I ara marxem cap a l'Ataneu i cap al celler de Can Mata,
tinc ja aquí l'Astrid Goldstein i també l'Albert Macià,
i avui és un programa una mica especial.
Hola, bona tarda, els dos.
Bona tarda.
Per què dic especial?
Doncs perquè és l'últim programa que l'Albert ve
sota el títol de president de l'Ataneu de Sant Just.
Dic sota aquest títol perquè, òbviament,
no serà l'última vegada que el sentim aquí.
No ho deixarem escapar tan fàcil.
Ja seguirem venint per aquí.
Clar que sí.
I parlarem de vins i del que cal.
I del que cal.
I si considera la gent de l'Ataneu que jo puc fer
de transmissor de les autoritats,
no em sap gens ni mica de greu continuar-ho fent.
Ja tens la pràctica total.
Però això, lògicament, ha de decidir-ho.
Ho haurà de decidir la nova junta.
La nova junta.
Quan plega una junta, la que entra és la que pren el timó de la nau
i, per tant, seran ells els que hauran de decidir.
Clar.
Albert, si et sembla, parlem primer de tot de les activitats
i de les cosetes que hi ha aquest cap de setmana.
Sí.
Inclosa també l'Assemblea.
Sí.
Començarem divendres.
Divendres a les 6 de la tarda, una hora una mica rara, no?
Bueno.
Però és que a les 6 de la tarda, divendres,
el grup Joves de les Sees es troben a l'aparcament de l'Esplanada
i al darrere de l'institut per fer una sortida
i anar al cim de la creueta i al de Pedra Picada,
a Castellà de Nuc.
Dormiran en un refugi lliure i bé.
És una altra sortida que fa, aquest...
Sí, sí, sí.
Estan animats, fan moltes sortides.
Realment...
A més, maques, eh?
Vull dir, aquelles que...
Calnificades.
Jo les recordo amb molt de carinyo, perquè són llocs macos.
Ara parlarà un vell, no?
Sí.
Clar, quan jo tenia la seva edat, no teníem aquesta possibilitat.
Abans, quan fèies una excursió,
els joves no tenien cotxe, normalment.
No.
I abans del que tenia molt bona situació,
jo, a vegades, agafava el del meu pare.
Clar.
I els caps de setmana, molta gent treballava, molta més gent, encara.
I això fa que les sortides de dos dies fossin també més difícils,
les comunicacions eren bastant més difícils.
Avui dia és més fàcil i trobo molt bé que aprofitin
per fer aquestes sortides tan maques.
Molt bé.
El meu recolzament absolut en aquesta gent jove de Baseas.
Doncs sí.
Que, repeteixo, divendres es troben a les 6 de la tarda al parcament
i qualsevol persona que no li vagi bé sortir a aquesta hora
sempre es pot posar en contacte amb la secció
per veure altres alternatives, inclús per alternativa d'anar-hi,
d'incorporar-se dissabte al matí.
Molt bé.
Molt bé, fantàstic.
Això ajuda molt, perquè moltes vegades no t'apuntes a fer
una activitat per a aquesta limitació de la sortida.
Està molt ben pensat que sigui d'una forma així més oberta.
Clar.
Serà més fàcil.
Això pel que fa demà divendres a la tarda.
Això demà divendres a la tarda, però demà divendres també,
a les 8 del vespre i a la sala Piquet,
la Baseas farà la seva xerrada del cicle d'excursions i xerrades
que aquest curs porta per títol Camí del Llobregat.
I és una xerrada sobre la mineria a la Conca del Llobregat
a càrrec de Lluís Soler.
Molt bé.
Entenc que llavors, com acostumen a fer,
el divendres hi ha la xerrada sobre el tema.
El divendres hi ha la xerrada i el diumenge hi ha la sortida.
Diumenge hi ha la sortida a les 7 del matí des del Parà de Sant Just
i aquesta vegada va anar a la Serra dels Tossals i a la Colonia Rosal,
és a dir a Tocada de Berga,
i tota la gent que vulgui inscriure,
vulgui saber rutes, condicions, etcètera,
hauria d'anar a la web de la CES,
que és www.santjust.org barra CES
o entrant per la web de la T10,
a www.desben.cat i anar a la pàgina de la CES.
Doncs això és el que hi ha,
i a part d'això, dissabte al matí,
dissabte al matí tenim l'assemblea general ordinària de l'Ateneu,
l'assemblea que normalment es porten els punts habituals
de lectura a l'acte anterior,
d'aprovació de l'acte anterior, la memòria de l'any,
l'aprovació als estats comptables i que aquest any
ja n'hem parlat bastant,
també hi ha el punt d'elecció de la nova Junta d'Igualt.
Exactament, jo crec que ara gran part de l'activitat interior
que hi ha a l'Ateneu,
és a dir, no coses projeccions o conferències,
sinó les coses més de dins estan enfocades una mica,
hi ha aquesta assemblea, el tema de la Junta,
jo no sé si hi han estat, bueno, reunions,
saps si hi han hagut o...?
Sí, en aquest moment, oficialment,
se'ns ha presentat una candidatura
sota el títol d'Estimem l'Ateneu,
de moment és l'única que s'ha presentat.
La que hi ha previsió, no?, la que surti, bàsicament.
En principi, d'una de les persones que són,
la gent que representen,
crec que de pràcticament tots els números,
òbviament, podíem tenir la sorpresa
que es presentés algú altre.
Colen les gaunes!
Estratutàriament, no hi ha limitació,
per tant, es pot presentar una candidatura
fins al mateix moment de l'assemblea.
No és fàcil fer una candidatura completa,
tenint en compte que aquesta és completa,
completa la totalitat dels membres mínims
que estableixen els estatuts,
i a més a més algun membre més,
tenint en compte això, serà molt difícil
per a algú que pugui fer...
Pel que ha corregut pels WhatsApps,
anem-ho a dir així ja tal qual,
és veritat que hi ha president,
hi ha tres vicepresidències,
secretari, tresorer i cinc bogalies.
Suposo que deu ser el mínim, no?
Els estatuts estableixen que el mínim és president,
vicepresident, secretari i tresorer,
només una vicepresidència,
això són els mínims, i tres bogals.
De fet, la llei com a tal
només establiria com a mínims
president, vicepresident...
Secretari i tresorer.
Es podria...
Pot haver-hi associacions molt petites
que el secretari faci també de tresorer.
En funció del volum de feina que se li vulgui.
Però en el cas de l'Ateneu,
estatutàriament posa aquests quatre càrrecs,
tres bogalies a part de president,
vicepresidència, secretaria i tresoreria.
Molt bé, doncs haurem d'esperar dissabte
a veure definitivament la junta que surt
per aquests propers quatre anys.
L'Ateneu, recordem, Albert, que la junta que hi ha ara,
té deu anys, no sé si són vuit anys, oi?
No, deu.
Perquè estan allargats aquests dos del 2006.
Exactament, deu anys i seran
quinze o setze dies.
Amb el qual ens convertirem, no sé si amb la junta
que hem estat més temps, continuada,
de forma continuada, perquè és possible que hi hagi hagut
alguna persona que hagi entrat i sortit
en definitiva més temps.
En el cas del president, com a president,
possiblement sí que sigui el president
que ha estat més temps, passant de pocs dies
el Josep Maria Marquès, que també va estar deu anys.
El màxim que estableixen els estatuts
és cada quatre anys fer...
Aviam, els estatuts estableixen que cada quatre anys
ha d'haver-hi una renovació.
Però quan nosaltres vam entrar
per primera vegada, la Teneu regia
pels estatuts antics. Precisament la primera cosa
que vam fer va ser canviar els estatuts, no perquè estiguéssim
en contra d'aquests estatuts, sinó perquè senzillament
no estaven adaptats al llibre tercer del codi civil català
i el fet que no estiguéssim adaptats si no s'adaptaven
abans del 31 de desembre del 2012,
es perdia l'oportunitat de rebre subvencions.
Vam tenir uns mesos, per això dic
que la primera cosa que vam fer va ser
modificar els estatuts i fer-los estàndards.
I es van fer, llavors, per quatre anys.
El primer mandat nostre com s'havia fet amb els estatuts
ells era de dos anys i el segon de quatre anys.
Això fa que l'any 2018, teòricament,
nosaltres ja no podíem ser relegits
perquè els estatuts també diuen que les persones
no poden estar en el mateix càrrec
més de dos mandats.
He adonat que la situació que estàvem
enmig encara de celebracions del centenari d'obres
haguéssim deixat un mort molt gran
a qui vingués al darrere i vam consultar
el Servei Jurídic de la Federació i ens van dir
que si a l'Assemblea es donava explicació
aquesta explicació, si a l'Assemblea decidia
que es podien renovar els càrrecs,
ho vam fer així, l'Assemblea decidia renovar-nos la confiança
i nosaltres en aquell moment vam dir que d'acord,
però tal com teníem previst inicialment només per dos anys,
és a dir, fins al 2020. I va passar el que va passar.
I llavors, bé, quan estàvem a punt de fer el 2020,
que ens estàvem plantejant començar a buscar gent
perquè faltava poc, va arribar la pandèmia
i llavors vam dir
vinga, agafem el bou per les banyes,
continuem els dos anys que ens queden
i després sí que pleguem perquè ja...
Perquè ja no es pot allargar més la cosa.
No, home, és que arriba un moment que també tens ganes
de veure els baus des de la barrera, vull dir que...
Viure la Teneu des d'una altra perspectiva,
que no vol dir deixar de fer coses, perquè la gent que ens movem
no sabríem què fer a la vida.
Si no estem treballant continuament per temes culturals.
Però bé, aquesta és el motiu
pel qual ara ja diem prou.
Sí que és cert que el nostre tresorer,
el Manel Ripoll,
en principi forma part també de la candidatura,
perquè l'han anat a buscar i això,
doncs aprofito per dir-ho.
O sigui, jo també li donaré les gràcies,
perquè a vegades ens fixem en la feina que fa una Junta,
moltes vegades el que es posa la medalla és el president,
però jo crec que les persones
que fan la feina més complexa,
president, sí que ha de tenir mascareta,
ha de fer una feina més...
Més de donar la cara, no?
Exactament, però les persones que rasquen molt
són el secretari i el tresorer.
En part la professionalitat del Manel,
que ja era el seu ofici,
dedicar-se a això,
jo crec que no haguéssim pogut fer tot el que hem fet ni de llarg.
El Manel ens ha donat ànims
en els moments en què podia fer-ho
i ens ha frenat,
perquè si no fos pel Manel,
nosaltres de fora hi enteníem molta.
Jo que li vaig posar el Jaume
precisament quan vam fer la candidatura,
he dit que la fem sempre i quan tinguem un tresorer
que hi entengui molt i sigui potent.
I, evidentment, ha sigut possible
fer moltes d'aquestes coses pel control perfecte
de l'economia. I no m'estranya que la nova Junta
hagi anat a demanar un aplaudiment
pel primer o segon any
i després també té ganes de plegar.
Això també és important, recalcar-ho,
que la Junta està formada per diferents càrrecs
i que cadascú aporta la seva part.
Fins i tot quan el Centre d'Estudis
va fer el llibre del Centenari,
la Teneu li va fer l'encàrrec al Centre d'Estudis
i el Centre d'Estudis va agafar aquest encàrrec
amb moltes ganes. Quan el va fer, la meva idea
era dir que continuem el que s'ha fet fins ara,
que ja hi havia fins als 75 anys,
ja havia escrit, i el Centre d'Estudis va canviar
la perspectiva per fer una cosa més transversal,
cosa que jo vaig aplaudir des del primer moment.
Però, clar, el que s'havia fet fins ara i els que no enteníem
és una cosa molt més presidencialista.
La presidència de cada senyor pot ser molt important,
però també el que hi estigués de tresorer
o de secretari o membres de la Junta
en cada moment no s'han reflectit prou
en molts moments, i no sols a la Teneu.
En general podem parlar en qualsevol entitat.
El president se'n porta les medalles o les ganivetades,
depèn del què,
però hi ha persones que fan una feina
que és insustituïble.
Alguna altra?
Fent una mica de repàs d'aquests últims anys,
Albert, com a president,
l'actualitat ha anat marcant
el dia a dia de la Teneu,
tot el que ens ha anat passant, no només la pandèmia,
també a nivell polític a Catalunya,
com a president,
no han estat anys fàcils,
perquè a vegades està cap davant d'una entitat,
a vegades estàs a posicionar,
a vegades estàs a fer un pas més neutre...
Això no és fàcil.
No han estat anys fàcils, per descomptat.
Els primers ho van estar més en el sentit de...
Més tranquil·litat política, per dir-ho així.
Per la part política no han estat fàcils.
És evident que una entitat com la Teneu,
per la seva història, per la seva manera,
per voler ser transversal i tenir la gent que hi ha al darrere,
podien fer entitats molt més extremistes amb algun tema,
podien fer entitats molt més extremistes amb algun tema,
però llavors la tindríem de menys gent,
no tindríem aquest abast d'aquesta capacitat
que pot tenir la Teneu de treballar.
Amb aquestes entitats s'ha d'anar molt amb esquerra.
Els posicionaments han d'entrar fins a segons quin límit.
Els posicionaments han d'entrar fins a segons quin límit.
Nosaltres, per exemple, vam donar suport, ple suport,
al tema de l'1 d'octubre, a les celebracions,
quan se'ns demanaven en sales de reunions les deixàvem, etc.
Però el que sí que no fem, llavors,
és posicionar-nos amb temes
en què hi hagi discrepàncies
entre partits polítics.
O sigui, el nostre àmbit queda bastant clar.
O sigui, el nostre àmbit queda bastant clar.
Per al costat, més conservador en aquest sentit.
Tenim gent vinculada al PSC
Tenim gent vinculada al PSC
o gent que no està directament vinculada a ningú,
o gent que no està directament vinculada a ningú,
però més conservador amb aquest tema i tenim gent
directament que pertanyen a la CUP.
directament que pertanyen a la CUP.
Els posicionaments han de ser moltes vegades tranquils
perquè no podem ofendre els nostres socis.
perquè no podem ofendre els nostres socis.
Això pot ser que no sigui entès,
això pot ser que pot provocar
que en reunions hi hagi intencions
i pot provocar que algun membre de la Teneu
tingui blaus a les cames
perquè en alguna reunió jo li hagi picat
per alguna petada per sota la taula
per tranquil·litzar.
De fet, aquest és el paper del president, precisament.
De fet, aquest és el paper del president, precisament.
Hem de dir que tot això,
tot i la discrepància política,
per exemple, amb molts temes amb l'Ajuntament,
i també hem de dir que hem tingut molt bona acollida
i hem tingut una relació de cordialitat i de treball
i hem tingut una relació de cordialitat i de treball
que realment és d'agrair.
Han estat uns anys, Albert, que a la Teneu
s'han mogut moltes coses, és a dir,
hi han hagut obres, s'ha hagut d'adequar part de la Teneu,
després també hi ha hagut tot el tema de la sala municipal.
després també hi ha hagut tot el tema de la sala municipal.
Són coses que també van ser malts i que tard o d'hora s'havien de fer.
Són coses que també van ser malts i que tard o d'hora s'havien de fer.
Aquest era el motiu pel qual vam entrar nosaltres.
Jo recordo, jo no m'havia plantejat
d'entrar a la presidència fins al dia que va venir el Jaume Camp Preciós
fins al dia que va venir el Jaume Camp Preciós
i diu, Albert, hauríem de fer un toc a la Junta i entrar.
Va ser quan li vaig proposar que havíem de tenir un bon tresorer.
I quan ens hi vam posar, sabíem què ens posàvem.
O sigui, amb això...
Coses maques i coses dures.
Una exposició, un resum que feia el Jaume amb una frase,
diu, és que si no li donem un tomb a la Teneu,
el dia del centenari farem una processó,
un enterrament de les claus,
farem una marxa ballant samba pel carrer
fins a entregar les claus a l'Ajuntament
i no podrà subsistir.
Aquesta era la visió del Jaume,
la visió que em va animar també a prendre aquest camí.
Sabíem què ens posàvem.
No tenim dret a plorar per la feinada
perquè ens la vam buscar.
A mi particularment m'agafava en un moment
en què estava a punt de prejubilar-me.
Jo soc dels afortunats que he viscut
aquesta experiència d'una prejudició.
Podies dedicar part del temps.
Vaig pensar, els primers cinc o sis mesos
o set que encara havia de treballar,
diràs alguna tarda i després al millor
podràs anar-hi una mica més.
I efectivament els primers sis o set mesos
vaig anar quan vaig poder, una tarda.
Bàsicament ens vam dedicar al que deia abans dels estatuts.
Però a partir del moment en què vaig tenir els dies lliures
vam començar a estar matins, tardes i nits.
La teneu per fer tota aquesta feina
de la qual les obres és la més visible.
És més visible i segurament la més fàcil.
Que ens entenguem.
Fàcil en el sentit que hi ha hagut molta feina,
sobretot posar els papers al dia.
Les últimes inscripcions que hi havia
eren d'obres de l'any 58.
Si no recordo malament, jo tenia...
El 58 jo tenia 4 anys.
Ni sabia que existia una població que es deia Sant Just d'Esveral.
I sí que ho sabia perquè agafava l'SJ
per anar a casa la família al barri...
Tenia una idea.
Una idea tenia de Sant Just.
Era el nom d'un autobús que després
a partir d'allà continuava i no sabia on anava.
Les obres no van ser només les obres,
sinó posar tot el paperam.
Va haver-hi la negociació de la sala gran
de la venda a l'Ajuntament.
Va haver-hi un parell d'anys que vam haver d'anar deixant
globus sonda per veure què opinaven els socis
Era evident que feia més de 50 anys
ja que la teniu...
Prèviament havia estat llogada a l'empresa Molar per fer el cinema.
I quan m'ho va deixar i es va passar a l'Ajuntament,
feia infinitat d'anys que aquella sala ja no la gestionava.
I amb les condicions que estava...
Però sempre hi havia socis que se'ns recordaven
d'aquells actes que s'havien fet allà
amb centenars de persones...
I això va fer que
haguessin de llançar globus sonda
per cobrar l'opinió de la gent
en el cas de la venda.
Finalment vam veure que hi havia una opinió
absolutament majoritària que es podia vendre
si servia per arreglar el risc de la casa.
I així ho va fer.
Recordo que l'assemblea que es va decidir la venda a la sala gran
només va haver-hi dues abstencions
i dos vots en contra.
Un per motius sentimentals
i un perquè creia que el preu que donava l'Ajuntament
no era suficient.
A part d'això,
va ser una assemblea molt plàcida,
perquè a més les persones que van votar en contra
ho van manifestar amb tota naturalitat.
I per tant,
clar, són coses.
Però deia abans que és la part que és possiblement més fàcil
i ha sigut més difícil i és el tema que no ens n'hem sortit,
és portar gent jove a Teneu.
És evident que a mi precisament la Federació de Teneu
em va demanar fa uns mesos
que fes un escrit sobre aquesta problemàtica
amb un número especial de la revista de la Federació.
El que penso és que, clar, que posar gent jove a Teneu
els portarem el dia que hi hagi activitats que els engresquin.
Però és que les activitats que engresquin els joves
només poden estar fetes pels joves.
Perquè la gent de la...
Nosaltres podem pensar que als joves els agrada això.
Els joves saben el que els agrada.
I, per tant, espero que en algun moment
algú es dediqui a fer alguna activitat
i arrossegui gent perquè crec que la Teneu
té moltes possibilitats.
A vegades no es poden complir totes les expectatives
i aquesta és una cosa que queda pendent per la següent junta.
Sí, de coses pendents en queden moltíssimes.
Tenim un catàleg i, a més, els hi passem.
Els hi passem el catàleg.
Els hi passem pels escrit, les coses que nosaltres creiem.
Després la Junta farà el que voldrà, posarà noves coses,
i algunes considerarà que ja hi han pensat que també són necessàries
i algunes altres les prioritzaran com voldran.
Això sí que nosaltres ja no ens hi podem posar
a partir del moment, però sí que tot allò que nosaltres havíem pensat
de fer i que no s'ha fet
els hi facilitarem
amb la nostra voluntat de col·laborar amb ells el màxim possible.
I ja que tenim l'Street, a veure si et sembla,
impliquem-la també en aquesta mena de...
Sí que avui no la deixem parlar de vins.
Avui venies realment a donar suport.
Més que a donar suport,
fa un parell de dies allò que dius, temes.
No hi ha grans temes vinícules.
Comencen a haver-hi fires, més o menys.
Aquest cap de setmana hi ha com una ruta amb tren
per diversos cellers, no sé què.
Temes de les exportacions a Rússia i a Ucraïna.
Les dades, com a tema, tema.
Diríem que com que estem en aquest ambient
així, tensionat, és allò que dic.
Home, és l'últim dia oficial de l'Albert.
Ostres, jo tinc molts records,
tinc molts records de les activitats que hem fet conjuntament
amb Catllibre T, que no existia a Catllibre T.
O sigui, era amb la Rau i la Silvana.
I com la teniu ens obre les portes perquè...
Aquestes presentacions de llibres,
recitals de publicitat...
Van sortir a la Teneu.
Un dissabte a la tarda molt innocentment.
Pensant que serien deu o dotze persones
i amb la sorpresa de...
34. No me n'he oblidat.
Aquestes presentacions que a vegades fan
l'Arnau i la Silvana ara que Catllibre T
van sortir a la tarda a la Teneu.
S'encarregava l'Arnau,
llavors no tenia en Catllibre T.
Formava part d'aquesta tertúlia nostra.
De quina manera hi vau començar?
És a dir, com va sorgir el tema d'unir
cultura, llibres...
Va ser una proposta de dir
directament, sinó que és allò que potser
en aquella època i abans al Celler feien
moltes activitats de tastos de vins,
de ginebres i de moltes coses.
L'Arnau i la Silvana havien vingut amb un curs
a fer-lo, hi ha aquest vincle, aquesta amistat,
vas xerrant, ells ja anaven rumiant
què es podria fer. Jo sempre li deia,
jo et puc deixar unes quantes estantanies i posem llibres.
Ja hi havia aquella cosa
de col·laborar.
Si vols que et digui la veritat,
no recordaria ben bé com, però és
mira, l'Ester de la Breu Edicions
m'ha dit, m'ha comentat, hem parlat,
va, fem on, a l'Ateneu, va, sí.
A l'Ateneu, òbviament, se li proposa
les portes obertes, perquè creiem que
tot el que sigui cultura hem obert les portes sempre.
Venia a l'Ester amb els llibres i l'autor o autora,
nosaltres amb els vins i les copes,
fèiem allà el muntatge, fèiem així.
Primer ens ho treballava molt, fent una significació
bastant treballada.
Es van fer recitals d'aquests del Salpiquet,
del Salcicuantanari, fins i tot et recordo un
a dalt de l'escenari de la Salcicuantanari.
Amb Joan Margarit, una vegada. Joan Margarit,
amb la Clara Pella...
També. També.
De tant en quant, les xarxes socials
et recorden el que vas fer fa xos anys,
i van sortint i dius, déu-n'hi-do,
aquí hem dut.
I alguna has dit que recordis així de col·laboració
amb l'Ateneu, de portar alguna beguda,
no sé si últimament...
Diu-n'hi-do el que hem arribat a dur.
I vermuts, també.
Pensa que anàvem gairebé a un al mes.
I en quines? Era molt intens.
És allò que dius, sembla mentida.
I en qui, no?
Jo tinc la sensació que l'èxit d'aquelles trobades
devia animar també l'Arnau a tirar endavant
el seu projecte, de dir, escolta, aquí a Sant Just
hi ha una gent que està interessada en aquests temes.
No ho sé, això ja és un tema que penso.
També és possible que,
encara que no hagués hagut aquesta...
s'haguéssim fet, potser l'hagués tirat endavant
a crear que el llibre té. Però jo crec que, com a mínim,
si ja tenia el projecte... Era un suport més.
Sí que era un suport més veure que a Sant Just hi havia gent
que tenia una presentació d'un llibre de poemes
i et venen 30 persones.
Això és possible que segons quins barris de Barcelona no passi mai.
I a més, seien i deien, abans de seure, potser,
qui ho havies portat?
És allò que dius, també tan gresca, no?
Que al final tu pots veure uns vincles
que a vegades podria semblar que només els observes tu,
però no, no.
Jo crec que seria aquella cosa
que la gent fos conscient que dins la cultura,
tan àmplia i tan diversa,
la poesia i els vins...
En funció de què has anat escollint?
Doncs podia ser tant en funció com de...
Del tipus d'acte, potser del llibre...
Del tipus d'acte, de la persona, o sigui...
Del públic, potser també?
Sí que hi ha hagut una constant de públic,
diríem que hem tingut una parròquia molt...
Bastant fidel. Molt constant, sí, però sempre...
Dèiem, ha vingut aquella persona?
Goita, no l'havien vist mai? Fins i tot a la Teneu,
que també ho havíem comentat, allò de dir,
aquesta persona no l'havien vist mai, a la Teneu, i avui...
I avui sí. Ha posat els peus, ha vingut, i s'ha interessat
quan, si fem memòria, de 2013, 14, 15,
la xarxa socials tampoc era l'altra persona ara.
Home, no, no, no. Bàsicament la comunicació
era molt el cartellet enganxat al carrer.
Sí, sí, i no estem parlant d'èpoques prehistòriques,
precisament. No, i molt igual el grupet de...
Però clar, coses molt molt reduïdes.
En vam fer alguna també al Celler. Al Celler vam fer...
Bé, n'hem fet més d'una, fins i tot al carrer,
però recordo un dissabte al matí
va venir el Jordi Nobka i l'altre autònoma,
en recordo, i també va quedar com original.
Sí, una de les que recordes tu...
Hi ha algun així que recordis tu, Angladi,
ostres, impressionant quanta gent hi ha,
o per algun altre motiu que recordis tu...
Clar, Joan Margarit sempre era... Home...
Sí, un reclam, no? És que reclam és allò que dius,
també era de les més serioses, eh?
Sí, sí. Seriosa, anecdònticament,
podem dir, fins al punt de no poder servir-hi
mentre estigués recitant.
El Josep va sortir, clar, allò que la gent et faci una copa
i tu vols anar, i el Joan deia,
ara no, us espereu, i clar, és allò que dius,
a vegades és difícil, no?
Clar.
Ostres, ara no em surt el nom...
Hi ha hagut un parell d'autors tocant el piano,
a part del dia que va venir a la Claropeia,
és allò que hem tingut...
a dalt l'escenari,
de la sala del cinquantenari,
també autors tocant el piano,
llavors és allò que dius...
Ostres, era molt més intens i fins i tot
han vingut els mateixos viticultors,
perquè jo, de forma allò, veient el meu vincle,
que a vegades no sé ni per què el veia,
quan li comentàvem el mateix viticultor, viticultora,
havien vingut, va vindre el Jaume Balaguer del Priorat,
la Pili Sant Martín des de Gandesa,
que ara ella també n'està fent moltes,
el seu celler,
és allò que dius, ella en aquell moment
té com una certa implicació cap a la poesia,
que és el vi i el territori,
però que encara no en feien i ara també n'estan fent.
És allò que diríem que potser en aquell moment
van ser bastant innovadors.
Jo crec que sí, va ser un format que va agradar.
No es feia això, no es lligava.
Podia haver-hi algun acte.
A partir d'allà jo crec que és allò que ha crescut
i avui en dia pots veure un munt de troades,
en cellers i racons.
Hi ha hagut gent, has dit, que després et vinguessis a la botiga.
Jo vull aquell vi que vas portar quan va venir.
Jo crec que sí, que ha d'haver vingut, forçadament,
perquè... Aquell vi que vas posar quan va vindre
tal autor o autora. Vull aquell que vas servir.
Normalment deuen ser casos de fa pocs dies,
però sempre pot quedar algú que vingui.
Fins i tot d'algú que li havia dit
que aquell dia que va vindre tal persona
i hi havia un vi de tal lloc que era espectacular.
I dius, ostres, que bonic.
I a part de vins, el que deia abans,
també alguna vegada vermut a la Festa Major de la Teneu,
fer els vermuts al pati del Roura.
A Pedral s'havia vingut unes vegades,
i després s'ha vingut altres vegades amb altres actes aquí a Sant Just.
El vermut de la Festa Major.
La col·laboració amb el Seria ha estat molt, molt, molt ampla.
Sí, sí, sí.
Que bé. I abans de la pandèmia molt contínua.
Exactament, la pandèmia va trencar una mica aquestes hores.
Ens va trencar tot.
Suposo que el tema de la pandèmia a la Teneu també el devia,
com tot, eh?, però el devia tocar, per dir-ho així.
La pandèmia ens va enganxar de ple.
Jo recordo, vam començar el 14 de març, dos dies abans,
la Teneu decidia tancar les portes,
sense que fos encara...
Per llei, no? Per llei.
D'alguna manera, vam dir a les seccions que recomanàvem que no.
Vam decidir clausurar els actes públics
i vam dir a les seccions que recomanàvem que no fessin activitats.
Recordo que totes les seccions,
sense excepció, van dir que també tancaven el dia abans.
I després ja, òbviament,
vam aconseguir tancar oficialment quan ens va dir que havia d'estar tancat.
Després, al llarg d'això, hem hagut d'anar seguint continuament,
que si ara el Procicat diu això, que si podem,
si la sala, si es poden fer assaig coral,
si no se'n poden fer...
Això ha sigut una mica de costat.
Molt difícil, perquè les normatives sectorials
no han estat mai clares.
Molt difícil de posar-les, les normatives podien canviar.
Les que han estat més fàcils de seguir
han sigut les activitats obertes al públic, perquè...
Aforament, no sé què...
Aforament, el 50% o el 70%, bueno, és tan fàcil com fer una operació matemàtica,
per saber les persones que poden entrar.
I això, en aquest aspecte molt, molt afectat,
tampoc no ho hem estat, perquè hem de dir clarament
que la major part... Sí que hi ha hagut gent que podia haver vingut
i s'han estat d'estar per por,
però la major part de les activitats que fem
ara mateix signaria jo
per omplir amb moltes de les activitats,
posem-hi el documental del mes,
els concerts de clàssic, etcètera,
firmaria ara mateix per poder omplir cada dia
el 50% de la sala al 50 àdri.
Per tant, no afectava bàsicament,
o aquestes normes ens han afectat poc
en quant a capacitat,
sí que hi ha hagut gent que, lògicament,
amb por no ha vingut els actes.
Sí que ens va afectar
amb el cicle de la bifre, directament,
perquè amb algun concert va ser el de la...
El de la SU, potser? No, el de la SU ja estaven tots,
em sembla que hi ha el 100%. No, el de la SU...
El de la SU crec que era just el del 100%.
En un moment vam haver de negociar
de poder-ne fer dos,
perquè amb un sol no teníem,
i vam haver-ne de fer dos.
Lògicament això ens implicava una mica més de cos,
però ens implicava poder portar més gent.
Ens va obligar a moure'ns i va tenir afectacions.
Però repeteixo que més afectació,
a part dels dies que estava tancat,
quan estava tancat per descomptat,
que no... També dic que la Generalitat
ha donat ajudes a les entitats
per cobrir aquests gaps que hem tingut.
I això, d'alguna manera,
bueno, nosaltres ens ha permès
sortir-nos sense cap perill, diguem,
econòmic per la Teneu. També la pandèmia,
tot el tema de la digitalització,
per dir que la Teneu també ha d'anar
d'avançar en aquest sentit, amb el tema de la web,
de coses de les xarxes socials...
A nivell comprenent, ens ho ha fet fàcil.
Aquests temes els teníem solucionats
abans de la pandèmia, afortunadament.
No vam haver de córrer. És veritat, perquè la web
ja funcionava abans.
Nosaltres, amb Antràpolis, ja fa no sé quants anys
perquè quan va començar Antràpolis va fer una oferta
als ateneus per poder-ho fer
amb unes condicions molt avantatxoses
i ens hi vam apuntar.
Ara l'Ajuntament també va per Antràpolis,
però en aquell moment vam ser els primers.
Les condicions eren molt bones, són molt bones.
Sota un altre nom, em sembla que es deia.
I llavors es deia Tic-Tac-Tiquet.
Buscant coses per internet vaig trobar
que hi havia una empresa que també es deia Tic-Tac-Tiquet,
però en lloc de curs com s'escrivia,
en aquest cas, el nom antic d'Antràpolis.
Era amb K i d'això, que era una empresa fora,
però es veu que ho havia fet fallida.
Havia enganyat algú i suposo que per diferenciar-se
van decidir canviar el nom.
Aquest tema ja el teníem solucionat abans de la pandèmia.
Temes com per exemple tenir les dades amb un servidor
que des de la secretaria podem treballar des de casa
amb els nostres ordinadors.
Això sí que també ho teníem solucionat.
Lògicament et permet dir que no puc anar a l'ateneu
però puc treballar aquí a casa,
perquè tinc totes les dades aquí a casa,
tant nosaltres com en el cas del personal de la secretaria.
Fins i tot les diferents seccions poden fer-ho
i alguna que ho fa, alguna que encara no ho fa,
però tenen la possibilitat de tenir les dades al servidor
i treballar des de casa si volen.
Això ja estàvem preparats, afortunadament,
però la pandèmia t'obliga molt a canviar,
a repensar fórmules.
El nom antic d'Antràpolis és el nom antic d'Antràpolis.
El nom antic d'Antràpolis és un nom antic
per a repensar fórmules.
Hauríem d'anar deixant aquí l'espai d'avui.
Ha estat un plaer tenir-vos de nou un altre dia a Astri,
tant tu seguirem també.
Albert també.
Falta saber en funció en quin paper.
Jo m'atreviria a dir que la setmana que ve quan vindré aquí...
Jo m'atreviria a dir que la setmana que ve quan vindré aquí...
I et digui, sabeu on he estat aquesta setmana?
No hi ha hagut d'anar a l'Ateneu.
Alguna vegada sí.
Jo sempre dic que tinc ganes de poder-me escapar
a tornar a veure més teatre a Barcelona.
He de dir que és una de les coses
que m'ha privat bastant l'Ateneu.
Jo estareu aquí el proper dimecres,
donaré les activitats de l'Ateneu,
perquè lògicament...
Hem de fer tots els traspassos necessaris,
perquè hi ha molta feina a fer,
ells han de veure qui es dedica a cada cosa.
Entenc que la setmana que ve, com a mínim,
seré jo qui us avançarà a les coses que fa l'Ateneu.
Ara feia memòria i no vam començar aquí a la ràdio junts.
Ara feia memòria i no vam començar aquí a la ràdio junts.
Jo quan vaig agafar el programa ja veníeu junts.
Va ser l'any 2018.
El Carme ens convocava, jo venia, l'Albert era a dins,
jo m'esperava a fora,
després entrava jo,
depèn de com venien l'Arnau i la Silvana,
igual entravem junts, i un dia vam dir
què fem tots aquí a Tronsets, esperant-nos uns als altres.
Jo vaig dir que jo puc vindre abans.
L'Albert encantat, jo venia, ja venia amb el vi, les copes,
i si mentre es venia algú que el llibre té,
i durant molt de temps vam estar tots quatre a l'hora.
Vèiem arribar a estar l'Arnau i la Silvana junts.
Vèiem arribar a estar l'Arnau i la Silvana junts.
Era una taula rodona, era l'hora cultural que li deia jo.
I molt bé, començàvem, crec que després de les notícies,
i se'ns feia la una del migdia.
Ara anem com podem.
Ara anem com podem.
I bé.
Doncs res, vots voltant i ens portes.
Ens portes notícies o ens expliques tot el que has vist.
Ens portes notícies o ens expliques tot el que has vist.
La setmana vinent crònica de com ha estat.
Encara em queden molts dies d'estar enganxat a l'Arnau
com a mínim per fer tres passos.
Molt bé, doncs res, que vagi bé la tarda.
Que vagi molt bé. Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.