El passat dissabte 22 de gener van començar els anomenats itineraris de ciutat,
una activitat que proposa el Centre Cívic Joan Maragall
i que aquest segon trimestre segueixen en peu.
Parlem amb la Montse Pinheiro, que és la persona encarregada
de dur a terme aquests itineraris.
Saludem-la, la tenim a l'estudi.
Hola, què tal Montse?
Hola, què tal?
Doncs bé, hem parlat que ets la responsable d'aquests itineraris de ciutat.
Explica'ns una mica en què consisteix aquesta activitat.
Doncs mira, periòdicament en el Centre Cívic Joan Maragall
anem programant aquestes sortides que intenten fer una mica de descobriment
a peu, molt tranquil·lament.
Doncs per ober ubicacions properes aquí a Sant Just,
ja sigui als pobles propers o inclús hem fet alguna passejada també per Sant Just
i també intentem fer aquestes passejades descobrint algun racó de Barcelona
que no tinguem tant vist o que no sigui tan usual.
I sempre amb la voluntat que ens ho passem bé, tranquil·lament,
com si fóssim un petit grup d'amics.
Sempre ve algú que repeteix, sempre ve algú que és nou
i la idea és una miqueta parlar d'història, de patrimoni,
de vents culturals, però també de la natura o de curiositats que ens anem trobant.
Aquest segon trimestre, Joan Maragall,
a quins diferents indrets tens pensat o de moment que ja s'han fet?
A quins llocs anireu?
Doncs mira, hem estat, com tu bé deies, la setmana passada a Sant Boi.
Hem estat fent tot un recorregut pel municipi de Sant Boi, per la zona cèntrica.
I la previsió és que el 19 de febrer passem per Sarrià.
Anirem a veure aquest barri que és un antic poble, independent de Barcelona,
però que ara ja forma part de la gran ciutat.
Intentarem recuperar l'esperit de poble que té Sarrià.
A més, darrerament també s'hi han fet unes intervencions arqueològiques
que han descobert algunes cosetes noves de tota aquesta antiga població
i la idea és passejar per allà.
I el 19 de març el que farem sí que és acostar-nos més a la part del riu
i a la part del parc agrari.
Aleshores, fer una caminada més de natura,
però també de descobriment de les masies que tenim a prop
i sense perdre de vista el paisatge de rivera del riu i d'agricultura
que encara està en marxa al parc agrari.
I aquestes destinacions o llocs se't sugereixen?
Tu dius la gent que ve als cursos calds i que li agradaria anar a aquests llocs?
O ets tu mateixa que ho...?
Fem un mig-mig.
Hi ha un programador també per part del centre cívic que fa algunes propostes.
Jo també tinc algunes idees en cartera o que ja he provat amb altres grups.
Hi ha gent que a vegades et sugereix anar a veure determinades coses
o que diu això, mira que ho teníem a prop i no ho coneixíem,
a veure si en fas un altre així.
I al final, ja et dic, hi ha gent que repeteix i que et dona bones idees.
I la gent que ve a fer les sortides és gent que normalment és un grup fixa
o s'apunta a nova gent? Com va això?
Va fluint, va fluint com la vida misma.
A vegades tens repetidors, a vegades hi ha gent que venen amb un grupet
i en aquesta darrera sortida van venir tot un grupet d'amics
que ja es coneixien i que tenien ganes de fer una cosa plegats
i aprofitaven. Normalment també és una bona excusa per aprofitar
com que nosaltres programem entorn a les deu i mitja, a les onze,
aquests itineraris, la gent acostuma a aprofitar per fer l'àpat
en el lloc on estiguem o per descobrir alguna altra cosa per la seva banda
o per quedar amb algú fins i tot, aprofiten.
I és una bona opció.
La gent va fluctuant i tenim gent que sí que és superfidel
i després hi ha gent que et fa el salt però apareix nova gent.
És molt ric en el sentit que també es crea una bona dinàmica entre participants,
gent que a vegades es coneixen de vista d'aquí de Sant Just,
que no s'havien parlat mai i que aleshores la trobada en l'itinerari
és l'excusa per anar xerrant, posant coses en comú.
Sempre troben algú conegut comú.
És divertit i és enriquidor també per mi.
Més o menys, quantes persones acostumen a formar els grups?
Una desena, també.
Tampoc busquem molt més.
No busqueu ser 50.
I pensa que també amb el tema del Covid també hem tingut canvis en aquest sentit.
Normalment, a vegades algun menys, a vegades algun més,
però la desena és una mica la mitja.
Jo crec que és una de les mides adequades en el sentit que
pots parlar molt més amb la gent,
la gent es sent més lliure i amb més confiança per preguntar,
per fer comentaris.
I la veritat és que també et permet no haver d'utilitzar
sistemes d'ampliació de la veu,
que a mi personalment els utilitzo, però no m'agrada,
perquè sento que perdo proximitat.
Aleshores, és la mida justa perquè la gent també t'escolti,
no molestin el so ambient,
i també ells se sentin còmodes per aportar.
Quants anys fa que els itineraris de ciutat estan al centre?
No sé si sempre has estat tu la persona que els ha guiat.
Es van fent també altres itineraris, complementaris,
però jo aquí fa 3-4 anys que vaig fent propostes
i que anem intentant proposar també itineraris
una mica dients a cada època de l'any.
Quan ho penses també has de programar-ho
amb la idea que no faci molt de fred,
però és molt important,
perquè quan és més primavera i estiu
aprofita també aquesta bonança.
I la veritat és que es fan altres activitats també a l'exterior,
però jo sempre tinc aquests 3, normalment són 3 itineraris per trimestre,
que intentem posar en marxa i la veritat és que molt contenta.
Algú que ens puguis explicar d'altres edicions que recordis
La veritat és que, sobretot,
a mi el que m'agrada és veure com la gent gaudeix de llocs
que potser ja coneixien i que de cop i volta...
Ostres, no m'havia fixat en això.
Correcte, redescobreixen.
Recordo especialment, vam fer un, no fa gaire,
que era per Sant Cugat del Vallès.
Va venir gent que fins i tot havia treballat
i la veritat és que alguns d'ells van dir
Ostres, doncs no m'ho esperava gens això de Sant Cugat.
Una de les persones que hi havia treballat em deia
Clar, jo hi havia treballat, però no coneixia els detalls
o històries o curiositats de Sant Cugat.
I m'ha sorprès moltíssim.
Quan això passa és quan pots estar supercontenta de la teva feina.
Perquè dius, perfecte, hem aconseguit.
Que guai.
Despertar una cosa nova.
Aquest de Sant Cugat va ser molt xulo.
Hem fet alguns per la ciutat de Barcelona.
També hem estat per Horta, per exemple,
i també és un barri que és força desconegut.
Sobretot tota la seva part més de torres, estiuets,
de cases també antigues.
Tot això també és molt curiós per la gent.
Montse, parlem també ara...
Anem d'itineraris de ciutat a cuina
i del Centre Civil Joan Maragall també a...
No sé si es fa anar a Can Gynastà.
Conferències sobre gastronomia i cuina,
que també els imparteixes tu.
Sembla que sàpiga fer de tot, no?
Jo he de dir que la meva formació és d'historiadora i arqueòloga.
Jo vaig estudiar arqueologia a la Universitat de Barcelona.
He exercit molts anys.
Després m'ha començat a fer molt mal l'esquena
i he decidit que havia de fer altres coses.
És broma.
El que em vaig adonar fa molts anys és que
difonent o intentant explicar les coses
que nosaltres investigàvem o que nosaltres trobem sota terra
o el que sigui, quan ets capaç de transmetre
a la gent, és molt més satisfactori
que no només fer una memòria arqueològica
supercientífica i tal.
I la veritat és que ja fa molts anys que intento
tenir el cor dividit i aleshores faig una mica de tot.
I em vaig especialitzar quan estudiava
amb temes d'alimentació.
Fa ja uns quants anys que imparteixo classes també
en un cicle de mitjà i superior
de cuina professional a Barcelona
on els dono aquesta perspectiva de la història
de la cuina i de l'alimentació.
I és molt divertit perquè al final estic treballant
amb nois i noies que seran els futurs cuiners
i cambrers i cuineres del nostre país
i que els agrada descobrir també
tota aquesta perspectiva de l'alimentació
des de tota la seva evolució històrica.
I no només la cuina de vanguardia
sinó saber que hi ha unes arrels i que hi ha uns productes
que no han parat de viatjar. Total, perdona.
No, dic que és una part important també
a part de saber cuinar plats,
tota la història que hi ha al darrere
o el tipus de cuina o d'on ve tot plegat
perquè no va aparèixer un dia un plat d'espaguetis allà al mig.
Està clar que no, abans han donat moltes voltes
a aquests espaguetis i aquesta és la gràcia,
també entendre que sense cuina tradicional
o productes de sempre no podríem plantejar-nos
la cuina que fa la gent com el Ferran Adrià
o el Germán Roca, per exemple.
El que veig són els tres títols
de les diferents conferències,
per dir així, o classes de cuina.
I, òbviament, la primera, què es menjava abans,
les primeres elaboracions i receptaris,
suposo que es parteix d'aquest punt de fa milers d'anys.
Sí, parlarem de la prehistòria
i parlarem de les primeres receptes.
Encara que sembli mentida, tenim informació
de com es menjava la prehistòria.
Tenim molts clitxers d'aquesta època.
Pensem que tothom menjava carn i tothom menjava carn crua.
Allà al ner d'entrada m'has cagat la cuixa de pollastre.
O pitjor, o dinosaures.
Hi ha gent que diu que menjaven dinosaures.
Començarem parlant d'això
i anirem veient com de seguida la gent busca el refinament
i com moltes vegades la cuina o els aliments
han estat una clau
per entendre també les diferències socials
i l'evolució de les civilitzacions.
La segona va més dirigida,
és l'evolució de la feina i els restaurants.
En aquesta veurem l'evolució
des dels primers temps en què podem parlar de cuina,
d'elaboracions, etc.
Fins a l'aparició dels primers espais
on realment se serveixen plats,
es cuinen professionalment, etc.
Aquest és un canvi radical
i marca molt la manera com nosaltres ara mengem
una mica més de cara al present,
a la situació d'ara i també en vistes del que pot ser en un futur
la cuina d'aquí uns anys.
Que no para de canviar, que no para de tenir avenços.
Els conceptes...
L'altre dia no se'n llegia que el menú del cuiner
que està a Madrid David Muñoz
costava com 360 euros, el menú que fa allà.
Jo entenc que darrere d'aquest preu
més que el menjaria molta gent treballant.
Entenc que el que es paga és això una mica.
Sense dubte. Pagues tot.
Pagues el producte, que costuma ser seleccionadíssim.
Pagues el treball d'obviament un equip
tant de cuiners i cuineres com de cambrers,
que són professionals, que tenen una formació
llarga al darrere.
I pagues també les idees, que no són gratis.
A vegades tenim el costum de pensar
que aquesta idea ja està.
Com que ja la tinc, no cal que la paguem.
Aquesta persona ha investigat moltíssim, viatja molt,
ha de provar molts productes abans d'incorporar-los,
i tot això té uns costos.
Al final també el seu talent s'ha de pagar d'alguna manera.
No justifico ni critico,
sinó que realment hi ha una explicació.
Podem pensar que hi ha una explicació al darrere.
Tu després decideixes si te'ls gastes o no.
Si els tens, que també és un altre.
Mons, hem fet un repàs dels cursos
que imparteixes, dels que ets responsable.
Esperem que vagi molt bé,
tant els itineraris a ciutat com els cursos de gastronomia
i també d'història de menjar i de la cuina.
Que vagi bé.
Molt bé, gràcies.
Una abraçada.
Adeu.