I ara seguim amb les entrevistes que hem estat fent aquests dies.
De fet només li hem fet a la Daniela Fumador.
Ens queda pendent l'entrevista a la Roma que la tinc ja a l'estudi de ràdio
i aquest divendres també la farem a la Nerea Cooper
perquè les tres les tindrem aquest dissabte, dia 30 d'abril a l'Ateneu de Sant Just,
a les 7 de la tarda, amb aquest nou cicle,
que el cicle de la Virse ja fa algunes edicions que existeix,
però tindrem la tercera edició i començarà precisament aquesta edició aquest dissabte.
Hola Roma, què tal? Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
La Roma és la primera vegada que està aquí a la ràdio.
És molt joveneta, és d'aquí de Sant Just.
De fet, les tres sou de Sant Just, Roma.
Sí, sí, la veritat és que quan em van dir que la Daniela i la Nerea cantarien,
doncs jo les coneixia una mica al poble
i a les hores quan m'ho van dir, doncs jo ja les vaig conèixer bé.
Fins i tot molt guai, sí, sí.
Escolta'm, com et sents després que t'hagin dit
va, hauràs de cantar aquí a Sant Just, que és el poble on vius,
et fa coseta, et fa una mica de vergonya, tens ganes?
No, vergonya, mai he tingut vergonya, la veritat.
La veritat.
Jo sempre m'he posat a cantar al carrer,
a gent que feia dues hores potser que havia conegut,
a les hores, doncs, a mi vergonya gens una mica,
però clar, quan em van dir que cantaria i ara teniu,
doncs em vaig quedar al·lucinada.
Segur que has cantat en altres llocs a Sant Just també?
En fires o en...?
Sí, bueno, la meva mare té una escola de dansa
i alguns cops que feia festivals cantava jo.
Però així, concert, concert allà, mai, mai.
Aquest és bastant oficial, no?
Sí, sí, aquest és bastant oficial, sí, sí.
Tu, Roma, estàs aprenent en alguna escola,
o ets autodidacta, com ho combines, això?
Com aprens?
A veure, jo crec que soc autodidacta
perquè jo em sento una cançó, busco el to
i ja la començo a cantar i tota la vida
he cantat així, vull dir que.
Doncs això realment és molt atrevit,
perquè sense que hi hagi ningú darrere
que t'estigui guiant o que t'estigui...
Això ho has de millorar.
Sí, sí, la meva mare des de petita
que m'ha posat cançons i sempre m'ha estat ajudant
i vinga, va, senta't aquesta, que aquesta t'agradarà molt,
o senta't l'altra. Aleshores va ser tot,
gràcies a la meva mare i a la meva família, sí, sí.
Hi ha algun instrument que t'acompanyi?
Sí, jo feia uns anys, volia que m'acompanyés una mica
perquè està molt guai cantar també a capela,
però d'acompanyament va molt millor.
Toco el piano, des de fa uns quatre o cinc anys
toco el piano.
I el piano també entenc que l'aprens a forma autodidacta
o hi ha algú que t'ajudi amb el tema dels acords?
No, sí, amb el tema del piano sí que tinc una professora
que m'ajuda molt bastant, sí, sí.
I per exemple, aquest dissabte, les cançons que cantis,
les has escollit al repertori amb ajuda d'algú
o són les cançons que tu vulguis cantar?
Bé, són les cançons que porto cantant
tota la meva vida, aleshores vaig elegir
les que per mi tenen un significat bastant ample
i sí, sí, doncs les vaig elegir jo.
Molt bé. I escolta'm Roma, també et coneixem
perquè fa uns anyets et vas presentar
un programa de televisió
i et vas donar a conèixer bastant, diguem,
a través d'allà, ho podem dir, és la Boz Kids.
Com va ser la teva experiència?
Bé, doncs jo des de feia uns anys
que jo li estava assistint molt a la meva mare,
sisplau, vull anar a la Boz Kids, sisplau,
apunten, apunten, apunten, i clar, la meva mare
de la tele i així sap de què va
i que hi ha coses que són més complicades
i que costen més i coses així.
Potser li feia por posar-te una mica
en aquest mundillo.
Sí, bueno, més que por, la tele
és com tot una mica mentida, tot, val?
Les coses són més complicades.
Hi ha molt de show i molta actuació.
Que eres molt petita, Roma, què tenies?
Tenia 9 anys.
Vaig estar molts anys, sisplau, sisplau, sisplau,
i la meva mare, vinga, va, d'apunto.
Però va ser una experiència bastant guai, la veritat.
A part de cantar, Roma,
a nivell artístic també has tocat més pals,
vull dir, no sé si també balles,
per exemple, a l'escola de la teva mare
i també t'hem vist a la sèrie Merlí de TV3.
Sí, la meva mare és professora de dansa,
com he dit abans, i tota la meva vida
he ballat a la seva escola.
Aleshores també ballo
i després vaig sortir a la sèrie Merlí
a l'últim capítol, la tercera temporada
l'últim capítol, i va ser clar.
Va ser ja bomba.
Aleshores va ser tot molt ràpid,
sí, sí, però va estar molt, molt, molt xulo.
Jo crec que ens hem de quedar amb tot això, Roma,
que tu ho has viscut de forma molt sana,
sempre passant-ho molt bé, i en un ambient
que tu t'has sentit molt a gust,
que jo crec que això també és l'important.
O sigui, per mi això ha sigut superpositiu,
ha canviat totalment la meva vida,
i em van ajudar molt, molt, molt.
Tot això ho estàs combinant ara amb estudis,
perquè tu estàs estudiant a l'institut?
Ara estic al Madre Sacramento,
que està aquí al costat de Sant Just.
Com portem els estudis?
Complicats, sí.
A mi el tema d'estudiar no és el meu.
Bé, a cadascú se li donen millor unes coses
i a les altres hi ha gent que té més talent,
que se li donen millor temes més artístics,
altres més coses de lògica...
És que a mi em passa això.
Des de petita em preocupava que això de mates
no em surti, i els altres sí.
Aleshores tenia que anar reforç i em sentia malament,
però després deia que no sé poder tenir tot en la vida,
perquè canto molt bé i ho faré servir això,
i mira, no em surt estudiar.
Potser el que faci molt bé,
aquí se li doni molt bé l'àlgebra,
potser es posa a cantar i no dona una nota al pal.
Tinc amigues que diuen que tu cantes molt bé,
però després el tema dels estudis i jo.
No es pot tenir tot.
Pel que fa als estils musicals,
en quin estil més t'identifiques
o t'agrada més cantar?
Doncs a mi m'agrada més cantar el jazz,
la meva mare sempre m'ha posat música negra,
Aretha Franklin, Frank Sinatra, Amy Winehouse...
Sempre m'ha posat d'aquests.
Jo el creix amb aquestes cançons
i després el meu avi que també li agradava.
Va ser tot de la família,
quasi tots els membres,
doncs sentint música d'aquesta
i la veritat és que més m'identifico.
I tu quan t'has de posar a cantar,
trobes una cançó que t'agrada i dius
que m'agradaria cantar-la.
Te l'emportes al teu terreny
o intentes fer-la el més semblant possible
que els cantants?
Això com t'ho planteges?
Doncs me la sento molts cops.
D'allà trec la melodia, la lletra.
Després m'agafo la traducció de la lletra
per posar-li l'amor.
Són diverses coses
que després fa que sembli que sigui teva.
Això és important,
perquè ens posem a cantar cançons
que no sabem ni el que està dient.
No sé ni si estic dient que s'ha mort algú
i quina pena em fa o és que estic molt enamorada
i visca l'amor.
Vull saber una mica realment què diu.
Ens pots avançar algun dels temes
que cantaràs aquest dissabte?
Doncs cantaré un tema que també va cantar
Frank Sinatra, que es diu I Wish You Love.
Després també cantaré
Fly Me To The Moon, un altre del Frank Sinatra.
Veiem que t'agrada el Frank Sinatra.
M'agrada molt el Frank Sinatra.
I tocaré també el piano.
El piano de Cuaulda la teniu?
Quin honor, tocar aquest piano.
Em van dir que vingués i el proves una mica.
Quan el vaig veure em vaig enamorar.
Jo no sé quin piano deus tenir a casa.
Jo entenc que un piano d'aquells no deus tenir al menjador.
No, no tinc un piano d'aquells.
L'emoció de veure'l també va ser...
Va ser molt heavy.
A més és que és un piano de cua,
però és un piano de cua molt gran,
que està en l'escenari.
Molt bé.
Roma, hi ha algú que t'ajudi
abans de sortir a l'escenari,
ja sigui en aquest concert o en altres que hagis pogut fer?
Hi ha alguna tècnica que utilitzis
o alguna cosa que t'ajudi a estar més serena?
Jo faig servir diverses coses.
Tinc la meva mare que sempre...
És fonamental.
És la que sempre em diu que no et preocupis,
perquè tu sempre et poses nerviosa però després et surt bé.
I després també el tema de respiració.
També ho practico molt.
Inhala, exhala. Molt bé.
Respira tot, sortirà bé.
Sempre amb pensament positiu, la veritat.
Roma, ha estat un plaer tenir-te aquí a la ràdio.
Et desitgem moltíssima sort
i molts ànims també, de cara al dissabte,
que les 3, tant tu com la Nerea i la Daniela,
molt bé, ets la meva joveneta.
La veritat és que és un plus,
que senten joveneta i et posis damunt de l'escenari,
a cantar i a tocar el piano.
Res més, que acabis de passar bona tarda
i ens veiem el dissabte.
Moltíssimes gràcies. Adeu.