I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia. Avui tenim el plaer de parlar amb Soledad Cardoso, una soprano argentina de reconegut prestigi internacional que ha destacat per la seva carrera en el repertori operístic i també de música antiga. Nascuda a Argentina, va iniciar els seus estudis musicals a l'Iceo Municipal de Santa Fe. I també gràcies a beques, i en aquest cas amb una beca d'alt,
Mos Arteum, argentí, va continuar la seva formació a Espanya amb grans mestres i avui la tenim aquí perquè des de fa uns anys també s'enjustenca i això ha fet que haguem coincidit en aquest camí i que haguem pogut portar-la als micròfons de la Ràdio d'Esvern. Soledat, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Benvingut al programa. Molt bé, un plaer. He fet res, un resum, quatre cosetes per tenir algun punt de partida, per on començar...
Si et sembla, comencem parlant una mica dels teus orígens. Com comença Soledad a sentir que la música, que l'òpera, és el seu camí?
De ben petita, quan tenia 7 anys, els meus pares em van fer estudiar música, teatre, artes plàstiques, un combo, i em vaig sentir atraïda per la música. Vaig començar amb el piano als 11 anys, em sembla,
Però, bé, per una banda se'm feia dur perquè no era el meu instrument, tot i que jo estudiava molt cada dia, hores d'estudi, que per una nena petita no és habitual, no arribaven els resultats que jo pensava que havia de tenir. I de cop i volta, quan tenia 14 anys, a la meva ciutat, Santa Fe,
Es va representar l'òpera La flauta màgica de Mozart i vaig anar com a públic i em vaig enamorar de l'òpera i, sí, sobretot de...
emocionado, mucho. Et vas emocionar. Amb el paper de Pamina, que finalment va ser la meva professora, la soprano que cantava aquell paper en aquell moment. I bueno, després vaig començar a estudiar bioquímica, saps, pel mandat social, que cal estudiar una cosa seriosa, diguem.
però la vocació va ser més forta i em vaig decidir completament pel cant. És interessant, no?, el fet de veure com tu estaves allà iniciant-te en un instrument, pensant que aquell instrument, el piano, potser et podia portar pel teu camí, que podria ser font d'inspiració, que podries dedicar-te a allò, i de cop i volta t'adones que l'instrument ja el portes tu.
Que l'instrument ets tu i que és la teva veu, no? I t'adones que allò que veus en aquell concert és realment el que a tu et connecta i el que a tu et vincula, no? Tu vols fer música amb això, no? Cantant i en aquest cas fent òpera.
Sí, és així. És una passada portar l'instrument. És una responsabilitat també. Però es pot gaudir perquè no és només la veu o les cordes vocals, sinó també el cos sencer i la teva expressivitat i també poder representar altres vides, no? Quan fas personatges i dins d'un context, d'una història...
Al final acabes interpretant, correcte, estàs interpretant aquell paper, no? No, no, totalment, i que és un instrument que tot i no portar funda, que nosaltres veiem la guitarra amb la seva funda, tots els instruments que realment hem d'anar amb compte que no es trenquin,
la veu també es pot trencar, la veu també l'hem de cuidar, i m'imagino que aquí és, com diguéssim, una de les parts fonamentals d'una cantant, i en aquest cas d'una soprano, el fet de cuidar la veu, de fer aquest treball, aquest procés, que molta gent es pensa que bé, la tenim i la tindrem sempre, però això no és així, i hi ha un patiment que molt poques vegades en entrevistes es parla, que és el patiment del cantant, de tindré veu pel concert, no la tindré...
I hi ha molta gent que té problemes, inclús mentals, psicològics, que l'afecta molt. Sí, sí, sí. Primer de tot, clar, s'ha de ser molt conscient, trobar o triar un mestre o algú que et faci de guia, que et doni la bona tècnica vocal, que et...
amb la qual després puguis sustentar tota la teva vida professional, que pugui ser el més llarg possible. Perquè instrument, és veritat, només tenim un, no en podem comprar un altre si es fa malbé.
I també això que parles quan hi ha un compromís important i cadascú té al cap les seves pròpies neures. Les seves pauetes, no? I clar, i podré, i arribaré, i ara, i si fa fred, i si em dona el vent, i podré, estaré, seré sana en el moment que...
Clar, i que a vegades, i en el món actoral, en el món artístic, en aquest cas del cant, passa molt, que a vegades estàs uns mesos de sequera, que no tens bolus, i de cop i volta tens molts bolus, això et genera ansietat perquè ho has de quadrar tot, perquè ho has de tenir tot lligat, perquè també t'interessa i et convé fer aquells bolus, aquells concerts, i de cop i volta veus com el cos somatitza aquest estrès, i a vegades et diu, doncs ara et quedes sense veu, no?
T'ha passat alguna vegada en un cas així? No, l'ansietat. L'ansietat, eh? Sí, sí, és part de mi mateixa pel que dius. Et pots trobar mesos sense feina i de cop i volta en un dia et fan tres propostes que a més coincideixen el temps. Dia, hora i lloc no, però gairebé, no? Sí.
I és així, i quan ets a l'inici de la carrera, que ets jove i més arriscat, no t'importa tant o ets tan inconscient que no t'adones del perill de no tenir ingressos, però no sé com...
arribem a concretar els projectes però després a mesura que et fas gran ja se complica i mentalment és una lluita amb les veus totalment
Avui estem parlant amb Soledad Cardoso i si em deixeu marxar un moment del guió perquè m'agradaria parlar també que ella, com hem explicat, és argentina i m'agradaria saber quant temps portes a Catalunya.
Uf, des de... sí, 2009. 2009. Però a Sant Just vaig venir el 2019. El 2019. Clar, vosaltres esteu escoltant el mateix que escolto jo, a la Soledad Cardoso, parlar català, que porta més de 10 anys aquí a Catalunya, uns 14, no? Jo, de matemàtica, soc molt dolent, eh? Sí, no, tampoc.
però per qui vindria la cosa, uns 14-15 anys porta a Catalunya, Sant Just portes ja uns quants, 5 o 6. Llavors, m'agradaria saber com has fet per aprendre català i si era una de les teves prioritats, el fet de parlar català, el fet de venir a Barcelona, que entenc que véns a Barcelona també una mica pel que comentàvem, per estudis, no? O va ser posterior? No, no, va ser posterior per amor, bàsicament. Ah, per amor, eh? Sí, sí.
Abans era... Perquè la formació a Espanya la vas fer a Barcelona o la vas fer a Madrid? A Madrid i vaig estar sis anys a Madrid, després cinc anys a València i finalment la mort m'ha portat aquí. Clar que sí. Arribes a Barcelona i aprens el català. Per què aprens el català?
Perquè, clar, em vaig adonar que la gent t'accepta millor i fa amistat amb tu i pots connectar més si parles la seva llengua. Totalment. I va coincidir amb la pandèmia, aquell 2020, cadascú a casa...
pensant, pensant, i vaig pensar, bueno, és un bon moment per començar a estudiar formalment, diguem, i vaig començar el primer mòdul en línia, i després, quan les restriccions van acabar, vaig començar aquí, al CPNL,
El Servei Local de Català. Exacte, sí. I amb la meva estimadíssima Marta Musac, que és un solet i la veritat que és una professora exemplar. Em vaig també enamorar de la llengua i encara continuo fent trobades
amb una voluntària lingüística. Les parelles lingüístiques, no? Exacte, sí. Aquest projecte que també va una mica lligat al Servei Local de Català. Sí, sí, que en aquest cas és la Montse Ribarola. Sí. I doncs bé, bueno, sí, em sembla important i a més a més l'ambient cultural, la música, el teatre, la dansa...
És un ambient on és molt important la comunicació a tots nivells i fer-ho a la llengua local és fonamental, sí. I t'anava a dir, has cantat alguna vegada en català? Sí, sí. Què has cantat en català?
I una òpera d'estrena, per exemple, d'un compositor que es diu Carles Prat, tot i que l'òpera, el títol és El teatro en la moda, és una òpera contemporània i totalment en català, i també adaptacions, per exemple, de l'òpera La cantarina, de Haydn,
també adaptada al català, i vaig participar a Cantània, que es fa a l'Auditori cada any, és com una cantata d'estrena, i també era en català, i s'havia de parlar, a més tenia una part molt important parlada, i clar...
I vaig pensar, he d'aprendre a pronunciar correctament perquè s'entengui quan parlo. O sigui que també va ser un incentiu. Sí, sí, és un incentiu, no? Exacte. Doncs, com dèiem, avui parlem amb la Soledad Cardoso i ho estem fent per explorar una mica aquest món de l'òpera, aquest món operístic.
que d'alguna manera també és proper, perquè aquí a Barcelona hi ha molt bons espectacles d'òpera i realment es poden veure propostes artístiques fascinants. Tu què és el que més valores de la programació artística de Barcelona i què creus que li falta?
Jo la veritat crec que és molt variada. Hi ha de tot, tenim opera, no només a la casa de referència, que és a Liceu, també hi ha altres espais, per exemple el Teatre de Sarria, del qual parlarem. Ara parlarem de què ens dona.
Això per una banda amb l'òpera però també hi ha molt bona escola de música antiga molts músics que han estudiat a les MOOC i després es queden per aquí i hi ha un molt bon nivell de músics de pràctica històrica que li diuen i també és que de contemporània em sembla que està bé que és variat I li falta alguna cosa?
potser en condicions potser en varietat no ho sé potser per dir alguna cosa del gènere del llit potser es podria fer més la cançó de cambra amb veu i piano o amb guitarra però bueno
Clar, perquè hi ha aquests espais que, per exemple, a mi em reboca si haguéssim de parlar de música, com dèiem, o bé clàssica o bé més antiga, doncs potser diria el palau de la música, diria l'auditori, són llocs on podem escoltar música d'aquest estil, però potser falten espais també per poder-ho fer o no? O creus que està bastant repartit?
Sí, em sembla que està bé. Clar, hi ha diferents tipus de... Després hi ha una altra cosa que és el públic, no? Exacte, sí, això jo anava a dir. Per exemple, al Palau hi ha una programació pel públic entès, diguem, i hi ha una altra una mica més lleugera o més aviat pel turisme. Un tema més comercial, diguem. Clar, sí, sí, amb grans títols. Al final s'han de fer diners també. Sí, sí.
Però, clar, és això que Barcelona és una ciutat turística també i potser es podria colar una mica més de la cosa d'aquí, entre tants títols habituals com...
Sí, amb Esquerra, amb, no sé, perquè la gent també, el turista, clar, que hi ha tipus de turista, clar, és un altre tema, aquell, però que no es creguin que només, que, per exemple, que el flamenco és propi de Catalunya, que em sembla, jo diria que no, que és
del sur, no? Correcte, sí, sí. Però, clar, que aquí hi ha altres manifestacions... Aquí la Rumba, per exemple, no? Clar. La Rumba sí que la podríem portar una mica més a Barcelona, per exemple. Per exemple, sí. O... O la Sardana, que també. Sí, sí. O compositors en el gènere de cançó de cambra, també. Tots...
Tuldrà Montsalvatge tots els casals i posteriors, que sí que podrien fer una imatge integral, cultural, uns colors molt propis d'aquí, que no es troben en altres regions de la península, diguem.
És interessant el que dius, perquè al final també és destacar allò que som, no? Clar, sí. Molt bé, marxem a una altra qüestió, perquè avui també ens has vingut a parlar d'un altre espectacle que ja està a punt d'estrenar-se, de fet ho fa la setmana vinent. Estem parlant d'Almasies, que en aquest cas s'interpreta al Teatre de Sarrià. Explica'ns una mica en què consistirà aquesta producció.
Sí, aquesta producció té la particularitat que es tracta de dansa, dansa neoclàssica o contemporània, amb la música del Messias de Händel. O sigui que a sobre l'escenari hi haurà un ballet de cambra, em sembla que són vuit ballarins,
I el, com es diu, el fosat? Sí, el fos. El fos. Serem no només instruments, sinó també els cantants, que hi haurà un cor de cambra i quatre solistes, soprano, contratenor, tenor i baríton.
I clar, té l'ingredient visual i de moviment, és novedós, em sembla, sí, interessant com a concepte. Que es barreja com diferents disciplines, no? Sí, sí, sí, clar.
i deixar-se portar per l'energia que té aquesta obra musical, que s'ha fet tantes vegades des de diversos punts de vista, però en aquest cas és, diria, com una combinació més espiritual...
No sé, estaria bé que hi hagués un ballarí per explicar millor la combinació, la sensibilitat que es pot reflectir amb aquesta música. Ja veurem-la. És una obra bastant espiritual que al final està carregada de simbolisme, de fe. Què significa personalment per tu cantar-la?
I és una reflexió, és un cicle perquè explica la vida de Jesús, diguem. Però parla de passió, de patiment, però d'esperança, sobretot. El missatge final és...
és, sí, esperança, alegria, i em com mou cada vegada. També té, des del punt de vista tècnic, és difícil per a la soprano, perquè té quatre àrees o cinc, depèn de quina versió es triï, i has de mostrar un pantall, un pantall,
gran de recursos, com agilitat, una de les àrees que es diu Rejoice, Greatly, i després intimitat, legato, poesia, per exemple, com I know that my Redeemer liveth. I, bueno, és interessant, sí.
T'anava a preguntar una mica per això, no?, perquè vocalment entenc que després d'haver-nos exposat això que ens exposaves, Soledat, entenc que hi ha moments bastant exigents, no?, el més exigent dins de l'obra, el sabries trobar, el sabries definir, aquell moment que diguis aquí haig de posar molta atenció perquè aquí sé que hi ha moltes coses, estan passant moltes coses aquí, no?,
Sí, em sembla, per mi, que és una de les àrees del alto, en aquest cas que serà un contratenor, altres vegades canta una mezzo, que té un parell d'àrees que combinen així un to...
greu i de sobte es converteix en brillant i heroic i canviar de clima de sobte és difícil i que tothom, l'orquestra i el director et puguin comprendre la teva intenció com a interpret
també és complicat d'aconseguir. Doncs que tots siguin amb les antenes... Clar, s'entén que tots siguin a una, no? Sí, sí, sí. Escoltant-se uns als altres... Sí, és una feina com a camerística. No només que el músic pot estar-se...
el seu atril mirant el director només, sinó també ha de respirar, ha de pressentir, no sé si es diu així, la intenció del cantant o la necessitat, perquè a vegades t'afogues també. Hem de respirar. I tant, i tant, i tant. I que no s'entengui aquest com un exercici individual, sinó tot el contrari, és un exercici grupal.
Està viu i que cada vegada és diferent i depèn del que passi la màgia o el que passi en aquell moment és únic. Creus que aquesta versió pot arribar a un públic que potser no s'acostaria en un oratori tradicional? Jo diria que sí. Ens estàs explicant alguna cosa bastant innovadora i bastant diferent, no?
Sí, jo diria que sí, perquè té aquests elements que ho fan diferent d'un concert que només allà has d'escoltar, sinó també veure.
I hi haurà també llums i un ambient, una posada en escena, o sigui que es gaudirà des de tot punt de vista. Doncs Soledad Cardoso, hem d'anar tancant ja aquesta entrevista. No sé si vols afegir alguna cosa més abans d'acomiadar-nos. Moltíssimes gràcies. Gràcies de nou a la Montse que va fer el contacte perquè ens coneguéssim.
I és un plaer venir. Doncs els dies 20, 21 i 22 de febrer, el Teatre de Serrià acollirà una representació fins a la inèdita del Maciès de Handel, on podreu veure a la Soledat Cardoso. Podeu comprar les entrades a web del Teatre de Serrià. Una abraçada molt gran, cuida't molt i que vagi molt bé aquestes funcions del 20 al 22 de febrer. Moltíssimes gràcies, Dani. Adéu-siau. Adéu.