I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Sven, seguim a la Rambla, avancem en aquesta segona hora amb l'entrevista del dia, avui parlem de teatre, ho fem amb la meva companyia, concretament amb en Javi Jiménez i la Daniela Fumador, per parlar del Cap Butaca Buida, del Això no és un musical, que és l'última obra que estrena aquesta companyia Sant Justenca i ho farà en marc d'aquesta jornada del Cap Butaca Buida. Bon dia, família, com esteu? Benvinguts al programa. Hola! Hola, bon dia!
Com va tot? Vosaltres teniu espai a les tardes amb el Jaume, o sigui que ja us coneixeu la casa, el refugi i res. Us hem convidat aquí al matí també perquè els nostres oients també volen saber una mica què és cou, què s'està coent a la Teneu i concretament què està coent, mare meva companyia, per aquest cap butaca buida. Expliqueu-nos una mica.
Doncs mireu, el projecte d'Això no és un musical neix de que hem de fer una proposta anual a l'Ateneu, una proposta nova, i vam dir, portem dos anys participant al Cap Butaca Buida, assolint el repte, i dient, vale, no volem fer un altre musical, no volem fer un altre xou que ens porti un xou de tres hores d'espectacle amb la pausa, i això com...
a veure com podem afrontar aquest nou repte d'una altra manera. I va néixer d'aquí, va néixer d'aquesta idea de dir, no volem fer un musical, no volem fer un musical, no volem fer un musical, i al final, fent propostes, vam dir, doncs li diem així, va, va néixer d'aquesta cosa. Sí, llavors... Sí, de, volem fer un concert dramatitzat. Exacte. També us he de dir que vam començar amb la idea de concert dramatitzat i acabat sent... No...
Un nou musical. Bé, jo crec que és un espectacle. És un espectacle i serà molt xulo, molt fresc, molt diferent. Jo crec que segueix el nostre fil, com sempre, d'humor, de drama, però sempre barrejat com amb riure. O sigui, sempre és molt fresc, totes les funcions, les obres que fem. Però sí que és veritat que crec que agafa un gir...
després de Rosaris i de l'eurodrama, crec que agafa un gir molt fresc, molt dinàmic, molt... Molt esbojarrat. Molt loco, sí. Jo crec que és la proposta més esbojarrada que hem fet fins ara. A nivell de, sobretot, de canvis de vestuari, de... Bueno, també és una proposta que fem a nivell que és més episodica, a nivell de les escenes, que no són seguides en el temps, sinó és...
com petits sketchos, una cosa de rotllo vinagreta. Sí, sí, sí. I com ha estat el procés creatiu? Perquè ens esteu explicant, ens esteu fent un tastet, ens esteu dient també que d'alguna manera s'ha anat conformant aquesta idea del projecte a partir de la dinàmica aquesta de dir, no, trenquem amb això, això no serà un musical, però al final s'acaba convertint en un altre projecte que...
que realment tindrà alguna cosa de música, entenc, i que tindrà una mica de l'essència de mare meva, no? Però com ha sigut aquest procés d'assajos i què us ha sorprès, especialment, durant aquests assajos?
Doncs està sent un procés curiós, està sent molt divertit, la veritat és que sí, perquè provem coses d'escenes o... Sí, sí, i té cançons, i té cançons. La idea és que hi ha cançons, hi ha escenes que acompanyen a cançons. I les escenes són molt boges, les cançons superdivertides, estan sent assajos molt divertits que ens hem de parar molt a riure per...
per tot el que està passant. A més és que crec que ens hem organitzat molt bé, o sigui, ha sigut un dels musicals en què hem apostat tots, tenim moltes ganes tots, estem superoberts i disposats, llavors, és clar, i disponibles, llavors, és fer assajos i que tot circula, en plan, tot funciona, tot és com, vinga, ens estem a la piscina, també ens estem trobant amb molts reptes. Sí, molts, molts, molts. Penso que és de les primeres obres que fem coses contràries a la nostra personalitat,
I a la nostra essència. Tota l'estona, a més a més. Sí, sí. I pel que fa a aquest punt d'innovació, que diríeu que és el més innovador o diferent d'aquesta proposta respecte a les anteriors? Perquè, clar, hem vist ja moltes obres, moltes facetes de mana meva, i en aquest cas, aquesta, doncs, m'imagino que obrirà un capítol més. La durada.
Per començar. Per començar la durada, perquè no farem pausa, durarà entre una hora i mitja, tres quarts. Sí, més o menys. Jo apostaria més per una hora 45 sense pausa. Sí, jo també ho crec. I crec que és el primer, el camí més gran envers les altres propostes que hem fet fins ara. Sí, i tu... No, no, no, és que total. Jo crec que la gent farà...
uuuh, va la meva ha baixat! No, no, sí, sí, no ens tocava. I després, jo crec que a nivell de... de dramatisme, o sigui, crec que és una obra que no pesa, saps? Que totes les altres obres tenien com un punt de ens enfadem, o passa no sé què, o passa no sé quantos que baixa, i després aquí és... uuuh, tot sura, en plan, passen coses, però superen, saps? És com que tot avança, tot avança, tot és divertit, o sigui, no hi ha cap moment en què diguis...
Saps? És com... I l'únic moment com és, entre comentes, dramàtic no és gens dramàtic. Exacte. I penso que hi ha un moment durant tota l'obra que representa a tot el sector d'artistes, de gent que es dedica a fer teatre i tot el procés que representa fer una obra o la creació i tot. Al final no deixa de ser una de les obres de teatre més clàssiques del teatre del Paral·lel Català...
de Broadway, fem referència a les companyies grans, a les companyies petites, a tot el gremi d'actors. Crec que qualsevol persona del gremi, tant sigui davant o darrere de l'escenari, es pot sentir identificat en moltes coses. Sí, sí, sí, estic d'acord.
I com treballa Mare meva companyia? És a dir, treballeu de forma col·lectiva, us repartiu rols dins de la companyia, direcció, text, música, una mica, perquè els oients també coneguin la forma de treballar vostra. Estem dividits en diferents comissions, seccions. L'Anil està a la direcció, en aquest cas, amb el Carles. La direcció musical la porta el Roberto amb mi. Després està l'apartat de coreografia. Al final és tota una cosa molt conjunta, perquè, per exemple, l'Anil i el Carles surten a una escena junts i jo els dirigeixo.
Total. O jo què sé, de cop de volta hi ha una escena que s'ha de fer coreografia. Si els que fan coreografia, que són l'Elisabet i l'Adri, no ho poden fer, doncs els que tenint nocions de dansa, jo, el Javi i tal, ens hi posem, saps? Llavors, com que al final tenim això, estem dividits per seccions i tal, però si hi ha moments que un pot fer no sé què, l'altre pot fer no sé quantos, doncs al final... Sí, sí. Una mica entre tots. Sobretot amb el poc temps que tenim...
Total, és que són polifacètics. També t'he de dir que, ara abans ho dèiem, també és la proposta amb la que més temps estem tenint per preparar coses. Sí. Perquè normalment sempre anem de cul, sempre. Sí. I ara és un projecte que com a mínim l'hem pillat amb bastant de temps. I això és molt guai. És agraït. Molt guai. Sí, sí, sí. I hi ha algun moment d'una escena d'aquesta obra que esteu treballant ara que us estimeu especialment? És a dir, que durant els assajos ja està agafant cert carinyo entre els artistes?
Mira, hi ha una escena que fem la Danila i jo, que fem una escena, bueno, també amb la Marina Toronell. Oh, que és una icona. És tan divertida aquesta escena. L'escena i la cançó per a mi em té el cor robat. I l'escena, després de la segona escena,
que sortim tu i jo també, cantant. Bueno, no, hi ha escenes que ens estan robant el cor d'esta escena, de dir que no acabi de fer aquesta escena, perquè no t'aguantes. És un plaer, és que saps allò de dir, comences una escena i t'entra l'atac de riure, perquè a més, clar, cada persona fa d'una cosa que no ha fet mai a la seva vida, llavors, clar, veure el Javi d'una forma, identitat,
que no li representa la seva vida normal. O sigui, és com... No, és mal divertit. Et supera. Tot és absolutament icònic. Jo crec que encara ens falten moltes escenes per descobrir, però és que serà una fantasia. Sí, sí, sí. I com valoreu el projecte de Cap Boteca Buida? Perquè vosaltres heu participat ja en les anteriors edicions.
I crec que és una aposta bastant ferma, bastant potent a nivell Catalunya, no?, de, doncs això, no?, de consolidar el teatre. Cada cop, doncs, per sort, veiem xifres molt positives en el teatre. Quan acaba l'any, doncs, veiem xifres que són bastant...
bastant esperançadores pel món del teatre, certament és veritat que hem tingut grans produccions últimament al nostre teatre, com per exemple Maricel, que sempre fan incrementar aquestes xifres, però ens agradaria saber què opineu del cap butaca buida, és a dir, un dia on el repte és no deixar cap butaca buida, més ben dit, de cap sala de Catalunya. Doncs jo crec que com a companyia estem molt agraïts d'haver tingut l'oportunitat d'haver participat en aquest projecte gràcies a la Marta Malaret, si m'equivoco,
Gràcies a la Taneu, a la Factoria, d'haver-nos acollit i d'haver-nos donat l'oportunitat i d'haver poder assolit el repte, que ho hem assolit dos anys seguits i esperem aquest any. De moment les xifres van cap a bon camí, que ho estem fent.
I crec que ja només a nivell de... No nosaltres, crec que no hauria d'haver-hi només un dia en el qual les buteques s'hagin de deixar totes plenes. Ah, sí, d'acord. S'hauria de fomentar més la cultura, ja no només el teatre o el teatre musical, tot. De fomentar més cultura. I fomentar-la, sobretot, perquè crec que és...
Per mi els números són més positius quan les butaques estan plenes en obres que no són de grans dimensions, que al final són obres en què han tingut l'oportunitat de tenir molts diners, que tenen molt més privilegi i molt més avantatge que altres produccions. Llavors, el fet que, com diu el Javi, hauria de ser una cosa de no un dia, sinó...
molts dies i potenciant sobretot les companyies molt més petites que estan creixent des de llocs molt humils i molt treballats i també donar veu a companyies de teatre mater que jo sincerament considero que mare meva és teatre mater però no és teatre mater, és professional perquè al final molts ens dediquem a això i hem estudiat per això
Llavors en aquest punt és professional, però de donar l'oportunitat també com a companyies petites que no tenen nom i que evidentment creixen des de subvencions, des d'ajudes, des de pares i mares allà pagant entrades dobles, triples per poder tirar endavant. Des de pròpies butxaques, des d'aquestes coses. És que clar, és molt diferent, sí, sí.
I res, ja per anar tancant, ens agradaria saber si teniu projectes a la vista com a companyia després d'aquest espectacle i com serà aquest 2026 per mare meva companyia. Ah, vale, vale. S'ha fet un silenci. No, no, perquè em sap que no ha dit la Daniela. Estan passant la pilota. Doncs tenim coses pel març, en teoria, i no sé si... Hi ha una cosa que encara no podem desvetllar. No sabem quan s'emetrà, només podem dir això. Com?
No sé si sortirà cap al març, cap a l'abril, cap al maig, cap al juny, no se sap, però ja donarem més notícies cap més endavant i després cap a finals de març tenim un altre bombazo. Sí, i a més, en el musical de Això no és un musical...
A l'espectacle, no és el musical. A l'espectacle, això. Hi ha una part musical, per això he dit musical, hi ha una part musical que hi ha un espòiler. Llavors, ah, hi ha algú que l'adivine. En las casas, fisa picando. Ah, tóna, tóna.
Doncs ens han deixat aquí la meva llavis, els de la meva companyia. Sembla que haurem d'esperar l'estrena d'aquesta obra, això no és un musical, i que també haurem d'estar pendents de les seves xarxes socials. Javi Jiménez, Daniela Fumador, gràcies per venir als micròfons de Ràdio d'Esvern, que tingueu molt bon dia i que també gaudiu molt d'aquest procés creatiu i també de les funcions d'aquest capbut d'acabuida, concretament de la vostra obra, això no és un musical. Una abraçada, cuideu-vos. Gràcies a tu. Moltíssimes gràcies, Dani. Adeu.