A la Rambla res s'aturar. Vina, queda't i escolta'ns.
Vinga, comencem la segona hora de la Rambla,
el magazine matinal de ràdio d'Esvern,
i ho fem amb l'entrevista del dia,
que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Avui tenim l'entrevista amb en Ramon Figueroa,
que és el portaveu del Partit Junts per Catalunya
aquí a Sant Just d'Esvern
per tractar alguns dels temes de l'actualitat del poble.
Molt bon dia, Ramon.
Molt bon dia, Núria.
Vinga, doncs comencem amb les eleccions del 12 de maig,
del passat diumenge,
eleccions del Parlament de Catalunya,
fent una valoració del vot, però en claus enjustenca.
Concretament vam votar a Junts per Catalunya 2.385 persones,
el segon partit més votat al poble,
igual que a nivell global a Catalunya,
però quedant-se només amb 139 vots del PSC aquí a Sant Just.
Quin anàlisi en traieu?
Doncs, com molt bé has dit,
ens vam quedar a tocar de la victòria a Sant Just,
cosa que realment hi hagi molt positiu,
perquè hem de veure que a les últimes eleccions
veníem més lluny, a més distància del primer,
i ara crec que hem fet un molt bon resultat
a Sant Just d'Esbern.
Estem molt contents i ja vam donar les gràcies
a aquestes 2.385 persones que ens han votat.
Jo crec que sí que tot i que cada elecció
la gent vota amb una clau diferent,
i això està comprovat, i això crec que ho compartim.
Tots els partits veiem molt clar que no és el mateix
a les eleccions catalanes que a les municipals,
també que no es mobilitza la mateixa gent
per les municipals, per exemple, que per les catalanes
o per les espanyoles.
O sigui, hi ha diferent gent que va a votar
segons quines eleccions toca.
Per tant, tenim un repte per endavant
des de Junts per Catalunya a Sant Just,
que és tota aquesta gent que a les catalanes sí es mobilitza,
perquè hem de recordar que Sant Just està molt per sobre
o bastant per sobre de la mitjana de la comarca
i de la General.
El que hem de tenir és aquest incentiu,
incentivar la gent a que ens faci també recolzament
en futurs comissis.
I la veritat és que la lectura en aquest tram
és molt positiva, i estem molt contents
i satisfets que tota aquesta gent ens hagi donat suport.
Des del Parlament, com Junts pot treballar per Sant Just?
En quins àmbits cal fer pressió?
A veure, ja hem anat anunciant i ja vam anunciar
i vam estar fent campanya i picant pedra,
perquè la gent de Sant Just sí que ha respost.
Nosaltres teníem la número 19, l'Ariadna Oroz,
a la llista de Junts per Catalunya a la comarca,
a la demarcació de Barcelona.
Per tant, nosaltres fèiem l'aposta de dir
si aconseguim créixer, perquè hem de recordar
que a les anteriors Junts per Catalunya
la demarcació de Barcelona tenia 16 diputats
i l'Ariadna anava de 19.
Per tant, allò com el 130 que hem dit fa poquet
de Sant Just, que dius que per 130 vots no hem guanyat,
doncs ens hem quedat a un que l'Ariadna pogués entrar.
La primera aposta que fèiem,
i parlo sempre a nivell local,
els nivells generals i els anàlisis són molt diferents
i també trobarem avantatges si entréssim a Govern.
Però sí que és veritat que poder tenir una diputada de Sant Just
ja era un gran què que ens pogués representar
el municipi propiament des del Parlament i des de la Tril.
A part que ella ha representat també tots els joves,
de fet ja veu fer l'entrevista i crec que ho va explicar molt bé.
Per tant, si podíem tenir algú allà,
doncs teníem l'avantatge al final dels problemes
que ens trobem a Sant Just que es poden fer des d'allà.
Sí que és veritat que tot i que es puguin fer
diferents infraestructures, pressupostos a la Generalitat,
sempre tornem al problema endèmic del principi.
Si nosaltres no podem gestionar els recursos
o no ens arriben els recursos suficients perquè els gestionen des de Madrid,
doncs sí que és veritat que el Parlament
a vegades acaba sent una gestió del que ens deixen,
del que ens acaba deixant Madrid.
Però tot i així, una mica és el que nosaltres sí
aconseguíem, un partit purament català,
un partit català em refereixo que
partit que diu baix llobregat i no bajó llobregat,
que potencia
el nostre país, la nostra llengua
i mira per nosaltres i no pels beneficis de Madrid,
doncs estàvem convençuts que aprofitant
i un millor país, millor Catalunya és un millor Sant Just.
A nivell nacional,
volíem també tirar per aquí a part de l'Ariadna,
doncs el fet que junts per Catalunya,
segur que tindríem més beneficis pel municipi.
Marxem ara cap a l'últim ple municipal que és el d'abril.
Des de junts esteu promovent
la provació del reglament d'usos lingüístics del català
i començo per aquest tema perquè potser és el més destacat
per junts en aquests últims mesos
o en l'últim ple.
Per què haurà de servir aquest reglament?
Ara mateix creieu que alguns d'aquests punts del reglament
si és que existeix no s'estan complint?
A veure, primer que res,
felicitar i agrair també
a tots els grups municipals que ens van donar suport.
Nosaltres estem molt contents i satisfets
que haguem presentat una moció que posa
que tot el preàmbul indica
fer valer la situació d'emergència lingüística
que patim en el país.
És una de les prioritats dins de la nostra acció política
que és la preocupació que hi ha
amb aquesta emergència lingüística
que té el català.
Per tant, tenim molt clar que un gran gruix
de les nostres polítiques que poguéssim fer des de l'oposició
és que tot el que es pugui fer per potenciar el català
ho celebrarem i lluitarem per fer-ho.
Aquesta moció, precisament,
nosaltres hem obert dues línies d'acció
per potenciar el català Sant Just.
Ja ho vam explicar a l'anterior entrevista.
Tenim una part més institucional perquè al final
creiem que el català s'ha d'afrontar
des de l'institució, des del cor de l'institució.
Per tant, és important aquesta institucionalitat
i el que pot fer l'Ajuntament i després una altra,
que són accions més cara a la ciutadania,
més propietaria d'accions que podem fer quan tenim idees.
Per tant, ens reunim amb el Servei Local de Català
avui mateix, precisament, i anem a trobar més opcions.
Dintre de la part institucional,
vam veure i vam començar per aquí que el reglament
d'usos lingüístics del català, que se li diu RULC,
aquí a l'Ajuntament era l'any 93.
Estem parlant de fa més de 30 anys.
Aquest reglament no estava ni digitalitzat.
De fet, nosaltres desconeixíem si hi era o no
perquè no el teníem, per tant, en feien poc, evidentment,
i és un reglament que quan te'n llegeixes
parla de la màquina d'escriure, que era com dir...
Potser que el fem de nau, no?
Potser no sé si feia...
Segons com parlés d'aquest,
pots entendre que no parli de les xarxes socials,
però parlant ja de la màquina d'escriure propiament
en el reglament, creiem que estava molt desfasat.
Per fer-ho complir.
Sí que és veritat, i s'ha de dir que el Servei Local de Català
fa molt bona feina, i fa molta feina
per poder que el català s'apliqui correctament
des de la institució, però sí que és veritat
que aquest RULC s'ha d'actualitzar,
i això ho vam veure molt necessari.
Per tant, vam intentar acordar previament amb el govern,
tant amb els comuns com els socialistes,
i així ho vam veure claríssim,
i evidentment més desfets perquè traient
el vot en contra de Vox,
pròpiament sota la resta,
abstenció de PP, vam tirar endavant aquesta moció
que ens comprometem durant aquest any
d'actualitzar aquest reglament perquè es faci complir.
Qui faria aquest reglament? El faríeu junts?
El faríeu amb el govern?
Doncs tenim reunió amb el Servei Local de Català,
i llavors la primera...
Nosaltres evidentment ja l'hem revisat, ja tenim proposta,
però el primer que es farà és una primera proposta
amb els tècnics des de l'Ajuntament
i des del Servei Local de Català.
I aquí conjuntament, nosaltres, amb la moció,
el que obríem era les portes a qualsevol grup municipal
que vulgui participar en aquesta actualització.
Doncs un primer esbós d'actualització
i després posar els grups que vulguin participar,
evidentment per trobar el màxim consens en aquest reglament
i que el puguem tenir en funcionament l'abans possible.
Vinga, sense marxar del ple municipal.
Per què junts vau votar en contra de la moció
que va presentar el grup d'endavant Sant Just
sobre les eleccions catalanes i el compromís amb Sant Just?
Bé, nosaltres crec que en el ple...
en aquesta moció,
nosaltres ens va donar la sensació...
Dic nosaltres i parlo en nom de diversos grups municipals
perquè de fet van seguir parlant i van dir,
tal com ha dit Junts per Catalunya,
que ens vam trobar que endavant, en aquest cas,
al principi, quan es van convocar eleccions,
va fer una mica, no sé si mofa és la paraula,
però sí que reivindicant, dient que, de fet,
que deia que mentre la resta de partits miràvem
cap a Catalunya o cap al Parlament,
l'únic partit que sí que mirava Sant Just era endavant.
I llavors ens trobem que en el ple presenten una moció
demanant als partits que precisament ens estan dient
que no mirem cap a Sant Just, exigint que el que entri al govern
pugui complir les coses que endavant, però es proposa.
Sí que és veritat i així ho vam manifestar,
que creiem que ells necessitaven,
no tenen aquest espai, i ells anaven amb una coalició
amb un partit que a nivell nacional ja no existeix,
i, clar, havien d'aixecar el dit i dir, escolta,
anem a veure si se'ns escolta, fem soroll,
perquè tothom està aquí parlant de catalanes.
I ens va donar aquesta percepció que, realment,
la resta de grups municipals, que tots ens presentàvem
a les eleccions a Catalunya, ens va donar aquesta percepció.
Per tant, era un no rotund aquesta manifestació de dir,
aixecar el dit, a veure si se'ns escolta,
creiem que no tocava.
Una altra emoció que també es va presentar
al ple municipal d'Abril, en aquest cas la va presentar la CUP,
sobre la participació d'entitats, també de veïnades
a Sant Just als plens. Junts vau votar-hi a favor,
però finalment no es va aprovar.
Com veieu que és aquesta participació,
què es podria millorar?
Vam parlar al ple, que, com veieu,
la vam votar a favor.
De fet, ja remunta a una emoció que vam presentar conjuntament
la CUP Esquerra i nosaltres al mes de novembre,
si no m'equivoco, que alegàvem a fer audiències públiques,
a que es poguessin tractar temes concrets
amb veu i vot dels ciutadans
i que, propiament, des de l'Ajuntament es pogués parlar.
L'alcalde va entomar una mica la...
L'emoció no va tirar endavant, la del mes de novembre,
i l'alcalde sí que va dir que anéssim a agilitzar
aquest servei, aquest ús de què es pugui fer les preguntes,
canviant l'horari dels precs i preguntes.
Creiem que és una bona cosa, que sí que és veritat,
que fer els precs a les 6 de la tarda, abans del ple,
ens permet que la gent pugui venir i dir la seva
i no s'hagi d'esperar fins a les 11 de la nit
que acabi el ple, però no és suficient.
I, de fet, aprofitant la falca,
nosaltres, el dia 28 de maig, comencem,
això ho vam anunciar al bullet i passat,
aquestes pròpies audiències públiques que hem obert
a tots els partits que vulguin escoltar els ciutadans,
les farem itinerants vimentualment, comencem amb el Barri Nord,
així que el dia 28 de la tarda, al Centre Cívic de Maragall,
farem aquestes audiències públiques
per poder recollir, poder donar les explicacions
a tots els ciutadans que així ho vulguin.
Per què? Perquè creiem que és clau poder escoltar la ciutadania.
La CUP, en aquest cas,
ens va optar també per aquesta moció més,
elegant pròpiament, o el que deia aquesta moció,
és que el públic pogués formar part també del ple,
és a dir, que pogués entrar a mocions.
Això hi ha molts municipis que ho fan i nosaltres ho veiem
com una cosa, perquè al final, tot el que sigui donant-li veu
al ciutadà, doncs, em sembla bé.
I creiem que si el prec hi pregunta,
no quedi com un simple prec, sinó que si el pròpiament
un grup de veïns considera que vol
entrar a una moció i es pot valorar i es pot debatre
en el ple, doncs, jo penso que és interessant.
Sí que és veritat que ara per ara, com això no es va tirar endavant,
doncs, bueno, tenim la via que si qualsevol veïns
i des d'aquí també, doncs, sempre obrim la porta
o a nivell particular o a nivell més en grup,
doncs, volen precisament presentar alguna cosa,
doncs, tenim tots els grups municipals l'opció de fer-ho en nom seu.
Però la força que té un veí poder dir
escolta, jo vull presentar això, doncs, creiem que és una bona cosa
i per això vam votar-hi a favor, la pena és que no va sortir.
Aquestes audiències públiques
que fareu des de junts, que comentes,
com hi haurà algun regidor
o són persones del partit?
Sí, nosaltres ens fiquem a disposició
evidentment els regidors de Junts per Catalunya,
en aquest cas la Raquel i jo, per escoltar
i vam obrir la porta, veurem si hi ha algun partit
que vol venir, doncs, també perquè vinguin i senzillament el que fem és això,
que la ciutadania pugui venir,
preguntar-nos,
demanar explicacions, nosaltres no estem a govern,
però tot el que no puguem recollir
ho farem entrar des de la nostra via per l'Ajuntament.
Evidentment, la idea és poder donar resposta
i veure els ciutadans
i la gràcia és que si hi ha algun partit més, doncs,
si vol sumar, estaríem encantats que poguéssim venir a escoltar.
Com hauria de ser una audiència pública, ens faltarà l'alcalde,
però bé, ja farem aquesta via alternativa.
Ja sí que seran bimensuals, no?
El 28 de maig, amb la primera, vam anunciar, després el juliol,
la farem barrisut,
que és el de joves, que aquesta també, ara no recordo el dia,
però ja està demanat, després setembre i anirem fent.
I a poc a poc, comencem fent la prova, a veure com
el format, ara per ara, tenim pensat un, però evidentment,
anirà evolucionant segur durant els propers anys i mesos,
anirem veient.
Altres temes, alguns serveis i departaments de l'Ajuntament
s'estan reubicant en llocs nous, per exemple, és el cas
de promoció econòmica, que s'ha traslladat al centre
de negocis de Sant Just Diagonal.
Com esteu veient aquests canvis també, no sé si
a la part d'Urbanisme o altres
sectors també?
Bé, a nosaltres ens va sobtar una mica, ni en positiu ni en negatiu,
sinó ens va sorprendre que aquesta decisió
perquè veu bé a nivell
d'ubicació, propiament, aquí al costat de la ràdio, fins fa
molt poquet estava promoció econòmica i ara se'n va a Porta
Diagonal, però aquesta ubicació ve
amb un preàmbul abans de què és la
reorganització precisament de les competències
dels diferents regidors, és a dir,
Urbanisme depenia d'una part de territoris,
s'ha separat una part i se'n va cap alcaldia, a la part que es queda
hi ha una part dels treballadors
que es queden propiament físicament a l'Ajuntament,
però els que estan aquí hi ha una reestructuració
política, que és la que ens va descol·locar perquè al final
això es va formar el mes de juliol
i han passat pocs mesos com per dir que hi ha algú
que el govern aquí que ha considerat que no li funciona,
és lícit, però sí que és veritat que ens vam dir
per què? Crec que la raó de moure promoció
econòmica amb tot el que porta,
perquè era petit, això és una evidència.
Ja no sé, i potser això seria més
de rebut parlar amb els treballadors
si estan contents o no amb aquesta ubicació.
Nosaltres hem tingut l'oportunitat de parlar amb alguns
d'ells, però en qualsevol cas són ells
els que haurien de dir si els agrada el nou canvi.
Seguim a més temes. La plataforma
cívica. Salvem la vall 2.0,
la seva lluita per salvar el que queda
de la Riera de Sant Just, defensar també la vall
de la urbanització i la edificació amb els projectes
que ja marxen. Quina és la posició de Junts
respecte a la recuperació de la Riera?
S'ha de protegir i naturalitzar? Considerar-la com un espai
funcional de Collserola? Renaturalitzar-la?
Bé, aquí hi ha una part...
Bé, ara, precisament avui, que també està
plovent molt, ens hem trobat que venim de molts mesos de saquera,
en el qual l'alcalde ens deia que
aquesta riera ja feia anys que no...
que no hi havia riera, que ja no quedava
riera, però sí que és veritat que el temps
ha volgut que ara en aquestes últimes setmanes
estem veient, i avui estic convençut que si ara anem a veure-ho, també la riera
baixa, home, no plena, però déu-n'hi-do.
Per tant, és evident que allà hi ha una riera, es va fer
una de les delegacions en el seu dia
que va fer, precisament perquè el pavelló poliesportiu
no es fes on tocava sinó que passés a Masllull,
era que allò tenia risc de tota aquella zona,
al costat de la bonaigua de la que parlem, doncs tenia risc
d'inundacions, i això és algo a tenir en compte.
Però a més a més, aquí salvem la vall,
tota aquesta agrupació, que al final són veïns,
preocupats per la situació de la vall
i per la situació de l'Ajuntament,
que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant
I això crec que aquí també ja ho vam explicar, precisament per evitar
I això crec que aquí també ja ho vam explicar, precisament per evitar
entre altres coses, aquestes futurs projectes urbanístics
entre altres coses, aquestes futurs projectes urbanístics
que facin que es pugui urbanitzar amb vivenda.
I per evitar això, de fet, vam entrar una alegació
que estem a l'espera que se'ns contesti
a aquest nou pla, que això ve amb competència de l'àrea metropolitana
a aquest nou pla, que això ve amb competència de l'àrea metropolitana
perquè sigui un parc urbà, que sigui verd, que estigui controlat
que no el deixem naturalment, però que evidentment sigui natura
i és una de les nostres propostes
que estem intentant lluitar perquè es pugui tirar endavant.
I respecte a l'altra banda, evidentment, causar el mínim impacte possible
i respecte a l'altra banda, evidentment, causar el mínim impacte possible
en aquesta zona de Riera, perquè aquí tècnicament
i és on juga molts cops l'alcalde i el govern
i és on juga molts cops l'alcalde i el govern
i la part de Riera pròpiament fins que no ha passat ja
i la part de Riera pròpiament fins que no ha passat ja
no forma part, com a tal, del parc de Collserola
no forma part, com a tal, del parc de Collserola
perquè evidentment la zona que forma part del parc de Collserola
això ja és intocable i això no es pot fer res.
És aquesta lluita de veure què passa amb la Riera.
Per tant, estarem una mica expectants. Nosaltres, amb Salvem la vall,
compartim la gran majoria de les propostes
i al final volem ficar la solució per dir
si fem això, evitarem que hi hagi futures especulacions urbanístiques
en aquesta zona que tant ens preocupa.
El proper 26 de maig, tots en just tindrà
ja els contenidors de rebuig i el de color gris funcionant amb xip.
un pas que, segons l'alcalde, havia d'arribar tard o d'hora
per complir una normativa europea de reciclatge.
Confieu en que la futura taxa de residus
realment premi els que reciclin bé i que estiguin els que no?
No, és a dir, no confiem gens en aquesta manera
de fer aquest càlcul de taxa.
Nosaltres ja vam votar-hi en contra en el seu moment
per una senzilla raó i és perquè la manera de mesurar-ho,
per voler ficar, si això ens vam discutir amb els comuns,
amb el just, i és que no té cap...
Vull dir, sí, ells puntuen que si tu obres més cops el gris
i menys, i més xip, i més xip, i més xip,
i més xip, i més xip, i més xip.
Si tu obres més cops el gris i més cops el gris,
pagues més, si obres més cops el marró,
pagues menys perquè es considera que recicles.
Llavors, amb una taxa que creiem que és abusiva,
perquè recordem que són 120 euros l'any,
i a més a més hi haurà aquests fins a 80 euros més variables
segons els cops que obris.
Per tant, passem de zero taxa, de no pagar taxa,
a poder pagar segons els cops que considerin ells
que és el que és necessari d'obrir o no el gris
fins a dos euros per vivenda.
Ho veiem molt abusiu.
Ells sí que es basen en dir que bé,
que s'ha de cobrir una part d'aquest nou sistema
que ells propiament han incentivat.
Pot estar més o menys acertat al tema targeta,
però basar el reciclatge en quants cops l'obres,
la picaresca pot ser molt gran,
perquè realment vam ficar diversos exemples
de com pot ser que estalviïs diners propiament
on jugant amb les targetes.
No hi creiem gaire, i de fet sí que és veritat
que una de les coses que nosaltres portàvem al programa
era que aquests xips ja que ells hi són,
perquè ara no els canviarem amb el que han costat,
per exemple, es poguessin obrir amb el mòbil,
vam frenar una miqueta.
Això ho vam proposar, que es pogués obrir d'alguna manera
no només amb la targeta, perquè les targetes deixen,
això són problemes, però sí que és veritat
que ens preocupava una mica l'accés de cost.
Ens van confirmar l'altre dia que tota aquesta part
que ens permetrà obrir amb el mòbil
és subvencionada per Diputació i AMB,
per tant ens alegrem també d'aquest avantatge.
Creiem que la idea de la targeta
no és que sigui una mala opció,
però aplicar la taxa aquí quan suposadament la targeta
és per millorar, reciclar i ficar i acastigar
la ciutadania per quants cops obren el contenedor
creiem que és un error.
Passem ara a l'educació.
Està oberta el període de preinscripcions
a les escoles braçolpúbliques fins al 21 de maig,
Marrecs i Mainada.
Les escoles braçolpúbliques tenen 214 places
i l'alcalde ens va dir ahir a l'entrevista
que possiblement es quedin algunes famílies
sense places, però que hi ha altres opcions,
malgrat que no siguin públiques.
Comentem aquest tema amb vosaltres junts
perquè amb el tema de les escoles braçolpúbliques
i les famílies que es queden sense places
hi vau posar bastant èmfasi fa uns mesos.
Vam presentar una emoció perquè vèiem molt clar
que per la meva situació personal
m'hi fixo perquè tinc la meva dona
que està embarassada.
Vaig anar a les portes obertes
perquè és una qüestió imminent
i a veure l'any que ve si havíem d'apuntar-nos o no,
que l'estic vivent no pròpiament amb la meva persona.
Però ja ho aníem avisant i així ho vam fer
perquè hi ha moltes places que manquen.
Que hi ha alternatives privades?
Evidentment, el que passa és que no som suficients.
Per què? Perquè la taxa de natalitat a Sant Just
és molt alta últimament.
Aquest any 2023 en comparació al 2022
sí que és veritat que va baixar la natalitat una miqueta.
Algo més d'un 10%. Ens anem a inscrits
a uns 190 nedons durant el 2023
i quan el 2022 van ser 215
ens vam trobar que al 2015 va haver-hi molta gent
que es va quedar fora.
Nosaltres tenim molt clar que no es pot fer una infraestructura
basant-se en una natalitat puntual, però aquesta natalitat
no és puntual i més quan hem d'anar creixent
només amb la zona de Boomer, tota aquesta zona,
tota la gent que vindrà de nou també tindrà fills
i seguirà anant en increment.
El que vam proposar era una opció modular
precisament quan tinguem els pics de natalitat.
Ara ens trobarem que es quedarà gent fora,
potser poca, però es quedarà gent fora
i hi haurà gent que s'haurà d'anar a altres municipis
perquè amb la part privada que tenim a Sant Just
no arribarem a suficient, però vam proposar
una part modular a Marrecs, allà a Salvador Espriu
i ho presentàvem això en l'emoció que vam presentar,
que això ho saps ja un any abans, perquè es neixen
i fins l'any següent no comencen primer les criatures,
doncs podem pliar o no aquesta part amb tota la part
que hi ha darrere del centre cívic de Salvador Espriu.
Creiem que era una molt bona solució,
però no se'ns va fer cas, no se'ns va atendre
i va dir que no era necessària. Bé, estarem molt a sobre
perquè ja et dic que és una qüestió personal,
però veurem quantes places i quanta gent es queda fora.
L'any passat, i això per totes les famílies que es vulguin inscriure,
quan fas l'inscripció tu has d'escollir una primera opció,
ben bé si és Marrecs o és Mainada,
l'any passat, Mainada, ens diuen que va tenir menys inscripcions
que Marrecs, però hem de recordar que l'any passat,
el mes de maig, quan es van fer les preinscripcions,
Mainada no estava feta, ningú havia pogut entrar
a veure l'escola Bressol, que suposadament
tres o quatre mesos després inauguraria,
amb dubte si hi estaria o no,
al final sí que es va complir bastant, però és evident
que molts pares, i això ho lligaré amb l'actual
institut d'escola d'ara, doncs és això
molt evident que molts pares no van voler apuntar la seva
criatura en una escola que no estava feta.
I llavors creiem que potser això
pot canviar ara, perquè estic a Mainada, té el mateix
sistema educatiu que té Marrecs, són els mateixos professors,
la mateixa direcció, i llavors és veritat que
jo crec que a Mainada la instal·lació és més nova,
té 50 anys menys, llavors es nota,
tot i que a Marrecs està molt bé, no estem molt contents
d'aquesta escola, però falta mirar una mica
en perspectiva, al final sempre és el que hem dit,
a aquest ajuntament li agrada molt anar tapant foradets,
i anar allò, vinga va, fem això, però hem de pensar
en la gestió dels propers anys, i ser conscients
de la natalitat, poso-la al foc i no em cremaré
que l'any 2024, quan veiem
les taxes de natalitat l'any que ve, veurem que haurem
tingut molt més naixements, per tant
ens seguiran faltant places a l'Escola Bressol.
Ho volies lligar amb l'Institut Escola. Exacte,
i aquí una mica, perquè abans dèiem que podíem parlar-ne
d'això, el mateix que va passar
amb la Mainada, al final estem a mes de maig,
suposadament aquí en tres o quatre mesos
ha de començar el curs d'escolar, i ens diuen
que l'Institut Escola, el nou Institut Escola de Mas Llull,
abans ja en vam parlar, aquest primer
embrió del que va ser l'Institut Escola,
que es farà al costat del tanatori, diguéssim,
on hi havia l'antiga brigada. Això va lligat
a un primer enderrucament de l'antiga brigada,
preparar el terreny i ficar els mòduls que han d'anar.
No s'ha enderrocat encara.
A nosaltres ens fa patir que de ple preguntem,
estem ja pràcticament encara en juny i encara s'ha d'enderrocar.
S'ha d'enderrocar, més el sostre d'aquesta
antiga nau és d'oralita, per tant no és una qüestió
de vinc amb les màquines i la tiro, sinó que hi ha un procés
amb permisos, reciclatge, treure l'oralita,
doncs no és un posé senzill, no es fa amb un dia.
I llavors ens preocupa bastant, i entenem que com
que li preocupa a nosaltres li preocupa també a la resta
de la ciutadania que ha d'apuntar i dir que no sé ni si aquesta escola
estarà, no el puc veure o n'he d'apuntar al meu fill o filla
a una escola que ara mateix no està ni enderrocat al lloc
on ha d'anar. Això és més que comprensible,
per tant entenem perfectament que només hi hagin
13 famílies de les 40 que preveien
o les 40 places que obrien que s'hagin apuntat.
Solució que passa amb la resta de famílies
que han de fer, veient-se que no es quedaran fora de poder
escolaritzar i de portar els fills al seu municipi, a les escoles
del seu municipi, doncs segurament hauran de tirar de concertades
o privades a altres municipis, hauran d'anar
des d'Algarví, a la Elisabel de Viena o a altres municipis.
Per tant, algo que nosaltres callem que és clau
és poder donar l'opció, després si cada persona,
si cada família decideix que vol portar el seu fill o filla
a una escola concertada, privada, pel que sigui,
evidentment molt respectable, però com a Ajuntament
la seva obligació i com a Govern és poder oferir
a tota la ciutadania l'opció que el seu fill
pugui estar escolaritzat al seu municipi.
Creiem que això és bàsic i aquest Ajuntament no ho compleix.
Ramon, ho hem de deixar en aquest punt.
Gràcies per haver vingut i t'esperem a la propera.
Fins la propera, gràcies. Adéu.
La vida s'enjustenca a través de les zones.