I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara és moment de l'entrevista del dia. Avui al programa hem convidat el Trail Barcelona, aquí a Sant Just d'Esvern, aquesta entitat esportiva, fa la seva acció i teníem ganes de parlar del nou projecte que han llançat, que ja és el tercer o quart any consecutiu que ho celebren, és la Motxilla Solidària 2025.
És un dels reptes més especials de l'any i ells el descriuen com un entrenament de força i resistència amb motxilla, que treballa postura, estabilitat, coordinació i que alhora s'ha convertit en una gran acció solidària a Sant Just. Família, bon dia, com esteu? Hola, bon dia. Benvinguts i benvingudes al programa. Expliqueu-nos una mica en què consisteix la motxilla solidària. Es van tirant la pilota per aquí.
És que el C2, saps? Clar, la Cristina i el David es tiren de pilota. Qui respon primer? Tu, tu, tu. Bé, digue'm. He rebut ordres que sigui jo. Bé, la motxilla solidària, com has dit, és un... Al final és una acció solidària, però que va sortir, va néixer com un entrenament de força...
en el qual portàvem una motxilla i originalment ho portàvem amb pes. Amb pes que eren pedres, coses que portava la gent de casa, i a la sortida ho pesàvem. I dèiem de portar 12 quilos i el passejàvem per la muntanya.
i algú va comentar, ostres, per què no, perquè algú portava menjar dintre la motxilla. Sí, molta gent, molta gent. I després es trobaven que s'ajuntava amb 12 quilos d'arròs i no se l'acaben mai. Llavors va sortir, bueno, arrel dels mateixos alumnes, doncs van comentar això, de bueno, i per què no fem una acció solidària, i d'aquí va sorgir una miqueta la idea de... es va anar transformant el repte.
d'acabar l'itinerari recollint aquest menjar i donant-lo a Caritas. A partir d'aquest projecte que volia ser un projecte per treballar, per activar una mica aquest concepte de la força, de la resistència amb la motxilla, neix un projecte solidari en el qual consisteix a portar aquesta motxilla plena d'aliments que després van destinats a Caritas. És així, oi?
Sí, sí, i a més, bé, volíem fer una miqueta d'infasi que ha anat evolucionant aquest repte, o sigui, ja aquest any és el quart any que es fa, és un repte molt esperat per tots els alumnes de l'escola, i, bé, evolucions que ha anat, doncs, com ha comentat el David, primer de tot la gent portava la motxilla de tot,
no especialment aliments, que també em portaven, però podíem portar pedres, objectes, tot que passés, no? I després van evolucionant, doncs això, portar aliments i portar-los a càritas. Inicialment els recollíem nosaltres i els portàvem tots junts,
I ara el repte és que la sessió de trail que fem, aquesta sessió de força amb motxilla, acaba amb els alumnes portant-lo directament, ens coordinem amb Càritas, i ho porten directament, ho distribueixen allà, a l'espai, i ho veuen com més seu, no?
També un dels canvis ha estat el tema d'anar afegint grups. Això era un repte inicialment només pels grups d'adults i aquest any per primer cop hi participen els grups d'infants i joves. D'una manera simbòlica, òbviament, perquè no poden portar el mateix pes, però hi col·labora tothom, tota l'escola. S'ha convertit en un repte global d'escola.
Home, és interessant perquè d'alguna manera veuen el cicle que fa l'aliment, des que nosaltres el podem comprar, que podem anar a un supermercat a comprar aquell aliment, ens el posem a la motxilla, fem aquest recorregut, aquesta acció que també ens està donant aquesta activitat física que busquem amb aquesta motxilla carregada i després aquesta acció de donar el menjar a Càritas i veure també
com allà treballen l'aliment, com de cop i volta el reparteixen en estants, el preparen per ser donat a les famílies que més ho necessiten i d'alguna manera també es pren consciència, que crec que és interessant i sobretot perquè aquest any heu afegit també el rang d'edat dels alumnes, dels més petits a la casa, que d'alguna manera també podran prendre consciència d'aquesta acció.
Sí, és diferent del que fèiem abans de portar-lo, de recollir-lo nosaltres, que no es veia tota aquesta part, que arribi, com dius tu, a Càritas i estigui algú esperant i ho classifiqui i ens digui, mira, amb això, el que heu portat avui, tenim per donar menjar durant X setmanes, no? I això és molt maco de veure, és per nosaltres super emocionant,
de veure com la gent es vol, es torna boja, diguéssim, en portar menjar. Hi ha gent que porta a la motxilla i porta també al cotxe. O sigui, gent que no pot portar tant de pes, doncs porta amb una motxilla, jo què sé, ahir va passar, no? Gent que li feia mal l'esquena, portava 5-6 quilos, però el cotxe en tenia més.
O fins i tot diuen alumnes que aquell dia no poden venir perquè estan de viatge o per feina i venen en un altre moment i et porten la seva aportació o tres vegades la seva aportació i tothom vol col·laborar.
I això que comentava el David de portar-ho directament és important també de cara a la nova participació dels infants perquè és una manera que ells ho veuen d'una manera més tangible, perquè si porten un paquet o dos d'arròs,
deienties, el que sigui, a dins de la motxilla, i nosaltres ens ho quedem i ho portem, ells no veuen potser aquesta finalitat que volem transmetre, no? I el missatge que volem donar és que nosaltres entrenem per ser més forts, però també per ajudar a fer més lleugera la motxilla d'aquesta gent que no té tantes possibilitats, no?
Home, una mica amb aquest paraigües, amb aquest eslògan que comentaves, el fet de carregar-nos nosaltres la motxilla per alliberar la motxilla d'algú altre, també agafar un significat, que aquest pes acaba representant que les dificultats que molta gent té cada dia es veuen alliberades gràcies a aquestes accions.
És una proposta bastant interessant que també dividiu en tres rancs d'infants, joves i adults. A partir d'aquí teniu un pes orientatiu segons l'edat, oi?
Sí, això ho hem establert aquest any perquè sempre hi havia una mica de polèmica. Perquè si a mi em fa mal l'esquena, que si jo no puc portar tant de pes... I volem deixar clar, i així ho fem amb els alumnes també, que no és obligatori. O sigui, nosaltres els reptes sempre són voluntaris...
La gent ho ha de fer perquè vol, perquè vol col·laborar, el que sigui. Llavors, fins ara, el fer-ho només amb adults estaria amb un pes fixa, però és veritat que no tothom està ni pot portar el mateix pes. Llavors, aquest any hem establert un pes orientatiu en funció també de l'edat.
i ho hem deixat una miqueta oberta a que cada persona sàpiga fins on pot arribar. Llavors, amb els nens, per exemple, hem fet un 5% del seu pes corporal, que és més o menys el que s'aconsella, perquè al final estan en creixement, amb els joves també, òbviament, per l'edat que tenen, un 10%, i amb els adults hem fet un 15%. A partir d'aquí, ja és voluntari de cadascú, si en vol portar més...
Menys, si no em vol portar, si no vol portar el pes fent l'entrenament i després ho porta després, és totalment voluntari. Llavors, al ser més flexible, la gent també hi participa d'una manera molt més activa.
Avui estem parlant amb la Cristina i el David de Trail Barcelona estem fent un repàs a aquest projecte solidari que ja fa uns anys que van encetar i que ara s'està consolidant no només amb els adults d'aquesta entitat esportiva sinó també amb els seus alumnes amb els més petits de l'entitat Parlem d'altres qüestions David
No, et volia comentar que desgraciadament el repte durant aquests anys ja ha sigut un desastre perquè, clar, sortim des de la bona aigua i hem d'arribar a Caritas que està molt a prop, no?
perquè, clar, es carrega la motxilla i, clar, la gent porta una motxilla, pesa molt, llavors intentem que sigui curt l'itinerari, no, de la bona aigua, a l'església, doncs... És curtet. I perquè ha sigut un desastre. És un desastre perquè ens equivoquem de camí. Ens equivoquem de camí i amb la motxilla, doncs, ahir, per exemple...
doncs vam acabar a dalt de tot del turorrodó amb la motxilla carregada. Després de tants anys de trail encara no coneixem els camins. A vegades això d'esquerra, dreta i tal, no. Us haureu de posar un guace o un Google d'aquest, un Google Maps o aquell que hi ha per córrer, no? El que sigui, no sé, algun GPS d'aquests perquè... Llavors, clar, estem a les vuit i mitja de la nit allà a dalt de tot del turorrodó i, ostres, ens hem equivocat. Crec que Caritas està baix i hem de baixar amb la motxilla.
Però ja no només això, sinó que cada any venen amics a fer aquest repte amb nosaltres, Wilson i els seus amics.
Wilson és una pedra que pesa com 5 quilos i que vol que la portin en mà. Vol que la portin, és molt capritxosa i vol que la portin. Llavors, Wilson va rotant entre els alumnes i a més a més de la motxilla...
De vegades has de portar Wilson. Un extra. Extra pes. Carai, carai, carai. Doncs això ens recorda una mica el que comentàvem fora de micròfons, no, David? Que d'alguna forma divertida, d'alguna forma solidària també, esteu entrenant una etapa important per a vosaltres, que és aquesta etapa d'agafar força, no?
Sí, la veritat que sí. I volia afegir també que, aprofitant que aquest any comptem amb els infants i amb els joves, que també ho poden fer els adults, però s'ha proposat que, a part de l'aportació més material, que també poden portar dins de la motxilla, escriure o fer un dibuix amb un desig solidari per a aquestes famílies,
Perquè no només es trobin aliments, sinó que es trobin missatges en el moment de recollir aquestes aportacions. Que maco. Doncs d'aquesta manera també complementem el fet de fer aquest donatiu amb aquest missatge, amb aquest missatge d'esperança, amb aquest missatge també de record per a aquelles persones que després rebin els aliments. Alguna coseta més que vulgueu afegir?
Sí. Abans de... No sé si ha comentat el David, però abans de... O sigui, en el moment que portem les motxilles es fa una passada solidària amb una bàscula, alumne per alumne, i es va recollint amb una graella i al final de tot es fa una suma de tot i per saber quina quantitat, quin pes hem recollit entre tots...
De fet, aquest repte es va fer ahir, es va començar ahir, amb dos grups d'adults. Avui es fa amb la resta, que són quatre grups d'infants, un de joves i dos més d'adults. O sigui, avui encara falten sis grups més. I ahir ja, només amb dos grups d'adults, es va recollir 250 quilos d'aliments.
Carai, 250 quilos. O sigui que esperem que avui sigui rècord total. L'any passat vam recollir uns 450 en total, només amb grups d'adults. Som conscients que els nens porten menys quantitat, però, bueno, estem en allò. Segur que solireu els 400 i superareu els 400, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh? Que xulo. Sí, molt emocionant. A més a més, eh?
Sí, clar, perquè és el que comentàvem, deixa de banda l'esport per donar també aquest punt solidari, aquest punt social que és tan important i que abans també ho comentàvem amb el David, fora de micròfons, que al final aquestes accions es duen a terme normalment pels vols de Nadal, el desembre...
I el fet de posar aquesta acció just a l'inici del mes de novembre, doncs clar, també estàs avançant aquesta campanya i que potser, perquè ens pensem que sí, que el Nadal la gent, evidentment, vol tenir la nevera plena, tots volem tenir la nevera plena i aquella gent més necessitada a vegades no ho pot fer.
però durant l'any tampoc ho pot fer. Moltes vegades també ara, a principi de tardor, hi ha necessitats. Volem tenir un brau calentó a la nevera per poder, de tant en tant, donar-nos algun àpat calent perquè ara fa més fred i també el cos ho demana. I que es puguin avançar aquestes accions al mes de novembre també anticipes allò que pugui arribar més endavant.
Dani, jo et diria, has dit, deixem de banda l'esport i jo crec que el guai que fem és que a través de l'esport ho fem, no? O sigui, combinem aquestes dues coses, no? Sí, sí, perquè al final es combinen les dues coses, no és que no es faci esport, perquè estem fent esport però estem fent d'una manera solidària, no? Que és una miqueta també la nostra filosofia gairebé sempre, no? Amb tots els reptes que fem.
Doncs, Cristina, David, si no d'afegir res més, deixaríem aquí l'entrevista, però us agraïm moltíssim que heu vingut aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern a explicar aquesta iniciativa. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies. Que vagi bé. Adéu-siau. Adéu.