Són les 11 i 11 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magazine de matins de ràdio d'Esvern,
la mitja hora de Sant Just. Comencem la segona hora del programa i ho fem com sempre amb
l'entrevista del dia. Avui tenim a l'estudi en Jesús Castro, que és president del Grup de
Justícia i Pau de Sant Just, i també a l'Angelina Gasull, que és membre de Justícia i Pau. Ens
parlaran del sopar de la fam 2024, que es farà aquest mes de març, que és una iniciativa solidària
que porta ja unes quantes edicions al darrere i que organitzen de forma conjunta Justícia i Pau,
la parròquia de Sant Just, i també mans unides, que col·laboren en l'elaboració i l'execució dels
projectes. Parlem amb en Jesús i l'Angelina. Hola, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Com cada any hi ha
aquest sopar solidari, el sopar de la fam, que és en benefici d'alguns projectes en concret,
o amb defensa d'algun col·lectiu, o d'algun territori, d'alguna ajuda a ONGs. Comencem, Angelina,
si et sembla, parlant de qui hi ha al darrere d'aquest sopar de la fam. Darrere del sopar de la fam hi
ha mans unides. Mans unides és una organització no governamental catòlica de voluntaris que des
de l'any 1960 lluita contra la misèria, contra la fam, contra l'explotació que oferen a països de
Llatinoamèrica, d'Àsia i d'Àfrica i també d'algun d'oceania. Aleshores, l'objectiu és ajudar persones
o pobles a regions que no tenen les necessitats cobertes bàsiques. I com va néixer? Va néixer
l'any 1960 a Bangladesh va haver-hi una embruna terrible, una crisi molt gran de la fam. I un grup de dones
de València, membres d'acció catòlica, es van mobilitzar i van fer molta sensibilització a les escoles
i a tot Espanya per recollir diners i poder ajudar a Bangladesh. Aleshores, es va establir ja quan arribava
el segon diumenge de febrer la recollida de la col·lecta per mans unides. Aleshores, nosaltres cada parròquia
es colleix el dia, el dia més apropiat. A veure, aquesta campanya té una originària identitat femenina
perquè ho van fer un grup de dones. Però també hi ha molts voluntaris que són homes i pot participar tothom.
Aleshores, els diners que es recollen es recollen a les diferents parròquies pel nostre arxipestat.
I tots aquests diners, és a dir, els diners de Sant Joan d'Espí, de Sant Feliu, de Sant Just i d'altres pobles
de l'archipestat, van al mateix projecte. És a dir, que així fa que la quantitat sigui més gran i el projecte sigui més ambiciós.
L'archipestat és el que es reuneix a Sant Feliu, no?
Sí, sí. Aleshores, és important remarcar que els diners no passen per cap intermediari.
Van directament a l'execució del projecte i mans unides en fa el seguiment. I l'emblema que es va crear són unes mans.
Unes mans que ajuden, unes mans que abracen, unes mans de gent molt treballadora.
Que és el logo de mans unides.
Que és el logo de mans unides.
I cada any té un lema. El de l'any passat era frenar la desigualtat amb les teves mans.
Aquest any té relació amb el canvi climàtic i el projecte els explicarà el Jesús Castro.
Llavors, què es fa amb aquests diners? Doncs es fan projectes educatius,
s'ajuda sobretot a la dona i als nens, que són les persones més vulnerables.
Es fan projectes per poder portar aigua a diferents regions.
Es fan projectes pels drets humans i les societats civils.
Es fan projectes sanitaris, que això és molt important, segons les necessitats de cada regió.
Angelina, entenc que normalment aquesta data que has comentat, que costuma ser la segona setmana de febrer,
aquí a Sant Just es tradueix en els altres municipis amb el que es diu el sopar de la fam.
S'aprofita aquest sopar de la fam perquè la gent faci aquesta donació
que vagi cap a aquests projectes que comentes, que cada any són diferents.
S'enjusta aquest any quan és aquest sopar de la fam?
Quin dia cau? El sopar de la fam, el sopar solidari, es farà el dia 16 de març,
que és un dissabte. S'escolleix la data en què a la parròquia es fa la missa familiar,
és a dir, la missa que van els nens i les nenes que fan la catequessi junts amb les famílies.
Llavors es convida a les famílies a participar-hi. És un sopar que està obert a tothom del poble,
tant les persones creients com els laics.
Llavors, al sortir de la missa, que és sobre el voltant de les vuit, es convida a tothom a participar-hi.
Es fa en un local de la parròquia, a la sala gran, a l'entrar hi ha un grup que t'acull
i et dona un sobre per la teva aportació.
Aleshores, quan ja estem tots asseguts, estarà tothom assegut, s'explica què vol dir que és mans unides,
perquè la gent tingui cinc cèntims del que és, sàpiga quina entitat és.
Això es fa durant el sopar, no?
Sí, això es fa prèviament abans del sopar, es fan una sèrie d'activitats.
La primera és explicar què és mans unides.
Després s'explica com es desenvolupa o s'ha desenvolupat o s'està desenvolupant el projecte de l'any anterior,
perquè a la gent s'ha fet una donació, també li agrada tenir aquesta informació.
Després, des de Justícia i Pau, cada any fem, a través de l'ordinador i la pantalla, una projecció del mapa mundi
i situem dins del mapa mundi els països on anirà el projecte d'aquest any.
El nostre company, el Jesús Castro, explica les característiques físiques de població de necessitats d'aquests països.
Després, de situar-nos, la Quima, que és membre de Justícia i Pau, explica el projecte d'aquest any.
I ja quan hem acabat aquestes activitats passem a sopar.
El sopar és menjar pa amb oli i aigua.
Home, és que es diu sopar de la fam.
Només hi ha pa i oli, pa amb oli, i per beguda aigua.
I l'objectiu és també sensibilitzar que hi ha molta gent que no té ni això i en aquest moment ho estem vivint a casa,
que els nens s'estan morint de desnutrició, sensibilitzar que nosaltres tenim molta sort perquè obrim la nevera i tenim menjar.
I amb altres indrets del món no la tenen, aquesta sort, i estan passant moltes necessitats.
I després, de fer aquest sopar.
El sopar, és a dir, els aliments, els reparteix els voluntaris de Justícia i Pau i de la parròquia, les catequistes que també hi participen.
Prèviament, aquesta setmana, les catequistes sensibilitzen els nens per al projecte i preparen alguna activitat.
I també val a dir que és un sopar que és sostenible perquè l'Ajuntament ens deixa els gots de vidre per a l'aigua.
Tant els tovallons com els palats són de paper, per tant, per poder-los reciclar.
Déu-n'hi-do. Jo crec que la gent s'ha pogut fer un quadre bastant pròxim al que és el sopar de la fam aquí a Sant Just.
Doncs bé, també tenim aquí el Jesús. Hola, Jesús, bon dia.
Hola, Núria, benvinguda.
Gràcies.
Perquè ens expliqui una mica aquests projectes, els projectes d'enguany.
Sabem que són un parell, aquest cop, recordem que són projectes que es treballen també de forma conjunta amb aquests municipis del costat,
com ve a dir l'Angelina, que els diners que es recaptin aniran tots junts per a aquests projectes.
I que aquí tinc justament el Tríptic, que anuncia i que explica una mica aquests dos projectes, que són a Sant Just,
però, per exemple, també dic aquí Bisbat de Sant Feliu, que inclou tots els altres.
Jesús, quins són aquests projectes? De què tracten els d'aquest any?
En principi, seria interessant situar una miqueta el tema a nivell geogràfic.
Nosaltres, els habitants d'aquest planeta, que són tots, ara en aquest moment hi ha 8.000 milions de persones,
vivim en un planeta que a nivell del cosmos, de l'univers, som una nau que ens movem a través de l'univers,
en moviment continu, és a dir, d'alguna manera pràctica, visual, acceptable, som viatgers que estem en una nau que es diu planeta Terra
i que està en moviment constant al redor de l'univers. Aquesta és la visió, diguéssim, a nivell d'univers, que és la realitat.
Passa que moltes vegades aquest tema ens costa de situar-nos, però és la realitat, som viatgers d'una nau que es mou.
Com a viatgers, aquestes persones que hi estem a dintre de la nau, tenim el nivell de qualitat de vida molt diferent.
Diguem-ne que al costat dels nostres seients hi ha viatgers, pobles, que tenen moltes dificultats per poder subsistir.
I d'altres viatgers, que podrien dir els del primer món, que com deia l'Angelina abans, podem obrir la nevera i t'ho van menjar.
I d'altres com els del tercer món, i concretament els que hi ha a Gaza, que no tenen, no és que no tinguin nevera, és que no poden menjar ni una patalya.
Llavors, des del punt de vista de viatgers i de companys de viatge, és com hem de situar companys de viatge al projecte de Mans Unides per aquest any a Colòmbia,
la part de Colòmbia, del nord de Colòmbia, que toca el Manàure, que és la capital d'aquest estat.
La Guajira, exacte, la Guajira colombiana, que toca el mar de les Antilles.
Llavors, aquesta regió és habitada bàsicament per una comunitat indígena que són el 50% aproximadament dels habitants del territori.
Llavors, aquesta regió de la Guajira, on estan Manàure i Oríbia, són 12 pobles que més o menys estan en aquesta regió.
Entenc que gran part d'aquesta gent, d'aquesta comunitat indígena, potser no té suficientment accés a serveis socials bàsics.
Exacte, és una comunitat i és una regió d'una gran pobresa.
Primer perquè el clima i el que és el territori, l'accés a l'aigua de boca, té moltes dificultats perquè els rius que hi ha, que són petits,
estan contaminats per les deixalles que deixen les mines de carbó, d'or, de l'ignit que hi ha al país i que són explotades.
També és important l'obtenció de sal marina, és molt important també.
Llavors, les empreses minaires pràcticament són els que controlen la geografia del territori.
La part agrícola està poc desenvolupada perquè no hi ha un terreny massa favorable, ni hi ha aigua disponible,
però, en canvi, sí que tenen a favor que es pot desenvolupar l'energia bàsica per poder desenvolupar el país a través de la força del vent que ve del Carib
i també l'activitat del sol a través de la fotovoltaica, que en aquest cas rep uns rajos solars òptims per poder obtenir energia a través de les fotovoltaiques.
Per tant, són coses de futur que poden funcionar per millorar la qualitat.
El problema que tenen en aquest país és bàsicament que no tenen accés a unes rentes que permetin viure dignament pel poble.
Per altra banda, hi ha una manca de formació bàsica per cobrir les necessitats bàsiques de la gent i més importants,
com per exemple pot ser l'alimentació, quin tipus d'alimentació més òptima per a infants, quin tipus d'alimentació més òptima que sigui sostenible per al clima d'allà,
i també això enfocat de cara als infants, és a dir, l'alimentació que s'ha de donar als infants en un lloc que és molt precari, quin ha de ser el prioritariament que s'ha de fer per part dels pares i les mares.
Aquesta qüestió és bàsica, que la població es formi en aquests camps.
Llavors, el projecte aquest vol incidir en aquesta educació i formació a través d'una entitat que es diu FUCAI, que és col·laboradora d'Abans Unides allà, allà a l'Obajira,
que és la que s'encarrega de la formació per a les necessitats bàsiques nutricionals, especialment als infants, i també l'enfortiment i el desenvolupament de la producció agropecuària i tèxtil.
Aquestes són les funcions bàsiques primàries de tots els pobles que estan carents d'altres vents materials.
Comencen per aquí, després a partir d'aquí es poden cobrir altres necessitats, però aquestes són les primàries, per tant a partir d'aquí hi ha de venir després l'ensenyament, la sanitat, una sanitat ampliada, etc.
Aquesta regió de Colòmbia, l'Obajira, té uns 20.000 quilòmetres quadrats, és a dir, aproximadament més de la meitat de superfície que el que té Catalunya, o sigui, el que és la província de Barcelona i Girona seria l'equivalent a la superfície de l'Obajira.
I el fet de tenir allà uns al·legats com Fokai és important perquè l'ajuda que s'enviarà allà, que s'ha basat per formació i ensenyament, 128.000 euros, aniran destinats directament a aquestes persones.
Tindran feina per fer tot això perquè és dificilíssim treballar amb unes condicions adverses perquè, a més, quan hi ha tanta pobresa en un lloc i hi ha interessos de multinacionals i d'empreses grans, la riquesa queda en mans d'uns pocs.
D'uns pocs que són els més poderosos, per dir-ho així.
Són els que tenen, diguem-ne, el poder.
Per altra banda, Colòmbia és un país que té 18 departaments, aquest és el més petit de tots, i és un país que tampoc li sobren els diners, sinó que també té les seves necessitats.
I li costa entrar, d'una manera decisiva, a desenvolupar els països més extrens, perquè la Boahira està tocant el mar Carib.
També tenen una pesca molt bona, això sí que ho tenen positiu, per tant, tenen proteïnes que els hi arriben.
I l'altre projecte, Jesús?
L'altre projecte està a 6.000 quilòmetres d'aquest, travessant l'Atlàntic a l'altre cantó, al centre d'Àfrica.
A l'Àfrica, en un estat que és el Txat, T-X-A-D, en una ciutat que es diu Kaumogo, que està pràcticament al sud, al costat de la frontera de la República Centroafricana.
I a l'altre cantó, al cantó oriental, tenen també el Sudan.
El Txat és un país enorme, tots els països africans generalment són enormes, molt grans, comparats amb els europeus.
I aquí estan treballant ja en un nivell més avançat del progrés partint de la base de la pobresa, també.
Llavors, aquí el projecte és per poder, a través d'una entitat que es diu Didec, que també és una entitat que treballa amb mans unides,
a nivell d'escoles, i han passat del nivell primari que dèiem abans,
dels serveis bàsics,
amb un nivell més alt, que és l'ensenyament.
I han fet una escola entre la població de Kaumogo.
Ara bé, aquesta escola té moltes carències, perquè li falten sostre, li falten latrines, li falten equipaments.
Hi ha 200 alumnes en una escola d'aquest tipus, com aquesta que estan allà.
Però es tracta també de conservar els 15 professors que treballen en aquestes condicions allà.
I també tenen, a part d'això, la importància que té és que tenen, a part de l'escola, a part dels 15 professors,
tenen 153 educadors, del qual 9% són dones, que reben processos de formació,
que voldrien dir l'educació primera, per poder anar a cursos reglats escolars.
És a dir, formació de les necessitats, de tractar les necessitats bàsiques de la població.
El que fan els de la Guajira, doncs aquests també ho fan aquí a Kaumogo, al xat.
Llavors entenc que el que es vol és millorar aquest centre d'educació que va obrir,
i suposo que s'hi volen construir més aules o donar més suport als professors.
Sí, tot plegat. I també és molt important la construcció de latrines.
Tractar les aigües grises és una de les coses més elementals i bàsiques per fer funcionar un centre.
I això també es farà. I tot és a base d'aquests països tan grans,
que és a base de projectes que poden anar endavant, però també no oblidar una cosa molt important,
tant per la Guajira com pel xat.
Amb això ja haurem d'acabar, Jesús, que si no ens quedem sense temps.
No, només volia dir que si els països rics donessin una part del seu arrenc als països amb inversions a la pobresa,
ja es podria mitigar. És a dir, invertir en aquests països sobrant el capital que tenim els països rics
podríem eliminar les migracions i la pobresa també.
Per tant, una crida a que els països rics facin aquest pas, que a més és una justícia i una ètica necessària avui dia.
Totalment. Molt bé, doncs, l'Angelina ens vol comentar una última cosa. Digues, Angelina.
Sí, donar-vos les gràcies per tenir aquest espai i poder fer-ne difusió.
I us convidem tots a que vingueu el proper dia 16, a les vuit del vespre.
Com més serem, posarem el granet de sorra per poder solucionar totes aquestes deficiencies que tenen i necessitats que tenen els altres països.
Molt bé. Doncs gràcies als dos. Que vagi bé, que tingueu bon dia i ja ho sabeu,
animem la gent a anar al sopar de la fam el proper dia 16 de març. Que vagi bé.
Que vagi bé.