logo

Entrevistes de La Rambla (radiodesvern)


Transcribed podcasts: 316
Time transcribed: 5d 3h 43m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I ara mateix són les 11 i 12. Estem a la segona hora de la Rambla,
el Magazine de Matins de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM.
Comencem l'entrevista del dia, que avui la fem amb la gent del Casal de Joves.
Concretament tenim l'Aroa Carmona i també el Sergi Errada
per parlar de les jornades feministes que tindran lloc aquests propers dies,
3 i 4 de novembre. Hola, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com va? Doncs s'acosta a una data important, a Sant Just, eh?
La més important.
La més important.
Hem passat les festes a tardor, però no sortim d'una que entrem ja
a unes altres dates destacades.
Comenteu-nos una mica, perquè són les terceres jornades,
no hi ha gaire recorregut, per tant, jo suposo que tot és una mica
a veure què funciona millor i com ho presentem de cara al públic, no?
Sí, bueno, de fet, de cada jornada passada hem après alguna cosa.
Les primeres per què van ser les primeres?
Les primeres van ser les primeres perquè teníem l'Espai Lila,
que era un grup motivadíssim de dones i noies de Sant Just,
amb les quals ja havíem estat treballant tot l'any anterior
en un format més del Casal de Joves, més d'aprenentatge pel grup,
on portàvem tallers i coses i espais de trobada, bàsicament,
per aquestes noies, i elles van ser les que van proposar
el perquè no extendre aquest format de coneixement
cap a la resta de la població.
Van passar, van ser molt guais, però va venir el Covid,
un malaït Covid, perquè va tallar una mica, força,
aquest esperit creador i promotor.
Les primeres, per tant, van ser cap a l'any poder 2019?
De fet, quan va esclatar el Covid, el 20?
El 20, sí.
Doncs van ser el 20.
Just abans, no?
Sí, es van fer al febrer.
I va esclatar el març, la pandèmia.
Sí.
Llavors, les segones ja van passar, l'any passat, de fet.
El 2022, després del 21, que va ser més pandèmia,
va venir el 22, l'any passat.
Exacte.
I aquesta ja tenien el suport també del Consell Comarcal,
hi havia un pressupost més gran i tal.
I ara, les terceres, es manté l'estructura.
Tot i així, encara que això es faci amb el que s'ajudiria de gènere,
igualtat i tal, s'han fet moltes reunions amb entitats,
amb persones concretes, perquè al final el programa
sigui el més, que doni resposta a totes les realitats
i a totes les preocupacions que tenen el municipi.
Sí, efectivament.
Aquest ha sigut, diria, com el gran aprenentatge
des de les anteriors.
El que diu el Sergi, de les primeres es va aprendre
que hi havia aquesta voluntat de fer a Sant Just un referent
en temes de feminisme, que ja ho és,
sobretot en l'àmbit municipal ja ho ha exercit des de fa temps.
Però també des del Casal de Joves, com a espai promotor
d'aquest coneixement feminista,
llavors es va tirar per demanar més subvencions,
per poder tenir un suport econòmic major
i d'aquí al Consell Comarcal.
I en aquestes terceres s'ha après de les segones
que cal més implicació directa ciutadana
per fer-les més atractives.
Perquè l'any passat el programa era brutal, també,
les coses com són.
Però la participació no va ser.
No va estar d'acord amb el que es presentava.
Sí, efectivament.
Que ja és una història de Sant Just, això ho sabem.
Però a banda d'això, la voluntat és que si crees un programa
tan potent, on portes ponents tan conegudes
i on hi ha un pressupost força decent
que s'està utilitzant,
és que la gent, si pugui fer-lo això,
i que la gent es beneficiï.
I llavors aquest aprenentatge va passant aquestes terceres.
De moment, temes d'inscripció, estem força contentes.
Que bé!
Com ho heu enfocat aquest any
per poder fer-ho també igual d'atractiu,
però que potser amb la implicació ciutadana
hi hagi aquest canvi?
Doncs mira, es va començar creant unes reunions,
com deia el Sergi abans,
on tant entitats com població no associada
era benvinguda, quedàvem al Casal de Joves,
vam fer un parell, on primer es va presentar
a les jornades, però després també es va treballar
el programa en termes de...
No el programa com aquí li diem directament,
però sí els temes.
Exacte, els temes.
Llavors vam fer brainstormings,
va venir gent de diferents edats,
que això també és molt important,
dones de diferents edats,
persones representants de diferents organitzacions
injustenques,
i se'ls va preguntar què és el que elles volien,
és a dir, què és el que elles necessitaven,
ja no només com a individu, sinó també com a entitat.
Quins eren els temes que consideraven
que necessitaven treballar.
I d'aquí vam traçar la línia temàtica
de les jornades.
Llavors es va fer tot un recull de totes aquestes trobades,
que es va també difondre a totes les entitats una mica,
perquè continuen per integrar-les en tot el procés.
I un cop això, amb aquestes línies d'acció,
les persones organitzadores vam començar
a determinar els contactes.
Durant la creació d'aquest programa
ens vam tornar a reunir amb diferents persones del municipi
perquè ens donessin com...
Aquest és el programa Draft, el que teníem fet.
Què us sembla?
Elles van fer una altra...
Com ho van revisar, diguéssim...
Les aportacions.
Les paraules. Difícil.
Per això estic jo.
Gràcies, Sergi.
Vam fer aportacions a aquest preprograma
i d'allà es va tornar a recondicionar
una mica el que s'havia decidit,
que tingués encara més sentit.
I així han sortit.
Comentem el programa, si voleu,
de les diferents propostes que hi ha d'activitats el dia 3 i 4.
Amb què comencem el dia 3?
Comencem amb...
Es fa la inauguració, l'apertura de la jornada senzill,
la presentació una mica més institucional.
I comencem amb la projecció de la pel·lícula CREATURA,
que va guanyar el premi de la millor pel·lícula europea
al Festival de Cants.
I que està molt arrelada a Sant Just.
Es va poder veure fa una setmana a la Teneu, de fet.
Però era de pagament.
En aquesta ocasió és sessió oberta, gratuïta.
Però la banda sonora l'ha fet la Clara Aguilar, que és Sant Justenca.
Surt la Clara Segura, que també és veïna de Sant Just.
La que fa...
Perquè la pel·lícula CREATURA,
és una pel·lícula sobre el desig femení.
I és la història d'una dona en diferents èpoques de la seva vida.
I quan és adolescent és una jove, que no és veïna de Sant Just,
però sí que és usuària al Casal de Joves.
Així que tot queda en família.
La Clàudia amb la gelada.
Tot queda en família.
Molt bé, comencem amb aquesta projecció.
Llavors, després de la projecció farem un col·loqui,
amb la Clàudia especialment.
I després farem un sopar.
És un sopar a peu dret.
El que triga ens ho fa el trineu.
I també és obert.
A les persones que hi siguin i que vulguin apropar-se.
I durarà més o menys una horeta.
Les deu començar el sopar.
I a les onze comença...
Ojo, atenció!
Que és el primer cop que això passa a Sant Just d'Esvern.
Un espectacle de drag king.
Que no drag queen.
Que potser més escoltat.
Però el drag king.
De la madal Capitano Barba Cuño.
És que m'encanta aquest nom.
Estic enamorada.
I de les nostres estimades DJs SREC.
D'aquelles Sanges, de la Irene i la Daniela.
Que l'estaran acompanyant.
I que faran el que fins ara també és diferent.
Que és un mix entre les DJs posant música
que ens faci moure l'escleto.
I el dinamitzador que serà el Capitano Barba Cuño.
Llavors això començarà a les onze.
L'espectacle del Capitano durarà fins a les una.
I d'una a dues continuaran les DJs.
Les DJs també comencen a les onze.
Que serà un espectacle conjunt.
És que aquí està el tema.
És un espectacle de teatre?
O és un show?
És un show.
És un show amb moltes coses.
És un show que dinamitza el públic.
Però és un show amb diferents tipus de mini-shows.
Dintre d'ell mateix.
De ballar, de cantar, de...
Això és a peu dret?
Això serà a la sala utopia, que és la sala gran.
A l'escenari.
I sí, la gent serà a peu dret.
Si hi ha alguna persona que no pot estar tant de temps a peu.
Tenim que dir-ho.
Però és més oci.
És més harana.
I durarà fins a les dues del matí.
Això el divendres.
Comencem fort.
El dissabte...
El dissabte tenim el matí bastant atapeït.
Hi ha un esmorzar també a peu dret.
Sí.
Servei de càtering i tal.
I aleshores hi haurà com quatre activitats
que passen més o menys a la mateixa hora.
Que la gent es pot inscriure a cadascuna per separat.
Hi haurà una persona que ha estat víctima de violència de gènere.
Parlarà...
Del seu testimoni.
Sí, farà un testimoni.
Que això durarà com un quart d'hora.
I després començant com la resta d'activitats.
L'alumnat dels cursos municipals d'Arts Plàstiques
faran una activitat artística segons el testimoni que han escoltat abans.
Faran com una creació artística.
Amb tot això la gent ho podrà veure.
I podrà veure com tot el procés creatiu.
També hi haurà un taller participatiu.
Perquè al costat de la façana del Casal tenim un mur.
Que també està pintat.
Aquest mural és de fa un parell d'anys.
És un mural mòbil, com si diguéssim.
Que cada 6 mesos o així canvia.
Hi haurà un taller participatiu per dissenyar el nou mural.
Que ho farà la Gina Harster.
Que aquest mural després es pintarà i s'inaugurarà a final de novembre
dintre dels actes del dia contra la violència de gènere.
Que al final està com tot relacionat.
Un taller per a nens i nenes de 5 a 10 anys.
Sobre heroïnes de pel·lícula.
Sobre construir la mirada i tot això dels heterotips de gènere.
Que ho farà la gent de Drag Màgic.
I una taula rodona sobre les violències envers les dones
en el món laboral.
Amb la participació de diferents persones.
Daniel Afumador i Carme Malaret.
Que són de Sant Just.
També l'Eva Palau i la Sònia Olivella.
I l'esportista Mireia Duran.
Tot això a part conduït per la periodista Núria García.
Qui és?
Servidora.
No podeu faltar en aquesta taula rodona.
Vinga va.
Vull tothom allà a l'hora.
És molt guai.
Són molt guais totes les activitats.
Però sí que és cert que aquesta taula rodona
amb aquestes diferents dones de Sant Just
ens pot donar una visió de la realitat local molt potent.
Perquè a més són de diferents àmbits.
Segurament ens podem identificar amb coses que elles
hagin viscut en la seva àrea.
Doncs a les nostres.
I poder ajuntar diferents dones de diferents edats.
Que això és una de les coses que potser les jornades
també, sense dir-ho, ho té molt.
Que és aquest coneixement internacional
que enforteix tant el feminisme, sincerament.
Doncs veure com les diferents realitats,
diferents àmbits, diferents edats,
però totes vinculades a un mateix territori que Sant Just.
I el que es fa aquí donem-li també la importància que té.
Perdona l'incisi, les jornades aquí van destinades.
És a dir, quin és el públic?
Tothom.
Homes, dones, des de noies joves fins a...
Tothom.
Aquí és la reivindicació que vull fer.
A veure si aprenem de cara a les quartes jornades.
Homes, nens, adolescents, espavileu.
No us podeu quedar enrere i heu de venir a les jornades,
perquè al final el feminisme és cosa de tots i totes.
Hi ha un tema d'inscripcions, totes les activitats són gratuïtes,
però hi ha inscripcions perquè...
Controlar l'aforament.
Sí, perquè hi ha activitats que tenen un aforament més tancat.
I de moment només un 11% són de gènere masculí.
És una cosa que socialment, culturalment,
sembla que el feminisme només...
Li pertanyen les dones.
I no és així.
A veure si aprenem i espavilem tots.
Òbviament, Núria, la gent pot llegir les activitats
i de què van cada activitat.
En funció de l'edat, algunes activitats van més a corda que d'altres.
El tallí que deia el Sergi per infants és per infants.
Però sí que és cert que...
que en realitat l'únic criteri que s'estableix per participar-hi
és la voluntat de la persona que hi vol anar.
La voluntat d'aprendre, la voluntat de conèixer,
la voluntat d'escoltar, la voluntat de ser-hi.
Que no hi ha un altre criteri que posem des de l'organització
ni des de res que impideixi ningú altre venir.
A vegades costa que dones de diferents generacions,
amb el tema del feminisme aquí a Sant Just almenys,
coincideixin amb actes.
A vegades s'intenten amb algun supàs.
I costa, no?
O les joves per un costat i les grans per un altre.
Sí, també perquè els moments vitals són diferents
i llavors el que ve de gust fer és diferent.
Potser una jove, i dic potser perquè hi ha de tot,
però jo, per exemple, que em considero jove,
potser el meu estat vital és més reivindicatiu.
I cremar containers, o jo què sé.
Una mica més actiu, físicament actiu.
I potser dones més grans estan en un plànol
o més intel·lectual o més de suport
en aquesta acció més reivindicativa.
No ho sé perquè no estic allà.
El que està clar és que l'aprenentatge és transversal
i aquí sí que no hi ha edat.
I que pel fet que es facin al casal de joves
no exclou la gent.
Al contrari, a vegades això ens ho diuen,
però és molt curiós perquè al casal de joves
durant l'any passa de tot.
Per què ens fa pensar que unes jornades feministes
perquè es fan al casal de joves és només per joves?
Quan resulta que ahir hi havia una reunió sobre
Salvem la Vall, que a la mitjana d'edat
eren de 58 cap amunt.
L'altre dia hi havia el del Toni Solano.
El memorial, perdoneu.
Que hi havia un espectacle de circ
on la mitjana d'edat eren cinc anys.
Vull dir, anem a veure.
Si durant l'any estan passades...
Sí, és un casal de joves i és cert que
els cursos i la majoria dels demaniments,
no la majoria dels demaniments,
però la majoria de tallers tenen un...
Estan destinats de 12 a 35 o de 12 a 40 en funció,
però el casal de joves és l'espai on van totes les entitats,
on inclús hi ha lloguers privats
de complers de 60 anys.
El coci d'Extremeño de la Casa Regional d'Estramadura.
La calçotada d'Esquerra Republicana.
El teatre del despertar la primavera de l'altre dia.
Exacte. Vull dir que no és excusa que es fa al casal de joves
perquè no ens oblidem que és on hi ha
una de les sales més grans del municipi.
Per tant, espectacles de teatre,
espectacles com el del Capitano, monòlegs, etcètera,
és un espai que està amb llum sonoritzat,
per dur a terme,
i perquè és un espai que també s'ha de reivindicar
i que és un espai que al casal passen moltes coses
i perquè no ha de passar això també.
Però no és excloent. No ho acceptem.
Hem d'acabar la programació, que ens hem quedat el dissabte al matí
i ens falta el dissabte tarda.
Tarda nit, petó.
La bena reivindicativa del casal.
Llavors, com el Sergi ha dit, acabem el matí amb aquesta...
Espera, eh?
Acabem el matí...
Amb la taula rodona.
Amb la taula rodona, perdoneu, és que les hores
Comencem la tarda.
El dinar és lliure.
Vol dir que no hi ha dinar preestablert.
Que cadascú...
Que vagi on vulgui.
Que vagi una mini siesta.
I a les cinc ens tornem a trobar
per veure l'actuació de Next Art,
que és un grup de batucada brutal.
Fan meravelles amb les mans.
Paral·lelament amb una exhibició de teles
de dues dones que fan teles.
Una d'elles, de fet, és la Profe.
I faran un mix.
Com ens agraden aquests mitjons.
De batucada i de teles.
Durarà aproximadament uns 45 minuts.
Mitja horeta, 45 minuts.
I llavors ens endinsarem
a una altra xerrada, que és les violències masclistes.
Posem el focus en els casos actuals
amb la supermediàtica i mega ultra potent
dona Carla Vall.
Si ens en recordem del cas de la Jenny Hermoso,
aquesta dona és la seva advocada.
Porta el cas com ho va fer amb la Paula Bonet.
Vull dir que no li falten experiències.
Carla Vall, advocada.
I a més, va venint a les jornades passades.
Exacte.
Que això diu molt d'ella.
Que guai.
Estàs posicionada on estàs.
I tot i així, com superoberta i tant,
doncs què bé poder-la tenir davant.
Perquè pels mitjans la veiem molt.
A la ciutat de la tarda,
hi haurà un servei de canguratge gratuït
si s'arriba al mínim de persones.
Però quan fas la inscripció,
també pots demanar si vols el servei de canguratge.
I en aquesta xerrada ja funciona el servei de canguratge.
Que la gent ho necessiti i que no sigui un impediment.
I després continuem amb una altra taula rodona
anomenada la reivindicació feminista des de l'art i la cultura.
On també, és que clar, totes són tan potents.
Des que hem començat no podem deixar d'utilitzar aquesta paraula.
La Flavita Benana, que és il·lustradora.
I si no la coneixeu, seguiu-la a Instagram perquè fa meravelles.
O que comprin el país directament.
Sí, allà la veuen.
La moralista i escriptora Amai Arrazola.
Sempre dic Arrazola.
Arrazola.
Brutal aquesta dona també.
I la periodista Clara Narbi, on també molts ens ho estrenca ella.
Moderada, una altra vegada, per una tal Núria García.
Tindrem aquesta taula on es parlarà de l'art i la cultura,
d'aquesta visió feminista en aquest àmbit.
Molt interessant.
Farem sopar un altre cop.
A peu dret, mateixa estructura que el dia anterior.
Cal divendres. Exacte.
I d'aquí passarem a l'última activitat de les jornades,
que comença a les deu, que són els monòlegs de les Oie Polo.
Que aviam, vull dir, Oie Polo.
O un plan, peten.
El paral·lel 62, sisplau, pateu.
I la cosa és que la gent paga fora de...
Paga entrades i aquí al Casal de Joves, en aquestes jornades,
només has de fer la inscripció per internet.
O sigui, són gratuïtes.
Vull dir que no sé la gent que s'ho plantegi.
Sisplau. Vull dir, sí.
És que és una oportunitat.
Com va, ja per anar a Cabaneroa, abans has dit que les inscripcions van bé,
però com estan anant?
Súper.
Aviam, seria súper si de sobte tinguéssim 1.200, no?
Jo què sé, no és el cas.
Però...
Més que l'any passat.
Sergi?
75? No, més.
Estan voltant les 90, gairebé.
Home, això per si és el joc.
Sí, a les 100 s'arriben, segur.
A divendres i setmana.
A part que sabem que hi haurà molta gent que vindrà a l'última hora
sense haver fet la inscripció.
A Sant Just també som així.
També diré que ningú es quedi a casa pensant
que no ha fet la inscripció i ha arribat tard.
No, home, no.
És millor fer-la, òbviament.
Sí, ens ajuda també a saber una mica què ens enfrontem.
Perquè si esteu indecisos a l'últim moment
i resulta que sí que podeu anar,
que no es quedin a casa abans que no han fet la inscripció.
Que cangi fins a una birra
i de sobte s'il·luminen i diuen
puc fer amb la meva vida algo més que vinguin.
Totalment, Aroa, totalment.
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs hem de deixar l'entrevista en aquest punt.
Hem fet un repàs i també hem contextualitzat
una mica aquestes jornades.
Aroa, Sergi, gràcies per passar-vos aquí a Ràdio Desvern.
A uns altres.
Em deixarem la notícia de Ràdio Desvern també al link
i si ja sap que vol venir, que s'inscrigui.
Exacte, i si vol saber el programa i revisar-ho,
que vagi a l'Instagram de les Jornades Feministes.
Exacte, que també hi ha compte.
O a la web del Casal.
Una abraçada i ens veiem divendres.
Gràcies, Núria.
Adeu.