Ràdio Desvern, 98.1.
Ràdio Desvern, 98.1.
Vinga, comencem la segona hora de la Rambla,
el magazine de matins de Ràdio Desvern,
i arriba el moment de fer l'entrevista del dia,
l'última de la setmana,
i la tanquem de la millor forma possible
i amb una convidada d'alçada, malgrat la seva joventut.
Tenim via telefònica a la jove actriu Sant Feliuenca,
Clàudia Malagelada.
Aquí la gent de Sant Just també li té molta estima,
perquè ha fet molta vida al poble,
per exemple va anar a l'escola Montserrat,
o ha participat també de les activitats al Casal de Joves,
i si no la coneixeu de Sant Just,
el seu nom, possiblement, us soni dels mitjans de comunicació,
perquè ha estat ni més ni menys
que la guanyadora dels setzens Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català,
a la categoria de millor actriu revelació per la pel·lícula
Creatura, de la directora Elena Martín.
Saludem la nostra convidada, que la tenim al telèfon.
Hola, molt bon dia, Clàudia.
Hola, bon dia.
Primer de tot, felicitats i enhorabona.
Moltes gràcies.
Suposo que haurà estat una setmana amb molta adrenalina,
de parlar pels mitjans, d'assimilar el premi,
una realitat que estàs vivint per primera vegada i amb només 17 anys.
Com ho estàs peint?
Doncs dormint molt poc.
Dormint poc?
Sí, perquè entre que ho estic assimilant,
que vaig fer en entrevistes i que també estic coordinant-ho tot amb l'INSTY,
estàs sent una mica estressant, jo et vaig adormir molt tard,
però també és molt emocionant.
Val la pena anar a dormir tard per aquest motiu.
Molt bé. Què estàs estudiant ara, Clàudia?
Estàs a Batxillerat, estàs a la secundària?
Jo estic a primer de Batxillerat fent l'artística escènic
i estic al conservatori també fent dansa per les tardes.
Ah, molt bé.
Suposo que el fet de fer aquest Batxillerat
ja indica una mica per on va la teva carrera professional, també.
Sí, sí, totalment.
Jo tenia molt clar l'any passat a Cuarta Leso
que havia de fer l'artística escènic
perquè m'encantaven totes les assignatures que vam estar fent d'art
i ara doncs feliç d'estar estudiant alguna cosa que al final t'agrada.
Molt bé.
Com va ser l'anomenació als premis de te l'esperaves?
La veritat que quan tu fas una pel·lícula,
la productora sí que em va avisar que havien presentat la meva candidatura,
però l'anomenació sí, no te l'esperes, hi ha molts candidats.
O sigui, és molt complicat, realment.
Llavors va ser una sorpresa, va ser una sorpresa molt forta.
Què creus que és el que vam veure en tu, en el teu treball a la pel·lícula Creatura,
com per nominar-te i després a més a més votar-te com a guanyadora de la categoria?
Doncs realment no ho sé,
però jo suposo que la manera d'interpretar aquest personatge,
que al final també va ser a través de molts assajos i me'l vaig poder fer molt meu,
llavors jo em sentia supercòmode fent-lo
i crec que això després, quan ho veus a la pantalla, es reflecteix.
Llavors jo suposo i espero que sigui per això.
Parlem una mica de Creatura,
que és la pel·lícula dirigida per la jove cineasta i també actriualena Martín,
que de fet ha estat el film que més premis s'ha endut als gaudí, sis en total,
entre ells com a millor pel·lícula i també millor direcció.
A tu, Clàudia, com t'arriba i quant t'arriba aquest projecte, el de Creatura?
Doncs mira, aquest càsting el vaig veure per Instagram el novembre de 2021,
i res, i va ser una fase com...
Clar, jo tenia 14 anys quan vaig enviar la primera foto,
i ara ja en tinc 17, vull dir, que em porto com...
He crescut quasi tota la... He crescut amb la meva adolescència amb això, no?
I ha sigut tot doncs un procés.
El càsting, primer, era enviar una foto,
després hi havia una presentació amb una petita improvisació
que em donaven la temàtica,
després ja vam passar a fer càstings pretensials
en el qual vaig començar a conèixer l'Helena,
en l'últim càsting presencial que vaig conèixer també la Clara Saugura.
És a dir, que va ser un procés llarg,
però jo el recordo maco,
perquè per quan fas càstings mai t'esperes que et truquin del tot.
Però el que em va passar molt és que vaig adonar-me que m'agradava molt
ficar-me en un paper i aprendre'm un guió,
i amb les indicacions que em donaven tant la Irene Roque com l'Helena.
No ho sé, a mi m'encantava, m'ho aprenia com a gairebé un joc.
Que bé. Tu tenies alguna altra experiència abans,
Clàudia, en el món de la interpretació,
o t'havies fixat o tenies altres experiències?
Què va, gent, gent.
O sigui, jo porto fent dansa tota la meva vida,
però a nivell d'interpretació mai havia fet ni una sola classe de teatre.
Que fort.
Va sentir respecte, ja que has nomenat a la Clara Segura,
va sentir respecte durant el rodatge
per treballar al costat de grans figures com Clara Segura o Àlex Brandermunt,
o potser no els coneixies tant?
A l'Àlex sí que és cert que no el coneixia tant,
a la Clara sí, perquè ha fet mil coses.
L'Àlex també, però no tant aquí, potser ell fa moltes coses internacionals,
i jo no el coneixia tant.
I no m'ho vaig prendre com una presió, sinó com una plantatge, vull dir.
Al final, jo durant el rodatge vaig ser molt observadora,
perquè mai havia fet res abans ni tan sols classe de teatre, com he dit.
Llavors, a mi m'agradava molt observar el que feia tothom,
els actors com l'equip tècnic.
Jo en els meus temps lliures que havien de fer un canvi de càmera
o m'havien de retocar el maquillatge o el que fos,
jo estava constantment observant i mirant
el que podia aprendre a cada moment de veritat.
I com és la relació que tens amb l'Helena Martín?
O sigui, ella, la pel·lícula, interpreta el teu paper,
com si diguéssim, el paper de la Mila, en la vida adulta.
Sí, doncs, la veritat és que tenim una relació que avui...
O sigui, avui és molt bonica i jo donc mil gràcies a l'univers
per haver-la conegut, perquè, clar, al principi,
una directora d'un principi fa la seva pel·lícula
i un cop ha acabat la pel·lícula, jo em pensava que ja estava,
i l'Helena ha estat allà sempre, bueno, segueix estant al meu costat,
per ajudar-me, per guiar-me,
per si tinc qualsevol dubte, ella sempre ha estat al meu costat moltíssim,
i també és molt bonica la relació que vam crear, sobretot al principi,
perquè vam estar treballant molt juntes el personatge de la Mila,
i això al final també ens va fusionar molt
i fer que tinguéssim converses que...
O sigui, van ser les meves primeres converses, segurament,
sobre la sexualitat i el detill amb ella, no?
Jo també és una cosa que crec que recordaré tota la meva vida,
perquè al final per mi ha sigut un referent, vull dir.
Jo amb 15 anys, clar, encara no em tenia gaire bé res, no?
Llavors, veure una dona com tan tranquil·la i tan segura
del projecte que estava fent,
i amb tanta il·lusió i com tanta dedicació,
per mi era superadmirable,
i després ja, tal com ha anat, he viscat per tothom, també ho ha sigut, no?
Llavors, és superemocional, la veritat.
Com vau anar preparant el personatge?
És a dir, ella t'explicava, no sé,
algunes coses que tu no entenies del guió,
o ella et donava moltes indicacions.
Com vau estar treballant el paper de la Mila?
Doncs, primer, tot ben llegir el guió,
i és veritat que, o sigui, vaig entendre bastant ràpid
quina era la idea que tenia l'Helena
de com volia explicar sobre la Mila,
però sí que és veritat que hi havia una part de la Mila
que jo encara potser no havia viscut o que no m'havia passat.
Llavors, vam treballar-ho tot molt des de meditacions, sensacions,
també fent una mica com el record de la Mila,
perquè al final tot el que li va passar ni l'evolució de la pel·lícula,
a part es veu a les edats,
llavors també hi ha d'haver una concordança entre les tres.
I sobretot això, com entenem molt bé
de per què deia cada frase, des d'on ho deia, des de quin punt,
i això em va ajudar moltíssim i fer molts assajos també
per després de l'hora del rodatge
i entendre perfectament cap on anava i què feia, està molt més segura.
Clar, t'haurà d'explorar una mica la descoberta de la sexualitat femenina,
de tot el que és el desig, també el cos femení,
aspectes i vivències que un adolescent comença a tenir i a sentir.
A tu, en quin moment vital et va agafar això?
Entenc que en 15 anys potser la majoria de coses
també et passaven per primera vegada o no les havies sentit, no?
Sí, totalment, o sigui, a mi em va pillar en un moment vital
que per mi encara era molta por parlar d'aquests temes.
Jo no ho havia parlat amb les meves amigues.
Aleshores, per mi va ser molt fort veure que en un equip,
a part també entre jo i l'Helena,
com en un voltant que sentia ella molt confort.
Llavors, jo ho admirava moltíssim
i jo al·lucinava amb la tranquil·litat que parlant,
qualsevol tema, qualsevol cosa.
Llavors, jo vaig intentar fer una mica de xuclar la seva informació
i la seva energia per transmetre'l a les meves amigues
i poder crear com aquesta energia de comunicació,
de poder preguntar si les meves amigues els han quedat flipant,
perquè de cop i volta un dia apareixo i dic,
nena, he sentit moltes preguntes a fer-vos.
O sigui, n'hi ha que ara venen un mirador de Sonjust
i jo allà fotent-l'hi les preguntes a tope,
perquè, clar, realment, per mi era com Molín no va dir,
jo pensava, Jolin, estic visquent un procés
que a mi personalment m'està anant superbé i m'està agradant molt
i està sent molt alliberador.
Vull transmetre'l, no?,
perquè la màxima de gent de la meva edat també ho pugui dir així.
I per mi créixer amb això ha sigut molt guai.
T'ha ajudat a trencar tabús, o suposo que sí, no?,
a aprendre coses de la mila,
a assolir alguns aprenentatges?
Sí, totalment.
Quan fas un personatge, al final,
crees com a una tercera persona que et treus i et poses.
Quan entres a rodar, tu entres en la mila,
després tances la porta i allà es queda i tornes a ser Clàudia.
Llavors, és cert que és una mica estrany,
però sí que pots aprendre coses d'un personatge que fas tu
i el teu personatge pot agafar coses teves, no?
Aleshores, jo de la mila he agafat moltíssimes coses
que m'han fet reflexionar, no que les hagi agafat per fer com ella,
sinó que, com dels pensaments de la mila
que són escrits pel guió de la Clara i de l'Helena,
a mi em donava com...
no ho sé, com una idea per reflexionar
i, evidentment, a la meva vida personal també hi ha hagut un canvi
de la manera de fer, de la manera de relacionar-me amb la meva gent.
Vull dir, sí, ha estat com una mica una onada de canvi.
Clar. A quin públic creus que va dirigida la pel·lícula
o, si més no, a qui li pot agradar, no? A qui l'hi recomanaries?
Doncs mira, jo això li vaig dir a l'Helena
quan la vaig veure per primer cop,
li vaig dir això, aquesta pel·li, per quina edat serà?
I em va dir, bueno, suposo que per setze o així,
i vaig fer uns austres.
Però quina llàstima, no?
Perquè, realment, considero que és una pel·lícula
que has de veure quan estàs començant a descobrir la teva sexualitat,
perquè, al final, com que hem vist la pel·lícula,
la portem dins que et va petits, no?
Llavors, quan es comença a parlar o comences a estar
d'una manera més conscient,
crec que és molt important que es vegi aquesta pel·lícula
perquè ja tinguis la idea que no ets l'única persona que ho està visquent,
perquè al primer moment et senties acompanyada.
Perquè el que està passant moltíssim és que l'està veient gent de trenta anys,
per exemple, i diuen, ostres, em sento molt identificada, quina llàstima, com...
Vam dir una cosa de pena que l'hauria d'haver vist abans.
Llavors, aprofitant que ja està estrenada,
crec que ha d'anar molt a les generacions de l'ESO, pràcticament,
com una pel·li educativa, jo crec,
perquè crec que allibera molt i et dona molta seguretat
saber que no ets l'única persona que ho està passant per aquest procés
o que està tenint aquestes idees.
Llavors, crec que pot ser molt guai, et pot sentir bé a tu,
i sobretot, com anar creixent, i també el que he dit abans,
que a mi m'ha anat perfecte poder transmetre tot això a les meves amigues.
Llavors, jo realment espero que totes les generacions que vinguin
puguin sentir-se igual de segures que m'he sentit jo.
Creus que part del públic es pot sentir identificada
amb algun dels personatges, és a dir, no només amb l'Emila, sinó, per exemple,
també com afronta tota aquesta transició d'un adolescent al seu pare
o la mare, el paper que fa la Clara, també?
Sí, jo crec que el fet que a la pel·lícula
surti el personatge principal en tres edats
fa que tots els altres personatges també surti en moltes facetes diferents.
Aleshores, direm que és una pel·lícula amb moltíssims perfils
de moltíssimes edats.
Llavors, jo crec que és molt fàcil anar al cinema
i sentir-te interpel·lat per algun moment.
Hi havia gent que em deia,
ostres, és que clar, jo amb l'Emila no m'he entès tant.
Però de cop i volta, amb la mare havien sentit com una empatia increïble
i l'havien entès des del primer moment.
Llavors, jo crec que té molt de joc perquè té molts personatges
i, al final, és per totes les edats.
I ja anem acabant, Clàudia.
Què significa per una actriu que acaba de començar, per dir-ho així,
i de terra també en aquest sector,
haver guanyat un premi gaudir?
Doncs, evidentment, l'emoció està des del principi l'agraïment,
però realment el que s'espera és poder tenir més feina,
perquè al final és molt emocionant, el moment de la gala,
veure el meu premi a casa cada dia quan em llevo,
però també el que seria molt emocionant,
ja com a actriu que m'encantaria seguir fent,
doncs és que aquest guardó em doni també més feina,
perquè és una mica complicat.
Aleshores, ojalá això servís per obrir alguna porta.
Estan obert de moment algunes portes a projectes futurs, sense espècic?
No, de moment no.
O sigui, he rodat algunes cosetes, però no a través del gaudir.
Bé, molt bé. Segur que tens un futur brillant, Clàudia,
i em dóna la sensació que ets una noia també molt treballadora,
que s'esforça molt i que hi posa moltes ganes.
Per tant, amb esforç i paciència i treball,
segur que aconseguiràs bons objectius.
Tant de bo, moltes gràcies.
Bé, una abraçada, Clàudia, moltes felicitats,
una altra vegada, i que vagi tot molt bé, d'acord?
Moltíssimes gràcies.
Vinga, adeu.
Adeu, adeu, adeu.