Música
Gairebé un quart de dotze del matí esteu escoltant Ràdio des Bern,
el 98.1 FM i això és el magatzem La Rambla,
el magatzem de matins d'aquí de la casa.
Ara passem a fer l'entrevista del dia
i avui tenim aquí a l'estudi de ràdio la Montse Molinero
i l'Albert Macià del grup de coordinació dels pastorets de Sant Just.
Els obrim els micròfons, els saludem. Hola, què tal?
Molt bon dia. Molt bon dia.
Bon dia. Com va?
Doncs bé, és l'entrevista obligada de cada any
per parlar dels pastorets de Sant Just.
A més a més, ahir a la tarda rebíem la notícia
que les entrades ja estan a la venda.
Com està anant?
Com s'està gestant l'obra d'aquest any de pastorets?
Bé, s'està gestant molt bé, com no pot ser d'una altra manera.
Després de 13 anys, ja m'ha après una mica l'autogestió
i per tant va perfecte.
Bueno, com sabeu, aquest any hem canviat de director.
Aquest any és l'Albert Díaz, un jove que viu a Sant Just
i que, a més a més, té un prestigi,
que actua normalment a la sarsuela de Madrid.
Per tant, bé, m'hi deies noves, diguem-ne,
en relació al que han fet fins ara
i això també ens anima molt a que pugui ser un èxit rotund.
Que bé. Diguem que ha fet uns canvis,
mantenint sempre l'estructura bàsica de l'obra,
però ha fet uns canvis que seran uns pastorets
radicalment diferents d'altres anys.
O sigui, els pastorets de Sant Just ja de per si són diferents?
Són diferents.
Doncs aquest any una mica més diferents.
Aquest any són diferents dels de sempre.
Que, al millor, amb algunes coses semblaran més esbojarrats,
no sé si és la paraula dir-l'hi, més actius.
I bé, és una altra manera de veure-ho,
una altra manera de presentar-ho
i jo crec que pot agradar moltíssima la gent.
I aquella gent que deia que no l'entenia, que era complicada,
pot ser que aquest any l'entengui una miqueta més.
Sí, aquest any potser s'entendrà millor i...
Sí, perquè el diàleg és molt similar,
perquè al fons és el mateix,
però està enfocat d'una altra manera que pot entendre més.
Parlem també del repartiment de la gent que hi col·labora,
actors, actrius, normalment és gent de Sant Just.
Aquest any com ha estat la participació?
Tot és gent de Sant Just,
tant els actors com la desenyadora del cartell,
com el director, evidentment.
Estem encara amb el tema de tècnics, tant de so com de llum,
però confiem que al final es resolgui positivament
les gestions que s'estan fent
i també siguin els companys de Sant Just,
perquè n'hi havia algun que estava dubtós per problemes personals,
però esperem que es resolgui i ens pugui donar el cop de mà.
Si no, anirem als pobles veïns que tenim.
Molts bons tècnics també.
Diguem que, per exemple, el director musical és cargolí.
No és una excepció, una excepció, però fa vida a Sant Just.
Però fa vida total a tots nivells de Sant Just.
Per tant, té un peu a cada població,
però està molt vinculat amb Sant Just.
Heu dit director musical?
Vol dir que amb la música seguim, no?
I tant, i més que altres anys, possiblement.
El cor, l'Obert, que forma part d'aquest cor,
us podrà dir més coses,
però crec que s'ha ampliat una miqueta i que les cançons són diferents.
Sí?
Bueno, hi ha cançons noves.
I em sembla que tu saps alguna cosa d'això.
Sí.
Amb el teu paper de presentadora no et toca dir-ho,
però sí, sí, hi ha alguna cançó nova,
hi ha alguna cançó nova, aquest any.
I hi ha cares noves, també, damunt de l'escenari,
gent que hi participa per primera vegada?
Hi ha cares noves.
Hem recuperat, per exemple, la nevadia,
que ja havia fet pastorets amb nosaltres i ara ha tornat.
Tenim petits, els pastorets,
que gairebé són tots nous.
Està molt bé que la base es vagi renovant i vagi tirant amunt.
Vagi movent, sí.
Vagi movent.
Tenim algunes persones noves dins de la companyia.
I també s'han fet bastants canvis
en el que fa el repartiment de personatges,
personatges tradicionals que, bueno,
persones que gairebé sempre feien determinats personatges.
Això s'ha fet i creiem que és molt positiu,
perquè creiem que els pastorets ha de ser un lloc,
una escola, un punt de partida
de molta gent que després es dedica al teatre.
Per sort, els pastorets de Sant Just,
crec que ens podem posar una mica la medalla
que hi ha molta gent que passa per pastorets,
que està fent teatre, que surt al cinema
o mitjans audiovisuals.
Per tant, creiem que està molt bé.
I creiem que està molt bé que es vagin canviant els papers,
que ningú es pugui posentar amb un paper.
Primer, perquè la gent que ho ve a veure diu
que aquell és el de cada any, que fa el paper de cada any.
No, aquest any no.
Jo crec que no hi ha cap paper que repeteixi.
No, és possible que algú hagi repetit paper, lògicament,
amb els anys, pensem que sempre, al començament,
sempre anava canviant, també, cada any.
El que passa és que arriba un moment
que surt algun personatge que calava el paper
i que, bueno, ara no hi anirem noms,
però em sembla que hi ha molta gent que se'n mena
i que ja es pensa que aquell personatge és intocable.
I demostrarem aquest any que aquell personatge,
aquella persona fent un altre paper i també...
Sí, no per l'essència.
Això es va explicar la companyia, de què? La necessitat.
A vegades costa d'entendre per part dels mateixos actors.
Perquè jo he fet això sempre,
però, al final, qualsevol retincència es va vèncer
i crec que, a més a més, és molt positiu per l'obra
i pel resultat final que en tindrem.
Quan comenceu a preparar tot el tema dels pastorets...
No és qüestió de dues setmanes, eh?
Portem des del setembre, preparant pastorets.
Hi ha un pèl abans, perquè, de fet, abans de l'història
comences a donar moltes voltes al tema...
El guió, sobretot.
...i a pensar i al guió coordinar-se.
El guió és el primer que s'ha de fer, a veure, el guió.
Ja sabem quina obra és, però, clar, la trama canvia cada any,
a partir de l'esquema inicial.
I això, òbviament, no ens podem començar a l'octubre a assajar,
si no tenim el guió escrit.
La feta al juliol, el director nou ja el tenia, el guió.
Després passa que, bueno, un cop ens posem en marxa,
resulta que el director, amb aquest nou estil que ha impregnat,
doncs ha fet tants canvis
que al final de cada sessió hem tingut una versió nova del guió.
Sí, el guió és viu. És un guió viu, eh?
Vull dir, a cada assaig canvia el guió.
Va creixent conforme anem assajant.
Tot allò que ja s'ha fet queda consolidat, eh?
Vull dir que és una altra manera de treballar
i que, bueno, al final ens hi hem habituat.
Possiblement va costar una mica d'habituar-se per part d'algú,
però ens hi hem habituat
i crec que ha sigut una experiència molt bona.
Però, ja dic, el guió s'ha de començar a treballar abans de l'estiu
per tal que, un cop, quan s'han acabat les vacances,
ja tots som presses, perquè estem parlant de gent
que no som professionals, per tant, no tenen la facilitat
d'assejar, de fer les coses com podria tenir un professional.
I, per tant, el temps que tenim del setembre fins...
o de l'octubre, que és quan comencem els assaigs,
fins a mitjans de desembre, que representem, és molt curt,
i cal fer uns grans esforços.
I l'arribada del nou director, com s'ha començat a treballar amb ell?
Vau començar directament amb els assaigs?
Es va fer...?
Bé, vam fer, primer, sessions de parlar una mica
de com havíem treballat fins ara,
i ell també ens va explicar com volia treballar,
el que passa és que una cosa és l'explicació
i després la realitat, quan et trobes allà assajat,
doncs canvia una mica, perquè, clar, ell et diu...
Jo vaig fer un canvi sobre la marxa,
nosaltres, que no som professionals, això de canvi sobre la marxa,
no sabíem ben bé què volia dir, jo crec que aquest any...
Jo ja ho sabré.
Acabem sabent-ho perfectament, el que vol dir, això.
I, llavors, per ser això una aposta en comú,
el triatge dels personatges...
Clar, ell tenia l'inconvenient, diguem-ne,
l'inconvenient o no inconvenient,
que no coneixia la gent, per tant, es va fer uns tallers
al primers de setembre, dos sessions de tallers,
perquè pogués passar-hi tothom,
a la qual ell va conèixer els actors
i va veure com es desenvolupaven,
i això li va facilitar poder posar etiquetes de personatge.
Evidentment, es van consultar amb coordinació,
perquè som la gent que ha portat sempre pastorets,
o que hem estat sempre dins els pastorets,
i, per tant, coneixíem la gent i podíem dir-nos,
escolta'm, vigila, perquè potser aquí pot haver-hi algun error,
pot haver-hi alguna confusió,
revisem-ho o mira-t'ho amb més carinyo.
I, bueno, una mica era tota la dinàmica aquesta.
I, llavors, a partir d'aquí,
ell té dues o tres persones que tots els assajos estem al costat d'ell
canviant tot el que ell va marcar durant l'assaig,
per així poder-lo anar passant en el rest de l'actor.
El guió nou, com si diguéssim, no?
Va variant setmanes rere setmana.
És molt molt actiu, aquest guió, molt.
Jo crec que això també està bé,
perquè, depèn de l'estat d'ànim de la gent,
també fa que una cosa surti millor a una altra.
Jo me'l volia imprimir, però dic...
No, no, me l'imprimiré l'últim dia de la funció,
no ho sé, per tenir-lo de record.
Albert passa l'últim guió el 26 de desembre
i me l'imprimiré el 26 de desembre.
Sí, crec que després de l'últim assaig, el guió ja serà definitiu,
perquè, clar, quan sortim a l'escenari el dia 21,
el director ja no canviarà coses, el director ja no estarà dirigint-nos.
El director d'una obra pot estar on està la sala.
Hem demanat que estigui sempre a la sala, però no té per què.
Ha de dirigir l'obra,
però a partir del moment en què els actors surten a escena,
són els actors els que es mouen, etcètera.
Per tant, jo crec que...
En fi, després de l'últim assaig ja tindrem el guió definitiu.
Parlem també de les coses que a vegades no es veuen,
perquè hi ha moltes coses que la gent veu als actors damunt de l'escenari,
però és que darrere hi ha la feina de...
Hi ha vestuari,
hi ha vestuari, hi ha tretzo, hi ha regidoria d'escenari,
hi ha maquillatge, hi ha perruqueria...
Hi ha tot l'estaf, tota la gent d'estaf que hi ha per allà.
Entra a cametes,
controlant que estiguin tots els objectes al seu lloc,
que la gent entri i surti per les portes que li corresponen a l'hora...
Tècnic de so, de llums...
De so, de llum... Sí, sí, no, és una...
Jo crec que participar amb els pastorets
és fer un curs accelerat de teatre,
però...
accelerat però realment meravellós.
Si algú vol saber que és teatre,
que s'apunti als pastorets un any,
després segurament li agafarà el cuc i continuarà, eh?
Però és que és un curs,
és realment un curs accelerat de com funciona aquest món.
Parlem dels dies de funció d'aquest any.
Quins dies? 21, 22, 23 i 26.
Especificem. 21, 22 i 26.
L'actuació és a les vuit del vespre.
I el 23, que és dissabte, és a les sis de la tarda.
Perquè així també podem facilitar molt més
que els nens puguin venir a veure-la.
És una hora més apta per a nens, diguem-ne, que no a les vuit,
perquè a les vuit...
Aquest any serà un pèl més curt a l'obra,
perquè amb els canvis que anem fent de guió
hi ha frases que almenys no repeteixen tantes vegades,
i d'això, llavors,
fa que tot el conjunt de l'obra sigui un pèl més curt.
Tampoc us penseu que a mitja hora estareu a casa, no?
Ni pensaments, perquè hi ha moltes coses per explicar-vos i per fer.
I, per tant, a mitja hora no estarem a casa.
Però sí que serà un pèl més curt que els altres anys.
Llavors, vam considerar que fer una representació a les sis de la tarda,
un dissabte, feia que les famílies poguessin venir amb els nens,
encara que fossin petits.
I això, doncs, vam pensar que estaria molt bé
que els nens s'acostumessin a anar a veure teatre, també.
Que també aprenguessin el que és anar en una sessió
que la gent està actuant directament.
Perquè una cosa és anar al cinema o veure una pel·lícula i d'això.
Però el cinema, el teatre, és molt més proper.
I quan un actor et passa pel costat,
vulguis o no vulguis, t'emociona, no?
Dius, oi, m'ha mirat, m'ha mirat.
Això és el que han d'aprendre, també, els nens del públic.
Per això, aquesta sessió a les sis de la tarda
per fer una crida que vinguin les famílies amb els nens.
I és un d'aquests quatre dies.
El dia 26, portem molts anys fent-ho,
els dos o tres primers anys crec que no ho vam fer, el 26.
Però després vam dir que sí, que s'havia de fer el dia Sant Esteve,
perquè tradicionalment els pastorets fan el dia Sant Esteve.
I per tant, que aquest any ja hem enterrat l'hora,
perquè clarament ens trobàvem i nosaltres els primers,
la gent que actuem o que estem entre bambolines...
Amb els canelons de l'alcoh, o deixant tota la família a casa,
que tens la família a dinar i dius...
Acabeu de dinar que jo me'n vaig a pastorets.
No, vam dir que fèiem una mica més,
que puguem fer una miqueta més de família
i després fem la família dels pastorets.
El quadre escènic ha d'estar dues hores abans,
per retallar-se, canviar-se, preparar-se, clar.
Si el dia Sant Esteve comencéssim a les sis
i hi haguéssim d'estar a les quatre,
asseguro que no hem digerit els canelons.
No, que no hem acabat ni els torrons.
Possiblement.
Llavors, aquest és el motiu pel qual fem a les vuit del vespre el dia Sant Esteve.
Veig que, a més a més, porteu el cartell que...
El cartell també és d'una senyustenca de l'any que va buronat.
Que cada any va canviant, el cartell?
El cartell, any rere any, va canviant
i sempre ha estat fet per gent de senyust.
No, mentida, l'any passat el va fer un cargolí.
Un cargolí, també.
Però també és un cargolí que ve molt a tocar la gralla Sant Just
i que fa també moltes coses al poble.
Que col·labora amb tot lo de la cultura popular.
I, ja que estem, també potser, no sé si busqueu si a pastorets,
al igual que altres entitats, a l'hora de muntar activitats,
hi ha patrocinadors o...
Sí, aquest any es vol fer una campanya,
perquè ens ajudin econòmicament, de patrocini
i comença ja, ja s'han començat a fer alguns contactes
i per tant, fem una crida des d'aquí,
que aquelles entitats, empreses, comerços, particulars,
es posin en contacte amb nosaltres o amb la Teneu
per poder fer qualsevol tipus d'aportació.
Les entrades, tal com has dit, o com hem dit abans,
al principi estan a la venda, a través d'entràpolis,
evidentment, el mateix dia, normalment,
se n'acostumen a fer una mica de reserva,
però, si veiem que la venda va molt fluïda,
evidentment, si es venen per entràpolis,
cada any, els dos últims dies,
hem hagut de posar el cartell de no hi ha entrades.
Esperem que aquest any, en lloc de dos dies,
puguin ser tres o quatre dies.
Perquè l'aforament de la sala 50 Anaris segueix sent el mateix?
Sí, segueix sent el mateix, pròsicament.
Queda un pèl reduït pel fet que, com que hi ha música en directe,
i ocupem una part de la sala,
ocupem els músics,
es retiren unes quantes cadires del paper,
però estem al voltant dels 160, 160 persones.
Molt bé.
Aquest any, suposo que la part de la sonografia
també serà diferent.
Totalment, la sonografia també la fan altres en Justenca,
la Iona Casada, exacte,
i gent del seu equip, del taller que tenen,
i jo penso que quedarà molt xula, també, aquest any.
Tindrà un aire diferent, jo crec.
És la gràcia anar-ho canviant tot.
Sí, sí, clar que, malgrat ser,
treballar sobre el mateix text de la mateixa obra,
haver-hi canvis en els personatges, en el vestuari i en la sonografia,
doncs també, bueno, l'obra canvia.
Sí, sí, estem molt contents amb l'obra aquesta del Pep Albanyell.
Creiem que la vam encertar no fent una obra tradicional,
perquè n'hi ha moltes d'obres tradicionals,
i aquí al Baix Llobregat hi ha molts pobles que tenen molta tradició
d'haver-la fet des de fa molts anys,
i no 13 com nosaltres, sinó molts més.
Nosaltres en portem 13, no ens coixem gens i mica.
No hem fallat mai i sempre...
Per la pandèmia vam fallar.
La pandèmia, un any.
Això ens va obligar, vam fer un parèntesi.
Sí, bé, en molts llocs vam fer un parèntesi.
Per això, tot arreu sí que...
Però...
Nosaltres estem molt contents d'haver triat aquesta obra,
que ens ha ajudat molt a fer coalició de grup a dins del poble.
I preu d'entrades per la gent que...
10 euros. 10 euros i 8 pels salsos de la Teneu.
Molt bé.
Els nens menors de 3 anys i estan asseguts a la falda no paguen,
però si ocupen seient sí, perquè vol dir que és una entrada menys
d'una persona adulta i, per tant, necessitem aquestes entrades
de totes totes.
Pensem que, malgrat que tots els actors són amateurs,
que la col·laboració del cartell,
que totes les col·laboracions que es fan són amateurs,
hi ha despeses, despeses per muntar la...
La cenografia...
El director és un professional que cobra,
no cobra el que cobraria en un altre teatre,
perquè no li podem pagar, però cobra una mica,
hem de muntar cenografia, temes de maquillatge, etcètera.
Lluguer de vestuari.
Lluguer de vestuari, perquè intentem...
Tenim una mica de fons, però no arribem a tot.
Però hi ha coses que a vegades les hem d'anar a buscar.
Per tant, tenim despeses bastant elevades
i ens costa arribar cada any i, fins ara, afortunadament,
hem arribat al final i hem dit que no tenim per anar a sopar,
però, com a mínim, no devem res a ningú.
I això ja ens satisfa prou.
Ja és un què. Molt bé.
Jo crec que no deixem cap aspecte per tocar.
Això, la gent que entri a Antràpolis,
que compri les entrades,
que sàpiguen que hi ha dies que s'esgoten.
O sigui, que s'espavilin.
Sí, sí, sí.
Bàsicament, normalment,
sempre han sigut els dos últims dies que s'esgoten.
Això és perquè la gent diu, va, és pastoret, i després passa...
I la boca a orella és molt important.
I quan la gent se n'anava, mira, aquest ho feia tal,
i vaig fer un fart de riure, el que sigui,
i de seguida, la boca a orella, de seguida,
hi ha gent que s'anima a última hora.
I, a més, aquest any, hi ha sorpreses, també.
No podem esbatllar quines. Tenim alguna sorpresa.
Hi ha alguna sorpresa a l'obra.
Hi ha una sorpresa a l'obra que ja es veurà.
Ja es veurà.
Ja es veurà. Han de venir, han de comprar l'entrada i venir.
Clar, han de venir i ja veurem quina és.
Exacte.
Molt bé. Albert, no ho sé. Perfecte.
Tinc un plaer tenir-vos aquí. Gràcies, igualment.
Que vagi tot molt bé. Molt bé.
Gràcies, adeu. Adeu.