Escolta's la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Ara mateix, passant 13 minuts de les 11 del matí, seguim el magasí matinal, la Rambla de Ràdio d'Esvern, la Ràdio Municipal de Sant Just.
Seu sintonitzant al 98.fm i toca fer l'entrevista del dia i avui parlem amb l'Andrea Membrado, responsable del Departament de Comunicació de Solidança.
Una entitat que si no la coneixeu, doncs bé, sense ànim de lucre, que té la seu aquí a Sant Just i que promou la inserció sociolaboral amb activitats, doncs, bàsicament relacionades amb la gestió integral dels residus i també l'economia circular.
Salutem la nostra convidada. Hola, Andrea, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, moltes gràcies per convidar-nos.
A vosaltres per venir. Bé, doncs la gent coneix una mica solidança, sobretot pel projecte de gestió de residus tèxtils, Roba Amiga,
i els contenidors taronges, podríem dir que és la part més visible, malgrat tot.
També feu altres projectes, doneu serveis a empreses, ajuntaments. En quins altres àmbits, Andrea, solidança està immersa?
Doncs mira, principalment se'ns pot conèixer, tal com dius, pel programa Roba Amiga, amb els contenidors taronges,
que engloba molt més, saps que només el contenidor a la recollida del residu tèxtil, sinó que implica un projecte social
darrere amb l'empresa d'inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat social dels municipis col·laboradors.
No obstant, nosaltres tota l'activitat la fem amb altres residus, com poden ser el residu RAE, que són residus de parells elèctrics i electrònics.
Tenim una planta que s'enjusta al nostre seu, on el que fem és promoure la preparació per la seva reutilització
i fer una mica d'economia circular durant una nova vida aquells aparells que ja no estan en ús.
Durant una nova vida, aparells que estan a la venda de segona mà, amb una indica garantia i amb perfectes condicions.
També tenim una altra línia, que és amb els voluminosos, que es diuen. Són els residus voluminosos, tots aquells mobles voluminosos,
que també entren als aparells elèctrics, que es recollien als domicilis.
En aquest cas, a Sant Just d'Esver, des de fa molts anys, fem la recollida de voluminosos al carrer.
I és que segurament si dius, ai, he de deixar un sofà, un armari...
Truques a l'Ajuntament i et diuen, truca solidança i demana hora perquè et diguin quin dia ho has de treure al carrer.
Doncs aquesta gestió també la fem nosaltres.
Sempre el que fem és generar llocs de treball per a persones que són derivades dels serveis socials dels municipis
que col·laboren amb nosaltres i amb els que treballem.
I en el que aquestes persones, quan entren a treballar amb nosaltres, comencen a fer un itinari d'inserció.
L'objectiu principal és aquest, és generar ocupació i llocs de treball.
I totes aquestes persones que fan una itinari d'inserció amb nosaltres,
és un període de 6 mesos a 3 anys, per als quals estan en un lloc de treball, en un sou, en un contracte,
però també estan acompanyats i tutoritzats per tècniques d'inserció que són psicòlogues, psicopedagogues,
que els acompanyen en tot aquest procés des de la incorporació al lloc de treball
i tot el seu procés de formació que implica una formació molt forta cap on volen anar
per fer la sortida al mercat laboral ordinari, que ells puguin tornar a recapacitar-se
o a capacitar-se totes les habilitats i competències que necessiten per tornar al mercat laboral.
Tota aquesta activitat d'ocupació la fem a través de la gestió de residus, com he dit,
amb el tèxtil, el RAE, que és el ració de aparells electrònics i els voluminosos,
però també ho fem a través de la gestió de la deixelleries, que la deixelleria de Sant Just
ja fa molts anys també la gestionem nosaltres.
La gestionem la deixelleria amb un model bastant innovador en el que promovem la reutilització
dels residus que arriben, però també amb generant ocupació d'inserció laboral, tal com dic.
I més enllà d'això, tenim totes les activitats i campanyes d'educació ambient a les escoles
que ho fem a Sant Just des de sempre, forma part del programa Roba Amiga,
però Sant Just té la peculiaritat que fa més de sis anys,
durant la Semana Europea de Prevenció de Residus, que és el novembre,
fem unes campanyes de sensibilització amb els paes, que són petits aparells electrònics i electrònics.
Fem unes xerrades...
Per exemple, els mòbils.
Sí, per exemple, pot ser un mòbil, pot ser una cafetera, pot ser un microones,
ja començaria a passar una miqueta, però podria ser gran,
però en aquest cas fem part anar amb els petits aparells perquè també...
Estan més a mà...
Clar, tots els alumnes no només puguin saber com ho recuperem i com ho poden recuperar ells,
sinó que posem uns contenidors a les escoles petitets que aquella setmana poden anar portant-los.
Igual que fèiem amb la roba o fèiem aquella setmana amb els aparells.
Que bé.
I després, amb la línia de sensibilització i prevenció de residus,
que és com un valor que nosaltres fomentem molt,
ja que abans de portar-lo a gestionar correctament un contenidor,
també pots intentar reparar-lo, allargar-li la vida, fer un bon manteniment,
i tenim tota una línia de tallers i assessoraments cap a la ciutadania,
que es donen gratuïtament a la ciutadania,
en els quals ensenyem a com reparar, buscar el que falla,
i poder allargar la vida del teu aparell abans de comprar-ne un de nou.
I tot això, vam crear una plataforma que es diu Cercle0.cat,
que té un Instagram que es diu Cercle0.cat,
i allà veus totes les activitats que fem.
Tenim unes furgonetes que es diuen Reparatragia del Drac,
que van pels municipis,
i això et crea molta inquietud de la gent de dir
que si un ventilador a l'espai dius no me'n compraré un nou,
però encara fa calor,
doncs aprens a netejar-lo, a reparar-lo,
i allargar-lo la vida,
i l'any que ve no necessito comprar-me un de nou.
Tot això és el que anomeneu economia circular, no?
Sí, efectivament.
Nosaltres estem acostumats a una economia lineal,
que és producció, expracció, producció, consum i residu.
I tirar-ho, sí, sí.
Llavors, en el consum és on entrem nosaltres.
Nosaltres entrem en la prevenció dins el consum
per allargar la vida els productes, per una banda,
però per altra banda és quan tu consumeixes
i ja no li pots donar més vida al teu producte,
la roba, el moble, l'electrodomèstic,
doncs porta la gestió amb nosaltres,
que nosaltres procurarem dur la seva reutilització,
la seva reparació i recondicionament
per poder allargar la vida d'aquest producte
que té molta més vida, segurament.
I a més, fa uns mesos, al mes de maig,
vau obrir aquesta nova marca de roba vintage de segona mà,
circular, que també és un punt molt fort, no?
Clar, la veritat és que sempre ens ho reclamaven molt,
deien, les botigues de segona mà són botigues molt de barri,
ho provem al comerç local i que realment
ens funcionen superbé perquè la gent que coneix
les nostres botigues hi va molt habitualment,
però tenim un públic més especialitzat en el vintage
o més jove que deia, home, m'agrada,
trobo alguna cosa però costa trobar.
I llavors vam fer aquesta feina d'investigar,
començar a seleccionar roba vintage i amb un projecte nou
que teníem de l'agència de residus vam muntar circular,
que és la botiga que tenim al carrer Tallers de Barcelona,
que és el carrer emblemàtic de vintage,
que és la botiga social que muntar la seva botiga vintage allà.
És un esforç molt gran i estem supercontentes del resultat
que ha tingut perquè ens obre una via de dir,
nosaltres també podem entrar en tota aquesta activitat
i també podem oferir-vos tot aquest material vintage.
I paral·lelament vam dir,
doncs també ens vam anar al mercat online
i vam muntar la nostra botiga online que es diu
circularsecondhand.org, tot molt jovenil i molt internacional,
amb moltes expectatives de poder arribar a molts jocs
i on allà anem posant també tot aquest material
que tenim bastant exclusiu, marques exclusives
que al millor a les botigues no valoren tant el nostre públic,
roba vintage, més especialitzada
i una miqueta també posem una mica de tot per arribar a tothom
a uns preus molt assequibles al final
i per poder arribar ens estàvem comprant gent
de molts jocs que no esperàvem
i estem molt contentes del resultat en aquest sentit.
Parlem ara una mica de Roba Amiga perquè aquí a Sant Just
teniu una planta de 3.000 metres quadrats
en un polígon industrial d'aquí del poble.
Aquest projecte, quants anys fa, Andrea,
que es va començar i ara mateix
en quins municipis està implantat?
Doncs mira, Solidance en si va començar fa 25 anys
i ja gestionava roba, però no va ser
fins fa 21 anys que es va crear el programa Roba Amiga
juntament amb altres entitats socials
que compartíem els mateixos valors i activitats
i es va crear la cooperativa Roba Amiga.
No som només nosaltres, sinó arreu de Catalunya
hi ha diferents entitats que ens repartim les zones
i gestionem el residu tèxtil amb els mateixos valors
i el mateix funcionament del programa Roba Amiga.
Nosaltres en un inici, Solidance era molt petita
al Raval de les Begudes 25, que és on encara tenim
la nau de Solidance, que és la botiga
que és com uns encants, és preciosa, tenim de tot,
mobles, electrodomèstics, roba, i allà també
triàvem la roba i teníem tot.
Però al 2016-2017 ens vam quedar petites,
això va creixent cada cop més l'activitat,
com he dit, moltíssimes coses i llavors allà seguim
amb la botiga, però ens vam traslladar
a una nau industrial, professionalitzant molt
menys processos, amb molt més d'espai
i bueno, ja donàvem molta forma.
El 2017, amb el 20è aniversari de Solidance,
es va crear aquesta planta on ara tenim
aquests 3.000 metres quadrats de gestió
del residu tèxtil, amb un magatzem,
amb una gestió correcta, una traçabilitat excel·lent
en el que procurem donar la millor reutilització
a tota la roba que ens arriba.
Perquè parlant de números, Andrea,
quants quilos, o m'atreviria a dir, no sé si tones,
de roba recicleu i gestioneu, per exemple,
no sé si tens dades del 2022 o d'aquest primer
mig any del 2023.
Doncs ara mateix, dades del 2023 de tota Solidance
no les tinc, però les tinc de ser just.
Les he portat, que crec que és bastant interessant
saber aquí al poble com va la recollida.
No les he recollit de tot, perquè a vegades
encara les estan passant totes les dades i d'altres,
però sí que he pogut treure de ser just.
He pogut treure que l'any passat, el 2022,
es van recollir 92.736 quilos.
És una molt bona dada, sobretot perquè
nosaltres calculem els quilos a l'any.
A Catalunya hi ha una mitjana de dos i escaig
quilos a vuit anys que es recull per municipi.
Sant Just va tenir un 5,48.
Uau, més del doble, no?
Està molt bé, això vol dir que la ciutadania de Sant Just,
quan vol anar a llançar roba,
sap que té els contenidors taronges.
I això és molt interessant, perquè al final
tenim nou contenidors a Sant Just.
A Sant Just hi ha nou.
Des de quin any funcionen, això ho sabeu?
Des del 2004.
Ja és un sistema que podríem dir que la gent
està força conscienciada en veient els contenidors taronges.
Sí, la veritat és que és dels primers municipis
que es va, tot i que sol·lidant Sant Onís
i si estava a Sant Joan d'Espit, dels primers municipis
que es va començar a fer recollida va ser Sant Just.
I des de llavors, la implicació de Sant Just,
contractació i implicació en serveis ambientals
sempre ha sigut increïble.
Fem molts serveis al municipi,
i ens va molt bé, tenim la Seu aquí,
i tenim molta implicació al municipi.
I d'aquests 92.000 quilos que has comentat,
Andrea, del 2022, sabem si respecte a anys anteriors
és més o menys semblant, la línia va creixent?
La línia va creixent, però per lo general
passa a Sant Just i a tots els municipis.
Creix des de 1% fins a un 10%.
Sempre és, paulatinament va pujant.
Però hi ha un decreixement molt fort,
mai, excepte el 2020 no es compta gaire,
perquè són números bastant estranys,
perquè a la vegada gent va fer molta neteja d'armari,
i nosaltres durant la pandèmia no vam tancar els contenidors,
vam seguir fent servei.
La línia s'ha desbordat puntualment,
però després va ser un any estrany,
perquè no es va consumir tanta roba.
Econòmicament les famílies no tenien tant recursos.
No es va fer tanta neteja d'armari,
sí que a la primavera sí, però no a l'hivern.
Llavors es va notar una mica de diferència.
Aquest any no es compta tant,
tot i que tampoc va de creixer massa,
però sempre va incrementant.
I creiem que a poc a poc la gent cada cop té més consciència,
té més consciència dels contenidors,
que ja és una bona gestió,
i això és molt interessant,
que no portin la seva roba als rebuig.
I parlem de la novetat, novetat és que aquests contenidors
s'han digitalitzat, podríem dir-ho així,
en un sistema que estem esperant que ens expliquis
això de la digitalització dels contenidors.
Doncs mira, el que hem fet és un nou projecte
que hem fet cooperativament amb altres entitats,
amb entitats de Girona, Madrid i Balears,
i nosaltres a Barcelona,
que serien l'Ancana Girona, Recomadrid a Madrid
i Fundació de Xalles a les Balears.
Amb aquest projecte el que fem
és la instal·lació d'uns sensors òptics
que calculen com ha estat ocupat aquell contenidor,
i ho passen tot en una aplicació.
Nosaltres fins ara fèiem unes rutes
que estaven sempre,
si incentivàvem durant l'època de canvi d'armari,
se n'anava més vegades,
però per lo general es feien les mateixes rutes i ara,
i si un contenidor estava molt ple,
tenien el telèfon per trucar-nos
i ens donàvem a recollir-lo.
Ara mateix també estarà el telèfon,
i també seguiran les rutes,
però les farem en funció de com estan de plens.
Llavors agilitzarem molt la recollida,
serà una recollida més excel·lent
que evitarem més desbordaments
i també evitarem viatges innecessaris.
El que fem és reduir la petjada de carboni molt més
i també reduir el temps de gestió.
El que fa millorar molt la traçabilitat
i la gestió d'aquests residus,
a través d'aquesta digitalització que ens permet també
saber en quins barris s'ha recollit més
i en quins barris no perquè sabrem quins contenidors
estan més plens.
Us indiquen aquests sensors,
quins contenidors estan més plens
o no anar en uns que potser estan buits i no cal passar-hi.
És una eficiència en el temps de treball
i permet programar unes rutes d'una manera més productiva.
I qui ha fet l'instal·lació d'aquest sistema?
Els propis treballadors.
Hem rebut una formació des de l'empresa North Sands d'Holanda
que ens han vingut a formar i explicar com funcionaven.
I també aquest projecte per a nosaltres
és una aposta per a la formació en digitalització
de la nostra entitat i de les nostres entitats
ja que ells ja han rebut una formació
en la instal·lació d'aquests sensors,
en la funcionalitat, com funciona en l'app
on tenen tota l'ocupació
i creiem que ajudarà molt en la seva formació
dins la seva itinerària d'inserció.
I aquesta instal·lació ja està feta
en tots els contenidors?
Ja està feta.
Hi ha un total de 1.346 contenidors
entre les quatre entitats que ja tenen
aquest sistema de digitalització.
És un avenç molt fort per a la gestió del residu tèxtil.
Al final, sol·lidant-se en tenim 644 d'aquests
en 65 municipis.
Tot això s'ha fet entre juliol i setembre,
aquests últims tres mesos.
El projecte ja està funcionant i ja està instal·lat
a tot arreu i ara veurà els resultats
i com començar a incentivar-se aquesta gestió.
Sobretot, destacar molt que aquest projecte
rep el suport de la Unió Europea dins el pla de recuperació,
transició i resiliència financiat per la Unió Europea
Next Generation del Ministeri de Treball i Economia Social.
I gràcies a aquesta aposta,
nosaltres podem millorar molt la nostra gestió.
I ara, suposo que encara falten setmanes
per comprovar com funciona el sistema,
però anireu tenint dades.
Serà una millora en la gestió aquest any
i l'any vinent de cara a tots els municipis
a fer un anàlisi, una millora...
És que ens tindrem moltíssimes millores en el resultat,
la transició i la transparència de les dades
i una professionalització molt millor.
Doncs, Andrea, si et sembla,
hem parlat una mica de solidança,
també del projecte de Roba Amiga i aquesta última novetat
a nivell més tècnic o de digitalització.
Anirem rebent també notícies, anirem seguint també
els diferents usuaris i comptes que teniu oberts.
Per què teniu obert entre circular la botiga de moda,
el reciclatge, no?
Sí, tenim cercle 0.cat,
tenim les botigues circular i tenim el compte d'entitat,
que si qualsevol persona estigui interessada
en saber les nostres activitats fites,
els esdeveniments on anem, és treball solidari...
Allà també ho trobaran.
També fem sensibilització en aquell compte
per ensenyar a la ciutadania també a veure
l'impacte que té col·laborant a les nostres activitats.
Doncs, Andrea, que acabis de passar un bon dilluns
i moltes gràcies per acompanyar-nos.
Adeu!