La Ràdio d'Esvern
Donin temps, doncs les deixarem per la propera entrevista, n'hi ha hagut unes quantes, per tant, bé, llegirem les primeres també que ens van anar entrant.
Bon dia, alcalde.
Bon dia, bon dia.
Vinga, comencem amb l'entrevista, de fet és l'última entrevista de l'any que li fem aquí a Ràdio d'Esvern,
Fem una mica també, així, per entrar en calenda retrospectiva dels últims mesos, de com ha estat aquest any 2024, Sant Jus,
un any que s'han posat damunt la taula temes que han generat debat, opinions diverses.
Alguns, entre la ciutadania i l'equip de govern, són plats forts que ara s'estan desenvolupant,
que tindran un llarg recorregut i que donaran de què parlar també els altres mesos.
Parlem, per exemple, de l'urbanització dels garrufers, del Pla Urbanístic de la Bona Aigua,
de l'Escola Institut, també del nou poliesportiu, de les Olors de Ventós.
Alcalde, com l'Ajuntament està preparant-se per donar resposta a totes aquestes qüestions, inquietuds?
Bé, doncs, aquest és un ajuntament que governa, i quan es governa, doncs, es prenen decisions,
i com és normal, en una societat plural i democràtica com és la nostra,
doncs, davant de les decisions hi ha divergència d'opinions.
I és bo que hi hagi un debat, i, per exemple, en el cas del Pla Parcial de la Bona Aigua,
fruit d'aquest debat, jo crec que les propostes que sortiran de finals de modificació
de planejament de la Bona Aigua milloraran, sustancialment, la proposta inicial de l'Ajuntament.
Per tant, en aquest cas, el debat ha estat enriquidor i ha nutrit de bones idees a l'Ajuntament,
al govern municipal.
I la realitat que tenim és que les necessitats de Sant Just,
doncs, han evolucionat conforme ha evolucionat la població,
no només pel creixement que hi ha hagut, sinó pel perfil de població que tenim,
que és diferent avui a fa 20 anys, eh?
I, davant d'aquestes necessitats, doncs, com et deia a l'inici, cal prendre decisions,
i aquestes decisions, doncs, generen controvèrsia, algunes d'elles,
altres, segurament, generen més consens, però està bé que sigui així, eh?
Com, de fet, diu molt de la població de Sant Just,
doncs, que hi hagi debats oberts, debats vius,
perquè, com et deia abans, també, doncs, al final acaben enriquint el resultat final,
acaben millorant el resultat final.
Són qüestions que potser també impliquen, no?,
que hi hagi un canvi en el model de poble a la llarga?
Bé, model de poble, en quin sentit?
El que és evident és que Sant Just ha crescut en els últims anys,
com també ho és, que ha crescut molt menys que la resta de municipis de l'àrea metropolitana,
com també ho és, que aquests creixements s'han aprofitat històricament,
des que s'han anat produint, doncs, per augmentar substancialment
el parc d'habitatges de protecció oficial,
cosa que ha permès a molta gent de Sant Just poder continuar vivint
en una població en la qual els preus de l'habitatge
històricament han estat molt alts.
S'ha fet amb unes bones instal·lacions municipals,
a nivell esportiu, a nivell cultural, a nivell educatiu,
i tots aquests patrons de creixement,
que jo entenc que és el model de poble,
doncs es manté intacte,
i és el que intentem preservar en aquestes decisions que estem prenent,
que seran decisions vitals pels Sant Just dels propers 50 anys.
Ja que menciona habitatge, parlem, doncs, també d'aquest àmbit.
La política d'habitatge Sant Just està enfocada a un habitatge públic de venda,
un habitatge també públic de lloguer?
No.
Històricament ha tingut molt més pes l'habitatge públic de venda.
De fet, en aquest sentit, Sant Just va ser pioner.
Només vull donar una dada important,
perquè entenguem una mica el que dèiem abans del model de poble.
Sant Just i Sant Cugat són dues poblacions
que són frontera amb Barcelona,
que, per tant, haguessin pogut tenir una evolució paral·lela,
i tanmateix han tingut dues evolucions molt diferenciades.
Sant Cugat, a finals dels anys 80,
crec que hi havia una població al voltant de 20.000 habitants,
actualment són 100.000 habitants,
i el parc públic d'habitatge a Sant Cugat,
actualment és el 2,1%.
A Sant Just d'Esvern és una població que ha crescut
de 10, de 9 a 21.000 habitants,
que som actualment en aquests mateixos anys,
i tenim un parc d'habitatge públic
que ronda el 15%,
que és el que demana la Generalitat de Catalunya
que hem de tenir els municipis en un horitzó de 50 anys.
Nosaltres ja estem fregant aquesta xifra.
Són dos models, cadascun és respectable,
jo no vull criticar el de Sant Cugat,
però són dos models de creixement,
de concepte de municipi, de poble,
i aquests jo crec que defineixen una mica
les polítiques que hi ha hagut
per part dels responsables municipals
durant aquests darrers 40 anys.
Per tant, nosaltres sempre hem posat
l'habitatge públic a l'eix de la nostra acció de govern.
Durant els primers anys d'Ajuntaments Democràtics
la balança es va inclinar molt a favor
de l'habitatge de venda,
l'habitatge públic de venda,
i actualment el que estem fent
és intentar incrementar
el parc d'habitatge de lloguer,
entenent que hi ha persones a Sant Just també
que no poden accedir a una hipoteca
i que tant mateix han de poder accedir
a un habitatge.
Per aquest motiu, esperem que durant aquest mandat
el parc d'habitatge públic de lloguer
pugui augmentar en 220 habitatges,
que seria una xifra prou considerable.
I començarem a posar també les bases
en aquest mandat perquè de cara a propers mandats
aquest parc d'habitatge de lloguer
pugui arribar a una xifra al voltant
de 400 habitatges, ampliar-se a 400 habitatges.
Ara mateix hi ha projectes o promocions
que estan encallades?
Encallades, vull dir que està previst
que se'n facin d'habitatge de protecció oficial?
Sí, ara tenim tres promocions,
una molt important que és la del carretera reial,
aquí estem parlant de ni més ni menys
que de 170 habitatges de lloguer assequible,
el promotor ha aconseguit accedir a finançament
i, per tant, comptem que durant el primer trimestre
de l'any que ve s'iniciaran les obres d'edificació
d'aquests habitatges, dels quals, com et deia abans,
els 170 seran de lloguer assequible
que es gestionarà directament per Munça.
En segon lloc, hi ha una operació molt més petita,
de vuit habitatges, els jocs juvenívols,
ja tenen llicència, actualment,
però Munça està concertant el finançament
amb l'Institut Català de Finances,
que serà l'operador financer
que donarà el crèdit per poder fer aquesta promoció.
I, finalment, la tercera operació
és el segon mil·lenari,
que s'ubicarà al costat de l'escola Montserrat,
al barri de les bases de Sant Pere.
Tenim la previsió que aquesta promoció,
que impulsa l'IMSOL,
que és l'empresa pública d'habitatge
de l'àrea metropolitana,
pugui rebre la llicència a la Junta de Govern
que celebrarem el dia 12 de gener.
Per tant, és una promoció també
que hauria de començar durant l'any que ve.
Estem parlant, com et deia,
de 220 habitatges
que espero que en un horitzó
de dos anys i mig
puguin ser una realitat.
I ho espero perquè són realment molt necessaris
per a la gent de Sant Just.
En alguns mitjans ha sortit
que el model vigent d'habitatge protegit,
en general,
és a dir, no estem parlant de Sant Just,
específicament,
però que és un model d'habitatge
que a vegades incorpora dinàmiques especulatives
que interfereixen en la seva efectivitat
com a política pública.
Això ha passat o està passant a Sant Just?
No sé
a quines
promocions
es refereixen,
en quins casos es refereixen.
No sé si, per exemple,
a l'hora d'adquirir algun pis
de protecció oficial
i després de vendre el mercat lliure.
En aquest sentit,
la normativa ha millorat.
Jo vull recordar
que les primeres promocions
es van fer als anys 90.
Veníem d'experiències
d'habitatge protegit
que havien estat dolentes.
Estic parlant
en el cas de l'UGT a València,
d'unes promocions
de protecció oficial
que es van fer,
en què l'empresa
que les havia de fer
va fer fallida,
eren unes cooperatives.
va quedar molta gent atrapada
i es va generar
una sensació
en una part de la ciutadania
que l'habitatge
de protecció oficial
donava poques garanties
de solvència.
I també estem parlant
d'uns anys,
als anys 80,
en què no hi havia
la necessitat
d'habitatge
que va aflorar
posteriorment.
a partir de finals dels 90
l'accés a l'habitatge
va començar a ser
un problema greu
per a la societat catalana.
Però en aquell context
de principis dels 90
costava trobar gent
que volgués comprar,
que volgués fer l'aposta
perquè es demanava
que s'avançessin uns diners
que compreixin
habitatge de protecció oficial.
Algunes promocions
inclús tenien habitatges
que quedaven vacants,
que això ara seria
del tot impensable.
I llavors,
en aquells moments,
el règim de protecció
oficial
que es feia
eren en terminis
relativament curts,
que en vista en perspectiva
s'ha demostrat un error,
perquè en alguns casos
al cap de 15 anys
hi havia pisos
que ja quedaven alliberats,
per tant es podien vendre
el preu que decidís
el mercat
i aquí segurament sí
que hi ha hagut
un ús
que no és el que es preveia
quan es van fer
aquestes promocions
i després es va ampliar
a 30
i ara actualment
hi ha hagut
les noves normatives
el que estableixen,
jo crec que
amb tot el bon criteri
del món,
és que els habitatges
de protecció oficial
ho han de ser
per sempre més
per tant
siguin de compra
o de lloguer
qui sigui
que hi accedeix
en el futur
han de ser persones
amb uns ingressos
que no poden superar
els ingressos màxims
que marca el decret
de l'habitatge
i els preus
han de ser uns preus
regulats també
en el decret
de l'habitatge
per tant
aquestes
aquestes
dinàmiques
dinàmiques
especulatives
que potser abans
s'havien pogut produir
doncs ara ja queden
queden garantit
que no es podran repetir
perquè la normativa
jo crec que
ara s'ha ajustat
correctament
seguim amb altres temes
la setmana passada
la Generalitat
va fer públiques
les creus de Sant Jordi
un reconeixement
que dona al govern
entre 20 personalitats
i 10 entitats
que pels seus mèrits
han prestat serveis
destacats a Catalunya
en la defensa
de la seva identitat
en el pla cívic
cultural
i d'aquestes creus
de Sant Jordi
n'hi ha dues
estetament lligades
a Sant Just
d'una banda
la Clara Segura
i l'altra
la Fundació Solidança
això és un orgull
per Sant Just també
evidentment
sempre dic
que el gran actiu
de Sant Just
d'Esverna
és el seu capital humà
i aquest capital humà
està en tants camps
que realment
és un cotx
perquè en molts casos
quan hi ha
algun tema
de debat obert
que apareix
alguna figura
que té
rellevància
que té
una aportació important
apareix
algú vinculat
a Sant Just
i això és
sigui quin sigui
el camp
i això evidentment
és un motiu
de gran satisfacció
doncs
ja ho vaig fer
personalment
m'han convidat
de fet
a assistir
a l'entrega
de la Creu
que em faria
molta il·lusió
poder-hi anar
i
repeteixo
el que
els he dit
privadament
que
felicito
perquè a més a més
em semblen
que són
de justícia
aquests reconeixements
Parlem ara
de mobilitat
Queden pendents
establir els nous punts
de l'ambici
a Sant Just
perquè som el municipi
de tot el sistema
de l'ambici
em sembla
que més ús
fem d'aquestes
bicicletes públiques
i
tenim sis estacions
però
restava
encara
afegir-ne alguna més
Sí
i precisament
com que som el municipi
que estem tenint
un major ús
i així ho reconeix
Transports Metropolitana
Metropolitans
de Barcelona
que és
l'operador
que ha fet
aquest encàrrec
de gestió
doncs
serem també
els primers
de poder veure
ampliada
la seva xarxa
d'estacions
el mes de gener
aquests dies
els tècnics
de l'àrea
metropolitana
han estat
decidint
els emplaçaments
i el mes de gener
doncs
s'implementaran
les tres
noves estacions
una serà
Estudis Veis
una segona
al Parc
de la Plana
Pedrosa
i una tercera
entre l'Institut
i el Complex Esportiu
de la Bon Aigua
Molt bé
També
seguim
de temes
de mobilitat
des de l'octubre
treballadors i treballadores
de l'empresa
de transport
Moventis
que gestiona
entre altres
les línies
autobús urbans
interurbans
a Barcelona
i Baix Llobregat
com l'X30
o l'LA21
estan convocant
vagues parcials
ara mateix
els dimarts
i els dijous
amb serveis mínims
del 20 al 40%
en franges horàries
concretes
això afecta
la mobilitat
lògicament
de Sant Jús
que compta
amb l'X30
sobretot
per desplaçar-se
de forma ràpida
fins a Barcelona
aquí
es pot fer
alguna cosa
des de Sant Jús
des de l'Ajuntament
no
es pot fer
des de l'àrea
metropolitana
i s'està fet
de fer
l'àrea metropolitana
està participant
activament
en aquestes negociacions
malgrat
és un problema
laboral
entre una empresa
i els seus treballadors
però l'àrea metropolitana
està empenyent
en que arribin
a un acord
de fet
un dels sindicats
crec que és l'UGT
ja s'ha desvinculat
d'aquestes
vagues
i això està fent
doncs que
el seguiment
sigui
superior
als serveis mínims
que s'acaben
decretant
el seguiment
vull dir
que el servei
acabi sent
normalment
superior
als serveis mínims
que s'estan
decretant
normalment tenim
cinc busos
i els dies de vaga
els dies que hi ha hagut
més seguiment
estem en dos autobusos
però normalment
estem en quatre autobusos
per tant
les afectacions
de mica en mica
s'estan
reduint
hi ha convocades
noves negociacions
pel mes de
gener
i a veure
si són capaços
d'arribar a un acord
perquè
és un servei
l'X30
que ens havia costat
ajustar
els inicis van ser
no sé si ho recordes
però van ser complicats
i ara havíem aconseguit
recuperar
el bon nivell
que hi havia
abans del nou contracte
i amb aquestes
aquestes vagues
doncs evidentment
estan
distorsionant
aquest bon funcionament
i estan afectant
els ciutadans
el dret de vaga
és un dret
constitucional
s'ha de
s'ha de preservar
això ningú ho qüestiona
però també penso
que
que ha d'haver-hi
voluntat
per part de les dues parts
d'arribar
a un acord
A nivell d'infraestructures
en aquest cas
de gran infraestructura
i amb vistes a futur
hem parlat alguna vegada
del soterrament
de la B23
com avança
aquest tema?
Jo crec que aquest és un
un macro projecte
que
que jo crec que
algun dia veurem
però
però jo el veig
en un horitzó
de llarg termini
el que nosaltres
estem treballant
amb
amb el Ministeri
i amb la Generalitat
de Catalunya
i amb l'àrea metropolitana
és poder ampliar
el pont
que passa per sobre
la B23
que uneix
Sant Joan d'Espí
amb
Sant Josep Ver
que és un pont
que
que si aconseguim
ampliar-lo
per a bicicletes
i vianants
sense
afectar
la
la mobilitat
dels vehicles
perquè
és un
és un punt crític
a nivell de
de vehicles
de mobilitat
doncs
permetrem
que la gent
de Sant Just
pugui anar
caminant
d'una forma
més agradable
el que al final
és el seu hospital
de referència
que és el
Moisés Brogi
i
ara mateix
doncs
vam fer
l'estudi de mobilitat
que ens va donar
la solució
per evitar
congestions
sobretot
en hora punta
i
ara estem
redactant
l'avantprojecte
que ens permetria
tancar el conveni
amb el
Ministeri
de Transport
per poder
doncs
començar
ja a preparar
projecte
executiu
i licitació
de l'obra
i abans
de passar
és un
és un projecte
de molta més
complexitat
de la que
d'entrada
et pots imaginar
vull dir
estem parlant
d'un
com un petit
escalèstric
que els matins
va
amb un alt
grau de tensió
a nivell
de trànsit
per tant
tot el que es faci
s'ha d'anar molt
en compte
de no provocar
problemes
greus
a nivell de mobilitat
i per això
aquest projecte
està anant
més lent
del que
a priori pensàvem
i abans de passar
amb les preguntes
de la ciutadania
parlem una mica
de festes
nadalenques
el cap de setmana
passat va haver
el mercat de Nadal
també fa ja
tres setmanes
es van encendre
els llums
hi ha campanyes
solidàries en marxa
però potser
l'activitat
que més
bueno
la festa
que més
es veu
alterada
o canviada
aquest any
és la cavalcada
dels Reis d'Orient
per què
es canvia
la ubicació
la rebuda
de ses majestats
doncs
perquè tenim obres
a les escales
del carrer Església
i
a nivell
de seguretat
l'enginyer municipal
que és qui fa
el pla de seguretat
doncs ens va
recomanar
que no féssim
la recepció
de ses majestats
en el balcó
de l'Ajuntament
com venia sent
tradicional
ho desplacem
aquest any
de forma
excepcional
que ens hi ha
amb la voluntat
de recuperar
la recepció
a l'Ajuntament
però aquest any
ara d'un moment
encara no afecten
gaire
la plaça
Barbeguer
però més endavant
la gent veurà
que aquestes obres
també afecten
un tros
de la plaça
Barbeguer
i per tant
no es recomanava
que hi hagués
convivència d'obres
i molt de públic
tot i que aquell dia
no hi haurien obres
evidentment
però hi ha
les restes
de les obres
i a més a més
tenint en compte
que és un públic
d'edat infantil
un dia de moltes emocions
millor no
no córrerà
determinats riscos
que haguéssim pogut
provocar
alguna desgràcia
Molt bé
doncs
passem ara
a algunes
de les qüestions
que ens ha enviat la gent
a través de les nostres xaixes
socials
hi ha hagut
més d'una vintena
de qüestions
de preguntes
intentarem fer
les màximes possibles
les que no
doncs les deixarem
per la propera entrevista
Vinga
doncs la primera
de fet
les primeres
són ja
de l'anterior
entrevista
pregunten
per què s'ha tret
o per què es traurà
el Servei de Mobilitat
Internacional
Doncs
perquè estem
malauradament
en un any
el 2025
que a nivell
pressupostari
serà complicat
els ajuntaments
estem patint
una caiguda
d'ingressos
molt importants
provenents
del nou
sistema de càlcul
de les plusvalues
que era un ingrés
important
pels ajuntaments
i que s'ha modificat
fruit d'una sentència
del Tribunal
Constitucional
i per altra banda
en aquells contractes
que ja existien
que s'han hagut
de renovar
doncs hem hagut
d'afrontar
increments importants
provocats
del fet
que en els últims
anys
els costos
salarials
han augmentat
i també els costos
materials
sobretot provocats
en bona part
per la inflació
que es va generar
resultes
a la guerra
d'Ucraïna
i com que
no podem
doncs
finançar
tots aquests
increments
de despeses
amb increments
impostos
perquè després
sí que sortirien
increments
fiscals
molt importants
doncs hem hagut
d'ajustar
algunes despeses
de retallar
alguns programes
i de suprimir-ne
algun
com aquest
que és el de
mobilitat internacional
que evidentment
ho fem
amb
doncs ens sap
molt de greu
perquè era un servei
que tenia bona
acollida
però quan estàs
en aquestes situacions
doncs has de prioritzar
mantenir
aquells serveis
que són essencials
i que beneficien
a un col·lectiu
més ampli possible
de població
o també
a població
amb més necessitats
socials
i vam entendre
que aquest no era
el cas
i
són decisions
difícils
a ningú li agrada
suprimir serveis
i la voluntat
que tenim
evidentment
és en un futur
poder-ho recuperar
però s'han de donar
les condicions
pressupostàries
per poder-ho fer
per tant
ha estat per una qüestió
de pressupost
Una altra pregunta
en quina situació
es troba el permís
per posar en marxa
l'antena
de telefonia
de Maslluí?
Doncs estem
a l'espera
que hi hagi
una empresa
que es dedica
a la col·locació
d'antenes
que ens digui
en dos o tres cobertes
que se li han plantejat
en una
que es pugui col·locar
l'antena
A Maslluí
tenim un problema
de cobertura
hem de buscar
un emplaçament
per poder
ubicar
l'antena
L'opció 1
és que aquest emplaçament
sigui
una coberta
d'un edifici
que és on es col·loquen
la gran majoria
d'aquestes antenes
quan estan
en nuclis urbans
i si
per raons tècniques
és impossible
trobar un emplaçament
en una
en una coberta
doncs haurem
de tirar endavant
l'antena
del
del Pàdel Maslluí
que no és
l'opció
que més ens agradi
per una
per una
qüestió visual
i perquè
Coixerola
és reticent
a autoritzar
instal·lacions
d'aquest tipus
en entorns
propers
en entorns naturals
perquè
entenen
amb tot el criteri
del món
que
l'opció 1
és que es col·loquin
en cobertes
d'edificis
del barri
en aquest cas
del Maslluí
però el que no podem fer
és si
tècnicament
no és possible
col·locar-lo
en
en cap
altra
en cap
coberta
doncs haurem
de
mal
ens pesi
tirar endavant
l'antena
del Pàdel Maslluí
perquè el que és evident
és que aquest barri
necessita
un millor grau
de cobertura
de mòbil
que el que té actualment
Una altra pregunta
relacionada
amb el món educatiu
diu que
aquesta setmana
s'ha comunicat
se'ns ha comunicat
diu la persona
en els centres educatius
de Sant Jus
que a partir de gener
l'Ajuntament
no oferirà recursos
audiovisuals
de la plataforma educativa
Nextus
tot i promocionar-ho
a la guia educativa
del 2024-2025
Pregunten
una mica
el motiu
i sota
quin criteri
s'ha pres
aquesta decisió
Doncs ho desconec
ho preguntaré
i donaré resposta
perquè desconec
També una altra pregunta
anava encaminada
amb tot el tema
de les vagues
d'autobusos
de veïns
que no tenen alternatives
al transport públic
i que l'única
que tenen
és anar a peu
amb algunes dificultats
que suposa
moure's des de Maslluí
fins a altres indrets
i que quines solucions
hi ha per aquests problemes
amb els quals
es troben les famílies
del barri de Maslluí
Però ens estem referint
a les afectacions
per la vaga
Correcte, sí
Els dies que hi ha vaga
És que quan hi ha una vaga
hi ha una vaga
hi ha afectacions
malauradament
i
el passa
amb els veïns
de Maslluí
i a tots els veïns
que agafen
aquestes línies
d'autobusos
afectades
per les vagues
Doncs
és que no hi ha alternatives
de fet
en aquest sentit
hi ha reconegut
un dret a vaga
i el dret a vaga
el que protegeix
és que quan
el treballador
fa una vaga
doncs
hi hagi unes afectacions
perquè forma part
de la reivindicació
del treballador
El que no pot fer
l'administració
es pot fer
uns serveis mínims
que és el que es decreten
però el que no pot fer
l'administració
és suplir
aquests
aquests serveis
i d'aquesta manera
desvirtuar
la vaga
el dret a vaga
és com deia abans
un dret
reconegut
constitucionalment
i
per tant
doncs
hem d'entendre
que provoca
afectacions
malauradament
i per això
doncs
espero que solucioni
ben aviat
perquè
també crec
que està durant massa
Ens demanen
actualitzar
l'estat
en el qual es troba
la construcció
de l'Institut d'Escola
i el pavelló
Maslluí
diuen
quan es preveuen
començar les obres
i més o menys
quina
la pista poliesportiva
del Maslluí
la previsió
és que comencin
les obres
el mes de març
i
l'Institut d'Escola
el que ara
començarà
és
es farà
efectiu
el trasllat
de l'Institut d'Escola
que actualment
està al centre cívic
Soledat Sants
el carrer
Narcís Montoriol
que trasllat
es farà
el mes de gener
sobre
quan es farà
l'Institut d'Escola
al barri
del Maslluí
doncs
jo crec
que el mes de gener
febrer
podrem tenir
dates més precises
però
ja avanço
que
està sent
tot més complicat
del que
preveiem
i
dades de duració
també pregunten
d'aquestes obres
de les obres
del poliesportiu
sí
de les dues
jo puc donar
puc donar dates
per les del poliesportiu
perquè
són unes obres
que ja s'han
licitat
s'han adjudicat
són unes obres
que fem
des de l'Ajuntament
per tant
tenim
un major control
sobre la seva
execució
i malgrat
potser no és prudent
parlar de calendaris
perquè
en les últimes obres
estem tenint
bastants problemes
jo crec
que
si anessin bé
les obres
podríem parlar
que
la pista poliesportiva
estaria oberta
si tot anés bé
insisteixo
si tot anés bé
per la temporada
2026
2027
estem parlant
de setembre
2026
són 18 mesos
d'execució
si es complissin
doncs
podríem complir
aquest objectiu
que tenim
que és que
aquella temporada
ja es pogués
encetar
amb una nova
instal·lació esportiva
una altra pregunta
parlen
en aquest cas
de via pública
de la vorera
del carrer
Joan Ramon Jiménez
diuen que és una vorera
que està molt deteriorada
deteriorada
i diuen que és la principal
connexió entre Mas Lluí
i el centre
el centre de Sant Just
home
jo hi passo sovint
vaig a
córrer bastant per allà
i jo
jo no diria que és una
una vorera
deteriorada
potser té algun punt
en què
que es pot millorar
el problema
el problema és que esclar
és una vorera
de polígon industrial
jo que hi ha molts bons
especifico la pregunta
molts bons a les vorera
a la vorera
sí la vorera
sí
doncs ja
ja farem el repàs
perquè pugui estar bé
el que és evident
és que
que ara hi ha molta gent
que va amb bicicleta
i a peu
per la passera
i que la
quan arribes al polígon
doncs el carrer
Juan Ramon Jiménez
no deixa de ser
un carrer
de polígon industrial
jo entenc que no és
el lloc més agradable
per passejar
segurament
en un futur
caldria
fer alguna
remodelació urbana
però a nivell de secció
en aquest carrer
anem bastant justos
és un carrer
que no és dels més amples
del polígon
hi ha
moltes naus
que necessiten
un ample
de via
per poder maniobrar
i per tant
no crec que es pugui fer
una vorera
molt més ampla
en tot cas
crec que s'hauria de millorar
l'enllumenat
fer-lo més
un enllumenat
més urbà
que no pas
de polígon
com l'actual
i
mirar
de suprimir
alguna barrera
que hi ha
que es ve provocada
sobretot
per l'enllumenat
paradoxalment
i el tema aquest
dels boins
doncs
ho mirarem
també
una altra pregunta
demanen
si és possible
que l'Ajuntament
destini ajudes
a poder pagar
el segon any
de les llars
d'infants
privades
com fan altres
municipis
diu que aquests
concretament
paguen el 50%
perquè la pública
és gratuït
de guta
que no hi ha places
suficients
nosaltres vam fer
un paquet
d'ajudes
a les privades
quan
quan va
tancar
Tic Tac
i va tancar
els verds
i ens vam trobar
que la segona
Bressol
encara no estava
a punt
ara amb la segona
escola Bressol
estem tenint
un grau
de cobertura
molt ampli
queden molts pocs nens
a fora
d'I1 i 2
exceptuant
els
els lactants
que aquí sí que anem
una mica més
més coixos
nosaltres estem fent
un esforç
pressupostari
molt gran
amb la segona
escola Bressol
i com deia abans
doncs
el pressupost
no és infinit
i estem prioritzant
on posem
els recursos
i en aquest cas
entenem
que ara que tenim
la segona
escola Bressol
on hem de posar
els esforços
a nivell
pressupostari
és
en que aquestes
dues escoles
Bressol
municipals
Mainada
i Marrecs
donin uns serveis
de qualitat
altres preguntes
fa més d'un any
van votar
l'escultura
de l'entrada
Sant Just
es va publicar
l'escollida
a l'octubre
del 2023
quan està previst
que es materialitzi?
segurament
el mes de març
primer ha d'haver-hi
una petició
dels escultors
que van guanyar
el concurs
una petició
per moure
la torre
d'enllumenat
que hi ha
les faroles
vam haver de
demanar autorització
al Ministeri
de Transports
perquè estem
en àmbit
d'afectació
del Ministeri
ens han autoritzat
hem fet
recentment
l'encàrrec
a una empresa
perquè modifiquin
l'ubicació
dels punts de llum
farem una
una entrada
que serà
una col·locació
d'uns punts de llum
que seran
més agradables
i ressaltaran
més l'escultura
i un cop
s'hagi fet
la part
de l'enllumenat
doncs es col·locarà
l'escultura
ja s'està fabricant
em sembla
i per tant
ho situem
en un horitzó
del mes de març
d'abril
com a molt tard
demanen
que quan s'obrirà
el carrer
Pau Casals
en doble sentit
doncs
no tinc bones notícies
perquè els estudis
de mobilitat
que hem
que hem realitzat
el que diuen
és
que si s'obre
Pau Casals
podem entrar
a congestionar
la Rambla Modulei
que és el punt
més crític
que tenim
a Sant Jus
als matins
a una hora punta
i per tant
es recomana
no
no
obrir
noves vies
d'accés
ràpid
a Rambla Modulei
per no
per no
congestionar-les
estem parlant
que
molt probablement
molta gent
del barri
de Maix Lluí
sortiria per aquí
Maix Lluí
és un barri
amb 3.500 habitants
i llavors
podríem posar en risc
la mobilitat
de la Rambla Modulei
facilitant molt
l'accés
a aquesta artèria
del nostre municipi
per tant
acostumem a fer cas
al que ens diuen
la gent que ja en té
els tècnics de mobilitat
que fins en dues ocasions
ens han estudiat
aquesta proposta
que ha anat sortint
de manera
periòdica
sempre la conclusió
és la mateixa
que no recomana
obrir
Pau Casals
en sentit
esplogues
ara parlem
de la taxa
de residus
diu
a casa
hem rebut una informació
sobre el pagament
de residus
no s'indica
si va càrrec
del propietari
o dels llogaters
diu
em consta que
hi ha propietaris
que han comunicat
als llogaters
que s'han de fer càrrec
de la taxa
diu
quina és la normativa?
és que depèn
de la relació
contractual
que té
el propietari
amb el llogater
hi ha casos
en què
els impostos municipals
de l'IBI
va a càrrec
del propietari
i hi ha casos
que va a càrrec
del llogater
això depèn
del que estipula
cada contracte
aquí diu
tenint en compte
que la taxa
de residus
abans anava
vinculada
a l'IBI
no haurien de seguir
pagant els propietaris?
és el mateix
jo el que penso
però
és que en aquest cas
té més sentit
que qui ho paga
és qui viu
perquè com bé sabeu
la taxa
de residus
té
una part
fixa
però després
té una part variable
ara de moment no
però s'aplicarà
a partir del
2026
i aquesta part variable
va associada
al comportament
del ciutadà
que viu en un allar
si recicla més
doncs pagarà menys
si recicla poc
pagarà més
per tant
conceptualment
tindria més sentit
que la pagués
qui viu
després
si s'ha d'escomptar o no
del lloguer
és una qüestió
que
que forma part
de l'acord
entre propietari
i llogater
però
conceptualment
filosòficament
qui l'hauria de pagar
és a qui viu
una veïna de Maslluí
diu que
li agradaria saber
si hi ha la possibilitat
d'implementar
un bus
nocturn
és un tema
que s'ha estudiat
que l'àrea metropolitana
ho té sobre la taula
però
igual com us deia abans
que l'Ajuntament
de Sant Just
i la gran majoria
d'Ajuntaments
del nostre país
doncs
a l'any 2025
passarem
per
dificultats
pressupostàries
que ens obliguen
a no fer créixer
l'espesa
més del que
voldríem
inclús
haver de reduir
algunes
despeses
doncs l'àrea
metropolitana
es troba en una situació
molt semblant
de fet
inclús
més complicada
ara mateix
l'objectiu
número 1
de l'àrea
metropolitana
és poder
mantenir
els autobusos
que té
està en una tessitura
que més que ampliar
està intentant
no haver de reduir
per tant
no és un bon moment
per plantejar
fer
nous serveis
quan el que
s'està qüestionant
des dels contractes
programes
que fa
amb ATM
és
si no hi ha
alguns serveis
que s'haurien
de suprimir
pregunten
si
diuen
pel canvi de gespa
al camp municipal
de futbol
de Sant Just
diuen que
segueixen tenint
lesions greus
ja sé qui ho ha fet
aquest comentari
un jugador
periodista
també
em sembla
com ho va dir
el balcó
de l'Ajuntament
el dia que
vam celebrar
l'ascens
a la categoria
elit
del Sant Just
de l'Atlètic Sant Just
mira no
no vull ser
no vull enganyar ningú
jo crec que aquest mandat
ens podem plantejar
fer el projecte
veig molt difícil
amb el pla d'inversions
tal com el tenim
poder fer l'obra
hem de tenir en compte
que
la majoria de projectes
que hem tingut
aquest mandat
sobretot a nivell
d'equipaments
han tingut
uns increments
molt alts
que han fet
que alguns projectes
que ens feia molta il·lusió
poder fer aquest mandat
ho haguem de descartar
poder-los
poder-los fer
per tant
mai es pot dir que no
s'ha de fer el projecte
per si surten
oportunitats
però
ara mateix
a menys que no vinguin
ingressos
extraordinaris
amb els diners
que tenim
que preveiem
que tindrem
d'aquí
a final de mandat
veig molt difícil
poder fer aquesta obra
el projecte
jo crec que sí
que el podrem fer
si no el 2025
el 2026
la gespa
que té ara
el camp municipal
entenc que és artificial
sí
és artificial
és simplement
canviar-la
per una de nova
sí
el camp de
el camp de futbol
municipal
té un ús
molt intensiu
jugant molts
afortunadament
el futbol
gaudeix
de molt bona salut
a Sant Just
i hi ha molts nens
i nenes
cada cop més nenes
de fet
que practiquen
el futbol
i la gespa
té un desgast
com és normal
té una vida útil
de 10 anys
i jo crec que ja estem
fregant
el final d'etapa
d'aquesta
d'aquesta gespa
acabem amb
l'última pregunta
que ens dona temps
en aquesta entrevista
de fer
les que no
hem pogut fer
ja hem dit que les farem
a l'entrevista
del proper mes
l'última diu
perquè el bolletí
arriba tan tard
a Maslluí
al carrer Rosa
a Luxemburg
diu
la veïna
l'he rebut
avui dia 18
18 de desembre
moltes de les activitats
de desembre
ja han passat
diu menys mal
que hi ha xarxes socials
i es pot seguir
l'activitat
del poble
doncs ho desconec
el bolletí
de fet
ha arribat
a moltes cases
aquesta setmana
no
jo crec
consta que hagi hagut
un problema
específic
del Maslluí
sinó que
jo crec
que
el bolletí
del mes
de desembre
és bolletí
desembre
gener
i quan es fa
quan el bolletí
és de dos mesos
com passa amb juliol
i agost
sempre arriba
a la quinzena
del mes
com si diguéssim
del primer mes
del bolletí
però bé
no sé si això
també a la gent
de Maslluí
els passa
la resta
bé jo sé que
no visca el Maslluí
però a casa
ho hem rebut
fa poc
vull dir que
crec que
s'ha enderrarit
per tothom
bé
i fins aquí
l'entrevista
del mes
de desembre
amb l'alcalde
en Joan Bassaganyes
ho deixem aquí
alcalde
molt bé
per tant
fet un bon repàs
sí
tornarem a
trobar-nos
el 2025
el gener del 2025
molt bé
deixa'm que aprofiti
Núria
per desitjar a tothom
un bon Nadal
uns dies
de festa
amb família
amb amics
són dies
són dies bonics
i també
doncs
desitjar a tothom
una molt bona entrada
de l'any 2026
molt bon Nadal
molt bé
gràcies alcalde
que vagi bé
a vosaltres
escoltes la Rambla
la vida s'enjustenca
a través de les zones
de l'any 2
1
que za'