Doncs segona hora de programa, avui tenim el plaer de comptar amb la presència de l'artista Montse Pleià
per parlar de l'exposició Flyland, una exposició que estarà a Can Ginestar fins al proper 2 d'agost.
La Montse treballa amb gravats de linole, creant una col·lecció sota concepte que fusiona la flor amb l'alien.
Intentarem explicar-ho, intentarem entendre-ho i per això avui hem convidat la Montse. Montse, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Com has arribat a fusionar aquests dos conceptes? És a dir, com arribes fins aquí?
Com arribo? Doncs mira, primer de tot vaig començar fent un curs de gravat
que em va permetre interessar-me molt per el gravat de l'inoli.
Ara després en parlarem d'aquesta tècnica perquè tampoc és tan habitual.
Sí, i és una tècnica, segueixo.
I aleshores, en aquell mateix moment també estava fent uns esbossos dins de la meva agenda,
que tinc una agenda on esbosso, on apunto les meves idees.
Sí, de fet l'he vist a l'exposició.
Ah, exacte.
A més a més m'agrada perquè està escrita amb puny i lletra, cosa que ja no és habitual.
Sí, sí, m'agrada cada vegada que tinc una idea o veig una foto que m'interessa i tot m'ho guardo allà
perquè sempre després quan ho torno a revisar a vegades em sorgeixen idees per tornar a representar.
I bé, doncs vaig veure que podia aplicar aquells esbossos a les matrius de l'inoli.
vaig començar a fer-ho i em vaig emocionar perquè em va semblar que el resultat era xulo.
Era satisfactori, no?
Sí, sí, perquè a vegades fas coses que després dius, no, ho tiro a la paperera.
Però em va començar a agradar i la veritat, vaig començar a desenvolupar aquestes imatges orgàniques
i em va sorgir tota aquesta idea d'aquest món imaginari que represento i que podeu veure a l'exposició.
En aquesta exposició hi ha uns referents, com més l'art biomecànic d'Akerra Ginger,
dissenyador de la criatura d'Alien, aquesta pel·lícula tan famosa de l'any 79
i també en figures científiques com Cal Sagant.
Com és que t'has inspirat en aquests personatges?
És a dir, com t'han influït en aquesta exposició?
Bé, jo tinc... A veure, quan era joveneta, aquesta pel·lícula a mi em va causar molta...
Bé, a tu i a la majoria...
Sí, a molta gent. Hi ha una sèrie de pel·lícules, per exemple, a Tauró, a molta gent també.
Sí, de fet, hi ha gent que encara no es pot banyar tranquil·la a la platxa per culpa de Tauró.
Exacte, exacte. Bé, doncs jo, Alien, és una pel·lícula que em va agradar molt, no?
I, bé, els paisatges que es reflexa en aquesta pel·lícula són molt foscos
i jo penso que realment si algun dia aconseguim els humans sortir del planeta Terra
doncs ens anirem allunyant, no?, en el sistema solar, ens anirem allunyant de la llum, que és el Sol
i, clar, si anem a parar Saturn, doncs jo m'imagino que serà un planeta molt fosc.
Llavors, doncs, una mica, doncs això em va fer pensar una mica també en l'H.R. Giger, no?,
que va pensar també en un món, doncs així, molt fosc i una mica tenebrós, no?, en el seu cas,
amb la criatura, amb la criatura Alien, no?
I el Cal Sagan també és un científic que una mica també és un divulgador que jo sentia quan era també jove
i, aleshores, doncs, bé, hi ha una sèrie de frases d'ell que em van impactar molt, no?
I per això també consta dintre de l'exposició com a referent.
Però diguem que la part de l'Alien ens queda clara i la part de les flors i aquesta fusió?
Com vols dir? A veure, jo vaig començar a imaginar, o sigui, si algun dia els humans hem de...
De fet et fas una pregunta, no? Diu, de quin color són les flors de Saturn?
Les roses, les roses.
Les roses. Ah, sí, perdona't, les roses.
I abans hem preguntat al xat GPT, que en principi ho sap tot, i tenia resposta.
Clar que si no ho saps s'ho inventa, no?
Parlava d'un fenomen atmosfèric i ens deia que eren d'un color daurat.
Ah, veus que bé? Bueno, mira.
Hi ha més gent que es fa, doncs, la pregunta o que la resol.
No sé, jo em vaig imaginar que algun dia, si hi ha un caos mediambiental aquí al planeta Terra...
Cosa que podria ser.
Cosa que podria ser.
Doncs només hi haurà dues possibilitats, que serà l'adaptació de molts, no?
El que passa és que això no tothom és capaç d'adaptar-se.
I penso que hi haurà moltes persones que tindran mitjans econòmics suficientment importants com per poder agafar una nau interestel·lar i marxar a buscar un altre lloc millor per viure, no?
Aleshores, esclar, en aquest viatge jo penso que la gent es preguntarà coses.
Jo, per exemple, em preguntaria què és el que trobaré allà en aquell planeta desconegut, no?
I una de les coses que em vaig plantejar va ser dir quina vegetació em trobaré allà, perquè no serà igual que aquesta.
Lògicament, els altres planetes tenen unes altres condicions i, per tant, els éssers que hi haurà allà seran diferents a nosaltres.
Llavors, per això vaig començar a pensar, ostres, jo trobaré roses allà en aquest altre planeta, trobaré una flota tan bonica com una rosa.
I, aleshores, em vaig començar a preguntar això, no? De quin color seran les roses a Saturn i de qui ve el títol de l'exposició, no?
Hi ha un component de protesta ecològica o de tot de tensió ecològica en aquesta exposició?
De dir, ostres, si arriba el clataquisme mediambiental, és a dir, hi ha una manera de dir, toc d'atenció?
Jo penso que, bé, jo sempre he tingut un interès per l'ecologia, no?
I penso que el que hem de fer la gent és començar a pensar que si no tenim planeta Terra, que el fet d'anar-nos a un altre lloc no ens assegura viure millor.
O sigui, aquí estem espatllant moltes coses, confiem en que l'equilibri de la Terra es mantingui sempre,
i jo crec que no és així, no? Que hi ha una sèrie de paràmetres com la temperatura, que ja ho estem veient,
com la temperatura de l'aigua, com la pol·lució de l'aire i totes aquestes coses que poden fer que hi hagi una disbauxa, no?
Ecològica i, aleshores, doncs, això ens afectarà a nosaltres perquè som els que estem aquí vivint.
I bé, tot això, doncs, és una mica un voler fer pensar a la gent, no?
A veure, creieu que estarem millor en un altre planeta, realment?
Sí que és veritat que els meus flàlions són molt bonics, eh?
Vull dir que en el meu planeta es podria viure, però...
Però en el Saturn, de veritat, potser no tant.
Però podent el Saturn, no sé.
Escolta'm, ens comentaves a l'inici d'aquesta conversa que la tècnica que utilitzes és el gravat.
Anaves a explicar-nos-ho i no ho farem més tard.
Com arribes aquí i com és aquesta tècnica?
Perquè no és... Agafar un pinzell i pintar, és una mica diferent.
Sí, bueno, a veure, jo crec que...
Bé, ara fa molt temps que no vaig a l'escola, però jo quan havia anat a l'escola de petita
havia fet amb una gúbia treballs amb linoli.
En aquest curs que vaig fer em van començar a ensenyar, doncs, des de zero.
Jo vaig demanar que m'ensenyessin des de zero a fer gravats.
I vam començar, doncs, des del típic tetrabric, que és molt divertit,
fins a les acetatos, a l'inoli, de tot, no?
Aigua tinta ja és molt extens, el camp del gravat.
Aleshores, l'inoli, doncs no sé per què, però em va entusiasmar, no?
I llavors, doncs, amb una gúbia es tracta de perforar una espècie, diguem, de plàstic
i aleshores després el tintes i al tintar-lo, doncs, passes la premsa
i queda, doncs, la imatge gravada en el paper.
Una de les propostes que hi ha en aquesta exposició, si aneu,
és convidar a dibuixar el vostre propi flàlien.
Sí, la vostra pròpia flor alienígena.
Correcte, que a més a més diu que després faràs una compartició col·lectiva
en el teu compte d'Instagram per a veure què n'ha sortit.
Exacte.
Ja n'hi ha algunes propostes allà penjades.
Sí, sí, sí. Avui n'he vist més.
L'altre dia, el dia de la inauguració, hi havia unes quantes.
Jo vaig anar-hi ahir al mig matí, n'hi havia unes quantes.
Sí, sí, sí. Avui n'he vist alguna més.
O sigui, que estic contenta que la gent tingui ganes d'imaginar,
que també és important, no?
I com has vist aquestes imaginacions?
És a dir, la gent fa propostes xules?
Jo, com sempre, a mi sempre m'ha sorprès molt
com cadascú tenim una manera d'interpretar les coses diferent.
És a dir, tu poses un gerro aquí mig de la taula,
demanes a tots els d'aquí que dibuixem el gerro
i veuràs propostes diferents.
Aleshores, això sempre és una cosa que m'ha agradat, no?
I m'emociona, perquè veig que la gent
té una creativitat infinita.
O sigui, ja veurem amb la IA el que passarà,
però la veritat és que sí,
que m'agrada veure totes les propostes.
Bé, si anem a l'exposició, jo ja he anat,
però, clar, hi vaig anar abans de parlar amb tu.
En què ens hem de fixar?
En què ens hem de fixar?
Bé, en primer lloc...
Perquè hi ha molts escrits teus.
Sí, en primer lloc jo crec que s'ha de gaudir de l'exposició.
S'ha de disfrutar del passeig per al jardí extraterrestre aquest
que heu explicat que hi ha allà.
I després també aprendre una mica sobre el món del gravat,
perquè hi ha una mica de...
També intento fer una mica de pedagogia del que és un gravat,
de com s'anomena un gravat i per què.
I després veure les meves estampes,
que jo penso que també són molt boniques de veure.
De moment, la gent, què t'ha dit?
Els ha agradat?
A veure...
Ja fa uns dies que hi ha l'exposició, no massa, però...
No, bueno...
També és veritat que venir a parlar directament a tu,
clar, no et vindran i et diran, no, no m'ha agradat gens, és complicat.
Sí, la veritat és que a vegades és difícil saber si realment els agrada o no els agrada.
Jo sempre dic una cosa, també, que...
Jo faig les coses, a veure, perquè em surten de dintre i espero que agradin,
però, esclar, a vegades amb algú ho connectarà i amb algú altre, doncs no, no?
O sigui, és una cosa molt específica.
Jo no només faig gravats, faig altres tipus d'obres
i el que veig és que quan ensenyo el que faig,
doncs cadascú es decanta per una cosa.
Ah, doncs a mi m'agrada més això que fas, Montse, o això m'agrada més,
o...
O sigui, que cadascú té un criteri, no?, d'estètic i llavors, doncs...
El projecte de les flors alienígenes s'acaba aquí o tens més coses entre mans?
Ara estic pensant en un altre projecte que també parlarà una mica de l'ecologia,
però encara no està ni amb estat, o sigui que està en la meva ment
i està intentant buscar la manera de sortir.
Però serà una continuïtat d'aquest projecte o ho trenques amb tot?
No, trenco.
Trenco, trenco.
Sóc una persona que m'agrada molt experimentar
i que una vegada...
No vol dir que no continuï amb aquest conjunt d'estampes.
De fet, estic fent un altre,
però ara aquest altre que desenvoluparé serà una cosa diferent.
Gravat o diferent?
No, serà cianotípia.
Què és això?
Ai, ja t'ho explicaré si em torna a anar.
Home, però fes uns cinc cèntims, va.
Tianotípia és també utilitzar uns químics
per fer també unes imatges a base de les ombres i de la llum.
Doncs si voleu gaudir d'aquesta exposició de l'artista Montseplellà
que avui ha vingut a la ràdio,
si voleu veure aquestes flors alien,
si voleu imaginar-vos de quin color poden ser les roses a Saturn
i fins i tot si voleu participar de l'exposició
amb la vostra proposta,
que després es veurà a l'Instagram de la Montse,
doncs heu de passar per el celler de Can Ginestà
i teniu temps fins al proper dia 2 d'agost.
Montse, espero que t'hagis passat bé.
Moltíssimes gràcies per venir a la ràdio.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
I fins la propera de Oceau.
Vinga.
Moltíssimes gràcies per venir a la ràdio.
Gràcies.