de febrer,
aborda el paper ocult de les dones a través de l'art.
Organitzada per l'Ajuntament de Sant Just,
ofereix una reflexió sobre la representació femenina
en diferents contextos.
L'accés serà lliure durant els dies de visita establers.
La matinada del 4 de gener a la 1 es van produir
dos incendis separats i simultanis a la part exterior
de l'Hospital de Sant Joan d'Espí,
prop de l'accés pel carrer Sant Martí de l'Erm.
Els focs van afectar únicament el recobriment de fusta
de la façana exterior i no es van registrar ferits
ni danses estructurals.
Els bombers van aconseguir extingir l'incendi
a tres quarts de quatre de la matinada
i posteriorment es van ventilar les zones afectades.
La normalitat es va restablir el centre a les quatre de la matinada
sense que els serveis assistencials
pateixin alteracions en cap moment.
Les causes dels incendis estan sent investigades
en col·laboració amb els serveis d'emergència
i la zona afectada s'ha coordonat com a mesura
de seguretat fins a la seva reparació.
El Consorci Sanitari Integral ha agraït
la ràpida intervenció dels equips d'emergència
i el treball del personal per garantir la seguretat
de tots els usuaris del centre.
Sant Jus d'Esvern va tancar el desembre del 2024
amb 508 persones registrades com a aturades,
mantenint una taxa d'atur baja del 5,1%.
Aquesta dada reflecteix una millora respecte al mes anterior
amb cinc persones menys inscrites a l'atur.
En comparació amb el mateix mes de l'any passat,
però s'ha registrat un lleuger increment de dues persones.
En relació amb altres municipis del Bas Llobregat de mida similar,
Sant Jus presenta una taxa d'atur inferior.
Per exemple, Sant Joan d'Espí té una taxa del 6,5%
i Molins de Rei un 6,5% també.
Això indica que el municipi es manté
entre els més posicionats en termes d'ocupació
dins de la comarca.
Al conjunt del Bas Llobregat,
la turba ascendia a 32.903 persones
amb una taxa del 7,8%.
Aquesta xifra suposa un descens anual del 3%,
però un increment mensual del 0,9%.
Dades que reflecteixen la dinàmica general de millora
a llarg termini en l'ocupació a la comarca.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació del butllet i horari de les 12.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
!
!
!
!
Fins ara!
Fins ara!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Escoltes la Rambla!
La vida santjustenca a través de les zones!
Són un quart de 12 del matí, esteu escoltant la Rambla, el magazin de matins de ràdio d'Esvern.
Passem a fer l'entrevista del dia.
Avui la convidada és Isabel Darder, la portaveu del grup municipal del PSC de Sant Just, amb qui farem un repàs de l'actualitat Sant Justenca.
Hola, molt bon dia Isabel!
Bon dia!
Doncs bé, bon any, també ja d'entrada, encara es pot dir.
Estem a dia 8 de gener, encara estem dins d'aquest marge.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs parlem una mica, fem una valoració, no?, des del partit també, de com han anat aquests dies de festes, de celebracions a Sant Just.
Recordem que aquí al poble hem tingut, doncs, des de campanyes solidàries fins a concerts, la Cavalcada de Reis també, trobades i àpats també amb algunes entitats.
Com ha anat?
Bé, la valoració és molt bona en aquest moment, tothom està molt content i hi ha hagut moltíssima participació i la gent s'ha engrescat moltíssim.
Malgrat ja hi ha hagut alguns canvis que potser, no sé, hem d'acabar de valorar l'any que ve, com l'emplaçament de la rebuda dels Reis aquí a Can Gines està,
en comptes de ser a la plaça de l'Ajuntament, perquè hi havia obres a les escales. Realment, jo que estava dalt del balcó feia molt de goig, molt de goig, hi havia moltíssima gent,
però també feia patir una mica tota la gent que estava al passadís, cap a la sortida i així.
El coll d'embut d'aquest, no?
Sí, que estava allà, era difícil. Bé, en tot cas, farem una valoració la setmana que ve de totes les festes, tot el que ha succeït i com han anat.
També els pastorets van fer un dia més. Jo crec que ha sigut, bueno, hi ha hagut alguns matisos diferents d'altres anys,
però la participació ha estat molt bona i molta gent de Sant Lluís ens ha dit que estàvem molt contents.
Realment, per exemple, allò dels Reis va ser sorprenent, perquè era, generalment, quan agafen un pont, dius, bueno, hi haurà molta gent que es quedarà a la segona residència
o que aprofitarà per anar-se'n a fora, i com que també hi ha Reis que també van a altres poblacions,
i, en canvi, ha estat un èxit, eh? Els horitzadors de Cabal Toms estaven molt, molt satisfets de com havien anat.
Sí, sí, sí, sí, realment, bueno, la sensació és aquesta, no?, que va ser una, realment, una cavalcada amb molta participació, no sé si potser la...
Jo crec que hem d'acabar d'ajustar i valorar-ho, però segurament deu ser de les...
De les més participatives.
Sí, més participatives. Realment, el discurs va ser curt, tot va ser ràpid, àgil, i els infants molt satisfets.
Molt satisfets, les cares, hauríeu de veure les cares que es veuen des de dalt, són engrescadores.
Sí, molt bé. Isabel, parlem també ara d'altres temes més dins de la política.
La política, fa uns dies Salvador Illa va presentar el que s'anomena el PUOSC, que és el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, de cara al 25-29,
que és una eina de reconeixement, no?, en el món municipal i que està dotat amb 500 milions d'euros, és a dir, amb més recursos pels municipis i pels pobles de Catalunya.
Sant Just, es veurà beneficiat d'aquest pla? I si és així, com notarem aquests canvis que no deixa de ser un pla més generós també per als pobles, per tant?
Aquest pla és un pla que es recupera, ja existia, no és nou. Amb les retallades es va eliminar, o es va reduir moltíssim, en alguns casos.
És un pla del 2025 al 2029, molt bé com deies, i és per inversions a les poblacions, als municipis.
I sí, Sant Just en traurà perquè hi ha uns barems del tant per cent per població, és un tant per cent per ciutadà, o sigui que no hi ha més barem de dir si la població és d'una manera o d'una altra,
o està aquí o està allà, si no és per ciutadà. I per tant, tindrem aquesta ajuda que haurà de ser destinada a inversions, a noves inversions.
Sí, i llavors des de l'Ajuntament hem d'acabar de decidir i fer una proposta amb aquests diners, que seran bastants, en què els invertirem.
Es poden consultar a la pàgina web de la Generalitat per d'això, i llavors nosaltres el que hem de fer és amb quina inversió els volem posar.
Molt bé. Entenc que l'Ajuntament decideix, no?, a quina és aquesta inversió, però hi haurà algun òrgan que digui, doncs sí,
aquests diners es poden utilitzar per fer aquesta inversió? O directament?
No, no, ho hem d'acabar de decidir, perquè, clar, aquestes coses, clar, era una cosa que havia existit i no existia, i ara existeix,
i per tant, com a Ajuntament t'has de replantejar, bueno, benvingut, però hem de pensar molt bé com i com, i per què, i en què, i fer una bona explicació de tot això.
Molt bé. Temo habitatge. El repte del PSC aquí a Sant Jús per aquest mandat, que ara ja s'acosta més o menys a la meitat, no a l'Equador,
és incrementar l'oferta d'habitatge assequible en més de 200 pisos, concretament en 220, va dir l'Alcada fa unes setmanes aquí a l'emissora.
Serà aquesta xifra una solució residencial, no?, i com veieu des del PSC que està afectant?
Bé, la situació de l'habitatge, no només a Sant Jús, sinó a tota Catalunya, a tota Espanya i generalment a Europa, és bastant greu,
i és un dels reptes importants de la política d'aquest moment. Va haver-hi un temps que era els llocs de treball, no?,
i ara s'ha convertit, l'habitatge ha passat al primer terme, no?
Nosaltres estem fent molts esforços i estem treballant perquè això sigui, és a dir, no és novetat.
Tots sabem que en l'espai de Bómer hi ha pensats que hi hagi un nombre important d'habitatges.
Després també el joc juvenil, però hi ha molts espais que tenim pensats i que ja estem treballant perquè comencin a ser realitat,
perquè pensem que tenim una necessitat urgent d'aquesta demanda, que no serà suficient, segurament no,
perquè les circumstàncies van agreujant-se, vull dir, que ahir sentíem que ha pujat els preus de l'habitatge,
ha pujat els preus de lloguer, vull dir, clar, a mesura que tot això vagi incrementant-se,
la necessitat cada vegada és més creixent.
També és veritat, no?, que cada cop als habitatges hi viu gent de forma...
No hi ha tantes persones ocupant un habitatge, sinó que hi ha, bueno, són persones, una o dues, tres persones per habitatge.
Abans potser les famílies eren més nombroses, no?
Jo crec que amb els anys, entre tots hem de repensar aquestes situacions noves,
i fórmules que segurament havíem tingut amb el passat i que no hem recuperat
perquè la pandèmia ens va fer com una mena de paral·lització,
però hem de recuperar, hem de recuperar, no sé, gent gran que visquin gent jove,
hem de recuperar moltes fórmules perquè una sola no funciona.
Hi ha diversitat de persones, diversitat de necessitats, diversitat de situacions
i amb temps i amb espai, i per tant hem de poder dissenyar diferents tipus de necessitats.
I estem treballant amb això, el que passa que fins que no tens les coses molt ben enfilades
no pots començar a explicar-les perquè és molt difícil donar expectatives
i després que sigui difícil de complir-les.
I per tant el que sí que tenim segur en aquest moment són aquestes construccions
que sí que es faran a Boomer, que es faran als Jocs of Anívols,
i amb això pensem que ja podem dir que això sí,
perquè això ho estem posant en funcionament i es farà en realitat, jo crec que, bueno, no sé,
dos, cinc anys, no ho sabem ben bé perquè hi ha inconvenients a vegades
perquè les lleis i les normes van canviant i llavors les s'han d'anar adaptant
i, bueno, estem en un país, bueno, tota Europa en general, molt garantista
i tot el que hem de fer ha de tenir una rigorositat, una legislació, una normativa
i a vegades, bueno, és complicat.
Vinga, seguim amb altres temes també.
Des de l'1 de gener ja s'estan aplicant les noves ordenances fiscals.
En el ple de desembre es van aprovar de forma definitiva
amb la rectificació d'errors materials i també la resolució d'algunes reclamacions.
Es va parlar de la taxa de gestió de residus municipals,
de l'IBI, també, entre altres.
Sí, clar, l'IBI puja un 5%.
Sí. Pel que fa a la taxa de residus, ara s'està anunciant també l'ampliació de bonificacions
i també recomanació de domiciliar el pagament.
Sí, perquè és el més senzill.
Perquè, si no, cada vegada o s'ha d'anar a correus o s'ha d'anar al banc
i si es fa una domiciliació és de forma més automàtica.
El que vam aprovar amb el ple és que el 2025
vam fer un ajustament dels paràmetres de les rendes
i també la forma de calcular-ho.
Va haver-hi algunes aportacions d'alguns ciutadans i també d'algun partit
que ens va fer alguns consells de com estàvem fent el càlcul
i realment els vam acollir i els hem incorporat.
Vale. Les bonificacions, no sé si són del 95%, no?
Depèn de cada situació.
Vale.
Pel que fa també a altres temes, un altre que està d'actualitat
i és de llarga trajectòria, mesos, potser també, inclús anys,
és el pla parcial de la bona aigua, el pla d'urbanització.
Hi ha moltes diversitats d'opinions sobre el com, sobre el què.
Aquí a l'emissora també l'alcalde parlava fa uns dies
d'aquest debat de noves aportacions que milloraran aquella proposta inicial
de fa ja uns quants mesos de l'Ajuntament.
De fet, també entitats, grups polítics i particulars van presentar al·legacions
que qüestionaven algunes coses com la densitat d'habitatge,
també aquest elitisme urbanístic que hi havia previst.
Bé, després d'aquesta revisió, algunes al·legacions s'han desestimat,
mentre que altres s'han incorporat parcialment per compliar amb aquests requeriments tècnics.
El PSC, com hi ha participant en aquest debat,
també en referència al ple de desembre que es va aprovar?
Sí, jo crec que hi ha dues coses diferents.
Una és què succeeix amb la vall i què passa amb tot aquell espai
i com s'ha modificat el plantejament, ubicar edificis en llocs fora de la vall
i buscar noves ubicacions i intentar que hi hagi menys densitat
i que hi hagi realment menys edificacions.
Això és una cosa i això fa molt temps que s'està treballant a l'Ajuntament,
hi ha molta participació ciutadana, s'han fet moltes xerrades,
s'han fet moltes queixes, moltes propostes, etcètera, i això continua.
Perquè del que era inicialment el que és ara, hem reduït moltíssim,
però la nostra intenció és reduir molt més i anar millorant aquest tema
en funció del que ens deixin els plans, les lleis, les ordenances,
l'edificabilitat de davant.
I això és la intenció.
Però una cosa que va sortir en el ple és una cosa concreta sobre els garrofers.
Que aquí sí que hi havia un...
El que hem de fer és una modificació del pla
amb un acord dels associats de veïns, l'Ajuntament i l'Ajuntament de compensació.
Que el que feien és, havien fet unes propostes i havien dit,
ens sembla que havíem de reduir la densitat i hem fet,
per tant, posem en marxa aquest conveni nou, el desenvolupem,
diem que la densitat és la mínima que es va proposar.
També van demanar que hi hagués un vial de sortida del barri
que no es col·lapsés, que no hi hagués entrades i sortides,
sinó que s'han entrat per un lloc i sortís per un altre,
per qüestions de seguretat, perquè fos molt més senzill,
i després que no superés un nombre determinat d'edificis.
I això també ha estat acollit.
I, per tant, l'únic que s'aprovava en el ple
és posar en marxa aquest conveni, que ja havíem arribat a acords.
El que havíem de fer és aprovar-lo pel ple.
Isabel, ara no sé si ja estan avent-hi més debats
o més reunions amb diferents parts implicades amb entitats,
ja l'entitat Salvem la Vall,
no sé si esteu tenint alguna mena de debat
entre els grups municipals, entre...
Jo crec que aquest tema no s'atura,
i estem constantment parlant.
A vegades, fins i tot l'alcalde ens cita,
els portaveus, i ens diu,
mireu, derivada d'això,
hi ha un espai que hem de mirar com s'ha de desenvolupar,
perquè hem tret sostre de la Vall
i l'hem recol·locat a un altre lloc del municipi,
i aquest lloc s'ha de desenvolupar també,
i hem de mirar com vulguem que es desenvolupi.
Vull dir que estem...
Jo crec que és un tema, és el tema crucial,
però no d'aquest mandat,
sinó que hi ha molts mandats enrere
i que continuarà així,
perquè jo crec que és molt important el que està succeint,
i que és molt important la proposta que es fa per la vall,
de fer un parc forestal,
i que a més, mirar com podem vehicular...
Perdó.
Com podem...
Li agafa la tosa, l'Isabel.
No, el col·lector que hi ha per sota,
que vam fer als anys 70,
que, per exemple, vam posar de manifest i palès que...
Però un moment, eh, Isabel,
que entrem un got d'aigua...
Que s'aclareixi la veu.
La Isabel ja ens segueix explicant.
Sí.
O sigui, ordenar la vall de forma de fer un parc,
de forma que...
que també, quan hi hagués grans...
les pluges, eh?
Potser el col·lector intern que hi es va fer
al final dels anys 70,
fos millor.
En aquest moment, aquest col·lector,
ho vam veure l'altre dia,
quan s'omple molt d'aigua de cop,
no dona l'abast.
I llavors...
No en passa.
Clar, l'aigua vol sortir per tot arreu.
Si aquest col·lector fos diferent,
o tingués un sobreixidor,
o tingués una situació diferent,
o estigués a l'aire,
no fos subterrani,
segurament seria molt més fàcil conduir les aigües.
Per tant, la idea de fer aquest parc fluvial
és molt interessant per reordenar tot allò.
Perquè allò, sobretot el tros de la bona aigua,
es va fer de forma matosera en aquell moment.
Segurament, ells van pensar que és la millor solució,
però també...
Bueno, també fa molts anys, això.
Clar, fa moltíssims anys,
però també hi ha una dita que diu que
els problemes d'avui són les solucions d'ahir.
Clar, i no hi ha cap...
Bueno, a nivell tècnic, no?
No hi ha cap expert que, per exemple,
revisi com està el col·lector...
Sí, i tot ho estem fent.
Ho estem fent tot, estem a sobre tot.
I a més, hi ha un dels punts
que vam fer en el ple del desembre,
que era el Duprofim...
El Duprofim, sí, que és el document únic de...
Sí, que s'han incorporat moltes coses noves
degut a les riades que hi ha hagut
i també degut a la pandèmia.
Vull dir que tot el que es va a mesura
que veus que hi ha una necessitat nova
i que les infraestructures van canviant
i tenen...
Bueno, el canvi climàtic, segurament,
quan el vam fer el primer...
això sobre l'aigua,
no hi havíem pensat.
Però, bueno, és que ara és una necessitat urgent.
I les pandèmies tampoc...
Bueno, devia fer molts anys
que no hi havia una pandèmia.
Per tant, hem d'incorporar-ho, no?
Per tant, jo crec que el tractament
que s'està treballant des de fa molt temps
sobre com ordenar tot aquell espai
és molt interessant
i que crec que quedarà molt bé.
En referència al Duproxim,
que no ho hem dit,
potser hi ha algú que ens escolta,
el Duproxim és aquest document únic
de protecció civil municipal de Sant Just
que es va aprovar, de fet,
per unanimitat en aquest passat ple de desembre
i, a més a més,
doncs això, tots els grups votant i a favor,
però no deixa de ser també una revisió, no?
Suposo que incorporant aquestes noves situacions
que hi han hagut darrerament.
Sí, incorporar coses noves
i, a més, unificar-lo
de forma que no hagis d'anar a buscar diferents,
sinó que tots tenen una mateixa harmonia,
uns mateixos responsables,
una forma de treballar comú.
Tant si hi ha riscos territorials,
com incendis forestals,
com nevades, com inundacions,
com transport de margadires perilloses,
com sismes,
com problemes químics,
com ventades, com radiològics,
com pandèmies.
I tot això, abans,
eren projectes de protecció civil individuals.
Bueno, doncs ara estem mirant d'unificar
i em diuen, bueno,
doncs hi ha un sistema d'emergències,
com funciona aquí, com funciona allà,
i que sigui tot coherent entre ells.
Isabel, quan aquest document estigui
ja revisat totalment,
amb tots els aspectes tècnics
i, a més, serà un document
que estigui a l'abast de la ciutadania, no?
Sí, i a més ens hem proposat
en alguns dels temes
fer com pedagogia,
fer informació que sigui didàctica
perquè ajudi els ciutadans a saber
el dia que hi ha un risc químic,
què hem de fer?
No hem de sortir al carrer, precisament.
El que hem de fer és quedar-nos a casa
el més lluny d'una finestra.
Aquestes coses, fins que...
Per exemple, és divertit perquè a les escoles
aquestes coses es treballen molt.
Sí.
I els nens saben
què s'ha de fer en aquestes situacions.
I, en canvi, a les llars
potser no hi ha tanta informació.
I, en canvi, això és important.
Què s'ha de fer quan hi ha un risc químic?
Què s'ha de fer quan hi ha augmentades?
Què s'ha de fer quan...
Que són petites coses que ajuden molt
i que, a més, jo crec que fins i tot
eviten molts incidents greus.
Molt bé.
Isabel, un altre punt del ple municipal
del mes de desembre
va ser l'aprovació provisional
de la modificació puntual
del que es coneix com la barriada de l'hostal.
Sí.
Exactament.
Què és la barriada de l'hostal
i quina és aquesta modificació?
Sí, és una barriada que està classificada
des del Pla Especial del 1994.
Sí.
Està protegida, sobretot, les façanes.
Perquè són...
Hi havia un hostal,
l'hostal nou de Sant Lluís,
que estava a la cantonada
carretera real a Taneu.
Ahà.
i tot això està protegit
perquè, bueno, té el seu encant
i la seva importància històrica
pel que fa al municipi.
Val.
És l'últim hostal de Sant Lluís
dels tres que hi havia.
Els hostals es posaven generalment
al voltant de la Via Augusta.
Val.
Que era, imagina't si l'antecedent
és antic.
No, no, sí, de l'època romana, no ho veig.
A la Via Augusta es posaven,
clar, la gent viatjava amb carro
o viatjava amb cavalls
i, bueno, havien de dormir
i estar en algun lloc.
Llavors, aquí el que va succeir
en aquest tros...
T'imagines quin tros de barri és, no?
Entre Bona Vista i Taneu,
carretera real.
Aquí hi havia una sèrie de...
Hi ha una sèrie de cases,
d'edificacions, d'uns propietaris
i un promotor volia
fer en l'interior
d'aquestes cases,
volia fer un aparcament,
un pàrquing.
I, llavors, volia fer l'entrada
pel carrer...
pel carrer Reial.
Llavors, va fer un pagament
de...
com de reserva
perquè a ell els compraria
les cases
i llavors les referia
i, a més, faria un pàrquing
i tot això, una promoció.
I el que va succeir
és que en el termini que tocava
aquest senyor no va ser capaç
perquè va venir la crisi immobiliària
de fer aquesta promoció.
Per tant, les persones
tenien dret a quedar-se
en el que els havia donat,
però ja no es va fer la promoció
i ja no es van tirar endavant
i, per tant,
si algú volia fer una promoció allà
es tenia que tornar a començar
tot el procés.
Per tant, com que no es va fer,
les fintes que quedaven afectades
pel pàrquing
i per l'entrada
pel carrer Reial
encara estaven afectades
a nivell de pla municipal.
I ara el que fem és desafectar-ho
perquè ja no té sentit
que es faci això
i, a més,
hi ha un carrer per darrere
que s'ha obert
que ja pot fer les entrades
als pàrquings
i ja no té aquesta necessitat.
Només era una desafectació
del que s'havia fet
en un moment
per fer una promoció
que no es va poder fer.
O sigui,
seria una mica optimitzar
l'ús del sol, no?
És a dir...
No,
és tirar enrere
un permís
que se li va donar
algú
per fer
un pàrquing
i com que ja no el farà
ho tornem enrere.
Vale.
Una mica
ordenació dels espais,
bàsicament.
Sí, segurament.
Molt bé.
Isabel,
acabem
amb una última pregunta,
una última qüestió
i és que
a l'Agrupació Socialista
de Sant Just
hi tenim a Rosa Maria Maristany,
dona del col·lectiu Trans,
presidenta de l'associació
Transbaix Power,
una entitat que de fet
forma part del ple
del Consell Nacional
LGTBI,
que és un consell
que treballa
per la defensa
i el reconeixement
dels drets
del col·lectiu LGTBI
i que participen
per exemple
també en la deliberació
de les polítiques
públiques
del col·lectiu
en les administracions
catalanes.
Aquí a l'administració local,
a l'Ajuntament
i també
com a regidora
de polítiques
de gènere
i igualtat
s'estan fent polítiques
per als drets
i la igualtat
LGTBI.
A veure,
d'entrada,
l'antiga regidora
de Sant Just,
la Gina Pol,
que és la secretària
d'Igualtat,
és qui porta
aquest consell,
per tant,
és també
qui té la responsabilitat
del que tu has dit.
Pel que fa
al municipi,
qui és la regidora
de la LGTBI?
és la Quima.
És la Quima.
És la Quima Jiménez
i no jo,
però en tot cas
et puc dir
que el que estem fent
en aquest tema
estem fent tallers
sobre identitat sexual,
escoles i instituts
i després
ara estem treballant
pel 32 de juliol
la visibilitat
del que sigui
tota la LGTBI
i poder,
bueno,
que no quedi amagat
sinó que quedi
més evident
que aquest col·lectiu
existeix
i que aquest col·lectiu
a vegades
no rep
el tracte
que es mereix
i el reconeixement
que es mereix.
Molt bé.
Isabel,
hem de deixar
l'entrevista
en aquest punt.
Gràcies per haver vingut
un mes
aquí a la misura municipal.
Que acabis de passar
bona tarda de dimecres,
també ja
bon cap de setmana.
Bueno,
escolta'm,
estem a dos dies.
A partir del dimecres
ja es pot dir.
I desgalles tens de plecar,
per si vam començar ahir.
Sí,
ahir ja era dimarts,
ja era dimarts ahir.
Molt bé,
moltes gràcies.
A partir de dimecres
ja es pot dir
bon cap de setmana.
Bon cap de setmana,
doncs.
Vinga, Isabel,
que vagi bé.
Adeu.
vinga,
rapi bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!