I comencem la segona hora d'avui dimarts amb l'entrevista del dia. Avui parlem amb Joan Manel Sorroca, periodista esportiu, col·laborador de la Fundació Barcelona Olímpica i responsable d'esports de Ràdio Nacional a Catalunya i també testimoni directe de grans esdeveniments com els Jocs Olímpics de Barcelona i Sydney. Avui ens acompanya per parlar de cinema i d'esport amb aquest Barcelona Sports Film Festival, BCN Sports Film Festival, que també celebra a Sant Jus a l'Ateneu com a part
d'aquestes seus que també es mobilitzen arreu del territori. Joan Manel, bon dia. Bon dia. He de dir que he sigut cap d'esports de Ràdio Nacional durant 17 anys, però ja, en època quan estava actiu com a professional, ara ja estic a la reserva. Però bueno, és veritat.
No, no, ens fa il·lusió també tenir-te aquí al programa pel teu vincle amb Sant Just i també avui poder parlar d'aquest tema precisament del BCN Sports Film Festival. Però primer m'agradaria parlar una mica de la teva trajectòria que tenim aquí i m'agradaria preguntar-te sobre què tenen aquests grans esdeveniments.
que els converteix en històrics més enllà del resultat, no? Perquè has viscut grans cites esportives com a periodista. Abans, a fora de micròfons, parlàvem també dels Jocs Olímpics d'hivern, de Milano-Cortina, que han tancat fa un parell de dies. I m'agradaria saber una mica, tu que has estat en el terreny, la teva experiència.
Bé, els Jocs Olímpics és una experiència excepcional. És a dir, jo he viscut molts campeonats d'Europa i campeonats del món, de molts esports, però els Jocs Olímpics és una cosa molt especial. Fixe't que la majoria, si tu fas una enquesta i tu li dius a un esportista què és el màxim objectiu que tindria com esportista a la seva carrera professional, més que els títols, et diria ser olímpic.
perquè té una màgia especial als Jocs Olímpics sobretot aquest esperit de convivència que hi ha a la Vila Olímpica que nosaltres no el vivim perquè la Vila Olímpica per qüestions de seguretat està molt controlada i tal però es genera una situació especial i a més els Jocs tenen una dimensió extraordinària pensa que el Centre Internacional de Prensa de Ràdio i Televisió
Hi ha milers de quilòmetres de cables, són superfixes impressionants, hi ha tots els platos de totes les televisions i totes les ràdios que estan acreditades als jocs. És a dir, és una experiència descomunal, aquesta seria la paraula, i jo et diria que l'única cosa que té certa semblança seria un campionat del món del futbol.
Doncs interessant aquesta comparació també, tenint en compte que d'aquí molt poquet també celebra el Mundial, en aquest cas als Estats Units, a Mèxic, i bé, doncs podrem gaudir aquest estiu també d'aquest Mundial de Futbol. Més qüestions, parlant dels Jocs Olímpics, marxem a Barcelona. Vas viure els Jocs Olímpics de Barcelona des de dins. Com valores el dia d'avui el seu llegat?
Jo crec que van marcar una nova etapa al món de l'olimpisme perquè hi van participar molts països més, la desaparició de l'URSS, els països bàltics que es van tornar, la desmembració de Jugoslàvia...
Va marcar un canvi de paradigma en tots els sentits, des de les ceremònies, a la imatge, al tipus de mascota. Jo crec que va marcar un camí que després han seguit altres edicions, evidentment incorporant totes les novetats que la tecnologia i les noves tècniques permeten.
I ja referent una mica més al periodisme esportiu, creus que ha canviat molt? És a dir, el periodisme esportiu al llarg dels anys, des del 92 fins ara, ha canviat molt i la pregunta seria hem guanyat o hem perdut? Ha canviat, és diferent. És a dir, jo li trobo faltar aquesta punta de romanticisme i de capacitat de saber treure la notícia d'on sembla que no n'hi hagi cap,
però si és cert que la tecnologia que disposem avui l'havéssim tingut fa 30 anys enrere, l'havéssim disfrutat molt més. Però jo crec que cada època té el seu moment. Nosaltres vam viure el canvi i precisament la transició analògica a la digital. Ara ja l'analogia és pura història, una etapa més a la vida i ja està.
Molt bé. Doncs passem a parlar del BCN Sport Film Festival. Ens agradaria saber com va néixer aquest festival i amb quina voluntat. A veure, hi ha una federació internacional d'esports de cinema, de ràdio i televisió, que és el FIX. Això crea una sèrie de festivals que es fan arreu del món, en total de 22.
i un d'ells es proposa fer-lo a Barcelona, la Fundació Barcelona Olímpica, accepta el recte i comença a organitzar aquest festival, que en guany tindrà la seva setzena edició. Està totalment consolidat, és un dels festivals punters d'aquest circuit de festivals,
i durant uns dies, des d'avui fins al dia 3, es faran 39 sessions a diferents llocs, concretament hi ha 10 escenaris, l'Auditori del Museu Olímpic, l'Institut Francesc, les Cotxeres de Sants, el Centre Cívic del Bon Pastor, l'INEF, l'Institut Nacional de Facció Física de Catalunya, el Cinema Girona, i també el festival s'ha plantejat...
fer una xarxa, no solament centrada a la ciutat de Barcelona, sinó donar aquest carrer internacional també a l'entorn. I, per exemple, és quan hi va entrar la TNL de Sant Lluís, serà aquest any el tercer que es fa, l'any passat s'hi va fer Sant Joan d'Espí, i després hi ha una sessió que es fa a l'EUSES, el centre universitari de Girona. Per tant, aquestes són les xarxes on es fan les proyeccions de les
85 pel·lícules que han estat seleccionades pel festival. Se n'hi van presentar 2.000. Van ser mesos 680. El jurat de selecció del que hi formo part... 2.000 pel·lícules. Es van inscriure. Però una cosa és ajustar-se... Es van acceptar 680 pel·lícules de 91 diferents països. Això ha estat visionat durant 6 mesos
per al jurat de selecció, i d'aquí han sortit les 85 pel·lícules que seran projectades en aquestes sessions, i d'aquestes 85, 47 són les que van a concurs per els premis que es donen del festival. Per tant, aquesta seria una mica la pel·lícula del Barcelona Espartins Festival. I quin tipus d'històries hi trobarem aquest any?
Mira, l'esport et permet tocar totes les tecles que té la nostra societat, des de l'excel·lència de l'esport, els reptes, l'esperit de superació, el sacrifici, però també ens trasllada com a eina d'integració, com a eina solitària, com a eina per superar reptes personals i...
També entra a valorar situacions complicades de la nostra societat, el boobing, la maternitat a les dones, l'esport, la pressió dels pares, la salut mental, és a dir, el ventall és grandíssim. Pots veure d'esport-aventura una ficció realment que planteja el problema de la pressió dels pares dels fills perquè siguin esportistes. El ventall és grandiós.
Llavors el que fa és que les sessions es procuren adaptar en funció a l'interès que té cada centre que vol fer la projecció. I en el cas de l'Ateneu, quina és la projecció que busquem? Busquem fer una projecció esport, medi ambient i al mateix temps aventura. I això és el que podrem veure aquest divendres a partir de les 7 a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Jus.
Doncs jo volia marxar cap a casa, però m'hi has portat tu directament, o sigui que perfecte, t'agafo una mica la paraula i marxem a parlar del festival a Sant Just, perquè en aquest cas arriba a la sala el 50 de l'Ateneu i ens agradaria saber què hi podrem veure del festival a casa nostra, aquí a Sant Just.
Mira, a cada sessió se li dona un títol en funció d'una mica del contingut. Per exemple, hi ha una sessió dedicada a dones que han dirigit pel·lícules, pel 30% de les pel·lícules que han estat seleccionades estan dirigides per dones, per exemple, i es diu Elles dirigeixen, no? I aquí hi ha una sèrie de proyeccions de pel·lícules dirigides per dones.
En el cas de l'Ateneu de Sant Jús, a la sessió li hem posat el següent nom, adrenalina. Això ja et ve a dir què pots anar a veure. A veure, veurem set projeccions perquè són relativament curtes. En veurem una amb eusquera, veurem una amb anglès, veurem una amb àrab, veurem dues amb francès i una amb català i anglès.
Hi haurà 5 documentals, 4 documentals, un curt d'animació i dues petites ficcions. Llavors, Adrenalina per què? Perquè podrem veure dansa vertical a les més emblemàtiques muntanyes del País Basc, que són unes imatges espectaculars. Podrem veure Cat Surf al màxim nivell de risc. A més, una producció en blanc i negre que genera unes imatges espectacularíssimes.
veurem una pel·lícula que per mi és fonamental perquè és un documental fet dirigit i escrit per la mateixa protagonista que és Inner Fight que és l'experiència de la Núria Castan que és una Rider Snowboard que el 2023 a Cochevel va quedar colgada amb una allau
I va sobreviure de miracle. I aquest documental explica com va començar ella el món de l'esport, com va arribar a ser una de les riders més importants de la Copa del Món de Free Snowboard, que són aquests que baixen dalt de tota la muntanya amb el seu skate i unes imatges espectaculars.
Ella ara actualment, precisament, no està avui amb nosaltres perquè és a Georgia on aquest cap de setmana hi ha la tercera prova de la Copa del Món. Ella va cinquena en aquests moments, és a dir, és una de les molt bones riders d'aquest esport, d'aquest esport d'aventura total. I la veritat és que el documental aquest és formidable. I després veurem dues ficcions contraposades però amb un nexe unit que és una mica l'humor.
que és By Short, que és una pel·lícula dirigida per un director nord-americà, que possiblement assisteixi a l'acte, està pendent de confirmar-ho. I veurem una altra, que és també una ficció humorística àrab, que és molt divertit veure el contrast d'aquestes dues maneres d'entendre l'humor, que al fi i al cap acabes fent el mateix, que és riure, encara que sigui en plantatge més diferent.
I acabarem amb un molt bon documental que es diu Anatòlia, que és un grup de tres esquiadors francesos que van a visitar tota la península de Anatòlia de la Turquia per esquiar les seves muntanyes verges, però el maco d'aquest documental és que mentre ells esquien, al mateix temps contacten amb la cultura dels llocs que visiten i hi ha unes imatges també precioses sobre aquesta zona de Turquia que potser molta gent no conegui. O sigui, que jo crec que
En general, penseu que de les set pel·lícules que passarem, sis estan en el concurs oficial del festival i això ja et demostra el nivell i la qualitat que tenen.
Doncs avui estem parlant amb en Joan Manel Sorroca, que és partícep també d'aquest Barcelona Film Esport, que de veritat és que ens fa molta il·lusió poder-lo tenir aquí per parlar del Barcelona Esports Film Festival i en aquest cas poder-ho fer també de la mà de la Taneu de Sant Jus a la sala cinquantanari divendres, si no vaig errat. Sí, hem d'explicar. Aquestes sessions són gratuïtes, és a dir, no s'ha de pagar res, però...
Per garantir l'afonament, a la web del festival, que és bcnsportfilmfestival.org, hi ha un apartat. Crec que també a la pàgina de l'Ateneu, a l'agenda, també es pot accedir a la mateixa entrada. L'únic que fas és reservar l'entrada.
t'arriba un codi de barres conforme tu hi tens l'entrada i quan arribes al lloc l'ensenyes i entres. Més que res per tenir un control de l'assistència de les persones i evitar que en algun lloc es pugui produir un overbooking que hi vagi més gent de la que hi té cabuda. D'aquesta manera s'ordena la presència de les persones i ja està. En aquests moments encara hi ha bastanta opció de reserva, pensant que en aquests moments l'aforament estaria amb un 60% i crec que d'aquí divendres la gent s'animi, jo els animo perquè de veritat
Val la pena, de veritat. No ho dic perquè jo tingui cap interès en l'especial, però sí que és cert que, a més, la sessió la consensuem amb l'Ateneu. Hem estat amb l'Ateneu veient quines eren les possibles opcions i es va establir aquest programa perquè pensàvem que era el que més s'ajustava al tipus de persones que hi puguin assistir.
I ens hi trobarem algun col·loqui o alguna conversa? Normalment el que es fa és, després de les proyeccions, si assisteix algun director o alguna persona relacionada amb el festival, les persones que tinguin interès en comentar poden fer una petita xerrada i el que no, se'n va cap a casa i tots contents.
Molt bé, doncs aquest divendres tria una cita a l'Ateneu de Sant Just amb aquestes projeccions, set títols que passaran per la sala del cinquantenari de l'Ateneu i en aquest cas tanquem aquesta entrevista, Joan Manel, amb una pregunta. M'agradaria que els poguessis transmetre unes paraules a aquells joves que ens estiguin escoltant i vulguin dedicar-se al món de l'esport o al món del periodisme esportiu.
a veure què vols que els hi digui és que quan un vol fer una cosa ha de tenir interès o ha d'estar motivat per això jo crec que cadascú en el seu interior té una força que en un moment determinat et diu cap a on tens que anar
Evidentment, el món de l'esport té uns valors extraordinaris, però també la gent ho ha de saber. Si tu vols ser un esportista de nivell, té un alt grau de sacrifici i no tothom ho pot resoldre.
Només teniu que veure que en aquests moments un dels problemes més greus que s'està veient en l'esport de l'alt nivell és la salut mental. És a dir, aquest és un tema perquè els graus d'exigència cada vegada és més gran i per tant no tothom pot suportar-ho. I en quant al tema del periodisme, si tens ganes de viure l'esport des d'una altra òptica, de poder explicar-lo, de poder destacar i parlar del que fan els nostres esportistes,
però endavant però el que sí que recomano és que defugim de la cultura futbolística d'aquest país és a dir jo crec que és molt important que en el periodisme esportiu cada vegada
hi hagi més transversalitat a l'hora de tenir coneixements sobre els esports. És a dir, no sé molt de futbol, i què? Jo crec que ara vénen uns Jocs Olímpics. Has de procurar tenir, com a mínim, una sèrie de coneixements de determinats esports que et puguin permetre després explicar amb coherència i amb ordre el que tu vols explicar. Jo recordaré sempre unes paraules del Juan José Castillo, que va ser
molts anys el director del Mundo Deportivo, que deia de res ho sé tot, però de tot en sé una mica. Jo crec que és una màxima que et pots arrancar. Com a millor formació de coneixements del tema que tu vols tractar tinguis, molt millor periodista seràs. Doncs fins aquí l'entrevista, Joan Manel Sorroca. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio Desperma. I no us oblideu, de veritat, us recomano el divendres. M'agradaria molt saludar-vos a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
Doncs ja ho sabeu, el Barcelona Sport Film Festival passa també per l'Ateneu de Sant Just. Gràcies, que vagi bé. Amb vosaltres, petita pausa, tornem de seguida.