Són les 11 i 13 minuts, estem a la segona hora de la Rambla,
el magazín de matins de ràdio d'Esvern.
La convidada d'avui és l'Anna Agulló, escriptora, directora i actriu Sant Justenca.
El dijous 3 d'abril estrena a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona,
l'espectacle El Peix Daurat,
una obra que ja es va estrenar de forma original a la Sala Atrium de Barcelona el 2023
i que ara torna renovat fins al 20 d'abril.
Aquesta peça d'intimitat l'Anna s'obre en canal
per compartir la seva experiència amb un trastorn mental,
però també per posar el focus en violències estructurals i silencioses
que travessen la nostra societat.
Com diu ella, un viatge entre l'eufòria i la foscor
i també amb l'humor i aquest vertigen.
Xerrem ara una estona amb l'Alma Màter del Peix Daurat,
que ja la tinc aquí al telèfon.
Benvinguda, Anna.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Bon dia.
De la Sala Atrium, en Lliure, en dos anys.
Anna, quina va ser l'acollida del públic el 2023 del Peix Daurat?
Doncs a la Sala Atrium realment és que va funcionar molt i molt bé.
Abans d'estrenar ja vam afegir una setmana,
al principi eren dues setmanes,
i un cop estrenats vam prorrogar una més,
així que en total vam estar un mes,
gairebé cada dia amb aforament complet.
El que a mi em va arribar de la gent
eren tot coses precioses.
Molta gent que em deia que si havia quedat dies pensant
que això és un regal increïble,
suposo que a algú no li agradaria,
però no m'ho va dir.
Bé, molt bé.
Per tant, unes primeres impressions amb el Peix Daurat
bastant positives.
Sí, la veritat és que molt positives.
va ser molt bonic,
em van dir coses precioses,
gent que redescubria dimensions
que no coneixia de la vida
o de l'experiència de ser dona en aquesta societat.
Moltes vegades que se sentien reivindicades
a través del meu discurs.
Va ser un retorn molt bonic i molt enriquidor.
És un monòleg teatral
on ninares en primera persona
la teva experiència amb problemes de salut mental,
a vegades de forma més dura,
d'altres una mica més des de la comicitat.
Com ha estat el procés de convertir aquestes vivències
tan íntimes i també doloroses
en una peça teatral
sobre el públic
amb tanta honestedat?
Realment, hi ha una part que a mi
la honestedat em surt força natural.
No em costa gaire parlar de les coses més fosques,
però sí que és cert que no ho havia fet
davant d'un públic i davant de gent desconeguda.
Per mi, el punt determinant va ser prendre la decisió
que obria aquesta part de la meva experiència vital
i de la meva persona a tothom que fos accessible
quan poses el meu nom a internet, no?
I en l'únic aspecte que realment em va costar
prendre aquesta decisió és en l'aspecte laboral
perquè crec que encara hi ha molt estigma
i que això em podia complicar la vida en aquest nivell
i que espero que no passi, de moment no ha passat,
però era l'àmbit en el que realment em preocupava
i en el que em va fer dubtar.
I, Anna, quin va ser el moment
en què vas sentir la necessitat
de portar la teva vivència,
la teva experiència,
dalt d'un escenari a escena, no?
D'explicar-ho a la gent.
Jo sempre he processat
i processo les coses que em passen a la vida
des de les més petites a les més grans
a partir de la creativitat
en diferents àmbits,
en alguns que se'm donen millor
com escriure o dirigir o interpretar, potser, no?
Però també des d'altres coses que faig per port plaer,
com dibuixar, per exemple, o cantar.
I tot això són les meves maneres d'escenari i de processar.
Llavors, clar, això és la història
i l'experiència més bèstia que he viscut.
Llavors, tenia clar bastant des del principi
que en faria alguna cosa.
El tema és que durant molts anys
va ser un documental que vaig desenvolupar molt,
que va passar per diferents tallers de desenvolupament,
de festivals, etcètera.
Però va haver-hi un moment concret
en què em vaig adonar que era una història
a la qual li havia de posar el meu cos
i que l'havia d'explicar en escena
i no a través de l'audiovisual.
A l'obra no només es parla de salut mental,
també hi ha, bueno, surten altres pressions, per dir-ho així, no?,
que ens travessen com a societat, doncs, la precarietat,
la gordofòbia, la violència masclista.
Com vas decidir quines d'aquestes experiències, no?,
havien de formar part d'aquest relat
i com conviuen totes dins d'una mateixa obra, no?,
del Peix Daurat?
Sí, en aquest cas, la nova versió és una versió escurçada,
llavors hi ha algun d'aquests temes que has mentat que no hi és,
com per exemple la grasofòbia ha quedat fora,
era un segment que realment m'agradava molt,
però el voler fer una versió una mica més curta
perquè consideràvem que la durada era massa llarga,
tant per l'espectador com per mi mateixa, d'esta escena,
doncs ha acabat quedant fora
perquè no era dels més vertebradors.
Potser el publico com un article en algun moment,
perquè m'ho tallava per haver-ho tret,
però la resta de temes són els que jo
em vaig anar adonant progressivament
que m'havien pogut ser detonants
del que m'havia passat, no?,
estant endreçats a l'obra d'aquesta manera, no?,
de primer me'n vaig adonar que m'afectava una cosa,
després vaig adonar que m'afectava una altra,
ja com una sèrie de capes d'elements
que van influir en el detonant del trastorn.
Tu creus en que el públic es veu reflectit en algun dels punts?
O sigui, també hi ha part d'aquesta intenció?
O sigui, no?, despertar a vegades a la gent del públic
o de dir, escolta'm, que això també passa més vegades
de les que en sembla, no?
Absolutament, sí, l'obra està dividida en dos actes.
El primer acte es diu El viatge,
que és més la meva experiència individual
amb la que hi ha gent que sí que s'hi pot reflectir
perquè ho ha passat o coneix algú més molt proper que hi ha passat,
però que és una cosa, diríem, una mica més excepcional.
Però tota la segona part, que són els motius,
parlar de coses que ens atreveixen a totes
i que ens afecten a nivell social.
Amb el públic, crec que també jugues en certa manera
perquè passes a vegades de parlar de coses molt fosques
o almenys en la versió antiga, o sigui, en la del 2023,
coses amb molt de dolor, però de cop i volta també passes
a coses amb més d'humor.
A fer aquests canvis, a tu també, d'un punt a l'altre,
això t'esgota a nivell actoral?
A veure, a nivell actoral és una obra molt demandant
perquè sí que és veritat que passa per moments molt diferents.
El tema és que per mi em va sortir d'una manera natural
que també hi havia d'haver humor.
Hi ha una part que és una amabilitat cap a l'espectador
de trencar la duresa,
però hi ha una part que també forma part de la meva persona
i la meva manera de mirar la vida
al posar-li un punt d'ironia al que explico.
L'obra posa el focus també en la nostra societat contemporània,
precarietat, pressió per l'èxit, aquesta violència estructural.
Què et sembla, no?, que encara ens costa tant d'entendre
sobre aquest vincle?
Sí, lamentablement hi ha una tendència molt forta
a individualitzar tot el tema de trastorns mentals, no?,
i a fer que semblin que són, no sé, gairebé bolets
que apareixen espontàniament sense un context que els afavoreixi, no?
I realment jo crec que no és així.
Jo crec que gran part dels trastorns acaben detonant-se
per factors socials, factors de la teva vida i el teu entorn, no?
I crec que és molt important posar el focus en això
perquè és on tenim molt marge d'acció
per millorar aquest caldo de cultiu
que està afavorint que hi hagi tants trastorns.
I, Anna, com ha estat la producció també, no?,
i tota la part dels assaig del peix daurat
en aquesta versió renovada.
Crec que la primera edició, no sé si vas comptar també
amb l'assaig amb el coaching actural de la Clara Segura,
també amb els consells de la Làlia Iguader
pel que fa a la dansa i el moviment.
També ha estat així ara, en aquesta nova versió?
Sí, tant la Clara Segura com la Làlia Iguader
van implicar-se en el projecte des del principi
amb molta generositat i amb molta passió
i afortunadament he pogut tornar a comptar amb elles aquesta vegada
per millorar i treballar més la feina que ja havíem fet
i, clar, és un honor absolut i un plaer total poder treballar amb elles.
Creus que l'obra ha evolucionat en aquests dos anys
de la mateixa forma que ho has fet tu?
També perquè l'Anna del 2023 no és la mateixa que la del 2025.
Sí, hi ha un punt en què, evidentment, jo he evolucionat,
hi ha coses que potser penso una mica diferent, que potser he matitzat,
però també hi ha una decisió de mantenir una cosa que ja funcionava,
que en general té un missatge en el que ja crec,
i tot i haver fet una versió una mica més reduïda,
l'obra i el contingut continua sent bastant el mateix
perquè vaig prendre la decisió que era una obra
que, tot i que l'haguem canviat, ja estava feta,
ja funcionava en si mateixa
i que no havia de reescriure amb noves idees que he tingut
o amb noves mirades perquè em podria haver complicat molt la vida
en fer una cosa totalment nova
i llavors hem mantingut força l'essència del que hi havia.
Anna, recuperant una mica també els inicis del Peix Daurat,
com vas anar escrivint aquest monòleg, aquesta peça?
Doncs va ser un procés realment molt senzill
perquè, clar, tenia tant a dins que necessitava sortir
i que en el moment que vaig prendre aquesta decisió
de convertir-ho en monòleg
va brullar de dins d'una manera molt ràpida
de fet vaig prendre la decisió, estava a Nova York
quan vaig prendre la decisió que faria el monòleg
gràcies a un impuls d'una amiga meva
que em va dir que havia de fer alguna cosa creativa
i que l'havia de fer ja
i que criés un dels més projectes que tenia
i llavors vaig triar aquest perquè és el que em feia més por
i vaig pensar que a vegades on està la por és on està la passió també
i em vaig triar i de seguida ja en un cafè d'allà a Nova York vaig començar a escriure
i ja tenia l'estructura, ja tenia moltes idees
i després quan vaig tornar vaig fer un viatge a La Palma amb unes amigues
i allà, mentre elles se n'anaven a fer turisme, doncs jo em quedava escrivint
i en set dies em penso que va ser
ja tenia una primera versió, ja em vaig fer una gravació
llegint-la tota, que va ser el que vaig començar a compartir amb la gent
perquè em diguessin cap on podia anar o què podia fer-ne
i va ser molt bonic
també estava allà amb aquestes amigues
i quan tornaven de fer les visites turístiques
els dies que jo no hi anava
els llegia el que havia escrit
i reaccionaven
i era preciós veure com anaven tenint reaccions a això que anava explicant
Molt bé, Déu-n'hi-do
Anna, et tornarem a veure a l'Ateneu de Sant Just
perquè al igual que vas estar a la sala Atrium
també vas fer la representació a la sala cinquantenari de l'Ateneu
després també amb una mena de col·loqui
aprofitant que hi eres tu per tenir aquest intercanvi d'impressions
i què li havia semblat o què li havia transmès al públic
això podríem tenir l'oportunitat aquí a l'Ateneu de Sant Just
La veritat és que no ho sé
realment va ser una experiència preciosa
va ser molt bonic el col·loqui
que vaig estar acompanyada de la Clara Segura, de l'Alàlia Iguader
el públic va ser molt generós
va ser molt, molt bonic
m'encantaria repetir l'experiència
però ara mateix encara estem centrats en fer les funcions al teatre lliure
i no sabem si hi haurà gira
si n'hi haurà vagón
vull dir, són coses de...
problemes per demà
de moment estem molt, molt centrades en l'estrena
que és aquest dijous
i encara queda molta feina
t'impacta o t'impressiona
pensar que, ostres, que estaràs al teatre lliure
escenificant aquest monòleg
Sí, impressiona molt
impressiona molt
ja em va impressionar molt anar a l'àtrium
perquè jo partia de no haver treballat professionalment mai
en el món del teatre
tot i haver-ho estudiat
i ara fer el teatre lliure
una sala amb tant reconeixement i tant prestigi
doncs fa força vertig
a la vegada que fa molta il·lusió
poder compartir aquesta història amb més gent
perquè Anna, tu abans d'estar al 100%
i no amb aquest projecte, el Peix Daurat
en què treballaves tu?
a què et dedicaves
o en quins altres projectes estaves treballant?
Després d'estudiar teatre
vaig estudiar audiovisuals
i m'he dedicat sempre al món audiovisual
sempre compaginant-ho
amb els meus propis projectes
des de contes infantils
fins a documentals, etc.
però he treballat
sempre en l'audiovisual
Molt bé
Doncs Anna, li diem a l'audiència
que compri entrades
per anar a veure el Peix Daurat
al Teatre Lliure
Fins quin dia esteu?
Fins el 20, veritat?
Sí, estem del 3 al 20 d'abril
i tenim moltes ganes
que vingui molta gent a veure-ho
i d'aprofitar
que tenim una altra oportunitat
per compartir aquesta història
i que arribi al màxim de gent possible
Per cert, la part musical
no ho hem dit
però a la primera
també hi havia implicada
la Sant Justenca Clarapella
no sé si també en aquesta
es manté la seva participació
Es manté la seva participació
i hem pogut treballar-la una mica més
i ha estat molt bonic
perquè l'altra vegada
ho vam fer com vam poder
i vam tenir poc temps per dedicar-li
i aquesta vegada la Clarapella
ha pogut estar a la sala d'assaig
treballar més conjuntament amb l'equip
amb el Damián Besant
que fa l'espai sonor
i llavors ha crescut molt
en aquest sentit
Molt bé
Doncs Anna, ha estat un plaer
xerrar aquesta estoneta amb tu
gràcies per compartir amb nosaltres
aquesta peça tan valenta
i a la vegada també tan íntima
i abans d'acabar
et demano una cosa
si el públic surt del teatre lliure
amb una sola cosa al cor
o una sola idea o emoció
quina t'agradaria que fos
amb el Peix Daurat?
Doncs realment és el que dic
al final del monòleg
jo crec que el que m'agradaria
és que la gent sortís
amb més comprensió
amb més empatia
pel seu entorn
i sobretot amb moltes ganes d'estimar
Molt bé
Doncs Anna Gulló
gràcies per atendre'ns a la trucada
que vagi molt bé l'estrena
aquest dijous
amb la reestrena aquest dijous
al Teatre Lliure
i molta sort
i molta merda
com es diuen al teatre
Moltíssimes gràcies
Un plaer
Adéu Anna
Una abraçada
Adéu
Un plaer