Avui ens acompanya al programa una de les figures més carismàtiques i estimades de l'escena musical catalana.
És bateria, és DJ, és productor i sobretot és apassionat de la música en totes les seves formes.
Parlem de l'Àxel Pí, membre fundador del grup Sidoni, banda icònica que ja fa més de 25 anys que ens fa ballar i emocionar.
A més a més, l'Àxel, enguany, serà l'encarregat de fer el pregó de festa major que es farà el dimecres, dia 30 de juliol, a la plaça Verdaguer.
Àxel, bon dia, com estem?
Hola, tio. Hola, com esteu tots?
Doncs molt bé, molt contents de tenir-te aquí al programa.
Gràcies, eh, per aquesta introducció, perquè m'ha emocionat.
Home, tot és merescut, res ens ho hem inventat.
Àxel, com vas rebre la trucada? No sé com va anar, per dir-te vol.
Tu ja havies, és a dir, vas fer una sessió de DJ a la nit de Sant Just al carrer,
que sé que, a més, era de les primeres que feies, i al principi estàs una mica nerviós,
però que ho vas patar absolutament, que t'ho han intentat tornar a proposar,
però per temes de calendari no ho has pogut fer, i que per fi tornes a Sant Just.
Sí, sí, per això el que passarà el 30 de juliol, crec que uneix dues coses que em fan passar la il·lusió.
una, tornar a punxar, després d'aquella sessió que realment va ser tan especial,
i que recordo amb molt carinyo, i és veritat que durant tot aquest temps
hem intentat tornar a punxar i no ha pogut ser, per tant, m'agrada molt saber que tornaré a punxar per fi,
i després, home, doncs, un nascut a Sant Just.
Pocs honors pot tenir més grans que ser el pregoner de les festes.
És una notícia i és una proposta que ni m'imaginava que pogués succeir,
i ha estat un regat per mi i per la meva família.
Tinc tota la meva família emocionadíssima,
perquè són precisament el meu pare, que ja va morir,
i la meva mare, qui més em van fer estimar Sant Just,
i, per tant, la meva mare, qui més emocionada està amb aquesta notícia.
Encara queden molts dies, però tens idea de com ho muntaràs?
És a dir, la part del pregó serà coneixent-te?
M'imagino que no serà un pregó alús.
No ho sé, no ho sé, jo soc una miqueta nyonyo, eh?
Vull dir que l'emoció em pot,
i no ho sé, suposo que em sortirà tot el que per mi significa
haver nascut a aquest poble, que és el que m'ha fet ser com sóc,
i després del pregó, doncs, que seré des del balcó de l'Ajuntament,
hi haurà el xopinazo, i jo allà també em baixaré a baix a la plaça,
allà hi haurà un escenari muntat, i començaré una sessió.
I aquí...
Una sessió marcada pel meu desig de divertir i de fer ballar.
Axel, aquí és quan et transformes.
És a dir, jo que n'he vist unes quantes, ja t'ho dic ara,
és quan et transformes, és a dir, és quan surt l'Axel Pí
més gamberro, més catxondo, més divertit,
i que es nota que s'ho passa bé.
Sí, sí, no, no.
Ostres, això, realment crec que el valor d'aquesta transformació
passa per la meva experiència amb els anys,
gràcies al grup i a les taules.
L'entendre com d'important és que et penetri entre un personatge
que faci un espectacle.
Moltes vegades em diuen, quan em veuen punxar arreu per la península,
i em veuen allà i em diuen,
oh, tio, clar, que guai, que bé que t'ho passes,
i com es nota que això t'agrada.
Òbviament m'encanta, però sempre els dic el mateix.
Fa unes hores he deixat la etènia de Gala,
que són la meva família,
a casa d'un dissabte, mare he anat cap allà,
m'he creuat la península per arribar a León
després d'11 hores en tren,
per començar la sessió,
i amb tot això ho encaro sempre
amb certa...
Ostres, amb certa angoixa, no?,
de dir, mare meva, no?
Però tot el que...
el moment de donar-li el play
acaba sent una miqueta farragós
i de molta concentració i de molts nervis,
però jo no sé,
a vegades ni jo mateix sé que coi em passa,
que llavors quan faig el play,
buah, em fico,
i l'única cosa que interessa
és fer que la gent s'ho passi bé,
i aleshores jo ho dono tot per aconseguir-ho.
I ningú sap que fa una hora
he estat lamentant-me pel fet
de no estar gaudint d'estar amb la meva família
a Barcelona.
De fet, t'haig de dir, Axel,
que alguna vegada t'he vist amb la teva família
costat de l'escenari, que ja passa l'hora
que passa l'hora de tancar,
i la teva parella s'enyalant el rellotge
i tu continuant i continuant i continuant.
Això jo ho he vist.
Això va ser a Cornellà, oi?
A Cornellà, exactament.
Tenies allà la família,
que no sé si havíeu d'anar a dinar,
i no parava,
i li va dir, és que no vol parar, no vol parar,
i crec que va haver de pujar algú a parar-te.
Hòstia, molt bona.
Clar, aquesta vegada, això passava,
i jo ho dic de seriosament, eh?
I els ho dic sempre,
tant a la Gal, a la Mèxica, com a la Irene,
res em fa més feliç que estiguin amb mi
i que estiguin en una sessió,
perquè m'encanta veure-les
i saber que l'estic punxant,
que estic fent una cosa
que intento fer-la de la millor manera possible,
però veient-les a elles.
M'encanta,
i per això celebro que la vegada que ve,
aquesta vegada era un migdia,
em sembla que nosaltres ens havíem d'anar,
perquè havíem quedat partidat,
havíem un compromís,
i estava la meva dona apurada,
però clar,
jo veia que la cosa estava a dalt,
i també em sabia greu, saps,
fer allò típic de,
no, no, fins aquí, no?
La sessió era fins aquí i paro, no?
Amb això intento ser el més generós possible
i sempre allargar-me per tenir un gest
cap a la gent i cap al promotor
que m'ha contractat.
I clar,
estava jo lidiant entre aquesta generositat
pel que fa el públic,
però clar,
la meva dona em deia,
tio, que hem de marxar.
Fer amor.
Escolta'm,
dèiem que tot això
no és fruit de...
tot aquestes sessions
són fruit de l'atzar,
són fruit d'una preparació,
d'un esforç,
d'un sacrifici,
també d'una formació,
perquè tu has estudiat
en conservatoris,
per tant tens una formació musical
més aviat més clàssica
i a més a més,
els 25 anys s'hi doni,
que això m'imagino que dóna un bagatge
també a nivell de control d'escenari
i de control de públic
que allò que li diuen en castellà,
tables, no?
Tenir tables.
si la formació tècnica,
la formació tècnica,
el solfeig,
la teòrica,
la música,
també hagués de buscar això
estudiant bateria,
perquè crec que és important
seguir aprenent,
però sens dubte,
en aquesta vida,
el que més ens ha ensenyat
al Marc,
al Géz i a mi,
membres de Sedoni,
ha estat recorrens el món
tocant i vivint experiències
gràcies a les quals
hem anat millorant,
fent-nos millors professionals
i tenint millors taules.
I sempre ho dic,
si jo hi ha un moment
quan vaig començar a punxar
que vaig entendre
que no sent prou tècnic
com a DJ,
perquè no tinc aquesta formació,
havia de suplir-ho d'alguna manera
i aquí em va venir
tot el que jo he après
en Sedoni
i va ser
què és el que em funciona,
on crec que un espectacle
pot ser positiu
en un moment donat
pel que he après en Sedoni
i aleshores ho vaig aplicar
a les meves sessions
i va ser aquí quan em vaig
obrir, alliberar
i començar a fer
l'espectacle visual
que faig
i això és gràcies
a l'experiència
amb el grup.
És la que més ens ha ensenyat
la carretera,
els camerinos,
el patejar-nos
el país
amunt i avall
aprenent
des del lloc
de més avall.
Tot i així
has tocat en escenaris
com el Head Park
o en festivals multitudinaris,
o sigui,
després trobar la motivació
quan punxes
a una plaça a Bardagué
o quan punxes
a un Cornellà
com comentàvem
o a un Parlament de Sant Feliu
doncs també s'ha de trobar
aquesta motivació
i dius, hòstia, un cop he tocat
el Head Park
ja sé que la plaça a Bardagué
és casa meva, no?
Però
és un canvi.
Sí, però
no és que ens hem de dir-ho
nosaltres
i també t'ho dic
jo ara
dona igual
que hi hagi
una sola persona
per qui toquis
o per qui punxis
l'entreva entrega
ha de ser la mateixa
i a més a més
és que
ho necessites.
No tindré cap lògica
que pel fet de tocar
un lloc més petit
la meva motivació
i la meva energia
no fos la mateixa
que quan toquem
davant de 40.000 persones
a un festival
d'estiu
i a més a més
el que sol passar
és que
la connexió
que aconsegueixes
en un lloc petit
per menys persones
acaba sent més especial
perquè pots barrejar-te
entre el públic
que a vegades ho fas molt
de sortir, caminar
xocar, parlar
ballar
Sí, passen coses
que inevitablement
no poden passar
en un recinte
gran
i són
aquestes
actuacions
o aquestes sessions
d'un petit format
les que la gent
més recorda
i les que nosaltres
també recordem
Nosaltres ara
en el grup
hem estat
bueno, estem
la veritat és que tenim
un estiu molt maco
i estem tocant
per festivals
amb recintes molt grans
i fa molt poquet
abans de tocar
al Mallorca
a l'iFestival
vam tocar
el castell de Ballver
que és un castell preciós
que hi ha a Palma
en un format molt petit
acústic
doncs vinga
resulta que potser
hem fet
ja 15 concerts
de gran format
aquest estiu
i el que estem recordant
amb més carinyo
va ser aquell
precisament
pel format
per ser petit
i perquè van passar coses
que només passen
a llocs petits
i amb poca gent
Segur que a Sant Jus
passaran coses
que no passen a altres llocs
perquè a més
quan miris avall
veuràs el veí
el cosi
l'amic
el que vas a prendre
la cervesa al bar
clar
també això
és una mica
més de responsabilitat
allò
si no grado
el que no grado
és el que li sé el nom
no?
Sí, sí
i a més a més
això també és molt motivador
però és veritat
que també
genera una responsabilitat
més gran
i a més a més
passa una cosa
que no només et deus
en aquest moment
als teus amics
amb qui has crescut
i amb qui has fet cerveses
i amb qui has anat de viatge
sinó que també et deus
als fills i filles
d'aquests amics
i això és una cosa
que va succeir
a la plaça
a Maleret
quan vaig punxar
que va ser magnífic
perquè era aquest moment
en què
podies estar punxant
per la gent més jove
però en canvi
tenies
els pares
d'aquesta gent més jove
també allà davant
i vaig haver improvisat
una sessió
en la que
estigués connectat
amb les dues generacions
va ser un repte
molt gran
tenint en compte
a més a més
que aquestes generacions
eren uns
els meus amics
i els fills
dels meus amics
clar
uns que ja són
són una mica boomers
i els altres no tallen
clar
una miqueta
de dinamita
per uns
amb un acel de música
i després
pels altres
i va ser fantàstic
és per això
que se'm va acudir
en aquell moment
fer que
els més joves
estiguessin
amb mi a l'escenari
i de tant en tant
també punxessin
alguna cançó
amb mi
i bé
vaig haver de fer
aquestes acrobàcies
que van ser després
que recordo
amb tant carinyo
també per la confiança
que tinc
tenint en compte
que això
que em rodejava
tanta gent
que conec
i a la que estimo
serà un
jo penso
serà el possible
perquè sigui
una sessió
molt maca
i pel que fa
el pregó
insisteixo
suposo que és normal
que ho digui
qualsevol
que ha estat
pregoner
del seu poble
però
és un honor
molt gran
és un honor
molt gran
i em sento
superferís
i superagraït
de debò que són d'aquestes coses
que passarà el temps
i diré
i això va passar
igual que
no ens facem de dir
que vam ser
els taloners
dels Rolling Stones
i que el grup
m'ha regalat
això tan bèstia
com ser taloner
dels Rolling Stones
això és molt fort
vas poder parlar
és molt fort
no vam poder
no vam poder veure's
perquè era
encara el procés final
de l'època
post-confinament
quina mala sort
encara hi havia el Covid
i de fet nosaltres
per poder tocar
nosaltres i el nostre equip
vam haver de fer
totes les proves
totes les proves
necessàries
perquè es comprovia
que no teníem Covid
i després allà
tot el recinte
de part nostra
d'artistes
estava marcada
pel protocol Covid
perquè no tinguessin
cap contacte
amb ningú d'ells
i de fet
coses de la vida
al cap d'una setmana
mig ja agafava el Covid
i també el Marc
el cantant del grup
no perquè es contagessin
sinó perquè realment
mira
encara
hi havia
molts casos de contagi
i per aquest motiu
malauradament
per nosaltres
no ens vam poder fer
una foto
ni veure'ls
Escolta
fa 25 anys
que va néixer
si doni
comentaves amb el Marc
amb el Jesús
vau presentar-vos
crec que un concurs
de talents
a l'Hospitalet
i a partir d'aquí
va néixer aquest somni
que si no tinc malentesa
et va fer deixar
no sé si va ser
per aquest motiu
la teva carrera de medicina
ho he llegit
en alguna entrevista
no sé si és cert
perquè a internet
a vegades trobes de tot
tu ara podries ser el Dr. Pi
sí
sí
i si tot hagués anat
com jo desitjava
hagués sigut
el psiquiatre
Dr. Pi
i perquè
a més a més
era molt vocacional
jo vaig estudiar
a l'escola
Montseny
d'aquí de
Sant Just
i recordo
que
la nostra
professora
tercer
tercer
ja ens va dir
vingueu tal dia
potser demà
o com fos
i feu una exposició oral
de
què voleu ser de grans
no?
fer la tercera
i jo en aquell moment
ja faig aquesta
exposició oral
amb una bata de metge
un fonendo penjat
i explicant
que la meva vocació
és a dir
tu no volies ser músic
volies ser metge
jo volia ser metge
el que passa
és que la música
sempre
m'havia acompanyat
em seguiria acompanyant
i hi hauria un moment
ja estudiant medicina
que coneixeria
el Marc
després el Gers
passarien coses
sorgiria una màgia
gravaria en una maqueta
jo seguia estudiant
aquesta maqueta
es convertiria en un disc
i d'aquí començaria
una gira
que va ser
el moment clau
en què vaig veure
que les dues coses
ja no les podia fer
i que havia de decidir
i aleshores vaig pensar
que el grup
en aquell moment
si el frenava
doncs
es convertiria
en un acte egoista
per part meva
perquè el que feia
era frenar tan bé
la dinàmica que portava
i vaig pensar
que
s'havia d'apostar
o que era maco
apostar
per grup
i si
perquè fos
no funcionés
doncs
la meva idea era
tornar
i continuar
estudiant la carrera
però mira
d'aquella decisió
que segurament
és dels més importants
de la meva vida
han passat 26 anys
i aquí estic parlant amb tu
gràcies a que
la vaig penna
no ets el d'octopi
ara ets
matèria
però no et pots queixar
sóc l'àxel
l'àxel
no
no
no em puc queixar
escolta'm
aquest octubre
traieu
catalan grafiti
que és el primer disc en català
com és que
heu trigat tant
fer un disc en català
és una bona pregunta
perquè una de les coses
que destaquem
aquests dies
quan ens pregunten
pel motiu
que ha fet
que canviéssim
d'idioma
o que féssim aquest disc
és
que és una idea
un pensament
que ens ha perseguit
des de fa molt de temps
molt molt molt de temps
i
potser
quan se'ns posava
aquí davant
la pregunta
nosaltres mateixos
com a artistes
el que fèiem
era
fer veure
que no hi era
i seguir
ens ha encantat
i ens encanta
gravar discos
en castellà
i òbviament
tenim la sort
de ser un grup
que som
prou valorats
per tota Espanya
i Mèxic
i bueno
vull dir que tenim
molta sort
en aquest sentit
però
sempre hi havia
un moment
que deies
ostres
quines ganes
de cantar
amb la meva llengua materna
i ho hem anat fent
de forma
molt puntual
fent una base
de sopa
i ficant
una cançó
en català
en un dels nostres discos
i arriba un moment
que aquesta pregunta
es fa tan gran
i el que fas
és pensar
ara és el moment
i va arribar el moment
sí
va arribar el moment
en el que ens ho vam creure
en el que vam pensar
que ja
no podíem obviar
aquesta necessitat
que s'ha traduït
en una
alliberació
molt gran
molt molt molt gran
i en una il·lusió
molt gran
el Marc
en català
canta
inclús d'una forma diferent
està sent molt emocionant
escoltar les cançons
que ja tenim gravades
i que ja estan
ara
en aquest procés
de fabricació
de disc
perquè es pugui editar
el mes d'octubre
o novembre
i és molt
molt molt bèstia
adonar-nos
que sembla que siguem
un grup diferent
amb una il·lusió
la mateixa
que quan vam començar
perquè de sobte
tenim
aquesta
gran emoció
aquesta gran il·lusió
que és
cantar
amb la llengua
amb la que
xerro ara
i amb la que
amb la que
he estat educat
i amb la que
hem parlat sempre
amb els nostres amics
i familiars
doncs sàpigues
que ens fa
molta il·lusió
i tenim moltíssimes ganes
d'escoltar aquest disc
ja per acabar
només dir-te
que des d'aquella actuació
mítica
de la nit de Sant Just
al carrer
m'ha tocat
seguir-te pertot arreu
perquè
a l'escola Canigó
s'ha format un grup
de mares
que es poden ja
considerar unes grupis
d'HCLP
que et segueixen
per Instagram
i que em fan
bellugar-me
allà on toques tu
no home
això
em fa
molt feliç
la veritat és que
també ha sigut
una
un altre regal això
inclús els rumors
diuen que la setmana que ve
tocarà el Parlament
però encara no s'ha publicat
corren rumors
tipus
quan a l'Express
tinc obregira
doncs segueixen rumors
és molt
és molt fort
home
això
sentir-te estimat
sentir-te valorat
home
és
és especial
per
per mi
per qualsevol
per persona
i
i tinc
aquesta sort
tot plegat
no
tota aquesta
cosa que ha anat
passant
amb els anys
fa que dia
d'avui
estic aparentuda
d'això
d'aquí
en pocs dies
ja el pregunto
al meu poble
i punxo
a casa
és
és
és
és molt guai
és molt guai
la veritat és que
jo
home
jo m'ho curro molt
tot
la veritat és
francament
som
els grups
som molt
molt treballadors
molt molt treballadors
i
i jo
te m'ho soc
tio
la veritat és que
m'esforço molt
perquè
per
per aconseguir
que
ostres
no
doncs
es nota
viure
d'això que m'agrada tant
no
que és la música
i
quan
rebo
no
bueno
rebo
aquestes coses
doncs
les valoro moltíssim
doncs
recordeu
dissabte
30 de juliol
pregó de festa major
plaça
verdaguer carrag
de
el músic
Sant Justenc
Axel Pí
bateria de Sidoní
després
amb aquesta festa
que aquí ara escolteu
a l'Axel
i sembla
i segur que ho és
una persona tranquil·la
reflexiva
que estaria prenent
una camamilla
tranquil·lament
creieu-me
si no l'heu vist
quan pugi a l'escenari
es transforma
i és una festa
és una hora i mitja
dues
una hora de prendre el dia
la calor
que us ho passareu molt molt bé
Axel
moltíssimes gràcies
i ens veiem
no graças a tu tio
de debò
m'ha fet molta il·lusió
el que m'has dit
i parlant tu
adeu-siau
vagi molt bé
un abraçada molt gran
adeu-siau