Ràdio Tosbel, 98.1
Ràdio Tosbel, 98.1
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Passant 14 minuts de les 11 en punt, esteu escoltant Ràdio d'Esvern i això és la Rambla, el magazín de matins.
Ara comencem la segona hora i ho fem, com sempre, amb l'entrevista del dia.
Avui els nostres convidats són en de 8 Buenacassa i també la Cristina Sánchez Sierra,
que són els responsables de l'escola Trail Running d'aquí de Sant Just.
Els obrim els micròfons, els saludem. Hola, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Sapigueu que aquesta setmana va venir la Xus Isla, que és membre voluntària del rebost d'aliments de Càritas Sant Just
i us va mencionar, no a vosaltres com a persones, sinó a l'escola de Trail.
Estaven molt contents, molt agraïts, perquè havíeu realitzat una activitat solidària
i us havíeu carregat les motxilles amb tot de pes, de menjar, i després ho havíeu portat al rebost.
Sí, sí. A més, vam sentir l'entrevista, ens va fer molta il·lusió, la vam passar als nostres alumnes,
que es van posar molt contents, perquè, bueno, a veure, nosaltres no ho fem tampoc perquè ens ho reconeixin,
però, bueno, s'agraeix, no? I al final la bona feina, doncs, al final es veu amb aquestes coses.
Fa il·lusió, sí.
Sí. Bé, és un repte que portem tres temporades fent-ho.
Diria que dos en concret amb aquesta aportació solidària, perquè la primera va ser, bueno,
el repte inicial era un treball de força a la muntanya, com a un entrenament de preparació per córrer,
un exercici per millorar en el córrer.
i inicialment, doncs, bueno, es va proposar que portessin motxilles carregades amb pes,
però sense especificar el què, no?
De manera que ens vam, bueno, ens vam adonar, en acabar l'activitat,
que molta gent, doncs, portava paquets d'arròs, llenties, detergents, no sé què,
i llavors, bueno, entre uns i altres va sorgir la idea, no?, de per què després quedar-te amb 20 paquets d'arròs, no?,
que potser a nosaltres no...
T'en quedes un, però els altres 19 dius que en faig, no?
I, bueno, va sorgir així la idea i l'any següent, que va ser l'any passat,
es va ja proposar el repte, però, doncs, acabant d'aquesta manera, no?,
amb aquesta aportació a Càritas, ens vam posar en contacte amb ells,
i després de fer tota la ruta es van portar directament a Càritas.
Nosaltres sortim des del Molí Fariner per fer el repte, i Càritas està molt a prop.
Sí.
Sí, no? Està molt a prop.
El que passa és que el nostre GPS està espatllat aquell dia...
I on es porta.
Ens porta, doncs, cap al Turó Rodó, Penyel Moro...
Que caprichós, eh?, el GPS és.
És molt caprichós, sí.
I anem amb la motxilla fins allà, i després ja veiem que no és el camí correcte,
i ja enfilem cap a Càritas.
Clar, és el que té el GPS, aquest.
És el que té el GPS.
He començat parlant d'aquesta activitat perquè, en certa manera, també,
per destacar una mica la filosofia que té el club més enllà de...
l'escola, més enllà de preparar els alumnes a possibles curses que puguin fer puntualment,
o així, no?
Una mica perquè ja denota el tarannà i també la filosofia amb la qual encareu l'activitat del trail.
No sé si aquestes activitats complementàries, com si diguéssim,
també formen part, no?, de la vostra agenda d'activitats i del vostre dia a dia, també.
Sí, bé, nosaltres, a veure, podem dir que som escola esportiva, club esportiu,
cadascú li diu d'una manera, no?, però al final no és...
o sigui, és com un... no és... o sigui, a veure com ho explico.
És el córrer, però el córrer ens porta a moltes coses, no?, a ser solidaris, a ser companys,
a fer activitats pel poble de manera gratuïta, altruista...
Llavors, és molt més que un esport.
Suposo perquè al final estem... o sigui, estem introduint, no?,
al final és córrer per muntanya, no?, a la muntanya per nosaltres té molt al voltant,
genera molt al voltant molts valors que nosaltres volem destacar, no?,
doncs la solidaritat, l'ajuda, la... i llavors sempre estem no només treballant la part física i esportiva,
sinó treballant tots aquests valors d'una manera transversal, no?
Sí, a més a més som una escola no competitiva, o sigui, la gent que vingui, els nens, joves, adults que vinguin,
no trobaran, diguéssim, una finalitat de millorar, diguéssim, esportivament, únicament,
això acaba passant, però no és...
Que si es millora, eh?
Sí, sí, millora, acaba passant, lògicament, però no és la finalitat només això, no?
I, bueno, i no... els nens, sobretot, no tenen aquesta pressió, no?, de competició cada cap de setmana,
no vol dir que no en fem, que també en fem.
Sí, sí, fa una setmana o dues setmanes vam fer, vam proposar, més que nosaltres no obliguem, proposem,
i es van... bueno, van anar bastants nens a fer una cursa aquí a Santa Coloma de Cervalló,
s'ho van passar pipa, les famílies iguals, i volen repetir perquè l'experiència no és traumàtica, sinó tot al revés.
No és estressar, no és...
No és el ser estressa, perquè en cap moment s'hi exigeix que hem de córrer, que hem de sortir primers, que no sé què,
i precisament en aquesta competició vam veure diferència entre els nostres alumnes i els alumnes d'altres escoles
en les quals els hi veies els nens allà a la sortida amb el crono, nens de vuit anys, pendents del rellotge,
i en posició de sortir, no? I els nostres estaven amb un somriure a la cara, tranquils, a la part de darrere,
perquè el que anaven és a gaudir de la muntanya, del dia, amb les famílies, amb els amics.
Fixa't si estaven contents, que va haver un nen que a l'arribada... per què rius? Si no t'he explicat encara.
No, però em fa gràcia com ho expliques, com et poses per explicar l'anècdota.
Sí, vale. Doncs va haver un nen que a la recta...
És que estic impacient per saber-ho. Jo també, eh?
No, no, és bona, és bona. A la recta d'arribada, imagina't, eh? O sigui, el tio surt, fa tota la cursa,
la gent aplaudint a l'arribada, vale? Ah, vinga, ja arribes, no sé què. I el tio, en comptes d'anar-se a la meta,
vale? L'arc inflat, aquest de la meta i tal, veu el podi, que està al costat fora del itinerari,
i se'n va corrent-se al podi, puja al podi i fa... Ué, guanyat!
Molt, molt, molt. I el pa, a la mà, em mira i diu, deixa'l, deixa'l.
Li fa il·lusió, no? Si ell vol això, vale, perfecte.
Bueno, doncs al podi. Que bé.
Va dir que va quedar segon, no sé, és curiós perquè va pujar a la primera posició, no hi havia ningú al costat,
però va dir que era segon. Va dir que era segon, bueno.
Suposo que va veure algú davant seu alguna vegada i...
Bueno, doncs bé, anècdotes com aquestes, no?
Parleu-nos una mica també d'activitats, no sé si voleu parlar de les activitats últimes que hàgiu fet
o d'aquestes idees que voleu fer les properes setmanes.
Doncs mira, a diferència d'altres anys, aquest any hem optat per fer...
L'any passat vam fer el Halloween de manera popular.
Sí, el túnel del...
El túnel del terror.
El túnel del terror, sí, sí.
Que era una cosa que nosaltres ja fèiem internament.
El grup de joves preparava un túnel del terror secret pels adults
i aquest any ho hem, diguéssim, retornat perquè hem crescut bastant aquest any
i no tota la gent podia anar al túnel del terror, saps que l'hem passat molt bé, molta gent.
Llavors ho hem retornat una mica als orígens i hem fet inter també,
el túnel del terror inter i ho han fet els joves pels adults.
Molt bé.
I el tió, que hi ha molta gent que ens deia, ostres, fareu cercacions,
doncs dos anys que l'hem fet també pel poble, aquest any també ho tornem a fer intern,
perquè al final els nens volem que sigui una mica per ells, no?, pels alumnes, diguéssim.
Bé, al final saps què passa que, el que deia el David, hem crescut bastant
i el que ens trobàvem és que molts alumnes nostres es quedaven sense possibilitat de participar
o en l'activitat del tió o en la del túnel del terror, no?
Llavors ens semblava una miqueta injust, no?, perquè moltes vegades arribaven els dies d'abans,
ostres, ja no hi ha places, que no sé què i tal, i, bueno, sabia greu, la veritat.
I moltes vegades era una qüestió d'espai, de limitació de recursos, etcètera.
Llavors hem decidit aquest any de fer-ho internament.
Que ja teniu prou nens i nenes, no?
Sí, sí, sí. I, bueno, però amb això ho volem deixar clar que no...
O sigui, nosaltres continuarem fent activitats obertes al poble perquè ens agrada
i també per donar la possibilitat a altres persones de conèixer-nos, de veure el que fem.
I, de fet, ho hem fet aquest l'estiu passat a la Festa Major,
amb el Rocódrom i Tirolina que vam muntar.
I, bueno, potser l'any que ve valorarem, doncs, si el túnel del terror el tornem a fer...
Bueno, anirem... Al final és donar-ho a conèixer.
Però ens ha preguntat molta gent, eh, tant quan va ser Halloween com ara els cercations...
Fa una mica de pena de vegades, ostres.
Ens sap greu, però, bueno, però no descartem, eh, tornar-ho a fer oberta a la població.
O sigui, clar, o potser neixen altres activitats obertes o...
Exacte.
Sí, exacte. De fet, bueno, algunes activitats, com ja sabeu, que fem també internament,
hi ha molta gent que vol venir, no?
Els reptes d'aquests que fem i tal, doncs, vol venir.
Llavors, bueno, també està la possibilitat d'obrir-les a tothom, no?
Dèieu, aquest any heu crescut molt.
A quants grups sou actualment? Com ha crescut, no?, el club?
Mira, aquest any som... Hem crescut aproximadament un 20-25% d'alumnes,
que això és al voltant de dos grups més,
un d'adults i un altre d'infants joves, per dir-ho d'alguna manera.
Són dos grups nous.
Però és que encara... O sigui, durant nosaltres, la nostra activitat,
no sé si a la resta de clubs els hi passa,
però nosaltres durant tot l'any estem rebent alumnes nous,
tant adults com nens.
Ens crida l'atenció que moltes vegades, cap al final de temporada...
És allò matrícola viva, no?
O sigui, l'any passat se'ns va apuntar gent al mes de maig
i acabem a meitat de juny, com les escoles.
Llavors era com...
Perdona, t'apuntes per un mes, saps?
Però hi ha gent que s'apunta per un mes
perquè amb la intenció que després al setembre tornarà
o si fem alguna activitat al juliol,
perquè al juliol fem el casal d'estiu dels nens,
però és que els adults en demanen casal també.
O sigui que...
Que, bueno, és curiós, eh?
Que no tanquem la temporada al setembre,
sinó que, bueno, van entrar gent durant tot el curs.
I de fet, ara aquestes últimes setmanes
s'està apuntant bastanta gent també.
Sí?
Sí.
Tenim...
Ara tenim...
Anem a repassar els oclubs, eh?
Sí, sí.
Tenim...
Nens tenim de 4-6 anys,
els minis, què diem?
Hòstia, de 4-6 anys.
De 4-6, sí.
Però això són molt petits, eh?
4-6 anys és com nens a parvulari.
Sí, sí.
Sí, però, ostres, els tius...
Ojo, eh?
Sí, sí.
I pensa que molta gent ens ho dirà.
És que el meu nen, no sé si té nivell...
No es tracta de nivell físic aquí, d'acord?
No, clar, amb aquestes edats...
Ens adaptem, el nen no entén el corre per corre,
són jocs, són activitats, són conèixer la natura.
Clar, clar.
No introduïm coses al trail, això sí.
Però, bueno.
Després tenim el grup de kits,
que és de 7 a 10,
i aquí ja els tios ja...
Ostres, ja fan...
Allí, per exemple, van estar fent orientació.
Molt bé.
L'altre dia van pujar el turorrodó.
Bé, ho fan...
Aquest és un grup molt maco.
El grup que hem consolidat molt aquest any
és el de joves,
que és un grup que històricament ens costava molt,
a nosaltres i a totes les entitats.
Sí, l'any passat ja...
La veritat és que es va omplir bastant
i aquest any hi ha un grup molt maco,
un perfil de nen...
Potser també dels que han anat pujant, potser.
No, no especialment, eh?
Hi ha molts que són nous.
Sí, sí, hi ha molts que són nous.
No hi ha tants que siguin...
que vinguin dels grups de darrere.
Són joves de 11...
Sí, de 11 a 16, més o menys.
L'any passat hi havia algun de 18,
però aquest any estan entre 11 i 16, més o menys, el grupet.
Es porten superbé entre ells,
no es coneixien de res, la majoria,
perquè no és que vinguin l'amic amb...
No, no venen en pac.
I la veritat és que hi ha molt bon ambient,
un ambient molt saludable,
no sé, molt maco, molt maco.
I estan treballant de debò, eh?
O sigui, estan fent...
A més a més, l'entrenador,
bueno, tots els que tenim són gent brutal, però...
Això també ho heu hagut d'augmentar una mica la...
Sí, molt, molt.
He canviat també una mica d'estratègia.
Ah.
I ara hi ha com un entrenador per grup.
Val.
Més especialització.
Sí, abans apostàvem més per tenir menys entrenadors
o monitors i que portessin més grups,
però aquest any hem apostat
perquè cada entrenador porti un grup.
Val.
Perquè, clar, cada grup fa dos dies de...
No?
Clar.
Un parell de dies i llavors, bueno,
està funcionant bé.
I, per exemple, el que deia el David,
el grup de joves aquest que porta un noi
que porta temps treballant amb nens,
és superbé.
Molt bé, molt bé.
O sigui, els té superengrascats,
molt motivats.
I és una edat que és complicada.
Molt complicada.
Sí, home, sí.
Perquè...
Sí.
Perquè seria molt fàcil que estiguessin a casa
amb la pantalla.
Amb la pantalla, o al carrer...
Mira, ara que parlem d'això,
és una anècdota, però no riuràs.
A veure, val.
Llavors ens posem serioses.
Sí.
De fet, fa una mica de reflexió, no?
Ah, molt bé.
Va haver un nen,
no era d'aquesta edat, però quasi,
no sé si tenia nou anys o així,
i vam detectar
que el nen estava una mica desmotivat,
portava una setmana o així desmotivat.
I vam veure que un dia
va arribar
i va baixar del cotxe
els seus pares i tal,
i estava plorant.
Uh-huh.
Ui.
Ostres.
Ja el veiem una mica desmotivat,
i dius, ostres, què passa?
Potser no li està agradant,
el que fem o tal, no?
Llavors vam parlar amb la seva mare
i ens va dir,
no, no,
està llorant
perquè
és un rato
que està sense la play.
Hòstia.
Sí.
Llavors,
bueno,
és un tema de reflexió, no?
Que, bueno,
no ens adonem,
però en aquesta edat,
sobretot,
és complicat, no?
Uh-huh.
Molt tant, sí, sí, sí.
Home,
arribar a aquests punts,
clar,
aquests extrems
d'haver de treure la pantalla
i que li agafi aquesta angoixa,
no?,
a la criatura.
Sí, sí, sí.
Bueno,
i de fet,
jo recordo el cas d'aquest nen
i venia
i els dos primers dies
deia,
a la meitat de la classe,
que trobava a faltar la play.
Uh-huh.
Uau.
I et puc dir
que li vam donar la volta
i al cap de dos mesos
el nen venia sol al trail,
venia corrents de casa seva
i els pares estaven
encantadíssims.
Encantadíssims.
Clar.
I no se'n recordava
ni de play ni de res.
Uh-huh.
Ostres, que bé.
Bueno, és que a vegades, clar,
aquestes activitats a l'aire lliure
que et fan desconnectar també, no?
Vull dir,
no només per la part esportiva
i l'entrenament físic,
sinó el fet d'estar en contacte
amb la natura.
Amb la natura,
estar a l'aire lliure,
al final
tenen
tenen certa llibertat
que no tenen
en altres esports
que són com més...
Tancats.
Hi ha límits.
Més tancats,
més límits,
més normes.
que en tenim,
evidentment,
perquè al final
també hi ha cert risc,
no?
Es poden caure,
però els hi deixem
que ells experimentin,
no?
Amb un cert control,
però estan experimentant.
I això,
després d'una jornada escolar,
els hi va molt bé,
la veritat.
un dels nostres eslògans,
ja que preguntes,
és...
és...
aquí tindràs millor connexió.
Clar.
Fem aquest doble joc.
Doble joc.
L'has pillat, eh?
Sí, sí, home,
som ràpid amb això.
Després també us volia preguntar,
parlant de límits,
hem tingut unes setmanes
on realment hi ha hagut molta pluja.
Això com us ha afectat
a vosaltres en l'activitat?
Doncs, mira,
és una molt bona pregunta.
Gràcies.
De res.
Per què?
Perquè dos setmanes abans
d'anar a València,
sí,
vam anul·lar una classe
per la previsió de pluja.
Nosaltres,
o sigui,
nosaltres no podem fer classe
o no ho fem
amb avís taronja o vermell
del Meteocat.
D'acord?
O sigui,
això ho tenim per norma.
Ja siguin nens,
adults i tal.
Amb els nens,
si plou ja no en fem classe.
D'acord?
Perquè si ens...
Ens ho vam plantejar al principi,
però després vam veure
que era inviable.
Els nens no porten
el material impermeable adequat,
bueno,
vam passar fred,
i bueno,
vam veure que no calia.
Doncs,
dos setmanes abans
de la dana,
de València,
vam anul·lar una classe
perquè la previsió,
tot i no ser
avís taronja,
era avís groc
i donàvem
avís de precipitació
abundant, no?
Sí,
aquesta en poques hores i tal.
Sí.
I vam anul·lar.
I no estava plovent,
no estava plovent.
i als pares va haver algú
que va dir,
ostras,
però com que no l'heu,
tal.
I aquella tarda
no es va fer classe,
ni als nens,
ni als joves.
No va haver classe.
Val.
I va haver un cert,
bueno,
una mica de sorpresa,
no?
Sí.
A més,
la previsió després
no va ser la que s'esperava,
i sí que és veritat
que, bueno,
va haver-hi un moment
que nosaltres, clar,
havíem de seguir la previsió,
no?
Clar,
la previsió,
el Meteocard deia això
i el temps,
home,
no és que fes sol,
però, bueno,
no s'acabava el món,
no?
Bueno,
un dia nubulat,
normal,
podríem dir.
Sí.
però vam decidir que no.
Després va passar
allò de València
i, bueno,
vam anul·lar aquella setmana,
crec que,
també una altra classe
i ja ningú va dir res.
Clar.
No?
Bueno,
els hi vam explicar per això,
eh?
Que nosaltres,
la nostra filosofia
és de continuar fent classe,
de fet,
amb els adults ho fem
i alguna vegada
amb els joves també,
però per el que deia el David,
perquè porten el material adequat,
perquè som més conscients,
perquè en un moment donat
passa alguna cosa,
perquè sabem que al final
estem en la muntanya
i no és el mateix
que estar al poble
o a la ciutat
o a les zones urbanes
i llavors
amb els nens
és el que es va decidir.
És un risc.
Sí.
L'any passat,
precisament,
vam fer,
durant un repte
que fem,
que és el circ,
que fem tots els cims
de la Vall de Sant Just
amb els adults,
no hi havia previsió
de...
De pluja?
De pluja.
O sigui,
a veure,
no hi havia vist,
diguéssim,
del Meteocat,
eren unes tempestes
que venien
del Vallès,
que estaven escombrant,
diguéssim,
cap al mar,
pensaven que no arribaria
aquí a Barcelona,
no hi havia vist,
portaven el material adequat,
però van arribar,
van arribar,
van arribar
durant el repte,
van arribar
i van ser tempestes
elèctriques
molt fortes.
I vam tenir que,
bueno,
que estar,
diguéssim...
Vau deixar el repte
a mitges,
o?
A mitges sí,
però...
No es va acabar el repte.
No es va acabar el repte
i vam estar,
van tenir que estar
quasi una hora,
diguéssim,
amagats
o protegits
amb certes estones
amb una mica de pànic
i amb posició
de seguretat
dels llams
i, bueno,
va ser un moment
una mica delicat,
no?
Ja, clar, clar, home.
Amb tempestes elèctriques
de la muntanya,
doncs...
Uau.
I això que estem parlant
de colserola, eh?
Ja, ja, ja, clar,
que si te'n vas a llocs
de més muntanya
o més allunyat
inclús de...
Però que aquestes coses
també passen aquí.
Sí.
I moltes vegades,
doncs,
les previsions
no són les que...
Bueno,
i, per exemple,
el que comentàvem
de la Dana, no?
Ara, per sort
o per desgràcia
o per les dues coses,
ja, diguéssim,
quan diem d'anul·lar
ja no hi ha qüestions.
No es qüestiona.
No es qüestiona.
Ja, clar.
Anulem i...
D'adults heu obert
algun altre grup?
Perquè recordo que
fa, no sé si potser
una temporada o dues,
vau obrir el grup
de caminar ràpid.
No sé si ara
n'he obert algun altre.
Bueno,
es manté aquest grup
de caminar,
es manté
el grup d'avançat,
que són els
de més nivell.
Després hi ha un grup mitjà
que també hi era
i entre mig del mitjà
i el de caminar
hem intruït un
que és d'iniciació.
que és tota aquesta gent
que no ha corregut mai
però que vol començar
a córrer.
D'acord.
Moltes vegades
no té a veure,
de vegades sí,
de vegades no,
depèn amb l'estat físic.
No, no, clar,
això no té a reaveure.
Hi ha gent d'iniciació
que està bé físicament,
fins i tot millor
que el grup mitjà,
però que no han corregut mai.
clar.
Llavors, clar,
bé,
ens ho fiquem
en aquest grup
perquè també s'aprèn d'això.
O sigui,
no tot és l'estat físic,
no?
També s'aprèn.
Com diem nosaltres,
l'estat físic
és una mica,
és una cosa
com ho dic jo sempre?
Passajera.
Passajera.
Sí.
O ja estàs aquí,
mañana estàs allà
i durant la temporada
es veu.
Hi ha gent que està a tope,
després,
per lo que sigui,
no està bé
o no sé què
i va a l'últim
o l'hem d'arrossegar
i, bueno,
llavors el tema físic
és una cosa
passajera.
Sí.
Bueno,
i al final també és
l'objectiu que tingui cada persona.
Vull dir,
hi ha gent
doncs que ve
estira una miqueta les cames
i poca cosa més,
no?
Llavors no vol posar-se
un objectiu
que després
igual comença
i al cap de
quatre o cinc mesos
et diu
això m'està agradant,
em vull fer més.
I també ens hem trobat
aquests casos,
no?
Clar.
Però, bueno,
sempre hem d'escoltar
el que ells volen,
quin és el seu objectiu.
Clar.
Curiosament,
el grup aquest
de trailincessió
són
majoritàriament
noies
bastant joves.
Sí.
que era un perfil també
que teníem menys
i ara s'han conjuntat
en aquell grup.
Molt bé.
I bueno.
Jo no sé si voleu comentar
alguna altra coseta.
No sé com va el tema
que recentment us hagiu unit
a la Federació
d'Entitats Exclusionistes
de Catalunya.
Aneu fent cursos?
Bé,
ens hem afegit a la FEC
però ja fa un any
i nosaltres estem fent
constantment formació
a través de la FEC
que són formacions
molt interessants,
específiques en trail running.
L'any passat també
vam fer un d'instructors
d'inclusió també
que és una cosa
que...
que volem introduir
i que estem
intentant introduir
i sempre
sempre estem
en formació contínua
ens agrada
i aprenem molt
i és molt útil.
Sí, de fet
de la Federació
d'Instructors
de Trail Running
només han fet
dos cursos
a dos edicions
del curs
i bueno
vam tenir l'oportunitat
de fer-ho
i
oficialment
som instructors
de Trail Running
i ens podem dedicar
professionalment
ja
i és el que fem.
Molt bé.
Doncs
Cristina i David
moltes gràcies
per passar aquí
a l'emissora
a Ràdio d'Esvern.
A vosaltres.
Esperem que acabeu
de passar un bon dimens,
també un bon cap de setmana
i res
a seguir a tope
i endavant
amb les activitats
de l'escola.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Que vagi bé.
Adeu.
Adeu.