Música
Ara són les 11 i 13 minuts, esteu sintonitzant el 98.1 FM,
comencem la segona hora de la Rambla al magazine de matins de ràdio d'Esvern
i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de Youtube de l'emissora.
Avui tenim a Clàudia Fernández, directora del musical Els Miserables,
amb data de representació a l'Ateneu de Sant Just el cap de setmana de l'1 i 2 de juny,
i també tenim en Lluís Roda, que és un dels actors principals del musical.
Els obrim els micròfons i els saludem.
Lluís, Clàudia, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, com estem?
Bé, doncs parlem una mica d'Els Miserables,
és una novel·la de l'escriptor i poeta francès Victor Hugo, del 1862,
de la que se n'han fet moltes adaptacions musicals, teatrals,
i fins i tot també vaig llegir que hi havia alguna telenovel·la mexicana, imagineu-vos.
Bé, l'obra que veurem a l'Ateneu és fidel, la realitat, és una adaptació.
Clàudia, quina dimensió té el projecte?
Doncs realment és una adaptació, m'agrada pensar-ho així,
ja que nosaltres hem fet la nostra pròpia lectura, de tot plegat,
barrejant moltes d'aquestes adaptacions de les que ja parlàvem,
des de l'obra original de Victor Hugo, amb altres musicals que s'han produït,
fins i tot amb les pel·lícules que s'han produït, i és una barreja de tot plegat,
decidint què és el que volem transmetre amb aquestes noves lectures.
És un projecte ambiciós, sense qualsevol dubte,
quina sigui l'adaptació que hagiu fet, segur que només parlant dels Miserables
ja ha de ser una cosa ambiciosa.
El primer espectacle musical, i consultant una mica també per internet,
que es va fer dels Miserables, amb la música d'en Claude Michel,
Schongberg i altres lletres també originals,
d'Alan Boubille i Jean-Marc Nattel, va ser a París el 1980.
S'ha representat en moltes ciutats, sobretot a Europees.
A Barcelona, el musical va arribar per primera vegada el 2011,
just una miqueta abans de la pel·li que sortia,
Hunchag Manihan Hathaway.
Com t'arriba tu, Clàudia, el projecte de dirigir els Miserables a la Teneu?
Jo vaig conèixer els Miserables sent molt petita.
D'alguna manera vaig connectar directament amb el musical,
em va impactar moltíssim i vaig pensar, jo vull fer això,
jo vull pujar a l'escenari, interpretar aquests personatges,
i durant el confinament, veient els pocs projectes que es duien a terme,
decideixo que, si no n'hi ha, l'hem de crear,
i endavant amb això vaig escriure en Lluís Terrés,
el nostre productor, a qui vaig taladrar per WhatsApp,
dient, si us plau, necessito fer això, ho hem de fer possible,
i vaig fer un primer intent de portar els Miserables a la vida,
el 2021, no va ser possible,
els meus actors van ser tots molt exitosos, van tenir molt d'èxit,
van sortir a Ufòria, se'n van anar al Japó,
van fer moltes coses xules, però els Miserables no van ser possibles.
Llavors, en un segon intent, aquest setembre,
començo un nou procés de càsting
per trobar aquestes personetes maques que m'acompanyen a dia d'avui
per fer possible els Miserables de nou,
i ara sí, en una setmana mitja, es trenem a la Teneu de Sant Just.
Molt bé. Hi ha hagut problemes per aconseguir el guió en català,
les cançons, com heu fet això?
Bé, mira, el primer...
Artesanalment, diu la gent.
És un ofici, és un ofici, realment.
Ja hi havia una primera adaptació que vaig fer
amb els primers Miserables que vaig intentar dur a terme,
i amb tot el permís d'aquests actors i actrius
que em van ajudar a construir-lo,
em van donar el permís per utilitzar-lo aquest segon cop,
òbviament rectificant i remodelant tot allò que ja teníem,
i tornant a fer una adaptació d'aquestes cançons
amb la nostra estimada Gisela Villamallor,
que és un encant de dona, que és la nostra directora musical,
i que ha fet una gran adaptació d'aquestes cançons,
i tot en català. Una meravella.
Ostres. Lluís, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Tu ets un dels personatges principals.
Com te sabentes que hi ha aquest projecte aquí a l'Ateneu de Sant Just?
Et vas presentar al càstig, tu ho vas pensar dues vegades
abans d'enviar el teu vídeo o el que haguessis d'enviar per entrar-hi?
Mira, a través d'un grup de càstigs a Instagram,
vaig dir que era miserable, i vaig presentar el meu vídeo de càsting.
Us vaig escoltar a la ràdio, vaig escoltar aquesta dona parlar a la ràdio.
Què dius?
Sí, sí, sí, molt fort.
Perquè és veritat, la vam entrevistar a la Clàudia Clà en el seu moment,
al setembre, quan semblava que es començava el projecte.
I recordo això, sentir-la parlar i de quina era la idea que tenia,
i d'aquesta cosa de volem fer-ho personal, volem fer-ho real,
volem fer-ho amb pocs actors, i dic,
Ostres, quin projecte més xulo.
Molt d'esperar i històries i tal, més endavant,
doncs sí, em va convocar a mi, entre d'altres persones,
i aquí estem.
Havies fet algun personatge semblant o algun projecte semblant al dels Mirarables?
No, et confessaré que jo no he fet teatre.
Jo soc actor, vinc del món del doblatge, dels audiolibres, de treballar amb la veu,
i sí que m'atreia a dir, ostres, vull ampliar horitzons, vull provar altres coses,
i he de gust provar el teatre.
També dic que quan em vaig presentar al càsting no vaig anar per al Prota,
jo vaig mirar a presentar-me una cosa més...
Més light, no? Més light.
Per dir-ho així? Sí.
Però aquí la personeta a la meva esquerra va decidir donar-me el jam, el jank,
que és el Prota, i després d'entrar en pànic durant una estona.
Però clar, tu tens formació de cantant o de...
Tinc, sí, sí, he cantat en un grup,
i a través del doblatge vaig fer un curs de musical,
vull dir, algo de formació tinc, no vinc des de zero.
Va ser un repte, no? Sí, sí, sí, sí.
Home, fas cara de Prota, eh? Faig cara de Prota.
Fas cara de Prota. Explica'ns una mica com és el teu personatge.
Com és el meu personatge? Sí.
Puc fer spoilers? No.
És dels bons o dels dolents?
És...
És destacat.
És destacat, és una mica, diguem que és el disparador, no?
La història arrenca amb ell, després ja coneixem trames d'altres personatges,
però comença amb ell.
I és un senyor que el trobem fent treballs forçats a la presó,
estan malament, diríem, i de cop un bon dia arriba la notificació
que pot sortir de presó i li donen un paperet que ha d'anar presentant
a diferents ajuntaments, a diferents autoritats
comunicant el fet que és un pres, però bé, que pot sortir.
I veiem com s'adapta al món, com són les seves primeres passes
un cop ha sortit de presó, perquè el tio ha estat a presó 19 anys.
Clar, quan fas el càlcul, dius, va entrar amb quinzenyets a la presó.
19 anys més tard surt al món, a veure què passa.
I d'aquí arrenca la història, diguem.
Com és la relació amb els altres actors i actrius?
Suposo que abans no us coneixíeu,
i per treballar un musical, no sé si heu fet cohesió,
heu fet dinàmiques per conèixer-vos millor.
Com està tot això?
No ens aguantem, és tot mentida, és horrible, però és veritat.
No, no, no, què va, és conya.
T'ho dirà la Clòd, vull dir, molt bon rotllo, és el primer.
Ja bon rotllo, no, Clàudia, és un gust treballar amb ells.
Avui una de les nostres companyes publicava una història
explicant que avui veníem a la ràdio i posava la meva nova família
i jo pensava, no ho hauria descrit millor.
Són la meva família, ens veiem tots els dies, moltes hores,
estem en constant comunicació els uns amb els altres,
són un encant de persones.
Jo he tingut molta sort de trobar aquesta gent,
perquè d'alguna manera tots venen de mons molt diferents.
Era una proposta arriscada,
i a més la meva proposta de càsting també era arriscada,
era trobar persones que em podien transmetre coses.
L'altre dia em preguntaven,
si hi havia gent al càsting que em feia millor que nosaltres,
i jo deia, no sé si millor o pitjor,
hi havia gent que tenia més formació que vosaltres
en cant o en altres coses a nivell musical, teatre,
però éreu vosaltres que em vau transmetre
que havíeu de ser aquests personatges,
i sempre em diuen, vas encertar amb el càsting, vas encertar.
Va ser quasi...
Sí.
Va encertar molt, el Lluís, amb el càsting, va ser, bueno...
No, però al marge de d'allò...
No, però et vull dir que realment ara...
Modèstia part.
No, però és veritat, que realment veus que dius,
és que no podria ser un altre que tu, o que...
És que ell havia de fer aquest personatge, ell havia de fer això.
El Lluís al principi em deia,
no, perquè jo em vaig presentar per en Joltres,
això és molt gran per mi.
Tenia dues companyes que em deien,
ostres, és que jo hauria d'haver fet de ponint,
és que jo hauria d'haver fet...
I ara m'ho diuen de...
Tens raó, era aquest el personatge que havia de ser per mi.
Clar.
Tot ha caigut a puesto, al final.
Bueno...
Quantes propostes de persones et van enviar per al càsting?
Va ser una llauda de gent que va voler entrar?
Van ser moltes persones,
no em vull equivocar, però si no recordo malament,
van ser 84 sol·licituds.
Uau.
De les quals en quedem...
Ostres.
Imagina't.
Va ser una gentada.
Molta gent que no va arribar a presentar,
però que sí que es van demanar informació i es van interessar,
gent que també al càsting li va arribar molt tard,
quan ja l'havia tancat.
Després, per temes personals,
vaig haver de fer una pausa més llarga del que m'hagués agradat
abans de fer la crida dels meus actors.
Estava previst estrenar el novembre,
però per temes personals això se'ns va anar allargant
i els vaig avisar que això s'allarga,
ens veiem al gener
i si tothom està encara disposat a seguir això endavant,
tirem-li.
I efectivament, al gener, tots els meus actors seguien endavant.
Després vam perdre un dels nostres companys pel camí
perquè li va sortir una feina que no podia rebutjar
i vam reincorporar una persona molt interessant
que va arribar a les nostres vides de sorpresa,
però va ser una meravella trobar-lo pel camí.
Vam fer el reajust necessari
i molt contents de tenir el Roger Consul entre nosaltres.
Que bé.
Clàudia, tu quina formació tens?
Havies dirigit algun altre projecte així?
Jo tinc formació com a actriu
i estic formada com a actriu.
No tinc formació en direcció,
sí que havia dirigit altres projectes
no tan ambiciosos com aquest.
Havia estat dirigint l'obra del fanguet
i havia estat dirigint els pastorets d'esplugues
que els hi havia una forta abraçada des d'aquí.
Però res tan ambiciosos com voler fer els Miserables.
Tot i així, tot l'esforç que hi ha al darrere,
tots els nervis, totes les coses que encara ens queden
per fer una setmana d'estrenar, no ens enganyarem.
Això sempre passa.
El projecte o l'obra mai està llesta?
No estrenaríem mai, si la volguéssim perfecta.
Però així és perfecte per a nosaltres també.
Tot i així, molt orgullosa d'haver arribat fins aquí
i molt contenta d'haver decidit endinsar-me en aquest projecte.
Lluís, com són els assaig?
Com els organitzeu? Com els feu?
Com podem?
Sense mentides, Lluís.
Assageu cada dia? Quantes hores?
Potser ara assageu més que al principi.
Com està sent?
Aviam, com qualsevol cosa que fas en grup,
vam fer com a través del càlendar i tot això.
Crec que vam arrencar que assajàvem els dimarts i els dijous.
De 6 a 10, més o menys.
I ara sí que ja, com que ja ho veus venir,
estem assajant bastant més.
De fet, raro és el dia que no assagem.
El dia que no ens veiem, ens escrivem per WhatsApp i ens diem
que et veig demà.
Com està sent, també, el fet d'assejar a l'Ateneu?
No sé si hi havíeu estat abans, per l'Ateneu de Sant Just?
Jo no, no ho coneixia.
Els meus actors no gaire.
La nostra petita Bruna ja coneixia l'Ateneu,
igual que la seva mare, la Núria Baldric,
que les dues formen part del nostre musical.
La coneixien i havien estat en diferents projectes.
La resta, si no m'equivoco, ningú coneixia l'espai.
Molt contents que ens ha gent acollit a l'Ateneu.
És veritat que sempre tenen moltes coses programades
i a vegades costa de trobar els moments d'assaig.
Però ens hem adaptat com hem pogut.
Si teníem una aula petita, una aula petita.
Si teníem una aula gran, una aula gran.
Si teníem el teatre, el teatre. I hem anat fent.
I ara sí, una setmana i mitja de l'estrena,
que és molt boníssim, fem moltes hores.
Els dies festius no estem amb les nostres famílies.
Estem amb la família postissa dels Miserables
i fem 12 hores d'assaig. Això ha passat 3 cops.
I és molt intens.
Els meus actors estan disposats a tot.
Li posen moltes ganes. Dinem, sopem junts.
I som la nostra vida ara mateix.
El restaurant de l'Ateneu ja ens coneixen.
La música és en directe?
Com ho arregleu?
La música sempre havíem volgut que fos en directe.
No ha estat possible per aquesta ocasió,
perquè hi ha moltes coses a tenir en compte.
Però només podem dir
que estem molt agraïts
de tenir unes músiques molt especials,
que van arribar a nosaltres per Art de Màgia també.
No ens endinsarem gaire en això,
però sí que creiem que el públic gaudirà molt
de l'àudio d'aquest espectacle.
Qui canta en el musical? Núistu, segur que sí?
Jo sí, no em queda un altre. Tots cantem.
Tots els nostres personatges canten.
No volem fer-vos spoiler,
però tinc 11 actors i hi ha uns 50 personatges.
Així doncs, canten. Tots canten molt.
La part musical
i tots els assajos de les cançons
d'aquí ha anat a càrrec de la Gisela, has dit?
Sí, la Gisela ha sigut la nostra directora de cant.
Això també va arribar una mica tard.
Ella no estava previst que fos la nostra directora de cant,
però qui ho havia de fer ara començava
amb una feina nova, que espero que li estiguin superbé.
Li envio molts petons des d'aquí.
Perquè la vida a vegades et proposa aquestes coses bojes.
I la Gisela, de seguida,
veient la feina que hi havia per davant,
va decidir que ella s'encarregava. Ha fet una feina
absolutament al·lucinant. Li ha dedicat unes hores
que no es poden comptar.
I ella ha fet una feina meravellosa. Ha estat treballant
amb tots els actors i les actrius. Ella és
cantant i cantant d'òpera. A més, és profe de cant també.
Així que ho ha fet molt bé. I a dia d'avui
li estem superagraïts perquè ha aconseguit coses...
I tot això sumat a la feina d'actriu.
Perquè ella també és actriu. Ella també està a l'escenari.
També té les seves escenes i les seves cançons.
Falten pocs dies per l'estrena.
Vestuari, maquillatge,
atretzos... Semblarà realment que estiguem a l'època
revolucionària de la França d'inici del segle XIX?
Jo volia fer una proposta molt minimalista
sobre l'escenari.
Els recordava, els meus actors, que la meva
primera proposta era una proposta molt minimalista.
A poc a poc això s'ha anat convertint en més coses.
I podria posar també això i això altre, i al final
no és tan minimalista com a mi m'hagués agradat.
Sí que tenim atretzo, sí que tenim escenografia,
sí que penso que en tenim poca.
I així és com jo ho vaig voler des de l'inici.
I reutilitzem tota l'estona la nostra escenografia,
canviant la deposició i transformant els espais.
Però sí que volia que fos una cosa molt...
que la gent sentís aquests diferents espais marcats
per nosaltres i no pas per una escenografia
molt grandil·loquent o molt barroca.
I en el nostre cas és bastant minimalista.
Però sí que en els vestuaris,
el refator, que són meravellosos,
sempre fan una feina meravellosa,
ens han deixat uns vestuaris preciosos
que jo crec que gaudirem molt i que ens endinsaran molt
en els miserables. I després gent que a nivell personal,
per diferents coses de la vida que no han trobat coses per casa
que ens podíem servir, també ens ho han fet arribar,
com la Roser, una noia d'aquí d'Esplugues,
que també ens ha fet arribar des de casa seva,
que ens aniran superbé.
Que bé!
Indispensable.
I per acabar, presenta'ns els personatges que hi trobarem.
No sé si surten tots els protagonistes
com si diguéssim de l'obra original.
Sí, doncs us presentaré els personatges protagonistes.
Sé que us puc avançar, que n'hi haurà algun personatge més,
però sí que m'agradaria que ho vinguéssiu a veure
En primer lloc tenim Jean Valjean,
que el coneixerem com a presoner,
de primera mà, acompanyat de Javert,
el guàrdia de presó,
que el tortura molt,
però també coneixerem aquest Javert.
Abans li preguntaves a Lluís, és un personatge bo o dolent?
És una cosa que podrem discutir molt durant l'obra
i que podreu arribar a les vostres pròpies conclusions,
i fem una cosa que mai s'havia fet abans.
Alguns diran que és una bogeria,
però ho haureu de veure i descobrir al final.
Tenim el Bisbe, el Bisbe Mairel,
que és qui donarà la il·luminació a Valjean
perquè segueixi el seu camí.
Coneixerem Fantin, una dona que ha patit molt
i que és molt treballadora i que té una filla encantadora, Coset,
que la coneixerem en versió petita i en versió gran.
Coneixerem el Tannardier, Madame Tannardier i el senyor Tannardier,
que són els encarregats de la taverna i de cuidar de Coset.
A la seva manera, podríem dir.
Coneixerem l'Hipponin,
una noia enamorada d'un amor impossible.
Coneixerem el Marius, un noi encantador i molt innocent.
Coneixerem l'Enjolras,
que durà a terme l'inici de la Revolució.
Coneixerem Gabroix,
que és un nen encantador, divertit i sense cap tipus de por.
Em penso que no em deixa ningú.
Ho estàs repassant? Jo també diria que no.
Ho estem repassant.
Tenim de tot.
Tenim de la gent que ens escolti a l'audiència,
que compri les entrades que ja estan disponibles a Entràpolis
per l'1 i el 2 de juny, que s'afanyin.
Jo ja tinc la meva, per cert.
Vindré el dia 1 de juny, el dissabte.
El dia de l'estrena.
Més val que ho feu bé.
Zero presió.
Teniu compte oficial a Instagram,
a Twitter, a Twitter.
Diffusió de com aconseguir entrades,
dels personatges, sense fer molt d'espoilers,
però sí que és el que es trobarà la gent.
Res més, Clàudia i Lluís,
espero que us vagi tot molt bé,
que acabeu aquesta setmana, que us queda setmana i mitja,
10 dies abans de l'estrena, a tope,
amb els assajos i amb tot.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi bé una abraçada, els dos.
Adeu.