logo

Entrevistes de La Rambla (radiodesvern)


Transcribed podcasts: 489
Time transcribed: 7d 23h 47m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio d'Esvern, 98.1
i les properes entrevistes també amb els portaveus les farem amb un ull posat en la meitat del mandat.
Polítiques que han recolzat els grups fins ara, aportacions dels partits, temes que estiguin treballant actualment
i potser en quins àmbits entraran els seus esforços els propers dos anys.
Ramon, què tal? Bon dia.
Molt bon dia, Núria.
Vinga, doncs comencem parlant precisament de les aportacions que ha fet Junts a la política local
aquests dos primers anys del mandat, no? 23, 24, 24, 25.
Polítiques que heu anat treballant, que hi heu posat més esforços, que heu posat més èmfasis.
Ostres, doncs a veure, resumir dos anys serà difícil, però sí que crec que des del primer moment
hem deixat molt clar que des de Junts hem vingut a treballar.
Nosaltres vam entrar per primera vegada, com bé has dit, ara fa dos anys,
que és el que portem en aquest mandat.
I jo crec que ja, des del primer moment, ja vam entrar amb mocions en els plens
i, si no recordo malament, crec que va ser el tercer ple,
que ja ens trobàvem amb els primers pressupostos,
en el qual nosaltres vam negociar el que es va poder,
no es va arribar a acord final, però vam treure bastant de suc de coses que...
Bé, vam treure un llistat d'opcions, que per això ens vam abstenir en aquell moment,
en el qual vam aconseguir, per exemple, que el parc de la Plana Pedrosa
no es veiés troncat ni retallat en el que serà el procés de la bona aigua,
que crec que en breu anirem veient coses, però vam treure aquest compromís,
igual que es fes en aquest mandat al centre cívic,
es va començar però separat, però bueno, allà estàvem,
igual que vam trobar la creació de la UIR,
acords amb els compromisos del parc urbà,
que després hem anat fent mocions sobre aquest parc urbà,
que n'hem parlat aquí ja diverses vegades,
o accions per, sobretot, defensar la llengua catalana,
això també ho vam treure ja en aquells pressupostos
en els quals després hem anat fent mocions
per fer un nou reglament d'ús de la llengua a l'Ajuntament.
Hem tret també que es facin cursos de català,
de revisió, sobretot per als funcionaris,
inclús per a entitats que s'estan fent.
Tot això ja ho vam aconseguir en aquell primer moment.
Però jo crec que, al llarg d'aquests dos anys,
a part de també la part institucional,
que és on treus més fruit,
com pot ser els plens,
que ara més o menys repassava just,
portem ja més d'una desena de mocions presentades.
Jo crec, diria, que som el grup
amb més mocions presentades en aquest mig mandat,
però no és tant la quantitat,
sinó sobretot la qualitat de les mocions.
Són mocions que moltes d'elles
hem aconseguit ja arribar a acords i aprovar-les.
Doncs aquesta és fantàstic i es van tirar endavant.
Però després hi ha altres que,
tot i que no s'han aprovat,
com per exemple va ser una
que vam presentar conjuntament amb Esquerra i la CUP,
que era fer audiències públiques,
doncs no es va tirar endavant,
però nosaltres hem intentat donar una resposta
fent aquestes audiències públiques itinerants,
que precisament avui a la tarda
fem a Maslluí aquest Donem-nos la Paraula,
que ja el vam fer, però ens va troncar la pluja,
llavors hem decidit tornar-la a fer,
ara al Centre Cívic Soledat Sants.
Per tant, avui, a tota la gent del barri de Maslluí,
aprofito que de 6 a 8 puguin venir a dir la seva.
I després també, prex i preguntes,
n'hem entrat més de 60.
Però, evidentment, no les nombraré totes,
però sí que en vull destacar dos,
que crec que han sigut bastant rellevants.
Una va ser, és respecte a un problema
que hi havia en una cadena de menjar
d'aquestes cuines fantasmes, que els diem,
que hi havia a la carretera,
bé, que hi ha a la carretera,
hi havia un problema veïnal important,
i vam forçar...
Temes sorolls, no?, l'ambient...
Llavors, ens vam forçar a fer un nou reglament,
perquè estaven sota un reglament,
que aquí també en ve per l'àrea, en el seu moment,
però que es pogués fer aquesta nova ordenança
sobre aquest regulament del sistema horari,
que crec que ha fet una millor convivència amb els veïns.
i després també un altre prec del qual estem molt orgullosos
i vam fer conjuntament, posant d'acord,
i aquí, doncs, m'agafo una mica...
Trec una mica de pit,
perquè vam ficar d'acord la CUP i el PP,
vull dir que per veure els extrems,
pel tema de les olors,
i vam aconseguir, doncs, fent la redacció
que s'està fent actualment
amb els veïns de les ordenances de les olors.
Llavors, i després la taula de partits de mobilitat,
que això s'està fent ara,
i crec que ja en parlarem també,
ja anirem parlant, però bueno,
jo, això seria com el resum d'aquests dos anys,
i el que destacaria és que si en dos anys,
amb dos regidors,
estant a l'oposició hem sigut capaços de fer tot això,
doncs imagineu el que podríem fer quan governem.
Clar, tot això implica, no, Ramon,
també arribar a acords amb l'equip de govern
o amb les altres formacions polítiques
que també estan a l'oposició.
Des de Junts, com valoreu, precisament,
la feina que està fent
o que ha fet en aquest temps
l'equip de govern a Sant Just?
Està donant resposta a les necessitats
de la ciutadania,
està complint amb el que va dir
abans de les eleccions el 2023,
com veieu també la predisposició
que hi ha amb la resta de portaveus
o de regidors?
Bé, a veure,
és una mica de llums i foscors,
quan aquesta feina d'equip de govern
hi ha hagut coses bones,
i a mi crec que és de rebut,
doncs, reconèixer que,
si hi ha coses que es fan bé,
doncs, es recolzen,
i, de fet,
ho demostrem des del primer dia,
ja vam dir que tot allò
que fos bo pel municipi,
nosaltres li donàvem suport,
i veiem ple, re, ple,
que hi ha punts en els quals,
doncs,
hi votem a favor
i ens fiquem al seu costat
perquè són coses bones.
Sí que és veritat,
vull dir,
puc ficar exemples,
com, per exemple,
el procés que estem duent
amb la cessió dels terrenys
per fer l'ampliació del CAP,
necessari,
no?
El següent,
doncs,
allà ens hi troben,
no?
O la creació d'aquest Milenari 2,
doncs,
també,
o el Consell d'Habitatge,
o algunes accions,
inclús de promocions econòmiques,
que també estan bé,
jo crec que estan bé,
tot i que molts d'elles,
tot i que aquestes que són bones
i que van bé
i que nosaltres recolzem,
sí que és veritat que van lentes,
i que,
perquè de les que he fet menció,
doncs,
el CAP el tenim allà,
el Milè el tenim allà,
però,
però,
o d'això,
doncs,
una mica l'expectativa,
veurem,
quan acabi el mandat
podrem fer realment
una bona valoració.
S'ha de dir
que,
igual que hi ha aquestes coses
que s'han fet bé,
més ràpides o més lentes,
però s'han fet bé,
hi ha coses que s'han fet molt malament.
La gestió,
jo crec,
de l'Institut de Maslluí,
del nou Institut d'Escola Maslluí,
ha sigut molt dolenta,
ara ja estan provisionalment aquí,
però encara portarà cua
i no ha sigut una molt mala gestió.
La taxa de residus,
jo crec que és molt,
molt més que millorable,
veurem també en els propers mesos,
l'eternització de les obres
com la plana,
etcètera,
i, bueno,
és aquesta,
i aquesta també retallada,
és que retallades socials
que hem patit molt
en aquests pressupostos,
doncs, bé,
són allò,
promeses a mitges.
Dit això,
hi ha una bona predisposició,
hi ha una bona relació,
jo crec que sí que,
crec que s'ha de dir
que la cordialitat
i l'educació
de tots els membres,
de tots els regidors
que formem al Consistori,
jo crec que és una cosa
que podem estar orgullosos
com a càrrecs electes
als 17 regidors
que som a l'Ajuntament.
Molt bé.
Doncs bé,
passem ara a parlar
una mica dels temes
d'actualitat,
de l'actualitat d'aquí
de Sant Just,
i també, doncs,
temes dels quals Sant Just
ara també hi estigui
posant més esforços.
Un d'ells,
per exemple,
i també perquè ho hem vist
en els diferents butlletins,
en les últimes edicions
dels butlletins,
són la mobilitat
i el trànsit.
en aquesta matèria,
a Sant Just,
com està?
Es queda una mica enrere,
falta planificació,
tenint en compte
que ha crescut,
no?
Hi ha el nou,
bueno,
ja no nou barri,
però bueno,
hi ha més lluïc,
ha acollit
moltíssimes persones.
com estem en aquest lloc?
Totalment.
La mobilitat,
sens dubte,
i nosaltres ho tenim molt clar,
és un dels nostres grans reptes,
i quan dic nostres,
dic nostre de partit,
però nostre com a municipi,
com a poble,
és un dels grans reptes,
sens dubte.
Nosaltres ho hem vist ja fa,
des del primer moment,
i precisament,
bueno,
des del minut 1
hem intentat,
doncs,
liderar els canvis possibles
que creiem,
els canvis que creiem
que serien bons
per millorar aquesta mobilitat actual.
De fet,
ja es va,
jo vaig comentant
a l'article del bolletí,
diria que el del mes d'abril,
si no recordo malament,
doncs,
nosaltres vam veure certs punts,
hi havia uns punts molt clars
que havíem de fer
per millorar la mobilitat,
així els vam exposar,
i vam proposar,
doncs,
de fer una,
o bé podíem tirar per moció,
però volíem que fos una cosa més àmplia,
i vam proposar fer una taula
de partits
respecte a la mobilitat
amb 3 o 4 punts molt claus.
Després els hem anat ampliant,
veurem,
demà tornem a tenir
la segona reunió
d'aquesta taula de mobilitat,
que, com dic,
doncs,
vam impulsar des de Junts,
i nosaltres vam ficar punts
sobre la taula,
que ja els vaig destacar,
però crec que,
bueno,
vam parlar d'aquesta línia
d'autobús
que passés per la Miranda,
estem mirant amb el pressupost
que tenim,
amb els recorreguts,
que ens deixen des de l'àrea metropolitana,
doncs,
com trobar,
però estem treballant
amb aquesta línia més ràpida
perquè la Miranda
no hagi d'anar,
sobretot el barri de la Miranda,
no hagi d'anar al parador
per anar cap a Barcelona.
Ja.
Parlàvem també
del soterrament
del pàrquing de Salvador Espriu,
que això, doncs,
és més a futur,
però també s'ha d'estar
sobre la taula.
Vam parlar,
doncs,
bueno,
nosaltres sempre hem apostat
per un doble sentit
a l'Avinguda de la Riera,
sobretot per sortir de Maslluí
i per venir cap a Sant Jús,
bueno,
cap a Sant Jús no,
sinó cap al centre,
perdó.
Clar,
nosaltres des del centre
fins a Maslluí
anem molt bé,
però perquè ens fiquem
precisament per la Riera,
però per venir no podem.
Nosaltres optem molt
per poder obrir
aquest doble carril
i que fem dos carrils
en aquesta bar.
Són coses que plantegem
sobre la taula,
veurem quines podem arribar
o inclús,
doncs,
el nit bus a Maslluí,
que això és una de les peticions
fortes que ja vam fer en campanya
i que plantegem
i hem posat sobre aquesta taula
en aquestes taules de,
bueno,
de partits, diguéssim,
que estem fent
de reunions de mobilitat.
Molt bé.
També, Ramon,
una altra realitat,
no?,
que junts esteu treballant,
que és la migració al poble,
també com a tema
d'una de les columnes
d'opinió baja
del butlletí.
Com integrar la gent
nouvinguda a Sant Just?
Consultant dades
de l'IDESCAT
aquest mateix any,
d'aquest mateix any,
del 25,
el 12,78
de la població
santjustenca
és població
estrangera.
És a dir,
que això es tradueix
en unes
2.660 persones
de gairebé
a les 21.000
que té Sant Just.
Sí, correcte.
I, a més,
és aquest creixement
en aquest últim.
Si agafem les dades,
en només 10 anys
hem crescut
un 27%,
però la relació
en quant a
gent estrangera,
diguéssim,
amb migració,
doncs ha pujat,
no sé si es regia,
crec que en un 7,4,
només aquest últim any.
O sigui,
la proporció de creixement
és molt més gran
en quant a migració.
Nosaltres tenim molt clar
que és un tema
que s'ha de parlar
sense cap tipus de complex,
afrontant-ho
amb serietat
i veient
que, bueno,
que el repte migratori
és important,
és important
al municipi de Sant Just
i és important
a nivell de país,
eh?
I, per tant,
des de Junts,
doncs tenim molt clar
que això se n'ha de parlar
sense,
amb, bueno,
amb tota normalitat.
I com creiem
que ha de ser,
doncs aquesta integració,
no?
Doncs ha de ser
que la gent,
doncs precisament això,
s'integri
compartint,
en aquest cas,
a nivell municipal,
doncs els valors del poble,
contribuint al futur del poble,
no?
Jo crec que fer-ho bé
és clau
per preservar,
doncs la convivència
i enriquir
la nostra comunitat.
I aquest és el missatge
que hem de transmetre,
és a dir,
escolta,
acollim el que faci falta,
rebem amb els braços oberts,
però sí que hem de tenir molt clar
que hem d'integrar
i que els valors,
en aquest cas,
del nostre municipi,
del poble,
doncs siguin els que es retransmeixin
i vagin enllà,
no?
És a dir,
amb els braços oberts,
perquè aquí a Sant Just,
sí que és veritat
que hi ha molta gent
que ve d'Europa,
no?
Com si diguéssim,
d'Itàlia,
de França,
però posaveu èmfasi
en genó vinguda,
sigui quin sigui el lloc.
Sí,
totalment.
Sí que és veritat
que es dona la peculiaritat
i és una peculiaritat
perquè si mirem els municipis
del nostre voltant,
doncs la migració
són de procedències
doncs de països
amb menys recursos
i aquí el que trobem
és que la gent
que ens arriba,
doncs les comunitats
més grans,
si no recordo malament,
és l'alemana,
la italiana,
vull dir...
I la francesa.
Sí, diria que sí.
O sigui,
les tres comunitats
més grans
que ens arriben
a Sant Just
precisament
són de països europeus,
que se sobreentén
que són gent
amb més recursos econòmics,
però no treu,
sigui d'on siguin,
que la clau
és la integració.
és a dir,
que s'ha de fer esforços
i aquí els hem de ficar tots
perquè la gent novinguda
doncs
aprengui la nostra llengua,
agafi els nostres costums
i no perdre aquesta essència
com a poble
que crec que és tan important
i jo crec que
amb això
ho podem extrapolar
també al país.
Un parell de temes més
del ple municipal
de març,
per exemple,
l'abstenció
en la revisió
dels preus del contracte
per la gestió
del complex esportiu
La Bona Aigua.
M'ús veu
abstenir
en aquest punt
porta cua ja
el tema dels preus
de La Bona Aigua,
no és una novetat,
no?
No,
de fet,
a veure,
és una abstenció,
o sigui,
entenem,
el procés
en aquell moment
és una cosa
que es fa any a any,
cada any
s'actualitza el preu,
no és només
que és senzillament això,
però sí que és veritat
que en aquest moment
nosaltres no hi vam votar a favor
perquè estem,
bueno,
és una cosa
que s'aternitza
des de fa molt de temps,
el conveni
que tenim
amb qui explota
la Bona Aigua,
nosaltres
i molts dels partits
que estem a l'oposició
reivendiquem
cada cop
que surt el tema
sobre la taula
que s'ha de revisar,
els preus
que tenim
quan comparem,
que nosaltres,
de fet,
ja vam dedicar
un article
l'any passat també,
ara no recordo
quin mes,
però sobre comparatives
que vam fer un estudi
amb els complexos
dels municipis del costat,
Sant Jóndespí,
Sant Feliu,
Esplugues,
que eren similars,
sí que és veritat
que aquests municipis
tenen diversos complexos,
nosaltres ha de parar
ara només un,
però els que tenien
unes similituds
de serveis,
doncs vam la comparativa
i evidentment
Sant Jus era
el més car de tots.
Això ja ho vam,
ja ens vam queixar
en el seu moment,
però sí que és veritat
que aquesta explotació
doncs
que portem
moltes dècades
ja
amb aquesta empresa,
diguéssim,
s'ha de revisar.
Ens diuen que
fins que no arribi
encara queden
un parell o tres d'anys.
Bé,
doncs esperarem,
però nosaltres
no deixarem de dir
que s'ha de revisar
i que aquest contracte
doncs
no està a l'alçada.
I l'altre tema
del ple de març,
per exemple,
no vau votar a favor
de les bases
per l'adjudicació
dels 84
nou habitatges
de lloguer
per la gent gran,
és a dir,
el nou mil·lenari,
alguns de lloguer,
altres d'HPO,
no us encaixen
els criteris d'accés,
potser?
Nosaltres,
si no recordo malament,
crec que ens vam fer abstenció,
ara ja ha plogut una miqueta
des d'últim dia,
però sí que,
a veure,
les bases eren necessàries,
de fet,
si no recordo malament,
en el ple anterior
era que es presentessin
aquestes bases,
perquè ja es anaven a fer
però es va retirar,
nosaltres vam dir,
si les retirem
perquè hem de parlar
sobre uns punts
que no estaven clars,
però vam deixar molt clar
que ho havíem de fer
immediatament
perquè trobàvem
que la gent
que es volia anar a apuntar
de nou
per poder accedir
a un habitatge
al mil·lenari,
doncs ens vam trobar
que, clar,
al no tenir les bases aprovades
no es podien apuntar,
per tant,
era una necessitat,
sí que és veritat,
per tant,
que apuntar
i tenir les bases
era alguna cosa immediata
i que nosaltres
això no ens hi posàvem,
vers el contrari,
però,
clar,
en aquestes bases
que s'ha intentat deixar
i és una línia
que estem veient
que està agafant
el govern municipal
i no la valoro
ni en positiu ni en negatiu
però sí que
en quant a les bases
en general
no vol entrar molt en detall
perquè després ja
quan es faci el concurs
doncs ja especificen
exactament
i així deixen oberts
i no s'han d'estar modificant
aquestes bases
cada dos per tres.
Aquesta idea és bona,
el que passa és que, clar,
deixa una ambiguïtat
molt oberta
perquè en aquestes bases
van incorporar
per una banda
van ampliar l'edat
abans havien de ser
ampliar o reduir
millor dit
podia accedir
qualsevol persona
a partir de 60 anys
bla bla bla
ara l'han ficat a 65
em sembla molt bé
però després el que obrien
era aquest
que era petició
precisament
del resta de partits
que era que
si el propietat
o sigui
que el que accedia
al pis del Milenari
tenia més d'una propietat
de Sant Jús
aquesta segona propietat
tercera, quarta
o les que siguin
però si en té més d'una
passés a poder gestionar-la
l'empresa
diguéssim
que gestiona els edificis
en aquest cas
Promunsa
això està bé
com a idea
i com a concepte
de fet era una petició
però en aquestes bases
es deixa un buit
molt obert
com un cop s'ha dit
com s'adjudica
això
després
queda com
aquesta sessió
com passa a ser
vull dir
hi ha moltes
llacunes
moltes de dir
ostres això com es farà
perquè és complex
llavors
no podíem dir que sí
perquè depèn de com es faci
doncs potser
no ens hi trobem d'acord
per tant per això
vam optar per aquesta abstenció
molt bé
em sembla que
encara hi ha temps
per fer algunes apel·lacions
als partits
no sé si algun acabarà fent també

veurem
estem a l'espera
doncs de com
com s'acaben d'aprovar
aquestes bases
si tot va bé
jo crec que en aquest ple
ja
ja
ja entraran
no crec que hagin hagut
diverses al·legacions
eh
perdó eh
per l'incís
però sí que ho miràvem
precisament ahir
jo crec que ja s'ha acabat
el termini d'al·legacions
potser n'hi ha hagut
una o dues
però sí que
independentment
encara que hi haguessin
quatre
o deu
estem acostumats
que l'equip de govern
doncs les al·legacions
es faci
valent molt bé
molt bé
i tirem endavant
és on estem acostumats
per això nosaltres
sobretot ens agrada
doncs poder
debatre
i poder aportar
el màxim possible
abans
que es presenti
en el punt del ple
tenim normalment
molt poc temps
però creiem que
més cap donar al·legacions
que després
les al·legacions
sobretot a nivell
del ciutadà
doncs va molt bé
perquè ells tenen
aquests dies
20 dies
30 dies
els que siguin
per poder al·legar
nosaltres ens agrada
doncs ja que
quan vagi
el ple
diguéssim
o les bases
en aquest cas
doncs ho puguem
haver portat
i haver debatut
el màxim possible
en el ple
des del partit
però per tant
no crec
que hi hagi
moltes al·legacions
pel que em va semblar
potser hi ha
una o dues
i veurem
si es contemplen
molt bé
i vinga
i anem ja
per l'última part
de l'entrevista
mirant
de cara al futur
posant l'horitzó
en el 2027
iniciatives
que té previst
defensar junts
aquests propers dos anys
doncs això
per incidir en les polítiques
municipals
de Sant Just
i també garantir
que es compleixin
els compromisos
amb la ciutadania
en quins àmbits
o matèries
Ramon
creieu que Sant Just
jo crec que
que hem donat pistes
ja hem anat parlant
durant l'entrevista
hem parlat de mobilitat
que és immediata
ja com he comentat
demà tenim la segona taula
de partits
per tant
la mobilitat ens preocupa
un dels grans reptes
després també en breu
i en els propers mesos
de fet ja vam fer
en l'últim
un prec també
en l'últim ple
és el tema
taxar residus
recordem que ara
en breu
ens cobraran
la taxa
nosaltres estem treballant
i ja hem fet
petició oficial
pel ple
i per l'alcalde
i per regidors
per poder treballar
sobre la fórmula
del variable
que és la que ens preocupa
per tant
residus
i taxa
de l'escombraries
ens preocupa bastant
i volem
també ho hem dit
repte demogràfic
que al final
n'hem de parlar
i el repte demogràfic
no hi hem parlat abans
però comporta
doncs
amb aquest augment
ja no només migratori
sinó
d'augment de població
vinguin don vinguin
generarà uns reptes
d'habitatge
d'accés a l'habitatge
que ja el tenim
per tant
habitatge també
és una de les accions
a les quals
nosaltres volem fer front
amb aquest repte demogràfic
que tindrem
que encara vindrà més gent
per tant
més necessitats
però sobretot
el que nosaltres tenim
com a municipi
i ho tenim bastant clar
és que
si les coses
les segueixen gestionant
com fins ara
doncs
correm el risc
de perdre
el que ara
més o menys
anem aguantant
com a poble
i per tant
nosaltres el que treballarem
és perquè
perquè no perdre
aquesta essència de poble
és el que en aquest
treballarem per això
per seguir
gaudint
del municipi
de dia d'avui
com el tenim
molt bé
doncs Ramon
ho deixem en aquest punt
moltes gràcies
per haver vingut a l'emissora
i res
que acabis de passar
un bon dia
igualment
adeu
adeu
a
tot