Vinga, tenim ara l'estudi de ràdio en Lluís Coromina i en Jaume Fàbregas,
que són membres de l'associació de veïns La Plana Vell Soleig d'aquí de Sant Just,
per posar damunt la taula una preocupació real que els afecta directament
i que en certa manera també és una qüestió que repercuteix a tots els habitants de Sant Just.
Saludem-los, que ja els tenim aquí a dins de l'estudi.
Bona tarda, Lluís, també. Bona tarda, Jaume. Què tal?
Bona tarda. Bona tarda.
En primer lloc, em permetràs que us agraïm des de l'associació
l'oportunitat que ens heu donat des de la ràdio Sant Just
de poder exposar una problemàtica que ens preocupa com a associació de veïns,
ens preocupa com a veïns de poble i ens preocupa també com a ciutadans del país.
Molt bé. Doncs, escolta, hem fet aquí la presentació.
Suposo que l'entrevista d'avui anirà bastant dirigida a temes d'urbanisme,
temes de planificació territorial.
Concretament, si anem al garà, es tracta de 3 futures urbanitzacions
que hi haurà a Sant Just.
Per situar una mica l'audiència,
us sembla si contextualitzem una mica el tema
que la gent sàpiga on s'ubicaran aquestes urbanitzacions?
Molt bé. A veure, tothom deu conèixer l'antic Camp Mèlic.
A costat de Camp Mèlic, a la banda dreta, mirant Camp Mèlic de front,
a la banda dreta comença la vall de Sant Just,
que es perllonga fins a arribar al capdamunt de Collserola.
Llavors, aquí a l'entrada hi ha 3 urbanitzacions que al seu dia,
i una mica com qui diria correcuita, l'Ajuntament va aprovar.
Amb 267 habitatges, que sembla una mica contradictori,
que després d'haver salvat el parc, ara es vagin a construir 267 habitatges,
uns a la porta del parc i els altres a dins del parc.
Llavors, aquests 3 plans aprovats són Garrufers, que ara en parlarem,
Escales, Garrufers té aprovats 102 habitatges,
Escales 36 i Vòvila 129.
Tot això a les portes del parc i Vòvila al mig del parc.
Aquesta és la problemàtica que volem exposar i pensem que hi ha una sèrie de greuges
que es tenen d'exposar i que necessitem una contestació abans que es tiri endavant.
Què ha passat amb aquestes urbanitzacions?
Us han vingut de nou, us ha vingut de manera sobtada,
perquè almenys alguna d'elles, la de Garrufers, ja està en marxa.
Escavadores, de fet, Radera, com si tinguéssim de la bona aigua,
ja es veu que allà hi haurà alguna cosa.
Ens ha sobtat molt, sobretot, el nombre d'habitatges aprovats.
Jo, per exemple, havíem tingut alguna reunió prèvia,
un cop vam començar per les obres, amb algú important de l'Ajuntament,
no vull ni polititzar ni dir res de ningú, suposo que tot ha obrat amb bona fe,
i vaig demanar a veure exactament què s'hi anava a fer.
Em van respondre uns 30 habitatges.
Com que la persona que, en teoria, tenia de saber-ho,
jo hi tenia tota la confiança, 30 habitatges tampoc és la mort de ningú.
I després, anant avançant i a veure la dimensió que adquiria tot allò,
i sobretot els veïns que deien que semblava una obra magna,
llavors vam demanar més explicacions,
i concretament que ens expliquessin exactament què s'hi anava a fer.
Vam tenir una reunió, i aquesta reunió...
La reunió va ser amb la gent de l'Ajuntament, no?
Sí, sí, la reunió va ser a l'Ajuntament,
i llavors, amb els càrrecs tècnics i polítics,
i llavors ens van dir que aquí s'anava a fer una urbanització,
però que seguirien la tipologia de les cases dels voltants.
És a dir, als edificis, en principi, grans construccions d'edificis alts?
No, em semblava que no, però vam demanar detall del pla aprovat,
i ens vam trobar amb un espectacle esferidor
que ens van donar uns plànols a on hi havia aquests 102 habitatges
distribuïts gairebé com vuit fileres de blocs,
infranquejables, semblava als carrers de Txian,
que anaven envoltant les casetes que hi havia al redador.
Però clar, amb una quantitat, podríem dir,
de coses que avui dia l'urbanisme actual no permet,
que automàticament vam fer una sèrie d'al·legacions
explicant que aquestes connotacions tècniques que ens havien dit
no s'ajustaven a la realitat.
Ens vam trobar que, a part d'aquestes vuit fileres de blocs infranquejables,
hi havia una quantitat d'incidències impressionants.
Per exemple, la densitat d'aquests blocs, que eren quatre vegades els de l'entorn.
O sigui, molta gent concentrada en poc espai?
Això mateix, sí.
Amb uns 30.000 metres quadrats, imagineu, 12.218 metres quadrats de densitat.
Llavors, les distàncies, per exemple.
Nosaltres tenim una sèrie de normatives que ens han aplicat,
que és que entre bloc i bloc, entre cas i casa,
hi ha d'haver cinc metres de distància i tres metres pels costats.
Això està a tres metres dels propis veïns.
Tens una petita construcció que has suat tinta per poder-la tenir,
que se't col·loquin els blocs aquests que estem parlant
a tres metres de distància, per exemple.
Totes aquestes cosetes les vau exposar amb la reunió...
Tot això està reflexat amb les al·legacions que vam fer a l'Ajuntament.
Vam parlar de la densitat, de les distàncies, de la mobilitat ni vialitat.
Una cosa que sembla que caigui pel seu propi pes
és que no hi ha pla de mobilitat ni de vialitat.
Això és com una mena de sac que no es pot entrar d'una forma normal,
sinó que tenen d'utilitzar la xarxa que ja existeix actualment.
És a dir, es té d'entrar el sac a dins de la xarxa actual.
Què passa? Que els carrers que plantegen, perquè aquí han volgut col·locar,
com qui diu gairebé, amb un exercici de monopoli,
a veure quin nombre màxim de blocs i viventes hi podem posar.
És a dir, una urbanització que diríeu que no s'adapta al context de l'entorn,
que està com un bolet, per dir-ho aquí.
La tipologia actual, per exemple, nosaltres ara, fa poc,
anem a l'Ajuntament a rehabilitar dos o tres carrers,
el carrer Pont i ara farà el carrer Caçadors.
Llavors ens estaven barallant perquè ara ja sabeu que les aceres
tenen de ser molt amples perquè pugui haver-hi,
per exemple, els carros de les persones amb discapacitat
que puguin circular lliurement, etc.
Doncs aquí hi ha carrers de quatre metres.
N'hi ha quatre, per exemple, que no tenen sortida,
són culs de sac i són de quatre metres.
Llavors, si les voreres tenen de ser de dos metres 25,
com diuen les ordenances, què passa?
Que només hi ha vorera i no hi ha doble sentit.
En definitiva, és una cosa tan bèstia.
És veritat que no veieu que pugui funcionar, no?
És que no pot funcionar de cap de les maneres.
Ja ho saben ells, que no poden funcionar.
El problema és que tot això ho hem donat a través de les delegacions
i encara esperem resposta, millor dit, la resposta que hem rebut
després de dues setmanes dient sí, sí,
i ho estimem a la seva sol·licitud,
i llavors ens passen el pla parcial que es va aprovar el 78,
el pla del 2002 i la pregunta que nosaltres fem a veure,
això es va aprovar el 2002, però és que estem al 2022.
Llavors, no s'ha fet cap rectificació al pla del 2002
i s'han quedat tan amples i l'han aprovat i mira,
i tira que te va, i nosaltres aquí donant una sèrie de delegacions
i no contestant absolutament res, que això és una de les coses
que ens ha sorprès més, però nosaltres amb l'Ajuntament,
és una de les associacions, i ells mateixos ho diuen,
exemplar amb tots els aspectes, estem pactant les coses
i discutint-les, agafant tècnics pel nostre compte i intentant ajudar,
i ara, en lloc d'una resposta coherent
i cridant-se i dient-se això o allò,
ens envien un ple de contingut i ens diuen
això es va aprovar el seu dia i si us agrada bé i si no també.
Aquest és el gran problema que tenim.
Sí, sí, perdona.
Òbviament, tot el tema que el Jaume ha exposat és ben cert
i és preocupant, i aquest és un tema que afecta molt
els veïns de l'entorn, però jo voldria destacar
que el desenvolupament d'aquests plans urbanístics
no solament afecta els veïns de l'entorn.
Jo crec que és un tema que afecta fonamentalment
els veïns del poble i fins i tot Sant Just com a poble.
Hi ha dos temes fonamentals, un tema és la mobilitat.
Hi ha un pla de mobilitat de l'Ajuntament de l'any 2009,
em sembla que és, que apunta que les zones de sortides
o d'evacuació de la gent que viu a Sant Just cap a fora,
que treballa fora o se'n va fora, són la Rambla i el carrer indústria.
El 2009 en aquell moment ja apunten que aquestes dues zones
amb hores punta estan sobresaturades al voltant d'uns 70, 80 o 90%.
Aquí estem parlant d'uns plans que afegiran 400-500 cotxes més,
en principi tot plegat, que faran que sigui un caos
la circulació amb hores punta.
Jo sempre diria a nosaltres, imaginem-se com pot ser això
el moment que coincideixi aquesta hora punta
amb 400 o 500 vehicles més, més l'entrada de l'institut, etc.
Vol dir que aquí tenim un problema important.
I l'altre tema important és quin poble volem.
Sorpren com a última dècada, Sant Just ha crescut un 50%,
hem passat de 14.000 habitants a 21.000.
I la pregunta que crec que ens hem de fer,
o ens fem nosaltres almenys com a societat,
és que aquest creixement ens ha servit perquè tinguem
més qualitat de vida com a veïns del poble,
i la nostra resposta és no.
Tenim els impostos més alts dels pobles que hi ha al voltant
i els serveis cada vegada són més minces.
I aquests serveis, des d'un punt de vista de neteja, de seguretat,
els estem patint diàriament el que és el nostre barri
i m'imagino que, per extensió,
no devem ser una excepció a tots els barris de Sant Just.
El creixement del poble no ha vingut acompanyat
per un creixement de serveis.
Sembla que anem al revés, diguem-ho així.
Quan tu planifiques un creixement, posa el servei i després creix.
En aquest cas, jo crec que hem anat al revés.
No sé quin sentit hi ha, i algun dia, m'imagino que ens ho explicaran,
en voler, d'alguna manera, anar amb aquesta fita
de ser un poble de més de 20.000 habitants.
Ningú ens ha explicat encara quins pros i quins contes
i quins avantatges té arribar a aquesta fita.
Però si mireu la curva de creixement de la posició de Sant Just,
l'última dècada la curva té una pendent gairebé recta.
Jo crec que també el fet que s'hagi desenvolupat
tot el tema de l'habitatge amb eslluir,
que s'hagi anat desenvolupant, també poder aquest nou barri,
una mica més a les afores, també això ha fet que hi hagi hagut
aquest creixement, però bé, el que despunteu vosaltres
és que hi ha hagut aquest creixement de població,
però que no ha anat acompanyant també d'una millora
en principi d'algun servei.
A la vostra zona, per exemple...
Ni de qualitat de vida. Ni de qualitat de vida.
Perquè, escolti, si creixem...
Això és com una empresa.
Una empresa pot créixer, una empresa petita que pagava
dividend'os els seus accionistes i vol créixer, creixer, creixer,
i per aquest creixement deixar de pagar dividend'os.
Ja estava bé sent petit, diguem-ho així.
I al final, no ho sé, jo crec que cap veí de Sant Just
vol convertir-se en un poble dormitori, diguem-ho així.
I realment nosaltres, jo fa 25 anys que vivim aquí,
vam venir aquí perquè ens va semblar que això era un poble,
i encara es podia fer via de poble i tot plegat.
Cada vegada anem més abocats a ser un poble dormitori.
I això crec que la gent de Sant Just i els veïns de Sant Just
n'han d'agafar consciència i d'alguna manera
ens hem de rebel·lar contra això.
És a dir que no sé si aquí hi ha alguns serveis
o algunes coses que vosaltres heu vist
que s'hagi disminuït o que hagi empitjorat els últims anys.
Pràcticament tots.
Per exemple, nosaltres, el correu, que és una cosa probablement menor,
hem estat mesos de vegades sense rebre cartes.
Per exemple, és una petita d'això.
Amb el tema de la pandèmia tots sabem què ha passat.
Aquí tenies d'anar per telèfon,
no podies pas anar lògicament als CAPs
perquè estaven saturats o no hi eren, etcètera.
Però totes les infraestructures, sobretot el tema de la mobilitat,
que diu en Lluís, a veure,
tothom sabem què passa a certes hores.
I ara ja no.
Parlem quan hi haurà el Placaufec que estigui en ple desenvolupament
en tota la zona de sortida
pel cantó de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Vull dir, col·lapsades pràcticament les rambles,
el carrer Industria, la via de sortida per allà.
Al final potser aquest creixement
s'ha de pensar en alguna cosa.
Després hi ha una cosa molt important que he de dir.
Tot aquest tema, cronològicament,
si us en recordeu,
el 2002 es va constituir una plataforma
de Salvem la Vall de Sant Just.
Al final, a cap de dos anys, l'Ajuntament,
que per cert estava al cantó dels promotors,
es va, com qui diu, arronçar
i va dir que potser sí que la salvem.
Resulta que es constituís la plataforma el setembre del 2002
i el 17 de desembre del 2002,
després de dos mesos i escaig
d'haver-se constituït la plataforma,
van i, diguem-ne, correcuita
i aproven aquests tres plans que estem dient.
No estem parlant només de garrofers,
però és que ara imagineu-se que el de la bòvila,
que són 129 habitatges,
més el d'escales, que són 36,
que tots ells continuem
amb el mateix plan de mobilitat que no existeix,
que tots tenen de sortir pel mateix cul de sac.
És a dir, 600, 700, 800 cotxes, vés a saber,
que tenen d'anar pel mateix lloc.
A més, la vall no està salvada, per descomptat,
perquè això està dins de la vall.
Millor dit, aquest de la bòvila està exactament
a quan hi ha el cartell de Benvinguts al Parc
i a continuació hi ha la urbanització
que és de la família Núñez de Navarro.
Els promotors privats no havien arribat a un acord
de compensar els territoris.
Aquí ha hagut un fenomen molt curiós.
Els propietaris originals han desaparegut.
Els propietaris originals eren gent
que es dedicava a agricultura, pastura,
tenien alguna masia, una jardineria, etc.
Aquests pràcticament han desaparegut.
Per què? Perquè van veure els promotors
que això podia ser una bicoca
i llavors van anar comprant a tots aquests,
que són els que s'han constituït ara
en promotors reals de tota aquesta disbaixa que estem parlant.
I l'Ajuntament, en lloc de dir
que adaptem els plans urbanístics actuals
i tal com ha d'anar tot això,
va i els dona la llicència.
És clar que la va donar el 2002,
sense cap mena, com qui diu,
de correcció respecte a l'urbanisme actual.
De totes formes, jo vull dir també,
és a veure, l'Ajuntament s'ha mostrat moltes coses,
molt pactista amb nosaltres i nosaltres amb ells, lògicament,
i hem buscat solucions de tot.
Nosaltres, simplement, el que hem fet ha estat reflectir
exactament la situació actual.
Però l'Ajuntament, què passa? En lloc de respondre
si voleu actuar contra nosaltres,
actueu en lloc de parlar i buscar una solució.
Nosaltres continuem dient, volem buscar solucions.
Volem parlar amb vosaltres.
Tot això que estem dient, si ens equivoquem o no és cert,
o creieu que hi ha solucions, doncs pactem-les.
Parlem-ne. No volem pas aquí
crear un estat, com qui diu, de guerra.
Tot el contrari. El que volem
és buscar solucions per a tothom.
Solucions pel poble, com diem, el tema de mobilitat.
No anem a aquesta, com qui diu, desordre urbanístic tan bèstia.
Salvem el parc, de veritat.
Busquem que això, en lloc de no sé quantes vivendes,
en siguin menys. Busquem vies de mobilització
i de mobilitat, etcètera, etcètera.
En definitiva, busquem solucions.
No anem, com qui diu, a la brava,
a veure si posem una demanda i paralitzem, etcètera.
Nosaltres no volem el mal de ningú.
Volem el bé dels nostres associats i el bé del poble,
perquè som ciutadans desenjust, simplement.
Aquí hi ha un tema important que crec
que pot haver afectat o condicionat tot aquest tema.
Si bé tots aquests clans es van aprovar el 2002
amb una normativa urbanística que hi havia en aquell moment,
i en aquests moments el de Garrofés,
s'han començat les obres i tot plegat.
No hem d'oblidar que pel mig hi ha hagut una crisi
en el món immobiliari i econòmic
que ha afectat tothom, que, òbviament,
a partir de l'any 2007 no hi havia ningú
que mogués un totxo, diguem-ho així.
Home, és que del 2002 han passat moltes coses.
Del 2002 al 2007 ja no s'entén per què no passa res.
De fet, quan es van aprovar aquests plans,
hi ha hagut un termini de 4 o 5 anys
que no es farà i estàvem en l'època durada del tema.
Ara ve la crisi i tot plegat,
tota l'activitat econòmica i sobretot l'activitat
relacionada amb el món de la construcció
ens espera, diguem-ho així.
Molt bé, d'acord.
Si és així i ara sembla que el mercat o el que sigui
les efectives poden ser més bones per part dels promotors,
el que no es pot patentar tampoc és que
t'aprofitis d'unes normes que parvalien l'any 2002
i que potser segurament, no segurament,
que han canviat per anar cap a un urbanisme
una mica més sostenible, etcètera,
i que aquestes normes no s'apliquin, diguem-ho així.
O sigui, tu has incomplert els terminis d'execució,
etcètera, i ara fins i tot encara vols actuar
amb la normativa anterior.
No acaba d'aquadrar això, diguem-ho així.
I l'Ajuntament té armes perquè
això es faci d'una manera més...
Més enronada.
Per exemple,
ells han frenat,
han suspès les llicències d'obres de les escales i la bòbila
en el termini d'un any. Per què?
S'estan revisant, a veure ja amb quines posturacions hi ha,
perquè no ha passat això amb garrofès.
Perquè les escales i la bòbila també,
i garrofès no. No ho entenem, diguem-ho així.
Ara el següent pas, una mica en vistes de futur,
què és el que està en mans de l'Ajuntament?
Què és el que demaneu o espereu?
El normal, creiem nosaltres, seria que ens convoquessin,
no sé si amb els promotors o sense,
malgrat que tot l'Ajuntament és el jutge de tot el tema,
i busquem algun tipus de solució.
A veure, potser en lloc de ser en dues vivendes
se'n poden posar menys, potser es poden enllunyar més
dels habitatges actuals,
potser es pot fer un pla verdaderament accessible
d'habilitat i de mobilitat, etc.
És en definitiva,
el que faria qualsevol persona normal que és pactar
i buscar solucions, perquè el que deia en Lluís
és que després ve bòbila i escales.
Aquí hi ha la gran possibilitat que escales
és propietat municipal amb un 92 o 93%.
És a dir, si no desenvolupa escales,
l'altre ho té molt complicat.
Ja no dic, a part d'aquests temes apuntats,
que allà hi ha unes línies d'alta tensió de 200.000.
Un altre tema a treure.
I sobretot el tema de la mobilitat.
I això és el que hem de fer.
Tenim i tenen de sortir pel carrer 11 de setembre
i a continuació pels 3,
per les Rambles o pel carrer Indústria.
Llavors, com sortim de tot aquest embolic,
l'Ajuntament té de parlar amb nosaltres,
com a afectats, amb els promotors,
i ell com a Ajuntament es té de posar al mig
i té de buscar una solució per a tothom.
I això no s'està donant.
Ens queden poquets minuts.
No sé si voleu afegir alguna altra qüestió,
algun altre tema puntualització.
Per nosaltres és important el tema aquest.
Ens sembla increïble que no hi hagi un pla de mobilitat
amb un tema d'aquests.
Ens sembla increïble que no hi hagi una viabilitat estudiada
abans d'iniciar unes obres d'urbanització.
I anant una mica més enllà,
ens sembla increïble que el poble segueixi
amb aquests ritmes de creixement tan exorbitats
sense que els serveis vagin per davant d'aquest creixement.
Has dit abans,
comandaves el tema de serveis sanitat,
per exemple, el CAP estava al mateix lloc
que fa 25 anys.
Segurament ha crescut una mica per obres,
per exemple, escoles.
Tots aquests temes d'aixís
s'han anat enrere,
i viure s'ha injust cada dia és més car
per la gent que hi veu,
perquè tot el tema impositiu
no s'aprofita d'aquest creixement i tot plegat
i d'aquestes economies d'escala
que en principi s'haurien de generar.
Per tant,
ens anem convertint en un poble dormitori
com n'hi ha tants altres al nostre entorn,
i nosaltres no ho veiem bé.
Per això convidem no només els veïns del nostre barri
sinó a tot el poble
a estar atents amb tots aquests desenvolupaments
que hi ha ara en aquest moment
i que puguin haver en un futur.
És un tema que ens afecta a tothom,
no només de mobilitat,
sinó que tenim sobretot la porta de Collserola
que una altra vegada, després de tants esforços,
després d'haver situat 80.000 metres quadrats
que també anaven aquí,
i que gràcies a una sèrie, sobretot,
de població civil que es va mobilitzar
en el seu moment,
de veïns, la Plana Vell Soleig
i molts altres organismes, sobretot,
de ciutadans que ens vam mobilitzar
i vam aturar allò.
Però és que ara el que haurem de fer
és aturar aquesta petita part que ha quedat,
que no és tan petita, tornem a repetir,
que són molts habitatges amb un cul de sac
sense possibilitat de traslladar
o si és possible que es pugui traslladar
en altres llocs que siguin més adients,
com han fet ara, per exemple, amb la carretera,
amb tota aquesta sèrie de planejaments
que estan en funcionament en aquests moments.
Per això demanem que sobretot per un senjur sostenible
que el poble es mobilitzi, no solament la gent
que estem a tocar de tota aquesta disbaixa,
sinó l'altra gent que estan a fora,
perquè el senjur serà lo bo que ha estat fins ara
sempre i quan els propis ciutadans ens mobilitzem
i que l'Ajuntament ens recolzi.
Doncs remes, Jaume Lluís, un plaer
haver-vos tingut aquí a l'estudi de ràdio.
Que vagi bé i seguim en contacte.
Moltes gràcies per l'oportunitat.