Són les 11 i 12 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esverna, això és el magassin de matins La Rambla.
Comencem ja a la segona hora del programa i fem l'entrevista del dia, com sempre.
Els convidats avui a l'emissora són els veïns Sant Justencs, Montse Molinero i Albert Macià,
que la setmana passada van cedir de forma oficial a l'Arxiu Municipal de l'Escala
un àlbum amb cartes i documents molt valuosos, en els que s'hi plasmen la bona relació d'amistat
que hi va haver entre Antònia Bartomeu i l'escriptora i artista Caterina Albert,
més coneguda amb el nom de Ploma com a Víctor Català.
Els obrim els micròfons als nostres convidats, que ells ens ho explicaran millor.
Molt bon dia, Albert Montse, què tal?
Bon dia.
Com és que Un matrimoni de Sant Just té en possessió aquest material documental
sobre l'escriptora Caterina Albert, que, entre altres, és autora de la novel·la Solitud,
que és una de les obres capdals del modernisme català.
Una de les obres catalanes més traduïdes.
Sí. Quan feia que guardàveu aquest material i per què el teníeu vosaltres?
Bé, això és aquelles voltes que dóna la vida.
Nosaltres l'any 2002 vam rebre un llegat, diverses coses,
i entre les quals inclouia tota una sèrie d'aquest material,
perquè era un llegat provinent directament de la família de l'Antònia Bartomeu.
Val.
O sigui, així per simplificar.
Sí.
Per simplificar.
Bé, sí, sí, sí.
Molt bé. Com manteníeu els documents, aquest material, per què no els fes malbé?
Aquí va estar quan vam haver de donar el pas.
Clar.
Intentàvem mantenir-lo el millor que podíem, però, esclar, és molt complicat,
perquè són documents molt antics, hi ha documents del 1800,
i d'això, per tant, el paper es va deteriorant,
si no està en unes condicions molt concretes.
i això va ser una de les coses que ens va fer donar el pas de buscar
què fèiem amb aquest material.
Diguem que inicialment ja teníem molt clar que l'havíem de cedir en algun lloc,
tenim altre material no relacionat amb la Caterina Albert,
cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya o a la Filboteca de Catalunya,
però en aquest cas ens feia molta gràcia
i, a més a més, des d'un bon començament pensàvem a veure
quin podia ser el millor lloc, per una cosa específica.
Fa aquells anys encara no hi havia l'escala,
encara no hi havia tot el muntatge que tenim avui dia
sobre la Caterina Albert,
i això ens va fer posposar,
però quan ens vam assabentar ja que l'escala
ja estava museïtzant tot el que és Caterina Albert
i que l'Arxiu ja tenia un cert volum i una certa importància
i llavors va ser quan vam acabar de decidir-nos
perquè, lògicament, en una casa particular,
aquests materials,
primera, que no és el lloc on han d'estar
perquè, si hi ha estudiosos,
han de poder accedir al material aquest
i, segona, que no és un lloc que es conserven
amb les condicions.
Clar.
De quins documents estem parlant exactament?
És a dir, què és el que hi havíem parlat de cartes?
Què teníeu vosaltres?
Hi havia cartes personals entre la Caterina Albert
i l'Antònia...
L'Antònia Bartomeu.
L'Antònia Bartomeu.
No només amb l'Antònia Bartomeu.
No, amb l'Antònia Bartomeu
i amb una neboda,
que era la Tisi, la Teresa Bartomeu.
Totes dues van ser dues persones que van influir,
o sigui, van estar molt a prop sempre de la Caterina Albert.
Llavors,
hi ha aquestes cartes que són molt personals,
que són explicant-se coses d'elles,
felicitant la família, felicitant els Nadals,
concretament la persona que a nosaltres ens va fer el llegat
d'aquest...
Era una nena.
Era una nena en aquella època
i cada any hi havia la carta felicitant el Sant,
felicitant l'aniversari, felicitant els Nadals,
però, esclar, amb un llenguatge per la nena,
no per els adults, vull dir que, per tant...
Hi ha poemes que, clar, que eren inèdits
perquè estaven fets expressament per ella.
I és curiós de veure aquests documents
perquè quan és una carta personal
o és signa com a Caterina Albert,
a vegades només com a Caterina,
amb alguna carta fins i tot Catalina Albert i Paradís,
i sempre que hi ha un poema firma com a Víctor Català.
Tenia molt clar com havia de presentar una cosa o una altra.
i hi havia, doncs, això,
prop d'un centenar de cartes escrits.
També n'hi ha algun
adreçat a la Mercè Granell.
Sí.
La Mercè Granell era...
era...
diguem que una cunyada de rebot
perquè hi havia uns germans casats amb unes germanes
i aquesta era germana dels altres, vull dir que...
Un embolic familiar, sí.
però que tenia una amistat també molt forta
amb l'Antònia Bartomeu
i també era receptora d'aquestes cartes
que en algun cas, en algunes cartes,
feien autèntics debats literaris.
Sí.
Això va fer que una persona coneixedora d'aquest material que teníem,
que era el Marcís Garolera,
ens va demanar una vegada de veure determinades cartes
i les va publicar, era l'única part que no era inèdita, diguem, d'aquests fons.
I aquestes cartes, aquest material,
per què resulta valuós, no?,
per l'Arxiu Municipal de l'Escala.
Primer, perquè hi ha poemes,
hi ha pensaments de la Caterina Albert,
i per tant sempre és un fons interessant.
I després, perquè hi ha un llibret, un àlbum,
no és un llibre, és un àlbum,
que està tot escrit a mà per la Caterina Albert
i amb fotografies...
No, per l'Antònia Bartomeu.
Per l'Antònia Bartomeu, perdó.
És que tants embolics familiars és un...
I amb moltes fotografies.
I llavors vam saber que l'Ajuntament de l'Escala
estava restaurant el Clos,
el Clos del Pastor,
que era la casa que l'Antònia Bartomeu
va regalar a la Caterina Albert.
Ostres, o sigui,
deurien ser molt bones amigues, no?
Molt bones amigues.
Tenien molta relació personal.
L'Antònia Bartomeu venia d'una família
benestant de Reus.
Passava moltes temporades a l'Escala
i van fer molta amistat
i va fer una casa
que li va posar de nom Solitud
i al costat del cas a un jardí
que li va posar el Clos del Pastor.
El Clos del Pastor, bueno,
tenia el seu...
era del seu nebot
i el nebot el va donar
a l'Ajuntament de l'Escala fa pocs anys.
L'Ajuntament ha estat ara restaurant-lo,
que justament va ser el mes de desembre,
o novembre.
El mes de desembre.
Que va haver-hi l'acte d'inauguració
d'inauguració del Clos del Pastor.
D'aquest museu, no?
D'aquesta petita part
de museïtació
de la Caterina Albert a l'Escala.
I llavors,
la importància que té ella,
que deia la Montse,
és que, clar,
quan nosaltres ens assabentem,
aquest àlbum,
de fet,
és un àlbum basat
en el Clos del Pastor,
en fotografies,
del Clos del Pastor,
fotografies de l'època,
dels espais de la Caterina Albert,
la Víctor Català,
i en aquest àlbum
hi ha un escrit inicial
que marca el dia que es va fer,
que diu que l'arquitecte
que el va dissenyar, etcètera,
i tot això va ajudar molt,
justament,
estaven començant a reparar
quan els hi vam portar,
perquè la setmana passada
vam signar oficialment els documents,
però aquests documents
ja estan a l'arxiu de l'Escala
des del mes de febrer,
em sembla que és de l'any passat,
i, bueno,
en aquest àlbum
va ajudar
a que repensessin
algunes coses
de les que s'estaven fent
al Clos del Pastor.
Va arribar temps
per arreglar aquesta.
Perquè primer no tenien
la informació,
no tenien visualització
de com era
el Clos del Pastor
o unes parts,
i en canvi
aquestes fotografies
sí que els donaven
aquesta visualització
amb la qual
van poder reconduir
alguna de les obres
que van fer.
I com es van conèixer
Catalina Albert
i Antonia Bartomeu?
Això s'expliquen?
O es deixen veure
les cartes?
Nosaltres
algunes cartes
són de difícil
lectura.
Avui dia
estem molt acostumats
ja a veure
lletra d'impremta,
i totes les cartes
evidentment
són escrites.
I hi ha una carta
curiosament
escrita
amb tinta vermella,
em sembla que és l'única
que hi ha amb tinta vermella
amb tot el document,
que jo no he arribat
a captar-la bé,
però
l'arxivera
de l'escala
va dir
que amb aquella carta
havíem vist
que el coneixement
venia de l'any
1905.
1905.
Que va,
d'alguna manera,
va datar,
va datar,
o sigui,
amb tertúlia,
que es van conèixer
amb alguna tertúlia literària
el 1905.
Per tant,
Antonia Bartomeu
va ser qui va construir,
com si diguéssim,
aquest espai,
el Clos del Pastor,
tinc aquí apuntat
cap a l'any
1915.
Va començar
el 1915
i l'àlbum aquest
el comença
el gener
del 1916
amb un escrit,
mira,
el tinc aquí
al davant,
que diu
he fet construir
l'omirador
que avui cobrim
i els murs de pedra
d'això
en honor
a la insigne
escriptora
Víctor Català.
I llavors
a partir d'aquí
això està datat
el dia
3 de gener
de 1916,
o sigui,
el dia que
tancaven
era el 3 de gener.
Aquest espai,
ara és un nou espai
cultural
per descobrir
la vida
i l'obra
de Caterina Albert
Víctor Català.
Com hem dit,
el va adquirir
l'Ajuntament
de l'Escala
tinc aquí anotat
el 2017
arran de la sessió
que va fer
com heu dit
l'hereu
Lluís Albert.
Lluís Albert, sí.
I llavors va començar
el projecte
de museïtzació
no?
Una mica
d'aquest espai
i la rehabilitat
també
a la Diputació
de Girona
i també
el Departament
de Cultura
de la Generalitat.
Sí, sí,
lògicament
aquestes obres
normalment
els ajuntaments
poden o no poden
però
les altres administracions
ajuden
a tirar endavant
aquest aspecte.
el Clos del Pastor
nosaltres vam anar
el dia
que s'inaugurava.
Quan es va inaugurar?
El desembre.
El desembre.
Si mirés l'agenda
et diria
el dia exacte.
Es va inaugurar
i
Clos del Pastor
és un jardí
bàsicament.
Té una
la petita casa
del jardiner
que em deien
que hi ha un vídeo
en què es va reproduint
tot aquest àlbum
que
que vam cedir.
O sigui,
el material
ja està digitalitzat?
Sí.
L'àlbum sí.
L'àlbum.
L'àlbum sí
perquè
ho van trobar
que era oportú
que hi hagi
una pantalla
allà dintre
i el rest
del material
doncs
em sembla
que l'altre dia
va dir que
ara
es posaven a fer-ho
d'alguna manera
d'immediat.
De tota manera
està en l'arxiu
de l'escala
per tant
si algú
ha de fer un treball
o alguna cosa
que necessiti
la informació
evidentment
l'Ajuntament
de l'Escala
els hi facilitarà.
Ara és un àlbum
que abans
nosaltres
les poques vegades
que l'obríem
amb molta cura
i amb les mans
gairebé
amb guants, no?
No, no,
nosaltres no
però clar
l'altre dia
ja no em vaig atrevir
a tocar-lo
perquè clar
quan veus
professional
en aquest cas
la mariona
l'arxivera
de l'Escala
amb guants
i d'això
dius
millor no expliquem
com l'hem tractat
nosaltres, no?
l'hem tractat amb carinyo
l'hem tractat molt bé
però
clar
veus així
dius
això és com
això és el que dóna raó
que aquells documents
es portin
en un lloc
i per què el vau
portar
a l'arxiu municipal
de l'Escala
i no a l'arxiu
nacional
de Catalunya
no?
Perquè vam considerar
que si hi havia
un espai
dedicat només
a la Caterina Albert
i a més a més
que la
quan li
regalen
aquesta casa
és perquè
ell estigui allà
i tot el seu
treball
pugui estar allà
doncs vam considerar
que era
el lloc
que havia d'anar
vam consultar amb gent
vam consultar
primer
vam veure
que evolucionava
tot el que evolucionava
que volien ja reconstruir
Clos del Pastor
vam esperar una mica
per veure
com anava la cosa
i quan vam veure
que anava en sèrio
es va semblar
que era més lògic
que estigués allà
que no l'arxiu
per totes maneres
jo crec que no és un tema
de competència
no
ni molt menys
però jo hem de dir
que els documents
han d'estar
en lloc
on facin
millor servei
al públic
i jo crec que
un estudiós
de la Caterina Albert
anirà
a l'escala
abans d'anar a buscar
el que pot ser
que a l'arxiu nacional
hi hagi altres coses
però jo crec que
és un espai específic
doncs crec
vam creure
que era el millor
el millor lloc
Quina rebuda
han tingut
per als professionals
que treballen allà
a l'arxiu
i també
al Clos del Pastor
aquests documents
de sorpresa
sorpresa
sorpresa total
el dia que vam anar
a lliurar-los
el mes de febrer
de l'any passat
vam anar
i
la primera
sensació
que vam tenir
va ser de dir
mira uns que ens porten material
i ens el mirarem
quatre papers
a la que vam posar el material
sobre la taula
i vam començar
a veure el que hi havia
les cares
van anar canviant
allò que era
una sessió
de material
va passar a ser
una cosa
al·lucinant
perquè
no s'esperava
que hi hagués
tant de material
no s'esperava
que fos tan important
el Clos
la informació
que hi havia
sobre el Clos
i
va ser
o sigui
vam sortir d'allà
amb una sensació
que estàvem fent
realment
el que havíem de fer
deixar-ho
anar allà
perquè van estar
molt molt contents
i l'altre dia
l'alcalde
de l'Escala
ens ho deia
no?
és que esclar
no ens imaginàvem
que hi havia tot això
perquè
cal dir que
a més a més
ens va rebre
el febrer de l'any passat
ens va rebre
l'Arxivera
que s'ha jubilat
aquest ara
l'últim
que va fer
va ser
la inauguració
del Clos del Pastor
o sigui
per ella
va ser també
una satisfacció enorme
poder
fer
tot el que
es va fer
d'últim moment
ella va ser
la que se li van obrir
més els ulls
quan va veure
l'àlbum
d'alguna manera
i sabeu si hi ha
altres persones
a nivell més particular
així com vosaltres
que tinguin
més documents
de la Catalina Albert
o...
no
nosaltres tenim
aquests documents
pel llegat
que vam tenir
i que ens van venir
però no sabem
d'altres línies
col·laterals
que pugui saber-hi
no...
per tant
vosaltres
al febrer
ja del 2024
entenc que us moveu
cap a l'escala
i el que feu
és entregar el material
sí
bueno
ja abans
ens vam posar
en contacte amb ell
vam fer-ho
a través
d'una diputada
d'Esquerra
que hi ha a Madrid
l'Etna
que és regidora
a l'Ajuntament
de l'Escala
i li vam dir
sí a l'Ajuntament
això li podia interessar
perquè potser
ens hagués pogut
dir
escolta'm
no
però no va ser
tens material
de la Catalina Albert
veiem-nos
parlem
i llavors
ella va obrir
diguem-ne
va fer el contacte
amb l'Ajuntament
l'arxivera
va dir sí
sí
sí
i aquí va ser
quan vam començar
tot el procés
al desembre
s'inaugura l'espai
i entenc que vosaltres
ja la setmana passada
firmeu
com si diguéssim
una
oficialitat
exactament
és una
sessió
encomodat
sí
que això
no sé ben bé
la diferència
que pugui haver-hi
sessió encomodat
o dipòsit
és igual
d'alguna manera
és una sessió
de material
en el qual
el material
segueix sent nostre
ens guardem el dret
que si diguéssim
que no
que no té
que no
que no
que no és correcte
el poguéssim retirar
suposo que no passarà mai
perquè
si algú
tracta aquestes coses
amb carinyo
són ells
per tant suposo
que és una cosa
que no es donarà mai
però
nosaltres
sempre que hem fet
una sessió
ha sigut
amb aquestes condicions
creieu que
han canviat
des que
bueno
vau donar
aquests documents
han canviat
alguna cosa
del Clos
del Pastor
bé
com a mínim
vam fer
d'obres
li van donar
molta importància
a això
no sé si van
rectificar
algunes
petites coses
de les obres
tampoc no
gran
perquè altres fotografies
ja n'hi havia
entre altres coses
perquè hi ha un gran fotògraf local
de les quals
vam
vam poder veure
que fotografies
que hi ha en aquest àlbum
l'arxiu
l'arxiu justament
tenia els negatius
perquè
era d'un fotògraf local
ara
la meva memòria
ja no dona
per recordar el nom
i
per tant
tenien referències
d'imatges
de com havia estat
el Clos
bueno
de fet
el Clos
encara es mantenia
el que passa
que necessitava
necessitava
una restauració
hi havia alguna
petita cosa
d'una font
que hi ha
i d'això
que va ser
a través de les fotografies
però alguna cosa
van refer a partir
del que van veure
o del que van
veure escrit
i
quina feina està fent
també l'arxiu municipal
de l'escala
amb el fons
Víctor Català
és a dir
a banda d'aquest museu
arxiu
de
de
de
de
de
Víctor Català
hi ha altres espais
a l'escala
que dediquin
amb el tema
del fons
de
a l'escala
bueno
a l'escala
hi ha un gran museu
que és el museu
de
de l'Anxova i la Sal
sí
curiós
però és aquest museu
de l'Anxova i la Sal
que és el museu
de l'escala
de fet
el que organitza
són sortides
pels espais
diguem
de Caterina Albert
bueno
hi ha la
hi ha el jardí
la casa al costat
solitud
però aquesta
em sembla
que aquesta
aquesta no és
de l'Ajuntament
i ha canviat
moltes coses
ja
i després
hi ha l'espai
la casa natal
que ens van dir
que la casa natal
estaven mirant
de
de
sí
el que ja
no sé
estan mirant
ara
no em voldria equivocar
però em sembla
que hi ha la intenció
de comprar-la
o l'han comprat
per poc
crec que la van comprar
ja
i l'estan
acompant
i volen
després hi ha més espais
hi ha
l'ermita de Santa
Reparada
de Cinclaus
que és un punt
que la vida
de
de Caterina Albert
també té una certa
importància
que
bueno
que està fotografiada
en aquest llibre
lògicament
quan diem
està fotografiada
imaginem-nos
una fotografia
en blanc i negre
de fa cent
cent i algun
any
vull dir que estem
i
són els espais
que
clar
tot el que és
documentació
es guarda l'arxiu
quan t'ensenyen
el llibre original
de solitud
i te'l treuen
de l'aquella caixa
amb aquelles mans
i te'l posen
sobre la taula
i allò
clar
que l'impressiona una mica
no a vegades
quan fan l'entretament
de
dius mira
això és
és allò
que ha donat peu
a tantes
a tantes impressions
aquí
amb tantes llengües
diferents
és aquest original
a més a més
gros
és un llibre gros
uns fulls de paper
que
és curiós
és curiós
heu fet mai
cap donació
a algun altre
arxiu municipal
o
i esteu acostumats
a fer aquest tipus
de
de sessions
o de
o de
bueno
que a vegades
us trobeu
no en material
que penseu
ostres
potser aquí
no el sabem tractar
com es mereix
no perquè no tenim
els recursos
ni les eines
i fem aquestes sessions
han fet sessió
a l'arxiu nacional
de Catalunya
sí
perquè
la casa
aquesta que vam
llegar
doncs tenia
per l'estatus
de la família
que la
que la va fer
doncs hi havia
tota una sèrie
de documentació
el qual
nosaltres
no
no la podíem tenir
a casa
perquè
pel que hem dit
al principi
que són documents
que
que es deterioren
perquè
amb el pas dels anys
doncs fa que es deterioren
i ens vam donar
vam cedir
sempre cedim
cedim perquè
bueno
el que deia abans
l'Albert
no tenim per què
recuperar-ho
però si hi ha un canvi
polític un dia
tornem a un Salamanca
que després
els documents
doncs
poder
intentar recuperar
el que
aquest país
es mereix
i
a part de l'arxiu nacional
també vam cedir
material
a la Filmoteca
Nacional de Catalunya
aquí tenim
una petita anècdota
que no té res a veure
amb la Catarina Albert
però crec que val la pena
un treballador
de la Filmoteca
Nacional de Catalunya
que era el que visualitzava
tots els vídeos
i pel·lícules
que li arribaven
es jubilava
el restaurador
perquè clar
quan vam cedir
material
en el que
a la Filmoteca
ens van dir
que
encara que fos cedit
no donat
que el
restauravien
que no podíem
cedir materials
sense
autoritzar la restauració
si no
autoritzar la restauració
no el volíem
vam dir que clar
que
endavant
perquè
la nostra
voluntat
no és que allò
un dia
tornar-ho a agafar a casa
sinó que es quedi allà
llavors
el dia que aquest senyor
jubilava
estava fent
les últimes
l'última pel·lícula
que ara estic
i
em telefona
un senyor
plorant per telèfon
jo no entenia res
i m'explica
diu mira
soc de la Filmoteca
Nacional de Catalunya
diu
i estic
estic arreglant
l'última
l'última pel·lícula
que faig jo
perquè
em jubilo
diu
i paral·lelament
personalment
estic fent un llibre
del meu pare
perquè el meu pare
era dissenyador
feia dibuixos
i tal
i surt
en aquesta pel·lícula
surt
un dibuix del meu pare
uns dibuixos
diu
jo tinc el llibre d'impremta
he trucat a impremta
i dic que el pari
en l'edició
ai mare
perquè si vosaltres
m'autoritzeu
perquè deia
en el llibre
deia que s'havien perdut
la pel·lícula
i els dibuixos
però poden
ajuntar-se més
que has valitats?
no ho sé
no ho sabem
vull dir
llavors semblar
semblar
això venia
de que el pare
de la Teresa Carreras
que és la nena
que la Caterina Albert
li dedicava poemes
i li escrivia
era ginecòleg
però estem parlant
dels anys
i va fer una pel·lícula
perquè era molt aficionat
a la cinematografia
va fer una pel·lícula
educativa
d'un avortament
no
d'una
necessària
i llavors
el pare d'aquest senyor
de la filmoteca
fa els dibuixos
per fer la pel·lícula
i se'l troba
amb l'últim
treball que fa
a la seva
bueno
el treball professional
que fa
i clar
ho veu
i us truca
dient
i ens truca
dient
si pot publicar
o si s'hi pot publicar
que s'han trobat
aquests dibuixos
i vam dir
escolta
fes el que vulguis
precisament
la nostra finalitat
en deixar material
en aquests llocs
és que pugui tenir un ús
si això fa
que tingui un ús
pel llibre
que tu estàs fent
nosaltres
encantats
d'haver fet
tot el dipòsit
a la filmoteca
uau
Déu-n'hi-do
per tant
heu après
en totes
les coses tècniques
en el món dels arxius
no?
sí
i de les sessions
de material
tampoc no cal
aprendre gaire
és posar-se en contacte
tenim això
i de seguida
la gent és molt receptiva
si creu
que paga la pena
posar-lo a l'arxiu
i a més
tot el que fins ara
hem portat
entenem que val la pena
si no
ja no
ja no portaríem
lògicament
animeu potser
a gent
que tingui material
que pot ser valuós
per portar-lo
en els arxius
jo sí
animo totalment
a la gent
en una població
com la nostra
aquí a Sant Just
pot haver-hi gent
que tingui informació
a casa seva
de la seva família
de molt de temps
òbviament
si està a casa seva
i un temps
ben controlat
ben controlat
i ben d'això
perfecte
però que abans
que es faci malbé
aquest material
abans que se'n vagi
que se'n vagi
no sé
que
en cas vull dir
un pis
i sense mirar-se'l
aquest material
l'hauria d'anar
en el cas de Sant Just
a l'arxiu de Sant Just
o
lògicament
en funció del tipus
de material
que es tracti
nosaltres estem
agraïts
tant
com hem dit abans
a l'Etna
la diputada
com a l'Ajuntament
de Taradell
per haver-nos
acompanyat
amb aquesta
tot aquest material
havia estat
a Taradell
o sigui
no el teníem
aquí a Sant Just
i llavors
estem molt agraïts
perquè ens han ajudat
diguem
quan els hem trucat
per dir
escolta
això us sembla
que és correcte
doncs han vingut
s'ho han mirat
han dit sí, sí
perquè és on ha d'estar
perquè si no
això
el deteriorament
és molt ràpid
Molt bé
doncs una història més
a explicar
Montse i Albert
moltíssimes gràcies
per compartir
aquest pas
que heu fet
també
i que és material
que al final
acaba sent patrimoni
de Catalunya
i que la gent
de l'Escala
segurament
sobretot
gent d'allà
per l'estima
que li puguin tenir
com a
Catarina Albert
com a referent literària
també com a personatge
català històric
teniu un lligam
per sempre
amb l'Escala
sempre
ja està
ja en teniu
per tant
gràcies per venir
que tingueu molt bona setmana
i ens trobem a la propera
perfecte
a veure
moltes gràcies
adeu
à
que
Fins demà!