Ràdio Tosbert 98.1
Ràdio Tosbert 98.1
Estem a la segona hora de la Rambla
i ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia.
Avui la nostra convida d'aquí a l'emissora
és la Silvana Vogt, una d'aquelles figures
que han fet en el món del llibre
un espai viu de trobada i també de creació.
Ell és nascut a Morteros, a Argentina, l'any 69
i la seva trajectòria vital i literària l'ha portat fins a Sant Just
on des del 2016 regenta la llibreria que el llibre té.
Té una trajectòria que combina realment l'escriptura,
l'ensenyament, la passió també per compartir lectures
i a més a més aquest 2025 ha estat una de les 13 seleccionades
d'entre 273 propostes
per participar a la prestigiosa Residència Literària Finestres.
És una iniciativa que és de la Fundació Finestres
i bé, per creadors i creadores.
A més a més, té la recent publicació del seu segon llibre
El fino arte de crear monstruos.
Amb ella ara parlem de literatura i de processos creatius.
Silvana, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Enhorabona, Silvana, primer de tot per la Residència
perquè, clar, des 273 propostes n'han agafat, no sé si eren 13, no?
Sí, impressiona una mica quan escoltes el número, sí, la veritat.
És una alegria immensa i una sensació de confiança.
Vull dir que, a més, un escriptor el que més necessita és temps
i un lloc tranquil per tancar-se amb les seves cavòries
per poder tirar endavant un projecte literari
i és dels regals i de la sensació més gran que pots tenir
quan gent que també està en el món literari
et dona això, justament, un lloc i un temps per tancar-te a escriure.
A tu, Silvana, no sé, com vas conèixer aquesta residència, no?
I què et va empènyer a presentar-t'hi, també?
Mira, des del primer dia, perquè, a més a més,
està relacionada amb la llibreria Finestres
i llavors com llibretera, bueno, tots els llibreters
mirem uns altres llibreters i unes altres llibreries
i és una de les capceleres, de les llibreries més importants que hi ha
i, sobretot, quan vaig veure, a mi una de les coses que més m'emociona
i que em fa sentir una satisfacció molt gran
és la gent que ha passat per la residència Finestres.
Leila Guerriero, d'aquí de Sant Just, la Irene Pujada,
que ens anem seguint els passos perquè jo vaig guanyar la beca Montserrat Roig
de l'Ajuntament de Barcelona i vaig anar a escriure al monestir de Pedralbes
i al cap d'uns anys la Irene també va estar al mateix lloc.
I ara ella va fer fa un any, em sembla, amb la Mariana Enríquez,
que hi té temps, sí, que hi té temps, i ara vaig jo, vull dir que...
Però és això, vull dir, des del primer dia que vaig veure que hi havia aquest lloc
amb aquest prestigi i, sobretot, amb la gent que havia passat per allà,
insisteixo, des de Mariana Enríquez a Leila Guerriero, dues argentines,
com jo, que admiro absoluta i profundament,
i no pensava presentar-me, vull dir que són aquestes coses que de vegades
a un li fa, bueno, encara em falten galons, no?, per presentar-me.
Però tenia un projecte que estava bastant avançat
i sortia al meu llibre, sabia que la promoció d'un llibre
és bastant dura a l'hora de tenir una llibreria
i havent de fer promocions i clubs de lectura
i voltar per Espanya, perquè el llibre és en castellà,
llavors aniré a Madrid, a Valladolita,
a una llibreria que estimo a Salamanca, a Letras Corsàries...
I llavors era això, deia, si no aconsegueixo creure
en aquest projecte que tinc entre mans,
el llibre que acaba de sortir publicat,
El Fino Art de Crear Monstros,
m'enjarà tot el temps que tinc per a mi i per escriure.
Llavors vaig dir, ho provo.
I... extraordinari.
I aquest projecte que ens parles és un projecte que està ja definit?
Sí, sí, sí. Bueno, estava definit mai, no?
Fins que no arribes al punt final i a l'última versió no ho saps mai.
Però sí que hi ha...
Encara no tinc moltes pàgines escrites,
però sí que tinc cap a on va la cosa,
però no diré res.
No, ja, ja, ja, ja m'ho imagino, home, ja m'ho imagino.
Entenc que llavors us podeu presentar en aquesta residència literària
si porteu la presentació d'algun esbós o presenteu aquest projecte, no?
Sí, sí, has de presentar, sí, un projecte i, bueno,
avaluen això d'un currículum, un projecte, una carta de motivació
i això triant entre... hi ha un jurat que elegeix tot i que mira, suposo, el currículum i...
Un projecte que entenc que serà un futur llibre o no té per què ser-ho?
Sí, sí, sí, sí, en el meu cas sí, sí, sí, sí, clar, clar.
I quan?
Si tot va bé, clar.
Bueno, clar, home, esperem que sí.
I, òbviament, no és que tu en un mes pots escriure un llibre sencer.
Bueno, si més no, jo no conec cap escriptor que en un mes pugui fer un...
Per això, vull dir que tu tens que presentar un projecte amb, no sé,
el meu crec que tenen 30, 30, 40 pàgines, no ho sé, i és això, no?
Continuar escrivint i jo sé que a l'octubre tinc un mes sencer
només per dedicar-me a l'escriptura, al meu món literari, a la meva ficció,
que no estarà interceptada per cap altra cosa de la vida quotidiana,
ni la feina, la libreria, ni res.
A més a més, el luxe de poder compartir la casa amb tres escriptores més,
escriptores o escriptors, no ho sé, amb els que després dines i sopes
i pots parlar amb ells dels teus problemes narratius o dels llibres que estàs llegint.
Vull dir, aquest mes de convivència, de conviure amb uns altres escriptors,
és també un regall i em sembla una idea fantàstica d'aquesta residència.
Saps ja quan la faràs? És a dir, quan estaràs fora?
A l'octubre.
A l'octubre? Sí.
Llavors, què passarà que el llibre té l'octubre?
Estarà a l'Arnau Cònsul i...
Amb ajuda extra, no?
Amb ajuda extra i sí.
Molt bé.
Tu t'imagines com serà o com pot ser la teva rutina literària allà al...
Escriure tot el dia i mirar el paisatge i...
A més a més, el meu projecte té molt a veure amb un paisatge molt diferent
al de la Costa Brava i m'interessava justament això,
la justaposició del paisatge que jo estic escrivint amb unes criatures,
amb animals més de la Mesopotàmia argentina,
però a la vegada té un rerefons del paisatge.
No és el tema principal, però sí que el paisatge i els animals
de la Mesopotàmia argentina tenen molt a veure, són gairebé protagonistes
i la contraposició absoluta amb el paisatge i la fauna i els animals d'aquí.
I llavors, realment és com somniat per mi,
perquè vull dir, la residència de Pedralbes també va ser...
Jo estava escrivint el fin d'arte de crear monstruos
que està atrevesat per la Bíblia.
Vull dir, és una nena que le té por a l'apocalipsis
perquè a l'escola legeixen la Bíblia i legeixen l'apocalipsis
i llavors està obsessionada amb la fin del món, amb l'apocalipsis
i em va tocar la residència justament al monestir de Pedralbes.
Vull dir que fantàstic.
I ara amb aquesta és el mateix, és com que tot tanca.
Jo estic escrivint sobre la natura i necessito la contraposició de paisatges
i em toca en la masia aquella mirant el Mediterrani i fantàstic.
Fins a quin punt, Silvana, creus que estar en contacte amb la natura
o el silenci també pot influir en la teva manera d'escriure?
Sí, però quan ens tanquem a escriure és silenci i és...
Sí, potser no és natura perquè de vegades escrius en un estudi
i tancat en quatre parets o així, però la natura, vull dir que quan escrius
sí que surts del teu lloc on estàs escrivint i veus el paisatge al teu cap.
O sigui que sí, però no serà diferent a quan en tanco a escriure.
Sí serà diferent en el sentit que justament com estic escrivint sobre això
ho tindré al davant.
I no serà una distracció perquè de vegades segons quins llocs
te toquen per escriure, costen molt.
Home, hi ha fotografies del lloc on es fa la residència
de la Fundació Finestres?
I home, és un lloc, com hem dit, de la Costa Brava
realment en un entorn idíl·lic solitari
on, bueno, el que hem dit no, és que s'hi respirarà tranquil·litat, silenci...
Sí, i la vida quotidiana no entrarà a dins de...
Vull dir, és això, no?
Els horaris, la responsabilitat, l'abugada, la llibreria,
a l'hora d'agafar el tram, ara, què és el que necessitem?
Insisteixo, com hem començat aquesta entrevista,
què necessito un escriptor per poder escriure i tirar endavant una obra?
les condicions per fer el seu ofici, per posar el seu cap al servei d'una obra,
d'un llibre, i això és extraordinari.
Has pogut parlar amb altres autors o autores que també hagin estat seleccionats?
No, vull dir, sí amb la Irene, que ja va estar,
però no amb la gent que conec un argentí que es diu Federico Falcó,
que és un escriptor que segueixo molt i que m'agrada molt,
que té les seves obres publicades aquí a l'editorial Les Afueres,
i sé que ell ha estat seleccionat, però no sé si coincidirem.
i sé que hi ha molts escriptors d'Argentina, d'Uruguai i em sembla que de Colòmbia.
Crec que hi ha una catalana i no he pogut,
perquè també amb això, amb la promo del llibre,
no he pogut encara ni tan sols fer-me el càrrec
que m'han donat aquesta oportunitat meravellosa.
Molt bé.
Tens alguna expectativa concreta per això,
amb els resultats del projecte literari,
o simplement vas allà una mica a trobar-te, no?,
i a poder escriure,
o tens marcats ja objectius que vols fer?
Espero tenir enllestit un...
Vull dir, tenir enllestit el que crec que serà el llibre,
perquè com el tinc bastant avançat i sé que tinc...
Vull dir, saber què tinc a l'octubre per fer aquesta feina
i que només me dedicaré a això,
això m'empenya durant aquests mesos que falten
marcar-me molt que el llibre,
que el Fino Arte del Crea Monstro i la llibreria i tot el...
Bueno, a més a més el meu viatge és a Argentina
perquè tinc els pares a l'Argentina i viatjo molt sovint
que això no ha de passar per damunt del nou projecte.
Vull dir, prioritzar.
Vull dir, em serveix molt per prioritzar això,
per prioritzar l'escritura,
perquè a l'octubre tindré una oportunitat d'or
per tancar, si més no, el primer esborrany
o avançar molt en el primer esborrany
del que serà el proper llibre.
El Fino Arte de Crear Monstros, Silvana,
el tens aquí davant, encara no n'hem parlat del tot,
i ho hem de fer.
És el teu segon llibre,
l'has publicat recentment,
com va néixer aquesta història?
Ja sabem que l'has escrit
en la residència que ens has comentat de Pedro Alves,
però com ha estat el procés?
També una mica suposo que
ja hi havia alguna idea abans d'anar...
Sí, és un llibre que em va portar molt de temps,
17 anys.
7 anys, eh?
17.
17?
Sí, però té una explicació.
Un llibre de ciento i pico páginas,
dice Tanya,
la escriptora més lenta del món.
No, jo estava escribint
El Fino Arte de Crear Monstros
i vaig haver d'aturar l'escriptura d'aquest llibre
per escriure l'altre llibre que vaig...
El primer que vaig publicar,
que és La mecànica de l'aigua,
en català.
Vale.
Llavors, aquest,
El Fino Arte de Crear Monstros,
l'estava escrivint en Argentia,
en la meva llengua materna,
i La mecànica de l'aigua,
però la forma en què jo havia viscut
la història que volia contar,
m'obligava.
Jo necessitava escriure-la en català.
Llavors, aquest parèntesis
entre la escritura de la mecànica de l'aigua
i retomar el fil
i la llengua materna
a l'hora de escriure
El Fino Arte de Crear Monstros,
més obrir una llibreria
al miche del camí
de tots els llibres,
m'ha portat que el llibre...
Bueno, que la escritura se alarguez tant,
però va a ser justament
en la residencia
de la beca Montserrat Roig
en Pedralbes
on vaig trobar
una part molt important
de la història
que després explico aquí
i durant la pandèmia
que va a agafar
a la casa
de la família
de l'Arnau
en el Pirineu
i ahí, bueno,
així com la pandèmia
va tenir totes les coses dolentes
que, òbviament...
Que tots sabem que va bé.
A mi em va anar bé
com a escriptora
per aquest tancament
en un espai
i sense poder fer res més
que escriure.
Per tant,
ahí és on vaig poder
acabar la novel·la,
donar-la per definitiva
però després vaig continuar
treballant
perquè era una novel·la
més llarga,
més complexa
fins que vaig arribar.
Vull dir que
tendeixo a escriure
un llibre molt llarg
que després
acaba sent
un llibre més curt.
No tinc problema
d'arrencar-li al llibre
el que sobra
i aquest procés
d'arrencar-li al llibre
el que sobra
probablement és
fins i tot
més complicat
que escriure el llibre
sense.
Ja, pot ser, pot ser.
Ostres.
I com ha estat aquest canvi
de llengua també?
Perquè vas publicar
primer en català
la mecànica de l'aigua
malgrat que ja
haguessis escrit
part d'aquest primer
en castellà
però has publicat
primer en català
després en castellà, no?
Com ha estat aquest
canvi de llengua?
Maravellós.
Maravellós.
Jo trobo molt
a faltar
escriure en català
perquè és un procés
molt diferent.
Jo en llengua materna
escriu amb una veu
molt oral
i és com que entro
en trance.
És com que
empiezo
i a part
quan hablo
d'un llibre o d'un altre
canvio de llengua
instantàniament.
El fin d'art
de crear un monstruo
és un...
empiezo a escribir
una escena
i llego a un moment
a los 5 minuts
que estic escribint
que és com si
me la dictaran
i me sale...
És com entrar
casi en trance,
de veritat.
O sigui,
parezco loca,
però és així.
perquè és una veu
molt oral
i en canvi
en català
clar,
el procés
és absolutament diferent
perquè jo no tinc
la...
la...
bueno,
justament,
no?
la quantitat
de paraules
i la...
no tinc el català
a la sang
i el vocabulari
no el tinc
a la...
i llavors
és un procés
més de...
jo m'agrada
comparar-lo
amb la feina
dels poetes
amb tot el respecte
perquè
no faig poesia
però
trigo molt més
trigo
trigo
trigo una paraula
que m'agrada
com a sonoritat
i després
construeixo
tota l'escena
que estic escrivint
al voltant
d'aquella paraula
que he triat
com que sigui
el plom
de l'escena
i de la sonoritat
a la qual jo vull
que el lector
le quedi
una vegada
que acaba
de llegir
aquella escena
i llavors
és una
escritura
molt més fina
molt més pensada
molt més
al molt de l'os
això és molt més
imatge
imaginació
i
hipèrboles
i en canvi
jo crec que
el llibre
en català
és molt més
fi
en el sentit
de exacto
de seco
i aquest procés
és absolutament
diferent
a l'hora
de
de l'escriptura
i m'agrada molt
i trobo molt
a faltar això
com està treballant
amb aquest
en castellà
i el nou
el de la residència
finestres
també és en castellà
he dit
bueno
ara
el proper
en català
perquè
aquesta feina
de
quasi
de minero
de bajar
a la mina
a buscar
el significado
exacto
d'una palabra
per asegurarme
que estoy diciendo
lo que quiero decir
y en muy pocas palabras
me sembla
extraordinario
una mica
per sobre
la protagonista
del fino arte
de crear monstruos
és una nena
i s'ubica
hem dit
en un poble
com podria ser
Morteros
que és
d'on ets tu
quin punt
de semblança
hi ha entre
la teva
biografia
Silvana
i el llibre
mira
és
les catàstrofes
que es narren
en el llibre
vull dir
sí
ho has dit
molt bé
vull dir
és una nena
que vive
en un poble
i un poble
que està
atravesat
per catàstrofes
un tornado
dos inundacions
caen
paracaidistes
no se les abre
el paracaídas
i s'estrella
contra el suelo
vull dir
que al poble
passa de tot
i és
la història
del meu poble
és la meva infantesa
tot això
ha passat
al teu poble
tot això
ha passat
al meu poble
i era un poble
que des de fa anys
que em crida
si us plau
posa'm per escrit
tu què pots
i
va ser
quan
jo
vaig ser
una nena
errante
perquè en Argentina
a los 11 años
me fui de mortero
a vivir a Santa Fe
a los 15
me fui de Santa Fe
a vivir a Corrientes
a los 22
me fui de Corrientes
a vivir a Buenos Aires
y después me vine a vivir aquí
y no fue
el pasado
siempre
para mí era
la ciudad
más inmediata
que había dejado atrás
por ende
el pasado
para mí
nunca era la infancia
y no fue
hasta que llegué
a vivir acá
en el que tuve
que explicarle
a la gente
de acá
quién era
que no me di cuenta
que yo no era
la niña errante
la adolescente errante
que también
sino que lo que más
me hacía
a mí
en mi esencia
era la infancia
y fue
cuando me vino
el recuerdo
absoluto
de mi infancia
y de este pueblo
maravilloso
que digo
justamente
es muy difícil
olvidar
no olvidar
pero no tener
siempre presente
que pasaste
por un tornado
que te salvaste
que murió gente
que el pueblo
se inundó dos veces
de manera catastrófica
que bueno
pasó de todo
no voy a hacer
más spoiler
y va a ser así
que un día
intentaron explicar
a la gente aquí
quién era yo
y por qué explicaba
potser las cosas
en hipérboles
que no me voy a sentir
que ya estaba madura
para posarme a escribir
el fin arte
de crear monstruo
que malgrat
las catástrofes
y es lo que yo
volía decir
y por eso el título
es
como
todo esto
que te pasa
todo esto
que te marca
la vida
si tú lo miras
desde
el sentido
del humor
o desde
la ficción
o desde
la escritura
no necesariamente
lo has de vivir
como una víctima
sino que
como la mirada infantil
como la mirada
de la infancia
davant de todo
esto que había pasado
en el pueblo
para nosotros
era un juego
como la infantesa
con este poder
absolut
de la imaginación
y de no tener
respuestas
te hace
a ti
eso
donar el tom
y no ver
la parte negativa
y es el momento
en que
por eso el fin arte
de crear monstruo
en que un cervell
de un ésser humán
es converteix
en un escriptor
¿no?
en como nos narramos
las cosas
y es eso
impresionant
Silvana
vas fer una presentació
del llibre
a la Taneu
de Sant Jús
suposo que el públic
també va poder
interactuar
o va poder-te
fer algunes preguntes
com va anar
aquesta presentació
molt bé
meravellosa
perquè a més
havia de ser
la Irene Pujadas
que como
vaig haver de cambiar
la fecha
no van poder coincidir
va venir
l'Eduard Márquez
que es el meu
company literari
perquè ens corregim
tots dos
jo les seves novel·les
i les meves
i va ser meravellós
perquè és algú
que coneix molt
l'obra
i a més a més
és brillant
és uno
dels escriptors
catalans
per a mi
el millor
i un luxe
absolut
i a més a més
té una veu
i una manera
de llegir
i va ser extraordinari
d'interacció
amb la gent
sí
el que passa
que clar
quan encara no han
llegit el llibre
és això
i llavors
sí que és maco
ara que estic fent
clubs de lectura
una de les meves
preocupacions
era
com arribaria
aquesta veu
tan hiperbòlica
i amb tanta màgia
i amb tanta diferència
de paisatge
i de manera
d'explicar-se
les històries
al lector català
al lector
perquè aquí
tot és molt més organitzat
i molt més
vull dir que
hi ha coses
que passen al llibre
que a un lector
d'aquí
li poden semblar
molt inversemblants
i no, no
tothom
vull dir que
de moment
als clubs de lectura
tothom
de seguida
troba el joc
del llibre
i entra
a aquest món
absolutament fantàstic
on fins i tot
un gos
parla
i parla
de literatura
doncs a menys
d'un més
per Sant Jordi
ja tenim aquí
a la nostra llista
de recomanacions
de llibres
el de la Silvana
El fino arte
de crear monstros
Silvana
ens anirem
passejant pel poble
també
per qual llibre té
i res
esperem també
encara que falti
uns mesos
que vagi bé
i que et vagis preparant
també de cara
a aquesta residència literària
que faràs
allà a la Costa Brava
i res
esperem veure també
doncs això
aquests dies
de primavera literària
i res
a comprar llibre
a la gent
que li hagi cridat
l'atenció
clar
aquest llibre té
per tancar el cercle
clar que sí
Silvana
gràcies per venir
que vagi bé
i bon cap de setmana
bon cap de setmana
a tothom