.
Seguim els matins de Ràdio d'Esperm,
seguim a la Rambla, encetem aquesta segona hora,
quan són un quart de dotze del migdia.
Ara és l'espai de l'entrevista del dia
i nosaltres avui volem parlar amb l'Isabel Dardé,
que visita aquesta emissora un cop al mes,
quan s'ha celebrat ja el ple del mes de setembre
per poder parlar amb ella.
Ella és la responsable del PSC, la portaveu del PSC,
i en aquest cas avui ens comentarà aquests punts clau
per aquest ple del mes de setembre que es va celebrar dijous passat.
Isabel Dardé, bon dia, com estàs?
Bon dia. Abans de començar em deixaries fer una intervenció.
Jo felicito molt la Núria, que fins ara em feia aquestes entrevistes,
perquè té una feina nova i està molt contenta,
i ahir la vam acomiadar.
I també et felicito tu per la nova responsabilitat.
Gràcies, gràcies. L'entomem amb molta il·lusió, moltes ganes,
i també ens sumem a aquest comiat amb la Núria Garcia,
que vam poder fer ahir una petita festa aquí,
que ens va convidar tots i la veritat va ser molt maco,
i li desitgem el millor des de l'emissora.
I res, doncs ara, si et sembla, comencem, primer de tot,
com valora el PSC el balanç general del ple del mes de setembre, Isabel?
A veure, va ser un ple curt, pel que estem acostumats,
però els plens després de l'agost,
arrenquem un curs plenari amb empenta,
però encara hi ha prou temes,
i a l'octubre segurament s'acumularan molts temes tan pendents.
Creiem que va anar bé,
es van tractar temes que teníem molt urgents,
com l'ordenança d'Olors,
que ens sembla que és molt important,
perquè és una ordenança que portem fa molt temps
treballant-la i mirant quina és la millor manera de presentar-la,
i col·laborant amb l'associació de veïns,
i els veïns afectats ens sembla important.
I, a més, van sortir altres temes que segurament en parlarem.
També hi va haver una moció d'unes entitats
que la van presentar a l'Ajuntament,
i llavors la vam presentar en el ple.
Doncs abans d'entrar en diversos blocs,
hem dividit l'entrevista en blocs
per parlar sobre aquestes qüestions que ens esmentaves, Isabel,
però volíem saber quina és la importància que li dona el PSC
a les iniciatives que s'han aprovat,
en aquest cas l'ordenança de Dolors, el pla d'infància
i altres que anirem esmentant.
Pel que fa al pla Dolors, per exemple,
a nosaltres ens sembla que és un pla molt important,
el que passa és que està complicat de realitzar-lo,
perquè no tenim precedents,
hi ha molts pocs municipis que el tinguin,
hi ha orientacions pel que fa a la Unió Europea,
a més hi ha una iniciativa de la Diputació
de com podia ser una ordenança de Dolors
que ens semblava molt encertada,
però potser poc concreta,
i llavors tots som conscients
que des de fa més d'un any
hi ha una incomoditat per part dels veïns
que viuen a prop del polígon
d'una empresa que emet uns dolors molt desagradables,
sobretot en les èpoques que hi ha hagut més sequera
i en les èpoques que hi ha més calor,
perquè a més els veïns han d'estar amb les finestres obertes.
I l'olor era molt desagradable,
i jo crec que l'Ajuntament va intentar primer
mediar amb l'empresa,
buscar que tinguessin les mesures òptimes
perquè això no succeís,
vam fer moltes inspeccions,
vam estar a sobre,
però no va millorar,
vam millorar una miqueta durant un temps,
però després no va millorar,
pel tipus d'empresa que és
i pel tipus de mecanismes que utilitza
en la ventilació,
l'hermètic que ha de tenir les instal·lacions,
etcètera.
I després de molt d'això vam dir,
com que no tenim una ordenança
perquè no podem sancionar aquesta empresa
pels dolors que fan,
el que hem de fer és una ordenança de dolors.
I ens vam buscar especialistes,
vam buscar tot,
vam estar parlant amb els ciutadaveïns,
amb els grups de veïns que s'havien juntat
de diferents carrers
perquè la situació per ells era insuportable.
I llavors vam començar a redactar una ordenança
que ens ha sortit una ordenança força tècnica
que ens sembla a nosaltres que és l'òptim
perquè és la manera de regular amb precisió
què és el que és sancionable
pel que fa a les dolors que admet una fàbrica,
una empresa, un establiment comercial també pot ser.
I a més hem de ser curosos perquè potser si regulem
de forma molt àmplia o poc precisa
podem acabar sancionant un lloc on donen pollestres a l'as
o on fan, no sé, una pastisseria, etc.
I per tant hem de ser precisos
perquè ens sembla que el que no volem és perjudicar
el comerç ni les empreses en just,
que no estan provocant un malestar tan gran
com aquesta empresa que ho feia fins ara,
però poder tenir les eines suficients per sancionar
aquelles empreses que sí que provoquen un malestar.
A més, el que ens hem donat compte amb aquesta ordenança
és que és molt difícil calcular l'olor.
És una sensació subjectiva.
Clar, el soroll, per exemple, sí que es pot calcular en decibels.
És més fàcil, hi ha uns medidors d'olor.
En canvi, els olors es mesuren amb el nas
i hi ha persones expertes en mesurar els olors
i amb la constància que tenen aquests olors.
No si és puntual, sinó si es mantenen en el temps
perquè llavors és molt, molt, molt olor.
Tenir una mala olor puntualment un cop, un any,
potser no succeeix res,
però tenir-ho constantment és el que és molt, molt molest.
I per tant, hem fet aquesta ordenança
intentant enfilar molt prim
i a més intentar fer com poder-ho avaluar
de forma objectiva,
el menys subjectiva possible,
que és difícil.
I llavors, primer, durant un any
hem estat fent medicions
a diferents hores del dia,
a diferents moments,
en diferents estacions, etcètera,
per poder mirar quin és el verem
que necessitem per Sant Just.
Perquè, per exemple,
hi ha alguna ordenança amb alguna població
que tenen, ja ho saben molt bé,
que tenen alguna paperera que és molt d'això
i ells tenen, però clar,
és concretament en el seu humitat,
en el seu entorn,
en el seu...
I aquí hem fet una per Sant Just.
I llavors, amb aquest control,
hem fet aquest verem.
I també hem dit,
a partir d'ara farem uns inspeccions
cada sis mesos.
Cada sis mesos es farà unes inspeccions
i hi ha un règim de
què és el que és sancionable,
què és el que no és sancionable,
i segons el tipus d'establiment.
I també tipus de sancions.
Hem fet tota aquesta ordenança.
Aquesta ordenança ara estarà
a exposició pública durant un mes.
Per tant, tothom que vulgui,
tots els ciutadans just,
podran consultar-la i fer al·legacions.
Si no se'n surt cap,
s'aprovarà com està.
Ara, si hi ha al·legacions,
es tindran en compte i es consideren.
Clar, perquè comentaves també abans, Isabel,
que hi ha hagut un debat previ
amb veïns, entitats,
gent que conviu amb aquestes olors.
Quin ha estat l'abast d'aquests debats?
Perquè, clar, ha estat un tema molt candent
en els últims anys.
Sí, jo crec que les hem fet de tots tipus.
Amb els partits polítics,
sense els partits polítics,
amb especialistes, sense especialistes.
Les hem fet de tots tipus.
I amb molts plens les hem fet també,
perquè molts plens han migut ciutadans a dins-ho.
I abans jo crec que l'alcalde ha sigut
poc prudent com donar l'espai suficient
perquè aquells veïns poguessin explicar
i nosaltres poguéssim donar les raons
del que estàvem fent en cada moment.
Perquè, d'entrada,
el no tenir ordenança,
el que nosaltres fèiem eren inspeccions
de com eren les instal·lacions.
I llavors demanar-los,
si aquí no hi ha un ventilador suficient,
aquí no està prou hermètic...
Bé, hem fet fins que hem fet l'ordenança.
Clar, per fer l'ordenança
havíem de tenir aquest registre
durant un any
d'especialistes en olor.
I llavors creem...
Amb aquesta ordenança també es crea
una comissió de representants
de l'Ajuntament,
de veïnats i d'empreses i d'experts
per poder fer aquest seguiment.
Nosaltres vam...
Jo crec que fa 4 o 5 mesos
que ja tenim l'ordenança feta
i que l'hem anat ensenyant
a l'associació de veïns
i l'hem anat ensenyant a entitats i així.
I, bé, a ells els semblava
que era massa tècnica,
que era massa...
A ells es semblava
que potser la diputació
era menys concreta
i que era més flexible
i que...
Però a nosaltres ens semblava
que per Sant Jus necessitem això.
Per el que ha succeït,
que no ha sigut fàcil.
Potser hi ha alguna manera també
d'aterrar-la,
de fer-la una mica més didàctica
perquè la gent, doncs,
pugui entendre una mica més
perquè a vegades
podem entendre, no?,
aquesta molèstia dels veïns
de dir, ostres,
és que volem entendre
què és el que està posant aquesta llei
perquè a vegades
si no sabem de lleis
o d'ordenances
doncs ens pot fer una mica feixuc,
no, Isabel?
Bé, jo crec que aquesta comissió
jo crec que aconseguirà això.
El que passa és que
fins que no comencem
a posar en marxa l'ordenança
això és molt complicat.
I llavors ara, per exemple,
nosaltres la vam entrar,
la volíem entrar al juliol
i la associació de veïns va venir
i ens va demanar,
sisplau,
que la retiréssim
en el ple de juliol
i la poséssim al ple de setembre
perquè segurament
per diferents condicions
que la vam anar retrasant
d'endarrerint,
d'endarrerint, d'endarrerint,
va quedar el juliol.
Llavors l'hem posat a setembre
perquè tinguin temps
de mirar-se-la més,
fer més al·legacions,
si l'han de fer, etc.
Jo crec que no és un punt fàcil
primer perquè hi ha pocs precedents
i això és el que és complicat.
A vegades ser els pioners
té èxit,
però a vegades pots equivocar-te
també i llavors el que és important
és rectificar.
Jo crec que
a mesura que anem
tenint
l'experiència
de com usar-la,
com no usar-la i tot això,
jo crec que anirem millorant-la
i segurament, com dius tu,
serà tot molt més fàcil.
Doncs aquest era el primer
dels cinc blocs
que tenim previstos per avui.
Sí que et demanaré
en els propers blocs
que anem una mica per feina
perquè puguem comentar-ho tot.
Senzillament,
doncs ara passem a parlar
del Pla Local d'Infància i Adolescència,
el PLIA.
El ple va aprovar per unanimitat
el segon Pla Local d'Infància i Adolescència.
Quins són els eixos prioritaris
d'aquest nou pla, Isabel?
Sí, a veure,
el nou pla el que fa
és recull tot el que estem fent
a l'Ajuntament,
tot el que estem fent
per infants i adolescents,
de forma transversal,
en tots els àmbits.
I llavors,
el que fa el pla
és dir
a tots aquests,
que són coses que ja fa anys que fem,
i el que fem és
ho endrecem una mica
perquè els objectius,
perquè van destinats,
i quina és la transversitat
que es pot fer.
La novetat d'aquest pla
és que
posa a l'eix de la participació
dels infants
al centre.
Fins ara,
segurament,
hi havia
programes,
hi havia,
com es diu,
espais,
hi havia
coses,
per exemple,
reforç escolar,
espai joc,
l'espai nadó,
la xarxa 016,
que estaven molt manats
o comandats
per adults,
i la idea és que
això passi,
que els infants
hi participin,
que siguin els protagonistes,
que puguin dir la seva,
que diguin què volen ells
dels seus espais,
dels seus moments.
D'alguna manera,
extendre l'espai de participació
que ja existeix,
que fins ara té com dos blocs,
un infantil i un adolescent.
Però que passi,
el centre siguin els infants.
D'acord.
I l'altra cosa
és allò que t'he dit abans,
que sigui tot molt més transversal,
que treballem molt més
de forma transversal.
I incorporem també
coses de la taula de salut mental,
perquè en els últims anys
hi ha hagut un augment
de ple de salut mental,
sobretot a la franja 12-29.
Anys.
Sí, sí.
D'acord?
I entre els anys 20 i 25,
o sigui,
des de pandèmia fins aquí.
Hi ha hagut un augment
de psicofàrmacs en el cap,
de pronòstic de psicofàrmacs
en el cap de l'àrea metropolitana
de Barcelona,
no dic sant just.
Hi ha hagut un augment
i això ens preocupa
i per tant,
jo crec que és important.
Per tant,
els dos eixos fonamentals
són més participació dels infants
o protagonistes dels infants
i transversalitat
en tots els espais,
beques,
ajuts,
tot el que s'està fent ja
a l'Ajuntament
perquè es treballi
d'una forma transversal.
Per tant,
és més participació,
els eixos són set,
però els més importants
que és l'1 i el 7
són més participació
i més augment
de transversalitat,
organització,
avaluació del pla.
I pel que comentaves
de salut mental,
es planteja recuperar
algun servei
com per exemple
el servei enllaç
que havia funcionat
a l'Ajuntament?
Sí,
el servei enllaç,
potenciar més
el servei Connecta també,
que és un servei important
i el més important
és aquesta visió transversal,
que no només
depengui d'educació
sinó que depengui
també de salut mental,
que depengui de benestar,
o sigui,
que hi hagi més transversalitat
dins l'Ajuntament
que hi és,
però no tanta
com ens proposem
fins ara.
Doncs d'aquest bloc
destaquem aquesta transversalitat
i marxem a parlar
de l'adhesió
al pacte per la llengua,
que significa
per Sant Just,
incorporar-se
el pacte per la llengua
i quins compromisos
s'adquireixen.
Sí,
que hi hagi una persona
responsable
designada per l'Ajuntament
perquè funcioni aquest pla,
que en aquest cas
serà la regidora
de Cultura,
l'Eva Mignarro,
elaborar un pla
concret
d'impuls
del català
per l'Ajuntament,
o sigui,
per Sant Just,
crear una taula local,
en coordinació
en coordinació
de l'Ajuntament,
el Consorci
de Normació
Lingüística,
entitats i persones
a l'àmbit associatiu,
educatiu,
cultural,
econòmic,
esportiu i sanitari
per abordar els temes
de la llengua
a l'Ajuntament,
garantir
que totes les persones
que tracten
amb l'Ajuntament
puguin parlar en català
i identificar
els dèficits
que tenim
en el nostre
municipi
perquè fa
la llengua catalana.
O sigui,
una mica és,
jo crec,
el que estàvem fent
fins ara,
però posar
un focus concret
exclusivament
en què està succeint
pel que fa
a la llengua catalana.
Una línia de treball,
no?
Perquè,
com tots hem sentit
darrerament
pels mitjans
de comunicació
i per estadístiques
i estudis,
hi ha un
enlentiment
o
un focus,
sobretot
pel que fa
a infants
i a adolescents,
degut
que segurament
les xarxes
no prioritzen
el català
en cap de les mesures
i com que cada vegada
més estem dins
de les xarxes,
això ens porta
a allunyar-nos
segurament
de l'ús.
Molt bé,
doncs aquesta línia
de treball
que ens comentaves,
que encapçalarà
la regidora de Cultura
Eva Minyarro
i que en aquest cas
també preveu
que es pugui dur
a terme
aquest pacte nacional
per la llengua.
Passem a parlar
sobre la modificació
del pla general
metropolità.
en aquest cas
en relació
amb aquesta modificació
puntual
del pla general
metropolità
en l'àmbit
del Parador
i el carrer Major,
quins objectius
es persegueixen
amb aquests
canvis urbanístics?
Sí,
el que es
persegueix
és consolidar
el Parador
com
un servei
als ciutadans
de Sant Just.
El Parador
va ser
és un edifici
recomanable,
és fruit
d'un projecte
promogut
a principis
dels anys 60
per la disposició
de Barcelona
per allotjar
la primera biblioteca
popular de Sant Just
que al final
la tenim
a Can Ginestar.
Sí,
sí,
i que va ser
casal de joves
també
durant una època.
Sí,
llavors
el que veiem
per consolidar
que això
no acabi
sent
un
d'un àmbit
diferent
a l'ús
que ha tingut
fins ara
el que volem
és canviar
les
ara no em surt
l'ús
que en aquest moment
té el Pla
General Metropolità
és de zona verda
tant l'edifici
com l'espai infantil
que hi ha d'adaptament.
El parc.
I el que volem
és que sigui
per ús
de serveis
de la ciutadania
de Sant Just
i que sigui consolidat
i per tant
el que fem
és una permuta
amb un altre espai
que en aquest moment
pot ser
un espai edificable
i
canviem
aquest ús
de zona verda
del parador
en aquell part
i els canviem.
Per tant
el parador
ja no serà
zona verda
sinó
serà ús de serveis
a la ciutadania
de Sant Just
i aquell
espai
que podia ser
edificable
serà zona verda
i és un espai
que
està a la plaça
Maragall
al final
després del trinis
tombem
amb Esquerra
anant cap
al carrer Nord
hi ha un triangle
darrere d'unes cases
que ara
hi aparquen molts cotxes
allà és un espai
edificable
ara serà
una zona verda
perquè farem
aquesta permuta
perquè això
no ho podem fer
de forma gratuïta
sinó que ho hem de fer
a través de la modificació
del pla general
metropolità
de Sant Just
i aquest canvi
voldrà dir
que el parador
ara albergarà
algun espai
cívic
algun espai
per la ciutadania
com funcionarà
quan ho tinguem fet
hi tornarem a treballar
perquè realment
el fet
que hi hagi hagut
tants canvis
i tantes persones
potser
podrà ser
més d'una cosa
i acabarem
perfilant
molt bé
doncs
tanquem ara
amb altres
qüestions
volem
volem saber
doncs
com planteja
en aquest cas
el PSC
el diàleg
amb els grups
municipals
i també
amb la ciutadania
de tots aquests punts
és a dir
com pretén
el PSC
fer arribar també
a la ciutadania
tots aquests punts
que s'han aprovat
al ple del
passat dijous
Bé
ho estic explicant
per la ràdio
sí
també surt
el bolletí
i jo crec
que hem fet
molts debats
sobre
tots aquests temes
potser el del parador
és l'únic que no
però com que
aquest tràmit
del pla general
metropolità
és un
diríem
és un
un tràmit
com he dit abans
per poder
arribar a fer més coses
jo crec que
plantejarem
els usos
que sí
se li pot donar
i és un tràmit
que potser
és més a llarg termini
Isabel
sí
és un tràmit
que és a llarg termini
a vegades
jo crec que
el que succeeix
és que
des de fora
de l'àmbit
municipal
costa
entendre
tots aquests
tràmits
que es fan
per modificar
però són tràmits
garantistes
perquè estem
en un país
garantista
que les persones
que estem
en l'Ajuntament
en responsabilitats
polítiques
no podem fer
i desfer
segons ens convingui
o els interessi
o els interessos
particulars
sinó segons els interessos
al servei
dels ciutadans
i les ciutadanes
de Sant Just
i per tant
això
el que ens garantitza
és que
això es fa
de forma correcta
el que passa
que clar
tots aquests tràmits
comporten
molt d'esforç
molt de temps
molta burocràcia
que a vegades
és incomprensible
però
jo crec que
en aquest cas
les coses
estan fent
segons el que toca
Isabel Darder
portaveu del PSC
de Sant Just
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
per fer aquest balanç
del ple ordinari
del mes de setembre
moltes gràcies
a vosaltres
adeu bon dia
B burst
blanc
d'esforst
molt d'esforçar
que
dic SNJ
i
molt
gu You
i
i
i
a
a
a
a
a
a
a
a
i
en
a
on
a
a
I
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a