Són les 11 i 11 minuts, esteu sintonitzant al 98.fm, ràdio d'Esvern, l'emissora municipal
de Sant Just.
Comencem la segona hora de l'Arrambla, el magazine de matins.
Ho fem com sempre amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube
de l'emissora.
Avui és el torn de l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganyes, que passa per l'última
vegada aquesta temporada pels micròfons de l'emissora municipal.
Amb ell, de fet, tanquem les entrevistes polítiques de la temporada 23-24 aquí a
la ràdio.
I per tant, dedicarem aquests minuts a fer un balanç del primer any demandat d'aquesta
legislatura a l'Ajuntament de Sant Just i també per anar responent les preguntes algunes,
perquè n'hi ha moltíssimes que ens ha deixat la ciutadania als comentaris de les xarxes
socials.
Molt bon dia, alcalde.
Molt bon dia.
Comencem destacant, per això, l'oficialitat, ara sí, de la germanament de Sant Just amb
el municipi extremeny de Cabeza la Vaca, en un acte que es va fer, un acte institucional,
allà a l'Ajuntament de Cabeza la Vaca, amb vostè també, amb la regidora de Cultura Eva
Minyarro i les barres de Sant Just es van desplaçar fins a aquella ciutat.
Era un germanament que estava bastant esperat, bastant pendent de fer?
Sí, era un germanament just i necessari, perquè hi va haver molta gent d'aquell poble
que als anys 60 van fugir de la pobresa i van venir a Catalunya.
La majoria es van distribuir entre l'Hospitalet de Llobregat i Sant Just d'Esbern, i aquí
la majoria van formar família i s'hi han quedat tota la seva vida, inclús després
de jubilats han preferit quedar-se a viure a Sant Just que tornar a Cabeza la Vaca.
També és veritat que molts altres, un cop jubilats, han tornat, però tant uns com altres
sempre manifesten que s'han sentit molt acollits al nostre municipi,
ho entenen amb molt bon record i per aquest motiu era important fer aquest reconeixement oficial
a aquesta relació de germanor.
Segurament també perquè sense l'aportació de tots aquells emigrants dels anys 60 que van venir
al nostre municipi, doncs no hagués esdevingut el municipi amb la força industrial que va tenir
durant força anys, ni tampoc tindria la fesonomia que té avui en dia.
Han estat persones que han contribuït decisivament a configurar el poble que tenim.
De fet, la Casa Regional d'Extremadura així ho ha manifestat, que se'n sentia molt orgullona
la gent que en forma part dels dos pobles, tant del de naixement de la Cabeza la Vaca
com del d'acollida de Sant Just.
Sí, i ara el que es tracta és que aquest germanament no quedi en un acte simbòlic,
sinó que en el futur es pugui anar anudrint d'activitats que suposin intercanvi de persones.
Va haver-hi moltes persones que, sobretot als anys 60, van fer aquest trànsit d'Extremadura a Catalunya
o de Cabeza la Vaca a Sant Just d'Esvern.
I ara seria interessant que persones que no tenen vincle amb el municipi de Cabeza la Vaca,
que no tenen vincle amb Cabeza la Vaca i que va fer Cabeza la Vaquenys,
que no el tenen amb Sant Just d'Esvern, puguin conèixer els altres municipis.
I a vegades aquests intercanvis, no a vegades, sinó diria que gairebé sempre,
van bé també per trencar alguns esquemes mentals, alguns prejudicis o algunes opinions configurades
que després, un cop, quan coneixes la realitat de prop,
doncs te'n dónes compte que, com a tot arreu, hi ha coses bones i coses no tan bones.
I gent molt bona i gent que té les seves limitacions.
Ara sí, vinga, seguim fent una valoració de tots els passos que ha anat fent
i assumint l'Ajuntament aquest primer any de mandat d'una legislatura
que ha de donar resposta a bastants fronts oberts.
Bé, el primer any de mandat serveix precisament per això,
per posar les bases, per fer tots aquells canvis en profunditat que cal fer durant el mandat.
Els canvis que són importants no es fan d'un dia per l'altre,
són fruit de processos que costumen adorar més de quatre anys inclús
i per tant, l'embrengida forta cal donar-la en el moment inicial del mandat
i això és el que hem estat fent durant aquest primer any.
Per exemple, el canvi del sistema de recollida de residus,
que és un canvi complex que jo sé que ha generat en alguns casos rebuig,
en altres incomprensió, en altres també,
he de dir que s'ha entès però que ha generat rebombori.
Són canvis, com et deia, molt importants que cal implementar-los durant el primer any de mandat.
També posar a les bases el que són les grans inversions a nivell d'equipament, sobretot,
que suposaran canvis importants en el pla d'equipaments del municipi
i els serveis que prestem com a ajuntament.
I en definitiva, també altres canvis a nivell fiscal, que suposo que després en parlarem,
perquè m'imagino que moltes de les preguntes que s'han enviat tenen a veure amb aquests canvis,
però que també entenem que són canvis que s'havien de fer durant aquest primer mandat.
A l'any de mandat he entrat les coses perquè hi ha una llei que així ens obliga.
De cara també al proper curs polític, quines seran també les grans inversions que han de venir, que vindran?
Bé, ara durant aquest primer any hem posat les bases per, jo diria que les quatre grans inversions
que es faran en aquest mandat, en primer lloc la masia de camp freixes,
la rehabilitació, que vam acabar el dia, vam aprovar per ple l'inici de l'elicitació,
acaba el període de l'elicitació el 19 d'aquest mes, preveiem adjudicar l'obra al ple de setembre
i per tant és una obra que durarà al voltant de dos anys i arrenca ja properament.
El mateix passa amb la pista poliesportiva del Mas i Vi, que és una obra també que tindrà una durada al voltant de dos anys.
El ple de juliol iniciem l'elicitació, preveiem durant el primer semestre de l'any que ve començar les obres.
El mateix l'Ateneu, la rehabilitació del Teatre Ateneu.
Segurament al mes de setembre, màximo octubre, portarem a ple la modificació del projecte
i la previsió també és que les obres es reprenguin durant el primer semestre de l'any vinent,
obres que també tindran una durada estimada del voltant de dos anys.
I finalment, el paquet de les dues obres que no depenen directament de nosaltres,
que són l'Institut d'Escola i l'Ambliació del Cap,
en aquest ple anirà l'inici de la sessió del terreny on s'ampliarà el CAP, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
I, per altra banda, l'Institut d'Escola començarà a ser una realitat aquest mes de setembre
i esperem que durant aquest mandat també es comenci a construir el que serà el nou Institut d'Escola al barri del Mas i Vi.
I juntament amb totes aquestes inversions, una altra que depèn del Ministeri de Foment, o de Transport, millor dit,
que és l'ampliació del pont del B23, que també estem a l'espera dels resultats d'un estudi de mobilitat que hem encarregat
per saber per on ha de passar els vianants i les bicicletes que han de creuar per aquest pont,
ampliat i han d'anar de Sant Just a Sant Joan d'Espí.
Clar, seria com per anar de Sant Just al Brogi, no? És a dir, que ara s'ha de fer molta volta.
S'ha de fer una volta, sobretot si vius al barri sud, has d'anar fins a la Rambla i baixar pel túnel aquest que hi ha sota l'autopista.
Amb l'ampliació del pont de la 23 es millorarà moltíssim la connexió entre Sant Just i Sant Joan d'Espí,
en una zona especialment sensible de Sant Joan d'Espí, atès que hi ha l'hospital comarcal de referència, que és el Mugeix Brogi.
Vinga, doncs com hem vist, hi ha molts temes a tractar repassam, en tractarem uns quants i el que farem és anar introduint també per àmbits,
lògicament les preguntes que la gent ens ha deixat als comentaris a les xarxes socials.
Bé, com molt bé ha dit l'alcalde, aquesta setmana es neguiteja sobretot a la ciutadania,
el tema més repetit també als comentaris que està generant dubtes, és la nova taxa de residus.
La gent sobretot es pregunta si la taxa metropolitana del tractament de residus municipals que paguem, diu una persona, una usuària,
la factura de l'aigua, és la taxa fixa de residus o és que ara haurem de pagar dues taxes fixes per al mateix motiu?
Mireu, la gestió de residus té dues parts.
Una part és la recollida de les deixalles que es fa dins el municipi, que les deixalles es deixen, en el cas de Sant Just, dins uns contenidors
i cada dia hi ha un seguit de camions que van recollint aquestes deixalles que deixem dins aquest contenidor.
Aquesta és la fase 1 del sistema de recollida de residus.
La fase 2 és que aquests camions, aquests residus els porten en plantes de tractament de residus.
La gestió d'aquesta fase 2, que és la que es fa en les plantes de tractament de residus, és la que està inclosa en aquest rebut de l'aigua que es mentava aquest veí o aquesta veïna.
Des de l'any 2022 es va aprovar una llei, que és la llei 7 barra 2022 de residus i suels contaminats per a una economia circular,
que és una transposició d'una normativa directiva europea que el que fa és obligar a tots els ajuntaments d'Espanya,
en primer lloc a tenir una taxa de residus per a aquesta primera fase,
i en segon lloc que aquesta taxa premí que estigui a qui recicla i a qui no recicla, que premí a qui recicli i que que estigui, entre cometes, a qui no ho fa.
Per tant, aquesta taxa inevitablement ha de tenir una part fixa i una part variable.
La gran majoria de municipis del nostre país ja tenen, des de fa molts anys, la taxa de residus.
Sant Just i la majoria de municipis de l'àrea metropolitana no en tenen.
Molta gent pensa que amb l'IVI ja es pagava la taxa de residus, estava contemplada la taxa de residus, però no és així.
Perquè van fer molts ajuntaments metropolitans, sobretot als anys 90, quan van fer revisions cadastrals,
que van suposar increments molt alts dels valors cadastrals i, conseqüentment, de l'IVI, va ser eliminar, per compensar aquests increments,
eliminar la taxa de residus.
Però no vol dir que s'integrés dins de l'IVI, sinó que senzillament es va suprimir.
A Sant Just ja fa moltíssims anys que no fem cap revisió cadastral.
Ara mateix els valors cadastrals a Sant Just estan molt baixos, al voltant d'un 35%.
I per aquest motiu pensem que, a part que ara hi ha una llei que ens obliga a recuperar aquesta taxa,
doncs creiem que és un moment que toca, precisament perquè els valors cadastrals estan bastant desfassats.
En relació a això de l'IVI, una persona diu que la taxa dels 60 euros de la brossa fins ara estava inclosa en l'IVI.
El que es cobrirà a part vol dir que es treurà de l'IVI?
No, no és així.
Hi hauria aquesta confusió, no?
No, mai ha estat dins de l'IVI.
L'IVI i la taxa de residus sempre han estat dos impostos diferents.
I el que et deia, es va treure en un moment determinat, als anys 90, a principis d'aquest segle,
quan es van fer totes aquestes revisions cadastrals que van suposar increments dels valors cadastrals molt alts
i en conseqüència que van tenir un impacte en l'IVI.
Sobre el tema també dels residus, un parell de qüestions més.
La primera, hi ha una veïna que pregunta sobre el fet de registrar qui obria un contenidor si es compleix amb la llei de protecció de dades.
De fet, abans d'implementar aquest sistema, vam sol·licitar un informe vinculant a l'organisme competent.
Tenim a Catalunya, la Generalitat de Catalunya té un organisme que vetlla per la protecció de dades
i l'informe que va emetre va ser favorable.
I pregunta també a aquesta mateixa persona si és cert que les persones tenen descomptes en l'impost com més cops s'obri el contenidor de l'orgànica.
Correcte.
La part fixa, que és la que haurem de pagar aquest segon semestre de l'any
i que també pagarem l'any que ve i els següents, aquesta no es modificarà, només es modifica per a persones amb ingressos baixos.
Però després hi ha una part variable que aquesta sí que anirà en funció del nombre d'obertures del gris i de l'orgànic, però sobretot de l'orgànic.
Les persones que s'aparem, la brossa a casa, en principi, si hi hagués una sèrie de casuístiques que després explicaré,
no hauríem d'obrir el gris més de dos o tres cops per setmana.
Pot passar, però, que perquè hi hagi nedons que necessiten bolquers, gent gran que també necessita o animals de companyia,
els vull recordar que les femtes també s'han de llençar el contenidor gris, hi hagi determinades llars que necessiten obrir el gris cada dia.
Per compensar-ho, el que tenim previst és que si tu s'apares, si a casa recicles, obriràs entre dos o tres cops per setmana també a l'orgànic.
2,8, per ser precisos, que són 144 cops a l'any.
Si obres 144 cops a l'any o més el contenidor orgànic, no pagaràs part variable.
Hi ha gent que diu que a casa tenen planta de compostatge, per tant no llenço l'orgànic perquè ja em gestiono jo mateix la part orgànica.
Aquestes persones seran degudament registrades a l'Ajuntament, de fet molts ja ho estan, perquè en el seu moment va ser l'Ajuntament qui va subministrar aquests aparells de compostatge.
I aquesta gent no pagarà tampoc la part variable de la taxa de residus, perquè entenem que són persones que ja estan sensibilitzades amb aquesta qüestió i fan una bona separació dels residus.
La part fixada ara mateix que tenim aprovada és de 120 euros.
La voluntat és, en els propers anys, sobretot a mesura que entri en funcionament la part variable, que es començarà a pagar a partir del 2026,
que és quan ja tindrem dades del comportament dels usuaris de la targeta durant tot un any, la part fixa progressivament anirà baixant i el que incrementarà serà la part variable,
de manera que es premiarà molt a les persones que reciclen, cada cop pagaran a taxa més baixa i, per contra, aquells que no reciclen es trobaran que acabaran pagant més.
I aquells que deixen les bosses a fora dels contenidors, aquests són els que pagaran per la franja alta de la part variable de la taxa de residus.
Per tant, no només entenem que s'incrementarà el reciclatge, sinó que, a més a més, també s'hauria de reduir l'incidisme perquè aquelles persones que tenen comportaments incídics i deixen les bosses a fora...
Clar, tampoc obriran, no?
Exacte, com que no obriran l'orgànic, acabaran pagant més diners.
Molt bé, doncs, amb aquesta resposta queden respostes moltes de les preguntes, la majoria, pràcticament.
Hem parlat del tema de l'IVI, també de com es calcularà aquesta quota.
Concretament, hi ha una persona que, per exemple, fa referència a la carta rebuda sobre el tema de la quota i pregunta que en funció de què es calcula i com es calcula.
És en funció d'aquesta part variable i fixa, no?
La taxa, en principi, el que et diu la llei és que ha de cobrir el cos del servei.
El que passa és que sabem que no totes les taxes que existeixen cobren el cos real del servei.
Nosaltres entenem aquesta taxa que ha de servir per estimular el reciclatge, no té un afany recaptatori.
Per l'Ajuntament, quan tenim necessitats d'ingressos a nivell pressupostari, el més fàcil és recórrer l'increment de l'IVI.
Quan hi ha hagut increments d'IVI a Sant Just, excepte en aquells casos que es va aplicar el Rajoyazo,
que va ser dos increments consecutius del 10%, que van ser fa uns 10-12 anys,
quan s'han aplicat increments a l'IVI, com que l'IVI a Sant Just és relativament baix, no té gaire impacte ciutadà.
Per tant, tenim aquí un marge d'ingrés que si el que haguéssim volgut és incrementar la recaptació, haguéssim estirat d'aquest marge.
No ho hem fet precisament perquè en primer lloc hi ha aquesta llei que ens obliga a tenir la taxa de residus,
en segon lloc perquè entenem que aquesta taxa pot ajudar a millorar els nivells de reciclatge de Sant Just,
que si bé són bons, no són suficientment bons com per complir amb els objectius que ens marca la Unió Europea per d'aquí a cinc anys,
i a més a més podrem també reduir determinat tipus d'incidisme vinculat a les persones que no llencen les bosses en el contenidor que toca.
O que no es llenç el contenidor directament.
Altres qüestions a tema de obres públiques, parlem de l'anderop de la brigada, també de alguns trams de carrers,
per exemple parlen de les obres del Centre Cívic de la Plana Bellsoleig que porten un temps aturades i pregunten que quan es rependran.
Sí, aquestes obres estan maleïdes.
Directament, no?
Vam fer un primer concurs que va quedar desert.
De fet, es va adjudicar una empresa, es va adjudicar una empresa però l'empresa a última hora va renunciar.
Vam haver de modificar el projecte, ara es va fer una segona licitació, va guanyar una altra empresa
i en l'inici d'aquestes obres es va detectar que hi havia una sèrie d'elements que no sabien,
en el moviment de terres, en la fase de moviment de terres, una sèrie d'elements que no estaven contemplats
i això va requerir una modificació del projecte.
Nosaltres esperem tenir aquest projecte modificat ja sigui a finals d'aquest mes o al principis del mes d'agost.
Un cop tinguem aquest projecte modificat, si l'import del modificat supera el 20% del cost del projecte,
l'empresa judicatària podrà decidir si vol continuar l'obra o no.
Si la continua bé, perquè ja ens estalviarem el procés d'una nova licitació,
i si no, si decideix renunciar a l'obra, haurem de fer una nova licitació.
En el cas que el modificat estigui per sota del 20%, l'increment del cost estigui per sota del 20%,
llavors l'empresa haurà de continuar amb l'obra.
Però fins que no tinguem aquesta xifra, no sabem si l'obra es podrà reprendre a curt termini,
seria de cara al mes de setembre, o bé si haurem de fer un segon procés d'elicitació,
que llavors sí que ho allargarà fins segurament al mes de desembre-janer.
Doncs estem treballant amb l'Ajuntament de Sant Feliu perquè pugui haver-hi una pista compartida
en un espai límitrúf dels dos municipis.
Però jo crec que si tot va bé, el projecte el podríem tenir durant aquest mandat,
la pista en si ja seria un projecte pel proper mandat.
Molt bé. Qüestions ara més aviat sobre la via pública.
Hi ha una persona que, ens referim ara, enllumenat, obres de carrers, plagues, arbrat, mobiliari, urbà.
Hi ha una persona que pregunta sobre les obres del carrer Blasco de Garay, que han tornat.
Bé, nosaltres teníem una subvenció del Servei Català de Trànsit per fer unes mesures,
que és una obra bastant senzilla, per millorar la seguretat viària en aquest carrer,
que és un punt d'entrada al polígon industrial.
Teníem un termini per executar-les si no partíem la subvenció i així ho vam fer.
En paral·lel, s'estan fent unes obres d'urbanització del sector vellavista,
que és aquest sector de Sant Joan d'Espí, que hi haurà un futur creixement urbanístic.
I una de les càrregues urbanístiques que tenen aquest sector
consisteix en el soterrament d'aquesta línia de mitjà alta tensió
que passa pel carrer Blasco de Garay, creua la via del tramvia i continua pel barri de Torreblanca.
En aquests moments, el promotor d'aquesta obra està fent les rajes per on s'asoterrarà aquesta línia.
Un cop acabi de fer aquesta obra, reposarà tot tal com estava.
Jo sé que a vegades a la ciutadania això li costa d'entendre perquè no té massa sentit obrir dos cops en poc temps un mateix carrer,
però en aquest sentit permeten que digui que les obres que vam fer nosaltres van ser unes obres d'un cos baix,
van ser unes obres d'un perfil molt baix, hem de col·locar pilones, pintura, alguns rebaixos que es poden reposar fàcilment en un cos molt baix.
I segona, que per aquestes obres d'asoterrament d'aquestes línies, aquestes macroobres,
perquè és una obra molt important d'asoterrament d'aquestes línies,
a vegades les has de començar quan et dona permís la companyia elèctrica, que no controles el calendari en moltes ocasions,
i quan te'l dona també un operador tan important com és el tram,
perquè aquestes obres evidentment tenen afectació en el funcionament del tram.
Per tant, havien de començar ara, el mes de juliol i sobretot el mes d'agost,
que és el període en què aquesta afectació genera menys molèsties en la mobilitat del tram.
Una altra qüestió, sembla ser que en el pont del barri de Maslluí sovint s'hi troben vidres trencats,
ampolles de cervesa amb el perill que això comporta,
i pregunten quines accions es prendran per evitar que segueixi en aquest estat.
Bé, el que hem de fer és col·locar papereres i incrementar la freqüència de la neteja viària d'aquest sector.
He de dir que malauradament, durant els mesos d'estiu, hi ha un ús molt més intensiu de l'espai públic.
Els joves que durant l'any estan estudiant, quan arriben els mesos de juny, juliol, agost, acostumen a quedar més i a sortir més a les nits.
I malauradament, cada cop reuneixen més per fer botellons, botellades, es diu en català, botellots.
Aquest és un punt que, si bé és veritat, genera brutícia en contrapartida.
Si no puja a dalt el que són els miradors de Can Gelabert, no genera molèsties veïnals.
Per tant, preferim que estiguin en aquest camí que no molesta els veïns del Maslluí, que viuen en aquesta franja de Can Gelabert.
Però, evidentment, això suposa que hem d'incrementar la freqüència del servei de neteja viària i, sobretot, col·locar papereres, que no n'hi ha,
tot i que molts cops, com bé sabeu, les persones que fan els botellots no fan ús d'aquestes papereres, malgrat que les tinguin al costat.
També pregunta una veïna que quan es tornarà a proposar la plantació d'arbres i arbustos en els turrons del Passeig del Camí de Can Gelabert,
precisament, que quan abans del Decret de Saquera estava previst?
Sí, ara ja s'han aixecat aquestes restriccions, ja es pot tornar a regar parcs i jardins i també l'arbrat.
Això vol dir que ja podem plantar nous arbres, perquè els arbres nous en l'inici necessiten els seus dos primers anys de vida,
un ús intensiu d'aigua i, per tant, el que ara podem fer és regar en horari de matí i de nit per conservar aquest arbrat.
El nou arbrat l'haurem de començar a plantar a la tardor, es recomana sempre fer-ho als mesos d'octubre i novembre,
i esperarem a la tardor per fer aquestes plantacions de nou arbrat, no només en aquest punt del municipi,
sinó que tenim ara mateix 70 cossets a Sant Just, que estan buits pendents que hi col·loquem l'arbre que s'havia de col·locar
o l'arbre que ja hi havia que es va morir i que es va treure.
Hi ha més zones també de Sant Just que tenen aquests forats, no?
Sí, durant l'any tenim molts arbres que o ves moren o ve que algun camió els dona un cop o que pateixen vandalisme, malauradament també n'hi ha,
i que s'han de treure.
Aleshores queda l'escocei, hi ha vuit durant aquests anys de saquera, doncs ha estat dos anys pràcticament l'escocei sense arbre,
i ara sí que sembla que s'aixequen les restriccions per saquera, doncs de cara a la tardor podrem tornar a plantar tots aquests punts que estaven en espera de col·locar-hi un arbre.
I també pregunta si seria possible revisar els vedents del carrer, hi ha molts claus sortits, i si se'n pogués fer algun manteniment.
Va, doncs passo nota al servei de mobilitat, si el veí o veïna em diu en quins punts estan, doncs li estaré molt agraït perquè així ens facilitarà la feina.
De totes maneres passo la visa al servei de mobilitat.
Els vedents, aquests metàl·lics, els anem traient a la mesura possible, precisament per això, perquè contenir elements metàl·lics, a vegades quan hi ha endes perfectes,
surten claus que poden ser perillosos, i també perquè fan molt més soroll.
En els darrers temps, estem implementant més el que és el coixí berlinès, que a més a més permet el pas dels autobusos sense necessitat de fer-los provocar-los el sotrac que els provoquen els altres reductors,
i la veritat és que funcionen molt millor.
L'únic problema és que són més costosos i per tant no es poden col·locar tan ràpid com voldríem, però allà on s'han col·locat, com per exemple Miquel Roberté o Carrera Indústria, estan donant un resultat molt bo.
També parlem ara de mobilitat, circulació, trànsit, pregunten que quan l'Ajuntament farà que es compleixi el Codi de Circulació i Reglament Vial, en especial al barri de Mas Lluís,
perquè hi ha cotxes circulant i aparcant per voreres, aparcament o ús de càrrega i descàrrega de vehicles en carrers peatonals, vehicles circulant per l'interior d'illes peatonals.
La policia local posa moltíssimes sancions en aquests punts, quan hi ha queixes veïnals anem de seguida.
A mi jo signo moltes sancions i moltes tenen a veure amb aquest ús indegut d'aquestes zones semi-peatonals.
Aquestes zones, algunes estan tancades i només els veïns les poden obrir, altres, el que passa és que els mateixos veïns ens han demanat que no volen estar sempre obrint i tancant pilones,
baixant i pujant pilones, i per aquest motiu s'han deixat així.
Intentem trobar un equilibri entre el que és l'ús cívic i pacífic que han de tenir aquestes zones amb el que ens demanen els veïns,
que és de no haver d'estar permanentment pujant i baixant dels cotxes i obrir i tancant pilones.
Si hi ha algun punt concret que els veïns volen que es posin pilones, aquestes que sobren i tenen en clau, ho farem sense cap mena de problema.
I sobre el problema de l'aparcament, el barri de Mas Llull, en els residents del barri?
El mes de setembre tindrem una trobada amb els veïns en la qual els hi plantejarem si volen que es posi una zona verda en alguns carrers del municipi,
una zona verda limitada, estan parlant d'entre 70 a 90 places, i si d'aquesta reunió una voluntat dels veïns que s'implementi ho farem a curt termini, aquesta és la voluntat.
Penseu també que un cop es construeixi la nova pista poliesportiva al Mas Llull, aquesta anirà acompanyada d'un aparcament de 100 places de cotxes,
que ha d'anar a servei els equipaments que hi ha en aquesta franja del barri del Mas Llull, aquest aparcament estarà només obert en horari de dia,
durant les nits estarà tancat, per tant, serà especialment per a ús dels usuaris a les instal·lacions esportives,
ja sigui el Pade, la pista poliesportiva, l'Institut d'Escola en un futur, que esperem que no sigui molt llunyà,
i aquest aparcament entenem i creiem que traurà molt aparcament,
especialment als carrers Maria Montessori, Comte Vilardaga i Rosa Leveroni, que actualment són usuaris d'aquestes instal·lacions.
Parlant de l'Institut d'Escola, també hi ha una pregunta d'educació, diuen que amb l'Institut d'Escola seran 5 les escoles a Sant Just entre públiques i concertades,
però que cap d'elles farà batxillerat, que només hi haurà l'Institut.
I pregunten que si no quedarà petit l'Institut per al batxillerat, tenint en compte que d'aquí uns anys s'haurà ampliat molt la població juvenil d'aquestes edats i les places seran les mateixes.
Segons els càlculs del Departament d'Ensenyament, es fan unes projeccions a 10 anys vistes, no hi ha aquest risc.
Suposo que també contemplen que un cop entri en funcionament l'Institut d'Escola, que vull recordar que tindrà dues línies,
potser es podrà rebaixar alguna línia de les que hi ha a ESO a l'Institut Actual.
Jo crec que en els càlculs del Departament existeix aquesta possibilitat.
Preguntes també que hi ha hagut en qüestions d'altres àmbits, per exemple al butlletí municipal,
una persona troba a faltar un espai reservat pel veïnat, si es podria reservar alguna pàgina per a aquest servei.
Com les cartes del director, no?
Sí, una cosa així.
No ho veig malament, a vegades el que fem és recollir piulades de comentaris que deixen Sant Justenc i Sant Justenc a les xarxes,
i jo no veig el contrari.
Penso que seria una bona eina d'expressió ciutadana, de participació ciutadana, que hi hagués aquest espai.
No li veig cap problema.
Una altra persona pregunta si es podria revisar el preu d'accés a la piscina de la Bona Aigua,
que poblacions veïnes tenen tarifes més assequibles i preus reduïts en horaris de tarda.
A la piscina exterior?
A la piscina exterior, sí.
Aquí estem una mica lligats pel contracte que tenim amb el concessionari.
Jo sóc conscient que els preus són alts, són segurament més alts del que ens agradaria.
El que passa és que aquests són els preus que es van pactar en el moment de la concessió,
i ara rebaixar-los suposaria que l'Ajuntament hauria de pagar a l'empresa que explota la Bona Aigua.
Són molts diners.
Sí.
Són molts diners.
També, una persona diu que voldria saber si es pot apuntar a l'Habitatge de Protecció Oficial
si està empadronada a Barcelona, que ha vist informacions contradictòries.
Apuntar-se es pot apuntar, el que passa és que té preferència la gent que està empadronada a Sant Just
o treballa a Sant Just.
També, llistes d'espera pels cursos de Can Ginesta, especialment que hi ha llistes d'espera bastant llargues.
Que hi ha prou demanda, diuen, perquè s'omplin les places.
I si es poden plantejar nous horaris, obertura de llocs...
Mireu, jo amb això vull ser molt sincer perquè ara anem, tornant de vacances, farem el pressupost.
Sí.
El pressupost municipal no pot créixer il·limitadament.
No pot créixer il·limitadament perquè tots aquests nous serveis que la gent demana tenen un cost
i l'usuari no el cobreix al 100%.
Per tant, l'Ajuntament ha d'assumir una part d'aquest cost.
I no és com un xiclet que es pot anar estirant al final.
Més serveis de manera il·limitada vol dir pujar impostos.
I la gent, com estem veient ara amb les reaccions que estem tenint,
amb la taxa de residus, tampoc vol pagar amb els més impostos.
Per tant, hem de començar a veure quins són aquells serveis que són essencials pel municipi.
Quins són aquells serveis que tenen usuaris essencialment de persones empadronades del municipi.
I a partir d'aquí començar a veure quins serveis poden créixer i quins no poden créixer més.
Perquè no vull prometre, no vull dir si a tot i després portar l'Ajuntament
a una situació pressupostària molt tensa que ens obligui a prendre mesures molt dures.
Els cursos d'arts plàstiques de Creanart de Sant Just
hi ha places suficients, crec, potser m'equivoco,
com perquè totes les persones de Sant Just hi puguin accedir, crec.
Potser alguna no, però em consta que hi ha usuaris que venen d'altres pobles, cosa que em sembla perfecta.
Hi ha també molts sant justencs i sant justenques que es beneficien de serveis que es presten a altres municipis.
Però anar creixent per anar absorbint demanda d'altres municipis,
quan això suposa un cost per l'Ajuntament, també hi ha un moment que hem de començar a frenar-ho
perquè no podem arribar a tot arreu. Les necessitats són múltiples i la disponibilitat pressupostària és limitada.
També hi ha una pregunta que ens l'havíem deixat sobre el tema de trànsit, circulació,
sobre un carril bici bidireccional seguit i segregat del trànsit a la carretera reial
que doni continuïtat al carril que ve d'Esplugues per la calçada i a acabar al carrer Sagrat Cor,
parlant d'un carril que pugui arribar fins a connectar Sant Feliu.
És un projecte que està fent l'Àrea Metropolitana. Aquí tenim un punt crític,
que és la rotonda baix i obregat carretera reial.
Per poder-se fer un carril bici com Déu mana en aquest punt, que és el punt més crític que tenim,
cal que es desenvolupi el pont Reixat 3. És un planejament urbanístic que té dues peces.
Una és aquesta parcel·la de carrer major, carretera reial, que actualment hi ha una casa ocupada.
L'altra parcel·la és a l'altre costat de la carretera reial, en aquella campa que hi ha a l'entrada de Sant Just.
I el moment en què es faci aquest desenvolupament urbanístic es podrà solucionar aquest punt crític.
En mesures low cost, mesures temporals, ho hem estat analitzant,
i no trobem cap altra solució que posar barreres d'entrada a la vorera,
en aquesta part de la rotonda, per evitar que hi hagi compartiment vorera,
vianants, és a dir, ruta escolar, i patinets i bicicletes circulant a velocitat alta.
Per tant, ara mateix, malauradament, no tenim una solució sobre la taula.
Vinga, abans d'acabar, queden 5 minuts per les 12, no podem deixar de banda que passi desapercebut la Festa Major,
Festa Major 2024 de Sant Just. Això ja no forma part de les preguntes de la ciutadania.
Esperem, alcalde, que transcurri en bon ambient i també amb la participació d'altres anys.
Així ho espero i farem una crida a tots els Sant Justencs i Sant Justenques perquè així sigui.
Però també, en aquest sentit, vull posar en avís que, malauradament,
les festes en aquests darrers dos o tres anys ja no són com les havíem conegut.
No només la Festa Major, sinó totes les festes que es fan en espais públics.
És una problemàtica que no és única de Sant Just.
La hem viscut a molts altres municipis del nostre entorn, com Molins, com Sant Feliu, Barcelona, de manera molt, molt forta.
I això ens obligarà a reforçar moltíssim els dispositius de seguretat.
Per intentar garantir que tinguem unes festes en pau i on regni la convivència i la germanor.
Però, malauradament, aquell concepte de festa que teníem abans,
ja no estem en condicions de garantir el 100% que es podrà desenvolupar ni aquest any ni molt probablement els següents.
Per tant, vull posar en valor que des de l'Ajuntament i des de Mossos d'Esquadra farem un notable esforç
per garantir la seguretat de la gent que participi de la festa.
I de la resta, simplement, agrair un cop més les entitats, la seva implicació en fer possible aquesta Festa Major
i en dotar-la de vida, haver-la recuperat.
Perquè, de fet, era una Festa Major, sempre vull recordar que durant molts anys va viure en una mena de letàrgia.
I, afortunadament, fa uns quinze, setze anys va ressuscitar i de quina manera.
I crec que ho ha fet, sobretot, gràcies a l'esforç, a l'edicació de les entitats de Sant Just,
que cada cop són més i les que es volen implicar en la Festa Major, cosa que és una molt bona senyal,
però que a la vegada també ens obliga a que cada cop és més difícil excursar la Festa Major.
Cada cop, com la majoria de pobles, cada cop s'està convertint en missió més i més difícil.
Donarem una segona oportunitat als Catarres, aquí a Sant Just.
Sí, esperem que aquest cop, tot i que continua fent bona falta, esperem que aquest cop no plogui.
Exacte. I enfocats, i amb això ja acabem, els propers esdeveniments.
L'Ajuntament està fent una crida, recordem, també, per reconeixements del dia de la Diada, l'11 de setembre.
Sí, la Diada, com bé sabeu, té des de fa uns anys un caràcter, també, cívic, que volem que serveixi
per reconèixer trajectòries, ja sigui de persones o entitats del municipi,
que han fet aportacions importants en la convivència, en el dia a dia de Sant Just.
I aquesta és una molt bona oportunitat per fer aquest reconeixement, i a més ens consta
que tant els homenatjats com les famílies ho agraeixen molt.
Doncs, alcalde, gràcies per venir aquí a l'emissora. Que vagi bé, que acabi de passar un bon dia.
També un bon estiu i ens veurem a la festa.
Moltes gràcies i molt bona festa major a tothom.
Que vagi bé.