I de forma habitual ja ens visiten en aquesta casa, en aquesta emisora,
doncs els responsables de la Vall d'Avers.
En aquest cas, avui ens visita en Josep Lluís Gil, director de la revista,
i que ens comentarà no només aquells detalls de la nova revista,
sinó també com fa enfront a aquest nou curs 25-26.
I saludem ara doncs en Josep Lluís Gil, que ja el tenim aquí a l'estudi.
Josep Lluís, bon dia, com estàs?
Molt bon dia a tothom.
Com va tot?
Bé, bé. Reprenent, com deies tu, ara reprenent en el curs, i amb forças renovades.
Com ha anat a l'estiu? Heu pogut descansar una mica, perquè la revista també exigeix.
El que passa és que, clar, la revista de setembre no es fa sola, no?
I amb el mes d'agost pel mig, una mica de feina sí que tens.
Clar, potser és la més complicada, no?, a l'hora de quadrar.
Sí, perquè l'has de tancar a finals de juliol, o has de recepcionar els articles a finals de juliol,
però sempre queden coses i l'has d'acabar de fer si vols sortir a primers de mes com així ha sigut, no?
Llavors, bé, els mitjans són els que són i fem el que podem, però bé, bé.
Que bé, molt bé. Doncs comencem, si et sembla, comentant una mica aquesta revista del mes de setembre,
que, com deies, tot i les vacances de per mig, doncs heu pogut aconseguir treure-la a temps.
I, bàsicament, doncs és una revista que vol destacar diverses qüestions.
A la portada veiem una imatge del Walden Set.
Recordem que aquest any, doncs, és una imatge que s'està repetint en totes les publicacions
que fa no només la Vall d'Avers, sinó tots els espais del nostre municipi.
El Bulletit també l'hem vista.
També hi ha moltes entitats que l'estan agafant, doncs, per fer activitats,
aquest recint, aquest recint arquitectònic del nostre poble,
i el motiu és el seu cinquantè aniversari.
Parla, doncs, aquesta revista del Walden que celebra els cinquanta anys
i també, doncs, de diverses qüestions del nostre municipi,
com la Vall de Sant Just i també Calataneu arrenca amb forces una nova temporada.
Això és el que trobem a portada, però a dins trobem més coses, Josep Lluís.
Sí, bé, volia destacar això del Walden, que li dediquem la portada aquest mes,
però en el que queda d'any, a l'octubre no hi haurà res,
però al novembre i desembre ja avanço que hi haurà dos articles més
o dues entregues més, que no aniran a portada,
però que reforçaran la idea de parlar d'aquest cinquantè aniversari del Walden, no?
Aleshores, si vols, comento l'editorial,
que titulem La informació, el missatger, la propaganda i el poder.
Agafem, quan la vam escriure, teníem molt recent els assassinats de periodistes a Gaza
per part de l'exèrcit israelià.
Ara, més recentment, aquesta setmana última,
veiem com als Estats Units la premsa se la tanca,
com aquell que diu, o sigui, la dissidència periodística no agrada
i el poder segueix amb la seva diatriba de fer callar les veus discordants, no?
Això genera el poder en si mateix
i a un nivell o altre tothom ho fa, no?
Vull dir, es fa a nivell mundial, es fa a nivell de país
i es fa a nivell local, també, no?
Aquesta dèria de controlar el discurs
per fer valdre només una única veritat.
I, malauradament, en el cas de la guerra de Gaza,
és doble o triplement dramàtic
perquè moren periodistes,
però moren els que donen fe de les atrocitats que s'estan fent, no?
I ara s'està aprofitant molt, doncs, tots aquests temes de desvincular la wifi, no?
Treure la wifi, treure totes aquestes connexions amb l'exterior
en el moment dels bombardejos perquè no es pugui difondre...
És la idea aquesta del poder
que només surti una veritat, una, la seva,
amb la qual cosa és molt més fàcil,
si ja ho és per si,
encara és més fàcil manipular l'opinió pública de la població
i això és...
Malauradament, si no reaccionem, anem pel camí del cadargar, no?
Com a món, ja no dic com a comunitat local ni com a país,
sinó com a món anem abocats a un desastre.
Bé, fem una reflexió sobre aquest tema, no?
Molt bé, interessant.
Interessant perquè és un moment que, com comentàvem,
també el tema de la llibertat d'expressió, no?
De poder expressar i de poder fer arribar aquell missatge d'allò
que estan patint tantes i tantes persones,
doncs és preocupant perquè s'està veient, doncs,
afectat aquest dret de llibertat d'expressió.
No només a Palestina ho estem veient aquests dies també als Estats Units
i realment, doncs, és preocupant, no?
Aquesta situació que sembla que és com un càncer, no?
Que s'està estenent en tot el món.
Els periodistes, més que mai, ens hem de reivindicar ara, no?
Perquè sembla com si...
Bé, no estem ben vistos els que diem les coses diferents
de com les veu el poder, no?
Bé, seguirem fent nosaltres el nivell...
El nostre granet de sorra seguirà existint, no?
Seguir treballant, molt bé.
Doncs, què podem trobar més en aquesta revista de Setembre?
Hi ha l'article, com deia, que en portada parlem dels 50 anys del Walden
i estem contents d'haver fet un article que signa el Francesc Montaner
que és un Sant Justenc que ara no hi viu
però que hi ha viscut, hi ha viscut el Walden
que és arquitecte i que ens aporta una visió històrica dels antecedents
de per què Bofill arriba a la idea del Walden
i una mica com acaba la història
és a dir, de la fase experimental
després Bofill torna a una fase més clàssica, no?
I és una visió molt desconeguda
perquè normalment ens quedem amb la imatge
amb si es viu bé o malament
i la cosa rara i tal
però em sembla que val la pena llegir-lo
perquè ens dona una visió tècnico-històrica interessant
A més és un edifici que no entén de grisos, no?
que hi ha els dos pols
o t'agrada molt o no t'agrada gens
exacte
és així, hi ha el Sant Just que està enamorat del Walden
i el Sant Just que accepta que estigui aquell edifici allà
perquè molt probablement valora la riquesa arquitectònica de l'edifici
però no aquella bellesa que hi trobem
doncs els que realment estem enamorats d'aquesta estructura
De fet, tal com explica el Montaner a l'article
el Walden era una de les dues o tres aportacions que va fer Bofill
aquest sistema modular i així una mica avantguardista
podríem dir, no sé si el terme és adient però diguem-ho així
i ell mateix van recular
és a dir, van haver-hi molt poques propostes
i no va anar més enllà
va recular a una concepció més clàssica
de com dissenyar habitatges
per tant, això el fa encara més únic
perquè no hi ha hagut proliferació en altres llocs
aquesta tendència gairebé s'acaba allà
i encara el fa més singular
bé, com totes les coses singulars
té admiradors i detractors
i el Walden no podia ser d'una altra manera
Totalment, sí, sí
és un imant pels turistes
aquells turistes sobretot asiàtics
moltes vegades veiem asiàtics, japonesos concretament
moltes vegades que passegen pels voltants
perquè són uns amants de l'arquitectura
i passegen pels voltants del Walden a fer fotografies
i després en tornen a Barcelona
per seguir la seva travesia
i això és una estampa que ens hi hem trobat sempre
que segueix i que així és
i després també l'altra cara
la cara del màrqueting, de la publicitat
que hi ha hagut moltes marques també
que han agafat aquest edifici
per fer publicitats, per gravar-hi espots
perquè realment és un edifici
que per la càmera és molt fotogènic
i ho veiem a la portada de la Vall d'Aversa
efectivament
Sí, hem volgut fer una portada que...
No és la fotografia típica del Walden
És que és això el que volíem refugir
No és la fotografia típica
Normalment el Walden el coneixem
per una visió des de fora
del bolet que representa el Walden
des d'un cantó, des de l'altre
des de la dreta, des de l'esquerra
des de baix, des de dalt, des de l'aire
però sempre la mole com a símbol
i hem volgut defugir d'això
perquè nosaltres al llarg dels anys
ja hi hem dedicat diverses portades al Walden
i tant nosaltres com tothom
la imatge que ens queda és aquesta
la del bolet que es veu
quan veus per l'autopista des del Baix Llobregat
i volíem precisament trencar aquesta idea
Molt bé, doncs seguim amb el contingut d'aquesta revista
Bé, tenim una entrevista peculiar
a Sant Just tenim gent molt coneguda
que destaca per activitats
i gent corrent que treballa
i que viu a Sant Just
i en aquest cas la Llesmín Còrdoba
que és una periodista, és Sant Justenca
i periodista de TV3 i vinculada a la revista
ens va proposar de fer
una entrevista a una perruquera
que es jubila
que porta tota la vida
per la qual han passat
per les seves mans
tres generacions de dones Sant Justenques
i ens semblava que també era digne
de dedicar-li un espai
perquè no tots són celebritats
i té el seu mèrit
Perfecte
Bé, com sempre hi ha la secció de notícies breus
una mica de tot, com sempre
no m'hi estendré ara
Sí, deixa'm aturar-me en una
que em va fer especial il·lusió
que és el comiat a la nostra companya
Rúria García
que presentava aquest magazín de matins
i que des d'aquí li emplacem una abraçada molt gran
perquè li tenim molta estima
la trobem a faltar
però sabem que està treballant de balent a Barcelona
a la capital
i res, vosaltres també heu tingut un detall
en aquesta revista
Sí, perquè a part del fet
d'haver estat aquí en aquesta casa
també va ser col·laboradora
de la Vall de Verd
durant molts anys
i per tant
l'admiració i l'estima que li tenim
valia la pena reflectir-la
en aquesta notícia
Molt bé
Doncs ara sí, tanquem
si et sembla
la Vall de Verd
aquest mes de setembre
amb alguna qüestió més
que vulguis destacar
i passarem a altres qüestions
Bé, no
en principi
només recordar
que aquest mes no hi és
però aprofito
per recordar-ho
nosaltres fa uns mesos
vam encetar una secció nova
que li diem
el racó literari
en la qual volem
que sants justencs i sants justenques
que tinguin una vocació literària
ens escriguin petits relats
no estem parlant de publicar novel·les
ni capítols de novel·les
però aquella persona
que li agradi escriure poesia
o que li vingui de gust
doncs escriure un petit relat
d'un parell de pàgines
doncs que està oberta
aquesta secció
per donar
fluïdesa
a aquesta vocació
hi ha gent que s'hi dedica més
hi ha gent més anònima
que possiblement ho fa
des d'un punt de vista més íntim
doncs que sàpiguen
que tenen aquesta
aquesta porta oberta
i l'estem encetant
aquest mes de setembre
no hi ha hagut res
per problemes d'espai
perquè teníem material
però sí que ja podem assegurar
que a partir d'octubre
li donarem aquesta continuïtat
inclús amb alguna novetat
que ja en el seu moment
ja plantejarem també
i complementa
amb un altre vessant
la de la bústia
la bústia seria més
l'opinió dels
gent de Sant Just
que vulguin opinar
sobre el que vulguin
coses del poble o no
i el record literari
seria la part més creativa
més artística
per dir-ho així
des del punt de vista literari
doncs avui estem parlant
amb Josep Lluís Gil
director i responsable
de la Vall d'Avers
aquesta revista
Sant Justenca
que cada mes
ens arriba a les nostres llars
recordeu també
que si voleu més informació
o us hi voleu subscriure
podeu trobar
tota aquesta informació
que hem comentat
al llarg d'aquests últims minuts
a lavalldavers.cat
la seva pàgina web
i allà podreu contactar
amb ells i elles
també el que comentava ara
en Josep Lluís
aquesta participació literària
també la podeu fer arribar
a través dels seus canals
oficials
que trobareu al web
i res
ara doncs
ens agradaria
començar
amb un petit espai
per comentar
aquesta nova
etapa
aquest curs
25-26
que després
de tancar
diguéssim
una etapa molt important
per la Vall d'Avers
aquests 500 números
de la revista
aquest 50è aniversari
també doncs
m'imagino que
45è
perdona
45 va ser l'any passat
va ser l'any passat
46è
ara anem
de cara al gener
serà el 47
47 ja
Déu-n'hi-do
és que passa volant
passa ràpid
hem dit 50
però són 47
i d'aquí no res
seran 50
Josep Lluís
com ho encaraeu
després de totes aquestes
efemèrides
que han passat
aquests últims anys
l'any passat
l'any passat va ser
una mica estressant
perquè
era el dia a dia
de la revista
més
la festa que vam fer
a primers d'any
la preparació
de l'exposició
que vam inaugurar
a l'octubre
els debats
que
vam
anar
una mica
de capa caiguda
i
vam haver d'aturar-nos
perquè no podíem
però va ser un any
interessant
intens
però una mica
estressant
i això
ho vam pagar
el mes de gener
no ho vam treure
a revista
perquè vam pagar
les conseqüències
de tot allò
però
continuem
vius
i plens
d'energia
per continuar
sumant
números
i sumant anys
i
amb aquesta il·lusió
hem tornat
aquest setembre
encara
a donar
continuïtat
a la nostra
feina
L'equip de la Vall
de Verge
és fort?
És un equip
que ara mateix
està consolidat?
Tenim
sis
redactores
cinc
dones
i un
redactor
més
jo mateix
diria
que dels últims
anys
a les últimes
èpoques
és el moment
en què
disposem
de més
personal
capaç
d'escriure
a banda
que tenim
obertes
permanentment
les nostres
pàgines
a col·laboracions
externes
de
gent del món
del periodisme
o experts
en alguna
temàtica
que en un moment
determinat
recorrem
amb ells
per
donar més
qualitat
i hi ha temes
que nosaltres
ens escapen
i quan hi ha
un expert
que és capaç
de poder-ne
explicar
millor
les coses
doncs
ho fem
poso un exemple
que hi ha
en aquest mes
de setembre
que hem parlat
que és el
que tenim
a les mans
hi ha
un estudi
que van fer
uns estudiants
sobre
la biodiversitat
de la vall
de Sant Just
un treball
de
de carrera
era un equip
de
si no recordo
malament
de cinc o sis
estudiants
vam tenir accés
a aquest
estudi
i qui millor
el podia
resumir
des d'un punt
de vista
tècnic
interpretar
correctament
allò
que ja
sortia
doncs
ha sigut
el Narcís Prat
que
no
no cal
no li calen
presentacions
no?
doncs
aquest és un exemple
d'això que deia
de les firmes
amb
amb
expertesa
que ens poden
donar una visió
més
exacte
d'algun tema
no?
Totalment
totalment
doncs al final
acabes devenint
això no?
aquestes sinergies
i aquest treball en equip
la revista
que conforma
doncs
més a més
més cosetes
comentaves abans
no?
els debats
i tots aquests espais
que realment
doncs
els debats
van funcionar molt bé
va haver-hi una època
que
duiau bons tertulians
l'any passat
ens vam
aclaparar
una miqueta
penseu que
a l'hora
de la veritat
la vall de verds
molta part
recau
sobre mi mateix
no?
som una
una
estructura
limitada
i això
col·lapsa
a vegades
llavors
volguer-ho fer bé
implica
feina
i
ens vam aturar
malgrat no voler-ho fer
ens vam aturar
la intenció
és
reprendre
l'any que ve
el 26
fins ara
veníem fent
tres debats
a l'any
la idea
és que
possiblement
en farem dos
un de primavera
i un de tardor
val
els mesos
de terminar
però segurament
seria març
abril
i l'altre
entre octubre
novembre
principis de novembre
i mirar
de fer-ne dos
i fer-los bé
hem de
trobar un equip
que
ens ajudi
a poder-ho tirar endavant
amb més
garanties
i amb més
diversitat
però no volem
deixar de fer
els debats
i com sempre
els seguiríem fent
transmetent-los
via streaming
no
això ho hem de
recuperar
diguem que
aquest any
ha sigut
d'impàs
però
és una feina
que està pendent
sí
sí
no
no
no
hem llançat
la tovallola
i per tant
hi tornarem
hi tornarem
doncs
a part
d'aquest repte
doncs
que ja poses
sobre la taula
quins més
sumaries
és a dir
quina llista
de reptes
teniu
per aquest
25-26
a veure
una de les coses
que
no farem
encara
durant aquest any
però que
també voldríem
encetar
durant l'any que ve
seria
el fer
algunes de les
entrevistes
no totes
però
algunes de les
entrevistes
que fem
enregistrar-les
també
que això
ja fa temps
que ho havíem
volgut encetar
però
ho vam aturar
també
però volem
mirar
de fer
enregistrar-les
en directe
fer
l'extracte
per la versió
paper
i després
publicar-les
al nostre web
íntegrament
això
jo calculo
no serà
cada mes
però
possiblement
3 o 4
l'any
com a molt
possiblement
intentarem
poder-les fer
fer una entrevista
diguéssim
de forma presencial
enregistrada
i d'aquí
extreure
diguéssim
les peces
per la revista
evidentment
perquè les entrevistes
ja saps
que quan les has de
passar paper
l'espai
determina
i a més
la lectura
has de condensar
allò
que es diu
d'una manera
que sigui fàcil
de llegir
mantenint
l'essència
i l'esperit
i al màxim
les paraules
de l'interlocut
o interlocutora
però
dona més joc
quan la pots
ensenyar
amb la seva
integritat
perquè
hi ha matisos
que a vegades
el passar paper
a vegades
es perden
i pensem
que pot ser
interessant
insisteixo
que no és
un projecte
nou
ja ho vam
intentar
fa un any
però
no ens vam
veure
en cor
de fer-ho
i
el seguim
tenint
en el cap
no?
Doncs clar que sí
aquestes coses
a vegades
demanen temps
i també
una mica
de paciència
i necessiten
equip
i això
aprofito
per reclamar
a qui vulgui
col·laborar
que les portes
de la Vall d'Avers
estan obertes
per ajudar
a fer coses
més enllà
del que és
pròpiament
la revista
en paper
Josep Lluís
Ligil
director
de la Vall d'Avers
ja t'estava posant
un altre càrrec
presentador
de la Vall d'Avers
ja en tinc prou
estaria bé
també un programa
de la Vall d'Avers
però
ho deixarem
per més endavant
que vagi bé
gràcies
i molt bona temporada
25-26
gràcies
i ara sí
fem una petita pausa
i tornem de seguida
amb l'agenda
d'activitats
del nostre municipi
de la Vall d'Avers