Vinga va, comencem la segona hora del Magazine Matin en la Rambla de Ràdio d'Es Bern
i com sempre ho fem amb l'entrevista del dia.
Avui parlem amb el president de la societat de caçadors de Sant Just,
que també és delegat per Collserola de la Federació Catalana de Caça amb l'Àngel Ubiols.
El tenim al telèfon, el saludem. Bon dia, Àngel.
Hola, bon dia Núria, què tal?
Bé, molt bé. Encara ets delegat, veritat, per Collserola?
Sí, sí, home. Sí, sí, sí.
Sí, espero que per molt de temps que s'està fent una bona feina i estic disfrutant molt, sí, sí.
Perfecte. Bé, Àngel, les temporades de caça comencen a l'octubre i acaben al març.
Per tant, ja hem passat l'Equador.
Més o menys, quantes batudes porteu fetes des de l'octubre?
No sé si teniu algunes comptabilitzats als anglars, més o menys de mitjana.
Estem com amb xifres d'anys anteriors?
No, bueno, bé, sí. Nosaltres aquí a Collserola comencem l'octubre i acabem el febrer.
Sí.
És per un tema de calendari, perquè ja a partir del febrer ja comença a haver-hi més densitat d'usuaris al parc
i així d'aquesta manera també ens intentem conviure tot el millor possible, no?
Llavors sí, ja hem fet més de la meitat.
Estem tinguent una mitja de captura que no arriba ni a la meitat de l'any passat.
Per dos motius principals, bueno, el principal motiu és que la densitat de porcs a Collserola,
tots els usuaris se n'han adonat, perquè el medi no està tan rebentat, doncs és molt menys, no?
És a dir, i d'això jo apunto que és de votar dos motius principals.
Un d'ells és les captures de l'any passat, la temporada passada,
que és quan vam agafar històricament la quantitat màxima de porcs, que era de 17 porcs per cada 10.000 metres.
Aleshores és una densitat molt alta.
Ara en aquests moments calculem que estem sobre el 7.
17 porcs, perdona, Àngel, 17 porcs per...
Per cada 10.000 metres.
Per quilòmetre quadrat, no?
Per hectàrea.
Per hectàrea, clar.
Aleshores aquesta densitat va ser molt reduïda perquè l'any passat vam fer 986 captures.
Aleshores, clar, amb una serra com Collserola, 900 que potser són molt altes, són moltes.
I bueno, és l'objectiu, jo he dit sempre, i he defensat sempre, que no hem d'acabar amb els porcs de Collserola,
és maco, i hem de tenir porcs de Collserola, però hem de tenir la quantitat de porcs que hi capiguen,
que puguem conviure, que puguem viure sense tenir tant riscos com tenim tant a les poblacions com a les carreteres.
I aquest és un dels punts, les captures.
Les captures que vau fer l'any passat.
Malauradament, perquè això sí que és malauradament,
el factor que ens ha fet reduir tant també la densitat és la manca a l'aigua.
La sequera ha fet que en les cries de sanglar que han nascut abans de l'estiu,
doncs moltes d'elles no han pogut arribar a tirar endavant de la manca a l'aigua.
La manca a l'aigua us he provocat manca de menjar, manca a l'aigua, tot plegat.
No hi ha tants exemplars que hagin pogut tirar endavant.
Independentment de que la verra té una forma pròpia d'autoprotecció
i és que si ella no està ben alimentada, si ella no es pot autovarentir la seva subsistència,
no entra en cel i aleshores no queda fèrtil.
Per tant, també hi ha menys.
És a dir, que si ajuntem totes aquestes vessants, són les que ara en aquests moments tinguem poca densitat.
Àngel, a Catalunya l'any passat, segons dades de la Generalitat, hi havia uns 200.000 exemplars
i per això la Generalitat va declarar aquesta emergència cinegètica, incentivant també la cassa dels sanglars.
Els caçadors de Sant Just vau haver de sortir l'any passat a caçar fora d'aquests mesos de temporada per fer-hi front?
Tot i que a Coicerola no s'ha declarat mai la emergència cinegètica, jo ja saps que el tema de la captura sí que la domino,
perquè d'alguna manera la meva part que puc aportar és la part pràctica, el que és la captura en si,
però prèviament hi ha tots els estudis que fa el Departament d'Acció Climàtica envers de les densitats, poblacions i actuacions.
Aleshores aquesta part no l'aporto jo, però sí que t'he de dir que nosaltres durant tota la temporada
hem estat fent captures de sanglar per reduir les poblacions.
Coicerola, tot i que és una de les àrees amb més densitat, no s'ha declarat, desconec el motiu, el perquè o què comporta declarar la emergència cinegètica.
Comporta altres elements que no intervenen solament a la casa i no s'ha aplicat.
O potser perquè ja anaven fent el control de manera regular i aquest resultat ja era el dient per tenir la fauna controlada
i no calia pujar un grau més les restriccions del parc, perquè clar, la emergència cinegètica també implicaria altres tipus de restriccions de cara a l'usuari.
Jo crec que algo hi ha aquí que a mi se m'escapa o que no sé, simplement que no sé, que pot fer que això canvii.
Però sí, les captures de l'any passat d'aquests 200.000 crec que són 68.900, els porcs capturats l'any passat en tot Catalunya.
Les zones de Girona i tal sí que es va declarar l'emergència.
I a part de les batudes, Àngel, aquesta temporada esteu emprant altres sistemes de casa, per exemple, no sé si als aguaits nocturns o heu hagut de fer-ho d'alguna altra forma a part d'aquestes batudes?
Finalment s'ha demostrat que només hi ha actualment tres sistemes de control.
La caixa, tant amb la basant batuda com amb la basant aguaits, sí, a la resposta sí, s'estan continuant fent aguaits, és a dir, 365 dies l'any s'estan fent aguaits.
La vantagem de l'aguaits és que ningú se'n dóna compte, no hi ha usuaris que se'n donin compte.
Bé, sí, quan veuen aquell cotxe vermell amb les ratlles blanques diuen mira, per qui estan fent aguaits, no?
Però si no n'hi se n'entenen, la batuda, que té més visió, més percussió a la resta d'usuaris, i després la captura amb gàbia estrampa, amb caixa estrampa.
Són els tres mitjans, perquè els altres s'ha demostrat que no es pot fer.
Dintre de la captura amb gàbia estrampa, hi ha poblacions que ho fan contractant empreses i hi ha altres poblacions que ho fem nosaltres directament.
I també, actualment, podem muntar una caixa trampa.
Clar. I com ho gestionem?
Per tant, amb els tres sistemes és on ha arribat la captura d'aquests 980 porcs.
I tu, Àngel, com a delegat de Collserola, no?
Clar, Collserola és un parc que limita a molts municipis, a molts ajuntaments que potser tenen regulacions diferents pel que fa a la casa.
És a dir, potser un ajuntament permet fer casera o un altre no.
Tot això com us afecta a l'hora de la casa i a l'hora de seguir les normatives?
Per exemple, no sé si Barcelona té prohibida la casa, però, per exemple, a la casa Sant Just sí que es permet.
Clar, això, aquestes diferències...
Mira, Núria, jo saps que soc molt bruto, eh?
Al final és directament la repercussió econòmica a la butxaca del ciutadà.
És a dir, una casera o l'activitat que fa Sant Just, no?
Mitjançant el control de la faura amb els caçadors li implica una despesa zero en el ciutadà.
És a dir, nosaltres serem més o menys mal vistos.
Sí que és cert que l'Ajuntament, com a activitat esportiva, ens dona una petiteta d'ajuda i tal, com a totes, ni més ni menys, com a totes.
I amb això, amb aquests mínims cèntims que són molt propers als mil euros,
la població de Sant Just gaudeix de més o menys una població controlada.
Altres poblacions, com Barcelona, que no deixen capturar amb arma de foc perquè políticament no accepten l'arma de foc com a mitjà de control,
es gasten 500.000 euros anuals amb empreses privades que els facin el control.
Lògicament, aquests diners surten de la butxaca del ciutadà, cadascuna es colleix.
Jo tampoc m'ho veig ni venir malament. És una situació política.
Jo, com a caçador, diria que a Barcelona d'aquests diners se'n podia estalviar el 90%.
Perquè sí que és cert que ningú de nosaltres, com a caçadors, podem anar a la plaça Catalunya a batre un sanglà.
I això sí que s'hauria de fer amb un mitjà anestèsic i tal.
Però, home, tots els ports que tenim dintre de la muntanya sí que es poden capturar amb mitjans com estem fent a Sant Cugat,
a Cerdanyola, a Sant Feliu de Llobregat o a Sant Just.
És un problema econòmic.
I ens pots explicar una mica, Àngel, com és el desplegament que feu la societat de caçadors aquí de Sant Just cada cop que aneu a les batudes?
Per exemple, quants caçadors acostumeu a sortir, quin tipus d'arma porteu, com us organitzeu, si aneu amb gossos?
Sí, mira, d'alguna manera és una manera molt tradicional.
Nosaltres ens trobem en l'aproximadament unes 40 persones a Sant Just un dissabte a les 7 del dematí.
Si estem parlant de batuda, ho tractem com una activitat social de caça.
A les 7 del dematí aneu, ens quedem tranquil·lament, esmorzem.
Per què dic esmorzem? Perquè la batuda s'ha de preparar bé.
No és que l'objectiu sigui esmorzar i després sortir, sinó que mentre s'està preparant, mentre es venen els agents rurals,
mentre es mira la zona, mentre ens assegurem que la zona està perfectament encintada i tal i qual,
i després la gent, aquesta horeta que s'ha d'esperar, aprofitem per fer una miqueta d'esmorzar i tal.
Dic que en aquest esmorzar hi aprofito perquè, clar, una de les coses que a vegades es pensa la gent o tenim molt clar
és que fa aquest esmorzar hi pugui haver alcohol.
He de dir que avui en dia estem en el segle XXI, els agents rurals estan presents i l'alcohol està prohibit amb un arma a la mà.
Jo puc assegurar, com a responsable d'aquestes batudes, que no hi ha ningú que pugui haver ingerit alcohol abans de la batuda.
Continuo per aquí. Després es reparteixen les línies.
Normalment, ja dic, d'aquestes 40 persones, 30 seran en línies fixes de parada,
que són aquests punts de color taronja que veiem a la muntanya quan es fa la batuda,
que estan en un lloc estàtic i fix que no es poden moure i tenen un angle de tir determinat, que és el que han de fer.
I després hi ha aquestes deu persones que són les que acompanyen els gossos.
També és cert que aquí amb l'ajuda, amb el treball en conjunt que estem fent,
amb una persona que és una entitat de la població que es dedica a la protecció dels animals i amb la seva responsable, la Zara,
estem fent un treball conjunt en el qual estem intentant minimitzar la quantitat de gossos que hi ha en les batudes
i que la professionalitat d'aquests gossos sigui el més elevada possible
per intentar reduir al màxim el risc que corren aquests animals a la batura.
He de dir que a Collserola s'han fet pràcticament totes les batudes de l'any, només en queden 4 per fer.
De les 20 que es tenien que fer només ens en queden 4.
Tenim 0 menos 1 incidències de gos.
Només hem tingut una incidència amb un gos.
Quan habitualment i 5 o 6 anys enrere era habitual que en cada una de les batudes tinguéssim una incidència amb un gos.
Quan dius incidència amb un gos, què significa que és que el gos ha interactuat amb algú del parc o que acaba malferit el gos?
No, que el gos acaba malferit.
El problema és que el porc s'apalanca en un lloc, es protegeix i quan els gossos el volen fer moure,
perquè si no es mou el porc mai podrà ser batut,
quan aquests gossos van i intenten fer moure el porc es defensa i amb els ulls impacta amb algun gos i aquest gos queda ferit.
Abans sí que teníem baixes de gosos, ara com que els posem els xalecos, les baixes són pràcticament impossibles o difícils,
però sí que les potes i aquests llocs se'ls fan talls i coses d'aquestes.
Ja t'he de dir que només una amb 16 batudes i a cada batuda hi ha uns 40 gossos més o menys.
Mira si anem bé, hem tingut 640 actuacions d'animals i no hem tingut incidències més que algun tallet o alguna cosa.
El que em content i sí que cerca és, gràcies a la col·laboració aquesta que estem fent amb la Sara,
de professionalitzar una miqueta tota la situació.
Quantes persones sou a la societat de caçadors de Sant Just? No sé si quan sortiu a fer batudes també venen caçadors d'altres poblacions?
Nosaltres de Sant Just som 32 socis, però no tots els socis no sempre tenen la disposició de venir,
però Collserola és una zona controlada de caça i com a tal té un pla tècnic conjunt únic entre totes les poblacions que el formen.
És a dir, que qualsevol caçador de qualsevol altra població forma part d'aquest pla tècnic,
per tant pot assistir a la batuda de qualsevol població.
Jo me'n puc anar a Sant Cubà i el de Sant Cubà pot venir aquí i el de Cerdanyola pot venir també.
Perquè aquests plans cinegètics que comentes, Àngel, no són competència a nivell local,
sinó que tot el tema de la caça es regula des de la Generalitat, des del Departament d'Acció Climàtica.
Això mateix, el pla tècnic l'executa.
Al final Collserola, com he dit abans, és una zona controlada de caça perquè és un parc natural.
Aleshores s'han de mantenir les espècies, no podem erradicar res, ni podem ni devem, ni estic d'acord.
Però llavors hi ha el Departament d'Acció Climàtica amb el seu director i els seus tècnics que executen un pla tècnic
on t'assignen els dies i la freqüència amb la qual s'han de batre els animals.
I a les zones, fins i tot, a vegades també ens direccionen a quina zona hi ha més població o altra.
El fet que un pensar, i és lògic perquè fins i tot jo que estic dintre a vegades em sorprèn de coses que passen,
de controls que hi ha, cada dia n'aprens un de nou, la gent ha de pensar que el caçador és l'últim esglaó que hi ha
i que està superdireccionat.
No és que un senyor pugui agafar i dir, mira, saps què, me'n vaig a batre un porc, no.
Abans de sortir a batre un porc, si és mig de Santa Guait s'ha de notificar en el Departament dels Agents Rurals
perquè sortirem, és a dir, en tot moment, tant la policia local com Mossos com Agents Rurals
són coneixedors que en aquella població, en aquell lloc en concret hi ha una persona fent una guait, per exemple.
És tot super, super, super regular. Moltíssim, moltíssim. Més del que la gent es pensa.
És més, la sensació tan fàcil, doncs com jo ara pogués agafar un arma i sortir a Colserola, només, ja veus,
i com a responsable, jo ara me'n vaig a donar una volta a caçar el baisà, m'ocorreré agafar l'arma,
a mi em pot costar 3.000 euros, com a mínim, 3.000 euros i dos anys de censió.
Deu-n'hi-do.
Àngel, acabem amb l'última pregunta o qüestió perquè la casera és una activitat i una pràctica
que avui en dia, per diferents raons, està també una mica en el punt de mira, no?
Per què creus que hi ha un sector de la població que hi desconfia o que la posen dubte?
El sector de la població inclús, com hem vist, també alguns ajuntaments o alguns polítics.
No és per falta de coneixement, per falta de transparència, de saber què passa amb l'animal,
si pateix o què se'n fa després, una mica, per què?
Mira, és un problema de manca de coneixement perquè s'ha demostrat que quan hem pogut tenir l'oportunitat
d'ensenyar realment el que fem i que la gent ha vist la realitat, la pràctica com va,
se n'ha adonat que l'animal ni se n'antera i que d'alguna manera és la manera més neta i eficaç.
Després, la població actualment viu una miqueta amb un núvol de manca de formació i aleshores què passa?
Per exemple, la gent es pensa que l'animal que es captura amb una gàbia,
que aquest animal és llibertat després en un altre lloc, no?
L'animal que es captura amb una gàbia serà sacrificat i incinerat directament i per llei.
És a dir, no hi ha manera, perquè en el moment en què tu has injectat un verí, un anestèsic,
una sobrelògica d'anestèsic en un animal perquè arriba la seva mort, ja no pot ser ingerit per un ser humà, per llei.
En canvi, després, l'animal, quan està dintre de la gàbia, està unes hores allà dintre, capturat.
Ens poden vendre la idea que sí que ell no s'estressa tal i qual.
L'animal salvatge, capturat dintre una gàbia, s'estressa.
Per tant, hi ha una situació que com que tracta l'animal, per mi i pels estudis que estan fets,
l'animal que està capturat mitjançant gàbia té un nivell d'estrès superior al que pugui estar cassat.
L'animal cassat, de forma tradicional, entra dintre del procés de consum humà.
Nosaltres capturem els animals, els agrupem, ens ve un camió frigorífic,
se'ls emporta amb un escorxador i a partir d'aquí entren dintre del canal de distribució alimentària.
És més, fa quatre dies hem vist la directora amb una cassera benèfica,
amb la qual cosa tota la carn que es va capturar va ser donada als centres socials.
És un problema cultural.
També he de dir, i aprofito ja que és l'última com sempre,
agrair moltíssims a la gent que últimament ens estem trobant quan estem fent una batuda,
perquè he de dir que portem una temporada, i ho vaig dir-ho també l'any passat,
amb zero incidències de conflicte entre els usuaris i nosaltres.
És a dir, la gent entén cada vegada més que hem de fer les captures,
entén cada mes que tanquem els camins per la seguretat de tots,
i entén també que nosaltres som voluntaris fent aquesta feina.
Per tant, he d'agrair als usuaris del parc, sincerament,
i en nom de tots els caçadors, que aquesta convivència cada vegada és més efectiva.
Àngel, ha estat un plaer tenir-te aquí aquesta estoneta a Ràdio Desvern,
per donar-nos el dia també de com va tot el sistema de casa
i de com s'ha disminuït aquesta superpoblació de sanglars,
gràcies també a la vostra feina que feu,
i res, que acabi d'anar bé la temporada de casa, d'acord?
Moltes gràcies, Núria, com sempre, i a tots plegats,
i que aquí estem tots per ajudant uns als altres.
Exactament, que vagi bé, bon dia.
Bon dia.
Adéu.
Adéu.