Ara mateix són les 11 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Es Bern,
sintonitzant el 98.0 FM, això és la Rambla, el magazine de matins.
Comencem la segona hora del magazine i ho fem com sempre amb l'entrevista del dia.
Els convidats d'avui són la Teresa Rabarté i l'Albert Macià,
són socis d'Omnium Cultural del Baix Llobregatès,
que és la secció que correspon a Sant Just d'Es Bern.
Venen a parlar de la tradició de la Flama del Canigó,
que arribarà al municipi com cada any, la tarda del 23 de juny,
doncs això de la mà de voluntaris i voluntàries,
que la portaran des de plaça Sant Jaume.
Els obrim els micròfons i els saludem, que de tot això ens sabran més ells que nosaltres.
Molt bon dia Albert i Teresa, què tal, com va?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, bé.
Vinga, comencem doncs parlant de la Flama del Canigó,
Tinc entès que és una festa d'ancesa, dels focs de Sant Joan,
que és un símbol de la identitat catalana i una festa bastant arrelada als països catalans.
Quants anys fa que la Flama arriba a Sant Just?
Que arriba a Sant Just, jo diria que aquest any seran 52.
52, uau.
52.
Sí, perquè es van fer 50 fa...
Fa dos anys.
Fa dos anys?
Sembla que sí.
O l'any passat va ser?
Fa un parell, no? Potser?
En aquest cas estem amb aquell dubte sempre de si comptem els anys que fa que es va comentar
o les vegades que s'ha fet, no?
Perquè si comencéssim avui una cosa i la féssim l'any que ve, l'any que ve portaríem un any,
i en canvi l'hauríem fet dues vegades, ja.
Per tant, sempre és aquella manera d'interpretar.
Jo en aquell moment he de parlar, si parlem de quan va arribar a Sant Just per primera vegada,
diria que va arribar l'any 72, que va ser el primer any que jo estava a Barcelona a coordinació de la Flama.
Per tant, va ser quan vaig conèixer, per primera vegada, gent de Sant Just.
Després he acabat visquent aquí, però jo diria que va ser l'any 72.
També estic parlant una mica de memòria, hauria de buscar informació més detallada.
Teresa, tu quan comences a estar vinculada amb tot el tema de la Flama?
De fet, jo hi estic vinculada perquè fem un voluntariat a través d'en Bici Sense Edat,
que a vegades n'hem parlat aquí a Ràdio d'Esvern.
Llavors, l'any passat ja vam començar, se'ns va encendre la llumetada i diuen
Per què no aprofitem les bicicletes, les tricicles d'en Bici Sense Edat,
per ajuntar-nos amb la Flama i anar a buscar també la Flama a Barcelona?
La gent que passegem normalment amb Bici Sense Edat segurament els encantarà anar a Barcelona a buscar la Flama
i tornar-la perquè quan tornem ells també la porten una estona.
De fet, no arribem fins a la plaça Sant Jaume perquè amb les tricicles seria complicat arribar-hi,
perquè baixar per les rambles està sempre molt ple de gent i el que fem és sortir d'aquí,
després que surten els corredors, i els anem a trobar per la Diagonal.
Ells recollen la Flama a Sant Jaume i quan tornen ens trobem a la Diagonal i nosaltres durem mitja volta
i venim tots plegats cap aquí.
Que bé! Però això és nou de l'any passat?
Això és nou de l'any passat, sí, sí, sí, sí, i quan vam veure que tothom gaudia molt
i que va ser tot un èxit, doncs hem decidit repetir-ho aquest any i anem amb tota la flota.
Això us ho anava a dir, dir que ara hi ha quatre tricicles, no?
Hi ha tres tricicles i un tàndem, hi ha el tàndem, sí, sí, sí.
També el traureu aquest any perquè el tàndem l'any passat no hi era?
No, clar, perquè és una novetat d'aquest any, el tàndem, sí, sí, sí, ha sigut una bona adquisició
perquè la gent que hi va i gaudeix, a part de les avantatges que té el tricicle,
doncs el tàndem també és millor perquè són dues persones, és el voluntari i l'usuari,
que s'han anat al costat i l'usuari té la sensació que ell participa portant el tricicle.
De fet, si vol també hi participa perquè també té pedals i pot pedalar si vol, si no vol no,
però si vol pot pedalar també i més el temps de cantor, pots anar a parlar tranquil·lament
No, no, és una...
Albert, què simbolitza o quin significat té la Flama?
Perquè ens has dit que ja vas estar com a coordinador de la Flama a Barcelona,
per tant, estàs lligat a aquest esdeveniment tradicional des de fa anys.
Quin significat té?
Ui, és complex, eh, perquè per dir quin significat té ens hauríem de remuntar primer a què són...
Per què es fan focs per Sant Joan?
Ens remuntem a la prehistòria.
Molt ràpidament hem de pensar que estem celebrant el sortici.
La humanitat són les primeres festes amb gairebé incertesa
que estableix la humanitat de cara a fer un calendari bàsic, bàsic pel tema agrícola.
Gairebé, ja dic, gairebé incertesa que els sorticis, tant al d'estiu com al d'hivern,
van ser els primers que van determinar la humanitat.
Això és tan senzill perquè amb un pal, amb un pal immesorant la ombra,
es pot veure quin és el moment de la ombra més curta,
en el cas de l'estiu o de la ombra més llarga, en el cas del sortici d'hivern.
A partir d'aquí, aquestes festes se celebraven,
com tot, pràcticament, la totalitat de les festes que ens venen d'antic,
que celebraven al voltant d'una fudera, perquè, clar, no hi havia mòbils,
no hi havia televisió, no hi havia cinema, no hi havia teatre, no hi havia espectacles.
La societat, la seva forma de viure,
això ho veiem gairebé sempre a l'última pàgina de les històries d'Elastrix,
era posant-se al voltant d'un foc.
I a partir d'aquí, en aquest cas,
després hi ha una sèrie d'adaptacions a noves realitats,
hi ha una paraula tècnica que se'n diu el sincratisme,
que vol dir l'absorció d'aquella festa
o d'aquella cosa antiga per a una nova societat.
I això és el que passa amb els solsticis i amb el cristianisme,
que converteix dues festes antigues
amb les dates de naixement de Jesús i de Sant Joan Baptista
en el cas del 24 de juny.
Per tant, passen a ser els focs de Sant Joan,
i després eren comuns a tot el món.
I encara hi ha llocs de Galícia o bàsicament alguns països de l'est d'Europa
que encara hi ha llocs puntuals.
I el lloc que se celebra més de forma massiva,
que menys ha perdut, és precisament aquí.
Els països catalans.
Històricament hi ha hagut una sèrie d'esdeveniments
de dues o tres vegades a la història d'intents
d'un nou procés de sincratisme,
de conversió a festes d'enaltiment de la catalanitat.
Hi va haver-hi un començament de segle passat,
després de l'assalt del Cucut,
hi va haver-hi dues o tres anys
que es feien fogueres als cims,
perquè així es veien d'un lloc a l'altre.
Fogueres patriòtiques, en deien.
Això va ser després de l'assalt del Cucut,
com a resposta popular.
Després, cap als anys 50,
un agrupament es va intentar convertir
els focs de Sant Joan en un tema de país.
Després, cap als anys 60,
fruit d'un munt de casualitats,
neix la Flama del Canigó.
Cap als anys 60, el 62, si no me'n recordo,
és la primera vegada que se'n sent el foc al cim del Canigó.
El començament només afecta les poblacions,
però molt aviat ja passa a la frontera
i llavors comença a escampar-se.
Això és una síntesi molt ràpida.
La gent també es pugui fer ràpidament
una idea d'on ve.
En quin moment Òmnium assumeix
la coordinació, les tasques de gestió de la Flama?
Si hem de parlar de la Flama,
la Flama no és de ningú,
això d'entrada és del poble.
La Flama neix a Catalunya Nord
a través d'una entitat que era el Cercle de Joves.
La primera vegada que arriba aquí
arriba de la mà del Centre Excursionista de Vic,
que són els primers que organitzen el pas
per la frontera de la Flama, pel Coll Llares.
Poc després, quan comença a haver-hi
algú que coordina el tema,
que és en Namés Isolà,
en aquell moment ja estic parlant
i vaig començar el 70, el 69 o el 70,
si jo vaig començar el 72,
ell comença a Òmnium Cultural ja.
En aquell moment Òmnium Cultural
estava al Palau del Masses, al carrer Munkada,
i amb un altell estava allà.
En aquell moment formalment no era ni una secció,
senzillament Òmnium deixava l'espai.
Va estar 4 o 5 anys després
per motius que jo desconec
que en lloc d'estar a Òmnium vam estar en una altra associació
i després va tornar a Òmnium ja.
Segurament que va aparèixer cap a l'any 79 o 80
i des de llavors ja a Òmnium
s'ha encarregat d'aquesta coordinació,
però no és una coordinació rígida,
les coses es fan així,
el que vol voluntàriament és estar en un altre lloc
i últimament ha participat molt també
hi ha una AVIC que està a la zona d'Osona,
Ripollès, etcètera, que està molt estesa,
es va crear una associació que es diu Tradicat
que organitza tota aquella part d'allà.
A la part d'Igualada hi ha un equip també
amb més de 50 o 60 anys que s'hi dedica
i també la Federació d'Entitats Cursionistes de Catalunya
també ja fa uns anys que s'hi va posar
i és un tema que la flama no és de ningú
Òmnium fa la feina de coordinació d'aquells
que no estan coordinats d'una altra manera.
Teresa, per exemple, tu formes part també de l'ACEAS,
tu també ho ets, Albert,
des de l'ACEAS tu, Teresa, hi has participat.
Sabem que l'any passat vas estar-hi amb bici sense edat,
però hi havies participat abans
des d'alguna altra entitat que no hi havia,
des d'alguna altra entitat com l'ACEAS, per exemple?
Bueno, l'ACEAS sempre hi dona suport,
i jo com a membre de l'ACEAS
també hi anava a donar-hi suport.
I abans també, ara ja no es fa
per falta de voluntaris que vulguin participar,
abans també hi participaven les entitats esportives
del poble també, l'ACEAS també,
però llavors quan s'entrava entre el poble
i les diferents entitats esportives.
I jo també com que estava amb el hockey,
perquè els meus fills jugaven a hockey i tal,
recordo també que els nois de hockey també anaven
a fer el seu tram de portar un trosset de flama.
El hockey, el futbol, l'ACEAS també
portaven un trosset de recorregutes
per al poble.
Com ha canviat tota l'arribada de la flama
de la Flama del Canigó aquí a Sant Just
en llarg dels anys, perquè si més o menys
uns cinquanta i pocs anys,
alguns canvis sí que deuen haver hagut,
des de quan va començar a arribar fins ara.
Jo diria que el primer canvi és que moltes persones
han fet molts més anys els que tenien.
Bueno, sí, clar, els que van començar
potser eren més joves que ara.
La flama sempre és la mateixa, portar la flama
i encendre una foguera. Això de les fogueres
cada vegada és més difícil, lògicament.
No és una cosa que sigui difícil d'ara,
no és difícil d'ara.
Hi ha documents de mitjans del segle XVII
que l'Ajuntament de Barcelona multava les persones
que fessin fogueres.
La batalla aquesta, en principi,
les autoritats normalment no ho devien fer
per motius de seguretat.
Malgrat que ja dic que mitjans del segle XVII
hi ha algo que seria l'equivalent
amb una dicta d'alcaldia.
Hi ha la gent de no fer focs,
ni tirar coets, ni això.
Sempre s'ha fet.
Jo de petit recordo
que quan es passava casa per casa
a buscar mobles vells per fer una foguera
que s'havien de fer en llocs d'amagats,
perquè si no venia la Guàrdia Urbana
i s'emportava la foguera,
o a vegades se n'ensenia una petita,
venien, l'apagaven i llavors a la gran es feia
en un altre lloc.
Les fogueres, ara que els carrers estan asfaltats...
Però a Sant Just se'n feien de fogueres?
Jo crec que sí.
Jo no ho recordo perquè soc en aquest aspecte.
Vaig venir a Sant Just fa encara no 40 anys,
però no ho recordo pròpiament.
Fogueres com a tal.
Se n'havia fet el canigó,
venia la flama i es pujava el canigó.
Però quan urbanitzaves plenar el canigó
la cosa canvia, ja no es pot fer el foc a terra,
s'ha de començar a pensar
en algun tipus de grasol gros per cremar.
Sempre és la mateixa
aquesta història.
Però jo no ho recordo,
no ho recordo aquí, no ho recordo,
però es feien a tot arreu.
És absolutament normal.
Possiblement avui dia la gent pugui pensar
com és possible.
I es repetien uns dies més tard
per la foguera de Sant Pere.
Estic parlant d'aquells anys,
hi havia molts festius i el dia de Sant Pere
també era festiu.
Teresa, tu on recordes les fogueres?
Recull imobles vells, cadires trencades,
coses d'aquestes i fer una pila
a la plaça dels estudis vells.
Fins i tot tinc la imatge d'una fotografia
que crec que havia sortit abans
d'una pila de mobles vells
que podies veure de tot
i tots arreplegats de trastos
que la gent es treia de les cases
Aquesta cadira està trencada.
Deixar-la aquí serà per la foguera de Sant Joan.
Hem de dir que llavors els mobles eren de fusta.
Si ara cremem els mobles actuals
comença a sortir un fum negre
i contaminant de mala manera.
Estem parlant de fa 40 anys.
La major part dels mobles
eren de fusta a fusta.
Cremava d'una manera neta.
Com funciona tot el tema?
Hi ha els diferents municipis
que anem a buscar la flama a Barcelona
a la plaça Sant Jaume
i després la portem al municipi.
Això es fa amb tots els municipis de Catalunya.
La flama a Barcelona d'on ve?
És la flama del Canigó?
A Barcelona s'hi talaporten.
Des del que va començar
hi ha unes rutes presteplertes.
A Sant Joan es fa una plega al Canigó a dalt.
La gent porta petits feixos de llenya.
El dia 22 a la nit, la gent del Cercle de Joves,
a la tarda, agafa la flama
que es guarda tot l'any al Castellet de Perpinyà.
El dia 22 a la nit, la gent del Cercle de Joves,
agafa la flama que es guarda tot l'any al Castellet de Perpinyà.
La flama queda oberta tot l'any?
Al Castellet de Perpinyà hi ha la flama permanentment.
La pugen el dia 22, encenen la foguera
i la matinada del 23 al Canigó.
La matinada del 23 és quan comencen la distribució.
Hi ha una sèrie de rutes prefixades
que cadascú s'organitza a la seva.
Abans molta gent anava a buscar-la directament al Canigó.
Ja diem que això de la flama és lliure.
El que passa, com passa sempre,
amb tots els temes que es fan a l'aire lliure,
sobretot al medi ambient,
la presència massiva de tanta gent al Canigó
era molt dolenta pel medi
i s'ha limitat absolutament.
L'accés està molt regulat.
S'ha de pujar a peu.
Jo havia pujat moltes vegades
fins al refugi de Cortalets amb cotxe
i del refugi de Cortalets a la pica al Canigó.
No sé si és un parell d'hores.
No és excessiu.
Ara s'ha de pujar des de baix, directament.
Ja em sortirà el nom.
S'ha de pujar des de baix.
Ara això són rutes
que tenen 50 o 60 anys.
A vegades la flama passa dos o tres vegades
pel mateix lloc, com més al nord.
Per exemple, pel Coll d'Ares
passen els que van a Igualada,
amb diferents horaris fins i tot.
Cadascú s'organitza d'acord amb millor com li sembla.
Si algú té dubtes,
no sé on anar a buscar-la.
És quan entra la part d'organització centralitzada
que té coneixement d'això.
T'heu de tocar a parlar amb els de Vic
o amb els de Igualada o amb els de Reus
o vés-la a buscar a Barcelona.
Aquí, Sant Just,
fa una eternitat que va a buscar-la a Barcelona.
No sé si des del primer moment
van anar perquè, per exemple,
les pluges són repartides de la flama
per moltes poblacions del Baix Llobregat.
No me'n recordo si els primers anys,
però jo diria que també van baixar a Barcelona els primers anys.
Qui ho recull, aquí a Sant Just, són voluntaris i voluntàries
que es desplaça amb transport públic fins a la plaça Sant Jaume
i tornen corrents.
Quin recorregut es fa, tornant?
El carrer Ferran puja per la Rambla i Rambla Catalunya
i llavors a Diagonal.
Ara ho tenim molt bé perquè des que vam fer
tota la passera, l'accés a Sant Just
és relativament fàcil a peu.
Més o menys quants voluntaris?
De corredors n'hi ha 10 o 11.
Pot variar amb l'any
perquè, lògicament, hi ha molta gent
que s'ho té com a cosa fixa.
Sí, hi ha gent que ja es guarda el dia per anar-hi
i hi ha gent que s'apunta aquest any
per altres agents.
L'altre és a dir que va començar l'any passat
amb bici sense edat però abans havia anat amb bicicleta també.
Ah, sí?
Acompanyant amb bicicleta també volia fer.
I la gent fa aquest itinerari, córrer.
L'any passat va haver-hi...
perquè la flama arriba a Barcelona,
entra per la Diagonal,
ve per darrere de Barcelona i entra per la Diagonal
i s'atura més o menys on hi havia el minestadi
i allà l'espera gent de Barcelona
que la porten corrent ja
fins a la plaça Sant Jaume.
L'any passat a la gent de Barcelona
va anar al grup de Sant Just,
va agafar la flama, se'n va anar a la plaça Sant Jaume
i després va tornar fins a Sant Just corrent.
Obviament això de, suposo que córrer, estar-se
ni mitja hora, ni una hora parats
i després tornar a córrer no deu ser gaire bo
i els corredors han dit
que només tornen,
que l'itinerari ja és prou
i ja estem al solstici d'estiu.
Aquest any no sé quina temperatura farà,
però normalment ja són dies que fa calor
i no cal allargar el recorregut.
No cal convertir una festa en una agonia.
Cada any
s'escoll un fragment de text,
s'escoll un manifest per llegir
que també es llegirà aquí a Sant Just quan arribi la flama.
Aquest any s'ha escollit un text
que si no vaig errar des de la Núria Cadenes.
Com es fa aquesta elecció?
Entenc que no es fa des de Sant Just,
sinó que és un manifest conjunt a tots els països catalans.
Quins criteris?
De fet, abans, tot he dit que la flama és de tothom
i és de tothom,
però hi ha una sèrie d'actes que s'organitzen
al cap de l'any, un dels quals és el congrés,
la trobada o la trobada,
hi ha diferents actes
i és en un d'aquests actes quan es decideix
qui fa el manifest.
Això és ara,
fa 60 anys ho decidíem a dins
els que estàvem a la coordinació de Barcelona.
I ja per anar acabant,
aquí és Sant Just una mica els tempos,
perquè si hi ha algú que n'estigui escoltant
i vol participar també de la flama,
més o menys, cap a quina hora s'ha de...?
La flama a Barcelona es recull a les 6.
Ja hem demanat que ens donin la flama
a tots els pobles que van a buscar la flama a Barcelona,
que nosaltres siguem els primers
perquè som els que venim de més lluny,
tenim més temps per arribar al poble.
A flama es dona a les 6,
comptem una hora i mitja tirant llarg
que es fan els parlaments allà,
una hora i mitja per arribar fins aquí a Sant Just,
si a dos quarts de vuit arribem
a Dr. Rivalta carretera.
En principi qui vulgui venir a rebre
la flama de Sant Just que no s'hagi desplaçat a Barcelona
i vulgui arribar per aquí a Sant Just,
la convocatòria és aquesta, dos quarts de vuit
a Dr. Rivalta carretera.
Llavors pujarem pel Dr. Rivalta amunt
fins a la plaça Maragall, Major, Carrer del Pilar,
Raval, fins davant del Mercat,
al Mercat girarem cap a Carrer Bona Vista,
Bona Vista a Creu, Creu avall,
que es faran els parlaments, el manifest...
I es farà un brindis.
I es farà un brindis amb coca i cava.
A les vuit del vespre està previst.
Perquè hi ha després cadascú si vol anar...
A la seva revetlla particular.
O després de córrer cadascú estirat al sofà descansant.
Una bona dutxa i a celebrar.
Hi ha una cosa afegida
que si volgui pot anar amb un fanaleti
i agafar la flama i portar-se-la a la seva festa particular.
No és de propietat.
Tothom, totes les entitats
o totes les persones a títol particular
poden agafar la flama i portar-se-la.
Hi ha moltes maneres d'emportar-se-la.
Una vegada, i va ser els primers anys,
va arribar a Reus amb avioneta.
Va anar fumant tota l'estona.
Es va portar la flama del canigó amb una cigarreta.
Estic parlant d'època en què es podia fumar.
Estic parlant d'avioneta.
No estic parlant d'una biocomersal.
Hi ha hagut moltes maneres
o, a vegades, als primers anys,
al 1973-1974, que alguns pobles
els aturava la Guàrdia Civil i els deien
que això no podia passar.
Feien milions de coses com aquesta per passar-la.
La qüestió és que no s'apagués la flama.
Moltíssimes gràcies, Albert i Teresa,
per passar-vos aquesta estoneta aquí a Ràdio Desvern
i explicar-nos alguns detalls
de com serà la flama del canigó aquest any,
com arribarà a Sant Just
i repassar aquesta història
de la tradició canza-germana a tots els països catalans
i mantenir la cultura.
Que vagi molt bé el dia d'avui
i també que vagi molt bé la flama.
Ens veiem.