Hola, Laia, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Laia. Comencem amb els temes de l'actualitat d'aquí de Sant Just
i parlem del ple municipal, anem una mica enrere, del ple municipal d'abril,
en què endavant Sant Just vau presentar una moció sobre les eleccions catalanes,
concretament sobre el compromís dels partits nacionals amb Sant Just,
i va ser una moció rebutjada. Només vosaltres vau votar a favor,
i al PSC i PP es van abstenir.
No es va entendre al fons de la qüestió de la moció,
i què implica el rebutj del compromís dels partits nacionals?
Bé, doncs que no deuen tenir compromís amb Sant Just, no?
Clar, o sigui, nosaltres al ple municipal hem vist moltes vegades
com es presenten mocions i es fan reclamacions al govern de la Generalitat
de qüestions que són importants a Sant Just,
però que la seva decisió depèn de la Generalitat i el Parlament de Catalunya.
I d'aquestes mocions se n'han fet moltes vegades al ple de l'Ajuntament
i s'han fet reclamacions.
Nosaltres el que hem fet ha sigut recollir totes aquestes reclamacions
que s'han fet històricament més a altres peticions que té la ciutadania de Sant Just,
que malauradament no depenen de l'Ajuntament de Sant Just, la seva decisió o la seva aprovació,
però sí que depenen de la Generalitat i el Parlament de Catalunya.
I el que vam fer va ser recollir-les i presentar-les al ple i demanar
que els partits polítics que sí que es presentaven a aquestes eleccions,
perquè vull recordar que endavant Sant Just és un partit només de Sant Just,
no ens presentem a Catalunya,
doncs demanar a aquells altres partits que sí que es presentaven a l'àmbit nacional
i que per tant poden tenir la possibilitat o l'oportunitat de poder prendre aquestes decisions
que es comprometessin a prendre-les favorablement a Sant Just.
I la sorpresa va ser que hi haguessin partits que votessin que no.
Això és molt sorprenent, molt sorprenent.
Seguint amb més temes, Làia, també d'aquell ple, del ple municipal d'abril,
quins compromisos va aconseguir endavant Sant Just que s'aprovessin al ple
en relació amb l'ambició, el sistema de bicicleta elèctrica compartida a nivell metropolità?
Quines millores o necessitats hi ha amb l'ambició que és Sant Just?
Làia?
Bé, sembla que la Làia s'ha desconnectat via telefònica.
Anem a posar una promoció a veure si la aconseguim recuperar.
Xeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tots. Ser tu mateixa.
I estimar qui vulguis. Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar aficions.
Natros per gaudir la colla. Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Vinga, em sembla que ja tenim la Làia flotats de nou. Hola, Làia.
Hola, Núria, perdona.
No, no passa res, tranquil·la.
Parlàvem d'un altre punt que precisament hi havia al ple municipal d'abril
que tractava de les millores, que endavant Sant Just va aconseguir
que s'aprovessin en relació amb l'ambiciat, la bicicleta elèctrica metropolitana.
Quines necessitats, preguntava jo, hi ha al municipi en relació amb l'ambiciat?
Bé, doncs a l'entrada necessitaríem tres estacions més.
La del Mercat, la de la Bonaigua i a Vell Soleix, que no hi ha.
Després necessitaríem que s'ampliés i molt considerablement la que hi ha a l'entrada de Barcelona
perquè realment es pugui fer servir l'ambici per entrar i sortir de Barcelona,
que és on hi ha més finançament de trànsit, o sigui, on hi ha més demanda.
Després necessitaríem que les bicicletes funcionessin,
que no arribéssim a les estacions i surti que hi hagi bicicletes.
Bicicletes disponibles, vull dir.
I quan les agafes no estan disponibles perquè estan espanyades o no tenen bateria.
O sigui, el manteniment hauria d'estar funcionant.
I bé, bàsicament aquestes tres coses que he comentat.
Aleshores, aprofitant que ja fa un any que l'ambici i que ha sigut un èxit rotum
i que córrer el perill de morir d'èxit, en realitat, córrer aquest perill,
bé, doncs fem aquesta reclamació i, com hem parlat abans,
les reclamacions a les administracions supramunicipals
que gestionen coses que ens afecten al municipi directament,
doncs aquesta és una reclamació que, en aquest cas, es faria a l'àrea metropolitana,
que és qui gestiona el servei.
I és una reclamació que fa l'Ajuntament de Sant Just
i ens vam alegrar molt que del ple de l'Ajuntament ho aprovés,
per ampliar majoria, doncs fantàstic.
I és una reclamació que fem a l'àrea metropolitana,
doncs que estiguin al pendent que les coses funcionin
i que s'han de fer ampliacions.
Hem parlat de l'ambici i també del tema de l'emoció
que va ser enrebutjada en el ple d'abril,
però ara ens ubiquem ja en el de maig, un ple prou intens
en el que es va debatre el punt de l'aprovació definitiva
del pavelló esportiu que ha d'anar ubicat al barri de Mas Llull.
Endavant Sant Just heu manifestat que sí que cal una equipament esportiu,
però que a Mas Llull no és la ubicació correcta.
Quina és la posició d'endavant respecte a aquest projecte?
Per què no hauria d'anar ubicat a Mas Llull i si vau fer alternatives?
Nosaltres hem plantejat sempre dues alternatives.
Una és fer-lo al costat de la ITV, que és el mateix barri de Mas Llull
a la part de baix, el polígon industrial on hi ha la riera,
que això és a tocar del Mas Llull,
i allà al costat de la ITV on s'està construint la nova deixalleria,
doncs ubicar al costat el pavelló.
És una zona que no és un cul de sac a nivell de trànsit,
està al mig, estaria al costat del nou institut d'escola,
que és una de les coses que han estat posant sempre sobre la taula,
com un valor afegit, un bon valor,
el fet que estigués al pavelló de Mas Llull,
pel tema de les sinèrgies que es creen a l'institut d'escola,
doncs bé, si l'ubiquem al costat de la ITV,
també es creen aquestes sinèrgies perquè està al costat,
però, a més a més, pots crear sinèrgies amb el pavelló que ja tenim de la bona aigua,
perquè la connectivitat està a través de la riera.
Això també ho veiem bé.
Després no cal que facis una mega inversió, com s'ha pogut comprovar,
amb aquesta aprovació definitiva.
El pressupost ha pujat 700.000 euros,
per totes les millores que s'han de fer a nivell d'aïllament acústic,
perquè els veïns que viuen al davant no sentin sorolls.
Si el féssim al costat de la ITV, aquest problema no el tenim, tampoc.
I, per tant, són 700.000 euros que ens estalviem, per exemple.
Després, també, veient totes les alegacions que es van presentar,
el 80% són respecte al medi ambient i la protecció del parc natural de Collserola
i de la flora i fauna del parc natural de Collserola.
Al final, aquest equipament està tocant el parc natural.
I és un equipament molt gran, de dimensions molt grans,
que és com un bloc de formigó i vidre allà al mig del parc.
I això va generar molta alarma,
i la veiem en el fet de les alegacions que són totes
respecte a la protecció del medi natural.
I, després, també, la qüestió de la mobilitat, que l'hem dit sempre.
Hi ha un problema de mobilitat.
Hi ha un problema greu de mobilitat, ja el tenim ara.
Amb l'Institut d'Escola s'agraujarà.
Si afegim un altre equipament, s'agraujarà encara més.
Llavors, l'equip de govern diu que no cal fer un pla de mobilitat.
Home, no, clar, per l'equipament en si sol, tal i com ho diu la llei,
en si sol, no, però és que no és un únic equipament el que estem construint allà.
Tres, si afegim el pàrquing en un barri on hi ha un problema de mobilitat.
Per tant, hi ha un tema de sentit comú.
S'hauria de fer un pla de mobilitat.
I, en última instància, hi ha una qüestió de la realitat
que sembla que està en dubte.
Hi ha hagut una reforma de la llei d'urbanisme
en què diu que els equipaments, a l'hora de definir exactament quin equipament
s'ubicarà en un solar qualificat d'equipament,
requereix d'una figura urbanística que és un pla especial.
I això no s'ha fet.
Per tant, potser primer s'hauria de fer el pla especial
i després fer el projecte del pavelló.
I és que ha d'anar allà.
I l'altra ubicació alternativa va ser al costat de la bona aigua.
També vam dir que era al costat de la bona aigua.
Laia, és una ubicació per això?
És una alternativa, com diu l'equip de govern, real?
Perquè l'equip de govern sí que és veritat que en el ple expressava
que les propostes que es feien sovint no eren vàlides.
És a dir, no estaven previstes com en territori on es pot fer aquest...
És a dir, com una zona on es pugui fer un equipament d'aquestes característiques.
Bé, al respecte a això ja ho vaig dir també en el ple.
Fa uns quants bastants anys es va canviar el planejament urbanístic
i es van treure metros quadrats d'equipament del barri de Maslluit
i es van passar a baix al costat de la ITV per poder encabir la deixelleria.
Per tant, per qüestió de metros quadrats d'equipaments no és.
Perquè es poden moure com ja es va fer amb la deixelleria.
És a dir, repetir la mateixa operació i treure uns quants de dalt per baixar-los a baix
i poder acabar d'encabir el pavanyó, si aquest és el problema.
Si és que realment hi ha aquest problema.
Per tant, això és una qüestió de voluntat política.
I després, l'ubicació al costat de la Bonaigua actual,
del actual pavanyó de la Bonaigua, es va dir que no es podia posar en allà,
que era on inicialment es volia posar, per un tema de la Riera.
La Riera, doncs, cal donar-li una solució, perquè ara mateix
tot allò és zona inundable.
I ara fa un mes que hi va haver un episodi molt fort de pluges.
Allò era un riu.
Bé, doncs, com que s'ha d'urbanitzar tot aquell espai pel pla urbanístic,
del qual també hi ha molta discussió últimament,
que és el pla urbanístic de Garrofés, les escales i la bòvila,
comporta urbanitzar, arreglar tota aquesta zona de la Riera.
Un cop estigui arreglat, el pavanyó i l'institut deixaran d'estar
en zona inundable i, per tant, allà al costat es podria fer un nou pavanyó.
Aquest arranjament que s'ha de fer de la Riera s'ha de fer obligatòriament sí o sí.
O sigui, no és una cosa que a lo millor es fa i a lo millor no es fa.
No, no, és que segur que es fa. Segur.
Perquè és obligatòria.
Per tant, vull dir, són dos emplaçaments vàlids
i que només depenen d'una qüestió de voluntat política.
Únic i exclusivament. I no l'han tinguda.
Per tant, Laia, si dieu que l'arranjament de la Riera s'ha de fer sí o sí,
entenc que llavors no vau donar suport a la mobilització del 26 de maig
de la plataforma Salvem l'avall que defensa Construcció Zero
a la zona de la bonaigua, a la urbanització.
La construcció de les habitatges a la zona de la boa vila i les escales
no anula el fet d'haver d'arreglar la Riera.
O sigui, quan dic que s'ha d'arreglar la Riera sí o sí,
és perquè tant si s'acaben construint els habitatges com si no,
la Riera s'ha d'arreglar.
Perquè actualment l'Institut i la bonaigua estan en zona inundable.
Si ja no complim la llei, no la complim,
les normes de seguretat ja no s'estan complint actualment.
Aleshores, encara que es traguessin els metres quadrats de les escales
i la bòbila i s'enviessin a una altra zona de Sant Just o es desprogramessin,
el que és la part de la urbanització, l'arranjament de la Riera,
s'ha de fer sí o sí. Per això dic que s'ha de fer sí o sí.
O sigui, sí o sí s'ha d'arreglar.
I una part d'aquest arranjament l'ha de pagar l'Ajuntament
perquè hi té metres quadrats edificables, hi té drets l'Ajuntament.
Per tant, també hi té obligacions.
Una part d'aquests diners els ha de posar l'Ajuntament.
També sí o sí.
Una de les demandes en qüestió a aquest tema, Laia,
i també per passar ja al tema de la urbanització i de tota la mobilització,
un fet important que es va adonar Sant Just el 26 de maig,
que unes 200 persones es va mobilitzar aquí al poble,
una de les qüestions que demana precisament la plataforma
i els veïns és que els partits polítics es posicionin una mica.
És a dir, si estan a favor, si no,
tot el tema de la urbanització, de posar ciment i, a més,
a la zona de la vall de Sant Just.
Endavant, Sant Just, com es posiciona amb aquest tema?
Sí que és veritat que heu mencionat algun cop el tema del corredor verd.
Pot ser? O són coses diferents?
Nosaltres, pel tema del pavelló, sí que hem defensat que es construís,
que s'ha fet l'arranjament de la riera.
Actualment tenim el camí de la muntanya o el camí de la vall arreglat,
però quan arribes una mica abans del pavelló, venint de la muntanya,
ja no està arreglat.
I allà hi ha un espai molt maco que podríem seguir caminant
i anar amb bicicleta i gaudint-lo,
ben bé, fins al polígon industrial.
Quan nosaltres parlàvem de fer el pavelló al costat de la ITV,
en part és per crear aquestes sinergies,
tant amb el pavelló de la bonaigua com amb el camí de la vall i Collserola.
I més endavant, que això ja sí que és un futurible d'aquí molts i molts anys,
seria que s'allargués tot aquest camí de la riera,
pel polígon industrial Sant Feliu i arribar al riu Llobregat.
Això sí que és un futurible.
En quant a la urbanització o la construcció, a la bòbila i les escales.
Nosaltres en campanya electoral ja vam dir que no estàvem a favor
de construir allà uns megablocs com estan planejats en aquests moments.
No estem gens d'acord.
I creiem que quan es va fer el conveni de la vall el número dos,
el segon conveni de la vall,
s'hauria d'haver atacat també el problema de la bòbila i les escales
perquè ja aleshores el Govern sabia que aquí hi havia aquest planejament vigent.
El que lamentem és que no s'hagués fet.
I ara doncs tinguem un nou bolet i haguem de tornar a fer un nou conveni
i una nova negociació i tot el follon que comporta tot això.
Nosaltres estem esperant ja matents a veure quines són les solucions
que està treballant la Diàmetra Opulitana.
Des de l'equip de Govern ens han dit que ja tenen una proposta.
Estem pendents de veure-la, parlar-ne i veure quines possibilitats hi ha.
Lligat amb aquest tema, Làia, seguim amb una altra qüestió important
i és que mitjans de mar es va entrar en vigora el nou Índex de Preus de Lloguers
que permet frenar l'encariment i regular els lloguers de milers d'habitatges,
de fet, de 140 municipis de Catalunya,
principalment en àrees residencials considerades com a tensionades.
¿Pot ajudar aquesta llei a facilitar l'accés a l'habitatge a Sant Just?
El problema d'aquesta llei és que ha reduït l'oferta dels pisos de lloguer.
S'haurà de ser quan en un mercat hi ha molta demanda d'un producte o un servei
i hi ha poca oferta, els preus pugen.
Pots limitar el preu que provocaràs amb això,
que no fas augmentar l'oferta perquè baixis el preu o el limitis.
Jo entenc perfectament la necessitat que hi ha de que els preus dels lloguers
no siguin tan alts com han estat aquests últims anys,
que hi ha hagut una escalada bastant important en el tema del preu.
Però el preu puja perquè hi ha molta demanda i poca oferta.
Aleshores, l'administració pública ha de fer actuar sobre l'oferta
i fer més oferta o sobre la demanda
i mirar a veure com compensar.
Quines mesures es poden prendre perquè aquesta demanda
no vagi tant cap al lloguer i cap a altres fórmules.
Pots actuar en els dos casos, en les dues bandes.
L'aparició ja des de la llei catalana del 2022,
que es va obrir una llei catalana i després va quedar anul·lada.
I ara amb aquesta, el que sí que s'ha vist és que hi ha hagut un descens
de l'oferta dels pisos de lloguer, dels habitatges de lloguer.
I clar, si no hi ha oferta, ja poden estar limitats els preus.
Però la gent que busca pis no en trobarà si no hi ha oferta.
I aquest és el gran drama, és aquest.
I aquí s'enjusta especialment, si tu entres als buscadors,
l'únic que hi ha són cases de 2.300 euros i 2.500 euros.
Els pisos gairebé no n'hi ha.
Però perquè a les cases no els aplica aquest index.
Això ja és un indicatiu del que està passant.
I per facilitar l'accés a l'habitatge i concretant,
potser amb un públic més jove, que és sobretot la franja d'edat,
potser que coincideix amb l'emancipació,
amb buscar l'estabilitat laboral, com es podria facilitar
aquest accés a l'habitatge donant una segona oportunitat
a les vivendes, per exemple?
Fer un cens, com diuen altres grups, dels pisos buits
i donar-los també una segona oportunitat?
A Sant Just no hi ha gairebé pisos buits.
O sigui, això no és una solució perquè potser hi deu haver
màxim 10 pisos buits.
I per dir una cosa, ja se sap que hi ha molta gent que viu a Sant Just
vivint en una vivenda i no està empadronada.
No hi ha pisos buits a Sant Just.
En segon lloc, l'administració pública hauria de comptar
amb un parc d'habitatge amb propietat destinat a lloguer
per poder facilitar aquest accés a la vivenda
tant per persones joves com a altres col·lectius que també tenen dificultats.
En segon lloc, el parc d'habitatge públic amb propietat
creiem que no hauria de passar mai al sector privat.
Sempre hauria de ser de propietat pública.
Això vol dir que sorteges el vens i quan la persona que l'ha comprat
ja no el necessita i el vol vendre, que el torni a comprar a l'Ajuntament.
I que l'Ajuntament el torni a sortejar.
I així sempre l'Ajuntament té una bossa d'habitatge també amb propietat
per poder destinar a la propietat d'ACPEO.
Després també pots crear sinergies amb el sector privat.
Quines sinergies pots crear?
El problema que tenim aquí a Catalunya, a l'àrea metropolitana,
és que la major part del parc d'habitatge de lloguer
està en mans de petits propietaris.
I els petits propietaris pugen els preus perquè només tenen un pis
i volen treure el màxim rendiment d'aquell pis el més aviat possible.
Els grans tenidors, com que és un model de negoci,
el que busquen és una rentabilitat a llarg termini,
per tant, que les rentes siguin estables,
és a dir, que els ingressos sempre hi siguin i, per tant,
els preus no són tan alts, o sigui,
juguen a baixar una mica el preu a canvi de poder tenir una renta assegurada,
que és on el negoci ho tenen aquí, a cobrar sempre el lloguer.
Aleshores, aquest gran parc d'habitatges que està en mans de petits propietaris,
la por que tenen és que els deixin de pagar el lloguer
i haver de fer un desnonament.
Una persona individual, particular,
si ha de fer front a un desnonament, és molt complicat.
Aleshores, l'administració qui pot actuar donant seguretat jurídica
que, en cas que hi pogués haver un impagament,
l'administració l'ajudaria a poder desallotjar el pis si fos el cas
o a buscar ajudes perquè es pogués seguir pagant en lloguer.
Una altra opció és, jo com a propietari o propietària d'un pis,
accedeixo a l'administració pública perquè vull que es faci un lloguer social,
estic disposada a cobrar menys perquè vull ajudar la gent
i, per tant, ja estic disposada, amb el meu pis, cobrar menys diners,
que es posés al mercat directament,
però no em vull haver d'assumir tot el cost de la gestió
i tota la inseguretat jurídica d'un possible impagament també.
Doncs accedeixo a l'Ajuntament i l'Ajuntament em dona un tant cada mes
i l'Ajuntament s'ocupa d'això, per exemple, i moltes altres fórmules.
O sigui, al final jo crec que no és una sola cosa que s'ha de fer, sinó moltes altres.
I després també hi ha un altre tema que ja barca més enllà de Sant Just i de l'Ane Metropolitana,
que és un tema de disseny del país, però no em vull enllocar.
Anem amb l'últim tema ja, Laia, pel que fa a educació.
Avui dia 13 de juny es fa el sorteig, si és que no s'ha fet ja,
del sorteig públic del número de desempat de les llistes per a la matriculació
de les escoles ressol públiques d'aquí de Sant Just, Mainada i Marecs.
I demà dia 14 sortiran ja les llistes definitives.
I pel que fa a l'Institut Escola, el tema està una mica més negre
perquè els mòduls que de moment no s'han començat a ubicar
perquè l'antiga brigada encara no està enderrocada.
Com plantegem aquest tema?
És un problema, perquè ho vam preguntar al ple,
perquè hem començat a córrer molts rumors que el setembre els mòduls no hi seran.
O sigui que el setembre el curs no podrà començar amb els mòduls en aquest solar
perquè encara no estaran instal·lats.
I això és un rumor que ja la setmana passada va començar a córrer,
fa 15 dies la setmana del ple va començar a córrer amb molta força.
Nosaltres ho vam preguntar al ple.
El regidor d'Educació, en Just Passalva, va dir
que ell estava segur que el setembre començaria l'Institut Escola
amb els mòduls a la ubicació que ja s'ha descrit.
Ell ho té molt clar i que n'està segur.
Per tant, ho haurem de veure.
També és cert que s'ha parlat de llocs alternatius.
Un d'ells és el Centre Cívic Soledat Sants
i l'altre, per exemple, ha sigut la Vagoneta.
Vull recordar que nosaltres, quan va tancar el TICTAC,
vam proposar que es fes servir la Vagoneta
com l'espai de la Vagoneta per encabir-hi una escola bressol
i se'ns va dir que no podria ser en aquelles instal·lacions.
Ara sembla que sí que podria ser un institut d'escola,
la línia de I3.
En cas que no hi estiguin els mòduls funcionants,
sembla que es podrien encabir a la Vagoneta.
Són d'aquelles coses que, quan les proposem des de l'oposició,
ens diuen que no, però que després es veu que sí que poden ser.
Jo dic pel tema de l'ubicació del pavelló que hem comentat abans.
Laia, ho hem de deixar en aquest punt.
Gràcies per atendre'ns a trucada des d'aquí a l'emissora pública de Sant Just,
ràdio d'Esvern.
Sí, Miriam, em permets un moment fer un petit insist molt ràpid?
Sí, sí, sí.
Volíem fer un aclariment des de Sant Just,
i és arran de la publicació que s'ha fet en el bulletin d'aquest mes de juny,
on es van posar els resultats electorals de les eleccions del 12 de maig,
de les eleccions catalanes del passat 12 de maig,
i se'ns ha etiquetat a nosaltres com si forméssim part d'un partit d'àmbit nacional,
i voldríem aclarir que nosaltres no formem part de cap partit d'àmbit nacional.
Volem que t'hi digui molt clar.
De fet, ja estem fent les gestions per demanar la rectificació pertinent.
És un error greu des del nostre punt de vista al que s'ha comès.
I volem deixar molt clar que nosaltres no formem part de cap partit d'àmbit nacional.
Només som un partit de Sant Just.
Endavant Sant Just només és un partit de Sant Just.
No ens hem presentat a les catalanes ni formem part de cap partit
que s'hagi presentat a les eleccions catalanes ni a les europees ni a les del Congrés.
Estava buscant... Ostres, sí, d'acord.
Ho estic visualitzant ara en el bulletin del mes de juny del 2024.
Correcte, sí.
Hi ha el gràfic amb el logo d'Endavant Sant Just i amb el nom d'un altre partit.
Gràcies també per l'aclariment.
Gràcies, Maria, per deixar-me esperar.
Que acabis de passar bon dia, Laia.
Igualment.
Vinga, fins a propera. Adeu.