.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Sara Riera.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
que hi pot haver un vincle.
El destacat membre del nucli d'Odeferrat
passarà pel Senat després que ho hagin fet, entre d'altres,
el mateix Coldo i l'exministre de Sanitat, Salvador Illa.
El primer va acollir-se al dret a no declarar,
tot i haver defensat esporàdicament les seves actuacions,
mentre que el segon va desmentir que el seu departament
contractés serveis de l'empresa al centre de la trama.
Alex Giralrobert, Catalunya Ràdio Madrid.
Fé a la Ciutat de la Justícia nova tanda de declaracions avui
de càrrecs i excàrrecs d'acció climàtica davant del jutge
que investiga si la Generalitat va donar tracte de favor
a la cimentera Lafarge, l'antiga Eslant,
en concedir-li llicències ambientals
quan ja hi havia una sentència ferma de tancament d'aquesta instal·lació.
La cimentera està ubicada a Moncada i Reixac,
al Vallès Occidental.
Maria Núria Rebella, bon dia.
Bon dia. Avui declaren en qualitat de testimonis
l'exdirectora general de qualitat ambiental, Assunta Ferran,
i l'exsecretari de Medi Ambient, Joan Enric Llebot,
entre d'altres, ho fan, com dèiem, en qualitat de testimonis,
de manera que estan obligats a dir la veritat.
L'exdirector general de qualitat ambiental, Emile Dragone,
el dia 19, davant del jutge que l'investiga,
es va escudant els serveis jurídics de la Generalitat
per justificar la concessió de les llicències ambientals
el 2015 i el 2023.
Segons els veïns que han portat el cas a la justícia,
només s'entén aquesta concessió de llicències
per la connivència entre el govern i els responsables de l'empresa.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Ciutat de la Justícia.
Rússia manté els bombardejos diaris a l'est i al sud d'Ucraïna.
Avui un atac de Moscou ha matat almenys dos civils
i han aferit sis més a Kharkiv, la segona ciutat del país,
i un dels principals objectius de les bombes russes
des de l'inici de la guerra.
Segons les autoritats locals,
els projectils han impactat contra una zona residencial.
La població de Kharkiv denuncia que en els últims mesos
Rússia ha intensificat els atacs
contra les infraestructures energètiques de la zona
i ha provocat un enorme deteriorament
en les condicions de vida.
Avui és l'últim dia que es poden fer servir
els títols de transport públic integrats a l'àrea de Barcelona
comprats abans del 14 de gener.
Caduquen la T usual, la T casual, la T jove i la T grup
comprades durant l'any passat fins al 14 de gener del 2024.
Només mantenen la vigència, la T 16,
que és per nens i adolescents menors de 16 anys,
i la T verda pels que han donat de baixa
i desvallestat un vehicle sense etiqueta ambiental.
La T4, per persones que tenen la targeta rosa
de tarifa reduïda comprades l'any passat,
caduquen el 31 de desembre del 2024.
I ara els esports, Marcos García.
El Barça recupera la segona plaça de primera divisió
després de superar el València per 4 gols a 2.
Els deixà vivant haver de remuntar un 1-2 en contra
al segon temps amb un hat-trick de Robert Lewandowski.
El València va jugar amb 10 de més de mitja hora d'aquest partit
per l'expulsió del seu porter.
A banda de recuperar la segona posició d'aquesta lliga,
el Barça es garanteix així una plaça
a la propera Lliga de Campions.
Avui arrenquen les semifinals de la Champions masculina.
A les 9 del vespre, Bayern de Munic, Real Madrid.
El Barça de Bàsquet afronta aquest vespre
el tercer partit del play-off de quarts de final
de l'Eurolliga a la pista de l'Olimpiakós, a Grècia.
Amb l'eliminatòria, recordeu, empatada a una victòria.
Aquest partit començarà a dos quarts de nou del vespre
i el transmetem a l'app de Catalunya Ràdio
i també a la plataforma 3CAT.
En futbol sala, el Barça es desplaça avui cap a Armènia
per jugar a la fase final de la Champions.
Divendres a les semifinals, Barça esporting de Portugal.
I en hoquet i patins, el noi a Freixanet renova Martí Gavarró
fins al final de la propera temporada.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 5 minuts a les 11.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària
de la gent gran d'Esplugues i Sant Just
porta el títol Epidèmies i pandèmies, com comencen i com acaben.
I tindrà lloc el pròxim dijous 2 de maig
a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La ponència estarà a càrrec del doctor Antoni Trilla,
cap del Servei d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona,
i explorarà les causes i els mecanismes de conclusió dels brots epidèmics i pandèmics,
aportant una visió detallada de la complexitat d'aquests sonòmens
en el context de la salut global.
La conferència és oberta a tots els públics
amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula Universitària
i amb una aportació de 5 euros per als no-socis.
Dona i Empresa organitza una xerrada titulada
Com arribo a viure el meu negoci i com gestiono els fracassos i triomfs,
el pròxim 2 de maig a les 7 de la tarda a les escoles.
És una sessió dirigida a totes aquelles persones amb esperit emprenedor
que busquen inspiració i consells pràctics per navegar el món dels negocis.
La xerrada comptarà amb la participació de 4 ponents,
Anna Canyo, biòloga, Anna Muñoz, enginyera industrial,
Clàudia Pérez, directora creativa de Naguisa
i Marta Jimeno, mentora d'emprenedoria.
Cadascuna d'elles compartirà les seves experiències personals i professionals
en l'art de gestionar tant els èxits com els fracassos en el camí emprenedor.
La xerrada estarà moderada per la periodista Núria García-Libau.
L'entrada és gratuïta però cal inscripció prèvia
a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Aquest maig la CEES ha programat dos esdeveniments
que exploraran el llegat militar a Catalunya.
El primer tindrà lloc el 3 de maig a les 8 del vespre a la Sala Piquet
on David Ferrer Gisbets, doctor en Història Comparada Política i Social per la UAB
i investigador a l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicenç Vives de la Pompeu Fabra,
oferirà la conferència titulada
al militarisme burbònic i al seu impacte territorial,
al castell de Sant Ferran de Figueres.
Ferrer, especialista en logística militar
i les interaccions entre l'exèrcit i la societat civil catalana del segle XVIII,
compartirà la seva expertesa i els resultats de la seva tesi,
que va ser premiada amb el notari Ramon Noguera 2023.
El segon esdeveniment és una excursió programada
pels 5 de maig a Sant Pere de Rodes.
La sortida començarà a les 7 del matí al Parador
on se sortirà amb autocar cap a l'Alt Empordà.
Els participants podran escollir entre dues rutes
amb dos itineraris començant a Palau Saberdera
i passant pel monestir de Sant Pere de Rodes.
La ruta llarga de 13 quilòmetres
inclourà una visita al castell de Sant Salvador
i acabarà al port de la selva,
mentre la més curta, de 8 quilòmetres i mig,
finalitzarà la selva de mar.
Les inscripcions per l'excursió es poden fer a través d'un formulari
que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern,
amb un cost de 20 euros per a socis
i de 23 euros per als nous socis.
I això està tot.
Tornem a més informació del butllet horari de les 12.
Fins ara!
Ràdio d'Esvern, en l'esvern, en l'esvern, en l'esvern.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Tornem a més.
Uh! Uh!
La por d'estar caient, amb la por d'estar perdent una nit més, sense dir-te res, la veritat.
Et juro que si fos per mi sèria menys complicat, marxem demà, per no tornar.
Som enrere del cabell i el pis desendreçat, crec que se'n fa avorrit quan és més anormal.
Marxem demà, marxem demà.
Flors on estava buit, deixem enrere el pes.
Vull ser un cor que floreix com si m'hagués fet fred.
Si sé que ha vist per això, ho noto a dins el pit, ho sé segur, segur que ha vist per això.
De la il·lusió vivim, de la il·lusió, de la il·lusió vivim, de la il·lusió...
De la il·lusió vivim, vivim, vivim, moi aussi vivim.
Senzill, no hi ha motius per perdre'ns en pensat.
Mirant enrere costa més seguir, si no patim només serem aquí, senzill.
En Next, con Yermi de Jesús, te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas, te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
Ara mateix són un quart de dotze del matí.
Estem començant la segona hora de la Rambla, el programa de matins de Radio Desverna.
Avui, dimarts, dia 30 d'abril, havíem de començar la roda d'entrevistes polítiques
de cara a les eleccions del 12 de maig, eleccions al Parlament de Catalunya,
com hem anunciat a les xarxes i també aquest dematí, a l'hora de començar el programa.
Avui començàvem aquestes entrevistes amb el Partit Popular,
que havia de venir en Salvador... Enric Salvadores, perdó.
El que passa és que ens ha avisat que no podia venir.
Una llàstima per això, teníem l'entrevista preparada
i quan passen aquestes situacions, les diferents persones que han de passar per l'emissora
perden, com si diguéssim, el seu espai per l'entrevista política dins d'aquesta campanya electoral.
Per tant, el que farem ara a Radio Desverna és reposar una entrevista
que vam fer la setmana passada amb el director de la Federació Catalana d'Esports
per a persones amb discapacitat intel·lectual,
ja que el dia 12 de maig, aquí a Sant Just, faran una jornada escolar de l'esport unificat.
Escoltem, doncs, ara aquesta entrevista.
Avui parlem via telefònica amb en Manel Algezires,
que és gerent de la Federació Catalana d'Esports per a les persones amb discapacitat intel·lectual,
a Cel, perquè el 2 de maig, a Sant Just celebrarà la jornada escolar d'esport unificat
a les instal·lacions del complex La Bonaigua,
amb la participació d'una cinquantena d'alumnes de Sant Just,
incluent i joves, amb discapacitat intel·lectual.
Saludem el nostre convidat. Molt bon dia, Manel.
Molt bon dia.
A veure, parlem una mica d'aquesta jornada, no?, de l'esport unificat a Sant Just.
Quants anys fa, més o menys, que es celebra?
Doncs jo diria que aquesta és la segona vegada que ho fem aquí a Sant Just.
Sí que és cert que una jornada similar s'ha fet per altres indrets de Catalunya,
però, bueno, des d'aquí, des de Sant Just,
hem cregut o curtú repetir tot l'èxit de l'anterior edició.
És una jornada, per tant, que només es fa aquí a Sant Just o que també té lloc en altres municipis?
No, en principi aquesta es fa únicament a Sant Just i estem esperant que altres consistoris estiguin interessats a veure-la.
L'objectiu d'aquest esdeveniment, Manel, és la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual en l'àmbit esportiu
o mitjançant la pràctica esportiva?
Bueno, realment es tracta d'una matinal on alumnes d'escoles ordinàries,
en aquest cas a l'Institut d'Ensenyança Secundària, l'IES de Sant Just,
juntament amb alumnes d'un centre d'educació especial, que serà el centre pilot esprociat Sant Just d'aquí,
doncs es trobaran, compartiran un espai amb un únic objectiu, que serà sobretot afavorir la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Però jo sempre dic el mateix, aquí aprenem tots, aprenen els alumnes amb discapacitat i els que no la tenen
i els professionals també, perquè sempre estem aprenent.
Quina relació té aquesta jornada, Manel, amb els Special Olympics?
De la que Sant Just em sembla que va ser el 2017, quan va ser ciutat acollidora dels Special Olympics, quin vincle hi ha?
Bé, els Special Olympics no deixen de ser com la cirereta del pastís, no?
O sigui, no serveix de res fer esport un dia puntual, no serveix de res anar a una cursa un dia,
si no entrenes, perquè l'únic que faràs és tenir agulletes i poder lesionar-te,
i nosaltres el que volem és amb els nostres alumnes d'educació especial que practiquin esport de forma continuada.
Aquesta jornada el que fa és donar peu a que ells vegin que l'esport és divertit, que no pateixes, que no...
Pensa que les persones amb discapacitat intel·lectual estan acostumades a estar al marge, no?
És una mica com quan jo era petit, que jo era dels baixets i quan em tocava jugar bàsquet,
doncs no m'escollien, no? Allò que t'escollien els equips.
Les persones amb discapacitat intel·lectual estan acostumades a això,
que no són tan bons, per dir-ho així, i que per tant no els s'hi agrada fer esport
perquè es senten una mica com, no sé com dir-te, amb situació desfavorable.
A partir d'aquí què fem?
Doncs els proposem fer activitats esportives,
això implica que ells poden veure del que són capaços
i aquí fan com la llavor per continuar fent esport, continuar entrenant.
Aleshores, aquest seria el primer punt.
Després comencem a fer a la federació diferents competicions,
que poden ser locals, de campionats territorials, competicions territorials,
campionats de Catalunya per arribar fins als Jocs Especial Olimpícs,
que com bé dius, aquí van fer un territori especial magnífic.
Molt bé. Hi haurà alumnat, com hem dit, del centre pilot,
que són joves entre 16 i 20 anys, també de l'Institut de Sant Jús,
de segon cicle de l'ESO i del batxillerat.
Ha estat iniciativa d'aquests centres participar-hi?
Doncs la veritat és que sí.
Vull dir, van ser aquests dos centres, com et deia a l'inici,
després de l'èxit de l'any passat, van dir
escolta'm, volem repetir l'experiència, vam quedar molt contents
i tant des de l'IA Sant Jús com des del centre pilot van dir
escolta'm, hem de tornar a fer-ho perquè la cosa va anar molt bé,
guanyem molts valors, tot el que és, per exemple, saber què és l'esport.
Pensa que no només treballem activitats esportives,
també fem una estació, per dir-ho així, d'habits saludables,
on parlem de com s'ha de menjar, de què s'ha de menjar,
de si s'ha de beure aigua o no s'ha de beure aigua,
de quantes hores és recomanable dormir,
de si hem d'estar o no davant de les pantalles del televisor,
del mòbil o de videojocs.
I aquests sabits saludables van bé per tots, per tothom.
I davant d'aquest èxit, les escoles van ser les iniciadores
d'aquesta petició de fer una segona edició
de la Jornada d'Esport Unificat.
Perquè, a més del centre pilot,
hi ha algun altre centre d'educació especial
que potser també hi hagi participat aquí de Sant Just?
O sempre ha estat el centre pilot?
No, aquí en principi només ha estat el centre pilot de Sant Just.
Com et deia, amb altres poblacions hi ha hagut altres entitats.
A Barcelona hi ha hagut el centre FIT Montserrat,
a Terrassa el Crespinell...
Vull dir, hi ha diferents centres.
Nosaltres a la Federació tenim 135 entitats per tot Catalunya
i ens han demanat en moltes ocasions
fer aquests tipus d'activitats.
Sobretot també quan s'apropen uns especials,
quan s'apropen uns jocs especial olímpics.
Recordo ara que vam fer a Granollers a la darrera edició
que escoles de la població
i centres educatius de la població
ens demanàvem que anéssim a fer jornades
explicant una mica què és l'esport adaptat,
què és l'esport que organitzem.
Aquest any els especial olímpics, quan cauen?
Quan es fan?
No, els especial olímpics s'organitzen cada quatre anys.
S'organitzen cada quatre anys.
S'havien d'haver organitzat el 22,
la pandèmia va fer que haurà tardéssim fins al 23.
la previsió és fer-ho el 2026.
I parlant una mica de la jornada que hi haurà aquí a Sant Jusal el 2 de maig,
la metodologia, una mica perquè ens fem una idea de com és aquesta estoneta del matí,
des del matí fins a les dues al migdia, més o menys, com és?
Bé, només arriba el que es fa és obsequiar amb una samarreta
perquè tots estiguem iguals, esportistes amb o sense discapacitat.
Els situem, hem creat quatre estacions esportives,
en aquest cas d'envol, de hóquei, de futbol i de bàsquet,
i després aquesta cinquena estació que et deia d'habits saludables.
Aleshores fem cinc grups.
Pensa que en aquests grups hi ha part d'organitzadors que són alumnes del centre pilot,
però també de l'institut, vull dir, a nivell d'organitzadors estan barrejats,
i el mateix passa a nivell de participació.
Pràcticament són 120 alumnes els que vindran, eh?
Ostres, 120!
Sí, sí, hem tingut un èxit de participació perquè la gent...
No volíem deixar gent fora i al final hem crescut.
Estem a prop del centenar de l'institut i uns 25 del centre pilot.
Sí, sí.
O sigui que som a prop de 120,
doncs mira, calcules entre cinc, 24 persones a cada estació,
que cada 15 minuts aproximadament aniran rotant
amb una aturadeta de dos, tres minuts,
per si han de prendre aigua i per tornar-se a situar, no?
Tampoc pots fer allò que sigui intensiu a tope.
Però bé, la idea va per aquí.
Tenim un avantatge.
Aquest any nosaltres sempre volem que tinguin els esportistes
amb discapacitat intel·lectual entretenir els seus referents, no?
Clar.
I hem aconseguit, per exemple,
que aquest any a l'estació de futbol tingui el Joan Capdarila,
exjugador de l'Espanyol i campió del món, no?
Sí.
Un dels que va formar la selecció en aquell moment.
O el Xarvi Crespo, que també és exjugador de bàsquet internacional
de la selecció del Barça, de la Penya.
I, per exemple, també tenim el capità de l'equip de hòquei, no?
D'aquí de Sant Just, que també formarà part d'aquests esportistes d'elit, per dir-ho així, no?
També tenim un entrenador de l'Horta, d'en Vol, vull dir,
el que volem és això, a part d'un tècnic de la federació,
que farà que coordinem això i el que potser fem és la sorpresa,
que això no ho saben els esportistes, que potser el que fem és el Xavi posar-lo a jugar a futbol,
el Xavi de bàsquet posar-lo a jugar a futbol, o el Joan posar-lo a jugar a bàsquet,
i amb la qual cosa es trobaran en situació desfavorable,
com es poden trobar les persones amb discapacitat.
I això, a veure com reaccionen, no?
Clar.
Perquè, clar, demostrar les seves habilitats d'un esport que porten tota la vida entrenant
és una cosa, però començar amb un altre que no han fet mai,
doncs potser una mica frappant. A veure què passa.
Clar, perquè la valoració que en fa la federació de la jornada anterior,
pel que veig llavors, és molt positiva, no?
En aquell cas no sé si va venir en Grimau també com a esportista d'elit.
Sí, sí, sí, sí. Va venir el Sergi Grimau, que en aquest moment és el president d'Especial Invis Catalunya,
en aquest cas ara ho fem directament des de la federació.
I, bueno, sí, sí, la sessió anterior va ser un èxit d'aquí que tant l'Ajuntament
com els dos centres educatius hagin demanat la repetició.
Quins aprenentatges també fan, no?, si és que fan aprenentatge
o inclús donen alguna, per exemple, entre cometes lliçó, no?,
els alumnes que, bueno, els esportistes que tenen discapacitat intel·lectual.
Bueno, jo crec que no és ben bé una competició, no?
No deixa de ser una pràctica esportiva,
però jo crec que el que més ensenyen les persones amb discapacitat
és que el que més ensenyen les persones amb discapacitat és que l'important és jugar,
és participar, no és guanyar.
l'alumnat de l'IES, en aquest cas, de l'IES Sant Just,
veurà que les persones amb discapacitat intel·lectual estan contentes,
facin el que facin, que valoren l'esforç per sobre de l'èxit esportiu,
per dir-ho així, i jo crec que això està molt bé, no?,
ara que acabem de veure partits com els que vam tenir dimarts i dimecres
amb aquests equips que, ostres, que patien perquè no guanyaven,
però ahir, per exemple, Guardiola va dir que no podia demanar més als seus jugadors
i que havia estat un bon exemple del que vol fer, no?
Jo crec que les persones amb discapacitat estan demostrant això.
A veure, el lema dels jocs, el lema d'Especial Invis és
vull guanyar, però si no ho intento, si no ho aconsegueixo,
deixeu-me ser valent amb l'intent.
Això vol dir que, com a mínim, deixa'm demostrat el que soc capaç.
Si després guanyo o no guanyo, tampoc és tan important.
És clar, és més secundari.
Exacte.
Manel, volem conèixer una mica més també la Federació Catalana d'Esports
per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual.
Ens pots donar quatre dades, encara que siguin aproximades,
de quants esportistes, per exemple, hi ha federats?
Sí.
Doncs la federació com a tal, anomenada com a federació,
neix el 1997, però pensa que des del 1971
que l'esport per a persones amb discapacitat intel·lectual
es comença a organitzar a Catalunya mitjançant la unió d'alguns centres,
d'alguns centres de treball, d'algunes escoles que volien fer esport.
Després es comparteix amb associació, que es diria Associació Catalana d'Esport i Lleure,
que és per això AFEI, el cognomen aquest que tenim de FEI,
perquè aquest acrònim és molt reconegut dins de l'esport i del tercer sector.
Ara mateix tenim, com et deia, 135 entitats.
Estem a prop de 3.600 esportistes que practiquen esport amb nosaltres, amb la federació.
Estem fent 17 esports diferents, que és una bogeria.
Avui mateix, per exemple, ara em trobo a punt d'arribar,
bueno, estic ja a Gabà, on fem una jornada escolar d'atletisme
per a escoles d'educació especial.
Vull dir, anem fent competicions de forma continuada,
anem fent lligues tant escolars com absolutes,
anem fent Campions de Catalunya d'atletisme, com et deia, de natació,
de ciclisme, d'envol, futbol, sala, bàsquet, tenis, taula, badminton
i coses com més estranyes, per dir-ho així,
o esports més minoritaris, millor dit, com l'esquí de fons,
o l'esquí alpí, o la vela, o gimnàstica artística o gimnàstica esportiva.
Manel, tots els esports es poden adaptar?
Tots els esports estan adaptats?
Com s'aconsegueix tenir una regulació?
Perquè suposo que alguns esports han d'estar...
bueno, adaptats?
Sí, sí, sí.
Tots els esports, o sigui, una de les coses que treballem,
la Federació ha portat des del principi la filosofia d'Especie Olímpics,
vam ser els creadors i els promotors del moviment Especie Olímpics aquí a Catalunya,
estan adaptades segons el nivell de joc, per dir-ho d'alguna forma,
el nivell esportiu de cada esportista.
Per dir-ho, es posa un exemple.
Si, per exemple, amb natació,
ja els que més neden poden fer 100 metres de papallona
o 50 esquena,
doncs resulta que després es trobaran 25 metres crol o lliures
els que tenen no tant nivell,
però per sota d'aquests,
nosaltres hi ha una prova que es diu 25 metres sense estil.
Què vol dir?
Que aquelles persones que no fan un estil perfecte
i que, per tant, a l'hora de competir,
els jutges els descalificarien,
doncs poden apuntar-se a aquesta prova
de forma que aquí neden el seu estil no tan perfecte
i podrien nedar.
Però fins i tot tenim una que és 25 metres amb aparell de flotació
per aquelles esportistes que les seves dificultats
no li permeten nedar sense aquest aparell de flotació.
que poden estar entrenant,
però no arribaran.
Però com nosaltres el que pretenem
és que practiquin esport de forma continuada
i ells ja van a la piscina
i tenen les dificultats que tenen
i, per tant, poden fer la pràctica esportiva aquí,
nosaltres el que fem és el mateix.
Vull dir, hi ha una cursa
on alumnes esportistes
d'una edat similar,
els dividim per edat,
també per sexe,
perquè si no sempre guanyarien les dones,
i per nivell de prova,
per la marca que fan.
Aleshores, muntem la sèrie
i fins i tot,
si tenen moltes dificultats
o estan en un nivell molt inicial d'aprenentatge,
fem una prova que és 15 metres flotació,
ai, perdó, caminar.
En lloc d'anar a la piscina gran,
els posem a la piscina d'aprenentatge
i fem una cursa allà on caminen per la piscina.
O sigui, nosaltres el C, deixem...
O sigui, la competició ha de ser l'excusa
perquè practiquin esport.
El que no pot ser és que quan estiguin al centre
o estiguin al club,
només hi vagin a participar
els que tinguin més nivell,
perquè això, si no,
implicaria que la resta de persones,
que és un percentatge molt alt,
doncs no podrien anar a la competició
i, per tant,
perdrien aquest gossanillo
d'anar a pràctica esportiva.
I això ens passa fins i tot
amb esports col·lectius.
Per exemple, en futbol,
hi haurà equips més bons,
equips més dolents,
i després,
pels que no tenen nivell
com per jugar amb equip,
creem unes proves,
hi ha una competició de proves,
no sé com dir-te,
com si fos a la NBA
que fan el triple,
el mate i no sé què,
nosaltres creem una bateria de proves,
doncs en aquest cas,
de passe,
de dribbling,
de control,
i tenen una puntuació.
I aleshores també van al seu campionat
de Catalunya de futbol
o al seu campionat de Catalunya de futbol,
un joc amb un equip,
i ells fan aquesta bateria de proves.
I això amb tot i cadascun
dels 17 esports que fem.
Uau, Déu-n'hi-do, eh?
17 esports.
Mare meva.
Queden aspectes pendents encara
amb el tema de la regulació
de la pràctica de l'esport
per persones amb discapacitat intel·lectual?
Queden aspectes pendents.
Nosaltres estem treballant molt
el tema que siguin
com un equip de...
com una secció més
de qualsevol grup esportiu,
que això ho estem aconseguint.
Doncs que,
no sé com dir-te, no?
Que l'Horta tingui un equip de futbol
que el té, no?
O a l'Europa
que té un equip de futbol també,
però que sigui,
doncs ja a l'infantil,
a l'alabí
i després,
el que nosaltres diem,
la secció especial.
I el resultat és molt bo
perquè aquells equips
que ho estan fent,
els clubs que ho estan fent,
és l'equip més...
que està més content,
l'equip que està més afavorit,
la gent, bueno,
està encantada.
I això és el que estem treballant, no?
Incloure les persones
amb discapacitat intel·lectual
dins d'un club ordinari
que necessiten un professional
especialitzat en esport adaptat.
Nosaltres podem ajudar.
Però jo crec que aquest és el camí.
Aquest és el camí.
Molt bé.
I ja per anar acabant,
també,
per federar-se,
les persones
amb alguna discapacitat intel·lectual
han de jugar en algun club,
en algun equip,
han de formar part
d'alguna escola o entitat.
Hi ha les dues opcions.
Poden fer-ho a través
del seu centre
o del seu club,
però també tenim
el que qualsevol federació té,
que és la llicència
d'esportista independent.
Aleshores,
l'únic que ha de fer
és dirigir-se a la federació
i allà l'orientaran
o li diran cap a on
quin esport pot fer.
El podem encaminar
perquè formi part
d'algun equip
dels que ja hi ha,
i si no,
nosaltres tenim
les nostres escoles esportives
on poden pràcticar esport
i fins i tot competir
sense problemes.
No cal estar dins d'un club.
I alguna data curiosa,
hi ha algun esportista federat
que vagi
o que hagi anat
algun cop
en alguns jocs paralímpics?
Sí, sí,
en tenim,
en tenim.
Sí, sí,
en tenim,
en tenim.
Han anat
formant part de bàsquet,
han anat
a l'atisme,
a natació,
sí, sí.
Molt bé.
Clar,
és el que et deia,
no?,
de la piràmide que tenim.
Sí.
Doncs,
hi ha una base
molt àmplia
d'esportistes,
però després hi ha
els que destaquen
de forma important.
Ara,
el maig
crec que és
la selecció catalana,
tant de masculina
com femenina,
de l'atisme,
de natació,
de futbol i de bàsquet,
anirà als campionats
d'Espanya de seleccions
on esperem tenir
molt d'èxit.
Aquí sí que participen
els bons,
és Jocs Paralímpics,
la filosofia és una altra.
Sí.
Aquí sí que vas,
com qualsevol
Olimpiada,
qualsevol Jocs Paralímpics,
vas per marques.
Clar.
Has d'anar
amb la gent d'elit.
L'avantatge és que
nosaltres també treballem
amb filosofia d'Espanya Olímpics
i podem crear,
per exemple,
els nostres Jocs Especials
on participarà
tot el que vol.
Molt bé.
Doncs,
Manel,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
a trucar d'aquí
a Ràdio d'Esvern
aquesta estoneta.
Desitgem que la jornada
escolar
de l'esport unificat
el 2 de maig
aquí a la Bona Aigua,
Sant Just,
vagi meravellosament bé,
que segur que ho serà.
I res,
endavant,
doncs,
amb aquesta filosofia,
no?,
gràcies per donar-nos ressò
a la feina que estem fent.
Perfecte.
Una abraçada
i que vagi bé.
Molt bé,
gràcies.
Adeu.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
Cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Escoltem ara una cançó
de Lluís Tom Wilson
i passem a trucar a en Rafa
per fer l'espai
de qualitat econòmica.
iModi Schrer.
iModi Schrer.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
has de dir, oi, quin rotllo
que està plovent, a dir, oi, quina il·lusió
està plovent. Que bé, clar, home,
sí, sí, sí, ara ho valorem molt, eh?
Ara ha canviat, ara ha canviat.
Sí, sí, sí. Ens alegrem i tot com plou.
Oi tant.
Escolta'm, Rafel,
parlem de temes d'economia
i avui ens volies presentar
l'Euríbor i l'afectació
a les hipoteques durant aquest any.
Exacte, és a dir,
anàvem a enronar perquè sempre
el que portem d'anys estava
enronant en economia, s'estava
descomptant que el Banc Central
Europeu baixaria el tipus d'interès
i l'Euríbor, que és
el qual es regeix les hipoteques,
apuntava, llavors
va començar a apuntar que baixaria
amb més força encara que el tipus
d'interès que s'ha aplicat
a les hipoteques. Tot això,
fins al mes de març,
anava més o menys en aquesta
direcció des que l'Euríbor
estava baixant,
però de cara al futur
fins que s'ha aturat.
Ja no, ja...
La previsió que n'hi havia
de cara a l'any 2025,
2026, estem enronant
el 26-26,
que estigués al 2%,
doncs, bueno,
on deien que l'any 2025
estaria al 2%,
doncs ara estem dient
que no,
que no serà això
i que estarà encara
al 3% gairebé.
Ja.
Què és debut,
tot això?
Per què?
Tot això és...
Però una cosa,
Rafa,
ens podries explicar per això?
O sigui,
el concepte de l'Euríbor?
Sí.
En realitat?
O sigui,
què és l'Euríbor?
L'Euríbor és el que es presten
entre els sèntims
que es presten
entre els propis bancs.
Els propis bancs diuen
que poden anar
al Banc Central Europeu
a demanar-li sèntims
o entre ells mateixos
es deixen sèntims
d'un a l'altre.
I aleshores,
la referència continua sent
al Banc Central Europeu
o a la Reserva Federal Americana
i l'Euríbor
sempre està per sota
del tipus d'interès
que està cobrant
el Banc Central Europeu.
Si el Banc Central Europeu
cobra un 3,76,
doncs l'Euríbor
òbviament està per sota.
Quan?
No és que n'hi hagi
una gran diferència,
però potser està
a un 3,70,
que sempre n'hi ha
una quantitat inferior.
Per què?
Perquè d'un banc
a un altre
li surti rentable
amb un deixar-lo
i a l'altre
agafar-li.
És el sèntims
que entre els propis bancs
es deixen.
I a més a més,
després és
els grans
desfons d'inversió
que juguen
entre cometes
contra l'Euríbor.
Que fan apuestas
de què baixarà
o què pujarà.
I aleshores,
amb aquest moviment
és el que manté
l'Euríbor.
L'Euríbor
es manté
sobre aquests paràmetres.
Però,
si el Banc Central Europeu
base el tipus d'interès,
l'Euríbor base.
Si puja el tipus d'interès,
l'Euríbor puja.
Està molt lligat.
Encara que n'hi hagi
fluctuacions,
però està molt lligat.
tot aquest moviment
que es genera
entre la pròpia banca
és el que
el ciutadà de Peu
que va a demanar
una hipoteca
es troba
amb un tipus
que li diuen
l'Euríbor
més un 1%.
L'Euríbor
més un 0,7%.
És el preu
aquest que et cobran
si te la fan variable.
Si tu fas
una hipoteca variable.
Si tu dius
no,
jo vi una hipoteca fixa,
doncs serà el preu
que estiguin dictaminant
en aquell moment d'ells.
Vale.
Però aleshores,
l'Euríbor
és
que el Banc Central Europeu
baixa el tipus d'interès,
jo te diria
busca't una hipoteca
a variable.
Per què?
Perquè la tendència
és a la baixa.
Si un Banc Central
puja el tipus d'interès
és al contrari.
Fes una hipoteca
a preu fixa
perquè no saps
fins on pujarà.
Com ens ha passat ara,
amb aquests dos anys
que ha pujat
de gairebé
negatiu
o a l'1%,
doncs ha pujat
gairebé al 4%
o al 75%.
I això,
és clar,
això traslladat
amb una hipoteca
i ha passat
a moltes persones
que potser
havien passat
de 500 a 800
o a 1.000.
I a més,
s'hi ha duplicat.
Per què?
Perquè el tipus d'interès
s'ha multiplicat
per 3.
I ara estem
en aquesta situació
que havien començat
a baixar
el tipus d'Euríbor
perquè el Banc Central Europeu
deia
que anava a baixar
el tipus d'interès.
Però,
com el tipus d'interès
va lligat
amb la inflació,
la inflació
no baixa
i l'economia
està forta,
doncs l'Euríbor
no baixa.
Per què no baixa
l'Euríbor?
Perquè el Banc Central Europeu
ha dit
o ha insinuat
que no baixarà
el tipus d'interès
perquè el seu mandat
és lluitar
contra la inflació.
I tot el que es preveia
que podia baixar
del 3,75
al 2,50
quan es diem
aquest percentatge
em sembla
em sembla que sigui
una tonteria
perquè estem en donant
un 40%.
i llavors quan un
en donant
el 40%
diu
ui,
molt.
Sí,
clar,
però si dius
de 3,75
i ara
el que s'està apostant
perquè sí que ho va dir
el Bancet Europeu
és que baixarà
al 3,25.
Però, clar,
si baixa
el 3,25
les expectatives
d'hipoteques
d'aquí a un any
d'aquí a un any i mig
que poguessin estar
al 2 o al 3
se'n van a risc.
És a dir,
no baixarà
però és
pel tema inflació.
El tema inflació
és el que està fent
que els tipus d'interès
no baixin
o els mantenen
a aquest nivell.
És clar,
una hipoteca
al 2,5
jo t'ho diria
fes-la fixa
perquè
amb una inflació
normal
del 2%
el tu
d'un any
a l'altre
no et pujarà.
Al contrari,
cada any
te seria més barata
perquè pujaria la inflació
tu estaries
tenint un nivell
d'ingressos superior
però la teva hipoteca
no pujaria.
Quedaria amb aquest tipus
d'interès.
Es quedaria
sempre per sota.
Però ara no.
Ara estem
en aquesta situació
i, clar,
la pregunta
què faig?
Doncs
una hipoteca
jo t'ho diria
ara
jo t'ho diria
agafa la variable.
La variable, eh?
Ara podria agafar la variable.
Ara sí.
Perquè
en quin moment
no ens podria ser favorable
en un futur
la variable.
En el moment
en el moment
en el moment
que el banc centre europeu
es torneix a girar
a l'alça
sí
és en aquell moment
seria que
t'hauries de canviar-la
a fixar.
Però si tu ara
l'agafes a variable
t'aplicaran
un 4
un 4,
un 4,5
o
el que et quedi.
3.
Val?
Si l'agafes fixa
serà superior.
Ja.
Però és que
la tendència
a un any i mig
o dos
és que aquest tipus
d'interès
estigui més baix.
Amb la qual cosa
el que tu ara
estiguis pagant de més
o no de més
estiguis pagant alt
te'l trobaries
que a partir del segon any
començaries
a la teva hipoteca
te la notaries
que començaria
a baixar-te
fins a
fins a un nivell
i si el nivell
és que
la hipoteca
els tipus d'interès
estan al 2
i te fan una hipoteca
al 2
2,5
jo et diria
passa-la fixa
en aquell moment.
No esperis.
Encara que baixi més
és el moment
d'una hipoteca
el sostre
l'umbral
per dir alguna cosa
que un ciutadal
ha de tenir en compte
que és un 2%.
Si jo pago
un 2%
d'interès
sempre tindré
la mateixa quota
al llarg
de la vida
de la hipoteca
sempre sortirà favorable.
Si
dic
no
l'agafo variable
perquè
el tipus
és el 3
després el 2
després l'un i mig
després l'un
escolta
jo estic pagant
i l'altre pagament
però en el moment
que es giri
que és el que li ha passat
a molta gent
que el tenia variable
i li ha pujat
la hipoteca
t'ho dic
de 500 a 800
de 600 a 1.000
heu fet aquestes pujades.
Ja.
Tinc persones
molt properes meves
que els hi va passar
i ja els hi vaig comentar
amb el seu moment.
Fes-la
fes-la fixa
que no la faci variable.
Però és clar
és la golosina
que jo te faig ara
aquesta hipoteca.
jo et dic
no
el banc
sempre mirarà
per el seu interès
perquè és una empresa.
Això és així
no n'hi ha
mirar pel teu interès
mirar pel seu interès
perquè
hi ha molts clients seus
que els hi ha de
gratificar
els hi ha de donar
cèntims
o de pagar-li interessos
i hi ha de treure
un benefici.
ara per ara
jo t'ho diria
la tendència
a un any
és que l'Euribor
encara que només
sigui
un 0,50
que és el que
probablement baixarà
aquest any
del 3,75
al 3,25
i ho faran
a quanta gotes.
0,25
0,25
però
bueno
ja no està
la teva hipoteca
a un 0,
que te la rebaixin
perquè si està refendada
a Euribor
te la rebaixin
a un 0,5
si tu fas una hipoteca
ara al mes de maig
tu parles
el 30 d'abril
si tu la fas
al mes de maig
has de tenir en compte
que l'any
que ve
l'Euribor
que estigui
en el mes
de
sempre és un mes abans
bueno
dos mesos gairebé
que l'Euribor
que estigui
en el mes de març
del 2025
serà el tipus
d'interès
que a tu t'aplicaran
i si ara estem
ara estem
gairebé
al 4
doncs
el més fàcil
és que estem
tipus d'Euribor
el més fàcil
és que estem
al 3
d'aquí un any
doncs
si la hipoteca
tu te la fan ara variable
i estàs pagant
un 5
després
et baixaràs
a un 4
i això què és?
això és un 20%
un punt
és un 20%
sí, sí
uau
no és que me l'han baseat
del 5 al 4
no
això és un 20%
sí, sí
vol dir que
això és el que s'ha de tenir
en compte
tu el que has de
mirar és
la hipoteca
que necessitis
el préstec
que necessitis
tinguis capacitat
per poder-lo tornar
i el banc
ja t'ha de calcular-lo
és molt fàcil
la suma
dels teus ingressos
el que és un préstec
o és una hipoteca
no poden superar
el 35%
aquesta xifra
et queda clar
que és el que t'aplicarà
el banc
és un ventall
que va entrar al 30
i al 40%
és el que el banc aplica
tu guanyes
2.000
doncs el banc
com o molt
et donarà un préstec
o una hipoteca
de 800
no et donarà més
o et donarà
en funció
d'on estiguis treballant
i com estiguis treballant
i com siguin
els teus ingressos
però el top
el top i màxim
seran aquesta quantitat
si tu compres
una vivenda
i sol dos persones
doncs serà la suma
de tots dos
i serà llavors
el 30
el 35
el compte
de la suma
de tots dos
també
tenen en compte
l'edat que tens
la feina que tens
va
tota una sèrie
de condicionants
però principalment
el que
el que tu pots dir
aquí
si algú te demana
a la ràdio
escolti
què va dir aquell
l'economia
aquell que han raonat
tant en tant
30%
30% eh
el que ens diu el Rafa
30
és entre el 30
és entre el 30
i el 40
però 30
és el que te donaran
i el 40
és el tope
el tope
el tope màxim
més del 40
no passaran
perquè el banc
d'Espanya
no ens hi deixa passar
per garantir
els sèntims
que ells tenen allà
depositats
per altres persones
per garantir
que en qualsevol moment
puguin tornar
aquests sentits
que t'estan deixant
a tu
i Rafa
a l'hora
amb el tema
de les hipoteques
sobretot
què aconselles
tu
a l'hora
de demanar
o sigui
de demanar
una mica
d'informació
no
o de
bueno
doncs això
de demanar
consell
a l'hora
d'agafar-ne
d'un tipus
o d'un altre
com ens podem
informar
no
per no
tenir
una resposta
esbiaixada
o
tenir una resposta
més aviat
objectiva
que no hi hagin
interessos
de per mig
aquí podem preguntar
és que mira
és que
si tu vas
a qualsevol banc
ells te diran
les condicions
que ells tenen
les que ells tenen
si jo he de fer
una hipoteca
el millor
és que
n'éss com a mínim
amb un parell
de bancs
o tres
perquè cadascú
te donarà
la millor condició
sempre te la donarà
on tu estigues
ingressant
la teva nòmina
perquè ja et coneixen
i aleshores
aquell serà
el que
el que et mirarà
perquè el que voldrà
és que et quedis
com a client seu
això com a empresa
voldrà que tu et quedis
però ell t'aplicarà
les seves condicions
com a banc
com a entitat
com a empresa
no et dirà
el que sigui
ell favorable
en tot cas et dirà
mira
al final et dirà
si ho vols fixar
és això
i si el vols variable
és aquest altre
però clar
no t'estaran raonant
com jo t'estigués
explicant ara
quines són les possibilitats
de moviment que té
l'euríbor a l'alça
o a la base
això no t'explicarà
no t'explicarà perquè probablement
el que t'estigui dient
no ho sabrà
perquè a ell
li han dit
escolta
el producte que tu has de vendre
és aquest
el producte que tu has d'oferir
és aquest
aleshores
no és perquè no ho vulgui
o és que
sigui tendenciós
o el vulgui enganyar
no, no t'ho vol enganyar
és que la informació
que ell té és aquesta
clar, clar
com pots fer
jo diria
a una persona
i escolta
ves a internet
i busca
l'euríbor
tendències d'euríbor
ja està
només en euríbor
tendències d'euríbor
et sortirà un munt
d'informació
i la informació
que t'estigui sortint
com no serà
com no vindrà donada
per un banc
sinó que
si hi ha informació
que t'estarà apareixent
de fons
o de qualsevol
de molts llocs
o d'entitats
tu et faràs una referència
però te la tindràs
que fer tu
i decidir tu mateix
cap a on vols anar-hi
per això et dic
si la tendència
a la llarga
és baixar
i pot dir interès
jo et dic
ja
fes-la
i llavors
és variable
perquè t'anirà baixant
si la tendència
s'atura
i comença a pujar
ves al banc
i diga-li
escolta
vull canviar-la
sempre i quan
l'umbral
el total
estigui sobre el 2
2,5
jo per mi
una hipoteca
el 2
el 2,5
l'agafaria sempre
abans d'agafar
euríbor
l'1%
i pagaràs més?
sí
perquè sé que estaré pagant
durant dos o tres anys
estaré pagant
però és que després tornarà a pujar
i quan torni a pujar
m'agafaré
i llavors estaré 4 o 5 anys pagant
però clar
les pujades
sí
les pujades
ara ha sigut molt forta
aquesta pujada
l'1 al 4 és molt forta
i és el que ha passat amb altres persones
que s'han vist
s'han vist agobiades
normal
perquè no poden fer-se càrrec
de la hipoteca
i diuen
ostres
tu diràs
t'han pujat
no, és que
del 4 al 5
no, és que això representa
que t'acabo de pujar
un 25%
un 25%
t'acabo de pujar
i això què és?
si estava pagant 500
un 25%
me'n vaig a 700
eh?
uau
sí, sí
és això
és fort
és fort, Lúria
però el que tu has dit
com ho puc
clar, clar
no, no
ves al banc
i que et diguin
què és el que ells tenen
perquè hi ha diferències
ja, ja
i segona
busca informació
del tipus
sobre què estarà refrendat
està refrendat
sobre Euríbor
busca informació
sobre Euríbor
a llarg termini
i aleshores trobaràs
tu mateix
veuràs
cap a on va
i és el que tu has de decidir
i al final
tu ets el que
depèn de la decisió
total
m'estimo més
ara
faig això
bueno
al final
la decisió
la pren cada persona
quan vas a comprar un cotxe
t'ensenyen molts cotxes
sí, sí, sí
i aquí qui es cull
al final
és l'últim
sí, sí, sí
la decisió
és el que
com jo dic
és el que apreta el botó
o el que posa la firma
sí, sí
totalment
totalment
això recau sobre
al final
qui decideix
l'últim moment
sí, sí
però el camí seria
seria aquest
primer
un banc
i després
busco informació
sobre
és que està refrenat
això
està refrenat
sobre Euríbor
busco informació
sobre Euríbor
i que vegi cap a on va
perquè ells
t'ho estan
t'està dient
això és una informació
que
com és mundial
no és que digui
l'Euríbor
en Espanya
no, no, no
l'Euríbor
és en tota Europa
és en tota Europa
és a dir
el tipus d'interès
és igual
el cobraran aquí
en Alemanya
aquí
que França
que Itàlia
que clar
l'Euríbor
és el índice
de referència
en Europa
en Europa
si estàs en Estats Units
aplicaran el de la FED
m'entens?
si estàs al Japó
és el del FED
és igual
i cadascú t'aplicarà
un de referència
hi havia uns anys
que la gent feia hipoteca
però la feia
amb divises
i la feia
contra
contra el gen
japonès
durant uns anys
perquè el gen
estava pujant
doncs anava molt bé
però quan el gen
va baixar
doncs tu al contrari
que per tu
anava malament
és clar
són riscos
que jo no
no recomano mai
deixa
prou problemes
tens
per contractar
una hipoteca
a 20
a 25
o a 30
com a més a més
refrenjar-la
amb una divisa
que no és ni de la teva zona
home
si estigues
ni sèria
i la fa referència
al dòlar
o la fa referència
a l'euro
doncs t'ho diria
molt bé
però al contrari
no ho facis
si estàs amb una moneda forta
no te'n vagis
amb una altra moneda
que encara que sigui forta
no depèn de tu
ni del que valori
ni del que facis
molt bé
doncs escolta'm Rafa
ho deixem en aquest punt
ha estat molt interessant
realment
jo crec que molta gent
i part de l'audiència
que ens estigui escoltant
també ell haurà servit
i res
a la propera sessió
seguim amb més economia
si et sembla
estupendo
doncs vinga
ja ens veurem
moltes gràcies Rafa
que vagi bé
vinga igualment
adeu
adeu
bon dia
adeu
a la propera sessió
a la propera sessió
a la propera sessió
a la propera sessió
a la propera sessió
a la propera sessió
a la propera sessió
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!