Música
Esteu escoltant la Rambla, el magazine matinal de ràdio d'Esvern,
la ràdio municipal de Santjust.
Ara mateix són les 11 i 11 minuts i ens toca fer l'entrevista del dia,
que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Els convidats d'avui són els artistes Santjustencs Laura Baringo
i Quim Déu, que també són els comissaris de les exposicions
que es fan dins del projecte d'art contemporani Mons,
a la sala Mercart de Santjust.
Mons va néixer el 2022 per acostar a la població de Santjust,
l'art més avantguardista,
buscant també la complicitat amb el món local.
El passat 24 de febrer es va inaugurar ja la setena exposició,
la setena mostra de Mons.
Aquesta vegada, titulada Mons...
Espai? Mons.
I que es mantindrà fins al 27 d'abril.
Els hi obro els micròfons i així també els saludem.
Què tal? Molt bon dia, Laura, Quim.
Bon dia.
Molt bon dia, Santjust d'Esvern i molt bon dia a la ràdio.
Bé, doncs, quina mena d'experiència
és la que està tenint el públic amb Mons, Espai, Mons?
Dic espai perquè, clar, hi ha allà un parèntesi buit.
Ja, mira, nosaltres, bueno, el Quim i jo,
normalment parlem de parèntesis,
aquesta exposició l'hi deim parèntesis.
Parèntesis.
Perquè això de la meitat entre buit, parèntesis,
un espai buit, sí, bueno,
hablamos normalmente de parèntesis, la exposición,
y entonces era entre un Mons i otro Mons,
tenemos ese espacio de espera o espacio vacío
y entonces no queríamos dejarlo así.
Y entonces se nos ocurrió poder hacer esta exposición,
que es una exposición que se basa en una participación de 38 artistas,
que realmente, además, de todo tipo,
es decir, ya luego lo explicaremos con calma,
donde hay de todo,
y todos han participado enviándonos una foto,
tanto puede ser un escrito como puede ser una foto de una obra suya
o una foto de algo que le sugiera, hablándonos del vacío.
Entonces, lo hemos impreso como si fueran los afiches
y los hemos colocado en las paredes,
sabes, como estos carteles de publicidad.
Sí, como un póster.
Como un póster, sí, pero así encolado
y que se vea un poco también de trabajo,
no una cosa bien definida ni enmarcada.
Y bueno, estamos asombrados porque el éxito que está teniendo,
es decir, la gente, primero de todo,
claro, son 38 personas que opinan sobre el vacío,
es decir, es una pregunta que también es interesante hacérnosla a nosotros,
qué opinamos sobre el vacío,
o qué pensaríamos nosotros si nos preguntaran
qué harías tú si te pregunto sobre el vacío.
Entonces, yo creo que eso está muy bien.
Artistas, además, desde Estados Unidos,
Corea, Japón, Alemania...
¿Cómo heu seleccionado a aquests 38 artistas?
Mira, nosotros intentamos, tanto el Quim como yo,
tener una charla o tener una comunidad de artistas
donde estamos, para poder, en un momento determinado,
a cierto tipo de trabajo, sugerir a unos artistas o a otros.
Aquí había una cosa, tú ya sabes,
que en nuestras otras seis exposiciones,
muchas veces hemos traído gente que puede ser de Grecia, de Alemania,
pero siempre el problema del transporte de la obra y todo esto
nos quita el poder llegar a traer gente de fuera.
Y aquí teníamos esa libertad.
Entonces, en nuestro listado de artistas,
empezamos a mandar y les explicamos un poco qué era,
porque hay artistas que no te conocen,
que tú los conoces a ellos porque están en tu historial,
pero que ellos igual no te conocen,
entonces les tienes que explicar qué es Mons.
Y realmente la respuesta ha sido increíble,
tanto el Quim como yo nos hemos asombrado de ella,
de la cantidad de gente que ha querido participar.
I quina ha estat una mica la resposta dels artistes
quan els heu plantejat el tema del buit,
de què hi ha entre aquests dos Mons,
ràpidament han sabut captar la idea
i us han enviat aquella foto mal escrita i demés?
O com ha estat la seva resposta?
Nosaltres sempre tenim com a paràmetre la llibertat total.
I com a comissaris és un risc el que prenem,
perquè amb aquesta exposició hem ofert
o hem donat la llibertat de concepte,
és a dir, cada persona pot conceptualitzar
sota els nostres paràmetres i enviant-se el que vulguin,
i nosaltres aquí no hem fet ni de sensors ni de res.
Hem rebut les coses tal qual amb l'habilitat
que té la Laura especialment de combinar aquestes diferents coses.
I quan a la llibertat hem rebut coses molt diverses
i penso que són reflexa
tant de l'àmbit de l'art contemporànic que hi ha en aquests moments
com també de la societat.
La societat és una societat diversa,
canviant, amb molts matissos,
i hem rebut resposta amb tot això.
Després, tampoc hem volgut quedar-nos simplement
amb artistes o gent afín al món de l'art, no?
Ho hem obert a tots els àmbits,
des de la literatura,
a la fotografia, a l'arquitectura, al disseny, tot això.
Fins i tot amb aquest afan d'incorporar l'arquitectura
i la literatura i l'art i tot això,
amb la Laura vam dir
que creiem que coneixem un guia turístic de l'Alhambra de Granada.
Ostres!
Mira, la mirada sobre el buit que pot tindre aquesta persona
pot ser molt interessant.
I, com anècdota, el vam contactar amb ell
i ha estat fantàstic, ens ha enviat un poema molt bo,
i vam pensar que era interessant incorporar aquesta sèrie de coses.
Que bé.
Aquest any, en especial, en aquesta exposició,
estem hiperagraïts perquè volíem incorporar Joan Margarit,
que és un poeta que no cal que fem presentacions,
però per nosaltres fonamental. Més que presentat.
Més que presentat està, però fonamental,
i necessari en uns moments com els actuals,
i podem estar hiperagraïts
que la Bidua ens va seleccionar una sèrie de poemes.
Bé, va ser una col·laboració entre nosaltres i...
Clar, és que jo veia Joan Margarit en el cartell i pensava...
Necessari.
Sí, sí, però pensava com haurà estat Joan Margarit
present en aquesta exposició.
Clar, la selecció...
Bueno, primero la Mariona va fer una selecció
i després nosaltres vam terminar de seleccionar dos poemes
que hem trobat fantàstics.
I, entonces, creo que está muy bien.
Tenemos galleristas, tenemos gente que se dedica a la danza
o especializados en la danza.
La Lalia Iguadé, ¿no? La Lalia Iguadé, tenemos...
Y, además, el vacío se ha trabajado de una manera...
Ayer lo comentábamos, ¿no?
Es decir, hay arquitectos, por ejemplo,
que nos han hablado de llenar o de solidificar los vacíos interiores,
por ejemplo, de una iglesia.
Entonces, solidificar el vacío es algo así como que realmente...
La cabeza, ¿no?
Gente que en un momento determinado nos ha presentado unos diseñadores,
nos han presentado una página totalmente en blanco.
Es decir, que es la nada.
El otro día alguien me preguntaba, pero nadie ha hecho el negro.
Es decir, han presentado el blanco, pero nadie ha presentado el negro.
Yo creo que el que más se acerca a ello es un pintor de Corea
que nos ha puesto toda una serie de IVs por los bordes,
pinturas, blanco, rojo, verde,
y que termina siendo un azul oscuro, pero no llega a ser negro.
Hay gente que nos ha medido el espacio.
Hay en un momento escritoras, como la d'Acasteix,
que han empezado a escribir una novel·la.
Entonces, el vacío que se siente cuando empiezas a escribir una novel·la
ha hecho como media página y luego lo ha dejado en vacío.
Porque estás intentando crear y en ese momento casi tienes un vacío
que no sabes por dónde irá la novel·la.
Ha habido muchas maneras o muchas miradas para trabajar esto
y yo creo que eso es lo que les está gustando mucho el público.
Alguns van estar-hi presents el dia de la inauguració?
Alguns d'aquests artistes van poder-hi ser?
A nivell internacional, difícil, lògicament.
Home, hem aconseguit que això també ha estat un...
diguem de la part, com que és una exposició molt low cost,
perquè recordem que no és mons,
no és l'exposició que nosaltres anem fent trimestralment,
sinó que és una exposició a l'espera entre aquests dos mons, no?
Ah, val.
Llavors tenim... Ah, mira, clar.
O sigui, això és interessant. D'aquí ve el tema.
I amb aquest paràmetre de poc pressupost
i d'estètica low cost,
que amb això, amb la Laura, som molt apanyats, perquè vam dir...
Bé, d'on no podem... I tant apanyats, no?
El buit, el vació de nada. Exacte.
El vació de la cartera el podem solucionar de moltes maneres.
Per això també ha estat aquesta idea d'enganxar
amb aquesta cola de pintor els afitxes a les parets.
És una cosa molt efímera, és a dir, quan s'acabi,
el rascarem i es tiraran aquestes coses,
perquè no podem ni enmarcar ni donar més valor que el que hi ha aquí,
a nivell conceptual.
Aquesta part low cost també ens ha permès això, no?
Que apareixés gent de Japó, de Dinamarca, de Corea, d'Estats Units.
Tenim un fotògraf de Hollywood, perdó.
Uau! És interessant que tinguem aquestes coses.
I, evidentment, no podíem, que si hem volgut,
pagar un bitllet amb Business Class des de Hollywood fins aquí i d'allà.
Però no ens en trobava.
Sí, però al final, van acabar venint quatre.
És a dir, quatre artistes d'aquí, de la zona,
que jo crec que és molt fonamental,
i van venir com a mínim perquè els feia gràcia.
I, bé, tenim molts artistes francesos
i ens han demanat, per exemple,
ahir ens demanava a un, per favor, que em enviessin imatges,
perquè el concepte d'exposició els crida molt l'atenció.
És clar, en el fons és un cartell pegat en una paret,
un al costat de l'altre, i llavors, enviar-nos, però amb gent i tal.
I, per exemple, ahir, que estàvem...
Estan fent un treball els de l'Escola Algueró,
i llavors els havíem fet una visita comentada,
i ahir, en un moment determinat,
van venir per fer-nos una espècie i volen fer un vídeo, no?
I llavors els van fer una espècie d'entrevista i tal,
i l'aproveixem, també, per fer fotos
i poder-se-les enviar als artistes,
perquè, és clar, els fa il·lusió veure com està muntat, no?
Clar, sí que és veritat, el tema que ha apuntat el Quim,
que a Monts va néixer l'any 2022,
el 2022 vau fer com tres cicles de...
bueno, com tres exposicions diferents,
el 2023 en vau fer tres més,
i cadascun anava sobre una temàtica i ara ja està,
però aquest temps, què està passant?
Que esteu pensant en les properes?
Que esteu donant-hi una altra volta? Que voleu fer un descans?
Mira, és un temps d'espera administratiu,
és a dir que estem cercant de quina manera podem optimitzar
l'administració d'aquestes edicions, no?
I amb aquesta espera, primera, que som una miqueta color inquieto,
és a dir, tant la Laura com jo no podíem estar quiets en aquest sentit, no?
Després, portem una trajectòria de sis exposicions
que hem aconseguit, primera, una sèrie de relacions
amb l'àmbit cultural i artístic, sobretot de Barcelona,
però també d'aquí a Sant Just,
que no volíem tancar aquesta cosa o deixar-ho estar en vall molt de temps, no?
Aquesta exposició, per això, es deia el vuit
i per això el concepte que amb la Laura hem tingut és emplenar aquest buit.
És un buit conceptual, però també és un buit
que no volem que socialment o culturalment quedi aquest espai buit, no?
S'ha d'emplenar i hem de seguir amb aquestes idees
de seguir, diguem, amb tot aquest procés que hem anat generant, no?
Pensem que una pausa molt llarga
no era positiva, era una mica negativa, no?
A més, jo crec que, en aquest sentit, el Kim ho ha demostrat,
ja sabeu que s'ocupa totalment de la gràfica i de tot de l'exposició,
i, evidentment, jo crec que posar-ho, parèntesis, mons,
aquesta idea és molt bona, perquè, d'alguna manera, estàs dient
que això que està aquí ara és un parèntesis, però no és ni un mons ni l'altre,
sinó que és un espai entre un mons i l'altre, no?
Entonces, es raro definirlo,
porque nos cuesta entre un mons y otro, parèntesis,
que ponemos vacío y tal, pero es un momento, yo también,
que creo que demuestra un poco,
gráficamente demuestra la situación en que estamos,
yo creo que eso está muy bien conseguido, no?
Y bueno, pero está clarísimo que nosotros seguimos pensando
y seguimos trabajando a ver cómo van a continuar los siguientes mons,
si no, no hubiéramos puesto el último mons,
si no, no nos hubiéramos puesto un final,
es decir, que nos consideramos en un momento de espera.
Clar, jo us anava a dir que això vol dir que hi haurà una continuïtat
amb mons, el que passa que encara potser no està molt decidit.
Igual que en altres mostres amb mons,
també hi haurà activitats complementàries al voltant d'artistes
o de les seves peces o del buit, xerrades o alguna conferència.
Em sembla que el 5 de març va operar un acte conjunt amb Catllibreter
on va convidar Mònica Gustóva,
que és escriptora i traductora del xeca i el rus al català,
i va estar parlant de Mílea Gersenska,
que és escriptora i traductora xeca, com va anar?
I per què la va convidar també? Quina relació té?
Sí, bueno, nosaltres sempre, bueno,
hemos intentado en esta muestra
el que en un momento determinado tenemos dos actos,
el del 5 de marzo y creo que es el 9 de abril, si no estoy equivocada,
y entonces el tema era que con Catllibreter hablamos,
por ejemplo, esta primera, la segunda,
es una de las artistas que ha participado,
una escritora de las que ha participado.
Sí, llavors, sempre hem volgut amb mons donar a conèixer,
no simplement obrint les portes, l'exposició,
sinó en relació tant amb el món educatiu,
en aquest cas, per exemple, amb l'escola Algueró,
i demanen, sembla que tenim una visita
amb l'escola Garbid aquí a Sant Just.
No, desplugues.
O desplugues.
Sí, no, però, què dir, l'artista que...
Perdona, Quim, que et corti.
Llavors, és artista xecoslovaca que va venir a parlar
sobre aquesta periodista, evidentment, que és xecoslovaca,
que jo ho definiré perquè tenim poc temps,
però ella ha fet un llibre i ha escrit sobre aquesta periodista,
però que és la Milena, que és la Milena,
que va ser amant durant una època de Kafka.
Però és una dona que ha tingut una vida sumament intensa,
que en un moment determinat va estar casada dos vegades,
tant amb un arquitecte com amb un escriptor.
Ella, en un moment determinat, també intentava escriure,
va fer totes les traduccions de la obra de Kafka al xeco,
i en un moment determinat ella també participa
un poc del Partit Comunista
i, al final, termina en un camp de concentració
i mor en un camp de concentració en la Segunda Guerra Mundial.
Entonces, creíamos que su vida también había sido como...
Estaba como en un poco un vacío,
porque siempre es lo que comentábamos, además, ayer con el Quim,
seis meses de tu vida has sido amante de Kafka
y parece que solo existes por esa razón,
cuando su trayectoria es muy amplia.
Entonces, queríamos llenar ese vacío.
Entonces, explicar un poco lo que era su vida nos parecía...
Y nos lo propuso Carl Llibretel, Arnau,
y consideramos que era un buen momento
para poner a esta mujer un poco en alza
y que la gente pudiera conocerla también por su obra y por su vida.
I el dia nou us convidem a Isabel Frank,
que és una escritora LGTBI.
El concepte és la literatura amagada,
la literatura buida, la que no es veia,
d'aquí té la relació amb mons.
Ella és una escritora lesbiana,
és una escritora bastant radical i molt pionera
dintre de la literatura LGTBI, tant a Catalunya com a Espanya,
i hem lograt, amb la Laura, fer-la venir.
És a dir, que estarà molt bé.
Ens parlarà d'això, d'aquesta literatura,
que en molts moments o estava amagada o estava tapada.
És a dir, que a vegades es generava tot un grapat de literatura
amb pseudònims,
i ella va ser de les primeres en poder trencar aquesta idea.
I el que comentaves, Quim, de les escoles,
de donar-li aquesta pesant educativa,
tant com la visita que has dit de l'Institut Algaró,
d'aquí de Sant Just, com de l'Escola Garbí,
als alumnes, que és el que venen a aprendre, a estudiar,
o a investigar.
Mira, això resulta de l'experiència que tenim amb mons.
És fonamental, amb mons, amb aquestes exposicions que hem anat fent,
aquesta relació que et comentava.
En aquest cas, també, tot i que és una exposició low cost,
vam dir, vinga, també, llancem-nos així.
Creiem que a l'art contemporani,
a vegades hi ha una certa dificultat per accedir-hi.
I una bona manera és, oi, si no, no es venen,
vamos a buscar-los.
I és increïble el resultat que en tenim, d'això.
Perquè, de la mateixa manera que donem molta llibertat als artistes,
perquè ens facin ells les seves propies creacions,
donem molta llibertat als estudiants o als alumnes
perquè també opinin del que estan veient.
I, llavors, el feedback que tenim és molt interessant,
i sobretot per l'evisió que ells tenen
i sobretot pel pensament crític que nosaltres els convidem a fer.
Llavors, tant nanos petits com estudiants com aquests
que vam tindre ahir de l'Escola Profesional de l'Algueró,
el pensament crític, el que ens comuniquen és molt interessant
i sobretot després d'aquestes experiències,
ells són capaços d'anar a veure altres exposicions del contemporani
en altres llocs perquè trenquem d'alguna manera aquesta idea
o aquesta barrera d'incomprensió que a vegades tenen.
I una de les coses interessants és que hi ha vegades que generes coses,
per exemple, en estas seis exposiciones han pasado
todas las escuelas de aquí municipales,
es decir, todas las escuelas de Sant Just han pasado,
desde Madre de Sacamento, pero todas las tres municipales,
Montserrat han pasado, ha pasado al institut diverses vegades,
és a dir, que d'alguna manera tots els alumnes,
i hi ha vegades que això ha generat que facin feina sobre l'exposició,
com és el cas en aquestes...
I l'Algueró també havia participat,
també havien generat els postres dels comerços,
és a dir, que va molt bé,
i en aquest cas ells han volgut fer una publicitat sobre aquesta exposició
i com s'enfrontarien si haguessin de fer un vídeo.
Luego, por ejemplo, en vez de con la Escola Garbí,
lo que va a pasar es un curso de primaria,
creo que es de primero de primaria, de la Escola Garbí,
que también, es decir, abrimos, también ha venido escuelas de Barcelona,
también nos ha venido Bellas Artes,
es decir, que esta, como dice Quim,
esta basada educativa para nosotros es totalmente importante.
Sí, home, també és un fet que, per exemple,
en lloc d'alumnes que volen dedicar-se a l'art,
o fer Bellas Artes,
que potser anar a museus o exposicions
que potser tenen molt renom o que fa una mica més d'impressió,
o, en canvi, començar també per exposicions més a nivell,
potser més local, com podria ser Mons,
encara que tingui realment obres d'art d'artistes de tot el món.
Però el fet de ser una cosa més local,
també és una cosa que potser la gent interessada en aquest àmbit,
l'acosta més a l'art contemporani,
i és com, ah, doncs no em genera tanta por, tant respecte,
o veig que entenc més coses de les que podria avançar.
Sí, també, bueno,
jo crec que té molt èxit també les nostres visites comentades,
jo crec que a la gent els agrada molt el fet que els expliquis,
tens una cosa més que saber, a vegades, dels artistes,
i llavors, bé, els dones camins.
Amb l'art contemporani jo crec que va bé també,
perquè a vegades dius, i això, l'artista aquí què en vol dir?
Què significa això?
Nosotros, normalment, i en aquesta passa també,
intentamos que el día de la inauguración se explique poco,
porque nosotros también creemos que el arte contemporáneo
es dejar que la persona vea
y qué es lo que de alguna manera capta,
y qué sentimientos tiene, y qué emociones le provoca.
Entonces, si tú ya marcas muy claro el artista por dónde ha querido ir,
yo creo que además tenemos, nos parece que, por ejemplo,
viendo pintura clásica, pero tampoco,
si no sabemos los códigos,
hay cantidad de cosas que se nos pasan por alto.
Pues en el arte contemporáneo no te cuento,
que ya esos códigos son como mucho más difíciles, ¿no?
Pero está bien, ¿sabes?
Que te provoque un poco el color, lo que sea, la simetría, lo que sea,
el gesto que te provoque algo,
y ese algo creemos que es más interesante para luego, después, definirlo.
Porque si no, siempre vas a estar a despensas de que alguien...
El que alguien te explique siempre es interesante,
sé dónde sea, eso es evidente,
pero también hay que dejar un poco que las emociones salgan por sí solas,
y no las pautemos tanto.
Sí, sí, sí.
¿Fareu alguna otra visita comentada?
Sí, la propera...
El 12, ¿no? El 12.
El 12 d'abril.
El 12 d'abril.
Vale, molt bé.
Recordem a l'audiència que l'exposició està fins al dia 27 d'abril,
és a dir, just passant Sant Jordi.
Per tant, encara queden uns quants dies,
algunes setmanes per poder-hi passar.
No sé si ens deixem alguna cosa de comentar,
alguna cosa que vulgueu recalcar
per comunicar al públic que hi vulgui anar o...
Primera, que és, de veritat,
és una expo que s'ha de descobrir, s'ha de gaudir,
i la tenim aquí a prop, tenim artistes internacionals,
i cap mena de problema.
Mira, la propera visita comentada
és dijous 4 d'abril.
Vale.
De tota manera, dins de la web de l'Ajuntament,
avui m'han dit que em confirmaven...
Que apareixia la visita guiada.
I és a les sis i mitja.
A les sis i mitja. Molt bé.
Llavors, com bé ha explicat la Laura,
no és una visita comentada a l'uso,
sinó que la fem molt dinàmica
i, de veritat, són molt amenes,
on interactuem bastant amb les opinions
de tots els que venen a veure l'exposició.
Molt bé.
Doncs res més, ens quedem a l'espera de saber més notícies de mons.
De moment, esperarem amb aquest buit
que ens heu deixat aquí a la sala Mercart.
I, doncs, bé, lo bueno se hace esperar tú.
Bueno, agradeceros también que vengamos
y que podamos contar aquí.
Y también que, bueno, te puedes imaginar,
agradecemos muchísimo a todos los artistas
que han participado en esta muestra.
Clar que sí.
Molt bé, doncs, Laura i Quim, que acabeu de passar molt bon dia,
i ens tornem a trobar a la propera.
Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Que vagi bé. Adeu. Adeu.
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio Desvern.