Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les ones.
Ara mateix són un quart de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, passem a fer l'entrevista del dia.
Els convidats avui a l'emissora són en Lluís Casals, president de l'ONG de Sant Jus Solidari,
i també tenim en Xavi Ruiz, responsable de l'Àrea d'Amèrica Llatina del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
El proper 13 de febrer, a les 7 de la tarda, s'estrena al Cinebaix de Sant Feliu el documental El viatge d'Itza,
produït precisament amb la col·laboració del Fons Català i de Sant Jus Solidari, entre altres entitats.
Els obrim els micròfons, els saludem, què tal? Molt bon dia els dos, com va?
Bon dia.
Bon dia.
En uns dies s'estrena el documental que hem dit, El viatge d'Itza, que va sobre les persones exiliades de Nicaragua a Costa Rica.
I d'aquest país, precisament Nicaragua, n'és la protagonista del documental, l'Itza,
que des del 2020 està exiliada a Barcelona.
Com i per què va marxar l'Itza de Nicaragua?
Bé, l'Itza és filla d'un pare català i una mare nicaragüenca,
i ella va viure pràcticament tota la seva vida a Nicaragua.
I fruit de tots els fets que van succeir al país a partir del 2018,
les protestes populars espontànies que van haver-hi per demanar millores socials en tots aspectes,
vaja, amb diferents demandes que hi havia de diferents sectors socials,
doncs a partir d'aquell moment la situació a Nicaragua es va anar empitjorant,
la repressió va augmentar, i molta gent, milers i milers de persones,
van haver de sortir del país, de fugir, per diferents vies i per diferents motius,
però la majoria justament perquè se sentien perseguides.
La Itza va ser una de les que va sortir, diguem, posteriorment,
perquè crec que a partir del 2022, quan surti, s'exilia definitivament a Barcelona,
però la situació a Nicaragua ja era insostenible,
i per tant ella és una més de les víctimes d'aquesta repressió del règim de Nicaragua.
A dia d'avui, com és la situació política a Nicaragua amb la dictadura de Daniel Ortega?
Bé, la situació, per desgràcia, no es coneix prou, entenc jo,
perquè ara porto un mes aquí, jo visc a Costa Rica després d'haver viscut 18 anys a Nicaragua,
i veig que aquí les notícies que arriben sobre Nicaragua són molt poques, no?
I cal buscar-les, específicament.
La situació és lamentable, a tots els nivells.
I ara que estem veient tot el que està passant als Estats Units, no?,
i veiem les decisions de Donald Trump, que ens esparveren,
i són autèntiques bogeries, no?, cada dia quan ens llevem surt una cosa nova,
doncs el senyor Daniel Ortega fa molts anys que està fent exactament això.
I justament la setmana passada, o menys dies, crec que fa 3 o 4 dies,
ha decidit fotre fora la FAO, és a dir, l'organisme de Nacions Unides,
que s'encarrega de distribuir aliments quan sobretot hi ha emergències, no?,
situacions d'embruna.
Llavors, situacions aquestes les portem vivint des de fa molts anys
i s'estan prenent decisions que afecten directament la vida de les persones.
I, malgrat això, el discurs de Daniel Ortega continua sent que ell és molt d'esquerres
i és que són molt progressistes,
però realment estan fent polítiques reaccionàries
en contra de molts sectors de la població
que no tenen la llibertat ni d'expressió, ni de moviment, ni de reunió,
que se suposa que hauria d'haver-hi a qualsevol país democràtic, no?
Per tant, Nicaragua fa molts anys que va deixar d'haver-hi una democràcia,
ja és un règim dictatorial,
i això és el que viu la població,
haver d'estar sotmès a aquesta dictadura,
bicèfala, per cert,
no només és el Daniel Ortega, sinó que és la seva dona,
la senyora Rosario Murillo.
D'aquest règim, entenc que se'n parla en el documental, no?
Com ho viu la Itza, no?
Per què ha de marxar una mica?
Suposo que també es posa en context realment tota aquesta situació, no?
Bé, la dictadura, no?
Com viu ella aquesta situació, sent també, doncs, una noia jove?
Escolta un gos, Lluís?
No, em preferiré que ho responguis tu,
que tens més coneixement de la història d'ella.
Sí, bueno, del documental, a veure,
el que veurem a partir de dijous,
que és l'estrena mundial,
a Sant Just, tan feliu.
Tenim aquest privilegi, tu, escolta'm.
Després la presentarem també a altres municipis.
Sí.
Doncs, reflecteix, sí, la història d'Itza,
però, de fet, la Itza és el fil conductor
per poder explicar què està passant a Nicaragua,
per què hi ha hagut aquesta deriva autoritària
d'un règim que als anys 80 va suposar un somni pel món, no?
És una manera diferent d'intentar governar,
sobretot pensant en la gent,
en les necessitats reals de les persones que menys tenen.
I pensàvem que el règim sandinista
i que la revolució donaria fruits
i que seria una cosa positiva,
no només per a Nicaragua,
sinó per a tot l'entorn de Centroamèrica.
Sí.
Bé, doncs, això, aquest somni dels anys 80
s'ha acabat convertint en un malson actualment, no?
Llavors, la Itza no ve a ser altra cosa que una referència
per entendre, a partir d'una persona,
què és el que ha passat amb milers i milers
de nicarauencs i nicarauenques
que han hagut de fer el seu viatge,
els mateixos viatges,
sortir del país, buscar-se la vida d'una altra banda
i esperar que algun dia aquesta dictadura caigui, no?
Per tant, el documental, de fet, també és una reflexió
sobre com el món, i especialment Catalunya,
ha treballat amb Nicaragua
i també colze a colze inicialment, no?,
amb la revolució sandinista, amb els agermanaments
i aquí Sant Just Solidari i Sant Just Esverda
tenen un paper també molt important, no?,
en aquest procés.
I com això, doncs, ha esdevingut després
una cooperació que no podia seguir sent
de la mateixa manera,
perquè ens han tallat les ales,
ens han tancat totes les portes
per poder seguir fent aquestes relacions, no?,
de tu a tu, entre Nicaragua i Catalunya.
Llavors, aquesta reflexió també, d'alguna manera,
ens apareix en el documental.
Clar, Xavi, tu com és treballar, no?
Ara, bueno, vas passar molts anys a Nicaragua,
vivint allà, no?
Ara ho fas des de Costa Rica,
també, en certa forma, exiliat.
Com és, no?, treballar des de Costa Rica?
Bé, ens hem trobat en una situació
que no esperàvem, realment, no?
La nostra oficina del Fons Català
de Cooperació estava a Managua,
tenia un sentit que estigués a Managua,
i és precisament per aquesta quantitat
de relacions que hi ha entre Catalunya i Nicaragua
des de fa molts anys i dècades,
i nosaltres volíem seguir treballant
des de Nicaragua,
malgrat que tinguéssim unes condicions negatives.
De fet, vam aguantar fins al final.
És a dir, hi ha moltes entitats,
abans de nosaltres,
o havien estat expulsades
o se n'havien anat
perquè deien que no hi havia condicions
per treballar.
Nosaltres vam decidir quedar-nos
fins a l'últim moment,
perquè la gent de Nicaragua
també ens ho deien,
no ens deixeu sols,
no ens deixeu sols,
perquè la situació és cada vegada més difícil.
I la nostra expulsió,
doncs, bueno,
va suposar haver de reinventar-nos,
tornar a muntar la nostra oficina
a Costa Rica.
Per què Costa Rica?
Doncs perquè la majoria
de la població exiliada de Nicaragua
està a Costa Rica.
Per tant, d'alguna manera,
en aquests moments,
Costa Rica és una petita Nicaragua,
tornem a trobar tota la gent
amb qui hem treballat
durant molts anys
que està allà
i que vol seguir fent coses
per Nicaragua,
encara que sigui des de l'exterior.
Per tant,
seguim fent projectes
amb aquesta gent
i té tot el sentit del món
que la nostra oficina
estigui allà,
tot i que abasta molts països,
no només treballem
per Costa Rica a Nicaragua,
sinó que treballem
per altres països de la regió.
Lluís,
com col·labora Sant Just Solidari
amb la producció
del documental,
el viatge a Ditja?
Bé,
Sant Just Solidari
ha fet aquesta transició
que també ha exposat el Xavi
és la història,
la trista història
de Sant Just Solidari.
L'any que ve
es compleixen 35 anys
de l'egermanament,
però ja estàvem treballant abans
que arribés l'egermanament,
pràcticament portem 40 anys
i de cop i volta
ha arribat un punt
en el qual no vam poder seguir
perquè ens van treure
la personalitat jurídica
i, a més a més,
posteriorment
ens van prendre
tot el que teníem allà.
És a dir,
van fer fora
els treballadors
del centre
de desenvolupament infantil
que havien construït
i van proposar-hi
els seus parents
i amics
dels que governàvem
el local
el local
de Sodermo,
l'associació d'endermanament,
un municipal
que amb tanta feina
es va construir
des d'on
es centralitzaven els projectes
se l'han quedat,
l'han expropiat
i se l'han quedat,
etcètera, no?
De totes maneres,
nosaltres
presentem amb orgull
la tasca feta
durant totes aquestes dècades, no?
És a dir,
hi ha una universitat
amb 500 alumnes
funcionant
que la va construir
Sánchez Solidari
i hi ha un hospital
que dona servei
a una població
de 40.000 persones
que es va construir
perquè Sánchez Solidari
es va comprometre
a dotar-lo.
Bé, i com això
moltes altres coses,
projectes que jo crec
que estaven ben fets,
que retroalimentaven
i encara que nosaltres
no hi siguem,
no hi siguem funcionen.
I ens trobem, doncs,
que tenim que marxar
el nostre...
I una via
que ens va semblar coherent
és continuar treballant
amb les dones
de Nicaragua
però aquest cop
des de Costa Rica.
Hi ha més de 200.000
200.000 exiliats
a Costa Rica,
bona part majoritàriament
bona part d'ells
de dones
i vam començar
a treballar
amb un grup
de dones
autoorganitzades
que treballaven
per la seva subsistència
per mantenir-se
per mantenir-se
allà,
que és la Red de Mujeres
Piroleres
i ha sigut
un embrió
a través del qual
doncs hem començat
a construir
una contrapart
allà
per poder treballar
per poder treballar
amb elles
treballant
a Costa Rica
i amb el cor
a Camuapa
per veure
quan podem tornar.
I s'han anat fent passos.
Actualment ja té
personalitat jurídica
en l'Associació
d'Esperanza
i ara ja té
personalitat jurídica
a Costa Rica
i ja podem treballar
d'una forma
directa
i llavors
arriba l'oportunitat
amb el Fons Català
doncs de participar
en un documental
que és el documental
de la nostra història
és el documental
de la història
de Sant Jus Solidari
i a més a més
doncs
hi ha una oportunitat
que és que la segona
aquest documental
és la primera part
després hi ha
la segona part
que es filmarà
a Costa Rica
que la Itza
viatja
a Costa Rica
doncs
fa aquest viatge
que té tant
de significat
es retroba ja
amb la seva mare
etc.
i quan l'equip
de filmació
doncs
aterri a Sant José
i faci la seva feina
també aprofitarem
aquesta sinergia
perquè film
faci un curt
un curt
de pocs minuts
del projecte
de Sant Jus Solidari
del que estem fent allà
llavors tot quadre
tota ajuda
té sentit
el viatge a Itza
és el viatge
de Sant Jus Solidari
hem estat
som
l'entitat
està exilada
a Costa Rica
amb ganes
de tornar
a Nicaragua
respectant el dret
de tothom
pugui anar
on vulgui
l'exilat
és diferent
del de
de la persona
emigrada
per
per recercar
unes millors condicions
de vida
i no nego
que ningú tingui
aquest dret
l'exilat
l'exilat
està allà
perquè no té
cap més remei
i vol tornar
la seva il·lusió
i el seu treball
i la seva esperança
és retornar
retornar al país
això és el que
també
vol fer
Sant Jus Solidari
per això ens ha semblat
molt escaient
participar
en aquesta
magnífica idea
que va tenir
el Fons Català
de Cooperació
i que ara
estrenem
a Cine Baix
que també és el Cine
de Sant Just
com vau conèixer
la Itza
nosaltres no la coneixem
la Itza
Sant Jus Solidari
coneixem el projecte
i coneixem
la idea
i coneixem
ens vam reunir
amb la directora
de la pel·lícula
i amb el Xavi
doncs vam
començar a parlar
i vam veure
que podíem
que podíem
unir esforços
i vam decidir
doncs
que amb molta il·lusió
doncs
després de trobar-nos
amb la directora
i explicar-nos
la seva idea
i a més
una persona
que ha fet
documentals
de qualitat
com el de
l'hora violeta
sobre la Montserrat Roig
un dels més significatius
de la seva trajectòria
vèiem que
el projecte
tenia consistència
tenia qualitat
i era un projecte
que enllaçava
perfectament
amb la nostra història
i per això
vam decidir
participar en la producció
amb una petita
amb una petita part
que no som pas
el producte
més important
és el fons
que de la cooperació
Sí, en el meu cas
jo vaig conèixer
el pare
de la Itza
això apareix
també en algun moment
del documental
perquè el pare
el Moisés López
era una persona
perquè va morir
fa uns anys
era una persona
que estava molt involucrada
en la cooperació
durant un temps
va estar treballant
en una cooperativa
vinculada
al front sandinista
i va fer una tasca
extraordinària
amb temes
de plantacions
de diferents productes
típics d'allà
i donant suport
als petits productors
i després
va treballar també
un temps
donant suport tècnic
al tancament
del vertedero
que diuen allà
d'escombraries
de Managua
que és una gran
muntanya
de brossa
constant
plena de nens
i gossos
i zopilotes
que són aquests ocells
voltors
de color negre
que sempre hi ha allà
i la veritat
és que ell va fer
una tasca
de cooperació
també molt important
ens vam conèixer allà
i jo de fet
la seva filla
no la coneixia
perquè teníem
una relació professional
amb ell
res més
i bueno
una amistat
i a partir d'aquí
i a partir del coneixement
de la Neus
la directora
de veure's amb la Guitse
aquí a Barcelona
doncs va començar
a tirar del fil
i va veure
que allà hi havia
una història
molt interessant
que ens vinculava
Catalunya
Nicaragua
diferents generacions
llavors
a partir d'aquí
comença la història
llavors
se n'entén una mica
de la nostra expulsió
de Nicaragua
i del que va passar
amb entrevista
i a partir d'aquí
comença
a veure
que hi ha un guió
al darrere
i això ha acabat
doncs
amb aquesta primera part
del documental
com deia Lluís
que tindrà
una continuïtat
però de moment
presentem
aquesta primera part
llegeixo
que l'entitat
executora
de l'audiovisual
és l'associació
de periodisme
fora de quadre
que és
una entitat
sense ànim de lucre
que des de fa
uns quants anys
ja
des del 2003
treballa
per la cultura
de base
transformadora
sobretot
en producció
de documentals
la directora
entenc
que forma part
d'aquesta associació
l'associació
de periodisme
fora de quadre
correcte
la pel·lícula
està rodada
amb un equip
de professionals
majoritàriament
dones
cosa que entenc
que també
vol donar
aquest reforç
en el talent
femení
amb professionals
que també
estan exiliades
de Nicaragua
tot això
també
es vol posar
en valor
no sé si
és un aspecte
que la directora
voldrà parlar-ne
també
quan es faci
la presentació
del Cine Baix
suposo
de fet estarà
oberta
a la participació
també del públic
de preguntes
serà una cosa
participativa
i sens dubte
que el fet
que la major part
de les persones
que estan darrere
d'aquest documental
i davant
perquè també
la Itza
és protagonista
també vindrà
i també vindrà
doncs
efectivament
això és un fet
important
perquè també
ho deia Lluís
la majoria
de gent
que surt
del país
són dones
que han de seguir
portant endavant
una llar
perquè la situació
del país
no té altra sortida
que aquestes persones
refacin
la seva vida
fora
de la seva llar
però
amb fills
amb nens petits
homes
que han de buscar-se
la vida
també treballant
al camp
i que pràcticament
no poden estar
a casa
situacions molt complexes
que fa que les dones
sempre
ha sigut així
però continua sent-ho
siguin realment
les persones
protagonistes
de la vida
de Nicaragua
i jo
m'emociona
cada vegada
que penso
en determinades dones
amb qui hem treballat
nosaltres
que
gràcies a elles
han sortit
els projectes
i pràcticament
han sigut sempre
les protagonistes
també de la cooperació
per tant això
ho reflecteix
d'una manera
també el documental
Clar
en el cas
de la Itza
per exemple
ell ja s'ha quedat allà
a Costa Rica
exiliada
o potser estar a Barcelona
totes les dones
que s'han exiliat
de Nicaragua
s'han quedat a Costa Rica
allà fent feina?
No, la Itza està a Barcelona
i en principi
es vol instal·lar aquí
perquè de fet
buscant feines
doncs
una persona
al final
acaba vivint allà
on realment
pot treballar
però la seva intenció
és quedar-se a Barcelona
la migració
exili
sol·licitud de refugi
que és el que fan
al final
les persones
que han de marxar
per força
de Nicaragua
majoritàriament
es fa a Costa Rica
per proximitat
perquè tothom
vol tornar
perquè tothom
creu que
estan allà al costat
doncs serà més fàcil
el dia que passi alguna cosa
poder creuar la frontera
però després
hi ha un nucli important
també de persones
que han acabat
als Estats Units
i també a Catalunya
en tenim unes quantes
i amb aquestes
també tenim
una certa relació
veient exactament
quina és la seva situació
i veure què podem fer
també per donar-los suport
Com és la situació
ara mateix
d'aquestes persones
haver guanyat
Donald Trump
sent el president
dels Estats Units
això
una mica lligant-ho
amb l'actualitat
d'avui per avui
per dir-ho així
com
com afecta
aquest tema
Comentàvem
justament
venint cap aquí
cap a la ràdio
la situació
ara
és d'alerta màxima
perquè
moltes d'aquestes persones
van entrar
als Estats Units
amb programes
que els permetien
estar
durant un temps
determinat
i durant aquest temps
a més a més
podien treballar
i per tant
tenien una situació
relativament estable
dins del que cap
ara
amb les noves disposicions
de Donald Trump
que no sabem
si seran realment
les disposicions
del govern
dels Estats Units
perquè clar
aquest senyor
es lleva cada dia
diu una cosa
i signa una cosa
però després
hi ha gent
que li està dient
que potser
no s'ha d'arribar tan lluny
però en aquests moments
per tot el que ella ha dit
se suposa
que tots els programes
que tenien
no només persones
de Nicaragua
sinó també
de Venezuela
de Cuba
dels països
tots aquests programes
quedaran anul·lats
o quedaran paralitzats
de moment
per tant
tots queden
en una situació
al·legal
en què se suposa
que van entrar
legalment
però que ara
d'un dia per l'altre
deixen de tenir
aquests mecanismes
de suport
que tenien
llavors
la situació
és de molta inquietud
jo també parlo
amb molta gent
que està als Estats Units
i tothom està
en la mateixa situació
no saben què fer
no saben si quedar-se
i esperar
i veure si hi ha
noves resolucions
o si en algun moment
pot entrar
la migra
que diuen ells
també allà
a casa seva
i emportar-se
els deportats
i el gran problema
amb Nicaragua
és que molta d'aquesta gent
no podrà tornar al seu país
perquè no els acceptaran
cada dia
hi ha una mitjana
de 20 persones
que no poden pujar
als avions
amb destí a Nicaragua
avions comercials
parlo
persones que no poden viatjar
perquè el govern
quan revisa
la llista de passatgers
diuen aquest, aquest i aquest
no poden entrar
i per tant
molta de la gent
que està als Estats Units
si va deportada
no podrà entrar
a no ser que hi hagi un pacte
entre el Trump i l'Ortega
però vaja
no sabem què pot passar
però molta gent
no pot tornar al seu país
o se sentirà insegura
si torna al seu país
malgrat la gent entrar
per tant
és una situació
realment molt molt complicada
ja per anar
per anar tancant
a la fitxa del documental
també hi ha institucions
sòcies
que hi han participat
com ajuntaments
de Vegas
de Sant Boi
de Sant Pere de Ribes
de Vilafranca
de Viladacans
com hi han participat
en l'audiovisual?
Bé, doncs
són ajuntaments
que en algun moment
també han tingut relació
amb Nicaragua
ja sigui via Germanament
o perquè tenen projectes
de manera constant
a Nicaragua
o tenien
i aleshores
s'han sentit
molt implicades
molt interpel·lades
per aquest documental
i el que fan
en aquest cas
és una aportació econòmica
a través del Fons Català
de Cooperació
el Fons Català
no és una altra cosa
que una associació
de municipis
dedicada a la cooperació internacional
llavors
aquests ajuntaments
que esmentes
són socis del Fons
i han decidit
també fer una aportació econòmica
i esperem que això
es mantingui
per la segona part
del projecte
perquè implicarà
portar tot l'equip
cap a Costa Rica
i això lògicament
també té un pressupost important
però estem convençuts
que la majoria
d'aquests ajuntaments
i fins i tot altres
s'acabin sumant
també per acabar
tota aquesta tasca
que estem fent
Clar, la producció
del documental
entre Catalunya
i Costa Rica
això haurà estat
potser un procés
més costós
potser de moure
un equip
de persones
serà
això encara no s'ha fet
hi ha unes breus imatges
quan acaba el documental
quan es veu
Costa Rica
i es veu
el Parc de la Merced
que és on es reuneixen
els niques
cada dia
per buscar feina
o per simplement
veure's
i trobar-se
i xerrar una mica
i amb aquesta imatge
es tanca
la primera part
del documental
i a partir de
que es prou
queda oberta
la segona part
queda segona
és un continuarà
perquè
això
la Itz ha de viatjar
ha de viatjar allà
d'algun moment
i fer aquesta feina
també emocional
de retrobar-se
amb la seva gent
que és la majoria
està allà
i això serà
la segona part
Molt bé
Lluís
et queda el repte
de la presentació
del dia 13
que tinc entès
que està
a les teves mans
Sí
però amb tota
la humilitat
jo simplement seré
el conductor de l'acte
però
les persones
que
nosaltres tenim
una participació
col·lateral
i
podríem parlar molt
de la història
de Sant Jus Soledari
i Nicaragua
però no és el motiu
no és el motiu
d'aquesta trobada
simplement
doncs
hem participat
en la gestió
de l'estrena
i acollir
a Sant Jus
l'estrena
doncs
és un orgull
i és
i una satisfacció
el poder-ho
el poder-ho fer
i estem contentíssims
no
i
les persones
doncs
es preveu
que intervindrà
inicialment
l'alcalde de Sant Jus
i el Xavier
en nom de
del Fons Català
i després
hi haurà un fòrum
en el qual hi haurà
la directora
m'imagino que també
la productora
fora de quadra
sí
hi ha diferents persones
doncs
que han participat
a la pel·lícula
i jo
doncs
simplement
humilment
faré de
de moderador
d'aquest acte
de conductor
perfecte
doncs
moltes gràcies
per haver passat
aquests minuts
aquí a Ràdio d'Esvern
esperem amb ganes
el dia de l'estrena
segur que va molt bé
i serà una sessió
molt profitosa
potser complementar
que qui vulgui
a través de la web
de Cinebaix
es poden comprar
es poden comprar
les entrades
molt bé
les entrades disponibles
a la web
a la web
de Cinebaix
pel mòdic preu
de 5 euros
fantàstic
molt bé
doncs gràcies per venir
que acabeu de passar
un bon dia
i que vagi tot molt bé
el dia Tritza
gràcies a vosaltres
adeu
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
Fins demà!